Etiqueta: vainilla

COCA DE FESTUCS, GERDS I BUTTERMILK
A Manacor celebram la Segona Festa. Dia 25 de desembre la família es reuneix per dinar, però, quan els joves de la família es comencen a casar, emparellar-se, tenir fills… el més normal és que s’hagin de repartir. Això vol dir que el dia de Nadal hi són uns i per la Segona Festa hi són uns altres a la taula per dinar.

Enguany la Segona Festa la passàrem a casa dels cosins ja que de passada celebràrem l’aniversari del meu cosí. Ja en aquells moments pensàrem que, tot i que només era el principi de les festes, ja estàvem més que tips de menjar.

En acabar de dinar decidírem que el dia de Cap d’Any dinariem tots junts. Cosa senzilla. Quatre coses per torrar, pa amb oli i ja està, sense més complicacions. Jo duria una coca i la resta duria alguna cosa.

Us ho podeu creure? Idò no. A les matriarques de les famílies això no els va semblar bé. Volien un dinar “com Déu mana”. El cas és que acabàrem dinant de fideuà i porcella rostida, evidentment amb tots els extres, com els entrats. La taula dels postres, evidentment tampoc va ser “només” la meva coca, si no que també hi va haver com a 2 ensaïmades, safata de torrons, coca de melicotó… i crec que em deix alguna cosa… En fi, que el règim no va començar dia 1.

Ja us vaig explicar a l’entrada anterior, que el pastís de llimona el vaig fer “en previsió de”, idò no em vaig equivocar. Ai… si és que quan coneixes a la família… La veritat és que aquesta recepta va ser un experiment. En vaig mesclar unes quantes que trobava que podrien quedar un poc coixes i vaig afegir els gerds per donar-li color. Crec que no em vaig equivocar. Si la tastau ja em contareu!

Ingredients:

Per la coca
- 200 g de sucre
- 100 g d’oli d’oliva suau
- 3 ous talla L
- 250 g de farina
- 220 ml de llet
- 20 ml de vinagre de poma
- 50 g de festucs picats
- 10-15 gerds
- 1 cullereta de llevat en pols
- 1 cullereta de bicarbonat
Pel glassejat
- 100 g de sucre en pols
- aigua freda
- 1 cullereta de vainilla en pasta
- festucs picats
- gerds
Pas a pas:

1- Mesclau el vinagre amb la llet i reservau.

2- Mesclau la farina, el bicarbonat i el llevat en pols i reservau.

3- En un bol mesclau l’oli amb el sucre, i afegiu els ous un a un. No en poseu un que l’anterior no estigui ben integrat.

4- Afegiu la mescla de farina a la mescla d’ous en tres vegades, alternant amb la llet. És a dir afegiu: 1/3 de farina + 1/2 de llet + 1/3 de farina + 1/2 de llet + 1/3 de farina.

5- Afegiu, per acabar, els gerds i els festucs. No bateu massa la pasta.

6- Vessau la pasta en un motlle prèviament untat amb oli, mantega o esprai.

7- Forn a 180º durant uns 40 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net… i ja teniu la coca!!!

8- Si ho feis en un motlle de bundt cake recordau que heu d’esperar 10 minuts a treure’l del motlle.

9- Un cop hagi refredat podeu preparar el glassejat mesclant el sucre amb la pasta de vainilla. Anau afegint aigua cullereta a cullereta fins a tenir una mescla semblant al iogurt líquid i posau-lo per sobre de la coca.

10- Decorau amb festucs picats i gerds.

Aquesta setmana hem passat Sant Antoni. Ja hem acabat les festes! Ah… no… calla… que en poc temps vendrà Pasqua… res, idò seguirem cercant receptes per les següents festes… O preferiu DIY? Venga va! Digau-me què voleu: receptes salades, receptes dolces, DIY, begudes… Promet cercar fins a trobar el que volgueu!

Que passeu bona setmana!

Besades!
19 de gener de 2017
BUNDT CAKE DE XAROP D’AURÓ
Sí! Un altre bundt! De veres que quan els veus en foto són una passada, però és que quan els tens davant… Tan perfectes, amb aquestes formes tan màgiques… No sé, és que fins i tot una coca de iogurt és encara més especial amb aquests motlles. No trobau?

