Categoria: General

DARRERA ENTRADA DEL 2017… I REGAL PER AL 2018!

Moltes vegades no saps on és la sort. Ho he sentit a dir moltes vegades a ca nostra. I si en comptes d’agafar aquest camí n’agafes un altre? Et durà a un lloc que t’agradarà o no? La vida està plena de decisions que et fan ser com ets i és igual que et penedeixis de coses. El que està fet no es pot tornar enrere.

Però si a més de penedir-nos (només una estoneta) prenem una altra decisió potser tenguem sort i endevinem! I passa també amb les persones. Coneixem persones durant el nostre camí per la vida que es queden al nostre costat i ens acompanyen. Algunes no són les més adequades per caminar amb nosaltres, fins i tot intenten que caiguem fent-nos la traveta. Aquestes millor deixar-les que cerquin el seu propi camí. D’altres, malgrat també estiguin poc temps les gaudeixes, fins i tot quan just són un record. I d’altres t’acompanyen tota la vida, enfadats a temporades, confidents, alegres i trists…

Enguany m’he vist en una situació per a mi entre estranya i il·lusionant. També estressant, no ho negaré, però molt creativa, i això ha fet que se’m despertés part de la meva personalitat que estava adormida de feia molt de temps. Tots els pastissos que veis en aquestes fotos són pastissos que família, amics, coneguts i gent que no coneixia de res m’ha demanat per festejar ocasions especials.

No sé si puc arribar a expressar el grau de responsabilitat que he sentit quan algú m’ha demanat alguns dels pastissos. És a dir, tota aquesta gent ha confiat en mi per fer que una festa d’aniversari, sopar, berenar, o el que sigui, fos especial.

No he posat les imatges per ordre cronològic, però amb la pràctica crec que he arribat a fer uns pastissos bastant dignes. I cada vegada que em demanen un tema que no he fet, la investigació ha estat fonamental per a què arribés tot a bon port. També hi ha hagut part de bogeria per part meva. Ho reconec. Jo que som d’assajar les coses fins que surten perfectes aquí no hi havia assaig que valgués, tot havia de sortir a la primera. El que significava més responsabilitat.

N’estic penedida? De cap manera! Alguns han sortit tal i com els tenia dins el cap. D’altres no. Alguns tenen cert grau d’improvisació. No us pens dir de quins! 😉 Com haureu endevinat, alguns els he gaudit des del principi, des del dia que els han demanat. Preparant esbossos, preparant el material i les eines i al final comprovant que el resultat era el que pensava. D’altres m’han duit una mica pel camí de l’amargura…

El que no podeu veure, i això m’ho quedaré per jo, són les fotos que m’enviaven del lloc de la festa on els pastissos eren els protagonistes momentanis. Les carones de nins petits a punt de bufar les espelmes o d’adults llépols pensant per on és més adient començar clavar el queixal. Això no té preu.

Per a tota aquesta gent que ha confiat en mi, inclús quan no em coneixien, i també per tots aquells que m’acompanyau en cada entrada nova us duc un petit detall. El calendari 2018! No és res de l’altra món, ho sé, però l’he preparat amb la il·lusió que us pugui fer algun servei. A baix d’aquestes línies en teniu una mostra d’alguns dels mesos. Us ho fet en pdf i en DIN-A3 per a què us sigui més fàcil de guardar i dur-lo a imprimir si ho voleu fer. Encara que també ho podeu fer en DIN-A4.

Esper que els vostres companys de camí i les decisions que prengueu el 2018 siguin els encertats. Que els entrebancs que trobeu siguin fàcils de travessar, i que les alegries durin molt de temps.

Que comenceu l’any amb bon peu! Ens veim l’any que ve!

Mil besades!

22 de desembre de 2017
PANETS INTEGRALS DE SEGÓ I NOUS
Ara sí que sí! Ara fa ganes encendre el forn i cuinar una estoneta. Inclús fa ganes tenir el forn encès tot el dia per encalentir la casa! O al manco la meva, que és com una gelera… Beneïda camilla… Poques cases hi ha a Mallorca sense camilla.

S’hi pot posar el braser tradicional o l’elèctric, això a gust o possibilitats de cadascú. Però ja sigui per treballar-hi o per reunir a la família per dinar o sopar, la camilla es converteix en element essencial quan comença a refrescar de bon de veres. Quan vaig viure a Barcelona, només en uns dels pisos en els que vaig estar n’hi havia una. Quin greu que me va saber haver de deixar-lo! I és que no és el mateix. Una manteta mai podrà substituir tenir les cames calentes amb la calor d’un braser. Mai!

I aquesta recepta és d’aquelles que duen una mica de feina però que després no pots deixar de menjar. La vaig aprendre a fer en un curset de cuina de l’Escola d’Adults del CEPA de Manacor, però no record en quin exactament. I l’he repetida moltíssim! Per què? Perquè malgrat duen feina de fer no són complicats, i la mescla de gusts que tenen aquests panets és molt especial. Així que esper que us animeu a fer-la i ja em direu si us heu pogut resistir a repetir-la o no.

