De Colors i Sucre

Categoria: General

  • PASTÍS VAIXELL PIRATA (I)

    PASTÍS VAIXELL PIRATA (I)

    Per començar aquesta entrada, haureu de perdonar-me la qualitat de les fotos. Vaig tenir massa feines com per estar pendent en tot moment de la càmera. Però vaja, crec que les passes principals les vaig deixar retratades.

    Fa unes setmanes va ser el 4t aniversari dels dos bessons fills de na Maria Àngela, un cosina meva. I em va demanar si podia fer un pastís de temàtica de pirates. Quan li vaig demanar si tenia alguna idea em va passar una imatge d’un pastís decorat amb fondant. Era molt xulo, però no m’agrada fer feina amb fondant, i amb aquesta calor i humitat… ufff… mala idea. Però bé, vàrem cercar altres possibilitats (ja sabeu, pinterest és una meravella a l’hora d’inspirar-te!) i varen sortir el cofre d’un tresor i un vaixell pirata. I què creieu que triaren els nins? Evident! El vaixell pirata!

    Vaig cercar molts exemples, i de tots m’agradava algun detall, alguna cosa que pensava que podia aplicar al que havia de fer jo. Vaig pensar fer fotos de tot el procés, no per publicar, si no per tenir de record per si un dia en volia fer un altre (crec que estaré moooolt de temps a fer-ne un altre, duu una feinada!). Pero vaja, ja que estava fet… potser algú s’atreveixi i vulgui saber com està fet aquest, per tant… aquí teniu el pas a pas:

     

    Necessitareu:

    • Una recepta d’sponge cake d’oli
    • 4 receptes de coca de xocolata (canviant la cervesa per llet)
    • Una capsa de MIKADO
    • Un paquetet de galletetes farcides de xocolata tipus PRÍNCIPE (jo en vaig trobar unes semblants al Müller de Manacor, si no, qualsevol que siguin petites ja van bé)
    • Xocolata blanca i xocolata negra per fondre
    • Perletes platejades de sucre
    • Monedes de xocolata
    • Pintura metal·litzada comestible: daurada i platejada; i colorant comestible en pasta: negre i blau
    • Purpurina platejada
    • Paper de forn
    • Confitura de fruites del bosc
    • Plantilla de la base del vaixell
    • Plantilla de les àncores
    • Palangana per forn quadrada de 24,5 x 24,5
    • Palangana per forn rectangular de 37 x 25

    Pas a pas:

    Primer vaig preparar tots els detalls. Es poden preparar uns dies abans i guardar-se en un lloc fresc i ben tancat en una carmanyola.

    a. Per les baranes del vaixell: vaig treure la part que no tenia xocolata d’un dels mikados i en vaig tallar a dos per la meitat. Amb l’ajuda d’un escuradents, vaig “soldar” les baranes amb xocolata negra. Pensau a fer això sobre paper de forn per a què després no tengueu problemes a l’hora de desferrar-ho. Queda una cosa així com podeu veure a la foto.

    DSC_0844

    b. Per les àncores i ulls de bou: vaig cercar per internet el dibuix d’una àncora i a l’hora d’imprimir-la en vaig posar unes quantes còpies a la mateixa fulla, de manera que sortien unes 9 àncores a la pàgina d’una mida més o manco raonable per la mida que havia de tenir el vaixell. Vaig posar un paper de forn a sobre de la fulla impresa (pas important!). Amb un con de paper de forn amb xocolata blanca a dins vaig dibuixar sobre el paper de forn la forma que tenia de les àncores. Abans que es solidifiqués vaig posar una perleta de sucre a la creu de dalt. En vaig fer dues per si de cas…

    Pels ulls de bou no vaig fer més que sucar les galletetes dins de la xocolata blanca, en vaig treure l’excés treient la galleta amb una forqueta i donant uns quants copets en el bol, i deixar-les secar sobre el paper de forn dins la gelera(*).

    IMG_20160715_110843DSC_0845a

    c. Per pintar les àncores i els ulls de bou: amb un pinzell (que no s’hagi utilitzat per pintar amb altre cosa que no sigui colorant alimentari)  vaig pintar amb pintura metal·litzada platejada l’àncora i abans que s’eixugués la pintura vaig espolsar purpurina platejada comestible per sobre.

    Pels ulls de bou vaig pintar per sobre de la xocolata blanca que havia posat a les galletes d’una manera molt senzilla utilitzant pintura daurada metal·litzada i fent els detalls amb colorant alimentari negre i blau.