I clar, els amics i la família ho tenen més que clar a l’hora de fer-te un regal. Però no us penseu, no ho és tan fàcil triar-ne un, així com així. Com més els mires més t’agraden! Idò bé, ja era hora d’estrenar aquest. És el model Crown, i és un dels darrers models que ha sortit. Per dins té una capa antiadherent com tots els altres, però per fora és daurat… M’encanta!!! I l’he decidit estrenar amb una recepta amb un ingredient un tant especial, el xarop d’auró.

Ja us veig les cares de “què serà això del xarop d’auró?”. Idò no és més que el tan anomenat a les pel·lícules americanes sirope de arce. La veritat és que si m’ho haguessin dit de petita, el que jo coneixia d’un “arce” era “La aldea del arce”. La recordau? Eren uns dibuixos animats on hi havia conillets, esquirols, ossets… que vivien a l’Aldea del Arce (shamalele, shamalà…).

Però aquests dies que he estat xerrant amb gent d’aquesta recepta, i sobretot de l’ingredient principal, es veu que en comptes de pensar que és un arbre pensen que és un animal… i la veritat és que el nom no ajuda gaire, és bastant curiós. Els canadencs riurien una bona estona amb nosaltres! I és que més del 80% de la producció d’aquest xarop es produeix allà, al Canadà, i també a la part més al nord d’EE. UU. Es veu que aquest xarop s’extreu de l’aigua d’aquests arbres que han de tenir més de 45 anys, que és quan tenen un diàmetre de tronc adequat. És un líquid amb una consistència més líquida que la mel i d’un color semblant al caramel.

Per fer aquest bundt he seguit la recepta de na Bea Roque, del seu llibre El rincón de Bea. I ja us dic ara que el xarop d’auró no és precisament el que es diu un ingredient barat, però si voleu que us surti bé, us convé comprar un xarop de bona qualitat, i no substituir-lo per mel o qualsevol altre edulcorant, perdria tot el sentit. Anem amb la recepta!

Ingredients:
- 200 g de mantega
- 100 g de sucre morè
- 2 ous de talla L
- 280 g de farina
- 2 culleretes de llevat en pols
- 1/2 cullereta de bicarbonat
- 1/2 cullereta de sal
- 125 ml de xarop d’auró
- 2 culleretes d’extracte de vainilla
- 250 ml de nata fresca (crème fraîche)
Pas a pas:

1.- Posau en un bol la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal. Reservau.

2.- En un robot de cuina posau la mantega a temperatura ambient i el sucre i bateu fins que la mantega hagi pujat un poc i el sucre estigui pràcticament fos.

3.- Afegiu els ous un a un a la mantega i el sucre. No afegiu un fins que l’anterior no estigui ben integrat. Li costarà una miqueta, semblarà una pasta tallada, però no us preocupeu, seguiu batent.

4.- En aquest moment podeu afegir el xarop d’auró i la vainilla.

5.- Ara heu d’acabar d’afegir a la mescla els ingredients que tenim reservats en 5 tandes: 1/3 part dels sòlids (farina…) + 1/2 part de la nata fresca + 1/3 part dels sòlids + 1/2 part de la nata fresca + 1/3 part dels sòlids.

6.- Vessau la pasta dins el motlle convenientment untat d’sprai, mantega… i forn a 175º uns 45-50 minuts. No se us acudeixi obrir el forn abans dels 45 minuts! Gran error meu de la primera vegada que vaig intentar fer aquest bundt. Comprovau que estigui ben cuit punxant amb un escuradents, si surt eixut ja el podeu treure del forn.

7.- Una vegada fora del forn no el treieu del motlle de seguida, deixau-lo reposar 10 minuts. Després ja el podreu treure sense problemes.

Si l’intentau fer a casa (on podeu emprar altres tipus de motlles amb forat al mig), comprovareu el gust tan especial que té. Entre el sucre morè i el xarop d’auró a mi em recorda a aquells dies de fred en els que estàs el capvespre en el sofà amb una beguda calenteta… Mmmmm… Hi pot haver res millor?

Provau de fer-lo i ja em contareu.

Besades!
10 de novembre de 2016
CUPCAKES DE “MORT PER XOCOLATA” (DEATH BY CHOCOLATE)
Ja us ho vaig dir, per a mi la tardor, amb els seus colors, té un encant únic. M’encanten els tons ocres, taronges, marrons… Són uns colors que em recorden a moltes coses. Sobretot aquell dia que anaves a l’escola amb vestit o calçons curts i de sobte al sendemà t’havies de posar màniga llarga.

