Autor: decolorsisucre

GASPATXO DE CIRERES
No sé vosaltres, però a l’estiu m’és impossible menjar plats molt calents, com sopes, aguiats o històries d’aquestes. Impossible. La sort és que la gastronomia és molt àmplia i sàvia! A l’hivern hi ha els ingredients òptims per la cuina d’hivern, i a l’estiu, els ideals per l’estiu.

I els gran cuiners com Ferran Adrià o Arzak, han fet que una recepta tan bàsica, amb ingredients de temporada sigui un plaer pel paladar. No som molt de mescles estranyes però aquesta me va encantar!

No sé quants anys deu fer que n’Arguiñano està a la tele, però són molts, i de tant en quant, si som per casa, mir a veure què fa. Si el nom del plat em fa gràcia segueix mirant el programa, si no pas a una altra cosa. Quan vaig sentir el nom d’aquest plat… No m’hi vaig poder resistir, i és que ha fet tanta calor aquests dies que un plat fresquet com aquest s’agraeix moltíssim!

Ingredients:
- 1 kg de tomàtigues
- 300 g de cireres
- 1 poma
- 1 ceba tendra petita
- Oli, vinagre de poma (n’Arguiñano el posava de Xerès) i sal
- Pa (opcional)
Pas a pas:

1- Pelau la poma i les tomàtigues. Treieu el pinyol de les cireres i treieu la primera capa de la ceba.

2- Posau-ho tot en una picadora i triturau-ho fins que estigui ben fi. Afegiu el pa si voleu i triturau-lo amb la resta d’ingredients.

3- Afegiu vinagre, oli i sal al vostre gust. A mi m’agrada que es noti el gust del vinagre.

4- Serviu ben fresquet!!!

Esper que el gaudiu tant com jo! Us en sortiran unes 4 o 5 racions, depèn de com sigueu de menjadors.

Besades!!!

PD: Ja l’he provat de fer unes quantes vegades, i la recepta que us he posat és la que va fer el cuiner al programa, però a mi me va agradar més quan vaig posar uns 200 g manco de tomàtiga, es notava millor el gust de les cireres.

PD2: També l’he provat amb les tomàtiques sense pelar i trob que queda amb una textura molt més agradable pel meu paladar, però això va a gustos. Experimentau, ja em direu com us ha agradat més!
14 de juliol de 2016
PASTÍS DE POMA
He començat un curs nou. Bé, no sé si realment es pot anomenar curs, seria millor dir-li col·leccionable. Fa un temps en vaig fer un de Planeta de Agostini sobre reposteria, i la setmana passada em cridaren per oferir-me’n un altre.

Al principi no m’ho vaig pensar gens. Vaig dir que no. No me feia ganes començar un interminable degoteig de fascicles. Però així com m’anaven explicant com era aquest col·leccionable més m’anava interessant. Es tracta del Kit&Chef. I què és el Kit&Chef? Idò és un col·leccionable una mica especial ja que són 12 caixes. En realitat 24 si decideixes fer els dos tipus de cuina (reposteria i cuina de mercat). Dins cada caixa hi ha una sèrie d’elements per poder fer les receptes que et donen (6 receptes a cada caixa) i cada una d’elles està dedicada a un tema en concret. El primer número és el de bescuits i farciments i a dins m’hi vaig trobar: un motlle desmuntable de 2 usos de 26 cm, 100 càpsules per cupcakes, sucre de taronja, crema de xocolata de Dr. Oetker, un set de 4 colorants alimentaris de Dr. Oetker, un pot de confitura d’albercoc d’Hero, 6 fitxes amb receptes i un pot metàl·lic per la farina.

A més, i aquí ve la part interessant, si et subscrius tens accés a una web on la chef Alba Ruiz és la professora i et dóna consells, resol dubtes i fins i tot dóna masterclasses en directe! També pots intercanviar opinions, receptes, dubtes i fotos del que vas fent amb els altres alumnes inscrits.

Divendres passat va ser la primera masterclass en directe, via youtube, i la recepta va ser aquesta. Bé, més o manco. La crema pastissera és una mica inventada, però ha sortit un pastís de poma ben xulo! I bó, que és el més important. 🙂 La pròxima caixa tracta el tema de la xocolata… operació bikini? Juas!

Ingredients:
- 1 planxa de pasta de fulls
- 6 vermells d’ou
- 12 cullerades de sucre
- 2 cullerades de maizena
- 600 g de nata
- 1 beina de vainilla
- pasta de fulls
- 2 o 3 pomes (depèn de com siguin de grosses)*
- sucre morè
- confitura d’albercoc
Pas a pas:

1- Preparau la pasta aprimat-la una mica fins que cobreixi totalment el motlle. Haurieu de triar un motlle baixet, i si es pot desemmotllar com aquest, molt millor. Jo he posat la pasta juntament amb el paper, així no he embrutat el motlle i ha estat molt més fàcil de treure. Punxau amb una forqueta per tota la superfície de la pasta.

