Etiqueta: agulles

CARPETA FOLRADA AMB PATCHWORK
Ai… com passa el temps! La meva nebodeta ja té dos anys! Sí, sí… dos anys. I enguany ha començat a escoleta. Fins ara ho havia duit molt bé. Però crec que aquests darrers dies ha agafat conciència de que queda tota sola en un lloc, sense ningú de la família i rodejada de nins que encara no coneix massa.

I això que ella normalment es fa molt amb la gent. De seguida agafa confiança. Però és clar, fins ara el tracte que ha tengut amb la gent ha estat amb la més propera. I això de veure que els papis la deixen en una classe amb altres nins… En fi, que ho superarà igual que ho hem fet tots, i segurament molt més aviat del que ens esperam perquè és més viva que una centella i espavilada com ella tota sola.

A l’escoleta els han demanat una sèrie de material que en la seva gran majoria ha estat fàcil d’aconseguir. Una de les coses però, no ens ha agradat massa ni als seus pares ni a mi.

Resulta que enguany li ha tocat ser de la classe de les balenes, i una de les coses que varen demanar era una carpeta de dues anelles apaïsada. Quan la vaig anar a cercar l’única que vaig trobar va ser una carpeta de color marró. Marró lleig. I clar, no va quedar més remei que tunejar-la. Voleu saber com? Idò així.

Material:
- Teles de patchwork (les que ens agradi més pel nostre disseny)
- Fils Dàlia de colors i agulla
- Llapis
- Paper termoadhesiu de doble cara per a patchwork
Pas a pas:

1- Primer de tot, mesuram la carpeta. Sobre la tela mesuram les mides de la carpeta i afegim 1,5 cm a dalt i a baix per fer el doblec, i uns 10 cm als costats per poder fer les butxaques per inserir la carpeta. Podeu veure a la imatge l’espai que vaig deixar. En podeu deixar més o manco, depenent de com volgueu que quedi per dins o de la quantitat de tela que tengueu.

2- Repuntam el doblec al llarg de tot el perímetre de la tela.

3- Tornam a presentar la tela sobre la carpeta i senyam la distància que haurem de cosir per fer les butxaques. Cosim a punt de trau o punt amagat de manera que ens quedi ben ajustat.

4- Un cop tenim la base feta ja només ens queda aplicar el motiu que volguem. En aquest cas la balena! Per això necessitarem paper termoadhesiu de doble cara. Jo vaig utilitzar la plantilla de la balena que hi havia a la pàgina de Atelier-cherry, però podeu utilitzar-ne qualsevol altra.

5- Marcam la plantilla per la part del paper que enganxa amb llapis deixant un mil·límetre o dos de marge i la retallam. Pensau també que el disseny que marquem ara, quan ho enganxem a la tela ens quedarà a l’inrevés. Planxam la plantilla retallada a sobre de la tela que haguem triat i retallam la tela.

6- Retiram el paper protector del paper termoadhesiu i aplicam el motiu sobre la portada del quadern amb la planxa. Cosim el perímetre del motiu, amb fil Dàlia, amb punt de trau. Repetim el procés amb totes les parts del nostre motiu. Abans de tot però, planificam les diferents parts. És a dir, sempre hem d’aplicar primer el motiu que faci de base, i llavors totes les altres parts, acabant amb la que està per sobre de totes les demés.

7- Quan haguem acabat d’aplicar totes les parts del motiu podem afegir detalls brodats. E aquest cas he afegit la boca i l’ull.

I així na Maria ja té una carpeta xulíssima per el seu primer any d’escoleta! Tenc pensat que en acabar el curs, retallaré la portada de la carpeta i l’emmarcaré, així tendrà un record del seu primer any. Què us sembla?

La setmana que ve tendreu una recepta centenària en el blog, us ve de gust?

Besades!
20 de setembre de 2017
TITELLES DE FELTRE
Molt aviat, la nineta dels meus ulls, la meva nebodeta Maria complirà el seu primer aniversari. Festa!!!! És una nina ben viva, ja fa setmanes que camina i xerra… a la seva manera, clar. Les seves “paraules” no tenen molt de sentit, però ella es fa entendre. És molt sociable, sempre riu, és molt (moltíssim!) expressiva, i un poc teatrera també.

