Categoria: DIY

GALLETES DE MANTEGA DECORADES
Si he de ser sincera, suport millor el fred que la calor. Els que em coneixeu ara direu: “però si ets molt fredolera!!!”. I sí, és veritat, però la calor em desfà el caràcter, em deixa “aplatanada”, no em deixa respirar bé… I no suport que em suïn fins a les ungles dels peus… No puc…

La qüestió és que clar, entrar dins la cuina i encendre el forn amb aquesta calor és com a poc una odisea. Peeeeerò resulta que tenia una cosa sense estrenar!! La pistola per fer galletes de mantega!! Això no podia quedar així, i més, feia segles que no les feia, i són mmmm… boníssimes! A casa volen!

Fa temps, en el principi del blog, ja les vaig fer. I justament se’m va rompre la pistola que tenia. Vaig estar una temporada fent les galletes a mà. I ara no record quan va ser, però vaig firar-ne una i encara no l’havia estrenada! Anam a decorar galletes?

Ingredients:
- galletes de mantega (recepta aquí)
- coco ratllat
- colorants líquids (no van bé en pasta)
- xocolata de cobertura
Pas a pas:

1- Primer, evidentment, heu de preparar les galletes i deixar-les refredar.

2- Mentre es refreden les galletes preparau el coco de colors. Posau unes quantes cullerades de coco dins una carmanyola petita, no la necessitau molt grossa per unes quantes cullerades. Posau unes gotes de colorant a dins, tapau bé i remenau la carmanyola enèrgicament. Veureu que el coco agafa diferents tonalitats del color que hàgiu posat. Si voleu que agafi un to més alt, afegiu unes quantes gotes més, és millor afegir que no passar-se des del principi. Reservau.*

3- Foneu la xocolata com us vagi millor, al bany Maria o en el microones.

4- Anau sucant una part de les galletes din la xocolata i donau una quants copets suaus per treure’n l’excés. Seguidament introduiu la part on heu posat la xocolata dins el coco tenyit. La quantitat depèn de vosaltres, si només voleu posar coco en una petita part o per tota la zona on hi ha la xocolata.

5- Deixau assecar la xocolata col·locant les galletes sobre un paper de forn. Amb aquesta calor us convé posar-les a més sobre palanganes per poder posar-les a dins la gelera una estona per accelerar el procés. Aquestes les vaig tenir tot un capvespre assecant-se i va ser impossible. Estiu i xocolata són mala combinació.

Per la setmana que ve només tendreu mitja entrada… Sí! Mitja! Quan la vegeu entendreu el per què. I els que em seguiu per Instagram i Facebook ho veureu de seguida. 😉

Besades!

(*) Els colorants líquids solen venir amb paquets de tres: groc, vermell i blau. Amb aquests tres podeu fer tots els altres colors. Per exemple: per fer el coco vermell i el groc just he hagut de posar unes gotetes del color directament del tub i llestos. Però per fer el verd he mesclat unes quantes gotes de groc i unes quantes de blau per aconseguir el to verd que jo volia. Aquí us deix una taula per ajudar-vos a aconseguir els colors que volgueu:

Font: http://mragrafisme.blogspot.com.es
4 d’agost de 2016
TITELLES DE FELTRE
Molt aviat, la nineta dels meus ulls, la meva nebodeta Maria complirà el seu primer aniversari. Festa!!!! És una nina ben viva, ja fa setmanes que camina i xerra… a la seva manera, clar. Les seves “paraules” no tenen molt de sentit, però ella es fa entendre. És molt sociable, sempre riu, és molt (moltíssim!) expressiva, i un poc teatrera també.

I és per això, per estimular-li aquesta part seva creativa, que des de fa mesos li estic preparant un regal pel seu primer anyet molt especial. És un regal que l’utilitzarà durant anys. En realitat són dos regals: un és un teatre/botiga (ja us ho explicaré en una propera entrada) i l’altre són les titelles pel teatre! Unes titelles un tant especials, ja que són personalitzades.

