Autor: decolorsisucre

MUFFINS DE CEBA I FORMATGE

Ho vaig provar de fer una vegada, i no me va agradar. Això de la «pastisseria salada» era com un repte. Vaig provar de fer cupcakes de pera i formatge, però no van tenir el sabor esperat. Eren fats, m’esperava un sabor molt més intens. En vaig provar de fer uns altres, que ja no record de què eren, i tampoc me varen agradar massa.

I finalment! Per les vacances de Pasqua vaig ser per Barcelona, i quan som per allà no puc evitar entrar a l’Fnac, Casa del Llibre i Happy Books. No sols una vegada, moltes! Hi quedaria a viure allà dins! Res, que entre els llibres que vaig comprar n’hi havia tres de cuina, i entre aquests tres el darrer de na Bea Roque. Ja vos en vaig xerrar del seu blog quan vaig fer el bundt cake de buttermilk. I aquest darrer llibre «Delicias para compartir» té una mica de tot: dolç, salat, mugcakes…

D’entre totes les que hi ha en el llibre he començat per una salada… I sí!!! Aquesta vegada sí que han sortit! Amb un sabor molt potent. M’encanten! Això sí, si no vos agrada el formatge ni ho intenteu.

He fet la recepta una mica a la meva manera, ja que en el llibre no especifica quin tipus de formatge utilitzar, per exemple, així que…

Ingredients:

– 50 gr de ceba vermella

– 1 escalunya petita

– 350 gr de farina

– 150 gr de formatge (75 gr de brie i 75 gr de blau)

– 3 culleretes de julivert picat (al llibre posa que ha de ser sec, però no en tenia, així que l’he posat fresc)

– 4 culleretes de llevat en pols

– 1 i 1/2 culleretes de sal

– 1 cullereta d’orenga

– 80 ml d’oli d’oliva suau

– 2 ous

– 250 ml de llet

Pas a pas:

1- Picau l’escalunya i la ceba. En una pella, posau part de l’oli (un poc més de la meitat) i fregiu la ceba fins que agafi color daurat, com la que venen per posar en amanides. Anau en compte de no cremar-la!

2- En un recipient mesclau tots els ingredients secs: la farina, el formatge ben picat, el julivert, el llevat, la sal i l’orenga. Mesclau-ho bé tot.

3- En un altre recipient mesclau els ingredients líquids: l’oli que queda, els ous i la llet. En tenir-ho tot mesclat afegiu la ceba i l’oli del fregir.

4- En tenir tots els líquids integrats, mesclau-los amb els secs amb una espàtula de silicona. En aquest pas heu d’anar en compte: no remogueu la pasta més de 15-17 vegades, encara que quedin grumolls. No passa res si en queden, durant la cocció desapareixen. Si ho removeu massa vegades no surten bé, la pasta agafa massa aire.

5- Repartiu la pasta en les càpsules de paper, però procurau no omplir-les més de 3/4 parts.

Forn a 190º, uns 20-25 minuts.

I ja els teniu! Un aperitiu fantàstic per vermut del diumenge!

Bon profit!!!

18 d'abril de 2015
AGULLES DE SANT JORDI

Conta la llegenda que un drac ferotge tenia atemorits als vilatans d’un poble. Tant, que un dia varen decidir que donarien al monstre a una persona perquè se la mengés. El drac es va sentir satisfet i no els va tornar a molestar.El problema va venir a l’hora de decidir a qui oferirien diàriament, així que ho varen fer a sorts.

Un dia, la persona a qui li va tocar el torn de ser engolida va ser a la princesa. El rei, que era just, a pesar de sentir un gran dolor, va acceptar el destí de la seva filla i va ser oferida a la bèstia terrible, que se l’havia d’empassar.

La princesa, va anar fins allà on l’esperava el seu destí i es va trobar amb un jove cavaller. Espantada per la sort d’aquell jove, la princesa va demanar-li que fugís d’allà. Però ell havia arribat de molt lluny per enfrontar-se al drac i així ho va fer! Després d’una lluita curta però intensa Jordi, que era com s’anomenava aquell valent cavaller, va ferir greument al drac, que va començar a sagnar. D’aquella sang va néixer un roser amb les roses més vermelles que no s’havien vist mai.

