Autor: decolorsisucre

  • 16 RECEPTES BEN ESTIUENQUES

    16 RECEPTES BEN ESTIUENQUES

    Aquesta setmana he començat les vacances. De veres que enguany les necessitava. Tant perquè la feina enguany ha estat feixuga, com perquè la salut a finals de curs m’ha acompanyat de manera intermitent i desitjava que arribés aquest dia. Aquesta setmana per tant, no us duc cap recepta nova, necessit una miqueta de descans.

    Això sí, us deix amb un recull de 16 receptes que crec que us poden servir en aquestes dates tan caloroses. Totes elles ja les he posat al blog, però de tant en quant és bo fer un repàs per veure el que hi ha fet, i per tant, el que encara queda per fer. Com us deia, aquestes receptes que us pos en aquesta entrada són ideals per fer-les durant aquestes setmanes de calor i de nins avorrits que no saben on s’han de posar. Pitjant amb el ratolí sobre el nom de cada recepta anireu directament a ella:

    1- Cupcakes de gin amb llimonada: fa poques setmanes d’aquesta recepta, però és una combinació que no pot faltar a l’estiu.

    2- Paquetets de mango i pinya: hi ha res més refrescant que aquestes dues fruites juntes?

    3- Estrelles de formatge: una bona opció per dur a qualsevol sopar amb els amics. No en quedarà ni una!

    4- Bols de xocolata: amb un bon gelat a dins no tendrà rival!

    5- Merengues de llima: fàcils de fer, duren setmanes en bones condicions.

    6- Bialys: podeu viatjar a New York? Jo tampoc, però amb aquesta recepta hi som una mica més a prop.

    7- Pink lemonade: res més refrescant que una bona llimonada rosa! Assegurat!

    8- Panada de salmó occitana: bona de fer, senzilla, ràpida i deliciosa. Perfecte per endur-se-la a qualsevol picnic.

    9- Mug cake de vainilla i xocolata: una bona opció quan us vengui una cosa dolça de gust però no tingueu ganes d’encendre el forn.

    10- Pastissets de xocolata i taronja: quedareu molt bé en una festa si presentau aquests pastissets, i podeu farcir-los del sabor que més us agradi!

    11- Monkey bread pizza: teniu per casa nins avorrits? Els tendreu entretinguts una bona estona tallants, farcint, empaquetant, col·locant…

    12- Cupcakes de llima i coco: si els feis versió mini seran  el complement ideal a qualsevol berenar d’estiu.

    13- Pastissets de kiwi: a l’estiu aquest tipus de pastissos són fantàstics. El millor? Podeu posar qualsevol fruita, la vostra preferida!

     

    14- Púding d’estiu: de veritat, no m’esperava que fos tan bo com va ser. Acompanyat de gelat de iogurt o de vainilla seran les postres insuperables!

    15- Key lime pie: pastís de llima! Més fàcil impossible! Però guardau-lo a la gelera ben fresquet perquè du nata.

    16- Cupcakes de xocolata i baileys: aquesta no és precisament una recepta molt estiuenca… però voleu dir que algú dirà que no a la xocolata “amb xispeta”?

    Promet tornar amb noves receptes en breu!

    Passau unes bones vacances!!!

  • PASTÍS RÀPID!

    PASTÍS RÀPID!

    Entre setmana és difícil trobar temps per cuinar. Sempre he d’anar d’un lloc a un altre i per a què les coses surtin bé crec que és molt bo fer-ho amb calma.

    Sin-título-4

    Ara ja estam al juliol i tenc vacances (sí!!!!!!), però això no vol dir que no tengui feines. He anat deixant les més grosses per fer-les en aquestes setmanes, però vaja, és un poc més fàcil trobar temps per ficar-me dins la cuina.

     DSC_0281

    Ahir vespre tenia una reunió amb els amics del Museu de Manacor i crec que no sabem fer-ne sense berenar, sopar o fer una musa (“fer una musa” a Manacor és prendre alguna cosa). I entre feina i feina d’ahir vaig preparar aquest pastís, i quasi és millor fer-ho així perquè la ganache s’ha de deixar refredar, i amb aquesta calor no és cosa fàcil.