Ingredients:

Pel preferment
- 85 g de farina de força
- 5 g de llevat fresc
- 65 g d’aigua
Pels panets
- 350 g de farina de força
- 150 g de farina integral
- 40 g de segó
- 150 g de nous trossejades
- 90 g de sucre
- 5 g de sal
- 20 g de llevat fresc
- 350 g de llet
Per l’almívar
- 5 cullerades de sucre
- 5 cullerades d’aigua
Pas a pas:

1- Preparam primer de tot el preferment que haurem de deixar reposar entre 12 i 14 hores. Mesclam tots els ingredients formant una pasta i la deixam dins un recipient tapant-la amb un drap eixut i net.

2- Un cop passades les hores necessàries perquè el preferment hagi començat a treballar mesclam tots els ingredients per fer els panets amb el preferment, excepte les nous. Deixam aquesta pasta pujar una vegada.

3- Quan la pasta hagi pujat, la tornam a pastar afegint aquesta vegada les nous i tornar a deixar reposar fins que torni a pujar.

4- Un cop hagi pujat ja les dues vegades, estenem farina sobre la superfície en la que treballarem, i formam bolletes amb la pasta.

5- Treballam cada bolleta com en la imatge que teniu aquí a baix: l’aplanau fisn que faci uns mm de gruixa, tallam en tires de mitja part en avall i l’enrotllam sobre ella mateixa començant per la part no tallada, i acabant per la part tallada.

6- Pintam amb mantega fusa per sobre i enfornau a 170º uns 15 minuts. Són molt bons de coure, veureu que tornen daurats per sobre.

7- Mentre estan dins el forn preparam l’almívar amb el sucre i l’aigua, i tot d’una que poguem treure els panets del forn els pinzellam amb ell.

Esperau que refredin… i a menjar!

Reconec que últimament m’està costant una mica dur el blog al dia, no és fàcil quan tens molts de trulls en marxa, però procuraré que no passi un mes sense que al manco hi hagi una entrada nova.

Moltes gràcies per passar per aquí i llegir-me. Besades!!!
2 de desembre de 2017
CUPCAKES DE TIRAMISÚ
Sou dels que viatjau molt? O no heu sortit mai com qui diu del vostre barri? Quan idealitzes un lloc afegeixes detalls pel teu compte que igual no s’avenen massa amb el lloc, però que per tu tenen un sentit.

Aquesta idealització també té a veure amb els prejudicis. Pensant en França, per exemple, el primer que em ve al cap és la Torre Eiffel o els macarons. La meva imaginació vola cap el (macro)Palau de Versailles i allà a dins va cap a les habitacions de Maria Antonieta. Veig els carrers de París, la gent, la diversitat de gent, els turistes, la massificació dels llocs… Però tot això és perquè he estat a París. Conec una mínima part del lloc, i això fa que ja no sigui tan idealitzat, que no vol dir que no sigui ideal, que ho és.

En canvi, pensant en altres llocs on no he estat i als que aniria de cap, com que no els conec, invent detalls trets de pel·lícules, cartells, revistes… o de la meva pròpia imaginació. Quan pens en Itàlia dins el meu cap roden homes un tant xulets (i bastant masclistes), no sé perquè els imagin amb gomina i, això sí, ben vestits. Les dones s’assemblen totes a na Sophia Loren (ja us dic, prejudicis basats en pel·lícules), vestides amb uns vestits divins dels anys 60, ben cenyits a la cintura i amb molt de vol a la falda. Els vestits són blancs amb lunars negres.

I el paisatge italià? Idò depèn del lloc que m’imagini, si és urbà o no. Imagin el centre de Roma, per exemple, a rebentar de turistes, amb capitells i art en qualsevol cantó de qualsevol carrer. També, per què no dir-ho, tot una mica deixat. Però si el lloc imaginat és més d’estil rural, imagin més llocs amb vinyes, molt a l’estil de Sota el sol de la Toscana. No us passa? I per tot, tant en zona urbana com rural, plè de vespes i cotxes descapotables. Crec que part de tot el que imagin en pensar el Itàlia està reflectit en aquests cupcakes que esper que gaudiu! Anem cap a terra de Césars!

Ingredients:

Pels cupcakes
- 4 ous M
- 200 g de farina amb llevat incorporat
- 200 g de sucre
- 160 g d’oli de girasol
- 1 «xupito» d’Amaretto
Per l’almívar
- 45 g d’Amaretto
- 45 g de cafè fort (infusió de cafè, no sec)
- 90 g de sucre
Per la crema
- 100 g de sucre en pols
- 250 g de mascarpone
- 200 g de crème fraîche
Per la decoració
- Cacau sense sucre en pols
Pas a pas:

1- Començam preparant els cupcakes mesclant el sucre amb l’oli i després anam afegint els ous un a un fins que tot estigui ben integrat.

