Autor: decolorsisucre

BUNDT CAKE DE XOCOLATA I NATA
La setmana passada vaig conèixer una persona molt especial. La coneixia a través del seu blog, els seus llibres i últimament a través de les xarxes socials, i en persona és exactament com es mostra en tots aquests mitjans. És una persona directa i propera, és sincera de paraula, gestos i mirades. Se li entén tot encara que no xerri! Ella és na Bea Roque, del blog El rincón de Bea.

Dissabte passat, com deia, la vaig conèixer a Fer-ho Dolç, a Palma, en un curs organitzat per El obrador de mamá. Tot d’una que vaig arribar em va rebre amb una gran abraçada i una besada. És molt agradable trobar persones que, encara que no coneguis més que per les xarxes socials es faci tan propera.

Vàrem estar xerrant una estoneta mentre arribaven totes les alumnes i quan hi vàrem ser totes, davantal posat, començàrem a aprendre tot aquest món dels bundt cakes.

Els bundt cakes són pastissos, o coques, fets amb uns motlles especials. Tan especials que tenen nom propi! Cada disseny de motlle que la casa Nordic Ware posa a la venta té un nom. El motlle que he utilitzat per aquest bundt és el Chiffon. Aquests motlles estan fabricats amb alumini colat i tenen una capa antiadherent que ajuda a que la coca es desenganxi perfectament. Amb aquests dissenys tan complicats es podria pensat que és molt difícil treure el bescuit, però no.

Tornant al curs, na Bea ens va ensenyar tots els secrets d’aquest motlles i de les bases de les diferents receptes que es poden fer amb ells. En total férem 6 bundts: el de whipped cream, el red velvet, un angel food cake, una mort per xocolata, un de llimona i un de canyella i nous. En total varen ser quasi 6 hores de forn i kitchen aid. Vàrem riure molt i vaig coneixer molta gent (en especial na Marilena! Ens coneixíem a través de les xarxes socials però mai havíem coincidit a cap curs). També ens en vàrem poder endur els llibres de na Bea signats i fotos! Però el que més valor de tot són els consells que ens va donar: la manipulació dels bundts, la cura dels motlles, la neteja…

I de tots ells, avui he intentat aquest: el whipped cream bundt cake, però com que m’he oblidat la maizena… he canviat el seu pes per cacao, que també es pot fer.

Ingredients:
- 285 ml de nata fresca (crème fraîche)
- 3 ous talla XL
- 200 g de sucre
- 200 g de farina
- 50 g de cacau
- 2 culleretes de llevat en pols
- 3/4 de cullereta de sal
- 2 culleretes de pasta de vainilla
Pas a pas:

1- Pujau la nata i reservau-la.

2- Pujau els ous a velocitat mitja-alta durant uns tres minuts, veureu que comencen a blanquejar-se. Anau afegint el sucre a cullerades per a què es vagi fonent a poc a poc. Quan ja estigui ben integrat el sucre afegiu la pasta de vainilla.

3- Posau la farina, el cacau, la sal i el llevat en un bol i mesclau-ho bé. Afegiu aquesta mescla en 3 vegades a la mescla dels ous, fins que estigui tot ben integrat.

4- Ara, afegiu la nata també en 3 vegades.

El motlle el podeu greixar amb el que volgueu, però és convenient que sempre sigui amb el mateix: oli, mantega, esprai antiadherent… Un cop ben distribuit el greix que empreu, donau-li la volta (per si ha de degotar un poc) fins que hàgiu de posar-hi la pasta.

Encalentiu el forn a 175º, i deixau-hi el bundt 35-45 minuts o fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti nét. En el meu forn hi ha estat 50 minuts, ja sabeu que cada forn és un món!

M’ho vaig passar molt bé, i perquè vegeu una pinzelladeta del que vàrem fer aquell dia aquí teniu unes quantes fotos. Ens veim la setmana que vé! Si teniu algun suggeriment el podeu posar en els comentaris!

Una besada!!!
15 de maig de 2016
PASTISSETS DE XOCOLATA I TARONJA
Tanta sort que es va descobrir Amèrica, perquè si no, la majoria de plats mallorquins d’avui en dia… Ni tumbet, ni aguiats, ni trempó, ni… aix… serien uns plats un poc trists… I crec que un dels ingredients estrella, de la gastronomia dolça per suposat, és la xocolata!

