De Colors i Sucre

Categoria: Receptes dolces

  • CURSET DE MACARONS A ALMA’S CUPCAKES!

    CURSET DE MACARONS A ALMA’S CUPCAKES!

    Dissabte sobre les 10,15 del matí i mig perduda per Madrid! No trobava el carrer Montesa número 10. Aquí era on anava a fer un curset de macarons en el taller de n’Alma Obregón, Alma’s Cupckes. Vaig preguntar i de seguida me varen donar les indicacions per arribar. I què me vaig trobar quan vaig arribar? Aquest magnífic aparador!!! No me digueu que no és espectacular? Vaig tocar a la porta i em va obrir ella mateixa, n’Alma. Molt aguda. Tot d’una me va fer entrar i me va ensenyar el taller i els companys i companyes que tendria aquell dia.
    En un principi tots estàvem una mica expectants, a veure què faríem, com serien els nostres companys… Però quan varen començar les explicacions de n’Alma tothom es va concentrar en la feina i amb moltes ganes. El curs era de macarons amb sabors de Nadal i ens va explicar que faríem macarons farcits de ganaché de xocolata i de crema de torró. Tots dos espectaculars!
    Idò mans a l’obra! Ens rentàrem les mans i ens convertirem en mossets de la xef. Separàrem vermells de blancs d’ou, pesàrem els ingredients… i observàrem i escoltàrem bé les indicacions de la professora. Això dels macarons no és precisament fàcil!
    Quan vàrem tenir la pasta dels macarons ens va ensenyar com fer-los de manera tradicional i també com fer formes com els homenets de neu, ossets, i corets. En la foto de baix ens veis en plena acció. Els tres homenets que veis que estan més junts són els que vaig fer jo, així vaig aprendre que no es poden fer tant junts perquè si no s’aferren (dels errors se n’aprèn!).

    Quan vàrem tenir tots els macarons fets els vàrem deixar reposar una bona estona, ja que no es poden enfornar fins que són secs. I així aprofitàrem per fer els farcits: de crema de torró i de ganaché de xocolata, que podeu veure en aquestes fotos:

    N’Alma ens tenia preparats macarons de xocolata perquè poguéssim fer en Rudolf, i amb els que havíem fet i aquests darrers començàrem a decorar-los. Mirau quina xulada!

    Perdonau les fotografies però són fetes amb el mòbil i no són de massa qualitat, però aquí teniu un primer pla d’un dels meus homenets de neu, súper xulo amb la seva bufanda.

     

    I en Rudolf! Amb les seves banyes de pretzels!

     

    Aquí els podeu veure a tots, més un macaron clàssic decorat amb glassa.

     

    El segon treball va consistir en muntar un arbret de nadal amb les tapadores dels macarons. Per això ens va donar a cada una una forma cònica de porexpan. En aquesta foto veis la meva (al fons el tassó d’aigua que me va tocar, de les Monster’s High!).

     

     

    Per fer la tasca havíem de folrar el con amb la crema base del farcit, que era a base de mantega i anar enganxant els macarons sobre ella. Un cop estaven tots aferrats, vàrem fer decoracions amb glassa real i pasta de goma. La mare de n’Alma, na Mavi, estava tota l’estona atenta a que no ens faltés res i va trobar que per rematar l’arbre li podíem posar un llaçet. Ens en va dur de tots els colors i mides!
    I així és com varen quedar tant el meu com el de les meves companyes i companys, jo els trob preciosos! Potser una mica carregats, però vaig estar encantada per ser la primera vegada que feia una cosa així.
    Al final, ens vàrem poder endur tot el que havíem fet. A més, vàrem poder anar a la seva botiga, també la té online. En fi, que si no fos tan enfora repetiria. Me va agradar molt fer una cosa tan diferent i l’ambient que vaig experimentar allà!
    Aquesta foto no és meva, és una de les fotos
    de David H. Morales, que també va assistir al curs.
  • PASTÍS DE LLIMA

    PASTÍS DE LLIMA

    No m’agrada fer coses massa complicades. Crec que si heu vist les entrades anteriors del blog ho haureu comprovat. Amb això no vull dir que no m’agradi entretenir-me en la decoració dels pastissos o en fer-los d’una altra manera més original. Però si la recepta és massa complicada… ni m’ho plantejo.