    Sin-título-6

    Anem amb la recepta:

     Ingredients:

    Per la coca:

    – la recepta aquí

     

    Pel farcit:

    – confitura de gerds (o la que més us agradi, però jo en posaria alguna que tengui un toc àcid)

     

    Per la ganache:

    – 200 ml de nata per muntar

    – 125 gr de xocolata negra per fondre

     

    I aquí el pas a pas:

    Per la ganache:

    – Posau la nata al foc fins que bulli. En començar a bullir vessau-la sobre la xocolata i mesclau fins que estigui ben fosa. Tapau la ganache amb un paper film que toqui la superfície de la mescla i deixau refredar. Quan estigui freda posau-la a la gelera per a que estigui molt freda. A l’hora de muntar el pastís treieu-la i munteu-la com si muntéssiu nata.

     

    Pel muntatge del pastís:

    – Tallau la coca en tres pisos si no l’heu cuita per separat.

    – Posau la confitura entre els pisos, jo n’he posat mig pot a cada pis.

    – Repartiu la ganache per sobre i per les parets, i si us en sobra podeu decorar amb la màniga pastissera. Si no feis una capa molt gruixuda us en sobrarà.

     

    I ja està! No me direu que no és fàcil! I quedareu molt bé amb els amics. Això sí, estam a l’estiu, procurau no deixar-la a l’abast d’insectes propis d’aquestes dates… jo sé perquè ho dic.

    Sin-título-2a

    Salut!!!

  • TALLER DE PASTISSOS INDIVIDUALS AMB EN LUÍS OLMEDO

    TALLER DE PASTISSOS INDIVIDUALS AMB EN LUÍS OLMEDO

    7’10 del matí. Cotxe cap a Palma per anar al taller de pastissos individuals d’en Luís Olmedo, del blog My European Cakes. Una passada! Això sí, 6 hores de curset sense quasi parar i no precisament un dia de temperatures suaus a Mallorca.

    En Luí Olmedo explicant-nos
    els diferents elements de decoració.

     

    Xocolata daurada, o amb transfers, i macarons per decorar.

     

    No puc mostrar-vos fotos de tot el procés del que hem fet avui, perquè ja us dic, no hem parat. A primera hora del matí ens hem dividit en tres equips i hem començat per preparar la coca que hem utilitzat per a totes les petites tartes, la Gioconda d’ametlla.

     

    Tarta bavaroise de maduixa.
    Un cop llestes les coques, en Luís ens ha explicat la teoria de la gelatina. Una cosa tan senzilla que tots coneixem resulta que no ho és tant. Sabíeu per exemple que la gelatina no gelifica l’alcohol? Curiós, eh? Doncs bé, un cop apresa la teoria, aquesta s’ha de posar en pràctica. Ens hem dedicat una bona estona a preparar els glassejats que cobreixen els pastissets. N’hem fet de xocolata blanca, pels pastissets de maduixa i de mango, i de xocolata negra mirall i de caramel pels altres.
    Cobrint la bavaroise de maduixa
    amb la cobertura de xocolata blanca.

     

    Cobrint les tartes de mouse de mango
    amb la cobertura de xocolata blanca.

     

    En aquestes altures ja teniem una gana espantosa! Imaginau-vos l’hora que hem començat i el que ens faltava encara per fer i algun sols tenia el cafè del matí dins la panxa. Per tant ens hem aturat per berenar una mica. Bé, berenar i estudiar la tercera part de la teoria d’avui: la mouse i la ganache.
    Pastisset de mouse de mango
    i xocolata blanca.

     

    Tiramisú.

     

    I clar, després de la teoria… la pràctica! Aquesta és la part que ens ha costat més al meu equip. Ens han canviat la marca de la xocolata i no es fonia de cap manera!!! Ens ha costat però al final ho hem aconseguit. Recordau que la gelatina té unes característiques especials? Idò resulta que una d’elles és que tampoc gelifica el mango. Per això s’ha de dur el puré de mango fins a 80ºC, però per afegir la gelatina s’ha de baixar uns 15ºC. I per afegir la nata semimontada s’ha de baixar uns quants graus més. Sabeu com és de complicat baixar de graus amb aquesta calor? Ho hem posat a bany Maria d’aigua freda, l’hem canviat de bol… una mica de tot fins que finalment hem aconseguit integrar tots els ingredients. Mentre, els altres equips preparaven cada un un tipus de pastisset diferent, amb les seves mouses o bavaroises.

