Categoria: DIY

70 NO ES FAN CADA DIA. TAULA DOLÇA

No, 70 anys no es compleixen cada dia, i mon pare els va complir ahir. I, evidentment, li vàrem muntar una festa.

Des del mes de juliol, i aprofitant que tenia vacances d’estiu, vaig començar a planejar la festa. Com sol ser habitual avui en dia vaig fer un grup de whatsapp per coordinar una mica les tasques, ja que tota sola era impossible. Amics i familiars es varen veure de cop i volta engrescats en la missió de muntar un bon “sarao” per dia 3 d’octubre. A uns els va tocar la il·luminació, a altres dur el salat, d’altres arremangar-se bé i moure taules, cadires… En fi, que cada un tenia la seva escomesa. La meva era muntar la taula dolça. Tot això ho vàrem anar pensant els mesos de juliol i agost. I ja el setembre…

El setembre va començar el compte enrere! Com que la festa era a casa, el meu pare sabia coses, però no tot. Sabia que hi hauria festa, però no com, ni de quina manera, ni la gent que hi estava convidada. Però quan va veure que duiem molt de trull va començar a emocionar-se i a no preguntar! S’ensumava que seria gros i estava endarrer del que fariem.

I ahir va ser el gran dia. Ell tenia ordres de no comparèixer per casa fins l’hora de la festa i ho va fer sense remugar (sí, sí, no va remugar gens!). Durant tot el matí i fins entrat el capvespre posàrem taules, llums, férem centres de flors amb botelles, espalmatòries amb potets de iogurt i de conserves de vidre… Res, un anar i venir constant. Només dir-vos que em vaig aixecar el matí a les 7, vaig berenar i ja no vaig menjar res més fins a l’hora de la festa perquè no vaig tenir temps d’asseure’m ni un segon.

Per si fos poc, tot el matí havia fet sol. I sabeu què va passar a partir de les 3 del capvespre? Sí, ploure! Bé, no, ben bé no plovia, feia boirina. Intermitentment. Ara posa les coses damunt la taula, ara lleva-les. I així fins ben a prop de les 5,30. Els convidats i l’home de l’aniversari arribaven a les 6,30! Al final, poc abans de muntar-ho tot i que arribés la gent, vaig aprofitar que no feia ni una gota i vaig col·locar la taula dolça amb el que havia fet per la festa. I aquestes són les imatges que vaig poder fer aviat i corrent, ja que amenaçava de tornar a fer quatre gotes.

Aquestes són les postres que vaig fer:

1- Red velvet: el preferit de mon pare. Com que els colors predominants de la festa eren el verd, el groc i el blanc, vaig cobrir totalment la coca amb la buttercream perquè no es veiés el color vermell. Per sobre, vaig posar-li un paper de sucre estampat de groc per donar-li un toc de color.

2- Pastís de llima: fresquet, per passar una mica la calor. Sí, 3 d’octubre, però encara fa calor…

3- Cupcakes de lemon curd i merenga: dolços i amb el toc àcid de la llimona (i per celebrar també que na Maria, la meva neboda, feia 2 mesos, un dos de xocolata blanca!). Per decorar, com que havia sobrat part del paper de sucre, vaig tallar-ne quadradets i els vaig col·locar per sobre de la merenga.

4- Pastís Victòria: com sol ser habitual des de fa un temps, faig servir la recepta que vaig emprar per la mona de pasqua. En aquesta ocasió la vaig farcir de confitura de fruites del bosc i nata. Per sobre sucre en pols.

5- Roses de merenga de llimona: les vaig fer una setmana abans ja que necessiten molt de temps dins el forn i no hagués tengut temps de fer tot el demés. A més, aguanten perfectament setmanes ben tapades. Les vaig posar dins uns tassonets de plàstic amb llepolies dels tons de la festa.

Et voilà! Taula muntada! Més tard afegirem el gelat, dues coques aptes per celíacs, ensaïmades… Res, que no som diabètics perquè… no sé per què.

La festa va acabar molt bé. Mon pare es va reunir amb amics que feia anys que no veia i amb la família, que encara que la vegi de manera habitual, mai està de més veure-la en ocasions tan alegres, que d’ocasions tristes ja n’hi ha abastament.

