Etiqueta: pintura

MONA DE PASQUA 2017
Sol passar. Més sovint del que molta gent es pensa. I crec que pot passar en qualsevol professió. És començar les vacances i estar malalt. Res, pot ser sols un constipadet, però ja et xafa els primers dies. I ara estic escrivint aquesta entrada amb un poc de febre. Si trobau alguna errada no m’ho tengueu molt en compte.

En això de cuinar hi ha una cosa fonamental: algú s’ho ha de menjar. El meu padrí no deixava res mai dins el plat i no deixava que nosaltres ho féssim, i és una cosa que m’ha quedat dins el cap. I el que vaig cuinant algú s’ho menja, no patiu. La família a vegades ja està embafada, els amics també en reben part, i els companys de feina… si arriben prest encara en troben. A l’hora del pati a vegades no en trob ni jo!

Com que diumenge ja és Pasqua, i enguany la meva nebodeta ja és suficientment gran com per adonar-se’n més de les coses li vaig fer diumenge passat aquesta “mona” de Pasqua. I ho pos entre cometes perquè realment és com la de fa dos anys, és un poc “my way”. Però en qüestió de decoració volia provar aquesta tècnica, i tenia els pollets guardats per posar a sobre des de feia setmanes. I és que no necessit excuses per fer aquestes coses, però la nina dels meus ulls me les dóna totes!

Ingredients:

Per la mona
- Una coca com aquesta
- Pel farcit: confitura de fraules i fraules laminades
- Cobertura: crema de mantega, la recepta que més us agradi, o nata ben ferma i colorant (jo vaig utilitzar el color celest de la marca Wilton)
Per la decoració
- Xocolata blanca
- Colorant groc en pasta de la marca Wilton
- Cacau en pols sense sucre
- Aigua
Pas a pas:

1- Muntau el pastís com us vengui més de gust. Jo l’he farcit amb confitura de fraules i fraules laminades, però farcida de xocolata també té el seu punt…

2- Tenyiu la crema de mantega, o la cobertura que volgueu posar del color que més us agradi. Deixau la mona a la gelera per a què agafi cos.

3- Mentre, podeu preparar els ous de decoració. Jo els he fet de xocolata blanca tenyida de groc. No ha quedat tan intens com volia, però m’agraden com han quedat. Per això, foneu la xocolata, anant alerta de no cremar-la, i tenyiu del color que volgueu. Posau-la dins els motlles i esteneu bé per tot donant copets amb la mà de manera que estigui ben repartida per tot. Retirau la xocolata sobrant. Deixau endurir i refredar a la gelera.

4- Posau en un bol el cacau i afegiu aigua fins que quedi el cacau ben líquid i sense grumolls.

5- Treieu la mona de la gelera. Protegiu la superfície on aneu a fer feina, perquè ara ho esquitxareu bé tot. Amb un pinzell banyat en el cacau líquid, esquitxau tota la superfície del pastís. Si ho feis ajudant-vos dels dits us quedaran gotetes petites molt finetes.

6- Treis els ous dels motlles i esquitxau-los de la mateixa manera que ho heu fet en el pas anterior.

7- Decorau amb el que us faci més ganes, jo ho he fet amb xocolata daurada, els ous que heu fet i pollets (també anomenats Coc-cocs per la meva neboda).

Com es presenten les vacances? Procurau no posar-vos malalts! Unes vacances de malalt són un desastre, en tenc experiència!

Ja me direu què tal han anat les panades, robiols i altres herbes. Cuina molt!

Besades!!!
13 d’abril de 2017
LLETRES DECORATIVES
I ja s’acosta Nadal! Festes! Llums! Fred! Nadales! Un poc de tot vaja… I d’aquest “de tot” el que fa més ganes (i fa tremolar la cartera també) són les ganes de deixar la casa preparada per aquests dies. I ja sa beu que Nadal no acaba fins que no ha passat Sant Antoni… 😉 És a dir, que tenim una feinada durant més d’un mes.

Durant unes setmanetes no he comparegut per aquí perquè he tengut reunions d’avaluació a l’IES on treball, és a dir, que arribava allà a les 7,45 de matí i no tornava a casa fins a les 6 o les 7 alguns dies. Quan arribava a casa ja no feia llum bona per fer les fotos del DIY que us duc avui… Però aquí el teniu! Unes lletres ben xules (i econòmiques) per decorar algun racó de la casa per aquestes festes. Anem per feina!