2- Per preparar la crema pastissera posau la nata i la beina de vainilla a bullir, i després deixau reposar i reservau. Si obriu la beina la crema us quedarà molt més gustosa.

3- Bateu els ous i en sucre en un bol fins que hagin blanquejat un poc, afegiu la maizena. Posau una mica de la nata a la mescla dels ous i removeu fins que estigui ben integrat. Afegiu tota la nata i tornau a posar-ho al foc (sense la beina de vainilla aquest cop) i deixau bullir sense deixar de moure (si no se us engaxarà) durant 1-2 minuts, fins que hagi espessit. Retirau del foc i reservau.

4- Pelau les pomes, treieu-lis el cor i tallaules finetes.

5- Posau la crema pastissera sobre la pasta de fulls i a sobre els trossos de poma clavats en la crema pastissera. Si posau la poma així en comptes de a sobre, haureu de posar més poma, però també us quedarà un pastís molt més gustós.

6- Escampau sucre morè per sobre.

7- Posau el forn a 200º i deixau-hi el pastís durant 1 hora aproximadament. Vigilau per si el forn és massa fort, ja que ho haureu de treure abans si comença a coure’s massa.

8- Un cop estigui ben freda, desemmotllau. Mesclau un poc de confitura d’albercoc amb unes cullerades d’aigua i mesclau fins que estigui prou líquida com per poder escampar-la còmodament amb un pinzell de cuina. Pinzellau tota la superfície del pastís amb aquesta mescla.

I ja està! Du una mica de feina, però les coses bones en duen! Ja me direu com us ha anat si la provau de fer. Ens veim la setmana que ve.

Besades!

*Podeu triar el tipus de poma que us agradi més, però jo no triaria aquelles que són més tirant a arenoses.

PD: Com que les mesures de la crema pastissera les he fet per aprofitar el que tenia sense tudar, us en sobrarà. Jo de vosaltres compraria una altra panxa de pasta de fulls i en faria minipastissets de poma o d’altres fruites per aprofitar el que us sobri. Una altra opció és menjar-la a cullerades!
7 de juliol de 2016
PANETS D’HAMBURGUESA
En una entrada anterior us vaig parlar d’un llibre que em va encantar des de la primera vegada que el vaig veure Nueva York, las recetas de culto. I és que no ens enganyem, els americans són els reis del fast food, però si els plats es fan com toca tant com fast, no són. M’he proposat fer una hamburguesa totalment americana. Bé, no totalment, perquè la carn la pens comprar ja picada i feta (tenim un comerç a Manacor que les fa de luxe, per què m’hauria de complicar tant?). Però el pa i el quètxup els vull fer jo.

Un dia vaig provar de fer el quètxup, que de sabor molt bé (fantàstic de fet!) però la textura una mica espessa. Ajustaré un poc les mides. Per tant el tornaré a repetir i ja us contaré. Els panets però han sortit a la primera i ben bons! Duen una mica de feina de pastar i temps per tovar, però pel demés són ben senzills de fer. A més, els he tunejat una mica amb llavors de rosella i sèsam torrat i de wasabi.

Mans a l’obra? Recepta extreta de Nueva York, las recetas de culto.

Ingredients:
- 600 g de farina
- 25 g de llevat fresc
- 4 cullerades de sucre en pols
- 2 culleretes de sal
- 3 vermells d’ou
- 180 ml d’aigua
- 140 ml de llet
- 50 g de mantega fusa
- llavors de rosella, sèsam (natural, torrat, de wasabi… com volgueu, a gust del consumidor, opcional)
Pas a pas:

1- Mesclau la farina, el sucre i la sal i reservau.

2- Foneu el llevat en la llet tèbia i reservau.

3- Foneu la mantega amb l’aigua i afegiu la llet amb el llevat.

4- Ara toca pastar, si teniu un robot de cuina us serà molt fàcil, si no no farà falta aneu al gimnàs el dia que els faceu. Anau afegint els líquids a la farina, la sal i el sucre i anau pastant. Quan tengueu els líquids ben integrats, afegiu un a un els vermells d’ou.

5- Pastau fins que la pasta sigui un poc enganxosa però elàstica.

6- Formau una bolla i passau la pasta a un bol untat amb oli. Tapau amb paper de film i deixau tovar fins que dobli el seu volum .