També em recorden a que els dies es fan més curts, sí. Però també que fa unes ganes tremendes beure una xocolata calenta amb una ensaïmada, o entrar al cine només per estar una estoneta calentons mirant una peli amb unes crispetes. D’acord, potser no és una estació tan alegre com l’estiu, però ja li farem nosaltres, no?

Els darrers anys s’ha posat molt de moda entre el més petits celebrar Halloween. Personalment no em sembla una festa tan diferent de les nostres, però això sí, amb un caire més comercial. I si voleu saber un poc més i entendre perquè dic que no hi ha tanta diferència entre una i l’altra mirau aquest document.

El cas és que tenia intenció de fer una altra classe de cupcakes… però és que encara no he acabat d’estrenar tots els regals que em varen fer pel meu aniversari!!! Mirau quines càpsules i quins toppers més xulos!!! No podia esperar! Trobau que ja podem començar amb la recepta? 😉

(Recepta dels cupcakes de na Bea Roque, El Rincón de Bea)

Ingredients:

Per els cupcakes
- 125 g de mantega
- 300 g de sucre
- 2 ous XL
- 280 g de farina
- 1 cullereta de llevat en pols
- 1/2 cullereta de bicarbonat
- 2 culleretes d’extracte de vainilla
- 250 g de crème fraîche (nata fresca)
- 125 ml de llet
- 50 g de cacau en pols
- 250 g de perles de xocolata de cobertura 70%*
Per la buttercream de merenga de taronja
- 4 blancs d’ou
- 220 g de sucre
- 350 g de mantega
- la pell d’1 taronja i mitja
Pas a pas:

Per els cupcakes

1- Mesclau la farina, el llevat en pols, el bicarbonat i el cacau en pols en un bol i reservau.

2- En un altre bol petit preparau les perles de xocolata amb 3 o quatre cullerades de la mescla anterior i mesclau bé. Reservau.

3- Mesclau la llet i la nata i reservau.

4- Amb un robot de cuina mesclau la mantega i el sucre fins que estiguin ben integrats i formin una pasta cremosa.

5- Afegiu els ous d’un en un. no afegiu el següent fins que l’anterior estigui ben integrat. Semblarà que la mescla es talla, però insistiu, tot tornarà a lloc aviat. Afegiu la vainilla.

6- En aquests moments heu de començar a afegir la farina i la nata de la següent manera: primer afegiu 1/3 part de farina, seguidament la meitat de la nata i la llet, en tercer lloc una altra 1/3 de la farina, la resta de la nata i per finalitzar, el que quedi de la farina. Cada vegada que afegiu una cosa nova mirau que tot estigui ben integrat abans d’afegir el següent. Tot això ho heu de fer a velocitat baixa.

7- En aquest punt treis el bol del robot de cuina i afegiu les perles de xocolata amb l’ajuda d’una espàtula. No insistiu massa, quan ja us sembli que estan ben repartides és moment de posar-les en les càpsules, no ompliu més de 2/3 de la seva capacitat.

Forn a 170º, uns 20-22 minuts.

Aquí acaba la recpta de na Bea Roque, però jo li he afegit una buttercream de merenga de taronja, anem amb ella:

Per la buttercream de merenga de taronja

1.- Posau els blancs d’ou i el sucre a bany Maria removent de tant en quant fins que en tocar amb els dits el sucre s’hagi dissolt completament i no noteu cap granet.

2.- Posau aquesta mescla anterior a la batedora i bateu fins a que la merenga hagi pujat i estigui freda.

3.- Afegiu la pell de la taronja fins que estigui ben repartida.

4.- Anau afegint la mantega a trossets anant alerta que estigui ben fluixa. Quan faci un poquet que li hageu afegit veureu que la mescla té pinta de tallada. Tranquils, deixau que segueixi batent durant uns minuts (entre 5 i 10). Pensau que estau mesclant un element no greixós amb un que sí ho és, necessita una estona per emulsionar. Quan estigui ben mesclat veureu que la mescla torna molt sedosa.

5.- Posau la buttercream en una màniga pastissera i decorau els cupcakes freds.

I ja els teniu!!! Uns cupcakes molt adequats per la festa de la nit de les ànimes, no trobau???

Tastau-los… Estan “de mort”!

Besades!!!

(*) Les que van millor són les del Mercadona, no es fonen tant i en menjar els cupcakes us les trobareu quasi senceres.
20 d’octubre de 2016
COCA DE GARROVA
Segur que us ha passat alguna vegada. Demanau a la padrina alguna recepta. I us diu: “mira a la llibreta!”. Mirau a la llibreta pensant trobar un receptari fantàstic… I és fantàstic… però només l’entén la padrina i ningú més.

