De Colors i Sucre

Etiqueta: mallorquinament

  • COCA DE GARROVA

    COCA DE GARROVA

    Segur que us ha passat alguna vegada. Demanau a la padrina alguna recepta. I us diu: “mira a la llibreta!”. Mirau a la llibreta pensant trobar un receptari fantàstic… I és fantàstic… però només l’entén la padrina i ningú més.dsc_1109

    Una vegada trobada la recepta que cercau trobau coses com: “una arrova d’això”, “un grapat d’allò”, “un polsim d’allò altre”, “el que es begui”, “bullir el temps de resar un credo”… I la cara que se’t queda és tot un poema. Si tens sort de tenir a la padrina que t’ho pugui explicar ja és molt. Si no… ho has d’interpretar i experimentar a veure com surt la cosa.dsc_1122

    Bàsicament és el que em va passar amb aquesta coca, encara que en aquesta ocasió no era del receptari de la meva padrina, si no el meu. Aquesta recepta me la va donar un company de feina fa bastants anys i clar, quan me la va donar recordava perfectament com la m’havia explicada. Però passat un temps…dsc_1123

    Res, que vaig haver d’interpretar els meus propis apunts. Si hagués sabut que l’acabaria posant a un blog hagués anat amb un poc més d’esment.

    De qualsevol manera, aquí la teniu. És una coca perfecta per berenar amb un cafetó per exemple. No és gens dolça, ja veureu la quantitat de sucre que té, i acompanyada d’un poc de confitura és ben bona. Ara, no espereu una coca amb un sabor molt intens.dsc_1125

    Ingredients:

    • 135 g de farina
    • 65 g de farina de garrova
    • 1 cullerada de pasta de vainilla
    • 1/2 sobre de llevat en pols
    • 4 ous talla M
    • 3 cullerades de sucre morè
    • 1 cullerada de mel
    • 2 iogurts grecs (amb o sense sucre, podeu triar)
    • Sucre en pols per decorar

    Pas a pas:

    1- Mesclau per una banda tots els ingredients sòlids i per l’altra tots els líquids.

    2- Anau afegint els sòlids en unes quantes vegades als líquids, fins que estigui tot ben integrat.

    3- Untau el motlle ben untat i vessau-hi la pasta. Procurau que us quedi més o manco pla per sobre.

    4- Forn a 175º-180º durant uns 45-50 minuts o fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net.

    5- Deixau la coca uns minuts dins el motlle abans de treure’l.

    6- Deixau refredar. Un cop fred el podeu decorar amb un poc de sucre en pols.

    dsc_1130

    Fàcil, eh? Un bon berenar pels matins!

    Ens veim aviat!

    Besades!!!

     

    PD: La farina de garrova que he emprat per fer aquesta coca és una que he trobat en el supermercat de productes ecològics que hi ha en el meu poble. N’hi havia de diferents marques i composicions. Algunes duien canyella i altres ingredients d’aquest tipus. La que jo vaig comprar va ser una que únicament és garrova triturada i torrada, no duia altres components.

  • VISITA ALS CELLERS RAMANYÀ

    VISITA ALS CELLERS RAMANYÀ

    Avui no us duc una recepta salada, o dolça, o un curset. Avui us duc una recomanació. Sempre va bé que et recomanin llocs interessant dins la nostra roqueta. El cap de setmana passat, amb una sortida organitzada per l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, anàrem a visitar el celler Ramanyà, a Santa Maria del Camí.FotoJet Collage

    No sabíem ben bé què ens trobaríem i de fet fins i tot ens va costar una mica trobar-ho perquè estan fent obres (Mallorca en obres???) just a la carretera, a l’entrada del poble, on hi ha el camí rural per arribar a les bodegues. Però un cop arribats allà la impressió no pogué ser millor. Mare i fill, que són els que duen tota la feina endavant, ens reberen a l’aparcament i ens començaren a mostrar tot el que tenen allà. I és que no només tenen vinya, i bodega, si no que tenen una col·lecció d’objectes antics fantàstica.FotoJet Collage3

    Per començar, ens ensenyarem la col·lecció de carros que tenen. El més antic de 1710, amb rodes fetes a base de claus forjats, sense llantes. Una meravella. Veiérem també la col·lecció d’eines de foravila, la de cotxes antics, la d’eines de fuster, de ferrer, de sabater, de joier… En fi! De tot, toquen tots els pals!!!FotoJet Collage2 Però la que més m’interessà (i no és que les altres no fossin interessants) va ser la d’estris de cuina: cafeteres de totes les èpoques; una màquina per tallar la xocolata; motlles de coques, per fer òsties, neules, xurros; una batedora per muntar ous… És que crec que no ho vaig veure tot de la quantitat de coses que hi havia!   4