     

    5

    d. I anem al vaixell! Comencem per la base. Per fer la base vaig utilitzar el motlle quadrat. Un cop treta la coca del forn (i refredada) la vaig tallar per la meitat amb una mandolina i la vaig farcir de confitura de fruites del bosc. Això es va reservar fins a l’endemà dins la gelera. Jo ja ho vaig deixar a sobre de la base de cartró on presentaria el pastís.

    FotoJet Collage2

    d. I pel vaixell: Vaig fer 4 receptes de coca de xocolata ( amb el motlle rectangular) i amb una plantilla feta amb paper de forn (això depèn de les mides del vostre vaixell) vaig tallar tres de les coques amb ella i de la darrera només vaig tallar la part del davant i del darrera. En una de les parts grosses hi vaig retallar un quadrat per poder-hi posar monedes de xocolata i perles platejades de sucre (quin vaixell pirata seria aquest si no dugués un tresor a dins?), de manera que en tallar en el punt just, sortirien del pastís.

    Pel muntatge, ja ho veieu a les imatges, ho vaig fer amb confitura de fruites del bosc. Primer vaig col·locar una de les planxes fetes amb plantilla i vaig posar confitura per sobre excepte en la zona on hi hauria el forat de la planxa que aniria a sobre. Després vendria la planxa amb el forat, que farciria de monedes i perles. A sobre d’aquesta hi aniria una altra capa de confitura i la darrera planxa sencera. Per acabar, només haurieu d’enganxar amb confitura la proa i la popa. Per assegurar tot el pastís vaig posar uns quants pals de broqueta. El vaig deixar refredar dins la gelera per a què agafés cos.

    FotoJet Collage1

    Un cop ben fred, va arribar l’hora de tallar-lo per a què agafés forma. Com veieu a les imatges, sense tallar queda un vaixell recte, sense massa gràcia. Amb un ganivet de serra, i amb molta cura, vaig retallar en algunes zones per a què agafés la forma que jo volia. I a més, vaig fer 4 triangles amb la coca que quedava i vaig fer uns quants detalls.

    FotoJet Collage  Fins aquí la primera part del making off del vaixell. Crec que mai he fet una entrada tan llarga com aquesta… I encara queda la segona part! Preparau-vos perquè la tendreu la setmana que ve!

    Besades!

    (*) Realment la xocolata blanca no és xocolata, és el greix que es treu del cacau, per tant és un poc més mala de manejar. Podeu fer perfectament les àncores amb xocolata negre, seran més resistents.

     

  • PANETS D’HAMBURGUESA

    PANETS D’HAMBURGUESA

    En una entrada anterior us vaig parlar d’un llibre que em va encantar des de la primera vegada que el vaig veure Nueva York, las recetas de culto.  I és que no ens enganyem, els americans són els reis del fast food, però si els plats es fan com toca tant com fast, no són. M’he proposat fer una hamburguesa totalment americana. Bé, no totalment, perquè la carn la pens comprar ja picada i feta (tenim un comerç a Manacor que les fa de luxe, per què m’hauria de complicar tant?). Però el pa i el quètxup els vull fer jo.

    DSC_0805

    Un dia vaig provar de fer el quètxup, que de sabor molt bé (fantàstic de fet!) però la textura una mica espessa. Ajustaré un poc les mides. Per tant el tornaré a repetir i ja us contaré. Els panets però han sortit a la primera i ben bons! Duen una mica de feina de pastar i temps per tovar, però pel demés són ben senzills de fer. A més, els he tunejat una mica amb llavors de rosella i sèsam torrat i de wasabi.

    DSC_0803

    Mans a l’obra? Recepta extreta de Nueva York, las recetas de culto.

    Ingredients:

    • 600 g de farina
    • 25 g de llevat fresc
    • 4 cullerades de sucre en pols
    • 2 culleretes de sal
    • 3 vermells d’ou
    • 180 ml d’aigua
    • 140 ml de llet
    • 50 g de mantega fusa
    • llavors de rosella, sèsam (natural, torrat, de wasabi… com volgueu, a gust del consumidor, opcional)

    Pas a pas:

    1- Mesclau la farina, el sucre i la sal i reservau.

    2- Foneu el llevat en la llet tèbia i reservau.

    3- Foneu la mantega amb l’aigua i afegiu la llet amb el llevat.

    4- Ara toca pastar, si teniu un robot de cuina us serà molt fàcil, si no no farà falta aneu al gimnàs el dia que els faceu. Anau afegint els líquids a la farina, la sal i el sucre i anau pastant. Quan tengueu els líquids ben integrats, afegiu un a un els vermells d’ou.

