Etiqueta: diabètics

BOMBONS CASOLANS
Sííí! Ho sé! Fa més de dos mesos que no deix cap entrada en el blog! Però no es pot fer tot. Tenc moltes idees sobre les que experimentar i escriure aquí per veure què trobau, però per ara m’és pràcticament impossible. A poc a poc tot tornarà a tenir un equilibri, o no, qui sap?

Avui us deix aquí una “recepta” molt adequada per quan tengueu convidats i volgueu fer un detall dolç amb molta antelació o no sapigueu què fer amb els nins un cap de setmana d’aquells que plou. D’això n’hem après últimament molt per Mallorca, no trobau?

Fa una setmana el meu departamen i jo vàrem fer el berenar per profes de l’IES on faig feina. Ens tocava fer-lo la darrera setmana d’octubre. Fins ara ens havia tocat fer-lo pel juny, però n’estàvem una mica cansats i demanàrem (protestàrem) que ens canviessin la data. I ens va tocar per Halloween! Montàrem una taula ben engalanada amb elements molt de la festa i la meva aportació va ser: un pastís red velvet (el vaig trobar molt apropiat per a l’ocasió), uns cupcakes de llimona i merenga, uns petonets de merenga en forma de fantasma i uns bombons farcits.

Pensava que els bombons no tendrien massa èxit, i això que vaig utilitzar uns motlles fantàstics de lékué de calaveres mexicanes. Però al cap d’unes hores no n’havia quedat n’hi un! Al dia següent, unes companyes em demanaren la recepta, i la veritat és que més senzilla no pot ser. Els he tornat a fer amb aquests motlles de peces de Lego, que són genials, i no n’ha quedat ni un a casa!

Ingredients:

Pels bombons de xocolata blanca:
- Xocolata blanca per a fondre
- Lemon curd
Pels bombons de xocolata amb llet:
- Xocolata amb llet per a fondre
- 1 sobre o dos de peta zetas
Pels bombons de xocolata negra:
- Xocolata negra per a fondre
- Confitura de taronja
Pas a pas:

Com veureu, no us he posat quantitats perquè dependrà del número de bombons que volgueu fer. També el procediment és igual pels tres tipus de bombons, així que anem amb la recepta.

1.- Foneu la xocolata en el microones (o a bany Maria), a intervals curts i remenant-la cada cop que la treiem. Si ho feim a bany Maria, hem d’anar molt alerta de no esquitxar gens d’aigua o tallarem la xocolata i haurem de tornar a començar.

2.- Un cop fosa la xocolata la vessam dins dels motlles i pegam uns copets sobre la taula per fer que es distribueixi bé. Com podeu veure, algunes figuretes de les meves els han quedat bombolles d’aire, i això és perquè tenen molts de detalls petits i la xocolata ha fet més via a refredar-se que jo a intentar-la distribuir bé. Si utilitzau uns motlles sense massa detall no tendreu aquest problema.

3.- Donam la volta al motlle sobre una palangana o un plat i deixam degotar la xocolata que no s’hagi adherit a les parets del motlle. Ens interessa que ens quedi espai per a poder posar el farcit i així eliminam l’excés de xocolata. Posam el motlle dins el congelador 3 minutets.

4.- Treiem el motlle del congelador i posam una petita quantitat del farcit dins de cada espai, no arribeu fins a dalt, heu de deixar espai per tapar-los! Amb la xocolata que ens ha sobrat tapam la part de dalt dels motlles i si podem, allisau que no ens en sobri pels costats. Seran més bons de treure i quedaran més “coriosos”. Si no teniu res per fer-ho no passa res. Bons ho seran igual. Deixam refredar del tot i endurir dins el congelador durant uns 5 minutets. Passat aquest temps els podem treure del motlle.

Les combinacions que us he donat són les que he fet amb aquests. L’altra dia vaig farcir els de xocolata negra amb nutella i avellana, i amb això vull dir que faceu les combinacions que més us agradin! No us talleu!

Ens veiem el més aviat que pugui per aquí.

Una besada!

PD: Aquest dolç és ideal per diabètics i celíacs ja que just hem de triar xocolata sense sucre i el farcit que tampoc no en tengui o anar en compte que no tengui gluten.
4 de novembre de 2018
MINICHEESECAKES DE QUALLADA

(més…)

16 de febrer de 2017
COCA DE GARROVA
Segur que us ha passat alguna vegada. Demanau a la padrina alguna recepta. I us diu: “mira a la llibreta!”. Mirau a la llibreta pensant trobar un receptari fantàstic… I és fantàstic… però només l’entén la padrina i ningú més.