M’encanta la xocolata, però tota sola no li trob massa la gràcia… Això sí, acompanyada d’altres elements la cosa millora molt! A veure, quants de vosaltres diríeu que no a unes fraules regades de xocolata? o a un pastís farcit d’una ganache ben xocolatada? La xocolata millora els dolços, no hi ha més!

Idò res, aquí teniu uns pastissets de taronja… amb cobertura de xocolata! Voleu intentar fer-los?

Ingredients:
- 200 g de sucre
- 160 g d’oli d’oliva suau
- 4 ous talla M
- 200 g de farina amb llevat incorporat
- 1 cullereta de llevat en pols
- 2 cullerades de xarop de taronja (opcional)
- Confitura de taronja
- Xocolata de cobertura
- Mantega de cacau (opcional)
Pas a pas:

1- Primer de tot heu de mesclar el sucre amb l’oli. Mesclau bé, i després anau afegint els ous un a un.

2- Mesclau la farina amb el llevat, i afegiu-lo a poc a poc a la mescla anterior.

3- Un cop ben integrat tot afegiu les dues cullerades de xarop de taronja. Si no en teniu podeu posar-les de llet.

4- Preparau una palangana amb paper de forn i posau la mescla a sobre estenent-la bé, com si anéssiu a fer un braç de gitano.

5- Forn a 170º fins que vegeu que està amb un color daurat en la seva superfície. Convé que poseu la palangana el més avall que pogueu, si no agafarà color massa aviat per sobre.

6- Un cop hàgiu tret la palangana del forn i la coca estigui ben freda, amb un tallapastes tallau cercles (o la figura que volgueu).

7- Posau una cullereta de confitura de taronja en el centre del cercle i reservau dins la gelera.

8- Foneu la xocolata i, si voleu, afegiu unes perles de mantega de cacau. La mantega farà que el cacau sigui un poc més líquid a l’hora de cobrir els pastissets.

9- Per cobrir els pastissets, jo ho he fet així: he agafat cada pastisset i l’he posat sobre una pala de pastisseria (també les podeu posar sobre una reixeta) i amb una cullera he anat cobrint cada un d’ells amb la xocolata. Anau en compte de cobrir per complet el pastisset i deixau-lo assecar sobre un paper de forn.

Un cop sec… Jo no esperaria massa! A menjar! No són uns pastissets massa complicats i els petits de la casa poden col·laborar tallant la coca o posant la confitura, no trobau?

Esper que us agradin! Ens veim en la següent entrada. Una besada!

PD: Si afegiu mantega de cacau a la xocolata no convé que un cop els pastissets estiguin acabats els deixeu a la gelera. La xocolata us quedarà blanca! No vol dir que torni dolenta, només que quedarà lletja.
6 de maig de 2016
PA DE SANT JORDI
Ja queda moooolt poquet per Sant Jordi! És una de les jornades culturals (junt amb el Dia Internacional dels Museus) que més m’agrada! Ja us vaig contar l’any passat que de fa uns anys els Amics del Museu d’Història de Manacor tenim paradeta de llibres en el claustre dels dominics, però enguany jo només hi seré una estoneta, encara no estic del tot forta com per passar-m’hi tot el dia, com en anteriors edicions.

Així i tot, ja em trob més forta per dins de casa, i he volgut intentar fer aquest pa que ja feia temps que veia per internet. He cercat en moltes webs i blogs i cada un té la seva pròpia recepta. En l’únic en què es posen d’acord és en l’inventor, en l’època en que es va inventar aquest pa i en els tres ingredients bàsics (formatge, sobrassada i nous), en el demés hi ha versions: uns s’assemblem més a un pa de forn, altres a un pa de motlle… Una de les receptes utilitzava 3 quilos de farina! Mare meva! Si n’hi hauria per alimentar tota la meva tutoria de l’institut durant uns quants dies!Res, que he aprofitat la recepta del pa de síndria (la primera recepta del blog!) i adaptar-la per fer aquest pa de Sant Jordi. Pràcticament no he fet variacions, just he afegit els ingredients que fan d’aquest pa un pa de Sant Jordi: la sobrassada, el formatge i les nous.

Per cert, que l’inventor va ser Eduard Crespo, un forner barceloní, i ho va difondre el Gremi de Flequers de Barcelona la dècada de 1980. El dia de Sant Jordi és tradicional veure’n als forns i fleques, però també per la Mercè o la Diada de Catalunya.