    Sin título-4as

    Des de fa més d’un any faig una col·lecció en fascicles de Planeta de Agostini sobre pastisseria. En ells s’expliquen algunes receptes i la manera en que es poden decorar. Evidentment sempre es pot fer d’una altra manera, i la majoria de les vegades només agafo les indicacions com a suggeriments, i faig les coses d’una altra manera. A la meva manera. Sí, som així de rebel!

    Sin título-2a

    En aquesta ocasió però, la recepta és taaaaan senzilla i la decoració és tan bàsica que no he canviat absolutament res. I està per llepar-se els dits!

    Primer de tot els ingredients:

    • 12 galletes tipus «Digestive»
    • 55 gr de mantega fusa
    • 400 gr de llet condensada
    • 3 vermells d’ou
    • el suc i la pell de 4 llimes
    • 300 gr de nata per muntar
    • 1 cullereta petita de sucre en pols

    Posem mans a l’obra!

    1- Picau bé les galletes. Dins la Thermomix no duren senceres ni un sospir! Un cop estiguin ben picades, mesclau la mantega fusa. Engreixau el motlle on fareu el pastís i repartiu la mescla. Aplanau-la bé amb l’ajuda d’una forqueta o de la mà.

    2- Posau el motlle dins el forn durant uns 10 minuts a 160º.

    3- Mentre, bateu bé els vermells d’ou. Un cop estiguin ben batuts afegiu la llet condensada i mescleu tot molt bé. Ratllau la pell de les llimes i exprimiu el suc i afegiu-ho a la llet condensada i els vermells d’ou.

    4- Vesau aquesta mescla dins el motlle sobre la galleta picada. Escampau-ho i allisau-lo amb l’ajuda d’una espàtula.

    5- Tornau a posar el motlle dins el forn i li heu de deixar 15 minuts.

    Un cop estigui fet, l’heu de deixar refredar dins la gelera unes quantes hores. Si podeu, és molt millor deixar-la tota la nit.

    Per decorar, muntau la nata i en estar muntada afegiu el sucre i mesclau-lo amb una espàtula amb molta cura.

    Sin título-3

    I llest! Fàcil, no?

     Sin título-4as

    PD1: Aquesta recepta és molt bona d’adaptar per a celíacs, ja que només s’ha de tenir en compte que s’han de canviar les galletes de tipus Digestive normals per unes sense gluten.

    PD2: Per a diabètics la cosa es complica un poc ja que la llet condensada du molt de sucre, però en aquesta pàgina he trobat una recepta per fer-la casolana i no hagueu de passar pena.

  • PASTÍS MARBREJAT

    PASTÍS MARBREJAT

    Ja ha arribat el fred! Li ha costat una mica enguany… de fet, fins fa una setmana i mitja encara hi havia estones que encara quasi es podia anar en màniga curta. I per la rebosteria… no és massa bo el fred. M’explico, resulta que quan fa fred, la mantega és molt mala de treballar perquè en un no res s’endureix.
    Per aquest pastís està format per dos colors de pasta, aquesta és la seva gràcia, i quan es mescla bé queden uns dibuixos molt curiosos. Però com que amb el fred la mantega , i evidentment la pasta, endureix molt ràpid, i els dibuixos que es poden formar no queden igual de bé. Però vaja, són les coses de la química dels aliments.
    Què necessitareu?
    Ingredients:
    – 225 gr de mantega
    – 225 gr de sucre
    – 4 ous
    – 1/2 cullereta de sucre vainillat
    – 275 gr de farina amb llevat incorporat
    – 2 culleretes de llevat en pols
    – 2 cullerades de llet
    – 3 culleretes de cacau en pols
    – 2 cullerades d’aigua calenta
    Pas a pas:
    1- En un bol, mescla el cacau amb l’aigua calenta fins a fer una pasta sense grumolls. Reserva-ho.
    2- Mescla la mantega amb el sucre amb unes varetes elèctriques, et resultarà molt més senzill. Quan ja hagi format una mescla homogènia afegeix els ous i el sucre vainillat.
    3- Mescla la farina amb el llevat en pols i afegeix-ho a la mescla de la mantega. Veuràs que torna molt espessa, és el moment d’afegir la llet.
    4- Ha arribat el moment de separar la pasta en dues meitats. Deixa una de les meitats tal i com està. A l’altra li has d’afegir el cacau del pas número 1.
    5- Una vegada tenguis les dues pastes preparades és el moment de posar-les en el motlle. En el meu cas, tenia unes capsetes moníssimes* ja preparades per posar dins el forn i que no s’enganxen. Si no les tengués faria com sempre: posaria mantega i farina en un motlle.
    6- Posa una de les dues mescles a la base del motlle i col·loca-la bé amb una espàtula o cullera. Després posa-hi l’altra sense tocar massa la de baix. La qüestió és que no es mesclin fins el següent pas, si no l’efecte no quedaria bé.
    7- Un cop estiguin totes dues ben posades, ve el moment de fer l’efecte marbrejat. Per això agafa algun utensili (cullera, forqueta, espàtula…) i fes moviments de dalt a baix fent ziga zaga, sense mesclar excessivament.
    Forn a 170º, uns 50 minuts.
    I ja el teniu! Podeu presenta-lo amb una salsa de xocolata o simplement amb sucre en pols, com he fet en aquesta ocasió.
    Esper que vos vengui de gust!!!
    (*) Les capsetes moníssimes són petites, per tant he tengut suficient com per omplir-les totes dues.
  • CUPCAKES DE MANGO SENSE GLUTEN