El cavaller va tallar una rosa i la va oferir a la princesa, com també el drac, que ferit va seguir a la princesa i al cavaller fins al poble on els vilatans varen acabar a la fi amb la bèstia que fins aleshores els havia tengut atemorits.

Cada any, el 23 d’abril es celebra el dia del llibre, i també Sant Jordi. Sant Jordi realment no va existir, però la llegenda és una d’aquelles típiques de l’edat mitjana on hi ha de tot: el cavaller, la princesa i el drac, aquest darrer que no falti. I com passa per Sant Antoni, aquí som més amics del drac que del sant. O al manco el trobam més simpàtic.

També cada any, i ja en fa uns quants, l’Associació d’Amics del Museu de Manacor posa paradeta al claustre del convent dels dominics de Manacor. I enguany, evidentment hi tornarem a ser. I aquesta vegada durem aquestes agulletes enganxades a la roba, per celebrar una mica més aquest dia: Sant Jordi, la princesa i el drac (que en aquesta versió no fa cap por ni una).

Les voleu fer? Hi sou a temps!

Necessitau:

– Feltre de colors (els que necessiteu o vos facin més ganes)
– Plantilles (les heu d’imprimir sobre un full DIN-A4)
– Tisores
– Fils de colors (tipus Dàlia) i agulla
– Cola especial per teixits
– Fil de cua de rata
– Bolles de fusta de colors
– Lluentons
– Roses de tela
– Agulles de roba

Anem pas a pas:

1- Imprimiu el full següent sobre una cartolina DIN-A4. Retallau les diferents peces que hi ha que vos serviran de plantilles.

2- Marcau les plantilles sobre els diferents feltres de colors, retallau i preparau tot el material de l’agulla que voleu fer.

Drac

Sant Jordi

Princesa

3- Anem a enganxar peces:

Per la princesa: enganxau la peça de color beix per darrera de la peça groga amb la cua. També, si voleu, enganxau un tros de randeta per darrera del vestit.

Pel cavaller: Enganxau la peça de color beix per darrera de la peça grisa que fa de casc. A una de les peces del cos enganxau la peça de color blanc a la part de dalt. També enganxau l’espasa i el cinturó per sobre d’ella i per baix de la peça blanca.

Pel drac: enganxau les dents i la panxa. La cresta l’heu d’enganxar per darrera de la peça del cos.

4- Ara toca cosir un poc:

Per la princesa: cosiu els ulls amb fil negre. Cosiu també una fila verda com a diadema en el cap i la rosa en el vestidet. A sobre podeu enganxar un lluentonet, que li donarà un to més cuco.

Pel cavaller: cosiu els ulls amb fil negre i la creu al pit amb fil vermell.

Pel drac: cosiu els ulls amb fil negre i la boca amb fil vermell.

5- Unim les peces:

Per la princesa: uniu la part del davant i del darrera del cap. Quan aquesta part estigui, començau a cosir el vestit per un costat, i quan arribeu a la part del cap, posau el fil de cua de rata per dins del vestit i tot això dins del cap. Acabau de cosir.

Pel cavaller: feu el mateix que amb la princesa. Quan tengueu tot el vestit, cosiu també la part del mig de les cametes deixant una part del fil de cua de rata en cada costat.

Pel drac: cosiu el drac començant per un costat de la panxa. Quan arribeu a l’altre costat és el moment d’afegir les cametes amb el fil de cua de rata, i acabau de cosir.

Tota aquesta part l’haurieu de fer amb punt de trau, que es fa com teniu en aquesta il·lustració.

6- Arriba l’hora dels darrers detalls:

Per la princesa: cosiu l’agulla per darrera, i fermau les bolletes en el fil, com si fossin peuets.

Pel cavaller: heu de fer el mateix que amb la princesa.

Pel drac: enganxau l’aleta sobre el llom del drac i fermau les bolletes en el fil, com si fossin les potetes. Cosiu també l’agulla pel darrera.

I ja teniu les vostres agulles per celebrar un gran Sant Jordi 2015! Regalau roses i llibres i gaudiu de la CULTURA!

17 d'abril de 2015
PIRULETES DE COLORS I SUCRE!

Aquesta és l’entrada ideal pel títol d’aquest blog. És de sucre i de colors!

Ja vos vaig dir que Pinterest és una font ideal d’inspiració. La llàstima és que no du instruccions de tot. Has de posar una mica d’imaginació i de lògica, i les solucions arriben.

