Autor: decolorsisucre

ETIQUETES PER A POTS DE CONFITURA CASOLANA

Ja que aquests dies passats hem fet confitura és millor etiquetar-la. Ja sigui per regalar o per guardar al rebost sempre és millor que dugui el nom posat. No fos cosa que en haver passat uns mesos aneu a agafar un pot pensant que és confitura de fraula i resulti que és de tomàtiga. No és que una sigui millor o pitjor que l’altra, però resultaria una mica estrany farcir un pastís amb confitura de cherry, no trobau?

Us he dissenyat dos tipus d’etiquetes: una de grossa per poder enganxar al vidre del pot i i l’altre petita per si el pot es massa petit per poder-hi enganxar res. Com veureu, de les grosses us he fet tres estampats diferents i de les petites l’únic que varia és el color. També us he posat en un costat de les grosses un espai per poder escriure el mes i l’any en que heu fet la confitura. En les petites teniu la part del darrera per poder-ho fer.

Anem amb el material que necessitau i la manera en que jo ho he fet.

Material:

– Pistola de silicona
– Corda prima
– Fil de porc
– Tisores
– Paper kraft
– Etiquetes impreses (les teniu més a baix)
– Retolador negre
– Compàs
– Elàstic
– Culleretes de fusta

Pas a pas:

1- Imprimiu les etiquetes que teniu en les imatges de baix. Us n’he fetes de 4 tipus: unes per les dues confitures que ja hem fet anteriorment (pebre i cherry) i les altres dues per a que pogueu posar vosaltres mateixos el nom que necessiteu (una apostrofada i l’altre sense). Podeu modificar la mesura de les etiquetes amb la impresora. Retallau-les i posau el mes i l’any en que heu empotat la confitura, i el nom en cas que no sigui ni per confitura de pebre ni per la de cherry.

2- Marcau cercles amb el compàs sobre el paper kraft i retallau-los. Si us queden un poc grossos un cop posats sobre la tapa dels pots es pot retallar una mica amb les tisores.

3- Amb un elàstic aguantau el paper sobre el pot, així no us costarà gens fermar-lo. Donau dues voltes a la tapa amb la corda i fermau ben estretet per just baix del tap del pot. Un cop ben fermat podeu treure l’elàstic. I si heu de retallar una mica el llarg del paper ara és el moment.

4- Posau la silicona calenta amb la pistola pel revers de l’etiqueta i enganxau-la al pot.

5- Si el que voleu posar són les etiquetes petites, heu de fer un forat per poder passar fil de porc per ell i fermar-lo al pot.

6- Si és per regalar, pot ser us interessa que el pot us quedi una mica més “mono”. El que jo he fet ha estat fermar a la tapa, amb fil de porc, una cullereta de fusta de Ca’n Garanya. I quedareu com uns reis!

Esper que us hagi agradat aquest DIY!

Fins la setmana que ve!

PD: Se m’oblidava! Jo he imprès les etiquetes sobre una cartolina de color cartró. Per això després no m’ha quedat més remei que enganxar-ho amb silicona (també podria haver fet servir “celo” de dues cares, per exemple). Si us voleu estalviar aquest pas, el millor és imprimir les etiquetes sobre paper de ferratina directament.

15 d’agost de 2015
COCA DE GERDS
No sé vosaltres, però aquesta calor que fa enguany a mi me deixa completament KO. Ni ganes de cuinar que fa. Es fa molt difícil encendre el forn per a qualsevol cosa.

Però quan et regalen una capseta de gerds… Alguna cosa has de fer amb ells, i tenia ganes de provar una combinació de sabors basat en l’sponge cake. Així que he pensat que tenir el forn encès durant 30 minutets tampoc no seria tan greu. Aquesta és una recepta d’ingredients bàsics amb el punt àcid del gerd. No m’hi he pogut resistir!

Anem amb la recepta!

Ingredients:
- 160 gr d’oli d’oliva suau
- 200 gr de sucre
- 4 ous M
- 200 gr de farina amb llevat incorporat
- 1 cullereta de llevat en pols
- 1 cullereta d’essència de vainilla
- 2 cullerades de llet
- 125 gr de gerds (1 capseta)
Arremangau-vos!

1- Mesclau el sucre amb l’oli i els ous. Mesclau tot ben bé fins que estigui tot ben integrat.