Ingredients:
- 395 g de farina de força
- 1 cullerada sopera de sucre
- 250 ml de llet
- 1 vermell d’ou
- 3/4 de cullereta de sal
- 20 gr de mantega
- 1 sobret de llevat sec de pa
- 80 g de sobrassada
- 70 g de formatge curat de Maó
- 35 g de nous picades
- opcional: colorant groc i vermell en pasta
Pas a pas:

1- Posau en un bol la farina i feis un forat al mig. En ell, posau-hi: el llevat, la llet, la mantega, el sucre, la sal i el vermell d’ou. Pastau bé. Aquí, si ho feis bé, notareu els braços com si haguéssiu anat al gimnàs!

2- Un cop ben pastat, feis 3 bolles: una l’heu de tornar a pastar amb la sobrassada, l’altra amb el formatge ratllat i l’altre amb les nous.

3- Veureu que les dues pastes de colors, la de formatge i la de sobrassada, queden una mica fluixetes de to. Si voleu, podeu afegir-lis una mica de colorant. Jo n’he posat en totes dues, encara que a la vermella no n’he hagut de posar massa ja que la sobrassada ja li ha donat un to que m’agradava. Però la de formatge sí que en necessita ja que el formatge no tenyeix gens. Si no en posau també anirà bé, però el dibuix final us quedarà molt pàlid.

4- Untau d’oli un motlle rectangular i enfarinau-lo. Agafau la pasta amb les nous i posau-la en el fons del motlle intentant deixar-la més o manco igual per tot.

5- Amb la pasta vermella feis 4 bolletes similars, i amb la groga feis-ne 5. Donau forma allargada a cada bolleta de la mida del motlle que aneu a utilitzar.

6- Col·locau les pastes vermella i groga formant la senyera i aixafau-les una mica fins que cabin dins del motlle.

7- Deixau reposar-ho tot i tovar fins que dobli el seu volum.

8- Posau el forn a 175º-180º, i en estar calent posau-hi el pa. Per a que no agafi molt de color per damunt posau-hi un paper de forn per sobre. Ho heu de tenir uns 30-35 minuts, depèn sempre del forn, ja ho sabeu.

Aquest pa no necessita res més! Per si sol ja és un berenar ben complet. Però ho podeu acompanyar del que volgueu, en això el límit ho posau vosaltres.

Dissabte sortiu una miqueta pel claustre dels dominics i veniu a veure’ns que tendrem novetats!!! Us esperam!!!
21 d'abril de 2016
PLAQUES DE FUSTA PIROGRAVADES
«- Vaja unes alzines!

– No són alzines això.

– Bé, aquests polls…

– No són polls.

– Idò què són?

– Són oms… No sabeu res. Quan jo no hi sigui no sabreu ni què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un alavern, ni un llampúgol, ni una alzina…

(…)

Ses paraules diuen qui som, com vivim, què valoram i què menyspream. Expliquen es nostro món i sa nostra esquizofrènia; mos expliquen a noltros. I si canviam de paraules canviam de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia, i es forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidam es mots… quan moren es mots moren es conceptes. I llavors sa vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà, com moren ses paraules. És sa paraula s’ànima d’un poble…»

Acorar, Toni Gomila

Aquest que teniu aquí és un fragment del text Acorar, de Toni Gomila. Pocs manacorins no han anat a veure en Toni intrepetar el seu propi text. I deuen ser ben pocs els que hagin sortit del teatre, sala d’actes, biblioteca o similar sense el cor estret per les paraules que ens dedica a tots. Unes paraules per pensar, perquè com més les sents dins el cap, més te n’adones que tenen tota la raó. Aquesta entrada va dedicada a ell, i sobretot al seu pare.

Al camp, «foravila», a ca nostra, tenim una gran varietat d’arbres. No molta quantitat de cada un d’ells, això sí. Fins fa uns anys pràcticament només teniem figueres i pruneres. Però de fa un temps, vàrem saber que hi havia uns vivers a Manacor que col·laboraven amb un projecte amb què pretenien recuperar arbres fruiters tradicionalment mallorquins però que s’estan perdent.

