Etiqueta: curs

BUNDT CAKE DE CARABASSA I XOCOLATA
Aquesta setmana, en concret el 15 de novembre, s’ha celebrat el Dia Nacional del Bundt Cake (a EEUU). Jo, i crec que molta més gent, crec que hauria de ser un dia internacional. Aquests motlles són els més pràctics i divins que conec. Ja en tenc 8 a la col·lecció!

Sí, ja sé que n’he parlat altres vegades, però és que em tenen de veres ben enamorada. I parlar de bundts és parlar de na Bea Roque. Aquest bundt que veis és una de les seves receptes, bé, quasi, vaig canviar un dels ingredients i en vaig llevar un, però perquè no el tenia. Idò això, aquest bundt que teniu a les fotos és una recepta seva d’un curs al que vaig anar que es deia Bundts Saludables.

No sabia què esperar amb aquest títol, però va resultar ser curiós. Resulta que els bundts que varem fer eren tots a base de verdures. No precisament sense sucre, però sí amb verdures: bundt d’espinacs i pinyons, d’alvocat i llavors de chía, de sopa de tomàtiga… Però ja que tenia un pot de puré de carabassa era qüestió d’aprofitar-lo. Si no teniu puré de carabassa de compra el podeu fer voltros posant la carabassa dins del forn i després triturar-la. Comprant-la us assegurau que sempre us sortirà el bundt igual, amb la mateixa humitat i sabor. Si preparau el puré vosaltres us arriscau a que no us surti sempre de la mateixa manera. Si clicau aquí veureu quin és el que vaig comprar jo.

Ingredients:
- 250 ml de girasol
- 300 g de sucre
- 4 ous L
- 250 g de farina
- 1 i 1/2 culleretes de bicarbonat
- 2 culleretes de canyella en pols
- 1 cullereta de nou moscada
- 1/2 cullereta de clau en pols (com que no en tenia no n’he posat)
- 3/4 de cullereta de sal
- 400 g de puré de carabassa
- 100 g xocolata trossejat (a la recepta tradicional són 100 g de nous)
- 100 g de xocolata + 100 g de nata per muntar
Pas a pas:

1- Posam tots els ingredients sòlids (farina, bicarbonat, canyella, nou moscada, clau i sal), tamisam i reservam.

2- Amb una batedora de varetes batem els ous amb el sucre fins que blanquegin. Afegim l’oli a poc a poc sense deixar de batre fins que estigui tot integrat.

3- Amb una llengua de silicona afegim el puré de carabassa fins que estigui tot integrat.

4- Incorporam la mescla de la farina en tres vegades, acabant de mesclar-la si fa falta amb la llengua de silicona.

5- Afegim la xocolata trossejada i mesclam per a que quedi uniformement repartida.

6- Vessam la mescla en el motlle que hàgim triat prèviament untat amb esprai, oli o mantega i allisam la superfície.

7- Posam en el forn prèviament encalentit a 175º durant 40-45 minuts o fins que en punxar-lo amb una broqueta aquesta surti neta.

8- Si ho feim en un motlle de bundt cake en treure’l del forn esperam 10 minuts per treure la coca del motlle. Passada aquesta estona, agafam el motlle pels costats i pegam un copet sec per comprovar que estigui ben separat. Ja podem treure la coca del motlle i deixar acabar de refredar sobre una reixa.

9- Per acabar, encalentim la nata i quan estigui a punt de bullir afegim la xocolata trossejada i la fonem. Repartim la ganache per sobre del bundt.

A poc a poc aniré preparant tots els altres, perquè aquest ha donat molt bon resultat. I si no em creis podeu demanar-ho als meus companys de feina. No en varen deixar gens!

Fins la setmana que ve!

Besades!
17 de novembre de 2017
MESKOUTA
Vacances!!! Sí!!! Ja estic de vacances, el que no significa que no tengui feines, això mai. Però bé, em puc aixecar un poc més tard que de costum i puc anar un poc al meu ritme. Potser pugui tornar a dur el blog una mica més al dia ja que aquest darrer mes pràcticament l’he tengut abandonat. I em sap greu, però no es pot estar a moltes coses a l’hora.

