Etiqueta: celíacs

TORRÓ DE XOCOLATA BLANCA I ARRÒS INFLAT

Me costa molt comprar una cosa de pastisseria (motlles, càpsules,…) i no estrenar-la. Clar que amb aquesta vaig haver d’esperar un poc a que arribés el desembre, però de segur que la faré servir molt. Vaig comprar dos motlles de plàstic per fer torró amb dos estampats diferents. Són molt nets, perquè un cop desmotlles els torrons queden pràcticament sense cap resta de res.

El meu padrí en va fer de fusta, i per fer torró de Xixona és fantàstic, però per fer aquest de xocolata trobo que aquests són molt més atractius. I per cert, si voleu una recepta fàcil, fàcil, fàcil… aquesta és la vostra! Jo he farcit d’arròs inflat, però si encara el voleu fer més “xocolatat” hi podeu posar “mini-lacasitos” o per exemple també hi podeu posar ametlles, nous, festucs,… Cadascú amb el seu gust.

Anem amb la recepta.

Ingredients:

– 200 gr de xocolata blanca

– 35 gr de saïm (unes dues cullerades generoses)

– canyella en pols

– arròs inflat (he posat tres grapades, literalment)

Pas a pas:

1- Foneu la xocolata blanca. Ho podeu fer al bany Maria o al microones. Si ho feis en el microones anau posant la xocolata poc temps en intervals d’uns 30 segons a temperatura mitjana. Cada cop que la tragueu mesclau-la fins que estigui del tot fusa. La darrera vegada que la poseu al microones afegiu el saïm i mesclau-lo bé.

2- Afegiu la canyella en pols a la xocolata fusa, feu-ho al vostre gust.

3- Per acabar, afegiu l’arròs inflat. Mesclau-ho tot bé.

4- Vessau la xocolata dins el motlle. Depèn de quin motlle utilitzeu no haureu de posar res perquè no s’enganxi. Si és de fusta no, en aquest és millor que poseu paper film o de forn, i no el desmotlleu fins que no estigui ben sec. Deixau-lo reposar entre 4-5 hores o millor d’un dia per l’altre.

A veure si aquests dies tenc temps de fer-ne d’una altra classe i us ho puc mostrar. Salut i una besada!

19 de desembre de 2015
ARBRETS DE NADAL
Ja ens acostam a les festes de Nadal. Segur que molts de vosaltres aprofitàreu el pont de la setmana passada per posar el betlem, les neules, la decoració de la casa i l’arbre.

Aquesta setmana segur que també molts de vosaltres teniu sopars o dinars de feina, d’amics, de centre esportiu… me’n deix algun? Segur que sí. Aquesta setmana també en tenc, en concret, si no vaig malament i no en surt algun més, tenc tres dinars i un sopar. I pel sopar és pel que he fet aquests arbres.

Són arbres de merenga aromatitzats amb pinya. Ja en vaig fer en aquesta altra entrada, recordau? Però era per a un esdeveniment diferent. En aquesta ocasió és per acabar el sopar d’una manera dolceta.

Ingredients:
- 220 gr de sucre
- 4 blancs d’ou
- aroma de pinya (o del que més us agradi)
- colorant verd en pasta
- estrelles de pasta de sucre daurades
Pas a pas:

1- Posau els blancs d’ou i el sucre a bany Maria i foneu el sucre fins que ja no tengui textura i estigui ben fus. No heu de notar cap granet de subre. Ho podeu anar tocant amb els dits, estarà calent però no cremarà.

2- Preparau una màniga pastissera amb una boquilla rodona grossa.

3- Quan la mescla de blanc d’ou i sucre ja estigui llesta, posau-la a la batedora de barnilles i pujau la merenga. Quan ja estigui pujada, afegiu l’aroma de pinya (a gust de cadascú) i el colorant. Estarà ben pujada quan en treure les barnilles facin una espècies de “pico” i tengui cos.