Materials:
- Cartrons de diferents gruixes (de capsa resistent i de capses de cereals o de galletes)
- Lletres impreses (de la mida que volgueu i de la tipografia que us agradi més)
- Cutter o bisturí
- Llapis
- Pinzell
- Cola de fuster
- Cinta de carrosser (de pintor)
- Paper de cuina
- Massilla blanca (de la de tapar els forats de la paret)
- Paper de vidre gruixut i també de fi
A poc a poc:

1- Primer de tot cercau les lletres que us facin falta. Triau la tipografia i la mida que més us agradin. Aquestes que he fet jo fan uns 15 cm d’altes aproximadament. Preparau els cartrons també. (foto A)

2- El següent pas el podeu fer de diferents maneres. Podeu retallar les lletres en els folis i calcar-les sobre el cartró gruixut o bé fer servir paper de calc per fer-ho. Pensau a retallar-ne dues de cada una d’elles. (foto B)

3- Retallau totes les lletres amb molta cura amb un cutter o amb un bisturí. Anau molt en compte amb els dits, no heu d’haver d’anar a urgències! (foto C)

4- Retallau petits trossets del cartró gruixut , tots de la mateixa mida. Posau cola blanca en una banda de la lletra, posau els trossets de cartró en perpendicular a ella i a sobre l’altre lletra. Podeu veure com queda en la foto D. Deixau assecar les lletres amb un pes a sobre (un llibre o alguna cosa semblant). Deixau assecar la cola, segurament estarà un dia sencer.

5- Retallau trinxes de cartró finet ( del tipus del de les capses de cereals o de galletes) de la mida dels costats de les lletres. Pensau que del que es tracta ara és de tapar els costats i que no es vegi l’interior. Enganxau les trinxes de cartró amb cinta de pintor. Jo ho he fet amb cinta de carrosser, però si per casa teniu paper engomat és una alternativa magnífica, però no és tan fàcil de trobar. (foto E) L’únic problema que he tingut ha sigut amb la lletra ‘D’. Com que no té una base estable, abans de posa la trinxa de cartró en els costats he posat un pes (un cargol metàl·lic) en la base, així ja no tomba i es queda dreta.

6- Ja estam quasi acabant. Empaperau tota la lletra amb cola de fuster bastant diluïda i paper de cuina. Només he posat una capa, no necessitava més. Són lletres bastant petites, no necessiten molt de reforç.

7- En aquest moment ja teniu la lletra preparada per a qualsevol decoració, però el que jo volia era que quedassin ben finetes i llises, per tant el que he fet ha estat allisar-les amb massilla. He posat una capa ben fineta de massilla i i quan ha estat eixuta primer he passat paper de vidre per rebaixar les imperfeccions més grosses i després el paper de vidre finet per deixar la superfície el més llisa possible. Aquesta passa no és necessària si el que voleu és folrar-la de paper, per exemple.

8.- Per decorar-les les he pintat amb esprai blanc mat i després he daurat la base de manera irregular com ja vaig fer amb els ous de Pasqua, els recordau?

I en principi fins aquí seria el DIY perquè ara entraria la vostra imaginació i creativitat. Em va costar pensar en com decorar les lletres perquè hi ha tantes possibilitats… Aquí teniu unes quantes mostres que he trobat per Pinterest. Si és que la gent és molt creativa!

Imatges extretes de Pinterest

No queda res per les festes. Aprofitau aquests dies de pont per fer-les a casa, són ben entretingudes! I no sols per decorar la casa per Nadal, les podeu fer de mida XXL per decorar una festa o l’habitació dels més petits, no trobau?

Besades!
2 de desembre de 2016
RENOVAR UNA GELERA
Em fa ganes tenir una gelera nova. D’aquestes súper xules, moderna, amb mil històries que la facin molt eficient i pràctica… Però la que tenc encara funciona (i molt bé), i no estic per tirar doblers d’aquesta manera.

Just hi ha un petit emperò: està bastant usada, amb alguns copets i ratllades. En alguna d’aquestes ratllades ja hi comença a haver un poquet de rovell… i és un tant trista d’aquesta manera. Vaig estar mirant molt per Pinterest a veure si trobava alguna idea que m’agradés. I en vaig trobar: el que feia la majoria era pintar o enganxar vinils o ferratines. Fàcil! Però què?

Imatges extretes de Pinterest

Aquí la cosa ja va anar rodada. Un cop ja sabia que la volia pintar tenia molt clar el motiu:

Imatge extreta de Pinterest.