Molts d’anys papà!!!

PD: sense els amics i la família no hagués estat possible fer tot això. MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!
PD2: disculpau la qualitat de les fotos, però estan fetes aviat i sense mirar-m’hi massa, passant pena de que tornés a ploure. Al final, el temps va respectar la festa i no va tornar a fer cap gota (bé, val, alguna que s’havia perdut, però ja està).

4 d’octubre de 2015
SHRINKY DINK

Queden pocs dies per tornar a la rutina de les classes, preparar material, corregir… I resulta que la setmana passada em vaig trobar sense gota d’inspiració. Mai m’ha agradat repetir els treballs amb els alumnes dos anys seguits, i la setmana passada em vaig veure sense gens d’inspiració per preparar material per aquest curs. Solució? Pinterest! Per suposat!

Idò ni així… No trobava absolutament cap idea per programar una unitat didàctica atractiva… fins que vaig topar amb això! La bijuteria amb shrinky dink! La idea per la unitat didàctica no us l’avançaré, però sí aquesta tècnica per si us pot servir (que estic segura que sí). L’shrinky dink, o el que ve a ser el mateix, el plàstic termoreductor, és una tècnica que es fa amb un plàstic determinat, el poliestirè. És el que ve marcat amb aquest símbol que teniu baix aquestes línies. Resulta que aquest plàstic té la propietat que, en arribar a un punt de calor determinat, encongeix la seva mida unes 3 o 4 vegades i torna 5 vegades gruixut. No és fàcil de trobar, però tranquils, es ven en paquets preparats per treballar-hi en botigues de belles arts, i per suposat per internet. De totes maneres només n’he trobat a Bendix a Manacor. N’hi ha de diferents tipus: de colors, blanc, “frosted” i transparent. Per ensenyar-vos com funciona jo ho he provat amb els tres darrers i pogueu veure les diferències.

Materials:

– Fulls d’shrinky dink (del tipus que us facin més ganes)
– Tisores
– Perforadora
– Llapis de colors
– Retoladors
– Retoladors permanents
– Retoladors permanents de colors

Pas a pas:

1- El primer que heu de fer és triar un disseny per fer: clauer, penjoll, arrecades… Jo he triat fer tres clauers amb diferents dissenys de cupcakes d’estil “vintage” que he tret de pinterest. Són aquests:

2- Per ensenyar-vos com queda el disseny en cada full, n’he triat un de cada. A la següent foto podreu veure l’opacitat que tenen:

3- Mans a l’obra! Per els fulls blanc i “frosted” podeu fer servir tant retoladors normals com llapis de colors (de fusta!!! de cera o plastidecor no!!!). Calcau a contrallum les línies generals del vostre disseny escollit per la cara rugosa del plàstic. Un cop calcat, pintau com us vengui més de gust. Tant en el cas del blanc com en el del “frosted” he fet servir llapis de colors. En el cas del transparent, els llapis de colors no ens serveixen i hem d’utilitzar els retoladors permanents, els normals no agafen bé sobre plàstic. (*)

4- Perforau allà on anirà l’anella i retallau pel contorn (podeu deixar marge o no).

Llapis de colors sobre làmina “frosted”

Retoladors permanents sobre làmina transparent

Perquè us he posat un regla devora els dissenys? Perquè ara ve la part divertida!

5- Encalentiu el forn a uns 175º. Un cop calent, col·locau el vostre disseny sobre un paper d’alumini i posau-lo al forn. Vigilau ara! Veureu que el plàstic comença a recargolar-se i a agafar postures en les que sembla que es desfarà. Tranquils! Passat el moment d’ensurt, el plàstic es torna a posar pla i veureu que s’ha reduït i tornat gruixut. Ja podeu treure’l del forn. Posau-lo encara en calent sobre una superfície ben plana i a sobre un altre paper d’alumini i acabau d’aplanar amb alguna cosa llisa (un llibre, per exemple). Tot això s’ha de fer en calent, per tant, si heu fet aquest taller amb nins petits, aquesta passa l’hauríeu de fer els adults. Mirau com queden de petits:

Per a que vegeu la diferència entre els tres tipus de plàstics una vegada trets del forn:

6- Ja només us queda muntar el vostre disseny en una agulla de roba, un penjoll, un anell o un clauer!