7- Un cop hagi doblat el seu volum feis bolletes de pasta, tenint en compte que han de tornar a tovar i en el forn creixeran un poc més. Si voleu fer panets per hamburgueses grosses feis entre 8 i 10 bolletes. Jo he aprofitat el motlle dels whoopie pies perquè quedin amb una forma més o manco semblant (cosa que no ha passat, la pròxima vegada sortiran millor). Però si no teniu motlle de whoopie pies podeu fer una bolleta i posarla damunt una placa de forn i quedaran beníssim tembé. Procurau untar d’oli tant el motlle com la placa. Una vegada posades les bolletes en algun dels dos llocs tapau una altra vegada amb paper film i deixau que doblin el seu volum. Com que el motlle que he fet servir no té els forats molt grossos va de luxe per fer panets per a hamburgueses petites.

8- Forn a 220º. Pinzellau llet sobre les bolletes de pasta sense xafar-les i afegiu el «tunnig» que més us agradi o deixau-les sense res. Posau les plaques dins el forn uns 10-12 minuts. Deixau-les refredar… i farciu d’hamburguesa, cheddar, envinagrats, tomàtiga, salses…

Ja veieu, és fast food una mica més elaborat! Ens veiem la setmana que ve? No oblideu passar per aquí a veure les novetats!

Una besada!

PD: Podeu utilitzar la mateixa recepta per fer panets de hot dog, només haureu de fer una forma més allargada amb la pasta.

PD2: Pensau que són casolans, no duen conservants, per tant quasi millor si són fets i menjats en poc temps!
1 de juliol de 2016
VISITA ALS CELLERS RAMANYÀ

Avui no us duc una recepta salada, o dolça, o un curset. Avui us duc una recomanació. Sempre va bé que et recomanin llocs interessant dins la nostra roqueta. El cap de setmana passat, amb una sortida organitzada per l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, anàrem a visitar el celler Ramanyà, a Santa Maria del Camí.

No sabíem ben bé què ens trobaríem i de fet fins i tot ens va costar una mica trobar-ho perquè estan fent obres (Mallorca en obres???) just a la carretera, a l’entrada del poble, on hi ha el camí rural per arribar a les bodegues. Però un cop arribats allà la impressió no pogué ser millor. Mare i fill, que són els que duen tota la feina endavant, ens reberen a l’aparcament i ens començaren a mostrar tot el que tenen allà. I és que no només tenen vinya, i bodega, si no que tenen una col·lecció d’objectes antics fantàstica.

Per començar, ens ensenyarem la col·lecció de carros que tenen. El més antic de 1710, amb rodes fetes a base de claus forjats, sense llantes. Una meravella. Veiérem també la col·lecció d’eines de foravila, la de cotxes antics, la d’eines de fuster, de ferrer, de sabater, de joier… En fi! De tot, toquen tots els pals!!! Però la que més m’interessà (i no és que les altres no fossin interessants) va ser la d’estris de cuina: cafeteres de totes les èpoques; una màquina per tallar la xocolata; motlles de coques, per fer òsties, neules, xurros; una batedora per muntar ous… És que crec que no ho vaig veure tot de la quantitat de coses que hi havia!

També tenien una col·lecció de motlles per fer torró artesanal o coques de figa o d’albercoc. I eren molt semblants a les que va fer el meu padrí en el seu temps. Aquests, però, evidentment més antics que els que tenim per casa. Ja és que no tenc lloc on guardar tanta cosa, però veure totes aquelles meravelles et venen ganes de començar a anar per fires i mercats a veure què trobes.

Després de veure tota aquesta recopilació d’objectes curiosos, ens ensenyaren la bodega. Ens explicaren tots els misteris de la fabricació del vi que ells fan i moltes curiositats. Per exemple la tradició de la branca de pi. A la zona de llevant en tenim alguns de cellers, però no tenim tanta tradició com pel nord de l’illa. Resulta que les bodegues, quan obren les bótes noves pengen una branca de pi recent tallada per donar a conèixer a la gent que passa per davant que el vi que vénen és nou. Curiós, eh?

I després de la visita a la bodega i de l’explicació sobre la creació del vi, férem el tast. Sí, ja sé, jo no bec vi. I a més ara mateix tenc un constipat fantàstic i visc sense el sentit de l’olfacte i del gust. Ho sé, un horror… Però us explicaré com va anar i així us faig goles…

Ens tenien preparada una taula per tots els que hi érem amb plats, copes i tassons. Començàrem per unes tapes de galletes d’oli amb paté i confitura de figa i coca de trempó, que acompanyaven un vi blanc. Després, amb pa amb olis amb pernil i formatge i pa amb sobrassada degustàrem els vins negres. Per acabar, amb les postres degustàrem l’escumós.

