Autor: decolorsisucre

CUPCAKES DE PROSECCO
Sabeu què és el prosecco? Fins fa dos estius jo tampoc ho sabia. I és que resulta que no bec alcohol. No és que no l’hagi tastat, però no em crida l’atenció, o millor dit, hi ha sabors que m’atreuen més. A vegades però, hi ha gent i esdeveniments que arriben a la teva vida sense esperar-lo, igual que algunes coses que no t’esperes. Ja us he xerrat en més d’una ocasió de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor. I és que ells arribaren a la meva vida en un moment ideal. Amb ells he viscut moltes coses: viatges, sortides, exposicions, tallers, gimcanes… I no us penseu, com en qualsevol família també hem compartit rialles, festa, diversió i com no, preocupacions, discussions, i alguna mala cara. Però com en tot, al final pesen més les coses bones que les que no ho són tant. Una de les activitats que feim i que té més èxit és el Cicle de les Muses. En aquest cicle feim una mica de tot, aprofitat que les muses ens inspiren: música. cinema, dansa, teatre… I alguna festeta de tant en tant… L’any passat per primera vegada duguérem aquesta marca de vi a la musa estrella del cicle, la Musa de l’Astronomia. I enguany, com que la gent va quedar encantada, l’hem tornat a dur.El prosecco és un vi blanc italià escumós sec o extrasec. S’elabora a partir del raïm de la varietat Glera. Per a obtenir la D.O.C. (Denominació d’Origen Controlada) aquest raïm ha de procedir de les regions de Friuli-Venècia Julia i el Véneto, o també del nord de Treviso per al prosecco del Véneto.

A Itàlia, el Prosecco es gaudeix com un vi per a qualsevol ocasió. Fora d’allà, es consumeix majoritàriament com a aperitiu, com un cava.

Aquest que he fet servir per la recepta és el VNC Prosecco D.O.C. Brut Aquesta casa produeix els seus vins a partir de cultius ecofriendly, i amb mètodes totalment naturals (llevats naturals), el que fa que sigui un producte sense elements químics. Què més es pot demanar!!!

Ingredients:

Per als cupcakes
- 100 g d’oli de girasol
- 150 g de sucre
- 1 pessic de sal
- 2 ous i 1 vermell d’ou
- 200 g de farina
- 1/2 cullereta de bicarbonat
- 40 ml de llet
- 120 ml de VNC Prosecco D.O.C. Brut
- 1 cullerada de confitura de llimona + 1 cullerada d’aigua calenta
Per a la buttercream de merenga suïssa
- 4 blancs d’ou talla M
- 220 g de sucre blanc
- 250 g de mantega
- la pell ratllada d’una llimona
Per a la gelatina de prosecco
- 150 ml de VNC Prosecco D.O.C. Brut
- 3 fulles de gelatina
Pas a pas:

Per als cupcakes

1.- Mesclau l’oli i el sucre. Quan estigui ben mesclat afegiu els ous, un a un, fins que estiguin ben integrats.

2.- Mesclau a part la farina, la sal i el bicarbonat. Anau afegint aquesta mescla a l’anterior a poc a poc fins a que no quedi cap grumoll.

3.- Afegiu la llet.

4.- Per últim, afegiu el prosecco. Us quedarà una pasta molt líquida. Posau dins les càpsules fins a 3/4 de la seva capacitat.

Forn a 175º, baixau-lo a 160º en posar la palangana de cupcakes. Teniu-los uns 20 minuts, no obriu el forn fins al manco haver passat 15 minuts. Treieu-los del forn una vegada passats 20-22 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

5.- Preparau la confitura de llimona afegint una cullerada d’aigua calenta per fer-la més líquida. Un cop trets el cupcakes del forn, i en calent, pinzellau-los amb aquesta mescla. Deixau refredar.

Per a la buttercream de merenga suïssa

1.- Posau els blancs d’ou i el sucre a bany Maria removent de tant en quant fins que en tocar amb els dits el sucre s’hagi dissolt completament i no noteu cap granet.

2.- Posau aquesta mescla anterior a la batedora i bateu fins a que la merenga hagi pujat i estigui freda.

3.- Afegiu la pell de la llimona fins que estigui ben repartida.