2- Passam a afegir la farina i quan estigui ben integrada afegim el «xupito» d’Amaretto.

3- Omplim les càpsules dels cupcakes fins no més de 3/4 parts i posam al forn a 175º, uns 20 minuts.

4- Mentre els cupcakes estan al forn podem començar a preparar l’almívar. Posarem els tres ingredients al foc i els durem fins al 118º, en arribar a aquesta temperatura ho treurem del foc i deixam refredar un poc per no cremar-nos.

5- Una vegada els cupcakes estiguin cuits, i en calent, els pinzellam amb l’almívar. També, si volem, omplim una xeringa amb aquest almívar i l’aplicam a l’interior de cada cupcake.

6- Mentre els cupcakes es refreden preparam la cobertura mesclant amb les varetes elèctriques el formatge, la crème fraîche i el sucre en pols. Quan estigui un poc pujada la posam en una màniga pastissera i decoram amb ells els cupcakes.

7- I ja per acabar, espolsam el cacau en pols per sobre amb l’ajuda d’un colador.

Si Juli César va dir que veni, vidi, vinci… Podeu estar segurs que fareu el mateix amb aquests caupcakes: arribareu, els veuran i… els haureu vençut i captivat!

Ens veim aviat. Besades!
9 de novembre de 2017
NUTTY APPLE LOAF (PA DE NOUS I POMA)
Cada any els alumnes de 4t d’ESO van de viatge d’estudis. És la darrera vegada que molts d’ells tendran la oportunitat de viatjar junts ja que després els camins de molts es separen. Uns van a batxillerat, altres prefereixen un modul d’FP i d’altres encaminen les seves passes ja cap al món laboral. És un misteri per molts d’ells què faran fins que no arriba el juny (o el setembre) i es senten obligats a triar.

Cada any trien una destinació (amb l’ajuda dels pares i de na Laura, la coordinadora d’extraescolars del centre). Pel que record han estat a Berlin, Praga, Roma, Londres… I sé segur que en totes aquestes ciutats han gaudit molt. Jo ho faria. No vaig tenir viatge d’estudis. Vaig començar fent 1r i 2n de BUP a l’IES Mossèn Alcover i després em vaig passar al nou (en aquell temps) batxillerat artístic a la llavors anomenada Escola d’Arts i Oficis de Palma. Em podeu bé creure si us dic que va ser una decisió totalment encertada, tot i ser un bot molt gros per una estudiant de 15 anys. En fi, que resulta que com que no vaig seguir en el Mossèn no vaig fer viatge d’estudis, cosa que tampoc he enyorat. No es pot enyorar el que no s’ha conegut.

El cas és que l’any passat els nostres nins de 4t d’ESO varen decidir anar a Londres… bressol dels cupcakes!!!!! Ai… no hi he estat mai, però m’encantaria anar-hi. Total, que vaig comanar un llibre a una de les profes que acompanyava en el viatge i que és amiga meva. Pobreta, va partir amb una llista bastant llarga de llibres de diferents bakeries de la capital britànica i al final em va dur The Hummingbird Bakery Cookbook.

Fins ara no havia fet cap recepta però l’altra dia em vaig decidir, i aquí teniu el nutty apple loaf o el que és el mateix, un pa de nous i poma.

Ingredients:
- 175 g de mantega
- 140 g de sucre morè
- 2 cullerades de confitura de fraula
- 2 ous M
- 140 g de farina
- 1 cullerada de llevat en pols
- 1 cullereta de canyella en pols
- 100 g de nous picades
- 50 g de xocolata negre trossejada
- 2 pomes trossejades en cubs
Pas a pas:

1- Batem el sucre, la mantega i la confitura fins que formi una crema esponjosa.

2- Afegim els ous un a un i no afegim el següent fins que el primer no estigui integrat.

3- En un bol mesclam i tamisam la farina, la canyella i el llevat en pols i en reservam una cullerada o dues. Afegim aquesta mescla a la de la mantega.

4- Les dues cullerades que hem guardat de farina les posam amb les nous, la xocolata i la poma trossejades i ho mesclam bé tot. Això ajudarà a que els trossos de les diferents coses no baixin totes al fons del motlle. Afegim tot això a la pasta amb l’ajuda d’una espàtula.

5- Ho vessam tot dins del motlle prèviament untant i ho guardam a la gelera durant unes hores, segons el llibre millor si és durant tota la nit. Aquesta passa me la vaig saltar, ho vaig enfornar de seguida que vaig tenir fet el pa i va quedar exactament igual al de la foto del llibre.

6- Forn a 175º durant 50-60m minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

Què trobau? A casa ens va agradar, i aguanta alguns dies ben fresc. Ara que arribarà (esperem que aviat) la fresqueta i fa més ganes una beguda calenta, amb aquest pa dolç quedareu com uns reis.

Esper que el gaudiu! Besades!
1 de novembre de 2017
BAKLAVA
A vegades tenc molt bones idees. Idees realment molt i molt bones. Però no solen coincidir amb el moment més idoni per a dur-les a terme. Segur que us ha passat.