I sabeu quines eren les postres? Un pastís de pobre! Però no el pastís de pobre que coneixem a Manacor, no. Aquest pastís s’assembla en la crema i la pasta de fulls… però ja està! Perquè ni té l’alçada ni du coco, com el de Manacor. Però du xocolata… Crec que tornarem algun dia pel poble per tastar els dolços… Només per esperit científic, per valorar la qualitat del que fan allà, no us penseu 😉

Aquesta setmana no teniu recepta, però crec que si acceptau la proposta no us penedireu gens! Salut!

Besades!!!

24 de juny de 2016
BANANA BREAD
No sé a ca vostra, però a ca els meus padrins no es tirava res. Però quan dic res, és res! Si sobraven fideus, sopa, pollastre…, qualsevol cosa, d’una manera o altra s’aprofitava. I estic segura que aquesta coca li hagués encantat al meu padrí ja que es tracta d’aprofitar els plàtans que són massa madurs.

La veritat és que jo som més de fruita més aviat tirant a verda, la que és massa madura no me sol agradar, ja té massa sucre i és massa dolça pel meu gust. De totes maneres, quan sobra fruita o ja és massa madura hi ha dues opcions, o confitura o coques, i en aquesta ocasió ha tocat coca.

Aquesta que us duc avui és de na Bea Roque del seu llibre Delicias para compartir. Ja l’he feta abans per ca nostra i ha agradat molt. I realment es nota, i bé, el sabor del plàtan! Si voleu aprofitar els plàtans massa madurs aquesta és la vostra! Ingredients
- 125 g de mantega
- 150 g de sucre morè
- 2 ous
- 1 cullereta de pasta de vainilla
- 200 g de farina
- 1 cullereta de bicarbonat
- 1/2 cullereta de sal
- 250 g de plàtans molt madurs pelats
- 60 ml de buttermilk
- nous caramel·litzades per decorar
Pas a pas:

1- Xafau els plàtans amb una forqueta, feis-lo puré, però si queda algun tros un poc més gros no passa res.

2- Preparau la buttermilk: mesclau 55 ml de llet amb 5 ml de vinagre, deixau reposar uns minuts. Quan vegeu que ja s’ha tallat afegiu això als plàtans juntament amb la pasta de vainilla. Mesclau tot bé i reservau.

3- Posau junt en un bol la farina, el bicarbonat i la sal i reservau.

4- Mesclau la mantega amb el sucre i bateu fins a obtenir una mescla suau, el sucre s’ha d’haver dissolt.

5- Afegiu els ous un a un a la mantega.

6- Ara ho hem d’ajuntar tot però en tongades: afegiu primer 1/3 de la farina, després la meitat del plàtan, 1/3 de farina, la darrera meitat del plàtan i, per últim, la darrera part de la farina.

7- Posau-ho tot en un motlle allargat que prèviament haureu greixat. Afegiu unes quantes nou caramel·litzades per sobre.

8- Forn a 175º entre 40 i 50 minuts. Quan en punxar-lo amb un escuradents aquest surti eixut ja el podeu treure. Deixau-lo descansar dins el motlle uns 15 minuts i ja el podeu desemmotllar.

Ens veim la setmana que ve, segurament amb una recepta salada… Ja veurem…

Una besada!
18 de juny de 2016
COCA DE PRUNES
Per jo, la fruita d’estiu és del millor que hi ha dins la cuina. No és que les pomes o les taronges estiguin malament, però és que a l’estiu viuria de síndria, albercocs, prunes…

Però clar, les pruneres per exemple, no entenen que no ens podem menjar totes les prunes que dóna de cop. Unes les menges, d’altres en fas confitura, i d’alguna en surt una coca.

Aquesta setmana passada, pràcticament totes les prunes han madurat de cop, i això és un problema. Perquè qui més qui manco no es pot menjar totes les prunes que dóna (tendria un mal de panxa dels que fan història). Fer confitura és una opció, però has de tenir temps (si tens thermomix ajuda bastant en aquesta tasca). I fer-ne coques no es presenta com a mala opció.

El que he fet ha estat agafar una de les receptes bàsiques que tenc i canviar-ne el farcit. El meu germà petit, que no és molt de dolç, ha estat encantat amb ella! Res, que se l’ha acabada amb un «com que només queda aquest tros…». Si vos agrada el dolç amb aquell punt àcid de la fruita, aquesta és la vostra.

Ingredients:
- 160 g d’oli de girasol
- 200 g de sucre + 1 o 2 cullerades
- 200 g de farina amb llevat incorporat
- 4 ous talla M
- 1 cullereta de pasta de vainilla
- 5 o 6 prunes + 3 o 4 cullerades de sucre
- sucre en pols (opcional)
Pas a pas:

1- Posau les prunes tallades com si fossin grells de taronja en un bol amb les 3 o 4 cullerades de sucre i reservau. Perdran aigua i s’endolciran una mica.