Una vegada trobada la recepta que cercau trobau coses com: “una arrova d’això”, “un grapat d’allò”, “un polsim d’allò altre”, “el que es begui”, “bullir el temps de resar un credo”… I la cara que se’t queda és tot un poema. Si tens sort de tenir a la padrina que t’ho pugui explicar ja és molt. Si no… ho has d’interpretar i experimentar a veure com surt la cosa.

Bàsicament és el que em va passar amb aquesta coca, encara que en aquesta ocasió no era del receptari de la meva padrina, si no el meu. Aquesta recepta me la va donar un company de feina fa bastants anys i clar, quan me la va donar recordava perfectament com la m’havia explicada. Però passat un temps…

Res, que vaig haver d’interpretar els meus propis apunts. Si hagués sabut que l’acabaria posant a un blog hagués anat amb un poc més d’esment.

De qualsevol manera, aquí la teniu. És una coca perfecta per berenar amb un cafetó per exemple. No és gens dolça, ja veureu la quantitat de sucre que té, i acompanyada d’un poc de confitura és ben bona. Ara, no espereu una coca amb un sabor molt intens.

Ingredients:
- 135 g de farina
- 65 g de farina de garrova
- 1 cullerada de pasta de vainilla
- 1/2 sobre de llevat en pols
- 4 ous talla M
- 3 cullerades de sucre morè
- 1 cullerada de mel
- 2 iogurts grecs (amb o sense sucre, podeu triar)
- Sucre en pols per decorar
Pas a pas:

1- Mesclau per una banda tots els ingredients sòlids i per l’altra tots els líquids.

2- Anau afegint els sòlids en unes quantes vegades als líquids, fins que estigui tot ben integrat.

3- Untau el motlle ben untat i vessau-hi la pasta. Procurau que us quedi més o manco pla per sobre.

4- Forn a 175º-180º durant uns 45-50 minuts o fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net.

5- Deixau la coca uns minuts dins el motlle abans de treure’l.

6- Deixau refredar. Un cop fred el podeu decorar amb un poc de sucre en pols.

Fàcil, eh? Un bon berenar pels matins!

Ens veim aviat!

Besades!!!

PD: La farina de garrova que he emprat per fer aquesta coca és una que he trobat en el supermercat de productes ecològics que hi ha en el meu poble. N’hi havia de diferents marques i composicions. Algunes duien canyella i altres ingredients d’aquest tipus. La que jo vaig comprar va ser una que únicament és garrova triturada i torrada, no duia altres components.
9 de setembre de 2016
PASTÍS DE FORMATGE JAPONÈS
Per favor, digau-me que us ha passat com a mi alguna vegada. Que teniu davant una cosa mooooolt senzilla (o se suposa que és així) i que no hi ha manera, no surt. I ja pots cridar, plorar, resar… que res. No hi ha manera. Que no. Que no surt.

Idò això és precisament el que em va passar amb aquest cheesecake. El faig per primera vegada, i val, no segueixo les instruccions exactes. Concretament utilitz un motlle massa gran. D’acord, falta meva. Ho vaig fer en un motlle de 20 cm, quan s’especificava un motlle de 15 cm. Resultat: una especie de truita no gens dolenta, però d’aspecte de pastís… per enlloc.

Segon intent. Ho faig tot escrupulosament tal i com explicala recepta. Quantitats d’ingredients exacte, motlle de panetonne de 16 cm (més petit no el tenia), parets del motlle ben engreixades i a més folrat de paper, temperatures controladíssimes… i res, una altra truita blaaaanca com la neu.

I anem al tercer intent. Consultant a gent a veure què podia estar passant, el que es veia era que o bé la temperatura, o bé els temps de cocció no anaven com tocava. Recordau que sempre us dic que tot depèn del forn. Idò ni més ni manco. Aquesta vegada era el forn. Vaig pujar les temperatures i el vaig deixar una estona més i… voilà! Només heu de mirar les fotos! (Val, no són les millors fotos del món, les actualitzaré algun dia que el torni a fer i tengui més temps).

Us contaré com el vaig fer jo i us deixaré també el video de n’Ochikeron, la japonesa que va posar tant de moda aquest pastís.