    5- Pastau fins que la pasta sigui un poc enganxosa però elàstica.

    6- Formau una bolla i passau la pasta a un bol untat amb oli. Tapau amb paper de film i deixau tovar fins que dobli el seu volum .

    7- Un cop hagi doblat el seu volum feis bolletes de pasta, tenint en compte que han de tornar a tovar i en el forn creixeran un poc més. Si voleu fer panets per hamburgueses grosses feis entre 8 i 10 bolletes. Jo he aprofitat el motlle dels whoopie pies perquè quedin amb una forma més o manco semblant (cosa que no ha passat, la pròxima vegada sortiran millor). Però si no teniu motlle de whoopie pies podeu fer una bolleta i posarla damunt una placa de forn i quedaran beníssim tembé. Procurau untar d’oli tant el motlle com la placa. Una vegada posades les bolletes en algun dels dos llocs tapau una altra vegada amb paper film i deixau que doblin el seu volum. Com que el motlle que he fet servir no té els forats molt grossos va de luxe per fer panets per a hamburgueses petites.

    8- Forn a 220º. Pinzellau llet sobre les bolletes de pasta sense xafar-les i afegiu el “tunnig” que més us agradi o deixau-les sense res. Posau les plaques dins el forn uns 10-12 minuts. Deixau-les refredar… i farciu d’hamburguesa, cheddar, envinagrats, tomàtiga, salses…

    DSC_0788

    Ja veieu, és fast food una mica més elaborat! Ens veiem la setmana que ve? No oblideu passar per aquí a veure les novetats!

    Una besada!

    PD: Podeu utilitzar la mateixa recepta per fer panets de hot dog, només haureu de fer una forma més allargada amb la pasta.

    PD2: Pensau que són casolans, no duen conservants, per tant quasi millor si són fets i menjats en poc temps!

     

  • VISITA ALS CELLERS RAMANYÀ

    VISITA ALS CELLERS RAMANYÀ

    Avui no us duc una recepta salada, o dolça, o un curset. Avui us duc una recomanació. Sempre va bé que et recomanin llocs interessant dins la nostra roqueta. El cap de setmana passat, amb una sortida organitzada per l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, anàrem a visitar el celler Ramanyà, a Santa Maria del Camí.FotoJet Collage

    No sabíem ben bé què ens trobaríem i de fet fins i tot ens va costar una mica trobar-ho perquè estan fent obres (Mallorca en obres???) just a la carretera, a l’entrada del poble, on hi ha el camí rural per arribar a les bodegues. Però un cop arribats allà la impressió no pogué ser millor. Mare i fill, que són els que duen tota la feina endavant, ens reberen a l’aparcament i ens començaren a mostrar tot el que tenen allà. I és que no només tenen vinya, i bodega, si no que tenen una col·lecció d’objectes antics fantàstica.FotoJet Collage3

    Per començar, ens ensenyarem la col·lecció de carros que tenen. El més antic de 1710, amb rodes fetes a base de claus forjats, sense llantes. Una meravella. Veiérem també la col·lecció d’eines de foravila, la de cotxes antics, la d’eines de fuster, de ferrer, de sabater, de joier… En fi! De tot, toquen tots els pals!!!FotoJet Collage2 Però la que més m’interessà (i no és que les altres no fossin interessants) va ser la d’estris de cuina: cafeteres de totes les èpoques; una màquina per tallar la xocolata; motlles de coques, per fer òsties, neules, xurros; una batedora per muntar ous… És que crec que no ho vaig veure tot de la quantitat de coses que hi havia!   4

    També tenien una col·lecció de motlles per fer torró artesanal o coques de figa o d’albercoc. I eren molt semblants a les que va fer el meu padrí en el seu temps. Aquests, però, evidentment més antics que els que tenim per casa. Ja és que no tenc lloc on guardar tanta cosa, però veure totes aquelles meravelles et venen ganes de començar a anar per fires i mercats a veure què trobes.20160618_103648

    Després de veure tota aquesta recopilació d’objectes curiosos, ens ensenyaren la bodega. Ens explicaren tots els misteris de la fabricació del vi que ells fan i moltes curiositats. Per exemple la tradició de la branca de pi. A la zona de llevant en tenim alguns de cellers, però no tenim tanta tradició com pel nord de l’illa. Resulta que les bodegues, quan obren les bótes noves pengen una branca de pi recent tallada per donar a conèixer a la gent que passa per davant que el vi que vénen és nou. Curiós, eh?20160618_113307