He fet les titelles de son pare, el meu germà Guillem, i de la seva mare, la meva cunyada Estela. També he fet la seva, però això ja serà tema d’una altra entrada. Però bé, tornant als papis, crec que qui els conegui veurà algunes semblances amb la seva versió en titella. He fet una mateixa plantilla per a totes dues, personalitzant els cabells, roba, complements…

I per si en voleu fer a casa, us duc la plantilla i idees per personalitzar les vostres.

Materials:
- Feltre de colors
- Retalls de teles
- Fil Dàlia de colors
- Fils de colors (depèn del color de la roba que faceu)
- Agulla i tisores
- Ulls de plàstic mòbils
- Cola especial per tela
- Plantilla (la que us deix en aquest post)
- Paper per fer les plantilles dels complements, llapis i goma
Anem per feina!

1- Retallau la plantilla i calcau-la dues vegades sobre el feltre que trieu per fer la titella. Retallau-la.

2- Cosiu les dues parts utilitzant el punt de trau si ho feis a mà. Si voleu fer servir la màquina de cosir jo ho faria perfilant.

3- Sobre una plantilla en paper de la titella, dibuixau els complements. Per exemple, dibuixau els cabells, afegint sempre un parell de mil·límetres per la part de fora, perquè després a l’hora d’enganxar-ho sobre la titella la base no es vegi. Mirau la imatge: he tallat la part del darrera dels cabells, la del davant i les ulleres.

4- Per fer la camiseta, he fet el mateix que amb els cabells: l’he dibuixada sobre la plantilla base i n’he tret els patrons. L’he cosida pel revers i després l’he girada. D’aquesta manera es podrà treure i posar. Més endavant li podré fer més robeta a les titelles.

5- Per acabar, enganxau amb cola de roba tots aquells complements que trobeu que heu de posar: ulls, arracades, turbants, collars, ulleres… Així deixareu la vostra titella molt més personalitzada.

Et voilà! D’aquí a pocs dies la nina farà 1 anyet, i aquest, més el teatret de titelles serà el meu regal. Més endavant us ensenyaré com ha quedat i com en podeu fer un vosaltres.

Ens veim aviat!

Besades!!!
20 de juliol de 2016
PLAQUES DE FUSTA PIROGRAVADES
“- Vaja unes alzines!

– No són alzines això.

– Bé, aquests polls…

– No són polls.

– Idò què són?

– Són oms… No sabeu res. Quan jo no hi sigui no sabreu ni què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un alavern, ni un llampúgol, ni una alzina…

(…)

Ses paraules diuen qui som, com vivim, què valoram i què menyspream. Expliquen es nostro món i sa nostra esquizofrènia; mos expliquen a noltros. I si canviam de paraules canviam de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia, i es forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidam es mots… quan moren es mots moren es conceptes. I llavors sa vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà, com moren ses paraules. És sa paraula s’ànima d’un poble…”

Acorar, Toni Gomila

Aquest que teniu aquí és un fragment del text Acorar, de Toni Gomila. Pocs manacorins no han anat a veure en Toni intrepetar el seu propi text. I deuen ser ben pocs els que hagin sortit del teatre, sala d’actes, biblioteca o similar sense el cor estret per les paraules que ens dedica a tots. Unes paraules per pensar, perquè com més les sents dins el cap, més te n’adones que tenen tota la raó. Aquesta entrada va dedicada a ell, i sobretot al seu pare.

Al camp, “foravila”, a ca nostra, tenim una gran varietat d’arbres. No molta quantitat de cada un d’ells, això sí. Fins fa uns anys pràcticament només teniem figueres i pruneres. Però de fa un temps, vàrem saber que hi havia uns vivers a Manacor que col·laboraven amb un projecte amb què pretenien recuperar arbres fruiters tradicionalment mallorquins però que s’estan perdent.