Ja us en vaig parlar fa un temps, crec que a principis d’estiu. Vaig apuntar-me a un curs de La Tallerería. En aquesta escola fan cursos on line de pastisseria sobretot. I al que em feia més ganes inscriure’m era el de rebosteria àrab. A més, després de conèixer en persona a la que seria la meva professora en un curs presencial de macarons ho vaig tenir encara molt més clar. Havia de ser aquell curs i aquella professora. El que va passar però va ser que no vaig tenir temps de practicar totes les receptes. Quina ràbia fa tenir la oportunitat però no disposar del temps necessari.

I és que ja fa un temps, vaig anar a la presentació dels resultats d’un curset de llibres d’artista que va fer el Museu de Manacor en el Molí d’en Fraret. Va resultar que la majoria de gent que estava inscrita eren dones de procedència magribina que tenien tota la intenció de mesclar-se amb la gent d’aquí, i res millor que fer-ho en coses culturals. Idò aquest mateix dia cada un dels participants en el curset va dur alguna cosa per fer una mica de festeta i convidar als que havíem anat a badar una estona. No us puc dir amb paraules com era de bo tot el que varen dur. Espectacular! Aquell mateix dia ens varen anunciar que entre elles hi havia les futures presidenta i vicepresidenta de la futura Associació de Dones per la Igualtat i la Integració.

No cal dir que el dia de la presentació de l’associació el festival de dolços va ser espectacular de bon de veres. Ara enteneu perquè no podia deixar perdre la oportunitat de fer el curset a La Tallereria, no?

La part dolenta és que tots els cursets fan moltes ganes, i ara mateix no tenc gaire temps per practicar les receptes. I és que hi ha un altre curs que ja tenc ullat, amb el gran mestre Luis Olmedo! És un curs de dolços tradicionals de Nadal. Podeu entendre ara com és que les meves idees a vegades no arriben en el moment oportú? En fi, aquí teniu una de les receptes que més he practicat i tothom (i quan dic tothom és tothom) ha al·lucinat quan l’ha tastada, la baklava! Tan senzilla, tan dolça, tan… tan… exquisida… aquí teniu la recepta tal i com ens la varen ensenyar. Si voleu descobrir més receptes crec que ho paga que us apunteu al curs. Tendreu una professora fantàstica i, en el meu cas, uns companys ganials. Això sí, podeu engreixar varis quilos durant el curs… 😉

Ingredients:

Per la baklava
- 1 paquet de pasta filo
- 100 g de mantega clarificada
- 75 g de festucs
- 75 g d’ametlla
- 25 g de sucre
- 1 cullereta de canyella
Per l’almívar de canyella i taronja
- 250 g de sucre
- 1 tassó d’aigua
- 1 cullereta de canyella
- 2 claus (jo no els pos)
- 1 cullereta de suc de llimona
- 1 trosset de pell de taronja
- 1 cullereta d’aigua de flor de taronger
Pas a pas:

1- Començarem preparant la mantega clarificada. Baldament la recepta digui que s’han de menester 100 g, jo en prepar un poquet més, i pràcticament la faig servir tota. Posam 250 g de mantega trossejada en un perol al foc i així com vegeu que la mantega es va fonent veureu que va deixant anar una escuma. Amb una cullera anam treient tota aquesta escuma, de manera que al final tenguem la mantega ben clareta. Reservam.

2- Preparam el farcit de la baklava triturant els festucs i les ametlles però que no sigui de manera molt fina, que quedin trossos que es puguin notar. Els afegim el sucre i la canyella, mesclam i reservam.

3- Preparam la pasta filo. Per això obrim el paquet i dividim les fulles en tres caramulls (mai, mai, mai deixeu la pasta filo sense tapar, si pot ser amb un drap una mica humidet molt millor). El motlle que jo faig servir fa la meitat de la mida dels fulls de pasta filo, per tant jo les pos doblegades per la meitat. Posam mantega clarificada en el fons del motlle i en els costats. Agafam una fulla, la doblegam per la meitat i la posam en el fons del motlle. Amb un pinzell de silicona posam mantega per sobre de tota la pasta filo. Agafam un altre full, el doblegam, el posam a sobre de l’altre i el pintam amb la mantega, i així fins que acabem de posar tots els fulls del primer caramull.

4- Escampam la meitat de la mescla de fruites seques per sobre de la pasta filo i tornam a fer el mateix que en el pas 3 amb el segon caramull de pasta filo. Quan hagem acabat posam la resta de mescla de fruites seques i tornam a repetir el pas 3 amb el tercer caramull de pasta filo. Acabam pintant amb mantega la superfície de la baklava.

5- Ara ve el més complicat (al manco per mi), hem de tallar la baklava abans de ficar-la al forn. El disseny més comú és el que veis a les fotos, en forma de diamant. Però si voleu provar dissenys més complicats ho podeu fer. Això sí, primer provau aquest ja que veureu que el primer cop ja tendreu molta feina. Per fer-ho agafau un ganivet que talli molt bé.