    CUPCAKES DE MANGO SENSE GLUTEN

                                                  
    Mango? A mi no m’entusiasma massa, no. Però hi ha molta gent que la té com una de les seves fruites preferides: companys de feina, família… I què fas quan te trobes amb aquest pla? Doncs investigar a veure si trobes alguna recepta dolça amb aquesta fruita per poder fer-los contents.
    He cercat i… n’he trobades moltes! Es veu que el mango és una fruita molt popular i la gent n’ha tret moltes receptes. Tenc una companya de feina que fa salmó amb salsa de mango i diu que és boníssim! Carme, un dia d’aquests ho provaré de fer!
    El que deia, cercant cercant he trobat una recepta que reuneix dues característiques que m’han fet decidir per ella: per una banda, que té mango, i per l’altra, que és apta per celíacs. Jo no som celíaca, però tenc amistats que sí ho són, i la majoria de vegades no poden tastar res del que faig. En aquesta ocasió no tendran excusa! Ni dietes ni intoleràncies!!! No podreu escapar!
    I sabeu la sorpresa més gran que m’han donat aquests cupcakes?  Que m’han agradat, i molt!
    La recepta està basada en la de la fantàstica pàgina de Postreadicción, però l’he hagut de canviar una mica, perquè com deia el meu professor de cuina en Norberto, «si te falta algun ingredient no vol dir que no puguis fer una recepta», i li he fet cas. Així és com l’he feta jo:
    Ingredients
    Per la coca:
    – 3 ous de talla M
    – 150 gr de sucre en pols
    – 300 gr de mango trossejat petit
    – 75 gr de farina d’arròs
    – 125 gr d’ametlles en pols
    – 25 gr de farina de blat de moro
    – 1 sobre de llevat en pols sense gluten
    Pas a pas:
    1- Primer de tot mesclau tots els sòlids de la coca (farines, llevat i sucre).
    2- Afegiu els ous i mesclau-ho tot molt bé sense deixar grumolls.
    3- Quan estigui tot ben integrat afegiu el mango trossejat i tornau a mesclar bé.
    Forn a 160º, amb ventilador (si no en teniu, pujau la temperatura del forn 10º-15º). Més o manco han d’estar uns 20 minuts.
    Mentre estan dins el forn podeu preparar la crema:
    Per la crema:
    – la polpa d’un mango triturada de manera molt fina
    – 125 gr de mantega a temperatura ambient
    – 310 gr de sucre en pols
    – 125 gr de formatge per untar (no ha de ser light)
    1- Mesclau la mantega (a temperatura ambient) i el sucre amb una batedora de varetes.
    2- En la recepta original es posa pasta de mango. Com que d’això a Manacor no en venen, i no volia fer una comanda a la península només per això, he posat la polpa del mango ben triturada a la mescla de sucre i mantega.
    3- Quan tot estigui ben integrat, afegiu el formatge per untar ben fred i tornau a mesclar bé.
    Evidentment, posant la polpa del mango en comptes del mango en pasta ha fet variar la textura de la crema, no és tan consistent, ha quedat més líquida, però molt suau i gustosa.
    Si provau de fer aquesta recepta ja me contareu com vos ha sortit. I si provau de fer la crema de la pàgina de postreadicción m’agradaria que me comentàssiu què tal surt.
    Esper que vos agradi!!!