     

    Alguns dels pastissets dels alumnes. Una passada!

     

    Intentant passar un pastisset de mango a la
    caixa sense destrossar-lo. (Ho he aconseguit!)

     

    I ha arribat la fase més divertida i creativa de la jornada, que la veritat ens ha enganxat ja molt cansats (duiem 5’30 h sense parar) . Hem posat les cobertures i hem col·locat les decoracions que ens ha preparat en Luís.

     

    Tarta de mouse de xocolata amb cruixent
    de praliné i cobertura de xocolata blanca.

     

    Tarta de mouse de xocolata amb cruixent
     de praliné i cobertura de caramel.
    Ens ho hem passat molt bé, encara que crec que en Luís no està acostumat al caràcter cridaner i xerrador dels mallorquins i l’hem agobiat una miqueta… Luís, tranquil, som una mica renouers, però divertits!
    I ja per acabar, la darrera aventura del dia: tornar a Manacor i que els pastissets, que necessiten pràcticament estar congelats, sobrevisquin. Han arribat “d’aquella manera”, els de xocolata sobretot són els que han patit més, per això no tenen foto “bona”, i els de colorins la tenen, però he patit i molt pensant en que es fondrien sobre la taula mentre els feia la foto.
    Part dels pastissets dins la capsa abans de partir cap a Manacor.

     

    El meu pastís de xocolata blanca i mango,
    que ha arribat mig “d’aquella manera” de Palma.

     

    Ha tengut la mateixa sort el de bavaroise de maduixa.

     

    Amb en Luís, el profe!
    Sincerament, si en Luís torna, i na Mònica de Guindalia m’hi vol, tornaré a fer-hi algun curs segur!!!
  • PASTÍS DE XOCOLATA I TARONJA

    PASTÍS DE XOCOLATA I TARONJA

    Tot s’acaba. I tot s’acaba en el mateix moment. Aquesta setmana hem acabat les classes (que no la feina) a l’IES on treball. I també, per desgràcia, el curset de na Jackie Rueda que estava fent, Superstar (teniu l’enllaç a la columna de la dreta del blog).

     

    No puc estar més contenta d’haver-lo fet. M’ha ensenyat moltíssimes coses: de més tècniques sobre la càmera de fotos, i de més creatives i subjectives, sobre la composició de les fotos, diferents estils… Però se m’ha fet taaaan curt… De fet, no he pogut fer tot els exercicis que ens anava suggerint per falta de temps, però a mesura que vagi penjant les receptes al blog ja aniré fent les pràctiques.

     

    I començaré amb aquest pastís. Sé que les fotos encara tenen bastants errors, però aniré practicant (tranquil·la Jackie!). Què us semblen a voltros?

     

    Anem amb la recepta:

    Per la coca:
    – 200 gr de sucre
    – 160 gr d’oli d’oliva suau
    – 4 ous de talla M
    – 170 gr de farina amb llevat incorporat
    – una cullereta de llevat en pols
    – 30 gr de cacau en pols sense sucre
    – un “xupito” d’Amaretto (*)

    Pel farcit:
    – confitura de taronja dolça

    Per la crema de xocolata:
    – 200 ml de nata
    – 250 gr de xocolata per fondre
    – 1 “xupito” d’Amaretto (*)

    Pas a pas:
    Per la coca:
    Anau mesclant els ingredients en l’ordre que teniu a la recepta. No poseu un ingredient que no tengueu l’anterior ben integrat.
    Forn a 170º, uns 20 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben eixut. Jo he posat la pasta en tres motlles iguals. Si no en teniu, feis-la en un motlle i, en estar la coca ben freda, tallau-la en tres pisos.
    Per la crema de xocolata:
    Posau la nata al foc amb el xupito d’Amaretto i quan comenci a bullir vessau-la per sobre de la xocolata trossejada. Mesclau-ho bé tot fins que la xocolata s’hagi fus bé. Guardau aquesta mescla dins la gelera tapat amb paper film. El paper ha d’estar en contacte amb la xocolata perquè no faci crosta a la part superior. En estar ben fred, passau aquesta crema per la batedora de varetes fins que pugi, veureu que canvia de color.
    Muntatge:
    Posau confitura de taronja enmig de cada pis. Jo he posat la meitat del pot en cada pis. Una vegada muntat el pastís, repartiu la crema de xocolata per sobre i pels costats. A partir d’aquí… deixau volar la vostra imaginació i decorau com més us agradi. Jo he fet servir una “pinta” especial de rebosteria per fer el dibuix del costat i la màniga pastissera per fer la decoració de sobre i del plat.