I és per això, per estimular-li aquesta part seva creativa, que des de fa mesos li estic preparant un regal pel seu primer anyet molt especial. És un regal que l’utilitzarà durant anys. En realitat són dos regals: un és un teatre/botiga (ja us ho explicaré en una propera entrada) i l’altre són les titelles pel teatre! Unes titelles un tant especials, ja que són personalitzades.

He fet les titelles de son pare, el meu germà Guillem, i de la seva mare, la meva cunyada Estela. També he fet la seva, però això ja serà tema d’una altra entrada. Però bé, tornant als papis, crec que qui els conegui veurà algunes semblances amb la seva versió en titella. He fet una mateixa plantilla per a totes dues, personalitzant els cabells, roba, complements…

I per si en voleu fer a casa, us duc la plantilla i idees per personalitzar les vostres.

Materials:
- Feltre de colors
- Retalls de teles
- Fil Dàlia de colors
- Fils de colors (depèn del color de la roba que faceu)
- Agulla i tisores
- Ulls de plàstic mòbils
- Cola especial per tela
- Plantilla (la que us deix en aquest post)
- Paper per fer les plantilles dels complements, llapis i goma
Anem per feina!

1- Retallau la plantilla i calcau-la dues vegades sobre el feltre que trieu per fer la titella. Retallau-la.

2- Cosiu les dues parts utilitzant el punt de trau si ho feis a mà. Si voleu fer servir la màquina de cosir jo ho faria perfilant.

3- Sobre una plantilla en paper de la titella, dibuixau els complements. Per exemple, dibuixau els cabells, afegint sempre un parell de mil·límetres per la part de fora, perquè després a l’hora d’enganxar-ho sobre la titella la base no es vegi. Mirau la imatge: he tallat la part del darrera dels cabells, la del davant i les ulleres.

4- Per fer la camiseta, he fet el mateix que amb els cabells: l’he dibuixada sobre la plantilla base i n’he tret els patrons. L’he cosida pel revers i després l’he girada. D’aquesta manera es podrà treure i posar. Més endavant li podré fer més robeta a les titelles.

5- Per acabar, enganxau amb cola de roba tots aquells complements que trobeu que heu de posar: ulls, arracades, turbants, collars, ulleres… Així deixareu la vostra titella molt més personalitzada.

Et voilà! D’aquí a pocs dies la nina farà 1 anyet, i aquest, més el teatret de titelles serà el meu regal. Més endavant us ensenyaré com ha quedat i com en podeu fer un vosaltres.

Ens veim aviat!

Besades!!!
20 de juliol de 2016
CONILLETS DE PASQUA
A vegades, hi ha coses que no et demanes, simplement perquè sempre les has vist igual. Però el dia que penses “i això per què deu ser així?”, aquest dia et sorprens.Us heu demanat mai d’on ve això dels conillets de Pasqua? Quan vaig començar a cavilar de fer aquests, ho vaig pensar i ho vaig cercar. De veres, va superar totes les meves expectatives. La història (llegenda, vaja) es remunta en el moment de la mort de Crist i en què ja era dins el sepulcre. Justament un conillet es va quedar tancat amb ell (aquesta és la part truculenta, això de quedar-se tancat amb un mort durant tres dies…). Quan va veure que al cap de tres dies un àngel feia que aquell cos mort s’aixequés i ressuscités, el conillet va trobar que havia de cridar-ho al món. Però, i aquí estava el problema, no ho podia fer perquè els conills no poden parlar com les persones. De manera que va decidir repartir ous pintats a tots els nins per així comunicar la bona nova. Què? Com us heu quedat? Jo amb uns ulls com a plats.

Sigui com sigui, la figura del conillet és una monada, i per la meva nebodeta el trob ideal per passar la seva primera Pasqua, ja que encara és massa petita per menjar xocolata. Materials que necessitareu:
- Plantilla del conillet (jo l’he treta d’aquí)
- Guix per marcar o llapis
- Tisores
- Tela
- Llana
- Agulles i fil
- Buata
- Cinta
Pas a pas:

1- Escolliu una tela que us agradi i planxau-la bé. Girau-la i marcau la plantilla per la part del darrera.

2- Feis el mateix una altre vegada però girant la plantilla. Retallau deixant un centímetre d’espai.