No n’hem comprat molts, però jo som un desastre amb els noms i fins fa poc encara tenien l’etiqueta que els penjava de les branques amb el seu nom, la varietat, característiques… però ja l’han perduda. Evidentment, el que no faré serà anar amb un llibre de botànica cada vegada que vulgui saber quin és cada un d’ells, i per això vaig pensar en posar-lis a cada un el seu nom. Com? Doncs amb una tècnica que pugui durar al manco uns quants anys. He gravat els noms de cada un en llesques fetes d’unes quantes branques.

Vos deix amb el pas a pas.

Material:
- Llesques fetes de branques (o també les podeu comprar a botigues especialitzades de Belles Arts)
- Noms dels arbres imprimits sobre paper
- Llapis 2B
- Pirogravador
- Punta de pirogravador fina
- Trepant
- Paletina
- Lasur (jo he utilitzat el que tenia, amb tint de noguer, però seria millor utilitzar incolor)
- Corda (en aquest cas he utilitzat fil de porc, que era el que tenia per casa)
Pas a pas:

1- Si coneixeu algun fuster us serà de gran utilitat. Demanau-li que us faci llesques d’un centímetre de gruixa d’alguna branca no molt gruixuda.

2- Podeu polir la superfície de les llesques amb paper de vidre si voleu que vos quedin ben fines, jo no ho he fet. Preferia el to rústic de les marques de la serra.

3- He triat per aquesta ocasió la font «Jenna Sue». He escrit els noms a l’ordinador i els he imprimit. Podeu fer el mateix, o escriure’ls directament amb llapis sobre les llesques de fusta i saltar-vos el pas 4.

4- Pel darrera de la fulla, fregau bé amb un llapis per deixar-hi bastant de grafit i que actui com un paper de carbó. Posau aquesta cara sobre la placa, i amb el mateix llapis seguiu les lletres, que es quedaran marcades sobre la fusta.

5- Posau en marxa el pirogravador i esperau que estigui ben calent. Anau molt en compte perquè crema molt!

6- Segui les lletres que heu fet amb el llapis. No és precisament molt fàcil, per això us recoman no pitjar massa i anar donant passades fins aconseguir la marca de gravat tan profunda que volguem. Us recomanaria també que primer faceu alguna prova per comprovar com reacciona la fusta (cada tipus de fusta és diferent).

7- Amb un trepant i una broca petita (jo he utilitzat una del número 5), feis un forat a la part superior.

8- Amb una paletina petita aplicau el lasur tant per les dues cares com per els costats.

9- Per acabar, passau una corda pel forat i penjau la plaqueta de fusta a l’arbre corresponent.

S’acosta Sant Jordi! Comprau llibres, llegiu-los, regalau-los, donau-los… Però sobretot, no deixeu que la cultura sigui només per uns quants, no deixeu que uns quants us diguin com heu de pensar. Pensau per voltros mateixos. Viviu la cultura, sereu més lliures!

PD: Anau molt en compte amb el pirogravador. És una eina fantàstica, però és perillosa si no s’utilitza bé.

PD2: Si hi ha algun nus a la fusta us costarà més gravar-hi a sobre ja que és una zona més dura.

PD3: El Lasur és un protector de la fusta contra la humitat i els agents ambientals, per tant protegirà les vostres plaques per més temps.
18 d'abril de 2016
REPINTAR MOBLES AMB CHALK PAINT
Sona una mica estrany, sí, però el chalk paint és una pintura fantàstica i amb moltes possibilitats. Que què és el chalk paint? Bàsicament és pintura amb guix. Hi ha una dona, n’Annie Sloan, que ha registrat «chalk paint» com a marca seva, per tant hauriem de xerrar de pintura de guix, així en català, per mor de marques i aquestes coses.

És una pintura que, com us deia abans, té moltes possibilitats: no fa olor, s’anivella sola (per tant una vegada seca no deixa marques de pinzell), es comercialitza en molts de colors i es poden mesclar entre sí, es poden pintar moltes superfícies (vidre, metall, fusta, tela…), tots els estris es poden netejar amb aigua, i crec que el millor de tot és que no és tòxica, per tant es poden pintar fins i tot juguetes de nins.

El cas és que, com ja vos vaig dir, he de fer repòs, però no puc estar sense fer res. I me vaig apuntar a un curs on-line de pintura amb chalk paint. I m’encanta!!! Per ara ja hem pintat sobre totes les superfícies, i aquesta setmana ens estan ensenyant altres tècniques. Per exemple, la que he utilitzat per pintar aquest tamboret. I com que tot això ho puc fer d’asseguda…

El tenia per ca nostra i estava a punt de tirar-lo. Tenia la tela molt gastada i amb taques que ja no sortien, la fusta no m’agradava… però encara tenia utilitat i em resistia a llençar-lo. I vet aquí que ha estat una sort, perquè ara tenc un seient útil i del que m’agrada el seu aspecte!