Ingredients:
- 125 g de xocolata blanca
- 125 g de Philadelphia
- 3 ous mida L
Pas a pas:

1- Primer de tot preparau el motlle i el forn. El cheesecake es courà a bany Maria, per tant posau una safata dins el forn amb aigua i posau el forn a 170º. El motlle que vaig utilitzar era desmuntable, per tant corria el risc que hi entrés aigua. El vaig folrar per fora de paper de plata i per dins el vaig untar tot amb esprai però amb oli o mantega també va bé. Però a més, el vaig folrar de paper de forn que també vaig untar. Amb tot això preparat ja podem anar a preparar els ingredients.

1- Separau els vermells dels blancs del ous i reservau cada cosa per separat.

2- Foneu la xocolata blanca i mesclau-la amb la Philadelphia. Quan estigui ben mesclat afegiu els vermells d’ou. Si voleu que us quedi ben mesclat i sense cap grumoll passau aquesta mescla per un colador. És el que vaig fer i el que recomanen altres blogaires que ja l’han fet.

3- Pujau els blancs d’ou a punt de neu, això vol dir que si girau el bol on ho faceu, els blancs no han de caure.

4- Mesclau els blancs pujats en tres vegades amb la mescla de la xocolata, fins que tot estigui ben, ben integrat.

5- Posau el motlle dins de la safata amb aigua i aquests són els temps i temperatures que van seguir jo:
- 15 minuts a 180º
- 15 minuts a 170º
- 15 minuts amb el forn apagat i la porta tancada
6- Un cop havien passat els temps que es recomanaven vaig obrir el forn i… uau! Havia pujat, era quasi perfecte!!! Però no havia agafat gens de color per sobre. Per tant:
- el vaig tornar a posar dins el forn 15 minuts a 175º. Com que el forn ja estava una mica fred, només varen ser uns minuts per a què la superfície agafés color. I ja ho veieu!!!
Seguiré experimentant. Sembla mentida que amb tres ingredients es pugui fer un pastís tan bo. Just a l’hora de servir-lo podeu posar-hi sucre en pols per sobre, ara que jo també el serviria amb un poc de confitura de fraula al costat…

Gaudiu-lo!!! I ja em contareu com us ha anat!

Besades!

PD: Recepta ideal per si teniu convidats celíacs!

PD2: Si hi posau xocolata blanca sense sucre i no hi posau sucre en pols per sobre ja marcareu dos gols: apte per a diabètics i celíacs.

PD3: Imposible fer hat-trick, per als intolerant a la lactosa… me sap greu…
1 de setembre de 2016
GASPATXO DE CIRERES
No sé vosaltres, però a l’estiu m’és impossible menjar plats molt calents, com sopes, aguiats o històries d’aquestes. Impossible. La sort és que la gastronomia és molt àmplia i sàvia! A l’hivern hi ha els ingredients òptims per la cuina d’hivern, i a l’estiu, els ideals per l’estiu.

I els gran cuiners com Ferran Adrià o Arzak, han fet que una recepta tan bàsica, amb ingredients de temporada sigui un plaer pel paladar. No som molt de mescles estranyes però aquesta me va encantar!

No sé quants anys deu fer que n’Arguiñano està a la tele, però són molts, i de tant en quant, si som per casa, mir a veure què fa. Si el nom del plat em fa gràcia segueix mirant el programa, si no pas a una altra cosa. Quan vaig sentir el nom d’aquest plat… No m’hi vaig poder resistir, i és que ha fet tanta calor aquests dies que un plat fresquet com aquest s’agraeix moltíssim!

Ingredients:
- 1 kg de tomàtigues
- 300 g de cireres
- 1 poma
- 1 ceba tendra petita
- Oli, vinagre de poma (n’Arguiñano el posava de Xerès) i sal
- Pa (opcional)
Pas a pas:

1- Pelau la poma i les tomàtigues. Treieu el pinyol de les cireres i treieu la primera capa de la ceba.

2- Posau-ho tot en una picadora i triturau-ho fins que estigui ben fi. Afegiu el pa si voleu i triturau-lo amb la resta d’ingredients.

3- Afegiu vinagre, oli i sal al vostre gust. A mi m’agrada que es noti el gust del vinagre.

4- Serviu ben fresquet!!!