2- Afegiu l’essència de vainilla.

3- Afegiu la farina i el llevat i mesclau fins que no quedi cap grumoll. Veureu que queda una pasta una mica espessa. És l’hora d’afegir la llet.

4- Posau oli en un motlle baix i rectangular. Jo he posat spray desmotllant, és molt pràctic.

5- Vessau-hi la pasta i repartiu-la bé per tot el motlle.

6- Repartiu els gerds per sobre de la pasta i enfonsau-los una mica amb el dit. Els que eren massa grossos els he tallat per la meitat.

Forn a 180º, uns 15-20 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti sec. En estar ben fred espolsau sucre en pols per sobre.

Jo el serviria amb una bolla de gelat de vainilla (o dues!). Per fer la foto, amb la calor que fa avui no m’he atrevit ni a pensar en ell, s’hagués fos!

Bon profit!!!
8 d’agost de 2015
PA DE PERGAMÍ I HUMMUS. PICADES D’ESTIU (IV)

Continuam amb les picades d’estiu. Us han agradat les anteriors? Aquesta té part de descobriment recent mesclat amb la recepta d’una amiga que ens agrada molt.

No record on vaig descobrir aquest tipus de pa, segurament en alguna d’aquestes revistes de “com ser el més guai de l’estiu” o “com muntar el sarao perfecte a casa”. El cas és que investigant per la xarxa he trobat a uns al·lots que tenen un blog que es diu cocinando con catman on tenen aquesta recepta, i l’he volguda provar.

Resulta que el pa de pergamí (o pa carasau) és un plat típic de Cerdenya que va néixer per la necessitat dels pastors de dur-se’n un pa que duràs durant els seus desplaçaments amb els ramats (a Mallorca tenim les galletes d’oli per aquestes coses). És un pa molt fi i cruixent. El pa de pergamí és també a base de plats com el “pane frattau”, però en aquesta ocasió farà d’acompanyant del segon plat, l’hummus.

L’hummus és un plat antiquíssim. Es creu que té els orígens en l’antic Egipte, i és un puré amb base de ciurons i pasta de sèsam. No es necessita cuinar, per tant us estalviau la calor del foc a la cuina!

Preparats per les dues receptes?

PA DE PERGAMÍ (cocinando con Catman)

Ingredients:

– 175 gr de farina de força

– 60 gr de sèmola de blat

– 1 cullereta de sal

– 125 ml d’aigua

Preparació:

Mesclau primer tots els sòlids i anau afegint l’aigua a poc a poc fins que quedi tot ben lligat. Si resulta mala de manejar per massa líquida afegiu una mica més de farina.

Feis 6 bolletes i aprimau-les bé fins que quasi siguin com un tel. Heu de coure cada pa al forn per separat (220º) i estau molt atents, perquè haureu de girar el pa quan hagi agafat una mica de color per sobre. Anau molt en compte, heu de ser ràpids perquè es pot cremar en un no res! Jo els he tingut 3-4 minuts per banda, i quan el forn ja estava molt calent ha estat suficient un poc menys de temps.

HUMMUS (Aina)

Ingredients:

– 1 pot de ciurons gros

– 2 cullerades de tahin

– 2 dents d’all

– sal

– comí

– suc de llimona

– oli d’oliva

Preparació:

Triturau els ciurons amb la salsa tahin i les dents d’all. Afegiu el suc de llimona (jo he posat el suc de mitja llimona). Afegiu al vostre gust, la sal i el comí. Anau afegint l’oli fins que quedi amb una textura pastosa però no seca. Això també ho haureu de fer un poc a ull. Anau tastant fins que trobeu que us agrada (aquesta és la millor part de cuinar!). Posau l’hummus en un bol i presentau amb un raig d’oli per sobre i un polsim de pebre bord (coent o dolç a gust del consumidor).

La pròxima recepta ja serà la darrera de les picades d’estiu. Bon profit!!!

PD: No és imprescindible, però per l’hummus, he tret les pells dels ciurons ja que és una de les parts que causa més gasos en aquest llegum. Són molt fàcils de treure, just heu d’agafar un ciuró amb una ma i amb l’altre fer com una pessigadeta i la pell sortirà tota sola. En 5 minutets tendreu tots els ciurons pelats.