I és que aquest darrer mes he estat fent moltes coses a l’hora com per exemple acabar tooootes les feines de l’IES (que no són poques) per poder anar de vacances sense mals de caps o fer un curs online de rebosteria àrab.

I aquesta darrera “feina” ha estat a la vegada fantàstica i terrible. Fantàstica perquè els aromes de la meva cuina eren… uf… no us ho podeu imaginar. Però també terrible, perquè justament les setmanes del curs varen ser les de l’onada de calor i les de més feina a l’institut. Podeu imaginar que encendre el forn no era plat de bon gust, però així i tot ho vaig fer i en varen sortir meravelles!

Batbout, galletes ma’amoul i ghribas.

Khaliat al nahal, basbousa, barazek i baklava de pistatxos.

En aquestes imatges podeu veure el que vaig poder cuinar. Falten unes quantes receptes per practicar, però amb el temps les aniré fent. I la darrera que he fet és la que teniu en aquesta entrada. I me direu: “si sembla una coca normal”. Idò sí, és una coca “normal”, però mai se m’hagués acudit posar els ingredients en les mesures que du aquest. De tot d’una les vaig trobar excessives, però no ho han estat gens. Va sortir una coca esponjosa i molt aromàtica… i alta! La meskouta és una coca d’origen argelí, i segons la professora del curs, na Belén, ve a ser la primera lliçó de rebosteria que reben allà. Traduïda a les nostres costums vendria a ser la coca de iogurt, que és amb la que la majoria hem començat. Anam amb la recepta?

Ingredients:
- 250 g farina
- 5 ous XL (és molt important que siguin d’aquesta mida)
- 160 g de sucre
- 160 g d’oli de girasol
- 1 cullerada sopera de vainilla
- 1 sobre de llevat en pols (tipus Royal)
- 1 pessic de sal
- El suc i la pell ratllada d’una llimona.
Pas a pas:

1- Pesau la farina i afegiu la sal i el llevat i reservau.

2- Separau els vermells i els blancs dels ous. Reservau els blancs.

3- Blanquejau els vermells, i quan ja comencin a estar afegiu el sucre.

4- Quan ja estiguin pujats els vermells afegiu el suc i la pell ratllada de la llimona, la vainilla i l’oli. Afegiu també els ingredients secs que havíe reservat al principi. Queda una pasta molt espessa, és com a de quedar.

5- En un bol net pujam els blancs fins que estiguin ben fermes. Afegim aquesta merenga a la mescla anterior anant en compte de no baixar-los massa.

6- Perquè quedés així d’alt he utilitzat un motlle de 18 cm de diàmetre que he folrat de paper de forn fent que sobresortís uns 10 cm, així ha pujat per sobre del límit del motlle però no ha vessat.

7- Forn a 165º uns 55-60 minuts, depenent del forn. No ha de quedar molt sec.

Si me permeteu el consell, aquest curset de La Tallereria és molt recomanable. No deixeu perdre l’oportunitat pel setembre! A mi m’ha encantat, i segurament en faré algun altre (quan no faci tanta calor!).

Ens veim aviat!

Besades!
6 de juliol de 2017
CHEESECAKE D’OREO
Tanta sort que hi ha gent a qui li agrada tot aquest món dels ordinadors i els entén, perquè si fos per jo… Estaria ben perduda. He tengut problemes amb les actualitzacions del blog des de fa setmanes, però aquesta, justament encara ha anat pitjor. No podia pujar fotos de res. I clar, les receptes estan bé, però les imatges també, no?

Després d’una setmana de no publicar res, com us deia, vos duc aquesta recepta que ens va ensenyar n’Alma Obregón en un taller que va venir a fer a Palma. La veritat és que no la varem fer precisament així, la vàrem fer en tassonets individuals i com que ara segurament començareu a tenir comunions, aniversaris o, simplement, us fa ganes fer una sopar o dinar a l’aire lliure crec que aquesta és una de les receptes que us pot venir de perles! L’hem tastada de gelera i de congelador, i de les dues maneres és boníssima!