Us cont com l’he fet:

Materials:
- Pintura chalk paint (jo he utilitzat els colors: gris New York, vintage, sal ibiza, ocre Sahara i blanco nube, tots ells de la marca La Pajarita)
- Pinzells sintètics
- Pinzells d’escuma
- Cinta de pintor
- Plantilla
Pas a pas:

1- Aquesta pintura té la meravellosa propietat que no necessita haver de fregar la fusta abans de pintar! Per tant el que he fet ha estat pintar les potes amb el color sal ibiza. He deixat assecar la primera capa i n’hi he donat una segona, ha estat suficient.

2- Un cop ben eixutes les potes, he posat cinta de pintor just a baix de la tela, per no tacar la fusta.

3- He donat una capa de color vintage a la tela, i he esperat a que estés ben eixuta. Al cap d’unes hores ja he pogut donar la segona capa, i així ha estat suficient per tapar tota la tela i que no es veiessin els colors.

4- Amb la cinta de pintor he fet unes reserves per pintar unes línies de diferents gruixes, com podeu veure. En aquesta ocasió he utilitzat el color ocre Sahara. No he aplicat la pintura de manera uniforme i ho he fet amb un pinzell d’escuma, de manera que en alguns llocs n’hi ha més que en altres, com si estés gastat. En estar eixut ja podeu treure la cinta de pintor.

5- Per acabar, he subjectat la plantilla amb la cinta de pintor ben centrada, trepitjant les línies grogues, i he aplicat la pintura com en el pas número 4, sense massa uniformitat. En aquest cas he aplicat el gris New York rebaixat una mica amb el blanco nube.

Com veieu, no m’he complicat massa… Bé, amb la plantilla una mica perquè com que no en tenia cap, l’he treta de Pinterest i l’he retallada jo. Quin mal de dits que he arribat a tenir d’apretar amb el bisturí… Però el resultat m’agrada. No sé què trobareu vosaltres, però aquesta pintura és tot un descobriment. Ja estic pensant a veure que faré durant les vacances d’estiu…

Ens veim la setmana que ve? Vaig recuperant les forces a poc a poc i tenc ganes de preparar-vos una recepta salada per Sant Jordi!

Besades!!!

PD: Procurau posar-vos roba que es pugui embrutar, aquesta pintura NO surt de la roba de cap manera!

PD2: Rentau els pinzells, tot d’una que no els hàgiu de mester, amb aigua. No els renteu amb disolvents.

PD3: Aquestes pintures no són precisament barates, però amb un potet petit podeu pintar molta superfície i a més és molt cobrent.
15 d'abril de 2016
WHOOPIE PIES DE LLIMONA
Poques vegades m’ha costat escriure alguna entrada, però aquesta és una d’elles. Enguany duia una ratxa de mala salut des de feia mesos, i no he volgut escoltar el que em deia el meu cos. Cada vegada que trobava que estava un poc bé per poder anar pel món m’hi tornava a posar. Fins que ha dit basta. M’he passat 8 dies en un llit d’hospital. No són cap broma. Mai hagués pensat que no moure’t d’un llit et pogués consumir d’aquesta manera. El cas és que ara estic de baixa i si no faig bonda la cosa es pot allargar.

Però al principi no he estat molt conscient de que no puc fer les coses al mateix ritme que abans, i que el meu cos ara demana descans. La qüestió és que vaig pensar: «no serà per tant fer uns whoopie pies, són petitons, no me costarà massa…». No, de menjar no costen massa, ni de fer-los tampoc. Però es veu que per ara no puc estar ni mitja hora dreta sense haver de descansar després una bona estona. La qual cosa vol dir que durant unes setmanetes no em tornaré a ficar a la cuina més que per fer-me el dinar o el sopar. M’haureu de disculpar.