Fa molt de temps que vaig trobar aquesta imatge, que és de la revista Marie Calire Idées, de la que ja us he parlat alguna vegada., i me tenia completament enamorada… Però això de pintar la gelera de color rosa i cel… No, definitivament, no. Vaig pensar de posar un espai en blanc per poder escriure i la resta decorar-ho amb pastissos (segurament en aquestes altures de la pel·lícula no us sembla estrany, no?).

Idò així és com ho vaig fer.

Materials:
- Pintura de pissarra a l’aigua (n’hi ha de diferents colors, jo vaig triar el negre)
- Pintura chalk paint (depenent del vostre disseny necessitareu uns colors o altres)
- Pinzells
- Corró d’escuma*
- Fotocòpies dels elements que volgueu pintar amb la mida que necessiteu
- Paper de calc per a roba
- Cinta de pintor
- Llapis o bolígraf
- Alcohol
- Acetona
- Cotó
Pas a pas:

1- Primer de tot, heu de fer ben neta la gelera amb cotó i alcohol, per eliminar restes de greix que hi pugui haver.

2- Amb un corró d’escuma donau una primera passada de pintura per tota la superfície que volgueu pintar. En el meu cas només he fet les dues portes, els laterals no els he pintat.

3- Un cop seca la primera capa jo en vaig donar dues més, esperant el temps recomanat en el pot de pintura de pissarra. Per a què us quedi bé, és recomanable donar les passades de pintura cada vegada d’una manera: si la primera l’heu donada en sentit vertical, la segona donau-la en sentit horitzontal.

4- Un cop hàgiu donat les passades necessàries a tota la superfície deixau-lo assecar bé. Podeu deixar la gelera així, que també té la seva gràcia. Però si hi voleu pintar algun motiu… anau al pas 5.

5- Enganxau el paper de calc per a roba en el revers de la fotocòpia amb el vostre motiu. Vigilau que la part de paper de calc en color estigui de cara a la gelera. Enganxau-ho tot amb cinta de pintor a la zona on volgueu posar aquell motiu. Passau el bolígraf o el llapis per sobre del dibuix, així el marcareu a la superfície.

6- Traieu el paper i pintau amb els colors que més us agradin.

7- Repetiu aquestes passes amb tots els motius que volgueu pintar.

8- Si heu tacat alguna zona amb pintura de pissarra i la voleu treure (sobretot damunt plàstic) mullau un cotó amb acetona (la de despintar les ungles, sí, aquesta), i fregau la zona fins a deixar-ho ben net.

I ja teniu la gelera renovada! I qui diu gelera diu armari, taula, o qualsevol altre moble de per casa que estigui una mica atrotinadet o que hagi perdut la seva gràcia original.

Si ho intentau per favor enviau-me el resultat final. M’encantarà veure les vostres propostes!!!!

Besades!!!

(*) Els corrons d’escuma (rodillos de espuma, en castellà), són l’eina ideal per aquesta feina. També anirien bé les paletines de pintor, però es veurien les marques dels pèls.

PD: El paper de calc per a roba es ven a merceries, o en botigues de patchwork i venen en paquets de 4 o 5 i en diferents colors, el que fa que sigui més fàcil veure el dibuix sobre superfície negra.

PD2: Han sortit fa moooolt poc els retoladors de chalk paint, cosa que us farà molt més fàcil repassar el contorn dels dibuixos en blanc, no com jo que ho he fet a pinzell i últimament el meu pols està… d’aquella manera…
13 d’octubre de 2016
PASTÍS VAIXELL PIRATA (I)
Per començar aquesta entrada, haureu de perdonar-me la qualitat de les fotos. Vaig tenir massa feines com per estar pendent en tot moment de la càmera. Però vaja, crec que les passes principals les vaig deixar retratades.

Fa unes setmanes va ser el 4t aniversari dels dos bessons fills de na Maria Àngela, un cosina meva. I em va demanar si podia fer un pastís de temàtica de pirates. Quan li vaig demanar si tenia alguna idea em va passar una imatge d’un pastís decorat amb fondant. Era molt xulo, però no m’agrada fer feina amb fondant, i amb aquesta calor i humitat… ufff… mala idea. Però bé, vàrem cercar altres possibilitats (ja sabeu, pinterest és una meravella a l’hora d’inspirar-te!) i varen sortir el cofre d’un tresor i un vaixell pirata. I què creieu que triaren els nins? Evident! El vaixell pirata!