     

    Esper que vos agradi!!!

    (*) He posat Amaretto perquè no tenia Cointreau en aquell moment, però crec que hagués estat més encertat. Encara que amb l’Amaretto no està gens malament. De totes maneres és un ingredient opcional, si no el voleu posar no hi ha problema.
  • PASTÍS “CUCURUTXO”

    PASTÍS “CUCURUTXO”

    En el món de l’art hi ha una expressió per referir-se a les pintures que semblen una cosa però són una altre. En francès es diu trompe l’oeil; en castellà trampantojo; i en català, artifici. Aquí en teniu tres exemples extrets d’internet d’una pintura damunt tela, de pintura sobre mur i d’una pintura en el terra. Totes tres molt diferents però impressionants.

    Molt bé. Ara que sabeu què és un artifici entendreu perfectament aquest pastís! La primera vegada que el vaig veure me va encantar, i vaig pensar que l’havia de fer. El trobava genial! Però no trobava cap ocasió per fer-lo.
    Però aquesta setmana he pensat… i per què he d’esperar una ocasió especial? L’ocasió especial és quan tenc temps i el puc fer. El que m’ha quedat clar en aquest darrer mes i mig és que cada dia és especial, i és millor no deixar les coses per ocasions que potser no arribin.

     

     

    I dit i fet! M’he posat mans a l’obra i aquest és el resultat. No és un d’aquells pastissos perfectes. De fet, resulta estrany que quan un gelat et cau a terra el resultat sigui perfecte, no?
    Ingredients:
     
    Per la coca:
    – Una coca de tarta Victòria tallada en tres pisos o cuita en tres motlles Teniu la recepta aquí.
    Pel farcit:
    – confitura de gerds.
    Pel buttercream (recepta de na Bea Roque de Delicias para compartir):
    – 100 gr de mantega
    – 300 gr de sucre en pols (jo n’he posat manco, uns 260 gr)
    – la pell ratllada d’una llimona
    – 2 culleretes de suc de llimona
    – una cullerada de confitura de llimona (això ho he afegit jo, no està a la recepta original)
    Per la decoració:
    – restes de coca de quan s’ha anivellat
    – un cucurutxo de gelat
    – una cullerada de buttercream
    – xocolata de fondre
    – sprinkles de colors
    Pas a pas:
    1- Primer de tot, deixau els tres pisos del pastís ben rectes, cosa que farà que us sobri part de coca.
    2- Preparau la buttercream mesclant primer la mantega amb la meitat del sucre i després amb la resta del sucre, la pell i el suc de la llimona i la confitura. Reservau una cullerada per fer la bolla del gelat.
    3- Posau confitura de gerds entre els pisos de la coca.
    4- Posau una primera capa fina de buttercream per sobre del pastís. Deixau-ho a la gelera una estona.
    5- Posau una segona capa una mica més generosa i allisau el millor que sapigueu. Jo encara no en sé gaire, però la qüestió és intentar-ho.
    6- Feis una bolla amb les restes de coca i la cullerada reservada de buttercream i punxau-la amb l’ajuda d’un escuradents a un costat del pastís.
    7- Foneu la xocolata negra dins el microones i vessau-la per sobre de la bolla i part del pastís.
    8- Escampau uns quants sprinkles de colors per sobre de la xocolata i posau el cucurutxo a sobre abans que la xocolata s’assequi del tot. L’haureu d’aguantar una estona.

     

     

    I ja teniu el vostre pastís cucurutxo! No espereu cap ocasió especial. Si us ve de gust feis-lo avui, i si no, és un pastís perfecte per una festa d’aniversari infantil, no trobau?
    Salut a tothom!!!
  • CUPCAKES DE GIN AMB LLIMONADA

    CUPCAKES DE GIN AMB LLIMONADA

     

    S’acosten les festes de Sant Joan. Són dia 24 de juny, queden sols unes setmanes i ja hi som. A Mallorca se sol dir “de Joans i d’ases, un a cada casa”. A ca nostra no n’hi ha un… sembla que no hi hagi d’altra cosa! Oncles, germans, padrins, cosins… Aquest dia, igual que el dia de Sant Antoni, si vas per qualsevol carrer de Manacor no t’atures de felicitar.