6- Forn a 175º-180º, fins que vegem que la superfície està bastant dauradeta.

7- Mentre tenim la baklava en el forn prepararem l’almívar. Posam tots els ingredients, excepte l’aigua de flor de taronger en un perol i ho tenim fins que arribi a 108º. Un cop hi arribi retiram tot d’una del foc i afegim l’aigua de flor de taronger. Reservam.

8- Quan poguem treure la baklava del forn escampam l’almívar per sobre. Jo ho faig amb un pinzell de silicona. En aquest punt siau generosos, ho agraireu. Per decorar, aprofitant que l’almívar enganxa molt, podeu posar festucs triturats per sobre, o treure-la a taula sense decorar. No necessita res més en absolut!

No perdeu mai l’oportunitat d’aprendre coses noves, inclús sortint de la vostra zona de confort. La por que pogueu tenir sempre és molt menor a les alegries que tendreu quan conegueu gent nova i coses noves.

Ens veim la setmana que ve! Besades!!!

PD: L’aigua de flor de taronger podeu trobar-la molt econòmica en qualsevol botiga halal. La pasta filo és una mica més complicada de localitzar, jo la compr Hiper Centro a Manacor (o a Porto Cristo), no l’he trobada enlloc més.
13 d'octubre de 2017
PASTÍS DE PASTANAGA
És curiós, tothom fa aquest tipus de coca però no havia tengut mai les ganes de fer-la fins ara. És que era dir «pastís de pastanaga» i… que no, que no en tenia ganes. L’havia tastada i tampoc m’emocionava. No sé, prejudicis supòs.

Però va! Un dia et trobes dins la cuina amb tots els ingredients, una recepta de la que creus que et pots fiar, i les ganes de fer-la. Quan s’ajunta tot no pots perdre el tren.

Vaig mirar molts de blocs, llibres, i finalment vaig decidir provar la recepta de Maria Lunarillos. Està pensada per fer-la en motlles de 20 cm de diàmetre però jo la vaig fer en uns de 18 cm, de manera que va quedar amb una mica més d’altura. Però l’excusa va ser sobretot tornar a provar les boquilles ruses, aquesta vegada amb una crema de formatge.

I us puc dir que no és molt més complicada de fer anar amb aquesta crema que amb una buttercream, però sí que es nota que la crema no és tan fluida. Les boquilles russes són unes boquilles amb uns forats especials que fan que el dibuix que surt d’elles és el de diferents flors en 3 dimensions. Amb una buttercream de colors queda genial, però crec que en aquesta ocasió la crema de formatge no va quedar tan malament. És una manera ràpida de decorar els pastissos. I a més el color blanc que va quedar era espectacular.

Recepta de Maria Lunarillos, excepte les proporcions de la crema de formatge.

Ingredients:

Per la coca
- 350 g de pastanaga ratllada
- 250 g de farina integral
- 4 ous
- 150 g de sucre morè
- 120 g de sucre blanc
- 250 ml d’oli d’oliva (jo vaig utilitzar oli de girasol)
- 1 de cullereta de canyella
- 1/2 de cullereta de sal
- 1/4 de cullereta de nou moscada
- 2 i 1/2 culleretes de llevat
Per la cobertura i el farcit
- 1000 g de formatge crema (a la recepta de Maria Lunarillos utilitzen formatge tipus Philadelphia, jo vaig utilitzar mascarpone)
- 120 g de sucre en pols
Pas a pas:

1- Ratllam les pastanagues pelades fins a tenir el pes que necessitam i reservam.

2- En un bol posam la farina integral, el llevat, la sal i les espècies. Mesclam i reservam.

3- En un bol amb batedora de varetes posam els ous amb el sucre morè i el sucre blanc. Batem un poc fins que sigui una mescla homogènia i afegim la farina.

4- Quan la pasta torni a ser homogènia afegim la pastanaga ratllada i després l’oli molt a poc a poc, com quan feim maionesa, en un fil. Tot això sense deixar de batre.

5- Jo vaig posar la pasta en dos motlles de 18 cm, podeu fer-ho en uns de més amples, el resultat serà el mateix. Posau el forn a 180º durant 45 minuts aproximadament, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

6- Un cop estiguin fetes les coques, les podem treure del motlle i deixar refredar. És millor deixar-les reposar per a què agafin cos. Si pot ser tota una nit molt millor, és una coca fràgil i es pot rompre fàcilment.

7- Preparam la crema de formatge posant el formatge a temperatura ambient amb el sucre en pols i batem fins que estigui tot ben integrat.

8- Pel muntatge tallam les dues coques per la meitat per a què ens quedin 4 pisos. Posam una de les coques de base i un poc de la crema de formatge, una coca i formatge, així fins a la darrera coca. Posam més crema per sobre i un poc pels costats, a l’estil de les seminaked cakes. Posam la resta de crema en una màniga pastissera amb una boquilla russa i feim la decoració de la part superior.