    I després de la visita a la bodega i de l’explicació sobre la creació del vi, férem el tast. Sí, ja sé, jo no bec vi. I a més ara mateix tenc un constipat fantàstic i visc sense el sentit de l’olfacte i del gust. Ho sé, un horror… Però us explicaré com va anar i així us faig goles… 20160618_115854

    Ens tenien preparada una taula per tots els que hi érem amb plats, copes i tassons. Començàrem per unes tapes de galletes d’oli amb paté i confitura de figa i coca de trempó, que acompanyaven un vi blanc. Després, amb pa amb olis amb pernil i formatge i pa amb sobrassada degustàrem els vins negres. Per acabar, amb les postres degustàrem l’escumós.

    20160618_125338

    I sabeu quines eren les postres? Un pastís de pobre! Però no el pastís de pobre que coneixem a Manacor, no. Aquest pastís s’assembla en la crema i la pasta de fulls… però ja està! Perquè ni té l’alçada ni du coco, com el de Manacor. Però du xocolata… Crec que tornarem algun dia pel poble per tastar els dolços… Només per esperit científic, per valorar la qualitat del que fan allà, no us penseu 😉

    Aquesta setmana no teniu recepta, però crec que si acceptau la proposta no us penedireu gens! Salut!

    Besades!!!

  • BANANA BREAD

    BANANA BREAD

    No sé a ca vostra, però a ca els meus padrins no es tirava res. Però quan dic res, és res! Si sobraven fideus, sopa, pollastre…, qualsevol cosa, d’una manera o altra s’aprofitava. I estic segura que aquesta coca li hagués encantat al meu padrí ja que es tracta d’aprofitar els plàtans que són massa madurs.DSC_0689

    La veritat és que jo som més de fruita més aviat tirant a verda, la que és massa madura no me sol agradar, ja té massa sucre i és massa dolça pel meu gust. De totes maneres, quan sobra fruita o ja és massa madura hi ha dues opcions, o confitura o coques, i en aquesta ocasió ha tocat coca. DSC_0697

    Aquesta que us duc avui és de na Bea Roque del seu llibre Delicias para compartir. Ja l’he feta abans per ca nostra i ha agradat molt. I realment es nota, i bé, el sabor del plàtan! Si voleu aprofitar els plàtans massa madurs aquesta és la vostra!DSC_0700 Ingredients

    • 125 g de mantega
    • 150 g de sucre morè
    • 2 ous
    • 1 cullereta de pasta de vainilla
    • 200 g de farina
    • 1 cullereta de bicarbonat
    • 1/2 cullereta de sal
    • 250 g de plàtans molt madurs pelats
    • 60 ml de buttermilk
    • nous caramel·litzades per decorar

    Pas a pas:

    1- Xafau els plàtans amb una forqueta, feis-lo puré, però si queda algun tros un poc més gros no passa res.

    2- Preparau la buttermilk: mesclau 55 ml de llet amb 5 ml de vinagre, deixau reposar uns minuts.  Quan vegeu que ja s’ha tallat afegiu això als plàtans juntament amb la pasta de vainilla. Mesclau tot bé i reservau.

    3- Posau junt en un bol la farina, el bicarbonat i la sal i reservau.

    4- Mesclau la mantega amb el sucre i bateu fins a obtenir una mescla suau, el sucre s’ha d’haver dissolt.

    5- Afegiu els ous un a un a la mantega.

    6- Ara ho hem d’ajuntar tot però en tongades: afegiu primer 1/3 de la farina, després la meitat del plàtan, 1/3 de farina, la darrera meitat del plàtan i, per últim, la darrera part de la farina.

    7- Posau-ho tot en un motlle allargat que prèviament haureu greixat. Afegiu unes quantes nou caramel·litzades per sobre.

    8- Forn a 175º entre 40 i 50 minuts. Quan en punxar-lo amb un escuradents aquest surti eixut ja el podeu treure. Deixau-lo descansar dins el motlle uns 15 minuts i ja el podeu desemmotllar.

    DSC_0720

    Ens veim la setmana que ve, segurament amb una recepta salada… Ja veurem…

    Una besada!

  • UN PREMI!

    UN PREMI!

    No hi ha res millor que gent a la que admires per la seva creativitat, el seu bon humor i la seva naturalitat et diguin: “Ei! Crec que et mereixes un premi!”. Sí, sí, ja sé que potser mig univers blogueril ja el té, però quan et toca a tu… Idò estàs que dones salts d’alegria!!!