4- Posau un paper de forn o les planxes de silicona sobre la placa del forn.

5- Posau la merenga dins la màniga pastissera. Acostau-vos al paper i anau fent els arbrets. Primer de tot feis el primer pis. Un cop l’hageu fet deixau d’apretar la màniga i tornau a apretar per fer el segon, i de la mateixa manera feis el tercer. Quan esteu a punt de posar els merengues dins el forn posau-lis les estrelles a sobre, en principi queden una mica tovetes per la calor però no es fonen.

Forn a 90º-100º, durant aproximadament 1 hora. Estaran llests quan en tocar-los amb el dit estiguin durs per fora i es desenganxin de la base sense cap problema. Pel que he pogut comprovar, queden millor com mes abaix estiguin del forn, sense tocar la base.

Us en sortiran uns 30-40 arbrets.

Crec que amb aquest dolç dolcet podrem acabar bé el sopar que tenc amb els voluntaris del Molí d’en Fraret, no trobau? Anau alerta amb els dinars… i sobretot amb els sopars! Pensau que les festes, en qüestió de menjar no seran precisament “light”.

Salut, i fins la setmana que ve. Una besada!
13 de desembre de 2015
PANELLETS
Tots Sants, halloween o dia de los muertos. Envoltant de l’1 de novembre es celebra la mort a diferents llocs del món i de maneres molt diferents. A Mèxic, per exemple, es celebra amb molta festa i color, és una de les festes nacionals que atreuen més turistes, i no amb poca raó. L’any passat ja us vaig posar la recepta del “pan de muerto”, que per cert hauria de provar de tornar a fer a veure si em surt una mica millor.

Halloween és la festa de les bruixes, els fantasmes i els zombies per excel·lència. Així, tot mesclat. No us penseu, al principi tenia en ment fer una recepta per provar una decoració que fa temps que vull intentar, però haurà de ser més endavant. I això és perquè tornam a tenir al Pacient Impacient per l’hospital, i havia de fer alguna coseta bona de transportar. La padrina també em reclamava cosetes dolces i no podia badar massa (ja feia dues setmanes que no li duia res!). De manera que com que ja tenia unes quantes receptes mirades de panellets em vaig decidir a fer-ne i deixar les bruixes i teranyines per més endavant (no renuncio a celebrar halloween algun any!).

La recepta que vos duc és treta del blog de María Lunarillos. És una botiga-blog, de fet és on compro la majoria de productes per decorar els pastissos, i també tenen una part de blog on van penjant receptes de pastisseria. De totes les receptes que m’he mirat és la que he trobat més senzilla. En tenia una que em va passar una amiga de Capellades però fa anys que la vaig perdre (perdona Gemma!), així que aquí teniu la de na Lunarillos feta a la meva manera, si voleu l’original clicau aquí.

Ingredients:
- 25o gr de sucre
- 250 gr d’ametlla mòlta (la podeu comprar i moldre-la vosaltres, però ha de ser crua)
- ratlladura d’una llimona
- 125 gr de patata bullida
- 1 ou
- coco ratllat
- pinyons
- ametlles crues senceres
Pas a pas:

Us contaré com ho he fet jo, ja que he canviat una mica els passos de la recepta original.

1- Heu de separar el blanc del vermell de l’ou i reservar el blanc. Bateu una mica el vermell.

2- Bulliu la patata. Aixafau-la bé i deixau refredar (això és molt important si no voleu coure l’ou abans de temps!).

3- En un bol posau el sucre, l’ametlla mòlta i la ratlladura de llimona. Mesclau bé.

4- Afegiu la patata i un poc de vermell d’ou batut. Mesclau bé, i si trobau que queda una pasta massa seca afegiu-ne un poc més. Ha de quedar una pasta una mica enganxosa.

5- Separau la pasta en tres parts.