     

     

    Les rondalles mallorquines conten moltes històries màgiques sobre el que pot passar la nit abans de Sant Joan: dracs, serps, monedes màgiques… A Manacor tenim una tradició a un lloc molt concret, als vimers de s’Hort des Correu. Què passa allà? Doncs que les famílies hi duen els infants que tenen trencadura, és a dir que tenen alguna hèrnia. Els propietaris del vimer fan un tall transversal a les branques per on hi fan passar els infants. Després tanquen les branques i les emboliquen bé. Al cap d’un mes, comproven si la branca ha soldat, i si ho ha fet això significarà que el nin es curarà. Si no, es pot tornar a intentar a l’any següent.

     

    Foto: Diario de Mallorca

     

    Però on són realment espectaculars les festes de Sant Joan i on hi ha molta tradició és a Menorca, en concret a Ciutadella. Aquí teniu un enllaç on podeu saber el programa d’enguany. I quina diríeu que és la beguda per excel·lència de Menorca? Exacte! La pomada, el ginet o, simplement, el gin amb llimonada. I d’això van els cupcakes d’aquesta setmana.
    Cartell de Sant Joan 2015

    Ingredients:

    Pel cupcake:
    – 4 ous talla M
    – 150 gr de sucre
    – 1 “xupito” de pomada (1 part de gin Xoriguer i dues de llimonada Pep lemon)
    – 180 gr d’oli de girasol
    – 1 pessic de sal
    – 200 gr de farina amb llevat incorporat

    Per l’almívar(*):
    – 65 gr de sucre
    – 65 gr d’aigua
    – 1 “xupito” de pomada (1 part de gin Xoriguer i dues de llimonada Pep lemon)

    Per la crema de mascarpone:
    – 180 gr de mascarpone
    – 90 gr de mantega
    – 150 gr de sucre en pols
    – 1 “xupito”de pomada (1 part de gin Xoriguer i dues de llimonada Pep lemon)

     

     

    Pas a pas:
    Pel cupcake:
    Mesclau tots els ingredients líquids per una part, i els sòlids per l’altra. Anau incorporant els ingredients sòlids als líquids a poc a poc, per a que no quedi cap grumoll. Repartiu la pasta dins les càpsules de cupcake. No les ompliu molt més de la meitat o us vessarà en pujar dins el forn.
    Forn a 170º uns 20 minuts, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.
    Per l’almívar:
    Posau al foc l’aigua, el sucre i el “xupito”. Mesclau-ho tot ben bé fins que el sucre s’hagi fus del tot. Deixau-ho bullir un minutet o dos i retirau-ho del foc. No espessirà gaire, ja ho veureu. Reservau fins el moment de pinzellar.
    Per la crema de mascarpone:
    Mesclau la mantega amb el sucre en pols amb la batedora de varetes fins que estiguin ben mesclats. Afegiu el mascarpone, però no poseu una velocitat molt alta. Per acabar, afegiu el “xupito” de pomada (**). No poseu més d’un “xupito” ja que la crema us quedarà molt líquida i difícil de manejar. Posau la crema dins una màniga pastissera amb la “boquilla” que més us agradi i reservau.

     

    Pel muntatge:
    En treure els cupcakes del forn, esperau 5 minutets a treure’ls del motlle metàl·lic. Punxau-los amb un escuradents i pintau-los amb l’almívar. Deixau-los refredar. Un cop estiguin ben freds, decorau amb la màniga pastissera. Per acabar de decorar he posat un trosset de rodanxa de llimona, però en això… cadascú pot fer com vulgui! Visca la creativitat!

     

     

    Esper que us venguin de gust i que passeu unes bones festes de Sant Joan!!!
    (*) Si els cupcakes no els han de menjar nins, també podríeu pinzellar els cupcakes directament amb pomada o engatar-los directament amb ginebra. No ho he provat, però imagín que no sortirien malament 😉
    (**) Si els han de menjar nins petit posau només llimonada. De totes maneres l’alcohol és una proporció molt petita dins de la crema.
  • LLIMONADA ROSA (PINK LEMONADE)

    LLIMONADA ROSA (PINK LEMONADE)

    Sincerament, no l’havia provada fins que l’he feta. Però és que és taaaaaaan mona… No em podeu dir que no. Tota rosa, amb unes quantes rodanxes de llimona i gel…

     

    Pel que es veu, aquesta beguda es va “inventar” de casualitat, com molts dels invents més coneguts. Tot va passar a finals del segle XIX a un circ nord-americà, quan un venedor de llimonada preparava l’abeuratge. Es conta que li varen caure uns quants caramels de canyella de color rosa dins de la llimonada, i com que no tenia suficient temps per tornar-la a començar la va oferir d’aquella manera als seus clients… i va ser tot un èxit!