    No hay nada mejor que gente a la que admiras por su creatividad, su buen humor y su naturalidad te digan: “¡Ei! ¡Creo que te mereces un premio!”. Si, si, ya se que medio universo blogueril debe tener ya el premio, pero cuando te toca a ti… ¡Das saltos de alegría!

    Penses que alguna cosa deus estar fent bé, ja que t’han tingut en compte, i això, en aquest món tan desconnectat (i connectat a la mateixa vegada) és tot un honor.

    Piensas que alguna cosa debe estar haciendo bien, ya que han pensado en ti, y esto, en este mundo tan desconectado (y conectado al mismo tiempo a la vez) es todo un honor.

    Anem a explicar que és això d’aquest premi. Resulta que Lavanda Love (si encara no coneixeu el seu blog no sé què esperau) un dia de bon dematí m’envia un missatge a través d’instagram: “Premio a De Colors i Sucre” amb el Sisterhood World Bloggers Award! Enhorabona!”. I què fas? Idò pegues bots d’alegria!!! Gràcies per pensar en un blog tan petit per aquest premi!!!

    Vamos a explicar què es este premio. Resulta de Lavanda Love (si aún no conoceis su blog no sé a que esperais) un dia por la mañana me envia un mensaje a través de instagram: “¡Premio a De Colors i Sucre” con el Sisterhood World Bloggers Award! ¡Enhorabuena!”. ¿Que haces cuando te dicen esto? ¡Das saltos de alegría!¡Gracias por pensar en un blog tan pequeño para este premio!

     

    Mirau, la cosa va així, he de fer totes aquestes coses:

    1- Penjar el logo del Sisterhood Worls Blogggers Award.

    2- Donar les gràcies a qui ha pensat en tu per donar-te el premi.

    3- Respondre a les seves 10 preguntes.
    4- Crear 10 preguntes pels teus premiats.

    5- Nominar a 10 blogs.

     

    Tiene una serie de reglas:

    1- Colgar el logo del Sisterhood Worls Blogggers Award.

    2- Dar las gracias a quien ha pensado en ti para darte el premio.

    3- Responder a sus 10 preguntas.
    4- Crear 10 preguntas para tus premiados.

    5- Nominar a 10 blogs. 

    Fetes les dues primeres passes anem a respondre les preguntes:
    – Com descriuries el teu blog amb 3 adjectius? / ¿Como describirías tu blog con 3 adjetivos?

    Per a mi el meu blog és entretingut, net i crec que en ocasions educatiu.

    Para mí mi blog es entretenido, limpio y creo que en ocasiones educativo.
    – En què o en qui t’inspires per als teus posts? / ¿En qué o quien te inspiras para tus posts?

    Depèn del tipus de post, si són de cuina en fixo en blogguers amb molta més experiència que jo, i en moltes ocasions també en pinterest, sobretot en els DIY.

    Depende del tipo de post, si son de cocina me fijo en blogguers con mucha más experiencia que yo, y en muchas ocasiones también en pinterest, sobretodo en los DIY.
    – Quin tipus de roba no soportes? / ¿Que tipo de ropa no soportas? 

    La que em faci sentir incòmode. Puc anar molt arreglada o no, però si hi ha alguna prenda que no em fa sentir bé…

    La que me haga sentir incómoda. Puedo ir muy  arreglada o no, pero si hay alguna prenda que no me haga sentir bien…
    – Com et veus d’aquí a 10 anys? / ¿Como te ves dentro de 10 años?

    Amb molts de projectes, amb la família i els amics al meu costat i gaudint de les petites coses.

    Con muchos proyectos, con la família y los amigos a mi lado y disfrutando de las pequeñas cosas.
    – Quin és el darrer llibre que has llegit? / ¿Cual es el último libro que has leído?

    Ara mateix no el record, però ara mateix n’estic llegint una biografia de Maria Antonieta que em té enganxadíssima.

    Ahora mismo no recuerdo el último, pero ahora estoy leyendo una biografía de María Antonieta que me tiene enganchadísima.
    – Què esperes que et passi com a conseqüència del blog, si no t’ha passat ja? / ¿Que esperas que te pase como consecuencia del blog, si no te ha pasado ya?

    Esperava conèixer molta gent, cosa que ja he fet. I esper seguir acumulant experiències i amistats.

    Esperaba conocer a mucha gente, cosa que ya he hecho. Y espero seguir acumulando experiencias y amistades.
    – Si només poguessis tenir un hobby, quin seria? / ¿Si solo pudieras tener un hobby, cual seria?