2- Posau en un altre bol l’oli i el sucre i removeu fins que es dissolgui. Afegiu els ous un a un a aquesta mescla. No afegiu un ou fins que l’anterior no estigui ben integrat.

3- Anau afegint la farina a poc a poc de manera que no quedi cap grumoll. Afegiu la pasta de vainilla.

4- Greixau bé el motlle on aneu a fer la coca. Jo l’he fet en un motlle rectangular i baixet, que té la mida ideal.

5- Vessau-hi la pasta i col·locau els trossos de fruita a sobre. Repartiu per sobre una o dues cullerades de sucre.

6- Forn a 175º uns 20 minutets. Vigilau, i quan estigui cuit per sobre ja la podeu treure, com que és baixeta és més bona de coure.

7- Un cop freda podeu posar sucre en pols per sobre. Però sense sucre en pols també és ben bona!

Els que mirau l’instagram o el facebook de «De Colors i Sucre» ja sabeu que la pròxima recepta també és de fruita! Ens veim la setmana que ve?

Una besada!
9 de juny de 2016
UN PREMI!

No hi ha res millor que gent a la que admires per la seva creativitat, el seu bon humor i la seva naturalitat et diguin: «Ei! Crec que et mereixes un premi!». Sí, sí, ja sé que potser mig univers blogueril ja el té, però quan et toca a tu… Idò estàs que dones salts d’alegria!!!

No hay nada mejor que gente a la que admiras por su creatividad, su buen humor y su naturalidad te digan: «¡Ei! ¡Creo que te mereces un premio!». Si, si, ya se que medio universo blogueril debe tener ya el premio, pero cuando te toca a ti… ¡Das saltos de alegría!

Penses que alguna cosa deus estar fent bé, ja que t’han tingut en compte, i això, en aquest món tan desconnectat (i connectat a la mateixa vegada) és tot un honor.

Piensas que alguna cosa debe estar haciendo bien, ya que han pensado en ti, y esto, en este mundo tan desconectado (y conectado al mismo tiempo a la vez) es todo un honor.

Anem a explicar que és això d’aquest premi. Resulta que Lavanda Love (si encara no coneixeu el seu blog no sé què esperau) un dia de bon dematí m’envia un missatge a través d’instagram: «Premio a De Colors i Sucre» amb el Sisterhood World Bloggers Award! Enhorabona!». I què fas? Idò pegues bots d’alegria!!! Gràcies per pensar en un blog tan petit per aquest premi!!!

Vamos a explicar què es este premio. Resulta de Lavanda Love (si aún no conoceis su blog no sé a que esperais) un dia por la mañana me envia un mensaje a través de instagram: «¡Premio a De Colors i Sucre» con el Sisterhood World Bloggers Award! ¡Enhorabuena!». ¿Que haces cuando te dicen esto? ¡Das saltos de alegría!¡Gracias por pensar en un blog tan pequeño para este premio!

Mirau, la cosa va així, he de fer totes aquestes coses:

1- Penjar el logo del Sisterhood Worls Blogggers Award.

2- Donar les gràcies a qui ha pensat en tu per donar-te el premi.

3- Respondre a les seves 10 preguntes.
4- Crear 10 preguntes pels teus premiats.

5- Nominar a 10 blogs.

Tiene una serie de reglas:

1- Colgar el logo del Sisterhood Worls Blogggers Award.

2- Dar las gracias a quien ha pensado en ti para darte el premio.

3- Responder a sus 10 preguntas.
4- Crear 10 preguntas para tus premiados.

5- Nominar a 10 blogs.

Fetes les dues primeres passes anem a respondre les preguntes:
– Com descriuries el teu blog amb 3 adjectius? / ¿Como describirías tu blog con 3 adjetivos?

Per a mi el meu blog és entretingut, net i crec que en ocasions educatiu.

Para mí mi blog es entretenido, limpio y creo que en ocasiones educativo.
– En què o en qui t’inspires per als teus posts? / ¿En qué o quien te inspiras para tus posts?

Depèn del tipus de post, si són de cuina en fixo en blogguers amb molta més experiència que jo, i en moltes ocasions també en pinterest, sobretot en els DIY.

Depende del tipo de post, si son de cocina me fijo en blogguers con mucha más experiencia que yo, y en muchas ocasiones también en pinterest, sobretodo en los DIY.
– Quin tipus de roba no soportes? / ¿Que tipo de ropa no soportas?

La que em faci sentir incòmode. Puc anar molt arreglada o no, però si hi ha alguna prenda que no em fa sentir bé…

La que me haga sentir incómoda. Puedo ir muy arreglada o no, pero si hay alguna prenda que no me haga sentir bien…
– Com et veus d’aquí a 10 anys? / ¿Como te ves dentro de 10 años?

Amb molts de projectes, amb la família i els amics al meu costat i gaudint de les petites coses.