No n’hem comprat molts, però jo som un desastre amb els noms i fins fa poc encara tenien l’etiqueta que els penjava de les branques amb el seu nom, la varietat, característiques… però ja l’han perduda. Evidentment, el que no faré serà anar amb un llibre de botànica cada vegada que vulgui saber quin és cada un d’ells, i per això vaig pensar en posar-lis a cada un el seu nom. Com? Doncs amb una tècnica que pugui durar al manco uns quants anys. He gravat els noms de cada un en llesques fetes d’unes quantes branques.

Vos deix amb el pas a pas.

Material:
- Llesques fetes de branques (o també les podeu comprar a botigues especialitzades de Belles Arts)
- Noms dels arbres imprimits sobre paper
- Llapis 2B
- Pirogravador
- Punta de pirogravador fina
- Trepant
- Paletina
- Lasur (jo he utilitzat el que tenia, amb tint de noguer, però seria millor utilitzar incolor)
- Corda (en aquest cas he utilitzat fil de porc, que era el que tenia per casa)
Pas a pas:

1- Si coneixeu algun fuster us serà de gran utilitat. Demanau-li que us faci llesques d’un centímetre de gruixa d’alguna branca no molt gruixuda.

2- Podeu polir la superfície de les llesques amb paper de vidre si voleu que vos quedin ben fines, jo no ho he fet. Preferia el to rústic de les marques de la serra.

3- He triat per aquesta ocasió la font “Jenna Sue”. He escrit els noms a l’ordinador i els he imprimit. Podeu fer el mateix, o escriure’ls directament amb llapis sobre les llesques de fusta i saltar-vos el pas 4.

4- Pel darrera de la fulla, fregau bé amb un llapis per deixar-hi bastant de grafit i que actui com un paper de carbó. Posau aquesta cara sobre la placa, i amb el mateix llapis seguiu les lletres, que es quedaran marcades sobre la fusta.

5- Posau en marxa el pirogravador i esperau que estigui ben calent. Anau molt en compte perquè crema molt!

6- Segui les lletres que heu fet amb el llapis. No és precisament molt fàcil, per això us recoman no pitjar massa i anar donant passades fins aconseguir la marca de gravat tan profunda que volguem. Us recomanaria també que primer faceu alguna prova per comprovar com reacciona la fusta (cada tipus de fusta és diferent).

7- Amb un trepant i una broca petita (jo he utilitzat una del número 5), feis un forat a la part superior.

8- Amb una paletina petita aplicau el lasur tant per les dues cares com per els costats.

9- Per acabar, passau una corda pel forat i penjau la plaqueta de fusta a l’arbre corresponent.

S’acosta Sant Jordi! Comprau llibres, llegiu-los, regalau-los, donau-los… Però sobretot, no deixeu que la cultura sigui només per uns quants, no deixeu que uns quants us diguin com heu de pensar. Pensau per voltros mateixos. Viviu la cultura, sereu més lliures!

PD: Anau molt en compte amb el pirogravador. És una eina fantàstica, però és perillosa si no s’utilitza bé.

PD2: Si hi ha algun nus a la fusta us costarà més gravar-hi a sobre ja que és una zona més dura.

PD3: El Lasur és un protector de la fusta contra la humitat i els agents ambientals, per tant protegirà les vostres plaques per més temps.
18 d’abril de 2016
REPINTAR MOBLES AMB CHALK PAINT
Sona una mica estrany, sí, però el chalk paint és una pintura fantàstica i amb moltes possibilitats. Que què és el chalk paint? Bàsicament és pintura amb guix. Hi ha una dona, n’Annie Sloan, que ha registrat “chalk paint” com a marca seva, per tant hauriem de xerrar de pintura de guix, així en català, per mor de marques i aquestes coses.

És una pintura que, com us deia abans, té moltes possibilitats: no fa olor, s’anivella sola (per tant una vegada seca no deixa marques de pinzell), es comercialitza en molts de colors i es poden mesclar entre sí, es poden pintar moltes superfícies (vidre, metall, fusta, tela…), tots els estris es poden netejar amb aigua, i crec que el millor de tot és que no és tòxica, per tant es poden pintar fins i tot juguetes de nins.