    També tenien una col·lecció de motlles per fer torró artesanal o coques de figa o d’albercoc. I eren molt semblants a les que va fer el meu padrí en el seu temps. Aquests, però, evidentment més antics que els que tenim per casa. Ja és que no tenc lloc on guardar tanta cosa, però veure totes aquelles meravelles et venen ganes de començar a anar per fires i mercats a veure què trobes.20160618_103648

    Després de veure tota aquesta recopilació d’objectes curiosos, ens ensenyaren la bodega. Ens explicaren tots els misteris de la fabricació del vi que ells fan i moltes curiositats. Per exemple la tradició de la branca de pi. A la zona de llevant en tenim alguns de cellers, però no tenim tanta tradició com pel nord de l’illa. Resulta que les bodegues, quan obren les bótes noves pengen una branca de pi recent tallada per donar a conèixer a la gent que passa per davant que el vi que vénen és nou. Curiós, eh?20160618_113307

    I després de la visita a la bodega i de l’explicació sobre la creació del vi, férem el tast. Sí, ja sé, jo no bec vi. I a més ara mateix tenc un constipat fantàstic i visc sense el sentit de l’olfacte i del gust. Ho sé, un horror… Però us explicaré com va anar i així us faig goles… 20160618_115854

    Ens tenien preparada una taula per tots els que hi érem amb plats, copes i tassons. Començàrem per unes tapes de galletes d’oli amb paté i confitura de figa i coca de trempó, que acompanyaven un vi blanc. Després, amb pa amb olis amb pernil i formatge i pa amb sobrassada degustàrem els vins negres. Per acabar, amb les postres degustàrem l’escumós.

    20160618_125338

    I sabeu quines eren les postres? Un pastís de pobre! Però no el pastís de pobre que coneixem a Manacor, no. Aquest pastís s’assembla en la crema i la pasta de fulls… però ja està! Perquè ni té l’alçada ni du coco, com el de Manacor. Però du xocolata… Crec que tornarem algun dia pel poble per tastar els dolços… Només per esperit científic, per valorar la qualitat del que fan allà, no us penseu 😉

    Aquesta setmana no teniu recepta, però crec que si acceptau la proposta no us penedireu gens! Salut!

    Besades!!!

  • COCA DE PRUNES

    COCA DE PRUNES

    Per jo, la fruita d’estiu és del millor que hi ha dins la cuina. No és que les pomes o les taronges estiguin malament, però és que a l’estiu viuria de síndria, albercocs, prunes…DSC_0648

    Però clar, les pruneres per exemple, no entenen que no ens podem menjar totes les prunes que dóna de cop. Unes les menges, d’altres en fas confitura, i d’alguna en surt una coca. DSC_0651

    Aquesta setmana passada, pràcticament totes les prunes han madurat de cop, i això és un problema. Perquè qui més qui manco no es pot menjar totes les prunes que dóna (tendria un mal de panxa dels que fan història). Fer confitura és una opció, però has de tenir temps (si tens thermomix ajuda bastant en aquesta tasca). I fer-ne coques no es presenta com a mala opció.

    DSC_0656

    El que he fet ha estat agafar una de les receptes bàsiques que tenc i canviar-ne el farcit. El meu germà petit, que no és molt de dolç, ha estat encantat amb ella! Res, que se l’ha acabada amb un “com que només queda aquest tros…”. Si vos agrada el dolç amb aquell punt àcid de la fruita, aquesta és la vostra.DSC_0669

    Ingredients:

    • 160 g d’oli de girasol
    • 200 g de sucre + 1 o 2 cullerades
    • 200 g de farina amb llevat incorporat
    • 4 ous talla M
    • 1 cullereta de pasta de vainilla
    • 5 o 6 prunes + 3 o 4 cullerades de sucre
    • sucre en pols (opcional)

    Pas a pas:

    1- Posau les prunes tallades com si fossin grells de taronja en un bol amb les 3 o 4 cullerades de sucre i reservau. Perdran aigua i s’endolciran una mica.

    2- Posau en un altre bol l’oli i el sucre i removeu fins que es dissolgui. Afegiu els ous un a un a aquesta mescla. No afegiu un ou fins que l’anterior no estigui ben integrat.