PANELLETS D’AMETLLA

Feis bolletes, no molt grosses (amb aquesta recepta us en sortiran unes 7). Posau les bolletes sobre la palangana del forn i posau una ametlla a sobre de cada una. Pintau amb el blanc d’ou que havíem reservat abans.

PANELLETS DE PINYONS

Feis igual que amb els anteriors, però abans de posar sobre el paper de forn passau-los per dins els blanc d’ou i arrebossau-los de pinyons. Podeu ajudar a aferrar-los a mà si fa falta. Pintau a sobre dels panellets amb el blanc d’ou.

PANELLETS DE COCO

A la pasta que hem reservat afegiu coco ratllat, jo n’he afegit una grapadeta, no he fet massa cas de la recepta. Procediu igual que amb els altres: feis bolletes, passau per blanc d’ou i aquesta vegada arrebossau amb el coco que us hagi sobrat.

Posau la palangana dins el forn a uns 150º-160º amb el grill posat. No poseu la palangana massa a prop del grill o se us faran massa aviat. Quan vegeu que per sobre ja han agafat color i comencen a estar torradets ja els podeu treure del forn.

Gaudiu del pont de Tots Sants si podeu!!! La setmana que ve una altre recepta, encara que no sé molt bé de què. No m’he decidit. Algun suggeriment?

PD: Procurau que la patata bullida estigui ben freda o si no coureu l’ou, i no convé.

PD2: Convé fer el panellets de coco els darrers perquè embrutareu el blanc d’ou i després haureu de tudar un altre ou per pintar els altre dos tipus de panellet (que és el que em va passar a mi per poc previsora).

PD3: Els temps de cocció depèn molt del forn. Estau atents perquè potser per minuts els coeu de més!

PD4: Amb les quantitats d’aquesta recepta a mi m’han sortit uns 7 panellets de cada classe.
30 d’octubre de 2015
GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I “NACHOS” CASOLANS. PICADES D’ESTIU (V)
Ja no queda res per començar una altra vegada la rutina d’aixercar-se prestet, anar a la feina, que el sol comenci a deixar-nos cada vegada més aviat,… Però també de trobar nous reptes i objectius! No tot de tornada de les vacances ha de ser per arrencar a córrer!

Però al que anàvem. Encara entram dins el temps de vacances i vaig prometre cins picades d’estiu, i aquí teniu el que vaig prometre. És veritat, el guacamole no té molt de misteri. Tothom el sap fer! Però una picada que es pugui dir picada, no ho és sense un bol de guacamole, o no? I quan parlam de guacamole ho associam directament als “nachos”.

De guacamole n’havia fet altres vegades. De “nachos” no. Però si es té en compte el fer-los molt fins, surten molt bé i no són gens complicats, encara que duen una mica de feina, això sí.

Anam amb les receptes?

Pels “nachos”

Ingredients:
- 200 gr de polenta
- aigua
- 1 i 1/2 cullereta de sal
- 1 cullereta de sucre
- 2 i 1/2 cullerades d’oli
- paprika i caiena
- més oli, sal i caiena per pintar
Preparats?

1- En un bol mesclau la polenta, l’oli, la sal, el sucre, la paprika i la caiena. Anau afegint aigua fins a aconseguir una pasta que en agafar-la amb la ma es faci una bolla. Més o manco ve a ser un tassó i mig d’aigua.

2- Anau agafant pasta del bol i posau-la sobre una superfície protegida amb paper de forn, o millor si teniu una planxa de silicona, perquè no se us mourà gens. Posau un paper de forn per sobre i amb una aprimadora aplanau la pasta fins que quedi ben prima. Quan dic ben prima vull dir que es transparenti el que hi ha baix!

3- Tallau la pasta en quadrats i després cada quadrat per la meitat per fer triangles. Col·locau-los amb molt de compte a sobre d’un paper de forn que haureu posat sobre la placa del forn amb l’ajuda d’una espàtula.

4- En un bol petit a part, mesclau oli, sal i caiena al vostre gust i pintau els triangles.