El cas és que, com ja vos vaig dir, he de fer repòs, però no puc estar sense fer res. I me vaig apuntar a un curs on-line de pintura amb chalk paint. I m’encanta!!! Per ara ja hem pintat sobre totes les superfícies, i aquesta setmana ens estan ensenyant altres tècniques. Per exemple, la que he utilitzat per pintar aquest tamboret. I com que tot això ho puc fer d’asseguda…

El tenia per ca nostra i estava a punt de tirar-lo. Tenia la tela molt gastada i amb taques que ja no sortien, la fusta no m’agradava… però encara tenia utilitat i em resistia a llençar-lo. I vet aquí que ha estat una sort, perquè ara tenc un seient útil i del que m’agrada el seu aspecte!

Us cont com l’he fet:

Materials:
- Pintura chalk paint (jo he utilitzat els colors: gris New York, vintage, sal ibiza, ocre Sahara i blanco nube, tots ells de la marca La Pajarita)
- Pinzells sintètics
- Pinzells d’escuma
- Cinta de pintor
- Plantilla
Pas a pas:

1- Aquesta pintura té la meravellosa propietat que no necessita haver de fregar la fusta abans de pintar! Per tant el que he fet ha estat pintar les potes amb el color sal ibiza. He deixat assecar la primera capa i n’hi he donat una segona, ha estat suficient.

2- Un cop ben eixutes les potes, he posat cinta de pintor just a baix de la tela, per no tacar la fusta.

3- He donat una capa de color vintage a la tela, i he esperat a que estés ben eixuta. Al cap d’unes hores ja he pogut donar la segona capa, i així ha estat suficient per tapar tota la tela i que no es veiessin els colors.

4- Amb la cinta de pintor he fet unes reserves per pintar unes línies de diferents gruixes, com podeu veure. En aquesta ocasió he utilitzat el color ocre Sahara. No he aplicat la pintura de manera uniforme i ho he fet amb un pinzell d’escuma, de manera que en alguns llocs n’hi ha més que en altres, com si estés gastat. En estar eixut ja podeu treure la cinta de pintor.

5- Per acabar, he subjectat la plantilla amb la cinta de pintor ben centrada, trepitjant les línies grogues, i he aplicat la pintura com en el pas número 4, sense massa uniformitat. En aquest cas he aplicat el gris New York rebaixat una mica amb el blanco nube.

Com veieu, no m’he complicat massa… Bé, amb la plantilla una mica perquè com que no en tenia cap, l’he treta de Pinterest i l’he retallada jo. Quin mal de dits que he arribat a tenir d’apretar amb el bisturí… Però el resultat m’agrada. No sé què trobareu vosaltres, però aquesta pintura és tot un descobriment. Ja estic pensant a veure que faré durant les vacances d’estiu…

Ens veim la setmana que ve? Vaig recuperant les forces a poc a poc i tenc ganes de preparar-vos una recepta salada per Sant Jordi!

Besades!!!

PD: Procurau posar-vos roba que es pugui embrutar, aquesta pintura NO surt de la roba de cap manera!

PD2: Rentau els pinzells, tot d’una que no els hàgiu de mester, amb aigua. No els renteu amb disolvents.

PD3: Aquestes pintures no són precisament barates, però amb un potet petit podeu pintar molta superfície i a més és molt cobrent.
15 d’abril de 2016
“SUSHI” DE LLEPOLIES
Fa 5 anys vaig començar a fer feina a l’IES Porto Cristo. Això va ser després d’aprovar les oposicions a professor de Dibuix. Unes oposicions que no varen ser fàcils. Erem més d’un centenar de persones per només 5 places. Després de les proves escrites i la tancada quedàrem 11 persones. No podeu imaginar els nervis! Després de tot l’esforç, de tota la feina… Érem massa persones per a les places convocades. La darrera fase era la fase de mèrits i, encara que partia amb una molt bona nota de la primera, no les tenia totes amb mi.