I no badeu! Que s’acaba!

La setmana que ve… una recepta internacional. Què us sembla? Els que l’heu tastada sabeu que és bona… i fins aquí puc llegir com deien per la tele.

Besades!
4 d'octubre de 2017
PASTÍS DE PINYA
M’haureu de perdonar les fotos tan xereques d’aquesta entrada. La càmera (i la madona de la càmera) encara tenen posat el xip de les vacances i no es recorden de com fer unes fotos una mica decents. Així i tot crec que es poden veure suficientment bé com perquè us faceu una idea de com és aquest pastís.

El dia que vaig fer aquestes fotos vaig rompre sense voler una cullereta de Greengate. Un drama en tota regla. Greengate és una de les marques que més m’agraden de props per fer fotos de gastronomia. Si clicau sobre el nom anireu a la seva pàgina web i ho entendreu tot. Malauradament no és d’allò més barat. Però la qualitat és el que té. Tenc molt poquetes peces, i totes són culleretes, són tan mones!

I és que d’ençà que vaig començar el blog m’he anat interessant més sobre tot això que en aquest món s’anomenen «props», que no són més que el nom que es dóna a tots aquells element que ajuden a que les fotos dels plats tenguin millor aspecte. I tot té truc! Us en contaré un: aquest posador de pastissos que veieu en les fotos no és un posador de pastissos. El peu és un canelobre d’Ikea, i el que hi ha a sobre és un plat. Després de la foto ho puc desmuntar i posar-ho sobre la taula per servir sense haver de fer malabarismes a l’hora de tallar. Què us sembla?

I ja us deix amb la recepta, que en aquesta ocasió és una adaptació d’una recepta de cupcakes tropicals del col·leccionable «Pastelería Creativa» de Planeta de Agostini. He canviat el greix i una mica les proporcions de la fruita i les espècies per adaptar-ho al meu gust, a més d’afegir la merenga i el xarop, que no estaven en la recepta original, però crec que li queden… mmmmm…

Ingredients:

Per la coca
- 185 g d’oli de girasol
- 220 g de sucre
- 4 ous de talla M
- 300 g de farina
- 2 culleretes de llevat en pols
- 1 polsim de canyella
- 235 ml de llet
- 3 i 1/2 rodanxes de pinya en el seu suc
Per la merenga
- 4 blancs d’ou
- 220 g de sucre
- 1/2 rodanxa de pinya
Pel xarop
- El suc de la pinya de la llauna
- El mateix pès del suc en sucre morè
Pas a pas

1- Començam preparant la coca mesclant en un bol el sucre amb l’oli. Després anam afegint els ous un a un fins a tenir-ho tot ben integrat.

2- En un bol a part posam la farina, el llevat i la canyella i reservam. Mesuram la llet i reservam.

3- Trituram la pinya i reservam. Jo vaig deixar algun tros una miqueta gros, però no massa.

4- Afegim una part de la farina a la mescla dels ous i després una part de la llet. Anam alternant una cosa i l’altra fins haver-ho agregat tot.

5- Per últim afegim la pinya i integram amb una espàtula.

6- Vessam la pasta en els motlles ben untats i ho posam al forn a 175º-180º fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net. No vaig pensar a cronometrar el temps, però sí que record que va costar una mica de coure. Vaig separar la pasta en dos motlles de 18 cm de diàmetre i varen estar més de mitja hora a coure’s.

7- Mentre deixam refredar la coca podem anar preparant la merenga francesa. Per això necessitarem una batedora de varetes i una mica de paciència.

8- Posarem els blancs d’ou en un bol i començarem a pujar els blancs. Quan comencin a fer escuma anirem afegint el sucre cullerada a cullerada fins a tenir una merenga ben ferma. Per acabar, triturarem la mitja rodanxa de pinya i l’afegirem a la merenga amb una espàtula amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar la merenga.

9- A part, posam en una olleta el sucre morè i el suc de pinya i ho encalentim fins arribar a 108º. Després ho podem retirar del foc i esperar que refredi una mica.

10- Per acabar, posam la merenga en una màniga pastissera amb una boquilla grossa. Presentam a sobre d’un plat una de les dues coques i posam una part de la merenga i a sobre un poc del xarop (això va a gusts, si us agrada n’hi podeu posar a voler!). Posam l’altre coca i repetim el d’abans. La part del centre no té perquè quedar-vos perfecte, ja que la segona coca l’esclafarà. Però la part de dalt convé que ens quedi una mica ordenat, perquè ens agradarà més l’aspecte final.

11- Per acabar posam més xarop de pinya per sobre de tot el pastís, i si regalima… que regalimi!

Bon profit!

Ens veim la setmana que ve!

Besades!
14 de setembre de 2017
MENJAR A GIRONA

Girona enamora. Aquest és el seu eslògan, i l’han encertat de ple. Hi ha moltes escales? Sí. Però si no hi fossin la ciutat no seria com és, i l’encant li dóna aquest ambient medieval que encara conserva. Els carrers estrets, les places porticades, l’empredrat… Hi ha molt per veure, i molt per gaudir, i com que passejar fa venir gana… aquí teniu un tast del que vaig poder provar per allà.