5- Posau la placa dins el forn que haureu encalentit a 200º. Deixau-hi els triangles fins que es tornin daurats, més o manco uns 15 o 20 minuts. Vigilau perquè cada forn és un món i en un moment sembla que no estan fets i a l’altre ja s’han cremat!

Anem amb el guacamole

Ingredients:
- 3 alvocats petits (o dos de mitjancers)
- 2 tomàtigues petites
- 1/2 ceba petita
- caiena
- sal
- 1 cullereta de coriandre ben picat
- el suc d’una llimona
Mans a la feina:

1- Pelau les tomàtiques i la ceba, picau-los ben petits i reservau. Feu-ho també amb el coriandre, picat ben petitet.

2- Pelau els alvocats i triturau-los amb una forqueta fins a formar una pasta. No passa res si queden grumolls, fins i tot és millor així. Regau el suc de la llimona per sobre dels alvocats triturats, si no us tornaran negres.

3- Mesclau a la pasta d’alvocat les tomàtiques, la ceba i el coriandre. Amaniu al gust amb la sal i la caiena. Anau en compte si no uns agrada el picant!

Ja teniu la picada feta! Esper que hàgiu passat un bon estiu i hàgiu fet alguna de les picades que us he anat posant. Ja hi ha hagut gent que ha compartit amb mi les fotos d’alguna de les receptes en privat pel facebook de DE COLORS I SUCRE i estic molt contenta!!! Per favor, si ho voleu fer no ho dubteu gens! Estaré encantada de veure-les i així ens coneixerem un poc més!!!

Fins la pròxima!

PD: Convé fer els “nachos” el dia abans, ja que duen una mica de feina. Aguanten molt bé d’un dia per l’altre. Més enllà ja no ho sé perquè no han durat més que uns minuts!

PD2: El guacamole convé fer-lo just abans de menjar-lo ja que té tendència a canviar de color ben aviat.

PD3: La polenta l’he trobada a Hiper Manacor, però jo diria que a la part de les farines en trobareu per molts de llocs.

PD4: Per ser una mica més autèntics, en comptes de posar suc de llimona podeu posar suc de llima.

PD5: Tant celíacs, com diabètics, com intolerants a la lactosa o a l’ou en podeu menjar!!!!!!
30 d’agost de 2015
CONFITURA DE PEBRES. PICADA D’ESTIU (III)

Una altra confitura! I de pebres! Sí, ja sé que no és el més habitual, però tampoc ho era l’anterior de cherries, no? I segur que els que l’heu provada em donareu la raó.

La recepta que us duc avui és la mescla de les receptes de dues amigues, na Carme i n’Esther. De cada una he agafat el que més m’ha agradat: de na Carme el color i de n’Esther la senzillesa de la recepta.

És una confitura per quedar molt bé en qualsevol reunió, acte, sopar, dinar… o fins i tot com a detall per regalar. I ara, a l’estiu, és el moment ideal per fer-la ja que és una verdura pròpia d’aquesta època.

Les proporcions d’aquesta recepta són molt fàcils, anem amb els ingredients:

Ingredients:

– 1 part de pebres*

– 1/2 part de sucre

– 1/4 part de vinagre

Realització:

Com ja podeu veure, és una recepta amb unes proporcions molt fàcils. Per exemple: si en voleu fer un kg de verdura, heu de posar mig kg de sucre i un quart de vinagre. Aquesta vegada jo he fet un pebre de cada i n’ha sortit 360 gr de verdura, ideal per un pot no molt gros.

Tallau els pebres en tires molt finetes. Posau tots els ingredients en una olla (si teniu greixonera molt millor). Foc mitjà fins que caramel·litzi tot, això vol dir uns 3/4 d’hora, més o manco, depenent de la quantitat que en volgueu fer.

Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d’una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!