6 d’agost de 2015
MOUSSE DE LLET PREPARADA I LLET PREPARADA
De petita record haver anat a cercar llet amb la meva padrina amb la lletera. Record haver arribar a ca seva, posar-la en una olla amb una espècie d’embut a l’inrevés a dins i bullir-la. Per jo era com a màgia, veia sortir la llet per l’embut i era hipnotitzant. Els meus germans també recorden alguna vegada haver anat a cercar nata a la lleteria. No fa tant, però sembla que faci segles.

Amb la llet, la meva padrina preparava moltes coses, però una de les que record amb més claredat és la llet preparada. La llet preparada és llet bullida amb llimona (la pell) i canyella. Un cop freda és el millor per espassar la calor. I feia segles, sí, segles que no en bevia!!!

Per això m’he dedicat a cercar uns dies a veure si trobava alguna recepta amb aquest beuratge en els blogs (Webos fritos, Megasilvita…) que més m’agraden. I sabeu què? Que tots, tots, tots tenen la mateixa recepta. He pensat per tant, que si a tots els funciona la mateixa deu ser perquè és la millor. I no ho he hagut de pensar massa.

Mouse de llet preparada!!!!

Ingredients:
- 250 gr de galletes tipus Napolitana
- 70 gr de mantega
- 600 gr de nata montada
- 5 fulles de gelatina
- 5 blancs d’ou pujats
- 380 gr de llet condensada
- 200 gr de llet
- 1 branqueta de canyella
- la pell d’una llimona
- la pell rallada d’una llimona
- canyella en pols
Preparació:

1- Triturau les galletes i mesclau-les amb la mantega fusa. Posau la mescla en un motlle desmuntable rodó (jo l’he fet en un de 24 cm), repartiu-la be i pitjau per a fer la base de la mouse.

2- Muntau la nata i reservau-la.

3- Posau la llet, la pell de la llimona i la branqueta de canyella a encalentir. Mentre, posau les fulles de gelatina en aigua freda per rehidratar-les. Tot d’una que comenci a bullir la llet la podeu treure del foc (colau per treure la pell i la branqueta) i afegir la gelatina rehidratada fins que es fongui del tot. Afegiu a això la llet condensada i deixau refredar.

4- Pujau els blancs d’ou amb un poquet de sal i afegiu-lis canyella en pols (a gust vostre) i la pell rallada d’una llimona.

5- Afegiu els blanc pujats a la mescla de la llet, i finalment la nata pujada. Heu d’anar fent moviments envolvents per a què no es baixi massa.

6- Vessau la mescla a sobre de la galleta de la base (millor si ho feis a poc a poc, amb un cullerot) i deixau refredar a la gelera unes 6 hores més o manco.I ja tendreu la vostra mouse de llet preparada!

Voleu un acompanyament ideal per a la vostra mousse? Res millor que un bon tassó de llet preparada ben fresqueta. Preneu nota:

– 1 l de llet
– 5/6 cullerades de sucre (depèn de la dolçor que volgueu)
– una branqueta de canyella
– la pell d’una llimona

Posau tots els ingredients al foc i bulliu. En haver bullit 1 minut retirau del foc. Posau-lo tot en un pitxer o botella i en haver refredat posau-ho a la gelera. Serviu ben fresquet!

Bon profit!!!
2 d’agost de 2015
CONFITURA DE PEBRES. PICADA D’ESTIU (III)

Una altra confitura! I de pebres! Sí, ja sé que no és el més habitual, però tampoc ho era l’anterior de cherries, no? I segur que els que l’heu provada em donareu la raó.

La recepta que us duc avui és la mescla de les receptes de dues amigues, na Carme i n’Esther. De cada una he agafat el que més m’ha agradat: de na Carme el color i de n’Esther la senzillesa de la recepta.

És una confitura per quedar molt bé en qualsevol reunió, acte, sopar, dinar… o fins i tot com a detall per regalar. I ara, a l’estiu, és el moment ideal per fer-la ja que és una verdura pròpia d’aquesta època.

Les proporcions d’aquesta recepta són molt fàcils, anem amb els ingredients:

Ingredients:

– 1 part de pebres*

– 1/2 part de sucre

– 1/4 part de vinagre

Realització:

Com ja podeu veure, és una recepta amb unes proporcions molt fàcils. Per exemple: si en voleu fer un kg de verdura, heu de posar mig kg de sucre i un quart de vinagre. Aquesta vegada jo he fet un pebre de cada i n’ha sortit 360 gr de verdura, ideal per un pot no molt gros.