Anem amb el tema. Els whoopie pies! Són uns pastissets farcits. Es veu que són unes postres típiques dels Amish. Les mares amish els solen posar a les carmenyoles dels nins o dels homes que treballen al camp, i es diu que el nom els ve de l’alegria que tenien en veure el pastisset i cridaven «whoopie!», una cosa així com «iupi!». Els més típics són els de xocolata farcits de crema de marshmallows (espongetes), però els que us duc són de llimona. A mi m’agraden més els sabors àcids.

Ingredients:

Per la coca:
- 80 g de mantega
- 100 g de sucre en pols
- 1 ou XL
- 200 g de farina
- 1 cullereta de llevat en pols
- 80 ml de llet
- 1/2 iogur natural
- la pell ratllada d’una llimona
Pel farcit:
- Merenga
- Lemon curd
Pas a pas:

1- Primer de tot posau tots els ingredients secs en un bol. És millor que tamiseu tant el sucre com la farina.

2- Procurau que la mantega estigui ben fluixa (no fusa), i mesclau tots els ingredients humits.

3- Un cop tengueu ben integrats tots els ingredients humits, anau afegint-los als secs a poc a poc. Us quedarà una pasta bastant espessa.

4- Per aquesta passa podeu fer dues coses: o posar la pasta en un motlle especial per a whoopies, o fer-ho sobre paper de forn. Ho he provat de les dues maneres i queden igual de bé. Si ho feis amb el motlle, el meu consell és que no l’ompliu massa, si surten massa gruixuts després es fan pesats. Si ho feis sobre paper de forn: agafau una cullerada sopera de pasta i posau-la sobre el paper fent moviments rodons fins a deixar la pasta formant un cercle (aproximat! no és necessari fer-los perfectes!). Això sí, procurau que us quedin cercles més o manco iguals de mida, ja que després els haureu d’emparellar.

5- Forn a 175º, durant uns 12-15 minuts, o quan vegeu que les coquetes es comencen a daurar.

6- Mentre estiguin dins el forn podeu fer la merenga, com en aquesta recepta.

Muntatge dels whoopie pies:

1- Un cop trets del forn, deixau refredar bé les coquetes. Emparellau-les. Us poden sortir unes 7-8 parelles depenent de com de grossos hàgiu fet els cercles.

2- Posau una cullerada (o més! això va a gust del consumidor) de lemon curd en el centre d’una de les parts.

3- Posau la merenga en una màniga pastissera… i aquí ja us podeu tornar bojos si voleu! Jo només n’he posat envoltant del lemon curd, perquè m’he controlat (o perquè en aquells moments ja estava massa cansada, que també pot ser), però en podeu posar tota la que volgueu!

4- Tapau amb l’altre coqueta i ja teniu els whoopie pies, IUPI!!!

El millor de tot de fer la recepta sencera de la merenga és que després en tens una barbaritat per menjar-ne a cullerades!

M’acomiat de vosaltres amb la cuina fins que estigui més recuperada, el que no vol dir que no faci alguna entrada sobre alguna manualitat. Un dia us contaré el curset que estic fent on line sobre el chalk paint, no té desperdici!

Una besada!!!
7 d'abril de 2016
«SUSHI» DE LLEPOLIES
Fa 5 anys vaig començar a fer feina a l’IES Porto Cristo. Això va ser després d’aprovar les oposicions a professor de Dibuix. Unes oposicions que no varen ser fàcils. Erem més d’un centenar de persones per només 5 places. Després de les proves escrites i la tancada quedàrem 11 persones. No podeu imaginar els nervis! Després de tot l’esforç, de tota la feina… Érem massa persones per a les places convocades. La darrera fase era la fase de mèrits i, encara que partia amb una molt bona nota de la primera, no les tenia totes amb mi.

Després de lliurar tots els papers per aquesta darrera fase tocava esperar. I ja no record si varen ser dies o setmanes, però es varen fer eternes! El dia que havia de sortir la nota final estava fatal. Record «refrescar» la pàgina de l’ordinador cada 30 segons… I no sortia!!!

Quasi al migdia va sortir la nota… i estava entre les 5 primeres!!!!! Tanta sort que estava tota sola perquè si hi hagués hagut algú al meu costat hagués pensat que m’havia tornat boja! Vaig telefonar a tothom de ca meva per donar-los la notícia i també a dos bons amics, que varen ser els que em varen preparar per poder superar totes les proves.