Esper que us hagi agradat i veure els vostres dissenys ben aviat!!!

(*) Si us fixau, el disseny inicial l’he pintat molt més claret del que després queda realment. Sempre heu de pensar que els colors, una vegada passats pel forn, s’intensificaran.

29 d’agost de 2015
ETIQUETES PER A POTS DE CONSERVA

Recordau les etiquetes per a pots de confitura de fa una setmana? Idò com que resulta que als amics i a la família no es pot dir que no…

Tot d’una que varen veure les etiquetes per la confitura me varen dir: i per què no en fas per les conserves? I sí, bona pensada… Aquesta entrada només és per compartir amb voltros aquestes etiquetes. Estan en fulls din-A4 i n’hi ha 8 a cada full, un full per conserva. Només heu de seguir les instruccions de l’entrada anterior i llestos!

I si teniu més suggeriments només ho heu de dir!

21 d’agost de 2015
BOSSA PERSONALITZADA

Ja us he contat alguna vegada que Pinterest és una gran font d’inspiració. I des que vaig veure aquestes bosses en vaig voler fer una. Trob que és una gran idea per fer un regal o per ser l’embolcall d’un regal. De tot d’una pot semblar que és molt complicada de fer. Al contrari!

Des de fa dos anys (sí, dos anys, som un poc lenta per aquestes coses) estava confeccionant una manteta de patchwork. Me podeu creure si us dic que m’ha sortit call als dits que manejaven l’agulla. És un encàrrec per una nineta que és un bombó!

I a la fi l’he acabada! I ja la puc entregar a la seva mare que crec que l’espera amb tanta ansietat com la nina, hehehehe… I l’entregaré dins aquesta bossa. Què us sembla?

La manteta acabada!!! N’estic alabada!

Voleu saber com l’he feta? Aquí teniu els materials:

– Bossa de tela en blanc

– Pintura per tela (jo he utilitzat el color turquesa)

– Pinzells

– Blonda de paper

– Lletra impresa (la que necessiteu, en aquest cas he fet servir la “L”, per fer-la més personalitzada)

– Llapis

– Paper de diari

Arremangau-vos!

1- Col·locau el paper de diari dins la bossa, ben pla.

2- Situau la blonda sobre un cantó de la bossa. Aguantau amb una mà mentre amb amb l’altre anau pintant amb el pinzell per sobre els forats de l’exterior de la blonda. Procurau no anar escampant la pintura amb el pinzell. És millor fer-ho amb petits tocs amb el pinzell en vertical sobre la superfície on pinteu. També és convenient que no carregueu massa el pinzell de pintura. Un cop acabat, retirau la blonda i deixau eixugar.

3- Imprimiu la lletra que volgueu (majúscula o minúscula i amb la font que vos agradi més). Jo he fet servir la font “MT Extra” per fer una “l” minúscula. Calcau-la amb el llapis en el centre que us haurà quedat en blanc en retirar la blonda.

4- Amb un pinzell petit anau omplint de pintura l’interior de la lletra fins a pintar-la del tot.

5- Deixau eixugar i seguiu les instruccions del pot de pintura per fixar bé el dibuix. Segurament us dirà que l’heu de planxar (anau en compte de posar una tela entre la bossa i la planxa!!!! Si no podeu fer un desastre).

I ja està! Senzillíssim!!!

PD: Crec que aquesta tècnica és ben vàlida per aplicar-la sobre altres coses com camisetes, torcaboques, camins de taula… Estic pensant que per fer unes estovalles ben plantoses per una festa amb un tela llisa qualsevol quedaria genial! Aquesta idea me l’apunt…

PD2: Intentau cercar un blonda que tengui molts de foradets. El dibuix que us quedarà serà més plantós. La blonda que he fet servir per aquesta bossa la vaig comprar a Tiger.

16 d’agost de 2015
ETIQUETES PER A POTS DE CONFITURA CASOLANA

Ja que aquests dies passats hem fet confitura és millor etiquetar-la. Ja sigui per regalar o per guardar al rebost sempre és millor que dugui el nom posat. No fos cosa que en haver passat uns mesos aneu a agafar un pot pensant que és confitura de fraula i resulti que és de tomàtiga. No és que una sigui millor o pitjor que l’altra, però resultaria una mica estrany farcir un pastís amb confitura de cherry, no trobau?