3- Posau els dos conillets enfrontats deixant la part bona de la tela cap endins (deixant veure el que heu marcat).

4- Embastau les teles perquè no es moguin mentre el cosiu.

5- Cosiu-lo deixant una obertura de dos o tres dits per poder-lo farcir de buata.

6- Abans de donar-li la volta, tallau (sense arribar al fil) de les parts on pot estirar la tela: les corbes del coll, l’orella i la poteta.

7- Donau la volta i farciu el conillet amb la buata.

8- Per acabar de rematar el conillet he fet un pompó amb llana i l’hi he cosit (crec que ha estat la part més complicada!), i li he fermat al coll una cinta fent un llacet.

Esper que a na Maria li agradin els seus conillets, i a vosaltres també! Continuam la setmana que ve amb més cosetes de Pasqua?

Salut i besades a tothom!
5 de març de 2016
SHRINKY DINK

Queden pocs dies per tornar a la rutina de les classes, preparar material, corregir… I resulta que la setmana passada em vaig trobar sense gota d’inspiració. Mai m’ha agradat repetir els treballs amb els alumnes dos anys seguits, i la setmana passada em vaig veure sense gens d’inspiració per preparar material per aquest curs. Solució? Pinterest! Per suposat!

Idò ni així… No trobava absolutament cap idea per programar una unitat didàctica atractiva… fins que vaig topar amb això! La bijuteria amb shrinky dink! La idea per la unitat didàctica no us l’avançaré, però sí aquesta tècnica per si us pot servir (que estic segura que sí). L’shrinky dink, o el que ve a ser el mateix, el plàstic termoreductor, és una tècnica que es fa amb un plàstic determinat, el poliestirè. És el que ve marcat amb aquest símbol que teniu baix aquestes línies. Resulta que aquest plàstic té la propietat que, en arribar a un punt de calor determinat, encongeix la seva mida unes 3 o 4 vegades i torna 5 vegades gruixut. No és fàcil de trobar, però tranquils, es ven en paquets preparats per treballar-hi en botigues de belles arts, i per suposat per internet. De totes maneres només n’he trobat a Bendix a Manacor. N’hi ha de diferents tipus: de colors, blanc, “frosted” i transparent. Per ensenyar-vos com funciona jo ho he provat amb els tres darrers i pogueu veure les diferències.

Materials:

– Fulls d’shrinky dink (del tipus que us facin més ganes)
– Tisores
– Perforadora
– Llapis de colors
– Retoladors
– Retoladors permanents
– Retoladors permanents de colors

Pas a pas:

1- El primer que heu de fer és triar un disseny per fer: clauer, penjoll, arrecades… Jo he triat fer tres clauers amb diferents dissenys de cupcakes d’estil “vintage” que he tret de pinterest. Són aquests:

2- Per ensenyar-vos com queda el disseny en cada full, n’he triat un de cada. A la següent foto podreu veure l’opacitat que tenen:

3- Mans a l’obra! Per els fulls blanc i “frosted” podeu fer servir tant retoladors normals com llapis de colors (de fusta!!! de cera o plastidecor no!!!). Calcau a contrallum les línies generals del vostre disseny escollit per la cara rugosa del plàstic. Un cop calcat, pintau com us vengui més de gust. Tant en el cas del blanc com en el del “frosted” he fet servir llapis de colors. En el cas del transparent, els llapis de colors no ens serveixen i hem d’utilitzar els retoladors permanents, els normals no agafen bé sobre plàstic. (*)

4- Perforau allà on anirà l’anella i retallau pel contorn (podeu deixar marge o no).

Llapis de colors sobre làmina “frosted”

Retoladors permanents sobre làmina transparent

Perquè us he posat un regla devora els dissenys? Perquè ara ve la part divertida!