4.- Anau afegint la mantega a trossets anant alerta que estigui ben fluixa. Quan faci un poquet que li hageu afegit veureu que la mescla té pinta de tallada. Tranquils, deixau que segueixi batent durant uns minuts (entre 5 i 10). Pensau que estau mesclant un element no greixós amb un que sí ho és, necessita una estona per emulsionar. Quan estigui ben mesclat veureu que la mescla torna molt sedosa.

5.- Posau la buttercream en una màniga pastissera i decorau els cupcakes freds.

Per a la gelatina de prosecco

1.- Posau les fulles de gelatina en aigua freda i deixau que s’hidratin.

2.- Posau el prosecco al foc fins arribar a 80º. Si no teniu termòmetre, el punt és més o manco quan comença a bullir. Aquest pas és essencial ja que l’alcohol no gelifica, per tant li heu de treure.

3.- Afegiu les fulles al prosecco calent. Vessau en un recipient i deixau gelificar. Pot tardar unes hores.

4.- La gelatina no quedarà molt dura, més aviat fluixeta. Amb una cullera agafau un poquet de gelatina i posau-la per sobre dels cupcakes.

I ja està! Aquests cupcakes és vera que duen una mica més de feina que d’altres, però el resultat ho paga. Intentau-ho, segur que no us penedireu.

Ens veim la setmana que ve! Una besada a tothom!
25 de febrer de 2016
CURS DE DIBUIX AMB PHOTOSHOP (PER A CREAR TAULES DOLCES)

Des que vaig veure per primera vegada aquestes taules me’n vaig enamorar. No hi puc fer més! A vegades me pareixen un poc «embafadores» en el sentit de que tot és massa coordinat, massa rosa o groc o blau… però tenia ganes d’aprendre a dissenyar, imprimir, retallar i montar toooooooota una taula dolça jo tota sola.

Però clar, on vas a cercar això en tot Mallorca, i que no suposi desplaçaments pesadíssims? Idò per internet!

De veres que en això de cursos per internet no hi tenia molta confiança fa un temps. Però un bon dia vaig conèixer els cursos de na Jackie Rueda, de la que ja us he xerrat alguna vegada. D’aquells cursos en vaig sortir encantada ja que les meves fotos han millorat molt (d’acord, alguna vegada són una mica més fluixes però és que no sempre hi ha la inspiració al màxim!). De na Jackie n’he fets de foto però també un de màrketing i un de blogging. En ells he conegut gent fantàstica amb la que ara ens comunicam a través de facebook o els nostres propis blogs (Jana con jota, En mi cajón de sastre, Mes petits accidents, Having fun, Gata flamenca, Lavanda Love… segur que me deix algú, per favor no m’ho tengueu en compte!!!).

Res, que com que ja us vaig dir en una entrada anterior en la que us parlava sobre els meus llibres imprescindibles de cuina, na Julia Guarch té un blog que es diu Postreadicción. De veres, entrau-hi, tot és tan… cuco… és que no sé com expressar-ho. M’encanta! Realment no és massa el meu «estil». Però és que tampoc tenc un estil molt definit, sempre faig el que me fa ganes en aquell moment. I a més, no diuen que saber coses no ocupa lloc?La cosa és que em vaig inscriure al curs de dibuix amb photoshop per a taules dolces. El curs dura un mes i mig. En l’enllaç que us he posat hi ha tota la informació.

El primer mes na Julia t’ensenya com funcionen les eines de photoshop i t’envia diferents exercicis per a què et vagis acostumant a utilitzar-les. Si tens algun problema només li has d’enviar un mail i en poques hores (com a molt en un dia) et contesta, i això és fantàstic.Ja les darreres lliçons del primer mes són encaminades a muntar la taula dolça: com imprimir, retallar, trucs… A vegades no t’imagines com de senzilles poden ser les coses fins que t’ho ensenyen!

I ja, els darrers 15 dies són els de «treball de final de curs». Per això, has de dissenyar una taula dolça (el motiu); preparar totes les capsetes, wrappers,…; imprimir-los; retallar-los i fer-lis fotos per entregar-los a la profe. Mentre vas preparant tot això, na Julia t’envia cada dia nou material adicional per a que tenguis més recursos una vegada hagis acabat el curs.I això és el que he fet: he dissenyat una imatge, el cupcake (bastant millorable). He dissenyat també la trama de puntets. He dissenyat totes les peces, les he imprimit, retallat, muntat i fotografiat… i aquí en teniu el resultat! Què trobau?