     

     

    Si és que només pensar en el seu aspecte em recorda a les pelis americanes ambientades en els anys ’60, com Grease, per exemple. I és que fins i tot en fan pastissos i cupcakes!!! Promet investigar sobre el tema.

    Per ara us deix aquí la recepta de la pink lemonade:

    Ingredients (per 2,5 litres aproximadament):

    – 2 l d’aigua
    – 7 llimones
    – 7/8 maduixes
    – xarop d’atzavara (*)

    Pas a pas:

    1- Posau l’aigua i les llimones en dues vegades dins la thermomix, tancau i pitjau el “turbo” unes quantes vegades. Colau l’aigua que us sortirà dins un bol gros. En aquesta ocasió he utilitzat la thermomix perquè m’ha facilitat la feina, però si no en teniu, sucau el suc de les llimones i afegiu-lo a l’aigua.
    2- Triturau les maduixes i colau el seu suc dins de l’aigua amb llimona. Procurau que no quedin llavoretes ni pinyols.
    3- Afegiu xarop d’atzavara. Quantitat? A gust personal. Si no en teniu podeu posar sucre o fructosa.
    Guardau-la a la gelera i abans de servir-la afegiu gel i unes quantes rodanxes de llimona per decorar.

     

    Amb aquesta calor ja veureu com us ve molt de gust! Salut!

    (*) En castellà es diu “sirope de agave”
    PD: Si cercau per internet trobareu moltes receptes per fer la pink lemonade (amb granadina, amb gerds, amb groselles…). Anau provant fins aconseguir la pink lemonade que més us agradi. Com que tenia unes quantes maduixes congelades, són l’ingredient rosa que he posat.
    PD2: Podeu graduar el color rosa de la beguda augmentant o reduint la quantitat de fruits vermells que hi poseu. Això també variarà el sabor de la beguda.
    PD3: Tant si hi posau sucre com si hi posau xarop d’atzavara, els celíacs en podeu prendre.
    PD4: Els diabètics només ho podeu prendre sense cap edulcorant o afegint xarop d’atzavara.
  • “PETONETS” DE MERENGA DE LLIMA

    “PETONETS” DE MERENGA DE LLIMA

    Les fotos de la recepta d’avui no són perfectes ni molt manco. Acab de començar el curs Superstar de na Jackie Rueda, i encara estam per les lliçons de “com utilitzar la càmera de manera manual”, per tant em toca practicar, però avui no en tenia ganes.

     

    Del que sí tenia ganes era de celebrar. I de celebrar amb color verd! Per què? Doncs mirau, mai he estat del color verd. Si mir el meu armari no trobaré moltes peces de roba d’aquest color. Però d’uns anys ençà, el verd ha estat molt present dins la meva vida i dins del col·lectiu al qual tenc l’honor de pertànyer, el de professors i mestres.

     

    Hem duit aquest color amb tota la nostra dignitat per reivindicar tot allò en el que creim i que intentam transmetre als nostres alumnes, i és a pensar per ells mateixos, a creure en ells. És una cosa molt complicada, però som el mirall en el que es miren molts d’ells i per tant havíem de fer un bon paper.