Us he dissenyat dos tipus d’etiquetes: una de grossa per poder enganxar al vidre del pot i i l’altre petita per si el pot es massa petit per poder-hi enganxar res. Com veureu, de les grosses us he fet tres estampats diferents i de les petites l’únic que varia és el color. També us he posat en un costat de les grosses un espai per poder escriure el mes i l’any en que heu fet la confitura. En les petites teniu la part del darrera per poder-ho fer.

Anem amb el material que necessitau i la manera en que jo ho he fet.

Material:

– Pistola de silicona
– Corda prima
– Fil de porc
– Tisores
– Paper kraft
– Etiquetes impreses (les teniu més a baix)
– Retolador negre
– Compàs
– Elàstic
– Culleretes de fusta

Pas a pas:

1- Imprimiu les etiquetes que teniu en les imatges de baix. Us n’he fetes de 4 tipus: unes per les dues confitures que ja hem fet anteriorment (pebre i cherry) i les altres dues per a que pogueu posar vosaltres mateixos el nom que necessiteu (una apostrofada i l’altre sense). Podeu modificar la mesura de les etiquetes amb la impresora. Retallau-les i posau el mes i l’any en que heu empotat la confitura, i el nom en cas que no sigui ni per confitura de pebre ni per la de cherry.

2- Marcau cercles amb el compàs sobre el paper kraft i retallau-los. Si us queden un poc grossos un cop posats sobre la tapa dels pots es pot retallar una mica amb les tisores.

3- Amb un elàstic aguantau el paper sobre el pot, així no us costarà gens fermar-lo. Donau dues voltes a la tapa amb la corda i fermau ben estretet per just baix del tap del pot. Un cop ben fermat podeu treure l’elàstic. I si heu de retallar una mica el llarg del paper ara és el moment.

4- Posau la silicona calenta amb la pistola pel revers de l’etiqueta i enganxau-la al pot.

5- Si el que voleu posar són les etiquetes petites, heu de fer un forat per poder passar fil de porc per ell i fermar-lo al pot.

6- Si és per regalar, pot ser us interessa que el pot us quedi una mica més “mono”. El que jo he fet ha estat fermar a la tapa, amb fil de porc, una cullereta de fusta de Ca’n Garanya. I quedareu com uns reis!

Esper que us hagi agradat aquest DIY!

Fins la setmana que ve!

PD: Se m’oblidava! Jo he imprès les etiquetes sobre una cartolina de color cartró. Per això després no m’ha quedat més remei que enganxar-ho amb silicona (també podria haver fet servir “celo” de dues cares, per exemple). Si us voleu estalviar aquest pas, el millor és imprimir les etiquetes sobre paper de ferratina directament.

15 d’agost de 2015
AGULLES DE SANT JORDI

Conta la llegenda que un drac ferotge tenia atemorits als vilatans d’un poble. Tant, que un dia varen decidir que donarien al monstre a una persona perquè se la mengés. El drac es va sentir satisfet i no els va tornar a molestar.El problema va venir a l’hora de decidir a qui oferirien diàriament, així que ho varen fer a sorts.

Un dia, la persona a qui li va tocar el torn de ser engolida va ser a la princesa. El rei, que era just, a pesar de sentir un gran dolor, va acceptar el destí de la seva filla i va ser oferida a la bèstia terrible, que se l’havia d’empassar.

La princesa, va anar fins allà on l’esperava el seu destí i es va trobar amb un jove cavaller. Espantada per la sort d’aquell jove, la princesa va demanar-li que fugís d’allà. Però ell havia arribat de molt lluny per enfrontar-se al drac i així ho va fer! Després d’una lluita curta però intensa Jordi, que era com s’anomenava aquell valent cavaller, va ferir greument al drac, que va començar a sagnar. D’aquella sang va néixer un roser amb les roses més vermelles que no s’havien vist mai.