La veritat és que aquesta «recepta» és taaan fàcil que no sé si es pot qualificar com a tal. Crec que seria millor qualificar-ho com a DIY, més que com a recepta dolça. Això sí, és molt vistosa, ho podeu veure a les fotos.

Ara estan molt de moda ( i a mi m’encanten!) les taules dolces. Aquestes taules es munten en un racó d’una festa i concentren allà tota la part dolça: pastissos, cakepops, cupcakes, piruletes, llepolies… Això no és cap novetat, ja ho sé. A les festes sempre hem separat la taula de dolç i la de salat. La novetat ve de l’estètica que se li dóna a la taula. Es pengen banderoles de colors, o altres elementes decoratius, i els pastissos, i tot el dolç de la taula segueixen la mateixa paleta. Aquí teniu dos exemples trets de la web de la revista Marie Claire Idées:

Crec que aquestes piruletes són ideals per quan heu de combinar-les amb uns tons determinats, ja que podeu fer les combinacions que volgueu!

Anem per feina!

Necessitau:

– caramels de vidre (d’aquells transparents, de tota la vida)

– pals de piruleta (o de broqueta)

Pas a pas:

1- Posau paper de forn o una planxa de silicona que pugui anar al forn sobre una placa.

2- Posau els caramels de vidre sobre el paper. Podeu fer les combinacions que volgueu: o tots d’un color o de diferents colors. Jo n’he posat tres, cada un d’un color. Quan es fonen alguns perden un poc la tonalitat, es normal, la capa de sucre és més transparent.

3- Encalentiu el forn a 200º. Posau la placa dins el forn i, aquí arriba la complicació, no badeu gens! El caramels es fondran molt aviat. No estaran més de 3-4 minuts. Quan vegeu que es comencen a fondre i fan bombolletes ja els podeu treure. Compte de no deixar-les més temps perquè vos pot passar això…

4- Tot d’una que els tregueu del forn posau el pal de piruleta a sobre del sucre fus, apretant un poc. No les mogueu del paper fins que no estiguin ben fredes!

Et voilà! Ja teniu les vostres pròpies piruletes!

Fàcils, no?

PD: Els caramels que jo he fet servir són un poc petits. Si en trobau de més grossos crec que vos poden quedar millor.

PD2: Si no moveu massa la palangana, vos sortiran amb una forma més rodoneta, com la que veis a l’esquerra de la foto. Però si voleu que tenguin una forma determinada, quan el caramel encara estigui calent, estirau-lo amb un escuradents, com en el que està més a la dreta i sembla que du tupé. És una cosa semblant a la que fan els artesans del vidre per treure formes de les bombolles de vidre encara calent.

10 d'abril de 2015
ESTRELLES DE FORMATGE

Fa anys que segueixo una publicació francesa de la que n’he tret moltíssimes idees, i de la que, si tengués temps faria tots els taller que suggereix.

Es tracta de la Marie Claire Idées. Surt cada dos mesos i està plena d’inspiració. Hi ha una mica de tot: brodat, bricolatge, cuina, moda… una mica de tot, com deia. D’algunes de les idees en du també les instruccions i les plantilles o els patrons.

Fa un temps vaig fer aquestes galletes farcides de formatge per provar com sortirien. Les vaig dur a l’IES on faig feina… i no va quedar res! ni un poquet de sèsam! Res, absolutament res. I és que realment són molt bones.

Així és que comparteixo la recepta amb voltros, per si la voleu provar.

Ingredients:

– 2 planxes de pasta brisa

– 80 gr de mascarpone

– 80 gr de parmesà

– farigola (si és possible fresca)

– nou moscada

– 1 ou

– caiena

– sèsam

Anem amb el pas a pas:

1- Esteneu una de les planxes de pasta brisa i repartiu el mascarpone per tota la superfície.

2- Repartiu el parmesà per tota la superfície. Veureu que sembla moltíssim. Tranquils, ha de ser així. A més, heu de posar la farigola i la nou moscada, al gust de cada un. Anau en compte; un poc dona gust, molt serà horrible, no vos passeu.

3- Posau l’altra planxa de pasta brisa a sobre i passau l’aprimadora de manera suau a sobre. Tots els bonys, com els que es veuen a la foto, desapareixen. No vos passeu, no és qüestió de deixar-ho tot súper pla.