Encara que trob que podria haver quedat millor, per ser la primera vegada que faig una cosa així, n’estic ben contenta. 🙂

Una amiga em diu que deixi la feina i hem dediqui a fer coses d’aquestes. Sincerament, no em desagradaria, però per això crec que encara em falta molt per perfeccionar… i per ara estic molt contenta amb els meus alumnes i la meva feina a l’IES.

Si us animau a fer algun d’aquests cursets o n’heu fet algun i voleu compartir la vostra experiència, per favor, no ho dubteu i deixau un comentari en aquesta entrada.

Besades a tots!!!

PD: Us heu fixa’t en l’etiqueta de la foto de la portada??? Me la va regalar una amiga i em va fer molta il·lusió!!! Moltes gràcies Llúcia!!!

19 de febrer de 2016
LICOR DE MANDARINA
La setmana passada us vaig parlar dels meus llibre de cuina preferits, o dels que bàsicament no en puc prescindir. D’un d’ells, del d’Antoni Tugores és aquesta recepta. Senzilla, amb ingredients bàsics, com en la gran majoria de les receptes populars mallorquines. Aquesta recepta fa anys que la feim a ca nostra. Va començar per provar a veure què en sortia i s’ha acabat convertint en un clàssic. Només té un «emperò»: un dels ingredients no és precisament gaire econòmic. L’alcohol que s’utilitza per fer aquesta recepta s’ha de comprar a la farmàcia, i l’heu de demanar específic per fer licor. Quan us el donin pensareu que és una botella d’alcohol normal (excepte pel preu, uns 27 euros), com el que utilitzam per curar les ferides, però no, és alcohol pur, i amb això heu d’anar molt alerta. No n’utilitzeu d’altre.Pel que fa als altres ingredients… Els teniu a casa ben segur, i si no, sempre trobareu a algú que tengui mandarines a foravila, no és mal de fer aquesta part, no trobau? Anem amb la recepta i així veureu que és una recepta senzillíssima. Ingredients:
- 6 mandarines
- 1 l d’alcohol (per fer licor)
- 1 l d’aigua
- 1 kg de sucre
Pas a pas:

1- Aquesta primera part necessita d’un mínim de paciència, però també és la més fàcil. Triau 6 mandarines que no tenguin cap tara a la pell i treieu-lis el capollet anant alerta de no arribar a la part blanca. Feis-les ben netes.

2- Posau les mandarines i l’alcohol en un recipient que es pugui tancar i deixau-ho reposar tot durant 40 dies en un lloc on no li pegui la llum directa ni calor excessiva. Au! Primera part acabada!

3- Passats els 40 dies preparau un xarop amb l’aigua i el sucre. Deixau-ho al foc fins que comenci a bullir, el sucre ja s’haurà dissolt per complet. Deixau refredar.

4- Retirau les mandarines de l’alcohol i afegiu el xarop ja fred.

5- Per embotellar: posau un embut a la boca de la botella i un tros de tela finet, per poder colar petites busquetes que hi pugui haver. Anau omplint les botelles i tapau amb un tap de suro.

Deixau reposar unes setmanes i serviu ben fresquet. Fàcil, no?

Animau-vos a fer aquesta recepta, és senzilla i no té possibilitat de sortir malament.

Ens veim la setmana que ve. Una besada!

PD: Fa molt de temps que tenim aquestes botelles, les vàrem comprar fa anys a Ca’n Garanya, però enguany ja vèiem que els taps d’algunes estaven bastant deteriorats. Res més fàcil que tornar a Ca’n Garanya i comprar-ne de nous! Valen tan sols uns cèntims.
13 de febrer de 2016
LLIBRES! DE CUINA, EVIDENTMENT…

De sempre els llibres han estat una part de mi. De fet el ratolí Pérez no me va dur doblers, em va dur un llibre moníssim, que després de tantes mudances ja no sé on para. Quan a l’escola ens donaven els llibres de lectura els llegia en dos dies. Revistes? També! Tot el que tengués lletra m’agradava. Tant que fa unes setmanes vaig decidir que o em desfeia de par de la meva biblioteca de lectura o jo hauria de sortir de casa. Imaginau la quantitat de llibres que tenc per haver de fer això.

Això sí, els llibres de cuina van augmentant. Aix… no tenc remei! Dins la meva biblioteca culinària ja n’hi ha uns quants, però si n’hagués de triar serien 6. Tots per diverses raons: la fotografia, les explicacions, les receptes, el disseny… anem un per un.