Ingredients:

Per la base
- 170 g de galletes tipus Oreo
- 45 g de sucre
- 95 g de mantega fusa
Per la crema
- 500 g de formatge Philadelphia (jo he posat mascarpone)
- 180 g de sucre (en podeu posar manco ja que el conjunt és dolcet)
- 200 ml de nata per muntar, freda
- 1 cullereta d’extracte de vainilla
Per decorar
- Minioreo
Pas a pas:

1- Preparam primer la base triturant les galletes fins que quedin ben fines i li afegim la mantega i el sucre fins a formar una pasta. Si feim un pastís gros untam un motlle desmontable amb mantega i escampam la pasta per tota la base. La pujam una mica pels costats procurant que ens quedi el mes llisa possible amb l’ajuda d’una cullera o una espàtula. Si ho feim en tassonets en posam una quantitat a baix i pitjam suaument. Reservam a la gelera mentre preparam la crema.

2- Batem el formatge amb el sucre i la vainilla i reservam.

3- Començam a batre la nata i quan ja estigui ferma incorporam la crema de formatge molt suaument amb una espàtula, amb compte que no baixi molt.

4- Vessam la crema sobre la base si és en el pastís gros i ajudant-nos d’una cullera o espàtula allisam la superfície (també podem fer algun dibuix). Si és en versió tassonet individual us quedarà molt bé si posau la crema en una màniga pastissera i la posau com si estessiu decorant un cupcake.

5- Decorau amb galletes oreo mini.

6- Deixau a la gelera durant tot el vespre perquè agafi cos.

No som especialment fanàtica d’aquest tipus de galleta, però he de reconèixer que aquesta combinació me va agradar molt. En la imatge d’aquí a baix teniu les postres individuals que vàrem fer aquell dia. En alguna altre ocasió us en duré un altre, si voleu triar estau a temps!

Ens veim aviat? Una besada!!!
2 de juny de 2017
RECEPTES IL·LUSTRADES

Aquesta entrada és diferent a totes les demés del blog. No en trobareu cap així. I no només perquè en aquesta ocasió no us duc una “recepta”, us en duc tres! I de la manera més artística possible, receptes il·lustrades.

Cheese cake, disseny de Paola Bautista

Com ja sabeu, faig feina a un institut, l’IES Porto Cristo. Enguany faig una assignatura que m’encanta, Dibuix Artístic, a primer de batxillerat. En ella, els meus alumnes fins ara han après a treballar el dibuix del cos humà amb diferents tècniques i ara ens hem endinsat, ells i jo, en el món de la il·lustració.

Cupcake de vainilla, dissenys de Sara Macias

Podia haver-los demanat qualsevol treball. Podia haver-los demanar una tira còmica, el disseny d’una màquina inventada, una vinyeta sobre un tema en concret… Però no. Els vaig demanar una recepta il·lustrada. Senzill? No tant com sembla.

Macarrons freds, disseny de Kevin Rivera

Per fer un dibuix en el que s’hi reflecteixin unes instruccions i siguin entenedores hi ha al darrera una gran feina de reflexió. També de tria d’estil i de colors. No és una de les feines més senzilles que els he demanat, sobretot perquè encara estan a 1r. Però hi han posat una gran voluntat en general. I amb millor o pitjor fortuna se n’han sortit.

Per fer-ho una mica més interessant, el dia del lliurament de la il·lustració vàrem fer un petit concurs. Entre ells n’havien de triar tres, i aquestes tres serien les protagonistes d’una entrada d’aquest blog. No les he triat jo, ho han fet ells. Les tres que ells han considerat que són les millors són les que teniu aquí: el cheescake, dissenyat per na Paola; els cupcakes de vainilla, obra de na Sara; i els macarrons freds, representats per en Kevin. No us puc dir quin ordre tenen perquè no era el més important. Com tampoc us puc dir l’ordre de la següent part d’aquesta entrada.

El mateix dia del lliurament, a més del dibuix, havien de lliurar la recepta que representaven. No em digueu que no us agradaria venir a alguna de les nostres classes? 😉

No vegeu quins nervis. Perquè una cosa és lliurar un treball escolar, i una cosa molt diferent és que també hagis de cuinar! Però ja ho veieu a les fotos, amb les il·lustracions se’n varen sortir. I amb els plats (sospit que alguns amb l’ajuda inestimable de mares o pares) també.