Cada any l’Associació d’Amics del Museu de Manacor fa un viatge a fora de Mallorca, i el lloc triat enguany ha estat Girona. El primer dia vàrem arribar molt prest a la ciutat, amb una fam que ens alçava, però com que teniem taula comanada per la 1 tampoc no ens podiem inflar a menjar. Ens varen recomanar un local que es diu La Terra. De la carta a mi em varen recomanar els sucs. El vaig triar de taronja i fraules, i realment la recomanació va ser molt encertada! Moltes gràcies Mari! El restaurant és molt eclèctic. El terra està enrajolat amb rajoles hidràuliques, totes diferents. A les parets hi ha una barreja de rajoles pintades amb pintura de follets i flors. Realment no sé si poden empastar massa bé, però és un lloc amb encant.

Un cop amb la panxa ja mig plena vàrem anar a passejar pels ponts i pel centre. Vàrem conèixer en Picolín (un ninot articulat penjat a un pal entre dos balcons), a qui la gent no feia massa cas, tot sigui dit.

A l’hora del dinar ja estàvem una mica cansats, això de llevar-se tan prest… Així que vàrem arribar al restaurant amb ganes de menjar-nos-ho tot. El restaurant es diu Le Bistrot (i està pujant unes escales, us he xerrat de que a Girona hi ha escales?). El restaurant és d’aquells de caràcter. Ben tapit de taules i cadires, ens costava una mica moure’ns, i amb un personal molt simpàtic i agradable, tot gent molt jove. Hi ha menú per 20 euros que inclou 2 plats i unes postres. Si només voleu un primer i unes postres us costaria 15 i si voleu només segon i postres serien 18. Jo vaig demanar dos plats i postres, pensant que m’ho podria acabar tot ja que anava amb gana, però les racions eren ben generoses, i no ho vaig poder acabar. El que vaig triar és el que teniu a les imatges: brandada de bacallà sobre torrada de pa de pagès, galtes de porc al forn amb cervesa i sorbet de gerds. Tot em va agradar molt, hagués repetit al mateix local, això sí, agafant només un dels dos plats principals, per a mi era suficient.

Ja pel capvespre, després de visitar el Museu del Cinema (us ho recomano moltíssim!), vàrem anar al Rocambolesc, la gelateria dels germans Roca. És un lloc curiós. No saps ben bé on estàs entrant ja que en certa manera sembla la fàbrica de xocolata del Willy Wonka a mig camí amb un submarí. Allà pots triar entre paneretes o cucurutxos de gelat amb afegits o no, o amb gelats de pal. També tenen un panet farcit de gelat que jo no vaig tastar. Depenent de a quina hora hi vagis és mal de fer entrar, ja que hi sol haver cua. En aquest cas vàrem tenir sort i no vàrem haver d’esperar massa, cap de les vegades que hi vàrem anar, o pensàveu que només hi haviem anat un sol cop? 😉

La primera vegada vaig demanar una mà daurada, un gelat de pal de mango i taronja sanguina. Si triau aquest, en haver-lo menjar dureu el glamour a sobre, ja ho comprovareu, no deixeu de mirar-vos al mirall. I la segona vegada vaig agafar una panereta de gelat de cirera i llima sense afegits. Totes dues coses em varen encantar. Llàstima que per aquí no hi hagi cap Rocambolesc.

Després d’una volteta, i abans d’anar cap a l’hotel, que estava una mica enfora del centre vàrem anar a sopar a un lloc que no té molt a veure amb la gastronomia típica gironina, ni tan sols catalana, però que ens va fer ganes.

El lloc es diu Marilyn’s Diner i és un restaurant ambientat en els anys 50. Us agrada Grease, la pel·lícula? Us encantarà aquest lloc. Està ambientadíssim! A l’hora que hi vàrem anar estava pràcticament buit, però també s’ha de dir que perquè s’ompli no basten 100 persones. Si mirau la seva web veureu que hi ha els típics plats americans propis d’aquest tipus de local. Ah! I les patates fregides són il·limitades!!! És un lloc ideal per anar-hi amb nins, els encantarà l’ambient, i si sou una mica rockabillies també.

El segon dia per Girona va començar al bar de l’hotel del que millor que no us ensenyi el buffet per a que no us agafi tristor, però vaja, millor això que res.