El cavaller va tallar una rosa i la va oferir a la princesa, com també el drac, que ferit va seguir a la princesa i al cavaller fins al poble on els vilatans varen acabar a la fi amb la bèstia que fins aleshores els havia tengut atemorits.

Cada any, el 23 d’abril es celebra el dia del llibre, i també Sant Jordi. Sant Jordi realment no va existir, però la llegenda és una d’aquelles típiques de l’edat mitjana on hi ha de tot: el cavaller, la princesa i el drac, aquest darrer que no falti. I com passa per Sant Antoni, aquí som més amics del drac que del sant. O al manco el trobam més simpàtic.

També cada any, i ja en fa uns quants, l’Associació d’Amics del Museu de Manacor posa paradeta al claustre del convent dels dominics de Manacor. I enguany, evidentment hi tornarem a ser. I aquesta vegada durem aquestes agulletes enganxades a la roba, per celebrar una mica més aquest dia: Sant Jordi, la princesa i el drac (que en aquesta versió no fa cap por ni una).

Les voleu fer? Hi sou a temps!

Necessitau:

– Feltre de colors (els que necessiteu o vos facin més ganes)
– Plantilles (les heu d’imprimir sobre un full DIN-A4)
– Tisores
– Fils de colors (tipus Dàlia) i agulla
– Cola especial per teixits
– Fil de cua de rata
– Bolles de fusta de colors
– Lluentons
– Roses de tela
– Agulles de roba

Anem pas a pas:

1- Imprimiu el full següent sobre una cartolina DIN-A4. Retallau les diferents peces que hi ha que vos serviran de plantilles.

2- Marcau les plantilles sobre els diferents feltres de colors, retallau i preparau tot el material de l’agulla que voleu fer.

Drac

Sant Jordi

Princesa

3- Anem a enganxar peces:

Per la princesa: enganxau la peça de color beix per darrera de la peça groga amb la cua. També, si voleu, enganxau un tros de randeta per darrera del vestit.

Pel cavaller: Enganxau la peça de color beix per darrera de la peça grisa que fa de casc. A una de les peces del cos enganxau la peça de color blanc a la part de dalt. També enganxau l’espasa i el cinturó per sobre d’ella i per baix de la peça blanca.

Pel drac: enganxau les dents i la panxa. La cresta l’heu d’enganxar per darrera de la peça del cos.

4- Ara toca cosir un poc:

Per la princesa: cosiu els ulls amb fil negre. Cosiu també una fila verda com a diadema en el cap i la rosa en el vestidet. A sobre podeu enganxar un lluentonet, que li donarà un to més cuco.

Pel cavaller: cosiu els ulls amb fil negre i la creu al pit amb fil vermell.

Pel drac: cosiu els ulls amb fil negre i la boca amb fil vermell.

5- Unim les peces:

Per la princesa: uniu la part del davant i del darrera del cap. Quan aquesta part estigui, començau a cosir el vestit per un costat, i quan arribeu a la part del cap, posau el fil de cua de rata per dins del vestit i tot això dins del cap. Acabau de cosir.

Pel cavaller: feu el mateix que amb la princesa. Quan tengueu tot el vestit, cosiu també la part del mig de les cametes deixant una part del fil de cua de rata en cada costat.

Pel drac: cosiu el drac començant per un costat de la panxa. Quan arribeu a l’altre costat és el moment d’afegir les cametes amb el fil de cua de rata, i acabau de cosir.

Tota aquesta part l’haurieu de fer amb punt de trau, que es fa com teniu en aquesta il·lustració.

6- Arriba l’hora dels darrers detalls:

Per la princesa: cosiu l’agulla per darrera, i fermau les bolletes en el fil, com si fossin peuets.

Pel cavaller: heu de fer el mateix que amb la princesa.

Pel drac: enganxau l’aleta sobre el llom del drac i fermau les bolletes en el fil, com si fossin les potetes. Cosiu també l’agulla pel darrera.

I ja teniu les vostres agulles per celebrar un gran Sant Jordi 2015! Regalau roses i llibres i gaudiu de la CULTURA!

17 d’abril de 2015
PIRULETES DE COLORS I SUCRE!

Aquesta és l’entrada ideal pel títol d’aquest blog. És de sucre i de colors!