Vaig cercar molts exemples, i de tots m’agradava algun detall, alguna cosa que pensava que podia aplicar al que havia de fer jo. Vaig pensar fer fotos de tot el procés, no per publicar, si no per tenir de record per si un dia en volia fer un altre (crec que estaré moooolt de temps a fer-ne un altre, duu una feinada!). Pero vaja, ja que estava fet… potser algú s’atreveixi i vulgui saber com està fet aquest, per tant… aquí teniu el pas a pas:

Necessitareu:
- Una recepta d’sponge cake d’oli
- 4 receptes de coca de xocolata (canviant la cervesa per llet)
- Una capsa de MIKADO
- Un paquetet de galletetes farcides de xocolata tipus PRÍNCIPE (jo en vaig trobar unes semblants al Müller de Manacor, si no, qualsevol que siguin petites ja van bé)
- Xocolata blanca i xocolata negra per fondre
- Perletes platejades de sucre
- Monedes de xocolata
- Pintura metal·litzada comestible: daurada i platejada; i colorant comestible en pasta: negre i blau
- Purpurina platejada
- Paper de forn
- Confitura de fruites del bosc
- Plantilla de la base del vaixell
- Plantilla de les àncores
- Palangana per forn quadrada de 24,5 x 24,5
- Palangana per forn rectangular de 37 x 25
Pas a pas:

Primer vaig preparar tots els detalls. Es poden preparar uns dies abans i guardar-se en un lloc fresc i ben tancat en una carmanyola.

a. Per les baranes del vaixell: vaig treure la part que no tenia xocolata d’un dels mikados i en vaig tallar a dos per la meitat. Amb l’ajuda d’un escuradents, vaig “soldar” les baranes amb xocolata negra. Pensau a fer això sobre paper de forn per a què després no tengueu problemes a l’hora de desferrar-ho. Queda una cosa així com podeu veure a la foto.

b. Per les àncores i ulls de bou: vaig cercar per internet el dibuix d’una àncora i a l’hora d’imprimir-la en vaig posar unes quantes còpies a la mateixa fulla, de manera que sortien unes 9 àncores a la pàgina d’una mida més o manco raonable per la mida que havia de tenir el vaixell. Vaig posar un paper de forn a sobre de la fulla impresa (pas important!). Amb un con de paper de forn amb xocolata blanca a dins vaig dibuixar sobre el paper de forn la forma que tenia de les àncores. Abans que es solidifiqués vaig posar una perleta de sucre a la creu de dalt. En vaig fer dues per si de cas…

Pels ulls de bou no vaig fer més que sucar les galletetes dins de la xocolata blanca, en vaig treure l’excés treient la galleta amb una forqueta i donant uns quants copets en el bol, i deixar-les secar sobre el paper de forn dins la gelera(*).

c. Per pintar les àncores i els ulls de bou: amb un pinzell (que no s’hagi utilitzat per pintar amb altre cosa que no sigui colorant alimentari) vaig pintar amb pintura metal·litzada platejada l’àncora i abans que s’eixugués la pintura vaig espolsar purpurina platejada comestible per sobre.

Pels ulls de bou vaig pintar per sobre de la xocolata blanca que havia posat a les galletes d’una manera molt senzilla utilitzant pintura daurada metal·litzada i fent els detalls amb colorant alimentari negre i blau.

d. I anem al vaixell! Comencem per la base. Per fer la base vaig utilitzar el motlle quadrat. Un cop treta la coca del forn (i refredada) la vaig tallar per la meitat amb una mandolina i la vaig farcir de confitura de fruites del bosc. Això es va reservar fins a l’endemà dins la gelera. Jo ja ho vaig deixar a sobre de la base de cartró on presentaria el pastís.

d. I pel vaixell: Vaig fer 4 receptes de coca de xocolata ( amb el motlle rectangular) i amb una plantilla feta amb paper de forn (això depèn de les mides del vostre vaixell) vaig tallar tres de les coques amb ella i de la darrera només vaig tallar la part del davant i del darrera. En una de les parts grosses hi vaig retallar un quadrat per poder-hi posar monedes de xocolata i perles platejades de sucre (quin vaixell pirata seria aquest si no dugués un tresor a dins?), de manera que en tallar en el punt just, sortirien del pastís.

Pel muntatge, ja ho veieu a les imatges, ho vaig fer amb confitura de fruites del bosc. Primer vaig col·locar una de les planxes fetes amb plantilla i vaig posar confitura per sobre excepte en la zona on hi hauria el forat de la planxa que aniria a sobre. Després vendria la planxa amb el forat, que farciria de monedes i perles. A sobre d’aquesta hi aniria una altra capa de confitura i la darrera planxa sencera. Per acabar, només haurieu d’enganxar amb confitura la proa i la popa. Per assegurar tot el pastís vaig posar uns quants pals de broqueta. El vaig deixar refredar dins la gelera per a què agafés cos.