Després de lliurar tots els papers per aquesta darrera fase tocava esperar. I ja no record si varen ser dies o setmanes, però es varen fer eternes! El dia que havia de sortir la nota final estava fatal. Record “refrescar” la pàgina de l’ordinador cada 30 segons… I no sortia!!!

Quasi al migdia va sortir la nota… i estava entre les 5 primeres!!!!! Tanta sort que estava tota sola perquè si hi hagués hagut algú al meu costat hagués pensat que m’havia tornat boja! Vaig telefonar a tothom de ca meva per donar-los la notícia i també a dos bons amics, que varen ser els que em varen preparar per poder superar totes les proves.

Doncs bé, fins aquesta setmana passada (després de 5 anys!) no he tengut la plaça fixa. I crec que era un bon moment per celebrar-ho. Després de 5 anys de conviure amb la meva família (professional) de l’IES Porto Cristo ara sé que podré quedar-me sempre allà, si vull. I és que quan estàs a gust fent feina amb uns companys i uns alumnes com els que tenc, no es pot demanar més.

Per celebrar-ho, tant jo com una altra companya que també ha obtingut plaça, decidirem dur quatre cosetes: ella salat i jo dolç. Jo vaig dur una red velvet (alguns companys no m’haguessin perdonat que no en dugués), unes merengues amb xocolata (un altre dia us diré com les he fet), i aquest sushi tan especial.

Ingredients:
- Llepolies (les que trobeu, les que més gràcia us facin), jo he triat aquestes:
Pas a pas:

Aquesta vegada no us puc dir com es fa perquè crec que les imatges parlen per elles mateixes, però sí que us voldria donar unes recomanacions:
- Per fermar els “makis” és millor que sigueu dos, un per aguantar els farcellets i l’altre per fermar-los.
- Per fer els de la fila del mig, és millor només tallar un trosset petit i ficar-ho només una miqueta a l’espongeta. Si intentau fer un forat al mig de l’espongeta la deformareu massa.
- I… no hi ha més secret! Imaginació, imaginació i més imaginació!
Sé que us vaig dir la setmana passada que aquesta us duria una recepta de Pasqua, però he trobat que l’ocasió es mereixia canviar els plans, no ho trobau? 😉

La setmana que ve no hi haurà entrada, m’agafaré unes mini vacances! Però en tornar a la rutina de les classes us duré més DIY, receptes salades o dolces… qui sap! Besades!
18 de març de 2016
OUS DE PASQUA DECORATS
El 1885 el tsar Alexandre III va encarregar-li a l’orfebre Carl Fabergé un ou de Pasqua per a obsequiar a la seva dona, Maria Fydorevna. El joier va dissenyar la peça que tenia una banda d’or que amagava el sistema d’obertura que amagava un altre ou d’or més petit i en el seu interior una gallina en miniatura d’or massís. Això va agradar tant a la tsarina que Alexandre va demanar-li al joier que cada any creàs un ou per a regalar-li a la seva dona. L’única condició que va imposar va ser que cada obra fos única i que en el seu interior hi hagués una sorpresa secreta. El seu fill Nicolau, a la mort del seu pare va seguir amb la tradició. Acabaven de néixer els ous de Fabergé.

De la vuitantena d’ous que es varen crear en els tallers de Fabergé, uns 8 d’ells estan desapareguts. Els altres estan en el Kremlin, altres són propietat de museus i d’altres formen part de col·leccions particulars. Si no n’heu vist mai cap d’obert cercau per internet, són espectaculars. Estan fets amb metalls preciosos i també pedres precioses o semiprecioses. I els detalls de la sorpresa interior dels ous són senzillament fantàstics.

Evidentment, els que teniu en aquestes fotos no són de Fabergé, són de Melis (hehehe), i els metalls tampoc són preciosos, són fulls de pa d’or fals. Però per entretenir-se una estona i practicar la tècnica del daurat són bastant encertats.