     

     

  • CUPCAKES DE LLIMONA I GERDS

    CUPCAKES DE LLIMONA I GERDS

                            
    Aquest hivern faré el meu primer curset de pastisseria. Estic que no m’ho crec!!! Aniré a Madrid a Alma’s Cupcakes a fer un curset d’unes hores de macarons nadalencs. No és que no hagi anat mai a cap curset de cuina, de fet n’he fet uns quants, però el darrer que vaig fer que va ser de pastisseria, no me va agradar massa I els altres han estat tots de cuina en general.
                                   
    El cas és que no som cap experta cuinera ni cap pastissera experimentada, si no que vaig provant i de vegades els experiments em surten i de vegades no. Agafo receptes que modifico una mica al meu gust i en ocasions tenen èxit i en altres moltes no. He vist com ho fa la gent que en sap i he anat introduint petites diferències en els ingredients. Com en aquesta que teniu aquí.

     

    I clar, ja que faig experiments ho faig amb els sabors que a mi més m’agraden. De tots, els cítrics crec que són els que més m’agraden. En concret el gust de les maduixes, de la llimona i dels gerds són els meus preferits i en aquesta recepta he mesclat aquests dos darrers.
    Recepta de la coca:
    – 200 gr de farina
    – 200 gr de sucre
    – 200 gr de mantega
    – 4 ous de talla M
    – 2 culleradetes de llevat en pols
    – la pell rallada d’una llimona
    – el suc de mitja llimona
    – gerds
    Per la salsa de gerds:
    – 100 gr de gerds
    – 100 gr de sucre
    – 100 gr de mantega
    – 2 vermells d’ou
    – el suc de mitja llimona

     

    Preparam les magdalenes:
    1- Primer de tot mesclau bé el sucre amb la mantega a temperatura ambient. Quan estigui, afegiu els ous i mesclau fins que la pasta sigui ben fina, tot això ho podeu fer amb forqueta,
    2- En aquest pas és més fàcil mesclar els ingredients si teniu una batedora de varetes. Afegiu a la mescla anterior, la pell de la llimona, el suc i la farina. Surt una pasta bastant espesa.
    3- Posau les paneretes de paper en un motlle per magdalenes i posau pasta fins a omplir unes 3/4 parts. Posau un gerd en cada una de les paneretes i posau-ho al forn.
    Forn a 150º, amb el ventilador posat, uns 20 minuts. Si no teniu ventilador pujau el forn entre 15º i 20º. Deixau refredar les magdalenes en treure-les del forn fora del motlle de les magdalenes.
    Preparem la salsa de gerds:
    1- Posau tots els ingredients al bany Maria i removeu constantment. No poseu la temperatura molt alta, no pot arribar a bullir, perquè es quallaria l’ou.
    2- Removeu durant uns 10-15 minuts. Veureu que els gerds es van desfent.
    3- En acabar, passau la salsa per la batedora i guardau-la el un pot de vidre. Aguanta bastant.
                                        
    Per decorar els cupcakes he fet una crema de mantega amb sabor a llimona. Per la gent que no li agrada gaire, podeu canviar-la per una amb base de formatge. Per gustos colors!!! També estic ben segura que les magdalenetes banyades de salsa són igual de bones!

     

     

    PD: Si voleu deixar algun suggeriment, queixa, dir-me que alguna de les receptes que heu provat vos ha anat bé… o el que sigui, podeu deixar-me un comentari. Moltes gràcies!