Con muchos proyectos, con la família y los amigos a mi lado y disfrutando de las pequeñas cosas.
– Quin és el darrer llibre que has llegit? / ¿Cual es el último libro que has leído?

Ara mateix no el record, però ara mateix n’estic llegint una biografia de Maria Antonieta que em té enganxadíssima.

Ahora mismo no recuerdo el último, pero ahora estoy leyendo una biografía de María Antonieta que me tiene enganchadísima.
– Què esperes que et passi com a conseqüència del blog, si no t’ha passat ja? / ¿Que esperas que te pase como consecuencia del blog, si no te ha pasado ya?

Esperava conèixer molta gent, cosa que ja he fet. I esper seguir acumulant experiències i amistats.

Esperaba conocer a mucha gente, cosa que ya he hecho. Y espero seguir acumulando experiencias y amistades.
– Si només poguessis tenir un hobby, quin seria? / ¿Si solo pudieras tener un hobby, cual seria?

Quina pregunta més difícil! Crec que en aquests moments seria la cuina.

¡Difícil pregunta! Creo que en estos momentos sería la cocina.
– Què et fa sentir orgullosa del teu blog i què creus que necessita millorar? / ¿De que estás más orgulloso de tu blog y que crees que necesita mejorar?

Em fa sentir orgullosa que és una cosa només meva, que faig el que vull com a mi m’agrada sense pressions externes i per contra crec que encara em falta millorar bastant el tema imatge, les fotos, però a poc a poc…

Me hace sentir orgullosa que el blog es una cosa sólo mía, lo hago como quiero y de la manera que quiero sin presiones externas, pero por contra creo que aún necesito mejorar bastante en el tema imagen, fotos… poco a poco…
– Quina és la teva paraula preferida? / ¿Cual es tu palabra favorita?

Ganache! jajajajajaja
– Per què el teu blog du aquest nom? / ¿Por qué tu blog lleva ese nombre?

Tenia bastant clar que el meu blog reuniria les dues coses que més m’agraden, els DIY i la cuina, per tant vaig unir un element bàsic de cada, els colors i el sucre.

Tenía bastante claro que mi blog reuniría las dos cosas que más me gustan, los DIY y la cocina, por lo tanto uní un elemento básico de cada uno, los colores y el azúcar.

Una vegada contestades les preguntes que m’ha fet Lavanda Love aquí hi ha les meves per les meves nominades, preparades nines?Una vez contestadas las preguntas que me ha hecho Lavanda Love aquí van las mías para mis nominadas, ¿preparadas chicas?

PREGUNTES PER A LES NOMINADES!

1- Explica en una frase com és el teu blog. / Explica en una frase cómo es tu blog.

2- Què ha inspirat el logo del teu blog? / ¿Qué ha inspirado el logo de tu blog?

3- Quines expectavites tenies quan començares a escriure el blog? / ¿Qué expectativas tenías cuando empezaste con el blog?

4- Sense pensar… un color? / Sin pensar… ¿un color?

5- Quina música et poses per escriure els posts del teu blog? / ¿Qué música escuchas para escribir los posts de tu blog?

6- Què en pensa la teva família de que tenguis un blog? / ¿Qué piensa tu família de que tengas un blog?

7- I els teus amics? / ¿Y tus amigos?

8- Com decidires el nom del teu blog? / ¿Cómo decidiste el nombre de tu blog?

9- Conèixes a altres blogguers en directe? / ¿Conoces a otras/os blogguers en directo?

10- Si només poguessis conservar una entrada del teu blog… quina seria i per què? / Si sólo pudieras conservar una entrada de tu blog… ¿cual sería i por qué?

I LES MEVES NOMINADES SÓN… / MIS NOMINADAS SON…

http://www.cuinaperllaminers.com/

http://www.fitdelites.com/

http://lilipaletfotografia.com/

http://elblogdeamorenberza.blogspot.com.es/

http://postalesdesdemicocina.blogspot.com.es/

http://elcajondefla.blogspot.com.es/

http://elspetitsretalls.blogspot.com.es/

http://desdeelsurdelsur-mbel.blogspot.com.es/

http://lastienditas.blogspot.com.es/

http://estudioavellana.com/

Una besada a totes!!!

3 de juny de 2016
SELVA NEGRA
Feia un any que cercava l’ingredient principal d’aquest pastís. I és que es va passar l’època de les cireres i no el vaig trobar. Clar que es veu que no anava a cercar-lo allà on tocava, perquè enguany demanant sols una mica l’he trobat fàcilment!

I és que l’ingredient que no pot faltar en aquest postre tan alemany és el kirsch. I què és el kirsch? Idò un licor de cireres però transparent. La veritat és que no és molt comú, per això em va costar de trobar. No el venen a supermercats ni en la majoria de botigues de vins. Únicament l’he trobat a Dismavi a Manacor.