Ja us dic ara que és una tècnica molt fàcil, i més així com l’he utilitzada sobre aquests ous. Us sembla que us presenti els materials?

Materials:
- Ous buits i nets
- Aigua molt calenta
- Colorant alimentari
- Vinagre
- Pals de broqueta
- Mixtió a l’aigua (en trobareu en botigues de Belles Arts)
- Pa d’or fals
- Pinzell
- Goma laca (també en botigues de Belles Arts, ja la trobareu preparada)
Pas a pas:

1.- Primer de tot, posau l’aigua i el vinagre en un recipient on us hi pugui cabre un ou. Afegiu colorant (al gust) i submergiu l’ou en aquesta dissolució. Depenent del tipus d’ou agafarà color abans o li costarà una mica. Els ous que veis aquí són d’oca, tenen la closca més gruixuda que els de gallina, i me va costar unes quantes hores que agafessin color (potser en varen agafar massa i tot), però també dependrà de la quantitat de colorant que poseu i si és líquid o en pasta. Si és en pasta anirà tot més ràpid. Procurau anar donant voltes a l’ou perquè agafi color per tot. Això sí, si us fa aigües també pot quedar molt bé.

2.- En trobar que ja tenen el color desitjat, els heu de deixar assecar. Jo els vaig posar en un pal de broqueta pel forat més gros, i els vaig aguantar dins un tassó alt. No els assequeu amb paper o drap perquè els llevareu part del tint.

3.- Un cop secs aplicau el mixtió amb un pinzell (mirau les notes de baix). Com haureu vist, està aplicat de manera aleatòria (un poc per aquí, molt per allà…), ja que aquesta és la gràcia d’aquesta decoració.

4.- Aplicau les fulles de pa d’or sobre l’ou. S’enganxarà només en les zones que hageu aplicat el mixtió. Deixau reposar tot fins que hagi passat el temps de mordent.

5.- Amb un pinzell retirau els restes de pa d’or que no s’hagin enganxat.

6.- Per protegir el pa d’or i el tint de la closca, aplicau goma laca amb un pinzell. És suficient amb una capa fina.

Com podeu comprovar és una tècnica molt senzilla, i per començar, aquest exercici és molt fàcil. Animau-vos a provar-ho!

Ens veim la propera setmana… amb més ous! 😉

PD: El mixtió, per simplificar, és una cola preparada per aplicar pa d’or sobre diferents superfícies. Depèn del que compreu té un mordent determinat, això és la quantitat de temps que té capacitat d’adherir coses. El que jo tenc té un mordent de 12 hores, per tant durant 12 hores puc anar enganxat coses.

PD2: El pa d’or autèntic és un metall estable, que no es rovella, però el fals és una aleació de metalls que acaba per virar els colors, per tant, si no aplicau goma laca a sobre al cap d’un temps veureu que el pa d’or canvia de tonalitats.

PD3: La goma laca és una resina natural. La trobareu transparent o amb el color vermellós típic d’aquesta resina. Protegeix la pintura i les làmines metàl·liques del desgast i de la corrosió.
12 de març de 2016
CONILLETS DE PASQUA
A vegades, hi ha coses que no et demanes, simplement perquè sempre les has vist igual. Però el dia que penses “i això per què deu ser així?”, aquest dia et sorprens.Us heu demanat mai d’on ve això dels conillets de Pasqua? Quan vaig començar a cavilar de fer aquests, ho vaig pensar i ho vaig cercar. De veres, va superar totes les meves expectatives. La història (llegenda, vaja) es remunta en el moment de la mort de Crist i en què ja era dins el sepulcre. Justament un conillet es va quedar tancat amb ell (aquesta és la part truculenta, això de quedar-se tancat amb un mort durant tres dies…). Quan va veure que al cap de tres dies un àngel feia que aquell cos mort s’aixequés i ressuscités, el conillet va trobar que havia de cridar-ho al món. Però, i aquí estava el problema, no ho podia fer perquè els conills no poden parlar com les persones. De manera que va decidir repartir ous pintats a tots els nins per així comunicar la bona nova. Què? Com us heu quedat? Jo amb uns ulls com a plats.