Esper que el gaudiu tant com jo! Us en sortiran unes 4 o 5 racions, depèn de com sigueu de menjadors.

Besades!!!

PD: Ja l’he provat de fer unes quantes vegades, i la recepta que us he posat és la que va fer el cuiner al programa, però a mi me va agradar més quan vaig posar uns 200 g manco de tomàtiga, es notava millor el gust de les cireres.

PD2: També l’he provat amb les tomàtiques sense pelar i trob que queda amb una textura molt més agradable pel meu paladar, però això va a gustos. Experimentau, ja em direu com us ha agradat més!
14 de juliol de 2016
GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I “NACHOS” CASOLANS. PICADES D’ESTIU (V)
Ja no queda res per començar una altra vegada la rutina d’aixercar-se prestet, anar a la feina, que el sol comenci a deixar-nos cada vegada més aviat,… Però també de trobar nous reptes i objectius! No tot de tornada de les vacances ha de ser per arrencar a córrer!

Però al que anàvem. Encara entram dins el temps de vacances i vaig prometre cins picades d’estiu, i aquí teniu el que vaig prometre. És veritat, el guacamole no té molt de misteri. Tothom el sap fer! Però una picada que es pugui dir picada, no ho és sense un bol de guacamole, o no? I quan parlam de guacamole ho associam directament als “nachos”.

De guacamole n’havia fet altres vegades. De “nachos” no. Però si es té en compte el fer-los molt fins, surten molt bé i no són gens complicats, encara que duen una mica de feina, això sí.

Anam amb les receptes?

Pels “nachos”

Ingredients:
- 200 gr de polenta
- aigua
- 1 i 1/2 cullereta de sal
- 1 cullereta de sucre
- 2 i 1/2 cullerades d’oli
- paprika i caiena
- més oli, sal i caiena per pintar
Preparats?

1- En un bol mesclau la polenta, l’oli, la sal, el sucre, la paprika i la caiena. Anau afegint aigua fins a aconseguir una pasta que en agafar-la amb la ma es faci una bolla. Més o manco ve a ser un tassó i mig d’aigua.

2- Anau agafant pasta del bol i posau-la sobre una superfície protegida amb paper de forn, o millor si teniu una planxa de silicona, perquè no se us mourà gens. Posau un paper de forn per sobre i amb una aprimadora aplanau la pasta fins que quedi ben prima. Quan dic ben prima vull dir que es transparenti el que hi ha baix!

3- Tallau la pasta en quadrats i després cada quadrat per la meitat per fer triangles. Col·locau-los amb molt de compte a sobre d’un paper de forn que haureu posat sobre la placa del forn amb l’ajuda d’una espàtula.

4- En un bol petit a part, mesclau oli, sal i caiena al vostre gust i pintau els triangles.

5- Posau la placa dins el forn que haureu encalentit a 200º. Deixau-hi els triangles fins que es tornin daurats, més o manco uns 15 o 20 minuts. Vigilau perquè cada forn és un món i en un moment sembla que no estan fets i a l’altre ja s’han cremat!

Anem amb el guacamole

Ingredients:
- 3 alvocats petits (o dos de mitjancers)
- 2 tomàtigues petites
- 1/2 ceba petita
- caiena
- sal
- 1 cullereta de coriandre ben picat
- el suc d’una llimona
Mans a la feina:

1- Pelau les tomàtiques i la ceba, picau-los ben petits i reservau. Feu-ho també amb el coriandre, picat ben petitet.

2- Pelau els alvocats i triturau-los amb una forqueta fins a formar una pasta. No passa res si queden grumolls, fins i tot és millor així. Regau el suc de la llimona per sobre dels alvocats triturats, si no us tornaran negres.

3- Mesclau a la pasta d’alvocat les tomàtiques, la ceba i el coriandre. Amaniu al gust amb la sal i la caiena. Anau en compte si no uns agrada el picant!

Ja teniu la picada feta! Esper que hàgiu passat un bon estiu i hàgiu fet alguna de les picades que us he anat posant. Ja hi ha hagut gent que ha compartit amb mi les fotos d’alguna de les receptes en privat pel facebook de DE COLORS I SUCRE i estic molt contenta!!! Per favor, si ho voleu fer no ho dubteu gens! Estaré encantada de veure-les i així ens coneixerem un poc més!!!

Fins la pròxima!