4- En aquest moment podeu triar un motlle que vos agradi i tallau les formes, jo he triat un motlle d’estrella de 6 puntes. Depèn del motlle que trieu vos en sortiran més o manco. NO tireu els retalls que sobren!!! Són igual de bons!!! Posau estrelles i retalls sobre un paper de forn o planxa de silicona pel forn.

5- Pintau cada estrella amb l’ou batut. Jo he utilitzat tot l’ou.

6- A sobre de l’ou batut, posau una mica de caiena (només una mica!) i un poc de sèsam. Anau en compte amb la caiena perquè és molt picant!

I au! A enfornar! Forn a 210º. Vigilau les estrelles, i en estar daurades per sobre ja les podeu treure del forn.

Si les duis a qualsevol reunió sereu molt ben acollits!

Disfrutau-les!

2 d'abril de 2015
PETIT CHOUX AMB CRAQUELÍN

Ja sé que vaig dir que no feia coses complicades dins la cuina… i així és. Aquesta recepta no és complicada, però du feina.

Des que vaig veure aquests petits pastissets a la pàgina de n’Alma Obregón tenia ganes de fer-los. Si és que no me digueu que no són una monada!? Són petitons, rodonets, de color rosa a sobre i farcits de crema! No és pot demanar més en tan poc espai.

M’encantaria fer més pastissets francesos, seguiré investigant el tema. Ara mateix però, estic molt contenta que aquests mini pastissets hagin sortit tan bé i tan bons! Companys de feina… crec que dilluns no tendreu postres per després del berenar!

Parau atenció perquè hi ha algunes passes. La recepta l’he treta de la pàgina Objetivo: Cupcake Perfecto.

Pel craquelín:

– 95 gr de farina
– 75 gr de mantega
– 95 gr de sucre
– colorant (*)

Per fer la pasta pel craquelin heu de mesclar bé tots els ingredients i fer una bolla.

Posau la pasta entre dos papers de forn i formau una planxa fina d’uns 2-3 mm. Posau una estona aquesta planxa dins de la gelera a fi que sigui més bona de manipular. En estar freda, tallau cercles, jo ho he fet amb una «boquilla» de màniga pastissera. Reservau-los.

Pels petit choux:

– 250 ml d’aigua
– 100 gr de mantega
– 5 gr de sal
– 5 gra de sucre
– 150 gr de farina
– 4 ous

1- Posau a encalentir al foc l’aigua, la mantega, la sal i el sucre i s’ha de fondre tot.

2- Quan estigui tot ben fos, treieu-lo del foc i afegiu la farina. Mesclau bé i tornau la mescla al foc.

3- Anau remenant la mescla fins que noteu que faci un renouet com un frec. En aquest moment ja ho podeu treure del foc i posar la pasta en un bol.

4- Anau afegint els ous a la pasta un a un fins que quedi tot ben integrat.

5- Passau la pasta a una màniga pastissera i feis petites bolletes sobre paper de forn o sobre una planxa de silicona.

6- Posau un cercle de craquelÍn sobre cada bolleta de pasta.

Posau el forn a 220º. En estar ben calent posau-hi els petit choux, i en haver passat 4 minutets baixau el forn a 180º i deixau-ho 12-15 minuts.

Per farcir-los, he fet la crema que té n’Alma al post de la recepta. Tal qual. El problema és que crec que m’ha quedat un poc líquida. Crec que la propera vegada posaré 5 gr més de farina de blat de moro, al manco.

Aquí teniu la recepta:

Crema per farcir:

– 500 ml de llet

– 125 gr de sucre

– 1 cullereta de vainilla

– 45 gr de farina de blat de moro

– 4 vermells d’ou

1- Posau els vermells, la meitat del sucre i la farina de blat de moro en un bol i mesclau-ho molt bé. Reservau.

2- Posau al foc la llet, l’altra meitat del sucre i la vainilla i encalentiu.

3- Quan estigui calent, retirau del foc i afegiu la mescla que tenieu reservada. Encalentiu una altra vegada fins a espessir. Retirau del foc.

4- Removeu bé, amb energia, i tornau al foc i removeu fins que comenci a fer bombolles. Anau alerta en aquest punt perquè la crema pot començar a atacar-vos en qualsevol moment, de fet, he aconseguit una bona cremada en un dit. Ferides de guerra.