Parlant clar, no és un licor barat. Val més el licor que tota la resta del pastís. Però el que tenen allà és una marca molt bona, i per tant, si els ingredients són bons… Molt malament s’ha de fer per a què el pastís surti dolent.

I encara que no ho sembli, aquest pastís no és massa complicat. Només necessita coordinació i una mica de planificació. N’he fet dos, el que teniu a les fotos i el que vaig dur a l’IES per celebrar el berenar del departament de plàstica. Cada mes, al meu institut, un departament didàctic prepara un berenar per a la resta de claustre. Jo vaig preparar aquest, un angel food cake i cupcakes de red velvet. Juntament amb les meves companyes i company de departament muntàrem aquesta taula tan estiuenca:

Com podeu veure, això de l’»operació bikini» a nosaltres no ens afecta en absolut. No que no engreixem, si no que no ens importa massa. Per molt que ens queixem que no hauriem de menjar el que duim als berenars al final no queden ni les miques!

(Recepta basada en la de Sophie Bakery)

Ingredients:

Per la coca:
- 130 g de farina
- 20 g de cacao en pols
- 20 g de Maizena o fècula de patata
- 6 ous talla M
- 170 g de sucre
Pel farcit:
- 400 g de crème fraîche (nata fresca)
- 1 o 2 culleretes de vainilla en pasta
- 150 g de sucre en pols
Almívar:
- 350 g de cireres
- 100 ml d’aigua
- 100 g de sucre
- 70 ml de Kirsch
Extres:
- Cireres fresques
- Xocolata (així com us agradi més, jo tenia unes xocolatines que he aprofitat)
Pas a pas:

1- Posau les cireres amb el kirsch i reservau.

2- Posau en un bol la farina, el cacau i la Maizena (o la fècula de patata). Tamisau i reservau.

3- Separau els blancs del vermells dels ous i reservau els vermells. Pujau els blancs i quan comencin a estar bé anau afegint el sucre cullerada a cullerada. Seguiu pujant fins que tengueu una merenga ferma.

4- Bateu un poc els vermells i afegiu-los a la merenga juntament amb els sòlids que heu tamisat. Mesclau amb moviments envolvents, de dalt a baix i movent al mateix temps el bol sobre sí mateix. Anau alerta de no mesclar massa perquè si no se us baixarà la pasta. Repartiu la pasta en 3 motlles petits iguals, o en un de gros. Depèn d’on faceu la coca estàrà més o manco temps a dins el forn.

5- Posau al forn a 175º-180º els motlles. Passats uns 20 minuts comprovau si ja estan punxant amb un escuradents. Les claus per a saber si aquesta coca està feta és que l’escuradents surti net i que en punxar sembli que la superfície ha format una petita crosta. Estarà una mica cruixent. Si no és així esperau una mica més.

6- Mentre el forn fa la seva feina podeu preparar l’almívar. Posau al foc el sucre i l’aigua i bulliu fins a fondre el sucre. Retirau del foc i afegiu el licor que ha estat fins ara amb les cireres.

7- Tallau les cireres per la meitat i reservau.

8- Tot d’una en treure les coques del forn banyau-les amb l’almívar amb l’ajuda d’un pinzell. Siau generosos, crec que no és mal consell. Deixau refredar. En estar fred li podeu donar unes quantes pinzellades més.

9- Pujau la nata afegint a poc a poc el sucre en pols. Quan falti poc afegiu la vainilla en pasta i acabau de pujar.

Muntatge:

1- Si heu fet tota la coca en un sol motlle tallau-la en tres pisos.

2- Posau una coca de base i a sobre un terç de la nata pujada. A sobre d’aquesta capa de nata col·locau les cireres tallades per la meitat que havien estat amb el licor.

3- Posau la segona de capa de coca i a sobre el segon terç de la nata.

4- Afegiu ja la darrera capa de coca i el que us quedi de la nata.

5- Per decorar he posat cireres fresques i xocolates en forma de cor.

Què trobau? No és difícil, no? Només necessita una mica d’organització. Ah! I per cert, ha passat tots els controls de qualitat: el de casa i el de la feina. Si la feis tendreu l’èxit assegurat!

La setmana que ve més. Tornareu a fer una volteta per aquí?

Ens veim! Una besada!