LA RECETA DE LA FELICIDAD, de Sandra Mangas

Na Sandra és professora i blogger (de què me sona això?). El seu blog, que es diu com el llibre, és fantàstic. M’agrada tot, des de la manera com escriu fins les fotos amb les que il·lustra les receptes. Però sobretot, sobretot, el que més m’agrada són les presentacions que fa dels plats. Té uns quants llibres més publicats, encara que jo per ara només tenc aquest i en ell surten receptes tant dolces com salades. Alguna de les seves receptes ja us les he explicat en el blog.

RECEPTES FÀCILS PER A TEMPS DIFÍCILS. CUINA ECONÒMICA, d’Antòni Tugores

Què us puc contar d’en Toni que no sapigueu els manacorins? En Toni és periodista i investigador, i aquesta darrera faceta seva és la utilitzada per investigar sobretot dos temes: la guerra civil, i les seves microhistòries, i la cuina mallorquina. De fet va ser uns dels nostres col·laboradors en l’exposició que ja férem fa uns mesos al Museu de Manacor. N’ha escrits molts de llibres de cuina, alguns d’ells fent recerca de receptes antigues o oblidades d’arreu de Mallorca. Però un dels que he consultat més és aquest. En ell hi ha de tot: coques dolces i salades, receptes de llegums, carn, verdura, peix… Una mica de tot. No hi ha il·lustracions, però no són necessàries, les explicacions resolen els dubtes.

POSTREADICCIÓN, de Julia Guarch i Julián Rayo

Na Julia i en Julián (sembla anunci de peli hollywoodiana!) són matrimoni i decidiren deixar les seves respectives feines per portar endavant el seu blog «Postreadicción». La veritat és que tant la portada del llibre com l’interior és un fidel reflex de com és el blog. Les pàgines estan troquelades, el que dóna al llibre una estètica molt «cuqui». A mi m’encanta. Les receptes, evidentment, són totes dolces, però ja us dic ara que totes les que he intentat han sortit a la primera i boníssimes, senyal que les han publicat sabent el que feien.

MODERN ART DESSERTS, de Caitlin Freeman

Na Caitlin és la pastissera de la pastisseria del MOMA de Nova York. Quan se li va concedir el lloc de feina en el Museu va tenir la brillat idea de convertir unes receptes que podrien haver estat pastissos o postres normalets en autèntiques obres d’art. Sí, obres d’art, ja que cada postre publicat en el llibre, i que de fet serveixen en la pastisseria d’aquest museu, estan inspirats en obres d’art molt representatives d’ell. Feia moooolt de temps que el volia, i el me vaig autoregalar pels reis, encara que no va arribar fins fa uns dies. I no vegeu quina il·lusió! No el trobareu, per ara, més que en anglès.

NUEVA YORK, LAS RECETAS DE CULTO, de Marc Grossman

En Marc és un jueu americà emigrat a París, més o manco és així com es defineix ell. I clar, com tots els que hem hagut d’anar a viure fora, ja sigui per una temporada breu o més llarga, el que més enyoram és la cuina de casa. Encara record la primera vegada que férem panades al pis de Barcelona, tota una aventura! Idò bé, en Marc a París enyorava la cuina del seu restaurant de Nova York i també de les seves receptes de casa. Va fer un recull i no va poder tenir millor idea! La distribució de les receptes no està feta a la manera tradicional, si no per: plats per picar, el brunch, el cafè… és a dir, els plats en el moment del dia en què en mengen, no per ingredients principals. Tant pel continent com pel contingut és totalment recomanable.

DELICIAS PARA COMPARTIR, de Bea Roque

Na Bea viu a Canàries, encara que no és originària d’allà. És una enamorada de la rebosteria americana i sobretot dels Bunt Cakes (m’encantaria tenir-ne tants motlles com ella!). Aquest és el seu segon llibre i hi ha una mica de tot, dolç i salat, encara que del primer hi ha més abundància de receptes. Segueixo el seu blog des d’abans de tenir el seu llibre i el que m’agrada d’ella és que és una dona de gran caràcter i no té pèls a la llengua a l’hora de parlar de qualsevol tema, a part de la rebosteria. Tornant al llibre, algunes de les receptes que hi ha ja us les he compartit al blog, i no tenen desperdici!