    Quina pregunta més difícil! Crec que en aquests moments seria la cuina.

    ¡Difícil pregunta! Creo que en estos momentos sería la cocina.
    – Què et fa sentir orgullosa del teu blog i què creus que necessita millorar? / ¿De que estás más orgulloso de tu blog y que crees que necesita mejorar?

    Em fa sentir orgullosa que és una cosa només meva, que faig el que vull com a mi m’agrada sense pressions externes i per contra crec que encara em falta millorar bastant el tema imatge, les fotos, però a poc a poc…

    Me hace sentir orgullosa que el blog es una cosa sólo mía, lo hago como quiero y de la manera que quiero sin presiones externas, pero por contra creo que aún necesito mejorar bastante en el tema imagen, fotos… poco a poco…
    – Quina és la teva paraula preferida? / ¿Cual es tu palabra favorita?

    Ganache! jajajajajaja
    – Per què el teu blog du aquest nom? / ¿Por qué tu blog lleva ese nombre?

    Tenia bastant clar que el meu blog reuniria les dues coses que més m’agraden, els DIY i la cuina, per tant vaig unir un element bàsic de cada, els colors i el sucre.

    Tenía bastante claro que mi blog reuniría las dos cosas que más me gustan, los DIY  y la cocina, por lo tanto uní un elemento básico de cada uno, los colores y el azúcar.

    Una vegada contestades les preguntes que m’ha fet Lavanda Love aquí hi ha les meves per les meves nominades, preparades nines?Una  vez contestadas las preguntas que me ha hecho Lavanda Love aquí van las mías para mis nominadas, ¿preparadas chicas?

     

    PREGUNTES PER A LES NOMINADES!

    1- Explica en una frase com és el teu blog. / Explica en una frase cómo es tu blog.

    2- Què ha inspirat el logo del teu blog? / ¿Qué ha inspirado el logo de tu blog?

    3- Quines expectavites tenies quan començares a escriure el blog? / ¿Qué expectativas tenías cuando empezaste con el blog?

    4- Sense pensar… un color? / Sin pensar… ¿un color?

    5- Quina música et poses per escriure els posts del teu blog? / ¿Qué música escuchas para escribir los posts de tu blog?

    6- Què en pensa la teva família de que tenguis un blog? / ¿Qué piensa tu família de que tengas un blog?

    7- I els teus amics? / ¿Y tus amigos?

    8- Com decidires el nom del teu blog? / ¿Cómo decidiste el nombre de tu blog?

    9- Conèixes a altres blogguers en directe? / ¿Conoces a otras/os blogguers en directo?

    10- Si només poguessis conservar una entrada del teu blog… quina seria i per què? / Si sólo pudieras conservar una entrada de tu blog… ¿cual sería i por qué?

    I LES MEVES NOMINADES SÓN… / MIS NOMINADAS SON…

    Una besada a totes!!!
  • PASTISSETS DE XOCOLATA I TARONJA

    PASTISSETS DE XOCOLATA I TARONJA

    Tanta sort que es va descobrir Amèrica, perquè si no, la majoria de plats mallorquins d’avui en dia… Ni tumbet, ni aguiats, ni trempó, ni… aix… serien uns plats un poc trists… I crec que un dels ingredients estrella, de la gastronomia dolça per suposat, és la xocolata!

    DSC_0564

    M’encanta la xocolata, però tota sola no li trob massa la gràcia… Això sí, acompanyada d’altres elements la cosa millora molt! A veure, quants de vosaltres diríeu que no a unes fraules regades de xocolata? o a un pastís farcit d’una ganache ben xocolatada? La xocolata millora els dolços, no hi ha més!

    Idò res, aquí teniu uns pastissets de taronja… amb cobertura de xocolata! Voleu intentar fer-los?

    DSC_0555

    Ingredients:

    • 200 g de sucre
    • 160 g d’oli d’oliva suau
    • 4 ous talla M
    • 200 g de farina amb llevat incorporat
    • 1 cullereta de llevat en pols
    • 2 cullerades de xarop de taronja (opcional)
    • Confitura de taronja
    • Xocolata de cobertura
    • Mantega de cacau (opcional)

    Pas a pas:

    1- Primer de tot heu de mesclar el sucre amb l’oli. Mesclau bé, i després anau afegint els ous un a un.

    2- Mesclau la farina amb el llevat, i afegiu-lo a poc a poc a la mescla anterior.

    3- Un cop ben integrat tot afegiu les dues cullerades de xarop de taronja. Si no en teniu podeu posar-les de llet.