     

    El cas és que des d’ahir vespre crec que el nostre vestuari tornarà a canviar i a omplir-se d’altres colors! Cosa que m’encanta! I per celebrar-ho… Alguna cosa dolceta (i verda) per llevar-nos el gust de totes les experiències amargues per les que hem passat.
    Per la merenga, ingredients:
    – 220 gr de sucre blanc
    – 4 blancs d’ou
    – essència de llima
    – colorant verd en pasta
    Pas a pas:
    1- Posau els blancs i el sucre a bany Maria i foneu el sucre fins que ja no tengui textura i estigui ben fus. No heu de notar cap granet de sucre. Ho podeu anar tocant amb les mans, estarà calent però no cremarà.
    2- Preparau una màniga pastissera amb una boquilla amb un dibuix molt obert. Amb un escuradents, agafau una mica de colorant i feis línies verticals (3 o 4) repartides per l’interior de la màniga,
    3- Quan la mescla de blanc d’ou i sucre ja estigui llesta, posau-la a la batedora de varetes i pujau la merenga. Quan estigui pujada, afegiu l’essència de llima, en això no us puc dir quant, però amb unes quantes gotes n’hi ha suficient. Estarà ben pujada quan en treure les varetes facin una espècie de “pico” i tengui cos.
    4- Posau un paper de forn o les planxes de silicona sobre la placa del forn.
    5- Posau la merenga dins la màniga pastissera. Acostau-vos al paper i anau fent petits merengues. Els primers segurament sortiran blancs, però els demés ja sortiran amb línies verdes (amb un estil a lo “Meringue girls“).
    Forn a 90º-100º, durant aproximadament 1 hora. Estaran llests quan en tocar-los amb el dit estiguin dur per fora i es desenganxin sense cap problema.

     

    PD: Guardau-los en un pot de vidre.
    PD2: Aquest dolç és moooolt agraït ja que el podeu fer i guardar-lo durant algunes setmanes i no torna dolent.
  • CURSET DE PETIT FOURS AMB N’ALMA A GUINDALIA!

    CURSET DE PETIT FOURS AMB N’ALMA A GUINDALIA!

    Aquesta vegada no he hagut de viatjar fins a Madrid. No, aquesta vegada ha estat ella la que ha vengut fins a Mallorca. He fet un curs a Guindalia amb n’Alma Obregón!
    La cosa va començar a tota velocitat des del principi. No conec altra persona que pugui estar a tantes coses a la vegada: forn, kitchenaid, bany Maria… Estava atenta a tot i a tots els que érem allà. Per suposat, la part femenina érem majoria, però també hi ha algun valent que s’atreveix en el camp de la minipastisseria.

    Res, que la llista de tasques era tan llarga que tot d’una que va arribar n’Alma i totes tenguérem les mans netes i el davantal posat començarem la tasca.

    Ja us dic, la llista era llarga: petit choux, llamps de crema, tiramisú en tassonet, panacota en tassonet, nius de merenga amb ganache de xocolata i fruites del bosc, cheesecake d’oreo, “petons” i roses de merenga, creme brulee i mousse de xocolata.
    És impossible que us conti fil per randa totes les coses que arribarem a fer entre totes i tots, per tant, us deix amb algunes fotos de les diferents coses que férem durant el curs. Us pos peu de foto per a que sapigueu què és cada cosa. Ah! i en breu afegiré més fotos, ja que des de Guindalia m’enviaran les fotos del grup i algunes més. Però així al manco tendreu un petit tast.
    Aquí podeu veure les meves mans mesclant els vermells d’ou
    amb la farina i el sucre.

     

    N’Alma durant l’explicació de “com remenar
    per no abaixar els blancs d’ou pujats”.

     

    Fent els petit choux i els llamps.

     

    Petit choux i llamps acabats de treure del forn! No me digueu
    que no tenen bona pinta fins i tot sense farcir!

     

    Mans a la feina! A farcir els petit choux i els llamps!!!

     

    A punt d’enfornar la creme brulee.

     

    Cremant el sucre de la creme brulee.
    Mmmm… crec que em compraré un cremador d’aquests…

     

    Què com es fan els nius de merenga? Doncs així!
    Farcint de ganache de xocolata
    els nius de merenga.

     

    El últims retocs dels nius de merenga.

     

    Els petonets de merenga.

     

    Els petonets i els nius de merenga. Encara quedava
    un lloc per fer les roses, el veis?

     

    Aquestes són les meves mans fent alguns
    dels petons de merenga.

     

    Del tiramisú vàrem fer fins i tot el bescuit!

     

    …ben ensucrat, per suposat!

     

    No va quedar ni un retall! Us ho puc assegurar!
    I a falta de la creme brulee, que encara estava dins el forn,
    aquest és el resultat.
    I ara, a esperar el 27 de juny, que tornaré a Guindalia a fer un curset de pastissets individuals amb en Luis Olmedo. Quines ganes!!!