Ja us he dit, si hagués de salvar alguns llibres de cuina serien aquests 6 (per ara!). No estan col·locats per ordre de preferència ni molt manco, ja que si us dic la veritat no sabria quin triar primer. De cada un d’ells hi ha coses que m’agraden.

Ens retrobam per aquí la setmana que ve? Us estic preparant una recepta amb xispeta… 😉

5 de febrer de 2016
ANGEL FOOD CAKE DE LLIMONA
Fa uns mesos vos vaig mostrar un tipus de pastís que va rebre molt bones crítiques a ca nostra, l’angel food cake. Bàsicament és un pastís fet a base de molts de blancs d’ou pujats, per tant ja us podeu imaginar com n’és d’esponjós. Aquest el vaig fer per dia 1 de gener i fins ara no l’havia pensat a publicar, però ja el teniu aquí!

Ja veureu, és molt senzill de preparar, la dificultat més grossa és pujar els blancs d’ou, però si ho feis amb un robot de cuina la dificultat desapareix. També necessitareu un motlle especial per angel food cake ja que té les parets del motlle preparades per a què la pasta pugi dins el forn, i no s’ha de posar cap tipus de greix antiadherent. Llevat d’això tot moooolt fàcil! Aquesta recepta l’he treta del blog I Love Bundt Cakes, i si us agraden aquests tipus de motlles no podeu no passar-hi. Tot els pastissos ja entren per la vista, no em puc imaginar com deuen ser de bons! Bé, realment aquest sí perquè l’hem tastat hehehehe…Ingredients:
- 9 blancs d’ou
- 205 g de sucre
- 65 g de farina
- la pell rallada de dues llimones
- 1 cullereta de suc de llimona
- 1 cullereta de cremor tàrtar
- 1 cullereta d’extracte de vainilla
Pas a pas:

1- Començam per pujar els blancs d’ou.

2- Quan estan a mig pujar aferirem la pell rallada i el suc de les llimones, el cremor i la vainilla.

3- Continuam pujant els blancs d’ou i mentre anam afegint el sucre a cullerades, a poc a poc. Al final us quedarà una merenga ben brillant.

4- Per a cabar, afegim la farina (que haurem tamisat 2 vegades) en dos cops amb una espàtula amb moviments envolvents. Anau en compte de fer-ho a poc a poc per a què la merenga no baixi.

Forn a 180º, deixau el motlle directament sobre la reixeta del forn, no sobre la placa. L’angel food cake estarà llest entre 35-40 minuts. Sabeu que això depèn del forn de cada casa!

Quan el pogueu treure del forn l’heu de deixar refredar cap per avall. No us preocupeu, no caurà perquè estarà ben enganxat. Quan estigui ben fred ja el podeu desmotllar: amb una espàtula o amb un pal de broqueta, desenganxau-lo de les parets. Ja el podeu desmotllar. Jo hi pos un paper a la base, per tant surt sense esforç.

Us esper la setmana que ve! Encara no he decidit amb què, per tant si teniu algun suggeriment…

Besades!!!

PD: No heu de posar cap tipus de greix per les parets del motlle perquè si no la pasta no es podrà enganxar enlloc per poder pujar, però sí que podeu posar paper de forn. Jo el pos només a la base del motlle perquè no és desmuntable, però per les parets no hi pos res.
30 de gener de 2016
PASTÍS DE PROFITEROLES
No, no és avui, és demà dilluns, però la padrina fa 88 anys! Demà no tendria temps de fer-li cap pastís, per tant és avui que ho hem celebrat.

Ja fa uns 2 mesos que no para de repetir-nos i recordar-nos tan aviat com té oportunitat que ella va néixer per la conversió de Sant Pau. De veres que ha estat impossible oblidar-ho!

«Hem de fer festa dia 25», «sí padrina». «Dilluns faig festa!», «sí padrina»… I així durant dos mesos. Podeu ben creure que hi he pensat i bé en el seu pastís!I vet aquí que he fet un pastís una mica diferent. El vaig veure per pinterest, i en fixar-m’hi més vaig veure que era d’un blog que m’encanta Kanela y limón, però tenia ganes de fer-lo de manera diferent, encara que la base és la mateixa.