Un cop ben fred, va arribar l’hora de tallar-lo per a què agafés forma. Com veieu a les imatges, sense tallar queda un vaixell recte, sense massa gràcia. Amb un ganivet de serra, i amb molta cura, vaig retallar en algunes zones per a què agafés la forma que jo volia. I a més, vaig fer 4 triangles amb la coca que quedava i vaig fer uns quants detalls.

Fins aquí la primera part del making off del vaixell. Crec que mai he fet una entrada tan llarga com aquesta… I encara queda la segona part! Preparau-vos perquè la tendreu la setmana que ve!

Besades!

(*) Realment la xocolata blanca no és xocolata, és el greix que es treu del cacau, per tant és un poc més mala de manejar. Podeu fer perfectament les àncores amb xocolata negre, seran més resistents.
11 d’agost de 2016
TITELLES DE FELTRE
Molt aviat, la nineta dels meus ulls, la meva nebodeta Maria complirà el seu primer aniversari. Festa!!!! És una nina ben viva, ja fa setmanes que camina i xerra… a la seva manera, clar. Les seves “paraules” no tenen molt de sentit, però ella es fa entendre. És molt sociable, sempre riu, és molt (moltíssim!) expressiva, i un poc teatrera també.

I és per això, per estimular-li aquesta part seva creativa, que des de fa mesos li estic preparant un regal pel seu primer anyet molt especial. És un regal que l’utilitzarà durant anys. En realitat són dos regals: un és un teatre/botiga (ja us ho explicaré en una propera entrada) i l’altre són les titelles pel teatre! Unes titelles un tant especials, ja que són personalitzades.

He fet les titelles de son pare, el meu germà Guillem, i de la seva mare, la meva cunyada Estela. També he fet la seva, però això ja serà tema d’una altra entrada. Però bé, tornant als papis, crec que qui els conegui veurà algunes semblances amb la seva versió en titella. He fet una mateixa plantilla per a totes dues, personalitzant els cabells, roba, complements…

I per si en voleu fer a casa, us duc la plantilla i idees per personalitzar les vostres.

Materials:
- Feltre de colors
- Retalls de teles
- Fil Dàlia de colors
- Fils de colors (depèn del color de la roba que faceu)
- Agulla i tisores
- Ulls de plàstic mòbils
- Cola especial per tela
- Plantilla (la que us deix en aquest post)
- Paper per fer les plantilles dels complements, llapis i goma
Anem per feina!

1- Retallau la plantilla i calcau-la dues vegades sobre el feltre que trieu per fer la titella. Retallau-la.

2- Cosiu les dues parts utilitzant el punt de trau si ho feis a mà. Si voleu fer servir la màquina de cosir jo ho faria perfilant.

3- Sobre una plantilla en paper de la titella, dibuixau els complements. Per exemple, dibuixau els cabells, afegint sempre un parell de mil·límetres per la part de fora, perquè després a l’hora d’enganxar-ho sobre la titella la base no es vegi. Mirau la imatge: he tallat la part del darrera dels cabells, la del davant i les ulleres.

4- Per fer la camiseta, he fet el mateix que amb els cabells: l’he dibuixada sobre la plantilla base i n’he tret els patrons. L’he cosida pel revers i després l’he girada. D’aquesta manera es podrà treure i posar. Més endavant li podré fer més robeta a les titelles.

5- Per acabar, enganxau amb cola de roba tots aquells complements que trobeu que heu de posar: ulls, arracades, turbants, collars, ulleres… Així deixareu la vostra titella molt més personalitzada.

Et voilà! D’aquí a pocs dies la nina farà 1 anyet, i aquest, més el teatret de titelles serà el meu regal. Més endavant us ensenyaré com ha quedat i com en podeu fer un vosaltres.

Ens veim aviat!

Besades!!!
20 de juliol de 2016
REPINTAR MOBLES AMB CHALK PAINT
Sona una mica estrany, sí, però el chalk paint és una pintura fantàstica i amb moltes possibilitats. Que què és el chalk paint? Bàsicament és pintura amb guix. Hi ha una dona, n’Annie Sloan, que ha registrat “chalk paint” com a marca seva, per tant hauriem de xerrar de pintura de guix, així en català, per mor de marques i aquestes coses.