Una vegada trobada la recepta que cercau trobau coses com: “una arrova d’això”, “un grapat d’allò”, “un polsim d’allò altre”, “el que es begui”, “bullir el temps de resar un credo”… I la cara que se’t queda és tot un poema. Si tens sort de tenir a la padrina que t’ho pugui explicar ja és molt. Si no… ho has d’interpretar i experimentar a veure com surt la cosa.

Bàsicament és el que em va passar amb aquesta coca, encara que en aquesta ocasió no era del receptari de la meva padrina, si no el meu. Aquesta recepta me la va donar un company de feina fa bastants anys i clar, quan me la va donar recordava perfectament com la m’havia explicada. Però passat un temps…

Res, que vaig haver d’interpretar els meus propis apunts. Si hagués sabut que l’acabaria posant a un blog hagués anat amb un poc més d’esment.

De qualsevol manera, aquí la teniu. És una coca perfecta per berenar amb un cafetó per exemple. No és gens dolça, ja veureu la quantitat de sucre que té, i acompanyada d’un poc de confitura és ben bona. Ara, no espereu una coca amb un sabor molt intens.

Ingredients:
- 135 g de farina
- 65 g de farina de garrova
- 1 cullerada de pasta de vainilla
- 1/2 sobre de llevat en pols
- 4 ous talla M
- 3 cullerades de sucre morè
- 1 cullerada de mel
- 2 iogurts grecs (amb o sense sucre, podeu triar)
- Sucre en pols per decorar
Pas a pas:

1- Mesclau per una banda tots els ingredients sòlids i per l’altra tots els líquids.

2- Anau afegint els sòlids en unes quantes vegades als líquids, fins que estigui tot ben integrat.

3- Untau el motlle ben untat i vessau-hi la pasta. Procurau que us quedi més o manco pla per sobre.

4- Forn a 175º-180º durant uns 45-50 minuts o fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net.

5- Deixau la coca uns minuts dins el motlle abans de treure’l.

6- Deixau refredar. Un cop fred el podeu decorar amb un poc de sucre en pols.

Fàcil, eh? Un bon berenar pels matins!

Ens veim aviat!

Besades!!!

PD: La farina de garrova que he emprat per fer aquesta coca és una que he trobat en el supermercat de productes ecològics que hi ha en el meu poble. N’hi havia de diferents marques i composicions. Algunes duien canyella i altres ingredients d’aquest tipus. La que jo vaig comprar va ser una que únicament és garrova triturada i torrada, no duia altres components.
9 de setembre de 2016
PASTÍS VAIXELL PIRATA (II)
Preparats per seguir amb el pastís pirata? Endavant!

Ens vàrem quedar en la forma del pastís ja feta. Teniem la base, que al final seria la mar, i també teniem el vaixell. Seguim ara amb la decoració.

Necessitareu:
- Paper decorat amb ratlles blanques i cels (això a gust dels nins/nines o del vostre)
- Troqueladora
- Bandera pirata de cartolina
- Base per a tartes de 30×30 cm
- Paper de plata
- Crema de xocolata
- Buttercream de vainilla (en aquesta de l’enllaç no du vainilla, però crec que us agradarà més si en posau)
- Colorant alimentari en pasta blau
- 3 pals de fusta
Pas a pas:

– Tenint ja el vaixell muntat, i que havia descansat tota la nit a dins la gelera, ja estava preparat per començar a decorar. Vaig preparar una crema de xocolata com la que teniu a l’enllaç (sense l’Amaretto, per suposat, era per una festa infantil!). Vaig repartir la crema de xocolata per sobre del vaixell i la vaig allisar tot el que vaig poder. Per la zona del casc en vaig posar més gruix per a poder fer-li textura.

– Per fer la textura del casc vaig utilitzar una eina, semblant a una pinta, que di deixava aquestes línies. Si no en teniu és tan fàcil com deixar-ho llis o emprar una forqueta per dibuixar les línies.

– Per fer la base, la mar, vaig fer una buttercream de vainilla i la vaig tenyir de blau. Va quedar més tirant a turquesa, però ja m’agradava el to que tenia. Vaig cobrir la coca de buttercream i la vaig allisar. És convenient que per fer això ja tengueu la coca sobre la base que aguantarà tot el pastís. També convé que poseu paper de plata entre la coca i la base, ja que segurament, si no ho feis així, l’embrutareu i d’aquesta manera, un cop decorada només haureu de treure el paper i tot quedarà perfectament net.