Ingredients:

Per les profiteroles:
- 100 ml d’aigua
- 100 ml de llet
- 1 pessic de sal
- 1 cullereta de sucre
- 60 g de mantega
- 100 g de farina
- 3 ous
Per la base:
- 2 planxes de pasta de fulls petites
- sucre en pols
Pel muntatge i decoració:
- 1 kg de nata (de pastisseria)
- 3-4 cullerades de fondant líquid
- 1 cullerada de pasta concentrada de fraules
- fideus de sucre de colors
Preparació:

1- Començarem amb les profiteroles. Per això heu de posar tots els ingredients, excepte la farina i els ous, al foc. Quan comenci a bullir, retirau el recipient del foc i afegiu de cop la farina i remenau fins que es formi una pasta. Retornau al foc, i quan vegeu que la pasta ja no s’enganxa per les parets ja ho podeu retirar del foc del tot. Fora del foc anau afegint a poc a poc els ous batuts. La pasta es tornarà més brillant. Quan pogueu deixar la cullera dreta dins la pasta ja està.

2- Posau el forn a 180º. Mentre, posau la pasta dins una màniga pastissera i feis petites muntanyetes sobre un paper de forn. Procurau fer-les separades l’una de l’altre ja que dins el forn creixeran. Deixau-les-hi fins que vegeu que estan ben cuites. És preferible que estiguin una mica més torradetes a que les treieu crues, ja que si no se us baixaran tot d’una en treure-les. Reservau-les.

3- Posau les planxes de pasta de fulls sobre la placa del forn (a sobre de paper de forn) i espolsau sucre en pols per sobre. Posau-les dins el forn fins que veieu que han agafat color. Anau alerta de no posar la placa molt amunt que no es cremi en créixer (us ho dic per experiència…). Reservau-les.

Muntatge:

1- Col·locau una de les planxes de pasta de fulls sobre la safata on servireu el pastís. Repartiu 1/3 de la nata per sobre (amb espàtula o amb màniga pastissera, és igual, com us vagi millor).

2- Posau l’altra planxa de pasta de fulls a sobre, deixant la part més plana per fora, de manera que us quedi ben pla per poder posar les profiteroles per sobre. Repartiu l’altre 1/3 de nata.

3- Amb la nata que us queda heu d’omplir les profiteroles. Jo ho he fet amb una màniga pastissera i amb una «boquilla» aposta per aquestes feines, que és més fina i llarga, i amb un poc de punta per poder foradar la pasta. Agafau una profiterola cap per baix, foradau la base amb la «boquilla» i ompliu de nata.

4- Per fer el glassejat he mesclat 3 cullerades de fondant líquid amb una de pasta de fraules. Agafau una profiterola, passau-la per aquesta mescla i posau-la sobre la base de pasta de fulls i nata. Feis el mateix amb totes. Un cop ben col·locadet tot, podeu decorar amb el que volgueu, jo he posat fideus de sucre de colors.

I què voleu que us digui? Que ha estat boníssima! Si hagués de canviar alguna cosa seria que afegiria làmines de fraules fresques entre capa de pasta de fulls i nata. I potser algun toc de xocolata per sobre… Ai… que no arribam a l’operació bikini…

Salut i fins la setmana que ve!
24 de gener de 2016
MONKEY BREAD
Fa un temps vaig preparar una coca semblant, però aquella vegada era salada, tipus pizza, i era boníssima! El monkey bread original però no és salat, és dolç i és aquest. Ve a ser una coca feta a partir de bolletes, per tant no és necessari tallar-lo amb ganivet per servir-lo, encara que és curiós veure l’interior del tall.

Que per què es diu «monkey bread»? Idò no he trobat altre raó que la que ja us vaig comentar, perquè es menja amb els dits. És una recepta molt, molt fàcil però du els seus temps de descans de la pasta. L’únic punt crític és a l’hora de fer les bolletes, com que la pasta és una mica enganxosa, si no teniu els dits una mica enfarinats no us anirà bé. A part d’això, fàaaaaaacil…

Ingredients:

Per la pasta:
- 300 ml de llet tèbia
- 20 g de llevat fresc
- 600 g de farina
- 60 g de sucre
- 70 g de mantega a temperatura ambient
- 1 cullereta de sal
Per l’arrebossat:
- 350 g de sucre morè
- 3 culleretes de canyella
- 150 g de mantega fusa
Preparacó:

1- Encalentiu un poquet la llet i foneu el llevat a dins.