És una pintura que, com us deia abans, té moltes possibilitats: no fa olor, s’anivella sola (per tant una vegada seca no deixa marques de pinzell), es comercialitza en molts de colors i es poden mesclar entre sí, es poden pintar moltes superfícies (vidre, metall, fusta, tela…), tots els estris es poden netejar amb aigua, i crec que el millor de tot és que no és tòxica, per tant es poden pintar fins i tot juguetes de nins.

El cas és que, com ja vos vaig dir, he de fer repòs, però no puc estar sense fer res. I me vaig apuntar a un curs on-line de pintura amb chalk paint. I m’encanta!!! Per ara ja hem pintat sobre totes les superfícies, i aquesta setmana ens estan ensenyant altres tècniques. Per exemple, la que he utilitzat per pintar aquest tamboret. I com que tot això ho puc fer d’asseguda…

El tenia per ca nostra i estava a punt de tirar-lo. Tenia la tela molt gastada i amb taques que ja no sortien, la fusta no m’agradava… però encara tenia utilitat i em resistia a llençar-lo. I vet aquí que ha estat una sort, perquè ara tenc un seient útil i del que m’agrada el seu aspecte!

Us cont com l’he fet:

Materials:
- Pintura chalk paint (jo he utilitzat els colors: gris New York, vintage, sal ibiza, ocre Sahara i blanco nube, tots ells de la marca La Pajarita)
- Pinzells sintètics
- Pinzells d’escuma
- Cinta de pintor
- Plantilla
Pas a pas:

1- Aquesta pintura té la meravellosa propietat que no necessita haver de fregar la fusta abans de pintar! Per tant el que he fet ha estat pintar les potes amb el color sal ibiza. He deixat assecar la primera capa i n’hi he donat una segona, ha estat suficient.

2- Un cop ben eixutes les potes, he posat cinta de pintor just a baix de la tela, per no tacar la fusta.

3- He donat una capa de color vintage a la tela, i he esperat a que estés ben eixuta. Al cap d’unes hores ja he pogut donar la segona capa, i així ha estat suficient per tapar tota la tela i que no es veiessin els colors.

4- Amb la cinta de pintor he fet unes reserves per pintar unes línies de diferents gruixes, com podeu veure. En aquesta ocasió he utilitzat el color ocre Sahara. No he aplicat la pintura de manera uniforme i ho he fet amb un pinzell d’escuma, de manera que en alguns llocs n’hi ha més que en altres, com si estés gastat. En estar eixut ja podeu treure la cinta de pintor.

5- Per acabar, he subjectat la plantilla amb la cinta de pintor ben centrada, trepitjant les línies grogues, i he aplicat la pintura com en el pas número 4, sense massa uniformitat. En aquest cas he aplicat el gris New York rebaixat una mica amb el blanco nube.

Com veieu, no m’he complicat massa… Bé, amb la plantilla una mica perquè com que no en tenia cap, l’he treta de Pinterest i l’he retallada jo. Quin mal de dits que he arribat a tenir d’apretar amb el bisturí… Però el resultat m’agrada. No sé què trobareu vosaltres, però aquesta pintura és tot un descobriment. Ja estic pensant a veure que faré durant les vacances d’estiu…

Ens veim la setmana que ve? Vaig recuperant les forces a poc a poc i tenc ganes de preparar-vos una recepta salada per Sant Jordi!

Besades!!!

PD: Procurau posar-vos roba que es pugui embrutar, aquesta pintura NO surt de la roba de cap manera!

PD2: Rentau els pinzells, tot d’una que no els hàgiu de mester, amb aigua. No els renteu amb disolvents.

PD3: Aquestes pintures no són precisament barates, però amb un potet petit podeu pintar molta superfície i a més és molt cobrent.
15 d’abril de 2016
OUS DE PASQUA DECORATS
El 1885 el tsar Alexandre III va encarregar-li a l’orfebre Carl Fabergé un ou de Pasqua per a obsequiar a la seva dona, Maria Fydorevna. El joier va dissenyar la peça que tenia una banda d’or que amagava el sistema d’obertura que amagava un altre ou d’or més petit i en el seu interior una gallina en miniatura d’or massís. Això va agradar tant a la tsarina que Alexandre va demanar-li al joier que cada any creàs un ou per a regalar-li a la seva dona. L’única condició que va imposar va ser que cada obra fos única i que en el seu interior hi hagués una sorpresa secreta. El seu fill Nicolau, a la mort del seu pare va seguir amb la tradició. Acabaven de néixer els ous de Fabergé.