Tallau els pebres en tires molt finetes. Posau tots els ingredients en una olla (si teniu greixonera molt millor). Foc mitjà fins que caramel·litzi tot, això vol dir uns 3/4 d’hora, més o manco, depenent de la quantitat que en volgueu fer.

Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d’una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!

Aquesta confitura és ideal per a menjar a una taula de formatges. Preparau una safata amb diferents classes de formatges i pans i els vostres convidats no en deixaran ni una miqueta!

Bon profit!!!

(*) Si voleu fer la confitura d’un sol color, és millor que només utilitzeu pebrot vermell. Però si voleu donar un toc de color, afegiu pebre groc i verd, però no en parts iguals, sempre és millor que n’hi hagi una mica més de vermell. Pel meu gust! I ja sabeu que per gust…

PD: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.

1 d’agost de 2015
CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D’ESTIU (II).
Voleu una altra recepta d’estiu? Idò seguim! Una de les situacions que record de petita és veure al meu padrí fent confitures, salses i empotats durant els estius. Es posava a la fresca al corral de Porto Cristo i junt amb la meva padrina aprofitaven tot el que sortia del nostre tros de fora vila.

Qui no recorda a algun familiar major fent confitura de fruita? De melicotons, d’albercocs, prunes, taronges… inclòs de magranes agres!

El cas és que a mi també em va tocar de més jove ajudar a pesar sucre, remenar, tallar, empotar… I amb una calor espantosa! Però després és cert que a l’hivern s’agraeix obrir un pot de confitura per berenar al matí o per farcir un pastís, i més si es té en compte que és casolana i no té res artificial.

De més gran vaig descobrir que la confitura no té perquè ser sols de fruita. Tomàtigues, albergínies, pebres… de tot en podem fer conserva ensucrada! Fins i tot he vist confitura d’all (aquesta no l’he provada de fer… no tenc molt clar que me pugui agradar). I com que de tomàtigues que no siguin de ramellet sempre en sobren, un any vaig provar de fer-ne confitura, i va sortir boníssima! Uns anys més tard, després de l’èxit d’aquesta, i tenint sobreproducció de tomàtigues cherry, no ho vaig dubtar. Vaig canviar una mica la recepta per adaptar-la al producte… et voilà!Voleu la recepta?

Anem!

Ingredients:
- 1 kg de tomàtigues cherry netes
- 750 gr de sucre (si en teniu de morè molt millor)
- el suc d’una llimona
- 1/2 tassó d’aigua
Pas a pas:

Posau tots els ingredients en una olla. Si teniu una greixonera de test suficientment grossa, molt millor. Posau foc mitjà i de tant en tant remenau per a què no s’enganxi. Estau molt atents, el sucre és bo d’enganxar. Depenent de la quantitat que volgueu fer, la tendreu més estona o manco al foc. Jo n’he fet 1,4 kg, i l’he tenguda un poc més d’una hora i mitja. Sabreu que està feta quan hagi reduit a la meitat i el suc estigui espès.
Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d’una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!La confitura de tomàtigues cherry és ideal per menjar a una taula de formatges, però així com està divina és acompanyant una torradeta amb paté. No heu menjat cosa millor! I amb els vostres convidats quedareu de luxe.

Bon profit!

PD: es pot fer perfectament amb sucre blanc, però el sucre morè dóna un color i un sabor una mica més especial.
PD2: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.
29 de juliol de 2015
PALS DE PA. PICADES D’ESTIU (I)

Ha començat l’estiu! Sí, vacances escolars, calor, gent per totes parts… i ganes de fer poques coses dins la cuina amb la calor que fa.

El que sí fa moltes ganes és quedar amb els amics per fer soparillos i coses d’aquestes. O no? Quedar en algun lloc on hi faci un poc de fresca per provar d’arreglar el món, i de passada menjar coses que no serien normalment per un sopar, si no que serien més per fer una picada.

He cercat en apunts meus, llibres i per internet per trobar receptes que em fessin ganes, i n’he trobades unes quantes. Durant unes quantes setmanes us mostraré les que m’agraden i les que he trobat que també m’han agradat. Per tant n’hi haurà que són meves i d’altres que no, però crec que el conjunt és bastant complet per agradar a tothom.