    4- Preparau una palangana amb paper de forn i posau la mescla a sobre estenent-la bé, com si anéssiu a fer un braç de gitano.

    5- Forn a 170º fins que vegeu que està amb un color daurat en la seva superfície. Convé que poseu la palangana el més avall que pogueu, si no agafarà color massa aviat per sobre.

    6- Un cop hàgiu tret la palangana del forn i la coca estigui ben freda, amb un tallapastes tallau cercles (o la figura que volgueu).

    7- Posau una cullereta de confitura de taronja en el centre del cercle i reservau dins la gelera.

    8- Foneu la xocolata i, si voleu, afegiu unes perles de mantega de cacau. La mantega farà que el cacau sigui un poc més líquid a l’hora de cobrir els pastissets.

    9- Per cobrir els pastissets, jo ho he fet així: he agafat cada pastisset i l’he posat sobre una pala de pastisseria (també les podeu posar sobre una reixeta) i amb una cullera he anat cobrint cada un d’ells amb la xocolata. Anau en compte de cobrir per complet el pastisset i deixau-lo assecar sobre un paper de forn.

    Un cop sec… Jo no esperaria massa! A menjar! No són uns pastissets massa complicats i els petits de la casa poden col·laborar tallant la coca o posant la confitura, no trobau?

    DSC_0562a

    Esper que us agradin! Ens veim en la següent entrada. Una besada!

    PD: Si afegiu mantega de cacau a la xocolata no convé que un cop els pastissets estiguin acabats els deixeu a la gelera. La xocolata us quedarà blanca! No vol dir que torni dolenta, només que quedarà lletja.

     

  • WHOOPIE PIES DE LLIMONA

    WHOOPIE PIES DE LLIMONA

    Poques vegades m’ha costat escriure alguna entrada, però aquesta és una d’elles. Enguany duia una ratxa de mala salut des de feia mesos, i no he volgut escoltar el que em deia el meu cos. Cada vegada que trobava que estava un poc bé per poder anar pel món m’hi tornava a posar. Fins que ha dit basta. M’he passat 8 dies en un llit d’hospital. No són cap broma. Mai hagués pensat que no moure’t d’un llit et pogués consumir d’aquesta manera. El cas és que ara estic de baixa i si no faig bonda la cosa es pot allargar.

    DSC_0315

    Però al principi no he estat molt conscient de que no puc fer les coses al mateix ritme que abans, i que el meu cos ara demana descans. La qüestió és que vaig pensar: “no serà per tant fer uns whoopie pies, són petitons, no me costarà massa…”. No, de menjar no costen massa, ni de fer-los tampoc. Però es veu que per ara no puc estar ni mitja hora dreta sense haver de descansar després una bona estona. La qual cosa vol dir que durant unes setmanetes no em tornaré a ficar a la cuina més que per fer-me el dinar o el sopar. M’haureu de disculpar.

    DSC_0308

    Anem amb el tema. Els whoopie pies! Són uns pastissets farcits. Es veu que són unes postres típiques dels Amish. Les mares amish els solen posar a les carmenyoles dels nins o dels homes que treballen al camp, i es diu que el nom els ve de l’alegria que tenien en veure el pastisset i cridaven “whoopie!”, una cosa així com “iupi!”. Els més típics són els de xocolata farcits de crema de marshmallows (espongetes), però els que us duc són de llimona.  A mi m’agraden més els sabors àcids.

    DSC_0300

    Ingredients:

    Per la coca:

    • 80 g de mantega
    • 100 g de sucre en pols
    • 1 ou XL
    • 200 g de farina
    • 1 cullereta de llevat en pols
    • 80 ml de llet
    • 1/2 iogur natural
    • la pell ratllada d’una llimona

    Pel farcit:

     

    Pas a pas:

    1- Primer de tot posau tots els ingredients secs en un bol. És millor que tamiseu tant el sucre com la farina.

    2- Procurau que la mantega estigui ben fluixa (no fusa), i mesclau tots els ingredients humits.

    3- Un cop tengueu ben integrats tots els ingredients humits, anau afegint-los als secs a poc a poc. Us quedarà una pasta bastant espessa.