De la vuitantena d’ous que es varen crear en els tallers de Fabergé, uns 8 d’ells estan desapareguts. Els altres estan en el Kremlin, altres són propietat de museus i d’altres formen part de col·leccions particulars. Si no n’heu vist mai cap d’obert cercau per internet, són espectaculars. Estan fets amb metalls preciosos i també pedres precioses o semiprecioses. I els detalls de la sorpresa interior dels ous són senzillament fantàstics.

Evidentment, els que teniu en aquestes fotos no són de Fabergé, són de Melis (hehehe), i els metalls tampoc són preciosos, són fulls de pa d’or fals. Però per entretenir-se una estona i practicar la tècnica del daurat són bastant encertats.

Ja us dic ara que és una tècnica molt fàcil, i més així com l’he utilitzada sobre aquests ous. Us sembla que us presenti els materials?

Materials:
- Ous buits i nets
- Aigua molt calenta
- Colorant alimentari
- Vinagre
- Pals de broqueta
- Mixtió a l’aigua (en trobareu en botigues de Belles Arts)
- Pa d’or fals
- Pinzell
- Goma laca (també en botigues de Belles Arts, ja la trobareu preparada)
Pas a pas:

1.- Primer de tot, posau l’aigua i el vinagre en un recipient on us hi pugui cabre un ou. Afegiu colorant (al gust) i submergiu l’ou en aquesta dissolució. Depenent del tipus d’ou agafarà color abans o li costarà una mica. Els ous que veis aquí són d’oca, tenen la closca més gruixuda que els de gallina, i me va costar unes quantes hores que agafessin color (potser en varen agafar massa i tot), però també dependrà de la quantitat de colorant que poseu i si és líquid o en pasta. Si és en pasta anirà tot més ràpid. Procurau anar donant voltes a l’ou perquè agafi color per tot. Això sí, si us fa aigües també pot quedar molt bé.

2.- En trobar que ja tenen el color desitjat, els heu de deixar assecar. Jo els vaig posar en un pal de broqueta pel forat més gros, i els vaig aguantar dins un tassó alt. No els assequeu amb paper o drap perquè els llevareu part del tint.

3.- Un cop secs aplicau el mixtió amb un pinzell (mirau les notes de baix). Com haureu vist, està aplicat de manera aleatòria (un poc per aquí, molt per allà…), ja que aquesta és la gràcia d’aquesta decoració.

4.- Aplicau les fulles de pa d’or sobre l’ou. S’enganxarà només en les zones que hageu aplicat el mixtió. Deixau reposar tot fins que hagi passat el temps de mordent.

5.- Amb un pinzell retirau els restes de pa d’or que no s’hagin enganxat.

6.- Per protegir el pa d’or i el tint de la closca, aplicau goma laca amb un pinzell. És suficient amb una capa fina.

Com podeu comprovar és una tècnica molt senzilla, i per començar, aquest exercici és molt fàcil. Animau-vos a provar-ho!

Ens veim la propera setmana… amb més ous! 😉

PD: El mixtió, per simplificar, és una cola preparada per aplicar pa d’or sobre diferents superfícies. Depèn del que compreu té un mordent determinat, això és la quantitat de temps que té capacitat d’adherir coses. El que jo tenc té un mordent de 12 hores, per tant durant 12 hores puc anar enganxat coses.

PD2: El pa d’or autèntic és un metall estable, que no es rovella, però el fals és una aleació de metalls que acaba per virar els colors, per tant, si no aplicau goma laca a sobre al cap d’un temps veureu que el pa d’or canvia de tonalitats.

PD3: La goma laca és una resina natural. La trobareu transparent o amb el color vermellós típic d’aquesta resina. Protegeix la pintura i les làmines metàl·liques del desgast i de la corrosió.
12 de març de 2016
TRENCACLOSQUES AMB PALS DE GELAT

Vaja un dia dolent que fa avui! No pots anar a fer voltes perquè plou. No pots estar pel mig perquè hi ha bassiots per tot! I els que tenen nins petits… Mals de guardar, no, el següent! Cercau una cosa bona de fer per tenir entretinguts als nins una estona en dies com avui? O si no, heu de fer un detallet i voleu que sigui molt personal?

Idò aquí ho teniu! Aquest taller és moooolt fàcil, i amb la col·laboració i la creativitat del més petits de la casa poden sortir vertaderes obres d’art, i detallets únics i irrepetibles.

