Com han anat les vacances de Nadal els que les hageu pogut gaudir? Esper que molt bé i que hagueu cuinat molt, ja m’ho contareu. I com que ben segur que a hores d’ara tots voleu fer una setmaneta o dues de bonda amb el menjar, l’entrada d’aquesta setmana serà light. Bé… més o manco… És a dir, que no hi haurà recepta.
Abans d’acabar l’any vaig apuntar-me a un curset de cuina que em feia mooooltes ganes. Però moltes! Resulta que en Moisés (Sweetmoses) venia a Mallorca a fer tres dies de cursets a Guindalia.
Ell ha treballat amb crema de mantega d’una manera que aquí no és habitual. Amb aquesta «matèria prima» crea tota una varietat de flors impressionant. Però el més espectacular és el realisme que pot arribar a donar a les seves creacions. Cercau-lo a instagram i a facebook i veureu el que fa. Us deixarà sense paraules.
Va venir a fer tres cursets en tres dies: un de canastres de flors, un de flors amb buttercream coreana (que és el que vaig fer jo) i un de pastissos de noces. En cada un dels cursos ensenyava a crear diferents tipus de flors. En el que vaig fer jo aprenguérem a fer roses (poncelles i d’obertes), ranuncles, crisantems, anemones i hortènsies.
Idò bé, començàrem el dia arribant a poc a poc al taller on es feia el curset. Allà ens varen rebre na Mònica i en Moisés i a sobre de la taula on fariem el taller ja estava tot preparat. Quan hi vàrem ser tots vàrem començar de bon de veres. En Moisés ens va dur a cada alumne un pendrive amb tota la informació que ens anava a donar durant el curs, d’aquesta manera podiem estar pendents de les explicacions i no d’escriure les indicacions.
El primer que ens va ensenyar va ser a preparar la buttercream coreana, en la que l’ingredient estrella és la mantega. Ell utilitza una mantega italiana que és blanca. Les que compram normalment són grogues perquè les tenyeixen per a què facin més mengera. Aquesta característica fa que a l’hora de tenyir la buttercream no poguem aconseguir un to tan real com sí que ho fa amb la mantega blanca.
Un cop sabérem com fer la buttercream ens explicà per sobre la teoria del color per a poder fer les mescles i que les flors surtin amb aquest aspecte tan real.
Però el primer que férem amb la buttercream va ser cobrir el dummie de suro que simulava la tarta. Amb això ja teniem la base feta.
I arribà el moment de aprendre a fer la primera flor (ja eren a prop de les 13.30! començàvem a tenir gana…). La primera que aprenguérem va ser el ranuncle. Quan la feia el professor no semblava complicada… però a l’hora de fer-la nosaltres la cosa canviava. No podies fer massa pressió a la mànega ni massa poca. Havies de girar el clau a la velocitat adequada… buf! Va ser un d’aquells moments de o tirar la tovallola o pensar «no ho has fet mai! Què et preocupa? Ja n’aprendràs!». I vaig decidir agafar-ho de la segona manera. 😀
A la foto podeu veure el meu primer ranuncle. No està malament del tot, tot és qüestió de pràctica! En fi, que després de fer 7 ranuncles va venir el moment de dinar (ja era hora! quina gana!). Mirau quin buffet que ens varen dur:
La foto és de na Mònica de Guindalia, perquè la que està fregant coses a la pica som jo! hahahaha
Una vegada amb la panxa plena continuàrem amb el taller. Va arribar el moment de començar a muntar el pastís. Amb l’ajuda d’un elevador de flors i amb la mànega pastissera començàrem a col·locar els ranuncles que havíem fet. Com que havien estat a la gelera tot el temps del dinar era més fàcil manipular-los. Cal dir a tot això, que durant tot el curs estàvem a una temperatura d’uns 20º si no record malament, i havíem de conservar les mans fredes per a no fondre la buttercream. Resultat=un constipat espectacular.
La primera i la darrera foto són del meu pastís, les que es veu l’elevador (una espècie de tisores de plàstic) són del pastís d’en Moisés, el professor. Es nota bastant la diferència, no?
Ja us dic, estic bastant orgullosa de com hem varen quedar les meves flors, era la primera vegada que les feia! Però vaja, perfectes no estaven…
Un cop col·locadetes sobre el dummie, continuàrem creant flors. Ara li tocava el torn a les roses, en diferents fases de maduresa. Aquestes sí que me quedaren estupendes! hehehe. I un cop fetes i refredades a la gelera les posarem a sobre del pastís. Seguírem amb els crisantems, les hortènsies i les anemones, que crec que són les que pitjor em varen quedar. A aquestes hores ja estàvem tots una mica congelats i les mans ja no funcionaven com tocava. A més, el curs havia d’acabar sobre les 18,30, i eren les 19,15 i encara fèiem i posàvem flors.
El resultat fou espectacular. La veritat és que, encara que no fossin perfectes, quan les flors estaven totes col·locadetes a sobre del pastís el resultat era fantàstic. Vàrem acabar cansats, congelats i amb una satisfacció enorme per haver après aquesta tècnica amb aquest gran professional. I si no, mirau la darrera foto i digau-me si no trobau que un cop acabats, els pastissos no feien goig.
Esper que en Moisés pugui tornar a venir a Mallorca, ara és a fer gira de cursos per Amèrica llatina. I esper poder tornar-hi! Va ser una gran experiència!
PD: Aix… la que surt amb els ulls tancats a la foto som jo…