Aquesta confitura és ideal per a menjar a una taula de formatges. Preparau una safata amb diferents classes de formatges i pans i els vostres convidats no en deixaran ni una miqueta!

Bon profit!!!

(*) Si voleu fer la confitura d’un sol color, és millor que només utilitzeu pebrot vermell. Però si voleu donar un toc de color, afegiu pebre groc i verd, però no en parts iguals, sempre és millor que n’hi hagi una mica més de vermell. Pel meu gust! I ja sabeu que per gust…

PD: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.

1 d’agost de 2015
CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D’ESTIU (II).
Voleu una altra recepta d’estiu? Idò seguim! Una de les situacions que record de petita és veure al meu padrí fent confitures, salses i empotats durant els estius. Es posava a la fresca al corral de Porto Cristo i junt amb la meva padrina aprofitaven tot el que sortia del nostre tros de fora vila.

Qui no recorda a algun familiar major fent confitura de fruita? De melicotons, d’albercocs, prunes, taronges… inclòs de magranes agres!

El cas és que a mi també em va tocar de més jove ajudar a pesar sucre, remenar, tallar, empotar… I amb una calor espantosa! Però després és cert que a l’hivern s’agraeix obrir un pot de confitura per berenar al matí o per farcir un pastís, i més si es té en compte que és casolana i no té res artificial.

De més gran vaig descobrir que la confitura no té perquè ser sols de fruita. Tomàtigues, albergínies, pebres… de tot en podem fer conserva ensucrada! Fins i tot he vist confitura d’all (aquesta no l’he provada de fer… no tenc molt clar que me pugui agradar). I com que de tomàtigues que no siguin de ramellet sempre en sobren, un any vaig provar de fer-ne confitura, i va sortir boníssima! Uns anys més tard, després de l’èxit d’aquesta, i tenint sobreproducció de tomàtigues cherry, no ho vaig dubtar. Vaig canviar una mica la recepta per adaptar-la al producte… et voilà!Voleu la recepta?

Anem!

Ingredients:
- 1 kg de tomàtigues cherry netes
- 750 gr de sucre (si en teniu de morè molt millor)
- el suc d’una llimona
- 1/2 tassó d’aigua
Pas a pas:

Posau tots els ingredients en una olla. Si teniu una greixonera de test suficientment grossa, molt millor. Posau foc mitjà i de tant en tant remenau per a què no s’enganxi. Estau molt atents, el sucre és bo d’enganxar. Depenent de la quantitat que volgueu fer, la tendreu més estona o manco al foc. Jo n’he fet 1,4 kg, i l’he tenguda un poc més d’una hora i mitja. Sabreu que està feta quan hagi reduit a la meitat i el suc estigui espès.
Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d’una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!La confitura de tomàtigues cherry és ideal per menjar a una taula de formatges, però així com està divina és acompanyant una torradeta amb paté. No heu menjat cosa millor! I amb els vostres convidats quedareu de luxe.

Bon profit!

PD: es pot fer perfectament amb sucre blanc, però el sucre morè dóna un color i un sabor una mica més especial.
PD2: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.
29 de juliol de 2015
LLIMONADA ROSA (PINK LEMONADE)

Sincerament, no l’havia provada fins que l’he feta. Però és que és taaaaaaan mona… No em podeu dir que no. Tota rosa, amb unes quantes rodanxes de llimona i gel…

Pel que es veu, aquesta beguda es va “inventar” de casualitat, com molts dels invents més coneguts. Tot va passar a finals del segle XIX a un circ nord-americà, quan un venedor de llimonada preparava l’abeuratge. Es conta que li varen caure uns quants caramels de canyella de color rosa dins de la llimonada, i com que no tenia suficient temps per tornar-la a començar la va oferir d’aquella manera als seus clients… i va ser tot un èxit!

Si és que només pensar en el seu aspecte em recorda a les pelis americanes ambientades en els anys ’60, com Grease, per exemple. I és que fins i tot en fan pastissos i cupcakes!!! Promet investigar sobre el tema.