Doncs bé, fins aquesta setmana passada (després de 5 anys!) no he tengut la plaça fixa. I crec que era un bon moment per celebrar-ho. Després de 5 anys de conviure amb la meva família (professional) de l’IES Porto Cristo ara sé que podré quedar-me sempre allà, si vull. I és que quan estàs a gust fent feina amb uns companys i uns alumnes com els que tenc, no es pot demanar més.

Per celebrar-ho, tant jo com una altra companya que també ha obtingut plaça, decidirem dur quatre cosetes: ella salat i jo dolç. Jo vaig dur una red velvet (alguns companys no m’haguessin perdonat que no en dugués), unes merengues amb xocolata (un altre dia us diré com les he fet), i aquest sushi tan especial.

Ingredients:
- Llepolies (les que trobeu, les que més gràcia us facin), jo he triat aquestes:
Pas a pas:

Aquesta vegada no us puc dir com es fa perquè crec que les imatges parlen per elles mateixes, però sí que us voldria donar unes recomanacions:
- Per fermar els «makis» és millor que sigueu dos, un per aguantar els farcellets i l’altre per fermar-los.
- Per fer els de la fila del mig, és millor només tallar un trosset petit i ficar-ho només una miqueta a l’espongeta. Si intentau fer un forat al mig de l’espongeta la deformareu massa.
- I… no hi ha més secret! Imaginació, imaginació i més imaginació!
Sé que us vaig dir la setmana passada que aquesta us duria una recepta de Pasqua, però he trobat que l’ocasió es mereixia canviar els plans, no ho trobau? 😉

La setmana que ve no hi haurà entrada, m’agafaré unes mini vacances! Però en tornar a la rutina de les classes us duré més DIY, receptes salades o dolces… qui sap! Besades!
18 de març de 2016
OUS DE PASQUA DECORATS
El 1885 el tsar Alexandre III va encarregar-li a l’orfebre Carl Fabergé un ou de Pasqua per a obsequiar a la seva dona, Maria Fydorevna. El joier va dissenyar la peça que tenia una banda d’or que amagava el sistema d’obertura que amagava un altre ou d’or més petit i en el seu interior una gallina en miniatura d’or massís. Això va agradar tant a la tsarina que Alexandre va demanar-li al joier que cada any creàs un ou per a regalar-li a la seva dona. L’única condició que va imposar va ser que cada obra fos única i que en el seu interior hi hagués una sorpresa secreta. El seu fill Nicolau, a la mort del seu pare va seguir amb la tradició. Acabaven de néixer els ous de Fabergé.

De la vuitantena d’ous que es varen crear en els tallers de Fabergé, uns 8 d’ells estan desapareguts. Els altres estan en el Kremlin, altres són propietat de museus i d’altres formen part de col·leccions particulars. Si no n’heu vist mai cap d’obert cercau per internet, són espectaculars. Estan fets amb metalls preciosos i també pedres precioses o semiprecioses. I els detalls de la sorpresa interior dels ous són senzillament fantàstics.

Evidentment, els que teniu en aquestes fotos no són de Fabergé, són de Melis (hehehe), i els metalls tampoc són preciosos, són fulls de pa d’or fals. Però per entretenir-se una estona i practicar la tècnica del daurat són bastant encertats.

Ja us dic ara que és una tècnica molt fàcil, i més així com l’he utilitzada sobre aquests ous. Us sembla que us presenti els materials?

Materials:
- Ous buits i nets
- Aigua molt calenta
- Colorant alimentari
- Vinagre
- Pals de broqueta
- Mixtió a l’aigua (en trobareu en botigues de Belles Arts)
- Pa d’or fals
- Pinzell
- Goma laca (també en botigues de Belles Arts, ja la trobareu preparada)
Pas a pas:

1.- Primer de tot, posau l’aigua i el vinagre en un recipient on us hi pugui cabre un ou. Afegiu colorant (al gust) i submergiu l’ou en aquesta dissolució. Depenent del tipus d’ou agafarà color abans o li costarà una mica. Els ous que veis aquí són d’oca, tenen la closca més gruixuda que els de gallina, i me va costar unes quantes hores que agafessin color (potser en varen agafar massa i tot), però també dependrà de la quantitat de colorant que poseu i si és líquid o en pasta. Si és en pasta anirà tot més ràpid. Procurau anar donant voltes a l’ou perquè agafi color per tot. Això sí, si us fa aigües també pot quedar molt bé.