     

     

  • MAGDALENES DE NATA I AROMA DE LLIMONA

    MAGDALENES DE NATA I AROMA DE LLIMONA

    Una de les coses que tenc més clares és que en res que es faci a mà hi ha la perfecció absoluta. És impossible. I en les magdalenes hi tenim un exemple ben clar. No n’hi ha cap que surti igual maldament omplim tots els paperets iguals. Tenc una amiga (aquesta entrada va per tu!) que quasi cada cap de setmana fa magdalenes, i sempre que m’ho diu pens que també m’agradaria menjar-ne alguna, però mai en faig. Fa uns dies vaig trobar una recepta que me va semblar que podria sortir bé, i no només això, si no que els ingredients són molt fàcils de trobar.
    I sabeu què? Les magdalenes han quedat més que bé!!! Són molt flonjes, dolcetes i amb el toc aromàtic de la pell de llimona… mmmm… ideals per berenar. I això és el que he fet!
    Recepta per unes 12 magdalenes:
    – 175 gr de farina
    – 125 gr de sucre
    – 125 gr d’oli de girasol
    – 50 gr de nata per montar
    – 3 ous talla M
    – la pell ratllada d’una llimona
    – 1/2 sobre de llevat en pols
    Pas a pas (n’hi ha molt pocs):
    1- Mesclau tots els ingredients secs per una banda i tots els líquids per una altra. El líquids els heu de mesclar fins que estiguin ben emulsionats.
    2- A poc a poc anau afegint els sòlids als líquids fins que no quedin grumolls.
    3- Posau les paneretes de les magdalenes dins el motlle i ompliu-les fins un poc més de la meitat.
    4- Un cop estiguin plenes, espolsau sucre pel damunt. Jo n’he posat poquet, n’hauria d’haver posat més per a que semblessin més magdalenes. La pròxima vegada ho faré!
    Forn a 175º, anau vigilant que pugen molt! quan vegeu que estan daurades per sobre ja les podeu treure del forn.
    I a menjar!!! Recordau que si no les consumiu el mateix dia les heu de guardar ben tancades perquè no duen conservants artificials, i si les deixau defora poden tornar dures ben aviat.

     

  • PASTÍS VICTÒRIA

    PASTÍS VICTÒRIA

                                                   
    A la cuina hi ha vegades que el que intentes fer no et surt, i has de recórrer a un «pla B». Però aquest «pla B» ha de ser un pla segur. A ca nostra tenim dos «plans B»: el red velvet i el pastís Victòria. I com que el «pla A» no ha sortit… vos present el «pla B»!!!
    En realitat és la recepta més senzilla que vos pogueu imaginar i combina bé amb tots els farcits que li poseu. Podríem dir que és la coca base perfecta de qualsevol pastís decorat que volgueu fer. Sempre queda bé, esponjosa… boníssima!
    Aquí teniu els ingredients:
    – 200 gr de mantega a temperatura ambient
    – 200 gr de sucre
    – 200 gr de farina amb llevat incorporat
    – 4 ous talla M o 3 de talla L
    – 1 culleradeta de llevat en pols
    – un raig de llet
    1- Per començar heu de mesclar la mantega amb el sucre fins que quedi una pasta uniforme (és aconsellable que utilitzeu la batedora de varetes si en teniu, vos estalviarà temps i esforç). Incorporau els ous i per acabar la farina a poc a poc. Per acabar, afegiu un raig de llet.
    2- Preparau els motlles amb mantega i farina i ompliu-los a parts iguals. Jo n’he fet servir 5 de 15 cm de diàmetre, per això en aquesta ocasió queda un pastís tan alt (però és que me feia moltes ganes estrenar aquests motlles!!!). Podeu posar tota la pasta en un sol motlle i després dividir la coca en les parts que volgueu. Per fer això haureu d’esperar a que estigui ben freda i millor si és d’un dia per l’altra. Encara millor si la guardau aquest temps embolicat en film de plàstic i a dins la gelera.
    Forn a 190º, el temps dependrà de la quantitat de pasta que poseu en els motlles, per tant aquesta vegada haureu de vigilar. Estarà cuita la coca quan en punxar amb un escuradents aquest surti net.
    Pel farcit, podeu fer diferents versions, depenent del que tengueu per casa. En aquest que teniu aquí he fet una crema de mantega amb base de beixamel i vainilla (ja la vos ensenyaré en fer una red velvet), i he anat posant entre coca i coca una capa de crema de mantega i una de confitura de fruits vermells.




