PD: Convé fer els “nachos” el dia abans, ja que duen una mica de feina. Aguanten molt bé d’un dia per l’altre. Més enllà ja no ho sé perquè no han durat més que uns minuts!

PD2: El guacamole convé fer-lo just abans de menjar-lo ja que té tendència a canviar de color ben aviat.

PD3: La polenta l’he trobada a Hiper Manacor, però jo diria que a la part de les farines en trobareu per molts de llocs.

PD4: Per ser una mica més autèntics, en comptes de posar suc de llimona podeu posar suc de llima.

PD5: Tant celíacs, com diabètics, com intolerants a la lactosa o a l’ou en podeu menjar!!!!!!
30 d’agost de 2015
PALS DE PA. PICADES D’ESTIU (I)

Ha començat l’estiu! Sí, vacances escolars, calor, gent per totes parts… i ganes de fer poques coses dins la cuina amb la calor que fa.

El que sí fa moltes ganes és quedar amb els amics per fer soparillos i coses d’aquestes. O no? Quedar en algun lloc on hi faci un poc de fresca per provar d’arreglar el món, i de passada menjar coses que no serien normalment per un sopar, si no que serien més per fer una picada.

He cercat en apunts meus, llibres i per internet per trobar receptes que em fessin ganes, i n’he trobades unes quantes. Durant unes quantes setmanes us mostraré les que m’agraden i les que he trobat que també m’han agradat. Per tant n’hi haurà que són meves i d’altres que no, però crec que el conjunt és bastant complet per agradar a tothom.

Començam per la primera, pals de pa acompanyats de pernil salat. Aquest tipus de pa ens el duen moltes vegades als restaurants per entretenir la gana. Però el que us duc no és exactament com aquell, és més tovet, bo de menjar, i “tunejat” amb diferents coses que li donen un punt extra de color i sabor.

Anem amb la recepta, ja veureu que no té molt de misteri.

Ingredients:

– 410 gr de farina normal
– 1 sobre de llevat especial per pa
– 120 gr d’aigua tèbia
– 90 gr de llet
– 50 gr d’oli d’oliva*
– 10 gr de sucre
– 8 gr de sal
– 1 ou
– Extres: pebre bord, caiena, sal Maldon, herbes aromàtiques, sèsam, llavors de rosella…

Anem per feina!

Posau tots els ingredients en un bol i mesclau-los bé. Veureu que de seguida tot lliga perfectament. Quan vegeu quela pasta ja no s’aferra al bol la treieu i treballau sobre una superfície amb un poquet de farina a sobre (no s’enganxa massa, no en poseu molta). Aprimau la pasta amb el rodet i tallau tires llargues i molt fines. Amb la ma donau una mica de forma. No us preocupeu que us quedin tots diferents, és la gràcia que tenen.
Posau els pals de pa sobre el paper de forn que haureu posat sobre la placa. Pintau amb ou i posau l’extra que volgueu: herbes, sal, llavors…
Forn a 140º-150º uns 20 minuts o fins que estiguin dauradets. Anau en compte en treure’ls del forn perquè es poden rompre, primer deixau-los refredar una estona.

I ja veis, en una estoneta tendreu pals de pa totalment naturals i personalitzats per fer una picadeta amb els amics.

Bon profit!!!

(*) Com més fort de gust sigui l’oli, més gust tendrà el pa. Si voleu afegir un toc extra de sabor podeu posar oli amb algun sabor especial: d’herbes, picant, d’olives negres…
PD: Els diabètics en poden menjar amb moderació.

24 de juliol de 2015
MOUSSE DE PINYA
Avui començaré amb un consell: si podeu comprar un motlle per pastissos desmuntable bo, comprau-lo. No compreu material barat. Si no, si us passa el que m’ha passat a mi, no digueu que ningú us va avisar… Perquè el que ha passat a ca nostra ha estat un drama…

Un drama, sí. Imaginau: acabo de fer la mousse, obro la gelera, agafo el motlle, vaig cap a la gelera i… el motlle cedeix… Podeu imaginat com ha quedat la gelera, el terra, la meva roba i les sabates… Un drama…

En fi, qui avisa no és traïdor! I més quan proveu aquesta mousse, que entendreu com és que dic que és un drama! És bona de fer (no necessita forn), té molt pocs ingredients, és fresqueta i per aquesta calor que estam passant és la millor.