2.- En trobar que ja tenen el color desitjat, els heu de deixar assecar. Jo els vaig posar en un pal de broqueta pel forat més gros, i els vaig aguantar dins un tassó alt. No els assequeu amb paper o drap perquè els llevareu part del tint.

3.- Un cop secs aplicau el mixtió amb un pinzell (mirau les notes de baix). Com haureu vist, està aplicat de manera aleatòria (un poc per aquí, molt per allà…), ja que aquesta és la gràcia d’aquesta decoració.

4.- Aplicau les fulles de pa d’or sobre l’ou. S’enganxarà només en les zones que hageu aplicat el mixtió. Deixau reposar tot fins que hagi passat el temps de mordent.

5.- Amb un pinzell retirau els restes de pa d’or que no s’hagin enganxat.

6.- Per protegir el pa d’or i el tint de la closca, aplicau goma laca amb un pinzell. És suficient amb una capa fina.

Com podeu comprovar és una tècnica molt senzilla, i per començar, aquest exercici és molt fàcil. Animau-vos a provar-ho!

Ens veim la propera setmana… amb més ous! 😉

PD: El mixtió, per simplificar, és una cola preparada per aplicar pa d’or sobre diferents superfícies. Depèn del que compreu té un mordent determinat, això és la quantitat de temps que té capacitat d’adherir coses. El que jo tenc té un mordent de 12 hores, per tant durant 12 hores puc anar enganxat coses.

PD2: El pa d’or autèntic és un metall estable, que no es rovella, però el fals és una aleació de metalls que acaba per virar els colors, per tant, si no aplicau goma laca a sobre al cap d’un temps veureu que el pa d’or canvia de tonalitats.

PD3: La goma laca és una resina natural. La trobareu transparent o amb el color vermellós típic d’aquesta resina. Protegeix la pintura i les làmines metàl·liques del desgast i de la corrosió.
12 de març de 2016
CONILLETS DE PASQUA
A vegades, hi ha coses que no et demanes, simplement perquè sempre les has vist igual. Però el dia que penses «i això per què deu ser així?», aquest dia et sorprens.Us heu demanat mai d’on ve això dels conillets de Pasqua? Quan vaig començar a cavilar de fer aquests, ho vaig pensar i ho vaig cercar. De veres, va superar totes les meves expectatives. La història (llegenda, vaja) es remunta en el moment de la mort de Crist i en què ja era dins el sepulcre. Justament un conillet es va quedar tancat amb ell (aquesta és la part truculenta, això de quedar-se tancat amb un mort durant tres dies…). Quan va veure que al cap de tres dies un àngel feia que aquell cos mort s’aixequés i ressuscités, el conillet va trobar que havia de cridar-ho al món. Però, i aquí estava el problema, no ho podia fer perquè els conills no poden parlar com les persones. De manera que va decidir repartir ous pintats a tots els nins per així comunicar la bona nova. Què? Com us heu quedat? Jo amb uns ulls com a plats.

Sigui com sigui, la figura del conillet és una monada, i per la meva nebodeta el trob ideal per passar la seva primera Pasqua, ja que encara és massa petita per menjar xocolata. Materials que necessitareu:
- Plantilla del conillet (jo l’he treta d’aquí)
- Guix per marcar o llapis
- Tisores
- Tela
- Llana
- Agulles i fil
- Buata
- Cinta
Pas a pas:

1- Escolliu una tela que us agradi i planxau-la bé. Girau-la i marcau la plantilla per la part del darrera.

2- Feis el mateix una altre vegada però girant la plantilla. Retallau deixant un centímetre d’espai.

3- Posau els dos conillets enfrontats deixant la part bona de la tela cap endins (deixant veure el que heu marcat).

4- Embastau les teles perquè no es moguin mentre el cosiu.

5- Cosiu-lo deixant una obertura de dos o tres dits per poder-lo farcir de buata.

6- Abans de donar-li la volta, tallau (sense arribar al fil) de les parts on pot estirar la tela: les corbes del coll, l’orella i la poteta.

7- Donau la volta i farciu el conillet amb la buata.

8- Per acabar de rematar el conillet he fet un pompó amb llana i l’hi he cosit (crec que ha estat la part més complicada!), i li he fermat al coll una cinta fent un llacet.

Esper que a na Maria li agradin els seus conillets, i a vosaltres també! Continuam la setmana que ve amb més cosetes de Pasqua?

Salut i besades a tothom!
5 de març de 2016