5- Encalentiu el forn a uns 175º. Un cop calent, col·locau el vostre disseny sobre un paper d’alumini i posau-lo al forn. Vigilau ara! Veureu que el plàstic comença a recargolar-se i a agafar postures en les que sembla que es desfarà. Tranquils! Passat el moment d’ensurt, el plàstic es torna a posar pla i veureu que s’ha reduït i tornat gruixut. Ja podeu treure’l del forn. Posau-lo encara en calent sobre una superfície ben plana i a sobre un altre paper d’alumini i acabau d’aplanar amb alguna cosa llisa (un llibre, per exemple). Tot això s’ha de fer en calent, per tant, si heu fet aquest taller amb nins petits, aquesta passa l’hauríeu de fer els adults. Mirau com queden de petits:

Per a que vegeu la diferència entre els tres tipus de plàstics una vegada trets del forn:

6- Ja només us queda muntar el vostre disseny en una agulla de roba, un penjoll, un anell o un clauer!

Esper que us hagi agradat i veure els vostres dissenys ben aviat!!!

(*) Si us fixau, el disseny inicial l’he pintat molt més claret del que després queda realment. Sempre heu de pensar que els colors, una vegada passats pel forn, s’intensificaran.

29 d’agost de 2015
AGULLES DE SANT JORDI

Conta la llegenda que un drac ferotge tenia atemorits als vilatans d’un poble. Tant, que un dia varen decidir que donarien al monstre a una persona perquè se la mengés. El drac es va sentir satisfet i no els va tornar a molestar.El problema va venir a l’hora de decidir a qui oferirien diàriament, així que ho varen fer a sorts.

Un dia, la persona a qui li va tocar el torn de ser engolida va ser a la princesa. El rei, que era just, a pesar de sentir un gran dolor, va acceptar el destí de la seva filla i va ser oferida a la bèstia terrible, que se l’havia d’empassar.

La princesa, va anar fins allà on l’esperava el seu destí i es va trobar amb un jove cavaller. Espantada per la sort d’aquell jove, la princesa va demanar-li que fugís d’allà. Però ell havia arribat de molt lluny per enfrontar-se al drac i així ho va fer! Després d’una lluita curta però intensa Jordi, que era com s’anomenava aquell valent cavaller, va ferir greument al drac, que va començar a sagnar. D’aquella sang va néixer un roser amb les roses més vermelles que no s’havien vist mai.

El cavaller va tallar una rosa i la va oferir a la princesa, com també el drac, que ferit va seguir a la princesa i al cavaller fins al poble on els vilatans varen acabar a la fi amb la bèstia que fins aleshores els havia tengut atemorits.

Cada any, el 23 d’abril es celebra el dia del llibre, i també Sant Jordi. Sant Jordi realment no va existir, però la llegenda és una d’aquelles típiques de l’edat mitjana on hi ha de tot: el cavaller, la princesa i el drac, aquest darrer que no falti. I com passa per Sant Antoni, aquí som més amics del drac que del sant. O al manco el trobam més simpàtic.

També cada any, i ja en fa uns quants, l’Associació d’Amics del Museu de Manacor posa paradeta al claustre del convent dels dominics de Manacor. I enguany, evidentment hi tornarem a ser. I aquesta vegada durem aquestes agulletes enganxades a la roba, per celebrar una mica més aquest dia: Sant Jordi, la princesa i el drac (que en aquesta versió no fa cap por ni una).

Les voleu fer? Hi sou a temps!

Necessitau:

– Feltre de colors (els que necessiteu o vos facin més ganes)
– Plantilles (les heu d’imprimir sobre un full DIN-A4)
– Tisores
– Fils de colors (tipus Dàlia) i agulla
– Cola especial per teixits
– Fil de cua de rata
– Bolles de fusta de colors
– Lluentons
– Roses de tela
– Agulles de roba

Anem pas a pas:

1- Imprimiu el full següent sobre una cartolina DIN-A4. Retallau les diferents peces que hi ha que vos serviran de plantilles.

2- Marcau les plantilles sobre els diferents feltres de colors, retallau i preparau tot el material de l’agulla que voleu fer.

Drac

Sant Jordi

Princesa

3- Anem a enganxar peces:

Per la princesa: enganxau la peça de color beix per darrera de la peça groga amb la cua. També, si voleu, enganxau un tros de randeta per darrera del vestit.

Pel cavaller: Enganxau la peça de color beix per darrera de la peça grisa que fa de casc. A una de les peces del cos enganxau la peça de color blanc a la part de dalt. També enganxau l’espasa i el cinturó per sobre d’ella i per baix de la peça blanca.

Pel drac: enganxau les dents i la panxa. La cresta l’heu d’enganxar per darrera de la peça del cos.