– Un cop repartida la crema de xocolata i texturitzada, i composta la part del pastís que faria de la mar… va arribar el pitjor moment del pastís… Posar les dues parts juntes!!!! Va ser complicat per dues coses: perquè amb les cremes tot patinava una mica i perquè pesava més del que m’esperava. El cas és que quan vaig tenir el vaixell a sobre de la mar vaig notar que estava una miiiiica inclinat cap a un costat. Quasi no es notava. Però vaig pensar que quedaria molt millor si l’inclinava molt més. Com si anés navegant sobre ones molt pronunciades, i així ho vaig fer.

– Tenint ja tot pràcticament muntat només faltaven els detalls que havia fet dies abans: col·locar les baranes, els ulls de bou, l’àncora… Les baranes només vaig haver de clavar-les. L’ancora es va aguantar beníssim sobre la crema (per sort n’havia fet dues, perquè la primera es va trencar). I pels ulls de bou, vaig posar crema de xocolata per la part del darrera, que feia la funció de cola, i les vaig enganxar al casc (3 per estribor i 3 per babor).

– Per acabar amb les cremes, vaig posar el que quedava de buttercream en una màniga pastissera amb una boquilla d’estrella oberta i vaig fer les ones.

– Ja per acabar, vaig retallar les veles del vaixell, amb una troqueladora vaig fer dos forats a cada una i les vaig posar als pals. Després els vaig clavar tal i com podeu veure a les fotos. Per la bandera pirata, vaig cercar una calavera per internet, la vaig imprimir i retallar i la vaig enganxar a sobre d’una cartolina negra.

I a la fi ja estava acabat!!!

Buf! Dos dies de feina, que acabaven amb un vaixell enorme dins la gelera de casa (per sort només hi havia d’estar atracat unes horetes). Ja només faltava dur-lo al lloc de la festa, patint molt per a que no es desmuntés o es pogués fondre pel camí… Per sort cap de les dues prediccions es va complir. El vaixell va arribar d’una peça.

I pel que sé, els nins (i no tan nins) quedaren contents tant amb la forma com amb el sabor del pastís, que també és important.

No sé si mai tornaré a fer una cosa tan grossa. De segur que no serà en breu, perquè du una feinada. Però estic contenta de com va quedar. I també perquè als principals protagonistes d’aquesta entrada, en Joan i en Miquel Àngel estaren contents amb el seu PASTÍS PIRATA!!!

Ja no ens veurem fins al setembre. M’agafaré uns dies de vacances del blog per tornar amb cosetes noves. Esper tornar-vos a veure ben aviat!!!

Besades!
18 d’agost de 2016
PASTÍS VAIXELL PIRATA (I)
Per començar aquesta entrada, haureu de perdonar-me la qualitat de les fotos. Vaig tenir massa feines com per estar pendent en tot moment de la càmera. Però vaja, crec que les passes principals les vaig deixar retratades.

Fa unes setmanes va ser el 4t aniversari dels dos bessons fills de na Maria Àngela, un cosina meva. I em va demanar si podia fer un pastís de temàtica de pirates. Quan li vaig demanar si tenia alguna idea em va passar una imatge d’un pastís decorat amb fondant. Era molt xulo, però no m’agrada fer feina amb fondant, i amb aquesta calor i humitat… ufff… mala idea. Però bé, vàrem cercar altres possibilitats (ja sabeu, pinterest és una meravella a l’hora d’inspirar-te!) i varen sortir el cofre d’un tresor i un vaixell pirata. I què creieu que triaren els nins? Evident! El vaixell pirata!

Vaig cercar molts exemples, i de tots m’agradava algun detall, alguna cosa que pensava que podia aplicar al que havia de fer jo. Vaig pensar fer fotos de tot el procés, no per publicar, si no per tenir de record per si un dia en volia fer un altre (crec que estaré moooolt de temps a fer-ne un altre, duu una feinada!). Pero vaja, ja que estava fet… potser algú s’atreveixi i vulgui saber com està fet aquest, per tant… aquí teniu el pas a pas:

Necessitareu:
- Una recepta d’sponge cake d’oli
- 4 receptes de coca de xocolata (canviant la cervesa per llet)
- Una capsa de MIKADO
- Un paquetet de galletetes farcides de xocolata tipus PRÍNCIPE (jo en vaig trobar unes semblants al Müller de Manacor, si no, qualsevol que siguin petites ja van bé)
- Xocolata blanca i xocolata negra per fondre
- Perletes platejades de sucre
- Monedes de xocolata
- Pintura metal·litzada comestible: daurada i platejada; i colorant comestible en pasta: negre i blau
- Purpurina platejada
- Paper de forn
- Confitura de fruites del bosc
- Plantilla de la base del vaixell
- Plantilla de les àncores
- Palangana per forn quadrada de 24,5 x 24,5
- Palangana per forn rectangular de 37 x 25
Pas a pas:

Primer vaig preparar tots els detalls. Es poden preparar uns dies abans i guardar-se en un lloc fresc i ben tancat en una carmanyola.

a. Per les baranes del vaixell: vaig treure la part que no tenia xocolata d’un dels mikados i en vaig tallar a dos per la meitat. Amb l’ajuda d’un escuradents, vaig “soldar” les baranes amb xocolata negra. Pensau a fer això sobre paper de forn per a què després no tengueu problemes a l’hora de desferrar-ho. Queda una cosa així com podeu veure a la foto.

b. Per les àncores i ulls de bou: vaig cercar per internet el dibuix d’una àncora i a l’hora d’imprimir-la en vaig posar unes quantes còpies a la mateixa fulla, de manera que sortien unes 9 àncores a la pàgina d’una mida més o manco raonable per la mida que havia de tenir el vaixell. Vaig posar un paper de forn a sobre de la fulla impresa (pas important!). Amb un con de paper de forn amb xocolata blanca a dins vaig dibuixar sobre el paper de forn la forma que tenia de les àncores. Abans que es solidifiqués vaig posar una perleta de sucre a la creu de dalt. En vaig fer dues per si de cas…

Pels ulls de bou no vaig fer més que sucar les galletetes dins de la xocolata blanca, en vaig treure l’excés treient la galleta amb una forqueta i donant uns quants copets en el bol, i deixar-les secar sobre el paper de forn dins la gelera(*).

c. Per pintar les àncores i els ulls de bou: amb un pinzell (que no s’hagi utilitzat per pintar amb altre cosa que no sigui colorant alimentari) vaig pintar amb pintura metal·litzada platejada l’àncora i abans que s’eixugués la pintura vaig espolsar purpurina platejada comestible per sobre.

Pels ulls de bou vaig pintar per sobre de la xocolata blanca que havia posat a les galletes d’una manera molt senzilla utilitzant pintura daurada metal·litzada i fent els detalls amb colorant alimentari negre i blau.

d. I anem al vaixell! Comencem per la base. Per fer la base vaig utilitzar el motlle quadrat. Un cop treta la coca del forn (i refredada) la vaig tallar per la meitat amb una mandolina i la vaig farcir de confitura de fruites del bosc. Això es va reservar fins a l’endemà dins la gelera. Jo ja ho vaig deixar a sobre de la base de cartró on presentaria el pastís.

d. I pel vaixell: Vaig fer 4 receptes de coca de xocolata ( amb el motlle rectangular) i amb una plantilla feta amb paper de forn (això depèn de les mides del vostre vaixell) vaig tallar tres de les coques amb ella i de la darrera només vaig tallar la part del davant i del darrera. En una de les parts grosses hi vaig retallar un quadrat per poder-hi posar monedes de xocolata i perles platejades de sucre (quin vaixell pirata seria aquest si no dugués un tresor a dins?), de manera que en tallar en el punt just, sortirien del pastís.

Pel muntatge, ja ho veieu a les imatges, ho vaig fer amb confitura de fruites del bosc. Primer vaig col·locar una de les planxes fetes amb plantilla i vaig posar confitura per sobre excepte en la zona on hi hauria el forat de la planxa que aniria a sobre. Després vendria la planxa amb el forat, que farciria de monedes i perles. A sobre d’aquesta hi aniria una altra capa de confitura i la darrera planxa sencera. Per acabar, només haurieu d’enganxar amb confitura la proa i la popa. Per assegurar tot el pastís vaig posar uns quants pals de broqueta. El vaig deixar refredar dins la gelera per a què agafés cos.

Un cop ben fred, va arribar l’hora de tallar-lo per a què agafés forma. Com veieu a les imatges, sense tallar queda un vaixell recte, sense massa gràcia. Amb un ganivet de serra, i amb molta cura, vaig retallar en algunes zones per a què agafés la forma que jo volia. I a més, vaig fer 4 triangles amb la coca que quedava i vaig fer uns quants detalls.