Després de la visita al Museu Arqueològic (amb una exposició fantàstica anomenada El Geni Culinari) i de l’Antic Hospital de Santa Caterina (amb la façana i rellotge de sol restaurats per l’empresa Signinum S.L.), vàrem anar a menjar aquesta vegada a Casa Marieta, amb una llarga trajectòria, pel que vàrem veure. En aquesta ocasió només vaig menjar un plat i unes postres. Vaig triar cuixa d’ànec al forn amb peres i pastís de mel i mató. El pastís no estava malament, però la cuixa d’ànec em va agradar moltíssim. El que em va fallar va ser el cambrer que ens va tocar en sort. Com que hi havia gent que demanava dos plats (erem un grup de 20 persones) i només 3 vàrem demanar només un plat ens va fer esperar a que tothom hagués menjat el primer per dur-nos el nostre. Sí, li vàrem posar mala cara, però no li va afectar gaire… En fi, que si hagués estat per jo no hi hagués tornat, però quan vas amb un grup tan gros has de seguir una mica el ritme de tothom, i varen decidir tornar-hi el darrer dia del nostre viatge per terres catalanes.

El capvespre vaig quedar amb uns amics catalans, però pel sopar em vaig tornar a reunir amb part del grup viatger i vàrem entrar a un restaurant que es diu L’Aztan. La decoració del lloc a mi em va agradar molt. No és molt gros a l’interior però té terrassa a la plaça de la Independència. Part de l’encant també és en què les finestres de l’interior del restaurant donen al riu, les vistes ho paguen.

Sincerament, d’aquest lloc em va agradar tot excepte el preu dels plats. Vàrem sopar a dins, i un plat com el que podeu veure a la imatge, que és el que vaig menjar jo costava a prop de 20 euros. Si vull un pa amb oli de 20 euros aniré a Algaida a Ca’l Dimoni.

Després d’aquest pa amb oli estupendíssim tornarem a Rocambolesc. I va ser quan vaig agafar la panereta de gelat de cirera i llima, al manco les postres tengueren una mica més de sentit per a mi.

Ja el darrer dia de viatge, com us he dit, tornàrem a Casa Marieta, i per sort aquesta vegada ens varen tocar unes cambreres bastant més agradables que el del dia anterior. Això sí, després de la caminada que vàrem fer amb la nostra guia d‘Enigma Difusió Cultural, na Cristina (magnífica guia turística!) teniem mooooolta gana. Vàrem fer una visita de 4 hores, vàrem deixar pocs racons per conèixer del casc antic, podeu entendre que la fam ens alçava, i aquesta vegada sí que vaig demanar dos plats, en concret una crema de verdures amb crostons, un bacallà al forn amb musselina d’allets i un pastís Sara.

Esgotats però feliços, ja tornam a ser per Mallorca. Haurem de fer un poc de dieta detox, al manco jo!

Ens veim la setmana que ve?

Besades!!!

3 de maig de 2017
NIUS DE PASTA KATAIFI
Quan s’acosten les dates de les avaluacions alumnes i professors mudam el nostre caràcter. No som els mateixos. Es podria dir que som un poc Dr Jekyll i Mr Hide.

Els professors en aquell moment tenim, es podria dir així, per primera vegada la pella pel mànec, i els alumnes perden momentàniament les ganes de fer bromes o de vacil·lar. La veritat és que no em puc queixar massa dels alumnes que m’han tocat enguany. La majoria són una monada, sobretot els petits, però sí que en aquestes dates em persegueixen (per entregar-me treballs), demanen molt per jo (per saber on som per entregar-me treballs) o em cerquen desesperadament (per demanar-me quina nota els he posat… i entregar-me treballs). I evidentment aquests treballs s’han de corregir i puntuar, s’han de posar notes, mitjanes… i clar, tota la resta de feines queda en un segon pla. La recepta arriba un poc tard per tot això que us he contat, ho sé, però ja veureu que és molt fàcil i en aquesta ocasió sí que puc dir que és light 😉 Anem amb ella.

Ingredients:
- Un paquet de pasta kataifi
- Fruites, les que us agradin més, jo vaig posar mores, gerds, groselles, pinya, kiwi i cireres
- Aigua i dos fulls de gelatina, o confitura d’albercoc
- 1 ou
- Sucre en pols
Pas a pas:

1- Desfilagassau la pasta kataifi i formau «nius» sobre paper de forn. Pintau per sobre de la pasta amb l’ou batut. Posau al forn a uns 200º fins que vegeu que s’han daurat per sobre.

2- Rentau totes les fruites que hagin d’anar amb pell i pelau les que s’hagin de pelar. Tallau el kiwi i la pinya a trossets i treieu el pinyol de les cireres.

3- Espolsau sucre en pols per sobre dels nius i posau a sobre les fruites.

4- Per rematar aquestes postres podeu pintar les fruites dels nius amb confitura d’albercoc rebaixada amb aigua o amb gelatina. O podeu deixar-los talment, sense pintar.

Ja ho heu vist, no té moltes passes, és fàcil i saludable. Què més es pot demanar? Ah, sí, es veu que quan faig coses més saludables em demanen que per què no hi he posat xocolata. Idò bé, seria un bon complement, no us dic que no. Però la xocolata la deixarem per una altra entrada, us pareix bé?

Fins la setmana que ve!

Besades!

PD: Podeu trobar la pasta kataifi a Makro, i és possible que també en trobeu en botigues halal.
11 de març de 2017