5- Passau la crema en un bol i tapau amb paper film tocant la superfície. Deixau refredar.

Pel farcit: passau la crema a una màniga pastissera i feu com si poséssiu una vacuna, foradau el petit choux amb un escuradents o amb la mateixa boquilla si és prima, i farciu.

Això és tot! Disfrutau-los!!!

(*) Podeu posar colorant o no, això va a gust de cada un. Però realment queda molt més cuco si tenyiu el craquelín, o no?

28 de març de 2015
BOL DE XOCOLATA

Des de fa més de deu anys som membre de l’Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor, gran part dels quals en som la secretària. Ens dedicam sobretot a promoure la història de la nostre ciutat amb les peces que tenim en el museu, ubicat dins una torre medieval a la sortida de Manacor. A més també programam excursions, viatges i a l’estiu, el cicle de les muses (activitats de dansa, teatre, música i fins i tot, astronomia).

Doncs bé, els membres de la junta de l’Associació, a més de compartir l’interès per la cultura i la història, som amics. De tant en quant ens reunim per programar les diferents activitats. Habitualment però, les reunions en converteixen en sopar-reunió, dinar-reunió i també hem fet berenars-reunió. Res, que a vegades la reunió és més per veure’ns i menjar que per cap assumpte urgent.

Avui, ha estat un d’aquests dies (això sí, avui hem decidit mooooltes coses, vos mantindré informats), dinar-reunió. I jo em vaig comprometre a dur les postres. I em vaig ficar dins un bon embull. Per què? Perquè dins un grup tan petit com el nostre hi ha diverses intoleràncies: a la lactosa, al gluten… tanta sort que no hi ha ningú diabètic, ja hagués estat un poc més complicada la cosa. Això sí, en tenim uns quants que són al·lèrgics al «plat buit», tanta sort!

El cas és que crec que me vaig passar dues setmanes pensat què podia dur i que en pogués menjar tothom. Al final vaig arribar a això. Preparau-vos!

Ingredients pel bol:

– Xocolata de cobertura

– Globus

Ingredients per la crema de iogurt:

– 750 gr de maduixes

– 8 iogurts naturals sense lactosa

– xarop d’atzavara

Pel bol:

1- Inflau els globus i rentau-los bé.

2- Foneu la xocolata en el microones o a bany Maria, així com vos vagi millor.

3- Mesclau bé la xocolata i assegurau-vos que no queda res sense fondre.

4- Agafau un globus i posau-lo dins del bol on heu fos la xocolata. Només la base. Treieu-lo i posau-lo a assecar sobre un paper de forn (així serà més fàcil desferrar-ho).

5- Un cop estigui ben sec, punxau amb una agulla el globus. Perquè no es desinfli massa aviat i rompeu el bol, punxau el globus a la part superior, allà on hi heu fet el nus.

Per fer la crema de iogurt:

1- Posau les maduixes i el iogurt en una batedora i triturau-ho tot junt.

2- Com que els iogurts eren ensucrats, no hi he afegit cap edulcorant, però sí que l’he posat a la taula per si algú ho volia més dolç. En aquest cas he posat xarop d’atzavara.

3- Posau la crema dins el congelador. Quan estigui a mig congelar, treieu-lo, tornau-lo a passar per la batedora i tornau a posar-lo dins el congelador fins l’hora de servir.

I aquí ho teniu!

Salut!

PD: Aquestes postres són aptes per a diabètics si els iogurts que utilitzau són edulcorats o naturals sense sucre. Podeu afegir dolçor amb edulcorants tipus el que vos he posat a dalt (xarop d’atzavara, o qualsevol altre apte per a diabètics).

PD2: Si feis règim, tampoc teniu excusa, posau els iogurts amb 0% de greix i llestos!

PD3: Evidentment, el farcit del bol pot ser moooolt variat! Maduixes amb nata, macedònia, iogurt tot sol… Uf! Podeu triar!

21 de març de 2015
COIXINET PER LES AGULLES I «COFINET» D’EMERGÈNCIA

La paraula cofí, segons el DCVB, té diferents significats depenent de la zona. No sé si la meva padrina és una «zona», però ella anomena cofinet a un recipient fet de llatra on guarda les coses de cosir. És rodó i bastant pla, amb una tapadoreta que es trava a la base amb un botó. Segons ella, això és un cofinet, ho he sentit a dir així tota la vida.