Fins aquí la primera part del making off del vaixell. Crec que mai he fet una entrada tan llarga com aquesta… I encara queda la segona part! Preparau-vos perquè la tendreu la setmana que ve!

Besades!

(*) Realment la xocolata blanca no és xocolata, és el greix que es treu del cacau, per tant és un poc més mala de manejar. Podeu fer perfectament les àncores amb xocolata negre, seran més resistents.
11 d’agost de 2016
GALLETES DE MANTEGA DECORADES
Si he de ser sincera, suport millor el fred que la calor. Els que em coneixeu ara direu: “però si ets molt fredolera!!!”. I sí, és veritat, però la calor em desfà el caràcter, em deixa “aplatanada”, no em deixa respirar bé… I no suport que em suïn fins a les ungles dels peus… No puc…

La qüestió és que clar, entrar dins la cuina i encendre el forn amb aquesta calor és com a poc una odisea. Peeeeerò resulta que tenia una cosa sense estrenar!! La pistola per fer galletes de mantega!! Això no podia quedar així, i més, feia segles que no les feia, i són mmmm… boníssimes! A casa volen!

Fa temps, en el principi del blog, ja les vaig fer. I justament se’m va rompre la pistola que tenia. Vaig estar una temporada fent les galletes a mà. I ara no record quan va ser, però vaig firar-ne una i encara no l’havia estrenada! Anam a decorar galletes?

Ingredients:
- galletes de mantega (recepta aquí)
- coco ratllat
- colorants líquids (no van bé en pasta)
- xocolata de cobertura
Pas a pas:

1- Primer, evidentment, heu de preparar les galletes i deixar-les refredar.

2- Mentre es refreden les galletes preparau el coco de colors. Posau unes quantes cullerades de coco dins una carmanyola petita, no la necessitau molt grossa per unes quantes cullerades. Posau unes gotes de colorant a dins, tapau bé i remenau la carmanyola enèrgicament. Veureu que el coco agafa diferents tonalitats del color que hàgiu posat. Si voleu que agafi un to més alt, afegiu unes quantes gotes més, és millor afegir que no passar-se des del principi. Reservau.*

3- Foneu la xocolata com us vagi millor, al bany Maria o en el microones.

4- Anau sucant una part de les galletes din la xocolata i donau una quants copets suaus per treure’n l’excés. Seguidament introduiu la part on heu posat la xocolata dins el coco tenyit. La quantitat depèn de vosaltres, si només voleu posar coco en una petita part o per tota la zona on hi ha la xocolata.

5- Deixau assecar la xocolata col·locant les galletes sobre un paper de forn. Amb aquesta calor us convé posar-les a més sobre palanganes per poder posar-les a dins la gelera una estona per accelerar el procés. Aquestes les vaig tenir tot un capvespre assecant-se i va ser impossible. Estiu i xocolata són mala combinació.

Per la setmana que ve només tendreu mitja entrada… Sí! Mitja! Quan la vegeu entendreu el per què. I els que em seguiu per Instagram i Facebook ho veureu de seguida. 😉

Besades!

(*) Els colorants líquids solen venir amb paquets de tres: groc, vermell i blau. Amb aquests tres podeu fer tots els altres colors. Per exemple: per fer el coco vermell i el groc just he hagut de posar unes gotetes del color directament del tub i llestos. Però per fer el verd he mesclat unes quantes gotes de groc i unes quantes de blau per aconseguir el to verd que jo volia. Aquí us deix una taula per ajudar-vos a aconseguir els colors que volgueu:

Font: http://mragrafisme.blogspot.com.es
4 d’agost de 2016
BANANA BREAD
No sé a ca vostra, però a ca els meus padrins no es tirava res. Però quan dic res, és res! Si sobraven fideus, sopa, pollastre…, qualsevol cosa, d’una manera o altra s’aprofitava. I estic segura que aquesta coca li hagués encantat al meu padrí ja que es tracta d’aprofitar els plàtans que són massa madurs.

La veritat és que jo som més de fruita més aviat tirant a verda, la que és massa madura no me sol agradar, ja té massa sucre i és massa dolça pel meu gust. De totes maneres, quan sobra fruita o ja és massa madura hi ha dues opcions, o confitura o coques, i en aquesta ocasió ha tocat coca.