Per ara us deix aquí la recepta de la pink lemonade:

Ingredients (per 2,5 litres aproximadament):

– 2 l d’aigua
– 7 llimones
– 7/8 maduixes
– xarop d’atzavara (*)

Pas a pas:

1- Posau l’aigua i les llimones en dues vegades dins la thermomix, tancau i pitjau el “turbo” unes quantes vegades. Colau l’aigua que us sortirà dins un bol gros. En aquesta ocasió he utilitzat la thermomix perquè m’ha facilitat la feina, però si no en teniu, sucau el suc de les llimones i afegiu-lo a l’aigua.

2- Triturau les maduixes i colau el seu suc dins de l’aigua amb llimona. Procurau que no quedin llavoretes ni pinyols.

3- Afegiu xarop d’atzavara. Quantitat? A gust personal. Si no en teniu podeu posar sucre o fructosa.

Guardau-la a la gelera i abans de servir-la afegiu gel i unes quantes rodanxes de llimona per decorar.

Amb aquesta calor ja veureu com us ve molt de gust! Salut!

(*) En castellà es diu “sirope de agave”

PD: Si cercau per internet trobareu moltes receptes per fer la pink lemonade (amb granadina, amb gerds, amb groselles…). Anau provant fins aconseguir la pink lemonade que més us agradi. Com que tenia unes quantes maduixes congelades, són l’ingredient rosa que he posat.

PD2: Podeu graduar el color rosa de la beguda augmentant o reduint la quantitat de fruits vermells que hi poseu. Això també variarà el sabor de la beguda.

PD3: Tant si hi posau sucre com si hi posau xarop d’atzavara, els celíacs en podeu prendre.

PD4: Els diabètics només ho podeu prendre sense cap edulcorant o afegint xarop d’atzavara.

30 de maig de 2015
“PETONETS” DE MERENGA DE LLIMA

Les fotos de la recepta d’avui no són perfectes ni molt manco. Acab de començar el curs Superstar de na Jackie Rueda, i encara estam per les lliçons de “com utilitzar la càmera de manera manual”, per tant em toca practicar, però avui no en tenia ganes.

Del que sí tenia ganes era de celebrar. I de celebrar amb color verd! Per què? Doncs mirau, mai he estat del color verd. Si mir el meu armari no trobaré moltes peces de roba d’aquest color. Però d’uns anys ençà, el verd ha estat molt present dins la meva vida i dins del col·lectiu al qual tenc l’honor de pertànyer, el de professors i mestres.

Hem duit aquest color amb tota la nostra dignitat per reivindicar tot allò en el que creim i que intentam transmetre als nostres alumnes, i és a pensar per ells mateixos, a creure en ells. És una cosa molt complicada, però som el mirall en el que es miren molts d’ells i per tant havíem de fer un bon paper.

El cas és que des d’ahir vespre crec que el nostre vestuari tornarà a canviar i a omplir-se d’altres colors! Cosa que m’encanta! I per celebrar-ho… Alguna cosa dolceta (i verda) per llevar-nos el gust de totes les experiències amargues per les que hem passat.

Per la merenga, ingredients:

– 220 gr de sucre blanc

– 4 blancs d’ou

– essència de llima

– colorant verd en pasta

Pas a pas:

1- Posau els blancs i el sucre a bany Maria i foneu el sucre fins que ja no tengui textura i estigui ben fus. No heu de notar cap granet de sucre. Ho podeu anar tocant amb les mans, estarà calent però no cremarà.

2- Preparau una màniga pastissera amb una boquilla amb un dibuix molt obert. Amb un escuradents, agafau una mica de colorant i feis línies verticals (3 o 4) repartides per l’interior de la màniga,

3- Quan la mescla de blanc d’ou i sucre ja estigui llesta, posau-la a la batedora de varetes i pujau la merenga. Quan estigui pujada, afegiu l’essència de llima, en això no us puc dir quant, però amb unes quantes gotes n’hi ha suficient. Estarà ben pujada quan en treure les varetes facin una espècie de “pico” i tengui cos.