    Podeu canviar la crema per nata muntada, i la confitura de fruits vermells per una altra tipus gerds o maduixes. Però si posau la que he posat jo no vos penedireu en absolut, queda fantàstica!

    I per decorar, ja veieu, de manera una mica rústica. Aquest pastís no necessita moltes floritures! He posat la crema que m’ha sobrat pels voltants i he aprofitat fruites que tenia congelades d’altres pastissos… et voilà!
    Esper que vos agradi! Que passeu una bona setmana!
  • UN PA DOLÇ MEXICÀ PER TOTS SANTS, «PAN DE MUERTO»

    UN PA DOLÇ MEXICÀ PER TOTS SANTS, «PAN DE MUERTO»

    L’entrada d’aquesta setmana segurament no serà la meva millor execució d’una recepta, però me feia moltes ganes intentar fer-la.
    Les casualitats fan que la nostra vida agafi diferents direccions i sigui molt més interessant en determinats moments. Quan estudiava a Barcelona (vaig estudiar Belles Arts allà, ja que a Mallorca no hi havia aquesta possibilitat), el primer any vaig estar vivint en una residència un tant peculiar. Hi havia gent de moltes parts del món, i entre elles n’Isabel i na Mariana. Elles dues són mexicanes i em van ensenyar coses molt curioses dels costums del seu país, i també férem algun «platillo» que me va encantar. Des de llavors som fan de la cuina mexicana!
    De les tradicions, per exemple, me’n van ensenyar una bastant nova, com són els «alebrijes», i de les més ancestrals, vaig conèixer per primera vegada i de primera mà  que la mort no es celebra igual arreu del món. En el cas mexicà és una autèntica festa! I és el que té conèixer diferents cultures, que la ment s’obre cap a noves experiències.
    Pensant quina recepta podria posar per celebrar Tots Sants o Halloween vaig pensar que feia poquet que havia retrobat aquestes dues amigues per facebook (aquestes noves tecnologies… qui ho hagués pensat fa 10 anys!) i… per què no celebrar-ho a la mexicana?!

    Vaig demanar a na Mariana la recepta del pan de muerto, que segons havia vist era un dels elements imprescindibles de l’altar que es fa per aquesta celebració. Doncs bé, no només em va enviar la recepta, sinó que me va enviar un paquet amb: dues calaveres de ceràmica decorades, «calaveritas de azúcar», «papel picado», copal, encens, «pan de muerto», flors de «cempasúchil»… en fí, que pareixia que havien arribat els reis!!! Res, que ara ja no tenc excusa per fer un «pan de muerto» i adornar les fotos com toca!

    Això sí, m’haureu de disculpar perquè és la primera vegada que el faig. Si fossin cupcakes de Halloween potser m’haurien sortit millor, hi tenc més traça, però que no es digui que no ho he intentat!
    Aquí teniu la recepta:
    Per la pasta de llevat:
    – 15 gr de llevat
    – 3 cullerades de farina
    – 4 cullerades d’aigua tèbia
    Per la coca
    – 450 gr de farina
    – 200 gr de mantega
    – 100 gr de sucre
    – 3 ous
    – 7 vermells d’ou
    – 100 gr de saïm
    – 2 cullerades d’essència de flor de taronger
    – 1 cullerada de pell de taronja ratllada
    – 3 cullerades de te de llavors d’anís (jo n’he posades unes quantes més)
    Per l’envernissat:
    – 125 ml d’aigua
    – 1 cullerada de farina
    – sucre

     