Ja vos vaig dir que Pinterest és una font ideal d’inspiració. La llàstima és que no du instruccions de tot. Has de posar una mica d’imaginació i de lògica, i les solucions arriben.

La veritat és que aquesta “recepta” és taaan fàcil que no sé si es pot qualificar com a tal. Crec que seria millor qualificar-ho com a DIY, més que com a recepta dolça. Això sí, és molt vistosa, ho podeu veure a les fotos.

Ara estan molt de moda ( i a mi m’encanten!) les taules dolces. Aquestes taules es munten en un racó d’una festa i concentren allà tota la part dolça: pastissos, cakepops, cupcakes, piruletes, llepolies… Això no és cap novetat, ja ho sé. A les festes sempre hem separat la taula de dolç i la de salat. La novetat ve de l’estètica que se li dóna a la taula. Es pengen banderoles de colors, o altres elementes decoratius, i els pastissos, i tot el dolç de la taula segueixen la mateixa paleta. Aquí teniu dos exemples trets de la web de la revista Marie Claire Idées:

Crec que aquestes piruletes són ideals per quan heu de combinar-les amb uns tons determinats, ja que podeu fer les combinacions que volgueu!

Anem per feina!

Necessitau:

– caramels de vidre (d’aquells transparents, de tota la vida)

– pals de piruleta (o de broqueta)

Pas a pas:

1- Posau paper de forn o una planxa de silicona que pugui anar al forn sobre una placa.

2- Posau els caramels de vidre sobre el paper. Podeu fer les combinacions que volgueu: o tots d’un color o de diferents colors. Jo n’he posat tres, cada un d’un color. Quan es fonen alguns perden un poc la tonalitat, es normal, la capa de sucre és més transparent.

3- Encalentiu el forn a 200º. Posau la placa dins el forn i, aquí arriba la complicació, no badeu gens! El caramels es fondran molt aviat. No estaran més de 3-4 minuts. Quan vegeu que es comencen a fondre i fan bombolletes ja els podeu treure. Compte de no deixar-les més temps perquè vos pot passar això…

4- Tot d’una que els tregueu del forn posau el pal de piruleta a sobre del sucre fus, apretant un poc. No les mogueu del paper fins que no estiguin ben fredes!

Et voilà! Ja teniu les vostres pròpies piruletes!

Fàcils, no?

PD: Els caramels que jo he fet servir són un poc petits. Si en trobau de més grossos crec que vos poden quedar millor.

PD2: Si no moveu massa la palangana, vos sortiran amb una forma més rodoneta, com la que veis a l’esquerra de la foto. Però si voleu que tenguin una forma determinada, quan el caramel encara estigui calent, estirau-lo amb un escuradents, com en el que està més a la dreta i sembla que du tupé. És una cosa semblant a la que fan els artesans del vidre per treure formes de les bombolles de vidre encara calent.

10 d’abril de 2015
COIXINET PER LES AGULLES I “COFINET” D’EMERGÈNCIA

La paraula cofí, segons el DCVB, té diferents significats depenent de la zona. No sé si la meva padrina és una “zona”, però ella anomena cofinet a un recipient fet de llatra on guarda les coses de cosir. És rodó i bastant pla, amb una tapadoreta que es trava a la base amb un botó. Segons ella, això és un cofinet, ho he sentit a dir així tota la vida.

Fa uns anys, una companya de feina em va regalar un coixinet per les agulles fet amb materials de reciclatge. Està fet amb una llauna buida i amb un tros de tela. Tan simple i a la vegada tan útil, que he pensat que en podria fer un altre, d’aquestes coses mai en sobren. I ja que hi era, he decidit fer-me un “cofinet” una mica diferent, per posar-hi les eines que més necessit en un moment determinat o per dur-lo d’un lloc a un altre i saber en tot moment què hi tenc a dins.

I ja ho veis! Pràcticament tot està fet amb material reciclat, i és pràctic.

Si voleu fer-ne tant l’un com l’altre necessitareu:

Coixinet per les agulles: Cofinet d’emergència:
– Llauna buida i neta – Pot de vidre amb tapadora metàl·lica
– Cartró – Cartró
– Buata – Buata
– Tros de tela – Tros de tela
– Cola de contacte – Cola de contacte
– Fil i agulla – Fil i agulla
– Bolleta o botó petit
– Pintura d’ungles

Anem per feina!