Fa uns anys, una companya de feina em va regalar un coixinet per les agulles fet amb materials de reciclatge. Està fet amb una llauna buida i amb un tros de tela. Tan simple i a la vegada tan útil, que he pensat que en podria fer un altre, d’aquestes coses mai en sobren. I ja que hi era, he decidit fer-me un «cofinet» una mica diferent, per posar-hi les eines que més necessit en un moment determinat o per dur-lo d’un lloc a un altre i saber en tot moment què hi tenc a dins.

I ja ho veis! Pràcticament tot està fet amb material reciclat, i és pràctic.

Si voleu fer-ne tant l’un com l’altre necessitareu:

Coixinet per les agulles: Cofinet d’emergència:
– Llauna buida i neta – Pot de vidre amb tapadora metàl·lica
– Cartró – Cartró
– Buata – Buata
– Tros de tela – Tros de tela
– Cola de contacte – Cola de contacte
– Fil i agulla – Fil i agulla
– Bolleta o botó petit
– Pintura d’ungles

Anem per feina!

Per el coixinet:

1- Tallau un tros de cartró una mica més petit que la mida de la llauna.

2- Tallau un tros de tela uns quants dits més gros que el tros de cartró.

3- Passau l’agulla pel voltant només amb bastes. Cosiu també la bolleta o el botó per la part bona de la tela.

4- Posau la tela amb la part bona per avall i posau a sobre la buata, i per sobre el tros de cartró. Estirau el fil i s’arrugarà i el cartró i la buata quedaran tancats a dins. Travau el fil.

5- Pintau la llauna. Jo ho he fet amb pintura d’ungles, però podeu utilitzar la que tengueu per casa.

6- Com que el que volia era que el coixinet sobresortís un poc perquè volia que s’assemblés a un cupcake, he posat un poc de cartró enganxat a dins la llauna amb cola de contacte.

8- I ja l’últim pas ha estat enganxar el coixinet a la llauna. Per fer-ho, posau cola de contacte a la tela i al cartró, esperau uns minuts i ja ho podeu aferrar. Procurau que el disc de cartró i la tela s’enganxin bé al fons de la llauna (o als cartrons de dins, si heu volgut fer també un cupcake!).

Cofinet d’emergència:

1- Bàsicament es fa de la mateixa manera que el coixinet, només que en aquest cas, el disc de cartró ha de ser de la mateixa mida que el tap del pot i no necessitau tanta tela, ja que aquest no l’heu de ficar dins del tap, si no a sobre.

I ja ho teniu! Ara només heu d’omplir el potet amb allò que vos faci més falta. I no necessitareu amagar-lo enlloc perquè queda bastant estètic. No trobau?

PD: Una bona idea també, és enganxar un imant per dins a la tapadora del pot de vidre, així, si perdeu alguna agulla amb l’imant la trobareu més fàcilment.

14 de març de 2015
MONA DE PASQUA («MY WAY»)

Sí, «my way», com deia en Sinatra. Aquests dies he llegit molt per internet sobre la tradició de la mona de Pasqua. Hi podeu trobar de tot! La revista Sapiens va publicar un article sobre l’origen d’aquest dolç i fins i tot té un enllaç amb una recepta.

El cas és que mirant, mirant, tothom té la seva. Totes molt semblants, però pel que es veu s’adapta als gustos de la família i de l’infant a qui s’ha de regalar. Com que no em decidia per cap, al final he decidit fer-la a la meva manera. I aquí teniu el resultat. Hi ha coses que hauré de millorar, però no estic del tot decebuda, jutjau voltros mateixos.

Per la recepta del pa de pessic he agafat la mateixa que vos vaig posar del pastís Victòria que teniu aquí, però he canviat la mantega per oli d’oliva suau, i la veritat és que crec que m’agrada més i tot.

Ingredients per la coca:

– 200 gr de sucre
– 160 gr d’oli d’oliva suau
– 200 gr de farina amb llevat incorporat
– 4 ous de talla M
– una cullereta de llevat en pols
– un raig de llet

Au! a enbrutar-nos les mans!

1- Primer de tot mesclau el sucre amb l’oli. En estar ben mesclat, afegiu els ous un a un, han de quedar ben incorporats.