Sigui com sigui, la figura del conillet és una monada, i per la meva nebodeta el trob ideal per passar la seva primera Pasqua, ja que encara és massa petita per menjar xocolata. Materials que necessitareu:
- Plantilla del conillet (jo l’he treta d’aquí)
- Guix per marcar o llapis
- Tisores
- Tela
- Llana
- Agulles i fil
- Buata
- Cinta
Pas a pas:

1- Escolliu una tela que us agradi i planxau-la bé. Girau-la i marcau la plantilla per la part del darrera.

2- Feis el mateix una altre vegada però girant la plantilla. Retallau deixant un centímetre d’espai.

3- Posau els dos conillets enfrontats deixant la part bona de la tela cap endins (deixant veure el que heu marcat).

4- Embastau les teles perquè no es moguin mentre el cosiu.

5- Cosiu-lo deixant una obertura de dos o tres dits per poder-lo farcir de buata.

6- Abans de donar-li la volta, tallau (sense arribar al fil) de les parts on pot estirar la tela: les corbes del coll, l’orella i la poteta.

7- Donau la volta i farciu el conillet amb la buata.

8- Per acabar de rematar el conillet he fet un pompó amb llana i l’hi he cosit (crec que ha estat la part més complicada!), i li he fermat al coll una cinta fent un llacet.

Esper que a na Maria li agradin els seus conillets, i a vosaltres també! Continuam la setmana que ve amb més cosetes de Pasqua?

Salut i besades a tothom!
5 de març de 2016
CURS DE DIBUIX AMB PHOTOSHOP (PER A CREAR TAULES DOLCES)

Des que vaig veure per primera vegada aquestes taules me’n vaig enamorar. No hi puc fer més! A vegades me pareixen un poc “embafadores” en el sentit de que tot és massa coordinat, massa rosa o groc o blau… però tenia ganes d’aprendre a dissenyar, imprimir, retallar i montar toooooooota una taula dolça jo tota sola.

Però clar, on vas a cercar això en tot Mallorca, i que no suposi desplaçaments pesadíssims? Idò per internet!

De veres que en això de cursos per internet no hi tenia molta confiança fa un temps. Però un bon dia vaig conèixer els cursos de na Jackie Rueda, de la que ja us he xerrat alguna vegada. D’aquells cursos en vaig sortir encantada ja que les meves fotos han millorat molt (d’acord, alguna vegada són una mica més fluixes però és que no sempre hi ha la inspiració al màxim!). De na Jackie n’he fets de foto però també un de màrketing i un de blogging. En ells he conegut gent fantàstica amb la que ara ens comunicam a través de facebook o els nostres propis blogs (Jana con jota, En mi cajón de sastre, Mes petits accidents, Having fun, Gata flamenca, Lavanda Love… segur que me deix algú, per favor no m’ho tengueu en compte!!!).

Res, que com que ja us vaig dir en una entrada anterior en la que us parlava sobre els meus llibres imprescindibles de cuina, na Julia Guarch té un blog que es diu Postreadicción. De veres, entrau-hi, tot és tan… cuco… és que no sé com expressar-ho. M’encanta! Realment no és massa el meu “estil”. Però és que tampoc tenc un estil molt definit, sempre faig el que me fa ganes en aquell moment. I a més, no diuen que saber coses no ocupa lloc?La cosa és que em vaig inscriure al curs de dibuix amb photoshop per a taules dolces. El curs dura un mes i mig. En l’enllaç que us he posat hi ha tota la informació.

El primer mes na Julia t’ensenya com funcionen les eines de photoshop i t’envia diferents exercicis per a què et vagis acostumant a utilitzar-les. Si tens algun problema només li has d’enviar un mail i en poques hores (com a molt en un dia) et contesta, i això és fantàstic.Ja les darreres lliçons del primer mes són encaminades a muntar la taula dolça: com imprimir, retallar, trucs… A vegades no t’imagines com de senzilles poden ser les coses fins que t’ho ensenyen!