PD: La que veis a les fotos és la primera que vaig fer. En aquesta només vaig posar 300 g de nata, la qual cosa va fer que per la part de sobre no en quedés massa. Per això us recoman posar 400 g i així us quedarà molt millor. La crème fraîche es ven en potets de 200 g, per tant així ja aprofitereu els dos potets.
3 de juny de 2016
CINNAMON BUNDT
Si la qualitat és bona, et mires d’una altra manera el preu. Però quan el preu és tan bó…

Ja us vaig parlar d’aquests tipus de motlles en l’entrada anterior, però encara no tenia aquest. La meva profe de bundt cakes, na Bea Roque, em va xiular que a una pàgina web hi havia aquest motlle per la meitat de preu del que normalment val… i… evidentment…

Per cert, que aquesta recepta és la que ella ens va ensenyar a fer al curset, amb tots els trucs per a què surti divina.

Res, que el vaig comanar tot d’una, no fos cosa fos un error informàtic i al cap d’unes hores ja no hi fos! Però no no, encara hi era i el preu era el que m’havia dit. I no me digueu que el motlle no és una passada. Es diu cinnamon bun pull-aparts, i té les formes dels típics rotlles de canyella. El que passa és que la recepta és diferent, la que us vaig ensenyar fa temps aquí és més semblant a un panet dolç, aquesta és més tipus coca… I no vegeu quina coca…

Du una espècie de farcit de nous, sucre morè i canyella, i per sobre un glassejat de vainilla amb nous trossejades. De veres, no som fan de la canyella, però queda una coca tan amorosa… que és difícil no començar per un trosset, i continuar, i continuar… fins que no en quedi res al plat!

Per suposat n’he regalada la major part perquè si no no faré ni «operació camiseta-ample-que-no-mostri-res».

He saparat la recepta en tres parts per no embullar-me amb els ingredients.

Ingredients:

Per la coca
- 280g de farina
- 1 i 1/4 culleretes de llevat en pols
- 1/2 cullereta de bicarbonat en pols
- 1/2 cullereta de sal
- 2 cullerades de canyella en pols
- 125 g de mantega
- 200 g de sucre blanc
- 3 ous L
- 1 cullereta d’essència de vainilla (si la teniu en pasta molt millor)
- 300 ml de iogurt grec o crème fraîche
Pel farcit
- 1 cullereta de farina
- 1 cullerada de canyella en pols
- 40 g de sucre morè
- 1/2 cullereta de sal
- 25 g de nous
Pel glassejat
- 100 g de sucre en pols
- 1 cullereta de pasta de vainilla
- 1 i 1/2 cullerades de llet
- 50 g de nous en trossets
Pas a pas:

1- Posau en un bol tots els ingredients del farcit, remenau i reservau.

2- Posau en un altre bol la farina, el llevat, el bicarbonat, la sal, i la canyella de la part de la coca i reservau.

3- Posau a batre la mantega amb el sucre fins que quedi blanca. Afegiu els ous un poc batuts un a un. No en poseu cap que l’anterior no estigui ben integrat. Quan això estigui afegiu la vainilla i continuau uns segons més.

4- Afegiu a la mescla de la mantega, el sucre i els ous el que tenieu reservat en el punt 2 alternant-ho amb la crème fraîche, en dues o tres vegades. No mescleu més del que toca, quan vegeu que ja està integrat, deixau-ho. Si ho feis amb robot de cuina feis-ho a la velocitat mínima.

5- Greixau bé el motlle i ompliu amb 2/3 parts de la pasta. A sobre posau ben repartit el que havíem reservat en el punt 1 i amb una forqueta mesclau-ho una mica amb la pasta. Repartiu el que queda de pasta per sobre i allisau-la el millor que pogueu.

6- Forn a 180º, una 40-45 minuts. Quan punxeu amb l’escuradents aquest ha de sortir net.

7- Un cop sortit del forn deixau-lo 10 minuts descansant dins el motlle. Passats els 10 minuts ja el podeu treure i deixar-lo refredar sobre una reixeta.

8- Mentre, mesclau la llet, el sucre en pols i la vainilla fins a fer una pasta amb la textura tipus cola blanca de fuster. Amb l’ajuda d’una cullera repartiu-lo per sobre de la coca, assegurau-vos que ja estigui més freda. Finalment, repartiu els trossets de nou per sobre.

I a menjar!

De veres que l’heu de provar de fer, encara que no sigueu excessivament «canyelleres» com jo. És una sabor i una textura que s’ha de provar.

Ens veim aviat (esper)! Últimament no sé quan em podré posar a cuinar o no, per tant haureu de tenir una mica de paciència. Què hi farem!

Una besada!!!

PD: Si no teniu aquest motlle no crec que passi res si ho feis en un motlle normal, però com que du bastant de material, seria convenient que sigui un motlle alt.

PD2: Les nous no són imprescindibles (per si algú hi té al·lèrgia), però li donen un bon toc.

PD3: Procurau que la coca no estigui molt calenta quan li poseu el glassejat. Jo no vaig esperar massa i se l’ha beguda una mica i no es veu massa… però el sabor hi és! 😉
26 de maig de 2016