    3- Anau afegint la farina a poc a poc de manera que no quedi cap grumoll. Afegiu la pasta de vainilla.

    4- Greixau bé el motlle on aneu a fer la coca. Jo l’he fet en un motlle rectangular i baixet, que té la mida ideal.

    5- Vessau-hi la pasta i col·locau els trossos de fruita a sobre. Repartiu per sobre una o dues cullerades de sucre.

    6- Forn a 175º uns 20 minutets. Vigilau, i quan estigui cuit per sobre ja la podeu treure, com que és baixeta és més bona de coure.

    7- Un cop freda podeu posar sucre en pols per sobre. Però sense sucre en pols també és ben bona!

    DSC_0682

    Els que mirau l’instagram o el facebook de “De Colors i Sucre” ja sabeu que la pròxima recepta també és de fruita! Ens veim la setmana que ve?

    Una besada!

  • PLAQUES DE FUSTA PIROGRAVADES

    PLAQUES DE FUSTA PIROGRAVADES

    “- Vaja unes alzines!

    – No són alzines això.

    – Bé, aquests polls…

    – No són polls.

    – Idò què són?

    – Són oms… No sabeu res. Quan jo no hi sigui no sabreu ni què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un alavern, ni un llampúgol, ni una alzina…

    (…)

    Ses paraules diuen qui som, com vivim, què valoram i què menyspream. Expliquen es nostro món i sa nostra esquizofrènia; mos expliquen a noltros. I si canviam de paraules canviam de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia, i es forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidam es mots… quan moren es mots moren es conceptes. I llavors sa vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà, com moren ses paraules. És sa paraula s’ànima d’un poble…”

    Acorar, Toni Gomila

     
    DSC_0437

    Aquest que teniu aquí és un fragment del text Acorar, de Toni Gomila. Pocs manacorins no han anat a veure en Toni intrepetar el seu propi text. I deuen ser ben pocs els que hagin sortit del teatre, sala d’actes, biblioteca o similar sense el cor estret per les paraules que ens dedica a tots. Unes paraules per pensar, perquè com més les sents dins el cap, més te n’adones que tenen tota la raó. Aquesta entrada va dedicada a ell, i sobretot al seu pare.

    PicMonkey Collage3

    Al camp, “foravila”, a ca nostra, tenim una gran varietat d’arbres. No molta quantitat de cada un d’ells, això sí. Fins fa uns anys pràcticament només teniem figueres i pruneres. Però de fa un temps, vàrem saber que hi havia uns vivers a Manacor que col·laboraven amb un projecte amb què pretenien recuperar arbres fruiters tradicionalment mallorquins però que s’estan perdent.

    PicMonkey Collage2

    No n’hem comprat molts, però jo som un desastre amb els noms i fins fa poc encara tenien l’etiqueta que els penjava de les branques amb el seu nom, la varietat, característiques… però ja l’han perduda. Evidentment, el que no faré serà anar amb un llibre de botànica cada vegada que vulgui saber quin és cada un d’ells, i per això vaig pensar en posar-lis a cada un el seu nom. Com? Doncs amb una tècnica que pugui durar al manco uns quants anys. He gravat els noms de cada un en llesques fetes d’unes quantes branques.

    PicMonkey Collage

    Vos deix amb el pas a pas.

    Material:

    • Llesques fetes de branques (o també les podeu comprar a botigues especialitzades de Belles Arts)
    • Noms dels arbres imprimits sobre paper
    • Llapis 2B
    • Pirogravador
    • Punta de pirogravador fina
    • Trepant
    • Paletina
    • Lasur (jo he utilitzat el que tenia, amb tint de noguer, però seria millor utilitzar incolor)
    • Corda (en aquest cas he utilitzat fil de porc, que era el que tenia per casa)

    Pas a pas:

    1- Si coneixeu algun fuster us serà de gran utilitat. Demanau-li que us faci llesques d’un centímetre de gruixa d’alguna branca no molt gruixuda.

    2- Podeu polir la superfície de les llesques amb paper de vidre si voleu que vos quedin ben fines, jo no ho he fet. Preferia el to rústic de les marques de la serra.

    3- He triat per aquesta ocasió la font “Jenna Sue”. He escrit els noms a l’ordinador i els he imprimit. Podeu fer el mateix, o escriure’ls directament amb llapis sobre les llesques de fusta i saltar-vos el pas 4.

    4- Pel darrera de la fulla, fregau bé amb un llapis per deixar-hi bastant de grafit i que actui com un paper de carbó. Posau aquesta cara sobre la placa, i amb el mateix llapis seguiu les lletres, que es quedaran marcades sobre la fusta.