Ho voleu fer? Necessitareu els següents materials:

– pals de gelat (els venen a qualsevol botiga de belles arts i fins i tot a papereries un poc especialitzades), 10 per cada trencaclosques

– pintura acrílica

– paper engomat (el celo també va bé)

– pinzells

Altres materials: potet amb aigua, llapis, goma d’esborrar i retolador permanent negre.

Arremangau.vos!

1- Primer de tot heu d’alinear els pals de gelat i els heu d’aguantar amb paper engomat perquè no es moguin mentre duri la feina. Feis-ho com veis a la imatge. Per cada trencaclosques n’he posat 10.

2- Dibuixau amb llapis el motiu que volgueu pintar. Procurau no pitjar molt fort, ja que si voleu esborrar o modificar el disseny ho podreu fer. Com veis, el disseny del moixet i del cuc no són ben bé com els he dibuixat en un primer moment.

3- Ara toca posar l’artista que teniu a dins a fer feina. Com deia Picasso, de nins tots som artistes, el que és difícil és continuar sent-ho en ser grans. Per tant, hem de despertar el nin interior! Aquest és l’aspecte que tendrà un cop estigui pintat. Podeu fer qualsevol motiu, però l’important és que en tots els palets hi hagi algun dibuix o motiu, així no quedarà buit.

4- I aquí teniu el darrer pas. Amb un retolador permanent negre definiu bé les formes que volgueu que quedin més clares. Com veis a la imatge, només he definit els animalets i els objectes que tenen al costat, però no el fons. Un cop fet això ja podeu treure el paper engomat del darrera…

… i a jugar!!!

27 de febrer de 2015
POTETS PER ESPÈCIES

De tant en tant a la cuina es necessiten ingredients que es surten una mica del comú dels que s’utilitzen normalment. Aquest estiu, com ja vos vaig contar quan vaig posar la recepta de la panada de salmó occitana, vaig fer un curset sobre gastronomia medieval i vaig voler provar alguna de les receptes. Per això vaig haver de cercar unes espècies un tant diferents: cúrcuma, caiena, curri…

No vaig anar al súper, com faria amb el pebre bo o l’orenga, si no que vaig anar a cercar-los a una botiga de Manacor on hi ha quasi de tot en qüestió de productes una mica especials, a Ca Ses Cusses. Tots els manacorins coneixem la botiga. La seva senya d’identitat de tota la vida ha estat una caixa rodona a l’entrada de la botiga plena d’arengades. Allà pots comprar el que necessitis: 50 cèntims d’això, 2 euros d’allò…

Idò bé, una vegada fetes les receptes has de guardar els ingredients i no m’agrada deixar les espècies dins plàstic. M’estim més guardar-les en un potet de vidre, que és com els conserven a la botiga. I en el potet he de posar el nom perquè amb la memòria que jo tenc… Normalment les espècies són fàcilment distingibles per l’olor i el color, però no en record mai el nom. Som un desastre.

Com ho he fet? Idò “tunejant” uns potets d’Ikea.

Aquesta activitat és molt fàcil, i podeu posar tota la imaginació que volgueu. Jo els he fet molt senzills, sense pensar-me massa la composició ni la decoració, però voltros hi podeu afegir color, fer les lletres amb plantilles o com vos sigui més còmode i fàcil.

Què haureu de menester?

Materials:

– potets de vidre
– pintura de pissarra o negra
– pintura blanca
– pinzells (de diferents mides)

Au! A fer feina que això és molt fàcil!

1- Primer de tot he de fer ben neta la zona que pintareu amb un cotonet amb esperit (alcohol), així li llevareu el greix que hi pugui haver de tocar el vidre amb les mans.

2- Heu de pintar la zona que volgueu cobrir de pintura de pissarra. Jo li he donat tres passades.

3- Per acabar, jo he pintat amb pintura blanca una decoració molt senzilla envoltant de la zona de pissarra i he escrit els noms de les espècies. Tot a mà alçada. Com vos he dit abans, no és necessari fer-ho a mà alçada, podeu fer servir plantilles de lletres. I tampoc no és necessari pintar de blanc, podeu afegir tot el color que volgueu!

I ja teniu els vostres potets per les espècies! O per el que voltros necessiteu!

Amb aquesta entrada acabaré l’any 2014, fins l’any que ve no en tornaré a penjar res més. Volia donar les gràcies a tots aquells que alguna vegada heu entrat en aquest blog i/o que heu deixat les vostres impressions o preguntes en els comentaris. I com no, desitjar-vos que comenceu l’any amb energia, força i ganes. Ens veim el 2015!!! MOLTS D’ANYS!!!

30 de desembre de 2014