    Primer de tot prepararem la pasta del llevat, mesclant tots els ingredients i deixant-ho reposar tot fins que dobli la seva mesura.
    Mentre la pasta del llevat puja, mesclam tots els altres ingredients per la coca. Un cop ben pastat hi afegim la primera mescla amb el llevat que hem fet i ho tornam a pastar. Tot això ho hem de deixar reposar unes 12 hores per tal que la pasta pugi fins a doblar la seva mesura. Vos puc ben assegurar, que amb la calor que fa per Mallorca aquests dies no és necessari esperar aquestes 12 hores!
    Passat aquest temps, heu de tornar a pastar la pasta. Com que era la primera vegada que ho feia, i no en tenia ni idea de quina era la textura que havia de tenir, he afegit farina fins que ha semblat una mica la pasta de les panades, és a dir, fins que no s’enganxava als dits. Potser no hauria d’haver arribat a aquest punt, per una altra vegada ja ho sabré. Dels errors se n’aprèn!!!
    Heu de formar els «panes de muerto» fent una bolla de la mida que voltros volgueu, enganxant-li a sobre una bolleta de pasta petita a sobre i uns quants «ossets». Aquests, els podeu enganxar amb ou.
    Posau-los al forn a uns 180º durant una mitja hora. Teniu esment que no es cremin!
    Un cop fora del forn, preparau el vernís amb l’aigua i la farina. Posau la mescla al foc fins que espessi un poc. Pinzellau els pans amb aquesta mescla i escampau sucre per sobre. Esperau 5 minuts i tornau a posar sucre.
    Aquests pans són molt bons amb xocolata desfeta.
    Si algú s’anima ja me contareu si vos han sortit. Jo ho tornaré a intentar, i esper que la pròxima vegada me surtin una mica millor! Mariana! Isabel! Feliz día de los Muertos!
    Salut!
  • PASTISSETS DE XOCOLATA FARCITS DE CONFITURA DE TARONJA

    PASTISSETS DE XOCOLATA FARCITS DE CONFITURA DE TARONJA

     

    Després d’una setmana una mica boja (i difícil), entre la feina i altres històries estava desitjant que arribés el dissabte per ficar-me dins la cuina i posar-me a fer alguna cosa una mica creativa. És la meva manera de desfer-me de «mals rotllos».
    Aquests pastissets feia temps que els volia fer, però he canviat la recepta, ja que originalment són farcits de confitura de figa i no són de xocolata, però he pensat que encertaria amb la combinació de xocolata i taronja. I així ha estat! Encara que crec que amb la xocolata hi va bé qualsevol cosa!
    Anem per feina i preparem els ingredients:
    Per la coca de xocolata:
    – 155 gr de farina
    – 20 gr de xocolata
    – 30 gr de sucre
    – 115 gr de mantega
    – 6o ml d’aigua (no la utilitzareu tota)
    Pel farcit:
    – confitura de taronges dolces*
    Per la cobertura:
    – un vermell d’ou
    – un raig de llet
    Mans a l’obra!
    – Primer de tot heu de mesclar tots els ingredients per fer la pasta de la coca. Tot manco l’aigua, que l’anireu posant fins que vegeu que tot estigui lligat. Queda una pasta molt fluixa, per tant, l’heu de fer una bolla i l’heu de deixar reposar una bona estona dins la gelera (30 minuts-1 hora).
    – Per treballar la pasta és millor que ho faceu enmig de dos fulls de paper de forn, si no se us aferrarà a l’aprimadora. Deixau la pasta el més fina que pogueu, i aquí és on ve la part una mica delicada. Amb un tallador rodó, feis molts de cercles i agafau-los molt en compte (són bastant delicats) ajudant-vos amb el paper. Col·locau-los sobre el paper de forn que haureu posat sobre la palangana del forn.
    – Un cop sobre la palangana del forn, posau-lis un pal de broqueta i assegurau-lo amb una bolleta de pasta. Després, posau una culleradeta de confitura de taronja al mig del cercle i cobriu-lo amb un altre cercle.
    – Amb una forqueta, feis marques al voltant de tot el cercle, apretant amb suavitat (d’aquesta manera evitarem que la confitura surti de la pasta). Així ja tendríem fets el pastissets i els podríem posar directament al forn. Per donar-lis un toc diferent he tallat uns corets que he enganxat amb una mescla de vermell d’ou i llet. Per acabar, he pintat tota la superfície de la pasta amb la mescla anterior.
    – Forn a 180º, 15 minuts… i llest!
    Per acabar he pintat els corets amb colorant vermell, però només per donar-lis un un toc de color. Els podeu deixar sense pintar perfectament i posar sucre en pols per ressaltar-lo un poc, o no, això a gust de cada un de voltros.
    Esper que si els feis me digueu si vos han agradat.
    Salut!
    (*) Jo he posat confitura de taronges dolces, però si voleu la podeu posar d’altres sabors (maduixa, albercoc…)