Receptes dolces

CONFITURA DE FIGUES

Hola a tots! Com han anat aquestes vacances? I la rentrée? A mi, mentre comenci a refrescar ja em va bé. No suport la calor que ha fet durant l’estiu. Nits sense dormir, sensació d’ofec en les hores en què el sol està més alt, suor… Naaaaaa… Que no som d’estiu vaja.

Així i tot sí que hi ha una cosa que no m’agrada de l’estiu, si no que m’encanta: la fruita. I és una llàstima que no en pugui menjar tanta com voldria. Síndria, meló, prunes, albercocs, reïm, figues… Poques coses hi ha que m’agradin més que una llesca de pa, un tros de formatge i un grapat de raïm. I qui no ho hagi provat que ho faci! Menjar de déus de l’Olimp! El déu Bacus estaria d’acord amb jo, però amb el raïm en versió suc 😉 .

I com que és impossible menjar tota la fruita que dóna l’arbre, n’aprofit per fer confitura. Els darrers dies d’agost moltes cases manacorines aprofiten per fer salsa de tomàtiga, empotar diferents verdures o fer conserva de fruita. Amb les figues tenim diferents opcions: menjar-les fresques, recent agafades de l’arbre; assecar-les i conservar-les empotades; o fer-ne confitura. Ja fa anys que en faig, d’ençà que en un dinar una tia meva va dur de tapa trossets de pa amb formatge de cabra i rodanxes de figues fresques per sobre. Em va encantar! Però clar, de figues només n’hi ha durant una temporada curta durant l’any. Com fer-ho per poder gaudir de tal delícia tot l’any? Idò fer-ne confitura.

Plini el Vell, a principis de la nostra era, ja anomenava diferents maneres de conservar fruites, sobretot cuites amb mel. No vol dir que abans no es fessin conserves, però ell és dels primers que ho posa per escrit. Hauriem d’esperar fins el segle X, quasi l’XI en què els àrabs varen introduir el conreu del sucre a Europa. A l’Edat Mitjana era comú, en les classes benestants (o en alguns malalts) el consum de confits fets amb fruita i sucre. D’especial rellevància és el “Llibre de totes maneres de confits“, que us podeu baixar en format pdf clicant a sobre del títol. En ell es detallen alguns dels dolços que es feien a Catalunya durant l’Edat Mitjana. N’hi ha un que tenc moltes ganes de fer però no trob l’ingredient principal, el poncem (si algú en troba que m’avisi!).

Amb la colonització d’Amèrica, la producció de sucre va passar al Nou Continent, i noves classes de fruites varen arribar aquí.

Anem amb la recepta!

Ingredients:

  • 1200 g de figues netes
  • 700 g de sucre
  • la pel d’una llimona
  • un tassó d’aigua (uns 125 ml)

Pas a pas:

1- Feim ben netes les figues i els treim qualsevol part que no sigui bona o estigui tocada. NO les peleu.

2- Posam les figues en una greixonera i les tapam amb el sucre. l’aigua i hi posam la pell de llimona.

3- Ho posam tot al foc i ho coem remenant de tant en tant a foc mitjà. Quan vegem que la confitura comença a espessir-se ho podem treure del foc, més o manco és cap als 40 minuts de bullir.

4- Si no l’heu de consumir de seguida i la voleu per conservar durant una temporada llarga, posau la confitura encara ben calenta en pots de vidre, tapau-los i girau-los cap per avall. Deixau-los així fins que estiguin ben freds. D’aquesta manera no heu de bullir els pots per esterilitzar-los. Assegurau-vos d’haver-ho fet bé pitjant amb un dit la tapadora del pot quan estiguin ben fred, si ho heu fet bé la tapadora no s’ha de moure gens. Si no, la tapadora farà un soroll metàl·lic en tocar-la, que voldrà dir que dins el pot hi ha aire. Aquests pots són els que haureu de consumir més prest que els altres.

Ja només us quedarà etiquetar el vostre arsenal dolç. Per això, en aquesta primera entrada de la tornada a la normalitat us faré un petit present. Al final del post teniu un pdf en format Din-A4 amb etiquetes per a què les pogueu enganxar en els vostres pots. Només heu de clicar a sobre on diu “etiquetes figa” i s’obrirà el document. Esper que us agradin i us siguin d’utilitat!

Ens retrobarem per aquí la setmana que ve?

Besades a tots!


PD: Aquesta només és una recepta. A mi em surt bé amb aquestes proporcions. La llimona, a més de conservar la fruita actua com a gelificant, si voleu posar un poc del seu suc no fareu res mal fet, al contrari.

PD2: EL sucre últimament no està molt ben vist, però és precisament el que fa que la fruita es conservi. Si en posau menys de la meitat del pès de la fruita serà igual de bona, però no es conservarà un període molt perllongat de temps. Les padrines i padrins antigament bullien fins a tres vegades o més la confitura per assegurar-se que el sucre feia la seva feina i tendrien confitura durant tot l’any,  a més de fer una proporció 1:1 de fruita i sucre.

etiquetes figa

Entrades Anteriors Propera Entrada

També et pot interessar...

No hi ha Comentaris

Deixa un comentari