2- Anau afegint la farina i el llevat en pols en tres o quatre vegades. Així vos assegurareu de no deixar grumolls i afegireu més aire a la pasta..

3- Quedarà una pasta un poc espessa, per tant, ara és el moment d’afegir la llet. Mesclau-ho bé tot.

4- Untau bé el motlle on l’enfornareu i vessau-hi la pasta.

Forn a 160º, uns 20-25 minuts o fins que en punxar amb un escuradents, aquest surti net. Jo només l’he tengut aquest temps perquè he separat la pasta en tres motlles iguals, ja que així després és més bo de fer pels pisos. Si ho feis tot en un sol motlle segurament estarà més temps.

Pel muntatge:

1- Tallau la coca en tres capes.

2- Posau el primer pis de coca sobre el plat en què el muntareu. Posau una capa generosa de trufa per farcir, o el farcit que més vos agradi. Tapau amb la segona capa de coca.

3- A sobre d’aquesta segona capa posau una capa de confitura (jo l’he posada de gerds perquè era la que tenia per casa). Tapau amb la tercera capa de coca.

4- Amb la trufa que vos ha sobrat, tapau tot el pastís, pels costats i per sobre. Una vegada tot tapat, jo he posat ametlla torrada en trossets («crocant»).

5- I per sobre de la tarta podeu posar el que trobeu o se vos acudeixi. En aquest cas he fet una banderola amb pals de broqueta, fil i washi tape. També he fet un poc de decoració amb la màniga pastissera amb la trufa que ha sobrat. I per acabar, ous de xocolata i perletes de sucre de colors! Et voilà!

Ara que s’acosten les vacances de Pasqua aprofitau per fer alguna recepta diferent, i ensenyau-me-la!!!

Bon profit!!!

PD: no estic molt convençuda de la trufa que he fet, per tant esperaré a trobar una recepta que m’agradi més per posar-la.

14 de març de 2015
COCA DE IOGURT
Hi ha res més fàcil i ràpid que una coca de iogurt? Crec que és de les primeres que aprenem de petits perquè el que s’ha de mesurar es mesura amb el mateix potet de iogurt, sense balances ni tassons mesuradors.

I bé, a més de fàcil, és molt bona. És de les típiques coques que es fan quan no es té massa temps, o per quan es vol fer una cosa fàcil i ràpida per berenar el matí. I a més, els ingredients estan TOTS dins el rebost, no en té cap d’especial.

Així que, anem amb els ingredients:

Ingredients:
- 1 iogurt (jo he utilitzats dels de Vitalinea, dels grossos)
- 3/4 de potet de iogurt d’oli de gira-sol
- 2 potets de iogurt de sucre
- 3 ous
- 3 potets de iogurt de farina
- 1 sobre de llevat en pols
- la pell d’una llimona
- sucre en pols per decorar
Au! Anem per feina:

1- Mesclau primer el sucre amb l’oli, quedarà una pasta bastant sòlida.

2- Anau afegint a la mescla anterior els ous, un a un, fins a tenir-ho tot ben mesclat.

3- Ha arribat el torn d’afegir la farina i el llevat. És millor si afegiu la farina en 3 o 4 vegades, vos assegurareu de que tot es mescli bé i no es formin grumolls.

4- Per acabar, afegiu la pell de la llimona i mesclau bé.

Posau oli al motlle on volgueu fer la coca. Jo he posat la pasta dins motlles de paper aptes pel forn, d’aquesta manera no he embrutat res. N’hi ha hagut suficient per tres motlles de paper de mida petita.

Forn a a 165º-170º, uns 30.35 minuts. Recordau, per assegurar-vos, de comprovar amb un escuradents si ja està cuita.

Per acabar, podeu posar un poc de sucre en pols per sobre per decorar una mica, però aquest pas és opcional.

I a disfrutar!!! Salut!!!

PD1: Pels diabètics, si canviau el sucre de la pasta, per sucre apte per diabètics i no posau el sucre en pols a sobre, en podeu menjar.

PD2: Jo he utilitzat iogurt natural perquè era el que tenia per casa, però per aromatitzar la coca podeu utilitzar iogurts de diferents sabors i no posar la pell de la llimona.

PD3: Podeu utilitzar oli d’oliva suau en comptes d’oli de gira-sol. No utilitzeu oli d’oliva de gust fort o es notarà massa.
8 de març de 2015