Per triar els plats guanyadors vàrem demanar ajuda a dos membres de l’equip educatiu i al policia tutor de l’institut: en Pep, n’Estefania i n’Andreu. Crec que l’acord va ser unànime, no tingueren massa problemes a l’hora de triar els tres primers plats. I despertaren l’enveja d’algun professor que per qüestions d’horari no va poder venir a fer de jurat…

Els teniu tots tres aquí: cheescake de na Paola, creppes de na Núria i kebab den Ouassim. I sí, podeu estar segurs que són tan bons com semblen a les fotos.

Esper algun any poder tornar a repetir aquest treball. O poder-vos ensenyar les coses que anam fent, ja que, encara que de vegades els projectes tenen algunes dificultats al final els aconseguim superar, millor o pitjor. Però si fallam i ens equivocam aprenem dels errors, que des del meu punt de vista és el més important.

La setmana que ve sí, recepta. Quina? Ja ho veurem! Vendreu a veure-la, no?

Besades!!!

2 de març de 2017
PRALINÉ D’AVELLANA
Aquesta és una d’aquelles receptes que durant una temporada fas molt i de cop i volta estàs anys a tornar a fer. Sense cap sentit deixes de fer-la, no perquè sigui complicada, al contrari. Però n’hi ha d’altres de més vistoses que atreuen més l’atenció.

Enguany però, no m’hi he pogut estar. Recordava que era molt bona, les avellanes m’encanten. I avellanes amb mel? Buah! No hi ha paraules.

Aquesta recepta la vaig aprendre a un curset de cuina al Centre d’Adults de Manacor, ja fa uns anys. De totes les receptes que ens varen ensenyar aquesta ha estat la única que he repetit més d’una vegada. I crec que ningú que n’ha menjat ha dit que no li agradés. Té un gust ben especial.

Com podeu veure, he fet els pralinés a dins motlles d’alumini d’un sol ús. És més fàcil a l’hora de treure’ls del motlle i d’aquesta manera els podeu regalar sense passar pena.

Ingredients:

Per la base
- 300 g de farina
- 150 g de mantega
- 150 g de sucre
- 1 ou
- 1 polsim de sal
Pel praliné
- 180 g de mantega
- 180 g de nata
- 170 g de mel
- 75 g de sucre
- 450 g d’avellanes
Pas a pas:

1- Començau preparant la base mesclant tots els ingredients i posant la pasta de base en motlles d’alumini (d’aquests d’usar i tirar). Aquests us seran molt més còmodes a l’hora de treure’ls i servir el praliné que un de ceràmica o de vidre. Procurau untar els motlles abans de posar-hi res amb oli, mantega o spray.

2- Posam la mantega, la nata, la mel i el sucre al foc. Ho feim bullir entre 5 i 10 minuts a foc mitjà.

3- Mentre tenim la mescla al foc picam les avellanes. No és necessari que quedin trossos molt, molt petits.

4- Afegim les avellanes a la mescla anterior i deixam que torni a bullir. Quan arrenqui el bull ho podem treure del foc.

5- Posam a sobre de la base el praliné i ho posam al forn que haurem encalentit a 160º amb el ventilador posat (si el vostre forn no en té podeu pujar la temperatura 10º-15º). Procurau posar els motlles a mitjana altura dins el forn. Enfornau durant 30-40 minuts.

Per decorar he posat un polsim de purpurina comestible. A sobre d’això hi he posat unes estrelletes de cartolina per deixar una reserva i hi he espolsat cacau pur sense sucre. Quan es treuen les estrelles de cartolina ens queda la marca amb la purpurina.

No ho trobau un detallet moníssim (i boníssim!) per regalar o per posar a la taula de Nadal? Mirau si és fàcil quedar bé!

Abans de les vacances de Nadal només em queda una recepta per penjar, després m’agafaré unes petites vacances per carregar piles i idees, si ho trobau bé 😉 .

Besades!!!