Començam per la primera, pals de pa acompanyats de pernil salat. Aquest tipus de pa ens el duen moltes vegades als restaurants per entretenir la gana. Però el que us duc no és exactament com aquell, és més tovet, bo de menjar, i “tunejat” amb diferents coses que li donen un punt extra de color i sabor.

Anem amb la recepta, ja veureu que no té molt de misteri.

Ingredients:

– 410 gr de farina normal
– 1 sobre de llevat especial per pa
– 120 gr d’aigua tèbia
– 90 gr de llet
– 50 gr d’oli d’oliva*
– 10 gr de sucre
– 8 gr de sal
– 1 ou
– Extres: pebre bord, caiena, sal Maldon, herbes aromàtiques, sèsam, llavors de rosella…

Anem per feina!

Posau tots els ingredients en un bol i mesclau-los bé. Veureu que de seguida tot lliga perfectament. Quan vegeu quela pasta ja no s’aferra al bol la treieu i treballau sobre una superfície amb un poquet de farina a sobre (no s’enganxa massa, no en poseu molta). Aprimau la pasta amb el rodet i tallau tires llargues i molt fines. Amb la ma donau una mica de forma. No us preocupeu que us quedin tots diferents, és la gràcia que tenen.
Posau els pals de pa sobre el paper de forn que haureu posat sobre la placa. Pintau amb ou i posau l’extra que volgueu: herbes, sal, llavors…
Forn a 140º-150º uns 20 minuts o fins que estiguin dauradets. Anau en compte en treure’ls del forn perquè es poden rompre, primer deixau-los refredar una estona.

I ja veis, en una estoneta tendreu pals de pa totalment naturals i personalitzats per fer una picadeta amb els amics.

Bon profit!!!

(*) Com més fort de gust sigui l’oli, més gust tendrà el pa. Si voleu afegir un toc extra de sabor podeu posar oli amb algun sabor especial: d’herbes, picant, d’olives negres…
PD: Els diabètics en poden menjar amb moderació.

24 de juliol de 2015
MOUSSE DE PINYA
Avui començaré amb un consell: si podeu comprar un motlle per pastissos desmuntable bo, comprau-lo. No compreu material barat. Si no, si us passa el que m’ha passat a mi, no digueu que ningú us va avisar… Perquè el que ha passat a ca nostra ha estat un drama…

Un drama, sí. Imaginau: acabo de fer la mousse, obro la gelera, agafo el motlle, vaig cap a la gelera i… el motlle cedeix… Podeu imaginat com ha quedat la gelera, el terra, la meva roba i les sabates… Un drama…

En fi, qui avisa no és traïdor! I més quan proveu aquesta mousse, que entendreu com és que dic que és un drama! És bona de fer (no necessita forn), té molt pocs ingredients, és fresqueta i per aquesta calor que estam passant és la millor.

La sort és que amb les quantitats que us dono en surt per fer una mousse enorme i encara en queda per fer-ne unes quantes copes extres. Per això podreu veure a les fotos com queda en versió pastís i en versió copa individual, ja que després del desastre inicial encara en quedava per fer un minipastís i una copa.

Anem amb la recepta!

Ingredients:
- Bescuits fluixos (dels que es diuen “de soletilla”)
- 1 l de nata
- 2 pots grossos de pinya amb el seu suc (no almívar)
- 1 paquet de gelatina de pinya (els dos sobres que du el paquet)
Pas a pas:

1- Obriu les dues llaunes de pinya, el suc d’una d’elles posau-lo al foc fins que bulli, i en fer-ho afegiu la gelatina fins que el fongui bé i ja el podreu treure del foc i reservau. El suc de l’altre llauna utilitzau-lo per banyar els bescuits.

2- Col·locau els bescuits en la base del motlle desmuntable.

3- Pujau la nata. Triturau les rodanxes de pinya.

4- Mesclau les tres coses: la pinya triturada, la gelatina fusa i la nata pujada.

5- Vessau amb molt de compte aquesta mescla sobre els bescuits per a què no s’aixequin.

6- Deixau-ho tot a la gelera vàries hores fins que hagi quallat. Desemmotllau.

7- Decorau amb rodanxes de pinya o amb nata muntada.

De veres, provau-la, sé que si us agrada la pinya us encantarà!

Bon profit!!!

PD: Si teniu algun diabètic per casa, en comptes de fer pastís podeu fer la versió en copes individuals sense el bescuit.