La sort és que amb les quantitats que us dono en surt per fer una mousse enorme i encara en queda per fer-ne unes quantes copes extres. Per això podreu veure a les fotos com queda en versió pastís i en versió copa individual, ja que després del desastre inicial encara en quedava per fer un minipastís i una copa.

Anem amb la recepta!

Ingredients:
- Bescuits fluixos (dels que es diuen “de soletilla”)
- 1 l de nata
- 2 pots grossos de pinya amb el seu suc (no almívar)
- 1 paquet de gelatina de pinya (els dos sobres que du el paquet)
Pas a pas:

1- Obriu les dues llaunes de pinya, el suc d’una d’elles posau-lo al foc fins que bulli, i en fer-ho afegiu la gelatina fins que el fongui bé i ja el podreu treure del foc i reservau. El suc de l’altre llauna utilitzau-lo per banyar els bescuits.

2- Col·locau els bescuits en la base del motlle desmuntable.

3- Pujau la nata. Triturau les rodanxes de pinya.

4- Mesclau les tres coses: la pinya triturada, la gelatina fusa i la nata pujada.

5- Vessau amb molt de compte aquesta mescla sobre els bescuits per a què no s’aixequin.

6- Deixau-ho tot a la gelera vàries hores fins que hagi quallat. Desemmotllau.

7- Decorau amb rodanxes de pinya o amb nata muntada.

De veres, provau-la, sé que si us agrada la pinya us encantarà!

Bon profit!!!

PD: Si teniu algun diabètic per casa, en comptes de fer pastís podeu fer la versió en copes individuals sense el bescuit.

PD2: És molt millor que féu la mousse el dia abans de servir-la, us assegurareu que hagi quallat bé-
19 de juliol de 2015
LLIMONADA ROSA (PINK LEMONADE)

Sincerament, no l’havia provada fins que l’he feta. Però és que és taaaaaaan mona… No em podeu dir que no. Tota rosa, amb unes quantes rodanxes de llimona i gel…

Pel que es veu, aquesta beguda es va “inventar” de casualitat, com molts dels invents més coneguts. Tot va passar a finals del segle XIX a un circ nord-americà, quan un venedor de llimonada preparava l’abeuratge. Es conta que li varen caure uns quants caramels de canyella de color rosa dins de la llimonada, i com que no tenia suficient temps per tornar-la a començar la va oferir d’aquella manera als seus clients… i va ser tot un èxit!

Si és que només pensar en el seu aspecte em recorda a les pelis americanes ambientades en els anys ’60, com Grease, per exemple. I és que fins i tot en fan pastissos i cupcakes!!! Promet investigar sobre el tema.

Per ara us deix aquí la recepta de la pink lemonade:

Ingredients (per 2,5 litres aproximadament):

– 2 l d’aigua
– 7 llimones
– 7/8 maduixes
– xarop d’atzavara (*)

Pas a pas:

1- Posau l’aigua i les llimones en dues vegades dins la thermomix, tancau i pitjau el “turbo” unes quantes vegades. Colau l’aigua que us sortirà dins un bol gros. En aquesta ocasió he utilitzat la thermomix perquè m’ha facilitat la feina, però si no en teniu, sucau el suc de les llimones i afegiu-lo a l’aigua.

2- Triturau les maduixes i colau el seu suc dins de l’aigua amb llimona. Procurau que no quedin llavoretes ni pinyols.

3- Afegiu xarop d’atzavara. Quantitat? A gust personal. Si no en teniu podeu posar sucre o fructosa.

Guardau-la a la gelera i abans de servir-la afegiu gel i unes quantes rodanxes de llimona per decorar.

Amb aquesta calor ja veureu com us ve molt de gust! Salut!

(*) En castellà es diu “sirope de agave”

PD: Si cercau per internet trobareu moltes receptes per fer la pink lemonade (amb granadina, amb gerds, amb groselles…). Anau provant fins aconseguir la pink lemonade que més us agradi. Com que tenia unes quantes maduixes congelades, són l’ingredient rosa que he posat.

PD2: Podeu graduar el color rosa de la beguda augmentant o reduint la quantitat de fruits vermells que hi poseu. Això també variarà el sabor de la beguda.

PD3: Tant si hi posau sucre com si hi posau xarop d’atzavara, els celíacs en podeu prendre.

PD4: Els diabètics només ho podeu prendre sense cap edulcorant o afegint xarop d’atzavara.

30 de maig de 2015