Aquesta que us duc avui és de na Bea Roque del seu llibre Delicias para compartir. Ja l’he feta abans per ca nostra i ha agradat molt. I realment es nota, i bé, el sabor del plàtan! Si voleu aprofitar els plàtans massa madurs aquesta és la vostra! Ingredients
- 125 g de mantega
- 150 g de sucre morè
- 2 ous
- 1 cullereta de pasta de vainilla
- 200 g de farina
- 1 cullereta de bicarbonat
- 1/2 cullereta de sal
- 250 g de plàtans molt madurs pelats
- 60 ml de buttermilk
- nous caramel·litzades per decorar
Pas a pas:

1- Xafau els plàtans amb una forqueta, feis-lo puré, però si queda algun tros un poc més gros no passa res.

2- Preparau la buttermilk: mesclau 55 ml de llet amb 5 ml de vinagre, deixau reposar uns minuts. Quan vegeu que ja s’ha tallat afegiu això als plàtans juntament amb la pasta de vainilla. Mesclau tot bé i reservau.

3- Posau junt en un bol la farina, el bicarbonat i la sal i reservau.

4- Mesclau la mantega amb el sucre i bateu fins a obtenir una mescla suau, el sucre s’ha d’haver dissolt.

5- Afegiu els ous un a un a la mantega.

6- Ara ho hem d’ajuntar tot però en tongades: afegiu primer 1/3 de la farina, després la meitat del plàtan, 1/3 de farina, la darrera meitat del plàtan i, per últim, la darrera part de la farina.

7- Posau-ho tot en un motlle allargat que prèviament haureu greixat. Afegiu unes quantes nou caramel·litzades per sobre.

8- Forn a 175º entre 40 i 50 minuts. Quan en punxar-lo amb un escuradents aquest surti eixut ja el podeu treure. Deixau-lo descansar dins el motlle uns 15 minuts i ja el podeu desemmotllar.

Ens veim la setmana que ve, segurament amb una recepta salada… Ja veurem…

Una besada!
18 de juny de 2016
COCA DE PRUNES
Per jo, la fruita d’estiu és del millor que hi ha dins la cuina. No és que les pomes o les taronges estiguin malament, però és que a l’estiu viuria de síndria, albercocs, prunes…

Però clar, les pruneres per exemple, no entenen que no ens podem menjar totes les prunes que dóna de cop. Unes les menges, d’altres en fas confitura, i d’alguna en surt una coca.

Aquesta setmana passada, pràcticament totes les prunes han madurat de cop, i això és un problema. Perquè qui més qui manco no es pot menjar totes les prunes que dóna (tendria un mal de panxa dels que fan història). Fer confitura és una opció, però has de tenir temps (si tens thermomix ajuda bastant en aquesta tasca). I fer-ne coques no es presenta com a mala opció.

El que he fet ha estat agafar una de les receptes bàsiques que tenc i canviar-ne el farcit. El meu germà petit, que no és molt de dolç, ha estat encantat amb ella! Res, que se l’ha acabada amb un “com que només queda aquest tros…”. Si vos agrada el dolç amb aquell punt àcid de la fruita, aquesta és la vostra.

Ingredients:
- 160 g d’oli de girasol
- 200 g de sucre + 1 o 2 cullerades
- 200 g de farina amb llevat incorporat
- 4 ous talla M
- 1 cullereta de pasta de vainilla
- 5 o 6 prunes + 3 o 4 cullerades de sucre
- sucre en pols (opcional)
Pas a pas:

1- Posau les prunes tallades com si fossin grells de taronja en un bol amb les 3 o 4 cullerades de sucre i reservau. Perdran aigua i s’endolciran una mica.

2- Posau en un altre bol l’oli i el sucre i removeu fins que es dissolgui. Afegiu els ous un a un a aquesta mescla. No afegiu un ou fins que l’anterior no estigui ben integrat.

3- Anau afegint la farina a poc a poc de manera que no quedi cap grumoll. Afegiu la pasta de vainilla.

4- Greixau bé el motlle on aneu a fer la coca. Jo l’he fet en un motlle rectangular i baixet, que té la mida ideal.

5- Vessau-hi la pasta i col·locau els trossos de fruita a sobre. Repartiu per sobre una o dues cullerades de sucre.

6- Forn a 175º uns 20 minutets. Vigilau, i quan estigui cuit per sobre ja la podeu treure, com que és baixeta és més bona de coure.

7- Un cop freda podeu posar sucre en pols per sobre. Però sense sucre en pols també és ben bona!

Els que mirau l’instagram o el facebook de “De Colors i Sucre” ja sabeu que la pròxima recepta també és de fruita! Ens veim la setmana que ve?

Una besada!
9 de juny de 2016