PD2: És molt millor que féu la mousse el dia abans de servir-la, us assegurareu que hagi quallat bé-
19 de juliol de 2015
PASTÍS DE CIRERES (CHERRY PIE)
Va ser entrar dins la fruiteria del súper i trobar-me una muntanya de caixes plenes de cireres. I a més de les que totes les receptes especifiquen per fer els cherry pies. Aquest tipus de pastís és típicament americà. Fins i tot té una cançó, que no passarà a la història com a la millor cançó de Warrant… però bé, això ja seria una altra història.

És d’aquests típics pastissos, com l’apple pie, que es mengen el 4 de juliol, festa genuïna americana . Avui ja fa pràcticament una setmana que hem passat aquesta festa, però quan et trobes els ingredients tan fàcilment no pots dir que no!

A més, tenia ganes de provar la recepta del llibre de na Bea Roque “Delicias para compartir”. De veres, si no el teniu l’hauríeu de posar a la llista dels llibres per completar la vostra pròpia biblioteca culinària. Hi ha un poc de tot, salat i dolç, això sí, més dolç que salat.

En fi, el cas és que tenia ganes de fer aquesta recepta, em vaig trobar que tenia tots els ingredients… Idò mans a l’obra! És una recepta gens difícil, ja ho veureu, l’única cosa que és una mica ferragosa és haver de llevar els pinyols a les cireres (també els podeu deixar, però no us dic el que us costarà la factura del dentista si en mossegau un sense voler, i ja no en xerrem del mal que patireu).

Preparats? Idò endavant!

Ingredients:

Per a la pasta:
- 350 gr de farina
- 250 gr de mantega o saïm (podeu triar)
- 1 cullereta de sal
- 1 cullereta de sucre
- 75-125 gr d’aigua molt freda
Pel farcit:
- 1 kg de cireres sense pinyol
- 125 gr de sucre
- 30 gr de maicena
- 1 cullereta d’essència de vainilla
- 1 cullerada de suc de llimona
- 30 gr de mantega (en daus petits)
Pel muntatge:

– Un poquet de llet
– Sucre

Anem per feina!

Pel farcit:

Començarem preparant el farcit, així el deixareu macerar una estona. Treieu tots els pinyols i deixau les cireres en un bol gros. En un bol petit mesclau el sucre, la maicena, la vainilla i la llimona. En estar tot ben integrat vessau-ho per sobre de les cireres i mesclau bé perquè arribi bé per tot.

Per fer la pasta:

Tant si ho feis amb robot de cuina com sense, posau i mesclau primer tots els ingredients excepte l’aigua i mesclau fins que quedi una massa com arenosa. Quan la tengueu així, anau afegint aigua fins que vegeu que no s’aferra gens. Aquest serà el moment de no posar-ne més.

Muntatge:

Agafau la meitat de la pasta i estirau-la. Posau-la a la base del motlle (una vegada li hagueu posat mantega o qualsevol greix per a que no s’enganxi), si us queda algun forat, cap problema, agafau un poquet més de pasta i tapau-lo, no es veurà. Vessau el farcit a dins format un poquet de muntanya en el centre i escampau per sobre la mantega en daus (aquest pas el m’he oblidat, aix… aquest cap… així i tot ha anat bé). Estirau el que queda de pasta i tallau les formes que volgueu (estrelles, cors, cercles…) i anau tapant el farcit deixant algun espai per a què pugui sortir el vapor. Pintau amb llet la part superior i posau una mica de sucre repartit per tota la superfície. Deixau-lo a la gelera durant 30 minuts abans de posar-ho al forn.

Forn a 170º-180º, foc a dalt i a baix, amb ventilador, uns 60 minuts. Si veis que s’està torrant massa la part superior, posau a sobre un paper de forn. Si el deixau més estona dins el forn, la fruita s’estovarà un poc més.

I ja el teniu! Fruita i més fruita! Esper que us agradi!

PD: Quan vaig treure els motlles de l’armari, el que anava a utilitzar per fer aquest pastís es va rompre en mil bocins. Era més baixet, i crec que hagués anat una mica millor.

PD2: La pròxima vegada rebaixaré la quantitat de sucre del farcit, és suficient amb 100 gr, inclús 80 si no us agrada molt dolç.
10 de juliol de 2015