4- Ara toca cosir un poc:

Per la princesa: cosiu els ulls amb fil negre. Cosiu també una fila verda com a diadema en el cap i la rosa en el vestidet. A sobre podeu enganxar un lluentonet, que li donarà un to més cuco.

Pel cavaller: cosiu els ulls amb fil negre i la creu al pit amb fil vermell.

Pel drac: cosiu els ulls amb fil negre i la boca amb fil vermell.

5- Unim les peces:

Per la princesa: uniu la part del davant i del darrera del cap. Quan aquesta part estigui, començau a cosir el vestit per un costat, i quan arribeu a la part del cap, posau el fil de cua de rata per dins del vestit i tot això dins del cap. Acabau de cosir.

Pel cavaller: feu el mateix que amb la princesa. Quan tengueu tot el vestit, cosiu també la part del mig de les cametes deixant una part del fil de cua de rata en cada costat.

Pel drac: cosiu el drac començant per un costat de la panxa. Quan arribeu a l’altre costat és el moment d’afegir les cametes amb el fil de cua de rata, i acabau de cosir.

Tota aquesta part l’haurieu de fer amb punt de trau, que es fa com teniu en aquesta il·lustració.

6- Arriba l’hora dels darrers detalls:

Per la princesa: cosiu l’agulla per darrera, i fermau les bolletes en el fil, com si fossin peuets.

Pel cavaller: heu de fer el mateix que amb la princesa.

Pel drac: enganxau l’aleta sobre el llom del drac i fermau les bolletes en el fil, com si fossin les potetes. Cosiu també l’agulla pel darrera.

I ja teniu les vostres agulles per celebrar un gran Sant Jordi 2015! Regalau roses i llibres i gaudiu de la CULTURA!

17 d’abril de 2015
COIXINET PER LES AGULLES I “COFINET” D’EMERGÈNCIA

La paraula cofí, segons el DCVB, té diferents significats depenent de la zona. No sé si la meva padrina és una “zona”, però ella anomena cofinet a un recipient fet de llatra on guarda les coses de cosir. És rodó i bastant pla, amb una tapadoreta que es trava a la base amb un botó. Segons ella, això és un cofinet, ho he sentit a dir així tota la vida.

Fa uns anys, una companya de feina em va regalar un coixinet per les agulles fet amb materials de reciclatge. Està fet amb una llauna buida i amb un tros de tela. Tan simple i a la vegada tan útil, que he pensat que en podria fer un altre, d’aquestes coses mai en sobren. I ja que hi era, he decidit fer-me un “cofinet” una mica diferent, per posar-hi les eines que més necessit en un moment determinat o per dur-lo d’un lloc a un altre i saber en tot moment què hi tenc a dins.

I ja ho veis! Pràcticament tot està fet amb material reciclat, i és pràctic.

Si voleu fer-ne tant l’un com l’altre necessitareu:

Coixinet per les agulles: Cofinet d’emergència:
– Llauna buida i neta – Pot de vidre amb tapadora metàl·lica
– Cartró – Cartró
– Buata – Buata
– Tros de tela – Tros de tela
– Cola de contacte – Cola de contacte
– Fil i agulla – Fil i agulla
– Bolleta o botó petit
– Pintura d’ungles

Anem per feina!

Per el coixinet:

1- Tallau un tros de cartró una mica més petit que la mida de la llauna.

2- Tallau un tros de tela uns quants dits més gros que el tros de cartró.

3- Passau l’agulla pel voltant només amb bastes. Cosiu també la bolleta o el botó per la part bona de la tela.

4- Posau la tela amb la part bona per avall i posau a sobre la buata, i per sobre el tros de cartró. Estirau el fil i s’arrugarà i el cartró i la buata quedaran tancats a dins. Travau el fil.

5- Pintau la llauna. Jo ho he fet amb pintura d’ungles, però podeu utilitzar la que tengueu per casa.

6- Com que el que volia era que el coixinet sobresortís un poc perquè volia que s’assemblés a un cupcake, he posat un poc de cartró enganxat a dins la llauna amb cola de contacte.