2- Mesclau tots els altres ingredients de la pasta i quan estiguin suficientment pastats (faran com miquetes de pà), anau afegint la llet a poc a poc. La pasta quedarà una mica enganxosa, però és així com ha d’estar. Posau la pasta en un bol tapat amb un drap i deixau reposar la pasta una horeta o horeta i mitja, fins que hagi pujat.

3- Passat aquest temps, anau fent bolletes amb la pasta amb les mans enfarinades i deixau-les sobre una safata o sobre la taula enfarinades.

4- En un recipient foneu la mantega per arrebossar i en un altre mesclau el sucre i la canyella.

5- Untau el motlle amb sprai antiadherent, oli o mantega fusa.

6- Agafau una bolleta i amb l’ajuda d’una forqueta passau-la per dins la mantega fusa. Després posau-la dins el bol amb el sucre i la canyella i arrebossau-la bé. Deixau la bolleta dins el motlle. Feis el mateix amb totes les altres bolletes fins a omplir el motlle.

7- Deixau reposar les bolletes dins el motlle uns 30-40 minuts. Mentre, enceneu el forn a 180º.

8- Posau la coca dins el forn i deixau-lo entre 30-35 minuts, això ja ho sabeu, depèn del forn.

En treure la coca veureu que el sucre s’haurà fos i quedarà com caramel·litzat. El monkey bread és millor consumit calent. Pensau també, que és més consistent que una coca, quedareu plens ben aviat!

Ens veim la setmana que ve! Passau un bon Sant Antoni!
16 de gener de 2016
TORTELL DE REIS
Una camilla té múltiples usos. A ca nostra serveix de narcòtic fulminant a l’hora de fer migdiada, de ressuscitador quan arribam congelats, de refugi per la meva cussa petita, d’assecadora de roba ocasional… i ara ja sé que també serveix per pujar la pasta dels tortells! Tanta sort de la camilla, si no hagués tardat dos dies en fer el tortell.

És el primer any que intent fer un tortell i n’he hagut de tirar dos abans de poder-vos mostrar res. D’aquest que us duc en canvi, em sent molt orgullosa, això sí, és una de les receptes que m’ha duit més feina.

Du tres llevats: un amb la pasta mare i dos més amb la pasta del tortell. He pensat ,però, que la pròxima vegada que en faci, de pasta mare utilitzaré una ensaïmada crua, que més o manco ve a ser el mateix.

El tortell de reis és una de les tradicions culinàries amb més història ja que té més de 2.000 anys, i té l’origen en les festes romanes en honor a Saturn. I clar, algunes tradicions, i més les relacionades amb el menjar són difícils d’eliminar. I si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi! El tortell romà va ser adoptat per la religió cristiana i ha arribat als nostres dies amb una funció molt semblant: repartir bona i mala sort entre els que el mengen. La diferència és que a l’esclau a qui li tocava la fava era anomenat rei per un dia i després segurament sacrificat i avui en dia a qui li toca la fava just ha de pagar el tortell. Per tant, si us toca no us enfadeu, podria ser pitjor! De totes maneres, com que enguany de mala sort ja n’hi ha hagut molta a ca nostra només hem posat una figurets amb forma de faveta amb corona a dins el tortell.

Ingredients:

Per a la pasta mare:
- 2o g de llevat fresc
- 35 g de llet tèbia
- 75 g de farina de força
Per a la segona pasta:
- 50 ml de llet
- 125 g de sucre
- 2 ous
- 70 g de mantega freda
- 400 g de farina de força (pot ser un poquet més)
- 5 g de sal
- la pell ratllada de mitja llimona
- la pell ratllada d’una taronja
- una cullereta de vainilla en pasta
- una cullereta de cafè de canyella en pols
- 1 cullereta d’essència de flor de taronger
Per decorar:
- un ou batut
- figureta
- corona de cartolina
- sucre
- aigua
- ametlla picada
- fruita confitada
Elaboració:

Per a la pasta mare:

1- Esmicolau i foneu el llevat en la llet tèbia.

2- Afegiu la farina i pastau fins a obtenir una bolla. Posau-la a dins un bol tapat amb un drap i deixau-la pujar fins que dobli el seu volum (aquí entra en joc la camilla!).

Per a la segona pasta:

1- Mesclau tots els ingredients excepte la llet i la pasta mare. Aniria bé que en aquest pas tenguéssiu un robot de cuina, ja que el procés es fa llarg.