PD: Si us saltau el pas de posar la base, i només feis el praliné, ho poden menjar celíacs.
15 de desembre de 2016
BUNDT CAKE DE XOCOLATA I NATA
La setmana passada vaig conèixer una persona molt especial. La coneixia a través del seu blog, els seus llibres i últimament a través de les xarxes socials, i en persona és exactament com es mostra en tots aquests mitjans. És una persona directa i propera, és sincera de paraula, gestos i mirades. Se li entén tot encara que no xerri! Ella és na Bea Roque, del blog El rincón de Bea.

Dissabte passat, com deia, la vaig conèixer a Fer-ho Dolç, a Palma, en un curs organitzat per El obrador de mamá. Tot d’una que vaig arribar em va rebre amb una gran abraçada i una besada. És molt agradable trobar persones que, encara que no coneguis més que per les xarxes socials es faci tan propera.

Vàrem estar xerrant una estoneta mentre arribaven totes les alumnes i quan hi vàrem ser totes, davantal posat, començàrem a aprendre tot aquest món dels bundt cakes.

Els bundt cakes són pastissos, o coques, fets amb uns motlles especials. Tan especials que tenen nom propi! Cada disseny de motlle que la casa Nordic Ware posa a la venta té un nom. El motlle que he utilitzat per aquest bundt és el Chiffon. Aquests motlles estan fabricats amb alumini colat i tenen una capa antiadherent que ajuda a que la coca es desenganxi perfectament. Amb aquests dissenys tan complicats es podria pensat que és molt difícil treure el bescuit, però no.

Tornant al curs, na Bea ens va ensenyar tots els secrets d’aquest motlles i de les bases de les diferents receptes que es poden fer amb ells. En total férem 6 bundts: el de whipped cream, el red velvet, un angel food cake, una mort per xocolata, un de llimona i un de canyella i nous. En total varen ser quasi 6 hores de forn i kitchen aid. Vàrem riure molt i vaig coneixer molta gent (en especial na Marilena! Ens coneixíem a través de les xarxes socials però mai havíem coincidit a cap curs). També ens en vàrem poder endur els llibres de na Bea signats i fotos! Però el que més valor de tot són els consells que ens va donar: la manipulació dels bundts, la cura dels motlles, la neteja…

I de tots ells, avui he intentat aquest: el whipped cream bundt cake, però com que m’he oblidat la maizena… he canviat el seu pes per cacao, que també es pot fer.

Ingredients:
- 285 ml de nata fresca (crème fraîche)
- 3 ous talla XL
- 200 g de sucre
- 200 g de farina
- 50 g de cacau
- 2 culleretes de llevat en pols
- 3/4 de cullereta de sal
- 2 culleretes de pasta de vainilla
Pas a pas:

1- Pujau la nata i reservau-la.

2- Pujau els ous a velocitat mitja-alta durant uns tres minuts, veureu que comencen a blanquejar-se. Anau afegint el sucre a cullerades per a què es vagi fonent a poc a poc. Quan ja estigui ben integrat el sucre afegiu la pasta de vainilla.

3- Posau la farina, el cacau, la sal i el llevat en un bol i mesclau-ho bé. Afegiu aquesta mescla en 3 vegades a la mescla dels ous, fins que estigui tot ben integrat.

4- Ara, afegiu la nata també en 3 vegades.

El motlle el podeu greixar amb el que volgueu, però és convenient que sempre sigui amb el mateix: oli, mantega, esprai antiadherent… Un cop ben distribuit el greix que empreu, donau-li la volta (per si ha de degotar un poc) fins que hàgiu de posar-hi la pasta.

Encalentiu el forn a 175º, i deixau-hi el bundt 35-45 minuts o fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti nét. En el meu forn hi ha estat 50 minuts, ja sabeu que cada forn és un món!

M’ho vaig passar molt bé, i perquè vegeu una pinzelladeta del que vàrem fer aquell dia aquí teniu unes quantes fotos. Ens veim la setmana que vé! Si teniu algun suggeriment el podeu posar en els comentaris!