8- I ja l’últim pas ha estat enganxar el coixinet a la llauna. Per fer-ho, posau cola de contacte a la tela i al cartró, esperau uns minuts i ja ho podeu aferrar. Procurau que el disc de cartró i la tela s’enganxin bé al fons de la llauna (o als cartrons de dins, si heu volgut fer també un cupcake!).

Cofinet d’emergència:

1- Bàsicament es fa de la mateixa manera que el coixinet, només que en aquest cas, el disc de cartró ha de ser de la mateixa mida que el tap del pot i no necessitau tanta tela, ja que aquest no l’heu de ficar dins del tap, si no a sobre.

I ja ho teniu! Ara només heu d’omplir el potet amb allò que vos faci més falta. I no necessitareu amagar-lo enlloc perquè queda bastant estètic. No trobau?

PD: Una bona idea també, és enganxar un imant per dins a la tapadora del pot de vidre, així, si perdeu alguna agulla amb l’imant la trobareu més fàcilment.

14 de març de 2015
POSTALS DE NADAL “ENFILADES”

Avui en dia tot això de rebre cartes per correu ordinari pràcticament ha desaparegut. Anam a Correus només per anar a cercar paquets que hem enviat a demanar a botigues de venda on-line o, en el pitjor dels casos, alguna multa (per sort encara no m’ha passat mai!).

Però hi va haver una època, sobretot durant l’adolescència, en què entre els amics ens enviàvem postals per Nadal. Record anar d’una papereria a una altre, cercant la postal ideal per tal familiar o tal amic. N’hi havia (i n’hi ha) de més clàssiques i de més brusqueres i modernes. També n’hi havia amb tocs daurats, amb música, amb efectes especials… I tot això s’està perdent. Les xarxes socials s’omplen de felicitacions virtuals que, en poc temps i esforç, desitgen el millor a moltíssima gent.

En cert sentit, és una sort. En no enviar tant de paper estam protegint una mica la natura. Però també estam perdent aquella il·lusió dels dies previs al Nadal de veure quantes postals arribarien. Enguany, com en altres ocasions, les postals seran fetes meves. Crec que els regals fets expressament per algú en concret, i a més, fets pensant en aquella persona són els que més s’aprecien. A mi per exemple, m’encanta quan algun dels meus alumnes es presenta un dia amb un dibuix fet seu, una polsera (d’aquestes de gometes que estan ara tan de moda), o qualsevol altra cosa que ha fet amb les seves mans. T’ho entrega amb molta il·lusió, i jo ho rep de la mateixa manera.

En fi, que si enguany voleu tornar a aquella costum d’enviar postals per Nadal a la família o als amics, potser vos interessarà aquesta entrada. En aquesta ocasió, les postals són fetes amb fils, cosides.

Materials que necessitareu:
– fil (jo he utilitzat del tipus Dàlia, del que s’usa per fer punt mallorquí)
– cartolina
– agulla
– llapis
– goma
– plantilles
– punxó
– tisores
– cartró o feltre

Mans a l’obra!
1- Primer de tot, heu de fer el dibuix que volgueu cosir per la part posterior de la cartolina. Per si no sabeu què fer al principi, vos deix aquí una fulla amb plantilles que podeu imprimir sobre cartolina i retallar.

2- Quan tengueu el dibuix marcat sobre la part heu d’agafar un punxó i fer forats. Convé que per baix de la cartolina poseu una superfície tova, com un cartró, així podreu punxar millor sense fer malbé la taula. Heu de fer tants de forats com vos agradi a voltros. Els podeu fer més junts o més separats. En l’arbre els he fets molt junts, en els estels just els he fet en els vèrtex i en el centre.

3- La següent passa és cosir, i ara aquí és on entra la vostra creativitat. Podeu fer el cosit “ordenat” com en l’estrella, o totalment aleatori, com és en l’arbre.

4- En acabar, procurau fer el nus ben arran de la cartolina, que no balli massa, si no se vos desfarà el dibuix de fil.

(*) Per fer les que tenen la cartolina blanca baix el fil, heu de retallar les plantilles i en comptes de marcar-les, cosiu-les directament. Per a què vos sigui més fàcil, podeu punxar les dues cartolines juntes i així tendreu tots els forats ben centrats.

I… ja està! Només haureu d’escriure la dedicatòria i desitjar el millor a qui voltros volgueu.

7 de desembre de 2014