General

LA TAULA POSADA

M’encanta l’art. No tot, però m’encanta la història de l’art. I m’encanta la cuina, i tot el que té a veure amb la història dels aliments, el seu orígen, i també tot el que envolta el moment de menjar.

Taula de Sant Miquel, Mestre de Soriguerola. MNAC

En aquesta imatge que veieu just damunt aquestes línies no és precisament una escena bucòlica de menjar, però sí una de cuinar… Que no… que és broma! Però la gastronomia comença a la cuina (amb el permís dels pescadors, ramaders i pagesos)

Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de tornar per uns dies a Barcelona. Va ser un microviatge, vist i no vist, però feia tant de temps que no entrava en un gran museu que no vaig poder no entrar en el MNAC.

Taula de Sant Miquel, Mestre de Soriguerola. MNAC

Hi vaig fer feina un any com a becària, i va ser el temps millor invertit de la meva vida. A part de fer amistats que encara avui en dia conserv, vaig aprendre moltíssim. I sobretot, em vaig començar a interessar pel món de l’educació, amb el que avui en dia em guany les sopes.

Normalment, quan hi retorn, mir si tot està al seu lloc, tal i com ho recordava. I ja fa uns anys que em varen canviar el discurs que tenia quan jo hi era. Això al principi em va descol·locar una mica, ja que les peces s’havien mogut de lloc, imagin que per explicar millor alguna cosa. I ara, cada vegada que hi torn intent endevinar aquest nou discurs… fins que el tornin a canviar!

Retaule de la Mare de Déu, Jaume Serra. MNAC

Com que més o manco ja em conec les peces em dedic a mirar sobretot els petits detalls, allò que les fa especials i aquesta vegada vaig decidir fixar-me en les sanefes en el romànic i en les escenes de menjars en el gòtic. I realment encara tenc coses per descobrir. En les fotos que hi ha aquí us en puc mostrar qualcunes.

Primer de tot, fixau-vos en les taules parades. En aquell moment, a l’Edat Mitjana, les taules físicament es “posaven”, no eren un element fixe dins les cases. Bàsicament eren una post amb dos cavallets que es posava en el moment de menjar i es cobria amb unes estovalles. Com podeu veure a les fotos, en algunes les estovalles estan decorades i en qualcunes són llises. Això ja no sé si és per seguir amb l’esquema dels colors o per distingir la categoria dels comensals (no és el mateix l’escena del Sant Sopar que la taula d’un convent de monjos). Tot i així, fixau-vos que en algunes d’aquestes taules, l’artista no va pensar a posar els cavallets i les posts volen! Això es veu clarament quan es veuen els peuets dels que estan asseguts a la taula, però no les potes dels cavallets.

Aparició de Sant Andreu a un Bisbe temptat pel dimoni, Bartomeu de Robió. MNAC

Un altre element ben curiós és la vaixella. En aquesta època, les forquetes eren un element estrany, “propi de dames”, com es pensava a l’època. Els dos coberts “acceptats” eren les culleres, i tampoc no eren uns elements molt estesos, i els ganivets. Les sopes o brous es solien beure directament de les escudelletes i les mans feien el servei de forqueta quan l’ocasió ho requeria.

Retaule dels Sants Joans, Mestre de Santa Coloma de Queralt. MNAC

Una cosa curiosa és el tema dels tassons o copes. Els grans senyors procuraven tenir les copes de vidre ja que pensaven que si posaven un verí dins la beguda, el vidre canviava de color o tornava opac. No sé jo si era un mètode molt fiable… Poques vegades surten les botelles o pitxers transparents, amb la textura de vidre, però les formes són totes molt semblants, pareixen com globus a la base amb el coll cilíndric que es va obrint a la part de dalt. No puc assegurar-ho però diria que és una forma senzilla de fer un pitxer de vidre bufat.

Les fonts per servir el menjar també canvien de categoria i decoració si la taula és de rics o no. I mirau en la fotografia superior, no només hi ha una parella menjant, si no que n’hi ha una altra que els està fent la vetllada molt més divertida tocant música. I les fonts amb el menjar són una autèntica meravella, quasi una joia.

Retaule del Corpus Christi, Santa Maria de Vallbona de les monges. MNAC

En aquestes taules veureu que no hi ha massa menjar: alguns pans, alguna peça de carn (un conill, esper), qualque peix (que presenten amb el cap i tot) i s’intueix que qualcunes peces són alguna fruita. La fruita no era un aliment molt habitual de les taules medievals, no així la carn i el peix. Pensau que el que les proves gràfiques que ens arriben, en aquest cas les taules gòtiques, ens donen informació de les taules riques, no de les pobres. La classe mitjana encara no estava inventada.

Fixau-vos en un detall curiós, en la imatge que hi ha just a sobre, hi ha una taula parada, amb homes asseguts. En aquesta taula hi ha menjar, i el toquen amb les mans, però la dona que apareix en primer pla no gosa tocar el que du amb les mans nues, una Sagrada Forma.

Naixement de la Mare de Déu, taller de Pere García de Benavarri. MNAC

En aquesta imatge superior no veureu una taula, si no un llit, però sí que hi ha una sèrie d’aliments. És una escena d’un naixement, en aquest cas del naixement de la Mare de Déu. És una escena totalment costumista i anacrònica. Ja us dic jo que fa 2.000 anys la Mare de Déu no va néixer entre tant de luxe. Però aquest trosset de retaule ens explica com les recent parides eren tractades, els donaven ous, brou de pollastre i vi. Això sí que era reconstituent!

Sant Sopar, Jaume Huguet. MNAC

Ja per acabar, m’agrada jugar a qui és qui. I sol ser relativament fàcil, ja que les figures sagrades, a part del nimbe solen anar amb robes anacròniques (túniques, hàbits…), mentre que els altres personatges van vestits a la moda del moment. Amb això podem identificar en les diferents escenes quins són els protagonistes i quins són els actors secundaris. Però el més divertit és veure com les modes canvien, amb els vestits, malles, sabates… Això donaria per una altra entrada en un blog diferent a aquest!

Amb tot això que us he contat en aquest escrit és només per explicar-vos que quan anau a un museu, a qualsevol, no és necessari fer una visita a l’ús, si no que és molt més divertit anar cercant i descobrint els petits detalls. Només dir-vos que en un quadre del Museo del Prado vaig descobrir un personatge amb unes espardenyes que segur que tenen encara per Can Garanya!

Fins i tot molts de museus tenen activitats preparades per fer la visita per nosaltres mateixos i també per nins. En el MNAC precisament n’hi ha una per nins per descobrir a un assassí per dins el romànic oper descobrir els animals que estan amagats a la col·lecció! Això sí que és una aventura!

Als museus hi heu d’anar per adquirir cultura, clar que sí, però també per passar un bon moment. Ara que a l’estiu tenim més temps, per què no anar a passar una horeta o dues en els magnífics museus que tenim per Mallorca, i descobrir què du el Déu Bacus pel cap, o la llegenda del drac de na Coca, o els diferents tipus de pesca, o el taller de Miró… Hi ha tantes coses per descobrir…

Entrades Anteriors Propera Entrada

També et pot interessar...

No hi ha Comentaris

Deixa un comentari

Translate »