4- Posau un paper de forn o les planxes de silicona sobre la placa del forn.

5- Posau la merenga dins la màniga pastissera. Acostau-vos al paper i anau fent petits merengues. Els primers segurament sortiran blancs, però els demés ja sortiran amb línies verdes (amb un estil a lo “Meringue girls“).

Forn a 90º-100º, durant aproximadament 1 hora. Estaran llests quan en tocar-los amb el dit estiguin dur per fora i es desenganxin sense cap problema.

PD: Guardau-los en un pot de vidre.

PD2: Aquest dolç és moooolt agraït ja que el podeu fer i guardar-lo durant algunes setmanes i no torna dolent.

25 de maig de 2015
PIRULETES DE COLORS I SUCRE!

Aquesta és l’entrada ideal pel títol d’aquest blog. És de sucre i de colors!

Ja vos vaig dir que Pinterest és una font ideal d’inspiració. La llàstima és que no du instruccions de tot. Has de posar una mica d’imaginació i de lògica, i les solucions arriben.

La veritat és que aquesta “recepta” és taaan fàcil que no sé si es pot qualificar com a tal. Crec que seria millor qualificar-ho com a DIY, més que com a recepta dolça. Això sí, és molt vistosa, ho podeu veure a les fotos.

Ara estan molt de moda ( i a mi m’encanten!) les taules dolces. Aquestes taules es munten en un racó d’una festa i concentren allà tota la part dolça: pastissos, cakepops, cupcakes, piruletes, llepolies… Això no és cap novetat, ja ho sé. A les festes sempre hem separat la taula de dolç i la de salat. La novetat ve de l’estètica que se li dóna a la taula. Es pengen banderoles de colors, o altres elementes decoratius, i els pastissos, i tot el dolç de la taula segueixen la mateixa paleta. Aquí teniu dos exemples trets de la web de la revista Marie Claire Idées:

Crec que aquestes piruletes són ideals per quan heu de combinar-les amb uns tons determinats, ja que podeu fer les combinacions que volgueu!

Anem per feina!

Necessitau:

– caramels de vidre (d’aquells transparents, de tota la vida)

– pals de piruleta (o de broqueta)

Pas a pas:

1- Posau paper de forn o una planxa de silicona que pugui anar al forn sobre una placa.

2- Posau els caramels de vidre sobre el paper. Podeu fer les combinacions que volgueu: o tots d’un color o de diferents colors. Jo n’he posat tres, cada un d’un color. Quan es fonen alguns perden un poc la tonalitat, es normal, la capa de sucre és més transparent.

3- Encalentiu el forn a 200º. Posau la placa dins el forn i, aquí arriba la complicació, no badeu gens! El caramels es fondran molt aviat. No estaran més de 3-4 minuts. Quan vegeu que es comencen a fondre i fan bombolletes ja els podeu treure. Compte de no deixar-les més temps perquè vos pot passar això…

4- Tot d’una que els tregueu del forn posau el pal de piruleta a sobre del sucre fus, apretant un poc. No les mogueu del paper fins que no estiguin ben fredes!

Et voilà! Ja teniu les vostres pròpies piruletes!

Fàcils, no?

PD: Els caramels que jo he fet servir són un poc petits. Si en trobau de més grossos crec que vos poden quedar millor.

PD2: Si no moveu massa la palangana, vos sortiran amb una forma més rodoneta, com la que veis a l’esquerra de la foto. Però si voleu que tenguin una forma determinada, quan el caramel encara estigui calent, estirau-lo amb un escuradents, com en el que està més a la dreta i sembla que du tupé. És una cosa semblant a la que fan els artesans del vidre per treure formes de les bombolles de vidre encara calent.

10 d’abril de 2015