I ja, els darrers 15 dies són els de “treball de final de curs”. Per això, has de dissenyar una taula dolça (el motiu); preparar totes les capsetes, wrappers,…; imprimir-los; retallar-los i fer-lis fotos per entregar-los a la profe. Mentre vas preparant tot això, na Julia t’envia cada dia nou material adicional per a que tenguis més recursos una vegada hagis acabat el curs.I això és el que he fet: he dissenyat una imatge, el cupcake (bastant millorable). He dissenyat també la trama de puntets. He dissenyat totes les peces, les he imprimit, retallat, muntat i fotografiat… i aquí en teniu el resultat! Què trobau?

Encara que trob que podria haver quedat millor, per ser la primera vegada que faig una cosa així, n’estic ben contenta. 🙂

Una amiga em diu que deixi la feina i hem dediqui a fer coses d’aquestes. Sincerament, no em desagradaria, però per això crec que encara em falta molt per perfeccionar… i per ara estic molt contenta amb els meus alumnes i la meva feina a l’IES.

Si us animau a fer algun d’aquests cursets o n’heu fet algun i voleu compartir la vostra experiència, per favor, no ho dubteu i deixau un comentari en aquesta entrada.

Besades a tots!!!

PD: Us heu fixa’t en l’etiqueta de la foto de la portada??? Me la va regalar una amiga i em va fer molta il·lusió!!! Moltes gràcies Llúcia!!!

19 de febrer de 2016
CALENDARI D’ADVENT PER A UNA BEBÈ (O NO)
Na Maria, la meva nebodeta, passarà enguany el seu primer Nadal. Encara no sap molt bé què passa, però als més grans ens fa il·lusió per ella. Pareix mentida com els més petits ens fan fer coses que potser no haguéssim ni pensat fer mai.

Vaig pensar fer-li un calendari d’advent, al més pur estil USA, però evidentment és massa petita per posar-li detallets dolços. I 24 detallets per una bebè és difícil. Si teniu en compte que ara té 4 mesos i aviat li começaran a sortir les dents podeu endevinar algun dels regals, però 24 d’iguals només per a ella… Per tant ens vaig afegir a tots en el seu calendari. Com? Idò a més de regalets físics, he posat vals bescanviables en… en cosetes com aquesta:

Només són un exemple, però en alguns dels sobres que han servit d’envoltori pels regals hi havia targetes com aquestes. Bé idò… ens posam mans a l’obra? Ja sé que faig tard per a què pogueu agafar idees per un calendari d’advent, ja que avui som dia 6, però potser per fer un detall a l’amic invisible us va de perles.

Materials necessaris:
- Cistelleta (jo l’he comprada a Ca’n Garanya, allà en trobareu de moltes mides)
- Sobres (de mides Din-A5 i Din-A4)
- Cordeta prima de colors (jo l’he posada vermella perquè era la que tenia, però daurada, platejada o el color preferit de la persona a qui ho heu de regalar serà perfecte!)
- Números impresos (jo els he tret d’aquesta pàgina)
- Regals i vals bescanviables!!!
- Cola de barra
- Tisores
- Perforadora
Pas a pas:

1- Imprimiu els números i els vals i retallau-los.

2- Perforau els números.

3- Posau cada regalet dins un sobre i tancau-lo. Si teniu la intenció de que qui ho hagi d’obrir ho faci en un ordre especial pensau a col·locar els sobres de manera que en posar els números no us equivoqueu.

4- Perforau el sobre en un dels cantons i passau un trosset de cordó per aquest forat i pel dels números. Per a què els números no es moguin massa jo els he enganxat al sobre amb un poquet de cola en barra.

5- Posau els sobres dins la cistelleta i ja teniu el vostre calendari d’advent, o regal d’amic invisible, o… el que us faci més ganes!

Ens veim aviat amb una recepta dolçeta. Salut!
6 de desembre de 2015