Una besada!!!
15 de maig de 2016
REPINTAR MOBLES AMB CHALK PAINT
Sona una mica estrany, sí, però el chalk paint és una pintura fantàstica i amb moltes possibilitats. Que què és el chalk paint? Bàsicament és pintura amb guix. Hi ha una dona, n’Annie Sloan, que ha registrat “chalk paint” com a marca seva, per tant hauriem de xerrar de pintura de guix, així en català, per mor de marques i aquestes coses.

És una pintura que, com us deia abans, té moltes possibilitats: no fa olor, s’anivella sola (per tant una vegada seca no deixa marques de pinzell), es comercialitza en molts de colors i es poden mesclar entre sí, es poden pintar moltes superfícies (vidre, metall, fusta, tela…), tots els estris es poden netejar amb aigua, i crec que el millor de tot és que no és tòxica, per tant es poden pintar fins i tot juguetes de nins.

El cas és que, com ja vos vaig dir, he de fer repòs, però no puc estar sense fer res. I me vaig apuntar a un curs on-line de pintura amb chalk paint. I m’encanta!!! Per ara ja hem pintat sobre totes les superfícies, i aquesta setmana ens estan ensenyant altres tècniques. Per exemple, la que he utilitzat per pintar aquest tamboret. I com que tot això ho puc fer d’asseguda…

El tenia per ca nostra i estava a punt de tirar-lo. Tenia la tela molt gastada i amb taques que ja no sortien, la fusta no m’agradava… però encara tenia utilitat i em resistia a llençar-lo. I vet aquí que ha estat una sort, perquè ara tenc un seient útil i del que m’agrada el seu aspecte!

Us cont com l’he fet:

Materials:
- Pintura chalk paint (jo he utilitzat els colors: gris New York, vintage, sal ibiza, ocre Sahara i blanco nube, tots ells de la marca La Pajarita)
- Pinzells sintètics
- Pinzells d’escuma
- Cinta de pintor
- Plantilla
Pas a pas:

1- Aquesta pintura té la meravellosa propietat que no necessita haver de fregar la fusta abans de pintar! Per tant el que he fet ha estat pintar les potes amb el color sal ibiza. He deixat assecar la primera capa i n’hi he donat una segona, ha estat suficient.

2- Un cop ben eixutes les potes, he posat cinta de pintor just a baix de la tela, per no tacar la fusta.

3- He donat una capa de color vintage a la tela, i he esperat a que estés ben eixuta. Al cap d’unes hores ja he pogut donar la segona capa, i així ha estat suficient per tapar tota la tela i que no es veiessin els colors.

4- Amb la cinta de pintor he fet unes reserves per pintar unes línies de diferents gruixes, com podeu veure. En aquesta ocasió he utilitzat el color ocre Sahara. No he aplicat la pintura de manera uniforme i ho he fet amb un pinzell d’escuma, de manera que en alguns llocs n’hi ha més que en altres, com si estés gastat. En estar eixut ja podeu treure la cinta de pintor.

5- Per acabar, he subjectat la plantilla amb la cinta de pintor ben centrada, trepitjant les línies grogues, i he aplicat la pintura com en el pas número 4, sense massa uniformitat. En aquest cas he aplicat el gris New York rebaixat una mica amb el blanco nube.

Com veieu, no m’he complicat massa… Bé, amb la plantilla una mica perquè com que no en tenia cap, l’he treta de Pinterest i l’he retallada jo. Quin mal de dits que he arribat a tenir d’apretar amb el bisturí… Però el resultat m’agrada. No sé què trobareu vosaltres, però aquesta pintura és tot un descobriment. Ja estic pensant a veure que faré durant les vacances d’estiu…

Ens veim la setmana que ve? Vaig recuperant les forces a poc a poc i tenc ganes de preparar-vos una recepta salada per Sant Jordi!

Besades!!!

PD: Procurau posar-vos roba que es pugui embrutar, aquesta pintura NO surt de la roba de cap manera!

PD2: Rentau els pinzells, tot d’una que no els hàgiu de mester, amb aigua. No els renteu amb disolvents.