Per el coixinet:

1- Tallau un tros de cartró una mica més petit que la mida de la llauna.

2- Tallau un tros de tela uns quants dits més gros que el tros de cartró.

3- Passau l’agulla pel voltant només amb bastes. Cosiu també la bolleta o el botó per la part bona de la tela.

4- Posau la tela amb la part bona per avall i posau a sobre la buata, i per sobre el tros de cartró. Estirau el fil i s’arrugarà i el cartró i la buata quedaran tancats a dins. Travau el fil.

5- Pintau la llauna. Jo ho he fet amb pintura d’ungles, però podeu utilitzar la que tengueu per casa.

6- Com que el que volia era que el coixinet sobresortís un poc perquè volia que s’assemblés a un cupcake, he posat un poc de cartró enganxat a dins la llauna amb cola de contacte.

8- I ja l’últim pas ha estat enganxar el coixinet a la llauna. Per fer-ho, posau cola de contacte a la tela i al cartró, esperau uns minuts i ja ho podeu aferrar. Procurau que el disc de cartró i la tela s’enganxin bé al fons de la llauna (o als cartrons de dins, si heu volgut fer també un cupcake!).

Cofinet d’emergència:

1- Bàsicament es fa de la mateixa manera que el coixinet, només que en aquest cas, el disc de cartró ha de ser de la mateixa mida que el tap del pot i no necessitau tanta tela, ja que aquest no l’heu de ficar dins del tap, si no a sobre.

I ja ho teniu! Ara només heu d’omplir el potet amb allò que vos faci més falta. I no necessitareu amagar-lo enlloc perquè queda bastant estètic. No trobau?

PD: Una bona idea també, és enganxar un imant per dins a la tapadora del pot de vidre, així, si perdeu alguna agulla amb l’imant la trobareu més fàcilment.

14 de març de 2015
TRENCACLOSQUES AMB PALS DE GELAT

Vaja un dia dolent que fa avui! No pots anar a fer voltes perquè plou. No pots estar pel mig perquè hi ha bassiots per tot! I els que tenen nins petits… Mals de guardar, no, el següent! Cercau una cosa bona de fer per tenir entretinguts als nins una estona en dies com avui? O si no, heu de fer un detallet i voleu que sigui molt personal?

Idò aquí ho teniu! Aquest taller és moooolt fàcil, i amb la col·laboració i la creativitat del més petits de la casa poden sortir vertaderes obres d’art, i detallets únics i irrepetibles.

Ho voleu fer? Necessitareu els següents materials:

– pals de gelat (els venen a qualsevol botiga de belles arts i fins i tot a papereries un poc especialitzades), 10 per cada trencaclosques

– pintura acrílica

– paper engomat (el celo també va bé)

– pinzells

Altres materials: potet amb aigua, llapis, goma d’esborrar i retolador permanent negre.

Arremangau.vos!

1- Primer de tot heu d’alinear els pals de gelat i els heu d’aguantar amb paper engomat perquè no es moguin mentre duri la feina. Feis-ho com veis a la imatge. Per cada trencaclosques n’he posat 10.

2- Dibuixau amb llapis el motiu que volgueu pintar. Procurau no pitjar molt fort, ja que si voleu esborrar o modificar el disseny ho podreu fer. Com veis, el disseny del moixet i del cuc no són ben bé com els he dibuixat en un primer moment.

3- Ara toca posar l’artista que teniu a dins a fer feina. Com deia Picasso, de nins tots som artistes, el que és difícil és continuar sent-ho en ser grans. Per tant, hem de despertar el nin interior! Aquest és l’aspecte que tendrà un cop estigui pintat. Podeu fer qualsevol motiu, però l’important és que en tots els palets hi hagi algun dibuix o motiu, així no quedarà buit.

4- I aquí teniu el darrer pas. Amb un retolador permanent negre definiu bé les formes que volgueu que quedin més clares. Com veis a la imatge, només he definit els animalets i els objectes que tenen al costat, però no el fons. Un cop fet això ja podeu treure el paper engomat del darrera…

… i a jugar!!!

27 de febrer de 2015