    5- Posau en marxa el pirogravador i esperau que estigui ben calent. Anau molt en compte perquè crema molt!

    6- Segui les lletres que heu fet amb el llapis. No és precisament molt fàcil, per això us recoman no pitjar massa i anar donant passades fins aconseguir la marca de gravat tan profunda que volguem. Us recomanaria també que primer faceu alguna prova per comprovar com reacciona la fusta (cada tipus de fusta és diferent).

    7- Amb un trepant i una broca petita (jo he utilitzat una del número 5), feis un forat a la part superior.

    8- Amb una paletina petita aplicau el lasur tant per les dues cares com per els costats.

    9- Per acabar, passau una corda pel forat i penjau la plaqueta de fusta a l’arbre corresponent.

    DSC_0390

    S’acosta Sant Jordi! Comprau llibres, llegiu-los, regalau-los, donau-los… Però sobretot, no deixeu que la cultura sigui només per uns quants, no deixeu que uns quants us diguin com heu de pensar. Pensau per voltros mateixos. Viviu la cultura, sereu més lliures!

    PD: Anau molt en compte amb el pirogravador. És una eina fantàstica, però és perillosa si no s’utilitza bé.

    PD2: Si hi ha algun nus a la fusta us costarà més gravar-hi a sobre ja que és una zona més dura.

    PD3: El Lasur és un protector de la fusta contra la humitat i els agents ambientals, per tant protegirà les vostres plaques per més temps.

  • LICOR DE MANDARINA

    LICOR DE MANDARINA

    La setmana passada us vaig parlar dels meus llibre de cuina preferits, o dels que bàsicament no en puc prescindir. D’un d’ells, del d’Antoni Tugores és aquesta recepta. Senzilla, amb ingredients bàsics, com en la gran majoria de les receptes populars mallorquines.DSC_0111 Aquesta recepta fa anys que la feim a ca nostra. Va començar per provar a veure què en sortia i s’ha acabat convertint en un clàssic. Només té un “emperò”: un dels ingredients no és precisament gaire econòmic. L’alcohol que s’utilitza per fer aquesta recepta s’ha de comprar a la farmàcia, i l’heu de demanar específic per fer licor. Quan us el donin pensareu que és una botella d’alcohol normal (excepte pel preu, uns 27 euros), com el que utilitzam per curar les ferides, però no, és alcohol pur, i amb això heu d’anar molt alerta. No n’utilitzeu d’altre.DSC_0114Pel que fa als altres ingredients… Els teniu a casa ben segur, i si no, sempre trobareu a algú que tengui mandarines a foravila, no és mal de fer aquesta part, no trobau? Anem amb la recepta i així veureu que és una recepta senzillíssima.DSC_0118 Ingredients:

    • 6 mandarines
    • 1 l d’alcohol (per fer licor)
    • 1 l d’aigua
    • 1 kg de sucre

    Pas a pas:

    1- Aquesta primera part necessita d’un mínim de paciència, però també és la més fàcil. Triau 6 mandarines que no tenguin cap tara a la pell i treieu-lis el capollet anant alerta de no arribar a la part blanca. Feis-les ben netes.

    2- Posau les mandarines i l’alcohol en un recipient que es pugui tancar i deixau-ho reposar tot durant 40 dies en un lloc on no li pegui la llum directa ni calor excessiva. Au! Primera part acabada!

    3- Passats els 40 dies preparau un xarop amb l’aigua i el sucre. Deixau-ho al foc fins que comenci a bullir, el sucre ja s’haurà dissolt per complet. Deixau refredar.

    4- Retirau les mandarines de l’alcohol i afegiu el xarop ja fred.

    5- Per embotellar: posau un embut a la boca de la botella i un tros de tela finet, per poder colar petites busquetes que hi pugui haver. Anau omplint les botelles i tapau amb un tap de suro.

    Deixau reposar unes setmanes i serviu ben fresquet.  Fàcil, no?

    Animau-vos a fer aquesta recepta, és senzilla i no té possibilitat de sortir malament.

    Ens veim la setmana que ve. Una besada!DSC_0125

    PD: Fa molt de temps que tenim aquestes botelles, les vàrem comprar fa anys a Ca’n Garanya, però enguany ja vèiem que els taps d’algunes estaven bastant deteriorats. Res més fàcil que tornar a Ca’n Garanya i comprar-ne de nous! Valen tan sols uns cèntims.