PD3: Aquestes pintures no són precisament barates, però amb un potet petit podeu pintar molta superfície i a més és molt cobrent.
15 d’abril de 2016
CURS DE DIBUIX AMB PHOTOSHOP (PER A CREAR TAULES DOLCES)

Des que vaig veure per primera vegada aquestes taules me’n vaig enamorar. No hi puc fer més! A vegades me pareixen un poc “embafadores” en el sentit de que tot és massa coordinat, massa rosa o groc o blau… però tenia ganes d’aprendre a dissenyar, imprimir, retallar i montar toooooooota una taula dolça jo tota sola.

Però clar, on vas a cercar això en tot Mallorca, i que no suposi desplaçaments pesadíssims? Idò per internet!

De veres que en això de cursos per internet no hi tenia molta confiança fa un temps. Però un bon dia vaig conèixer els cursos de na Jackie Rueda, de la que ja us he xerrat alguna vegada. D’aquells cursos en vaig sortir encantada ja que les meves fotos han millorat molt (d’acord, alguna vegada són una mica més fluixes però és que no sempre hi ha la inspiració al màxim!). De na Jackie n’he fets de foto però també un de màrketing i un de blogging. En ells he conegut gent fantàstica amb la que ara ens comunicam a través de facebook o els nostres propis blogs (Jana con jota, En mi cajón de sastre, Mes petits accidents, Having fun, Gata flamenca, Lavanda Love… segur que me deix algú, per favor no m’ho tengueu en compte!!!).

Res, que com que ja us vaig dir en una entrada anterior en la que us parlava sobre els meus llibres imprescindibles de cuina, na Julia Guarch té un blog que es diu Postreadicción. De veres, entrau-hi, tot és tan… cuco… és que no sé com expressar-ho. M’encanta! Realment no és massa el meu “estil”. Però és que tampoc tenc un estil molt definit, sempre faig el que me fa ganes en aquell moment. I a més, no diuen que saber coses no ocupa lloc?La cosa és que em vaig inscriure al curs de dibuix amb photoshop per a taules dolces. El curs dura un mes i mig. En l’enllaç que us he posat hi ha tota la informació.

El primer mes na Julia t’ensenya com funcionen les eines de photoshop i t’envia diferents exercicis per a què et vagis acostumant a utilitzar-les. Si tens algun problema només li has d’enviar un mail i en poques hores (com a molt en un dia) et contesta, i això és fantàstic.Ja les darreres lliçons del primer mes són encaminades a muntar la taula dolça: com imprimir, retallar, trucs… A vegades no t’imagines com de senzilles poden ser les coses fins que t’ho ensenyen!

I ja, els darrers 15 dies són els de “treball de final de curs”. Per això, has de dissenyar una taula dolça (el motiu); preparar totes les capsetes, wrappers,…; imprimir-los; retallar-los i fer-lis fotos per entregar-los a la profe. Mentre vas preparant tot això, na Julia t’envia cada dia nou material adicional per a que tenguis més recursos una vegada hagis acabat el curs.I això és el que he fet: he dissenyat una imatge, el cupcake (bastant millorable). He dissenyat també la trama de puntets. He dissenyat totes les peces, les he imprimit, retallat, muntat i fotografiat… i aquí en teniu el resultat! Què trobau?

Encara que trob que podria haver quedat millor, per ser la primera vegada que faig una cosa així, n’estic ben contenta. 🙂

Una amiga em diu que deixi la feina i hem dediqui a fer coses d’aquestes. Sincerament, no em desagradaria, però per això crec que encara em falta molt per perfeccionar… i per ara estic molt contenta amb els meus alumnes i la meva feina a l’IES.

Si us animau a fer algun d’aquests cursets o n’heu fet algun i voleu compartir la vostra experiència, per favor, no ho dubteu i deixau un comentari en aquesta entrada.

Besades a tots!!!

PD: Us heu fixa’t en l’etiqueta de la foto de la portada??? Me la va regalar una amiga i em va fer molta il·lusió!!! Moltes gràcies Llúcia!!!

19 de febrer de 2016
TALLER DE PASTISSOS INDIVIDUALS AMB EN LUÍS OLMEDO

7’10 del matí. Cotxe cap a Palma per anar al taller de pastissos individuals d’en Luís Olmedo, del blog My European Cakes. Una passada! Això sí, 6 hores de curset sense quasi parar i no precisament un dia de temperatures suaus a Mallorca.