2- Quan tengueu la pasta bastant ben mesclada, anau afegint la llet a poc a poc. En tenir la llet ben integrada afegiu la pasta mare.

3- Pastau tot al manco uns 10 minuts. Dur feina, sí, però crec que és el secret d’aquesta pasta.

4- Un cop ben pastat, posau mantega o oli per les parets d’un bol i posau-hi la bolla de pasta a dins i deixau-lo tapat fins que dobli el seu volum (camilla!).

5- Un cop ha doblat el seu volum, tornau a pastar uns dos minuts més. Ara ja podeu fer el tortell. Podeu fer-lo rodó, que és de la forma més tradicional, o com jo, que l’he fet amb bolletes. Aprofitau per amagar la figureta! Posau un paper de forn sobre la placa i posau la pasta (en bolletes o en forma de tortell) i si no voleu que el forat es tanqui podeu posar algun objecte al mig, com un motlle rodó apte per forn o alguna cosa semblant. Tapau la pasta amb paper film i amb un drap i deixau-la tornar a pujar (tercera pujada i última!) fins a doblar el seu volum. Amb la pasta que m’ha sortit he fet dos tortell petits, podeu triar si fer-ho igual o fer-ne un de gros.

6- Pintau el tortell amb l’ou, i decorau al vostre gust. Jo he fet un tortell de 6 bolletes: en tres d’elles només he posat la taronja confitada; en els altres tres he fet una mescla amb sucre una mica banyat fins a fer com una pasteta i l’he posat per sobre, juntament amb ametlla picada.

7- Forn a 180º uns 20-25 minuts. Amb el meu forn han estat suficients 20 minuts, però ja sabeu que això depèn del forn.

Esper que els reis hagin estat generosos amb vosaltres i que si us toca la figureta la sort us acompanyi, més d’un dia la manco!

Molts d’anys i salut!

PD: Podeu farcir el tortell o deixar-lo llis. A ca nostra l’hem farcit al final de nata, però el vaig deixar en un principi sense farcir per si algú el volia així.

PD2: Recepta basada en la de «Cuina per llaminers», amb alguns canvis.
6 de gener de 2016
TARONGES CONFITADES
Aquesta entrada serà curteta, com la llista d’ingredients que necessitareu. Resulta que a ca nostra tenim part de la família madrilenya, i clar, per aquestes dates allà fan el «roscón de reyes» o tortell de reis. I per sobre què du? Idò du fruita confitada. D’acord que segons quina fruita ara és mala de trobar, però m’he negat en rodó a comprar taronja confitada. Si a ca nostra tenim un munt de tarongers!I clar, si tenim un munt de tarongers tenim moltíssimes taronges. De taronges no en menjo massa, prefereixo les mandarines o les clementines, però el seu suc m’encanta. I si a més les puc aprofitar per fer la recepta d’avui, molt millor! Anem amb els ingredients:

Ingredients:
- 200 g de sucre
- 100 g d’aigua
- 2 o 3 taronges
- aigua amb sal
Pas a pas:

1- Feis ben neta la pell de les taronges. Tallau-les en rodanxes o amb forma de mitja lluna, com us vagi millor a vosaltres.

2- Bulliu les rodanxes 2 o 3 minuts amb aigua amb sal per llevar-lis l’amargor i després passau-les per aigua abundant.

3- Posau al foc l’aigua i el sucre i foneu-lo.

4- Si teniu el foc fort, baixau-lo. Posau les rodanxes de taronja amb l’almívar i deixau-lo bullir a foc baix durant 1 hora o 1 hora i quart. No remeneu amb cap cullera, correu el risc de desfer les taronges. Anau movent el recipient amb moviments suaus que hageu posat al foc .

5- En estar acabat de bullir, deixau-lo refredar. En estar fred posau les taronges sobre una reixa per a què s’eixuguin. Per conservar-les, les podeu posar en un pot amb un poc d’almívar o les podeu posar entre paper de forn i congelar-les.

PD: Les taronges confitades són ideals pel tortell de reis, però també per a decorar patés, o per exemple per posar dins les ensalades!

PD2: Potser he tallat les rodanxes massa primes, si ho feis així anau molt en compte que no es trenquin en treure-les de l’almívar, estaran molt tovetes.

PD3: He guardat l’almívar per poder engatar el tortell de reis… si me surt!
5 de gener de 2016