En Luí Olmedo explicant-nos
els diferents elements de decoració.

Xocolata daurada, o amb transfers, i macarons per decorar.

No puc mostrar-vos fotos de tot el procés del que hem fet avui, perquè ja us dic, no hem parat. A primera hora del matí ens hem dividit en tres equips i hem començat per preparar la coca que hem utilitzat per a totes les petites tartes, la Gioconda d’ametlla.

Tarta bavaroise de maduixa.

Un cop llestes les coques, en Luís ens ha explicat la teoria de la gelatina. Una cosa tan senzilla que tots coneixem resulta que no ho és tant. Sabíeu per exemple que la gelatina no gelifica l’alcohol? Curiós, eh? Doncs bé, un cop apresa la teoria, aquesta s’ha de posar en pràctica. Ens hem dedicat una bona estona a preparar els glassejats que cobreixen els pastissets. N’hem fet de xocolata blanca, pels pastissets de maduixa i de mango, i de xocolata negra mirall i de caramel pels altres.

Cobrint la bavaroise de maduixa
amb la cobertura de xocolata blanca.

Cobrint les tartes de mouse de mango
amb la cobertura de xocolata blanca.

En aquestes altures ja teniem una gana espantosa! Imaginau-vos l’hora que hem començat i el que ens faltava encara per fer i algun sols tenia el cafè del matí dins la panxa. Per tant ens hem aturat per berenar una mica. Bé, berenar i estudiar la tercera part de la teoria d’avui: la mouse i la ganache.

Pastisset de mouse de mango
i xocolata blanca.

Tiramisú.

I clar, després de la teoria… la pràctica! Aquesta és la part que ens ha costat més al meu equip. Ens han canviat la marca de la xocolata i no es fonia de cap manera!!! Ens ha costat però al final ho hem aconseguit. Recordau que la gelatina té unes característiques especials? Idò resulta que una d’elles és que tampoc gelifica el mango. Per això s’ha de dur el puré de mango fins a 80ºC, però per afegir la gelatina s’ha de baixar uns 15ºC. I per afegir la nata semimontada s’ha de baixar uns quants graus més. Sabeu com és de complicat baixar de graus amb aquesta calor? Ho hem posat a bany Maria d’aigua freda, l’hem canviat de bol… una mica de tot fins que finalment hem aconseguit integrar tots els ingredients. Mentre, els altres equips preparaven cada un un tipus de pastisset diferent, amb les seves mouses o bavaroises.

Alguns dels pastissets dels alumnes. Una passada!

Intentant passar un pastisset de mango a la
caixa sense destrossar-lo. (Ho he aconseguit!)

I ha arribat la fase més divertida i creativa de la jornada, que la veritat ens ha enganxat ja molt cansats (duiem 5’30 h sense parar) . Hem posat les cobertures i hem col·locat les decoracions que ens ha preparat en Luís.

Tarta de mouse de xocolata amb cruixent
de praliné i cobertura de xocolata blanca.

Tarta de mouse de xocolata amb cruixent
de praliné i cobertura de caramel.

Ens ho hem passat molt bé, encara que crec que en Luís no està acostumat al caràcter cridaner i xerrador dels mallorquins i l’hem agobiat una miqueta… Luís, tranquil, som una mica renouers, però divertits!

I ja per acabar, la darrera aventura del dia: tornar a Manacor i que els pastissets, que necessiten pràcticament estar congelats, sobrevisquin. Han arribat “d’aquella manera”, els de xocolata sobretot són els que han patit més, per això no tenen foto “bona”, i els de colorins la tenen, però he patit i molt pensant en que es fondrien sobre la taula mentre els feia la foto.

Part dels pastissets dins la capsa abans de partir cap a Manacor.

El meu pastís de xocolata blanca i mango,
que ha arribat mig “d’aquella manera” de Palma.

Ha tengut la mateixa sort el de bavaroise de maduixa.

Amb en Luís, el profe!

Sincerament, si en Luís torna, i na Mònica de Guindalia m’hi vol, tornaré a fer-hi algun curs segur!!!

27 de juny de 2015