    4- Per aquesta passa podeu fer dues coses: o posar la pasta en un motlle especial per a whoopies, o fer-ho sobre paper de forn. Ho he provat de les dues maneres i queden igual de bé. Si ho feis amb el motlle, el meu consell és que no l’ompliu massa, si surten massa gruixuts després es fan pesats. Si ho feis sobre paper de forn: agafau una cullerada sopera de pasta i posau-la sobre el paper fent moviments rodons fins a deixar la pasta formant un cercle (aproximat! no és necessari fer-los perfectes!). Això sí, procurau que us quedin cercles més o manco iguals de mida, ja que després els haureu d’emparellar.

    5- Forn a 175º, durant uns 12-15 minuts, o quan vegeu que les coquetes es comencen a daurar.

    6- Mentre estiguin dins el forn podeu fer la merenga, com en aquesta recepta.

     

    Muntatge dels whoopie pies:

    1- Un cop trets del forn, deixau refredar bé les coquetes. Emparellau-les. Us poden sortir unes 7-8 parelles depenent de com de grossos hàgiu fet els cercles.

    2- Posau una cullerada (o més! això va a gust del consumidor) de lemon curd en el centre d’una de les parts.

    3- Posau la merenga en una màniga pastissera… i aquí ja us podeu tornar bojos si voleu! Jo només n’he posat envoltant del lemon curd, perquè m’he controlat (o perquè en aquells moments ja estava massa cansada, que també pot ser), però en podeu posar tota la que volgueu!

    4- Tapau amb l’altre coqueta i ja teniu els whoopie pies, IUPI!!!

    DSC_0310

    El millor de tot de fer la recepta sencera de la merenga és que després en tens una barbaritat per menjar-ne a cullerades!

    M’acomiat de vosaltres amb la cuina fins que estigui més recuperada, el que no vol dir que no faci alguna entrada sobre alguna manualitat. Un dia us contaré el curset que estic fent on line sobre el chalk paint, no té desperdici!

    Una besada!!!

  • LLIBRES! DE CUINA, EVIDENTMENT…

    LLIBRES! DE CUINA, EVIDENTMENT…

    De sempre els llibres han estat una part de mi. De fet el ratolí Pérez no me va dur doblers, em va dur un llibre moníssim, que després de tantes mudances ja no sé on para. Quan a l’escola ens donaven els llibres de lectura els llegia en dos dies. Revistes? També! Tot el que tengués lletra m’agradava. Tant que fa unes setmanes vaig decidir que o em desfeia de par de la meva biblioteca de lectura o jo hauria de sortir de casa. Imaginau la quantitat de llibres que tenc per haver de fer això.  

    Això sí, els llibres de cuina van augmentant. Aix… no tenc remei! Dins la meva biblioteca culinària ja n’hi ha uns quants, però si n’hagués de triar serien 6. Tots per diverses raons: la fotografia, les explicacions, les receptes, el disseny… anem un per un.

    LA RECETA DE LA FELICIDAD, de Sandra Mangas

    Na Sandra és professora i blogger (de què me sona això?). El seu blog, que es diu com el llibre, és fantàstic. M’agrada tot, des de la manera com escriu fins les fotos amb les que il·lustra les receptes. Però sobretot, sobretot, el que més m’agrada són les presentacions que fa dels plats. Té uns quants llibres més publicats, encara que jo per ara només tenc aquest i en ell surten receptes tant dolces com salades. Alguna de les seves receptes ja us les he explicat en el blog.

    755

    RECEPTES FÀCILS PER A TEMPS DIFÍCILS. CUINA ECONÒMICA, d’Antòni Tugores

    Què us puc contar d’en Toni que no sapigueu els manacorins? En Toni és periodista i investigador, i aquesta darrera faceta seva és la utilitzada per investigar sobretot dos temes: la guerra civil, i les seves microhistòries, i la cuina mallorquina. De fet va ser uns dels nostres col·laboradors en l’exposició que ja férem fa uns mesos al Museu de Manacor. N’ha escrits molts de llibres de cuina, alguns d’ells fent recerca de receptes antigues o oblidades d’arreu de Mallorca. Però un dels que he consultat més és aquest. En ell hi ha de tot: coques dolces i salades, receptes de llegums, carn, verdura, peix… Una mica de tot. No hi ha il·lustracions, però no són necessàries, les explicacions resolen els dubtes.

    img393

    POSTREADICCIÓN, de Julia Guarch i Julián Rayo

    Na Julia i en Julián (sembla anunci de peli hollywoodiana!) són matrimoni i decidiren deixar les seves respectives feines per portar endavant el seu blog “Postreadicción”. La veritat és que tant la portada del llibre com l’interior és un fidel reflex de com és el blog. Les pàgines estan troquelades, el que dóna al llibre una estètica molt “cuqui”. A mi m’encanta. Les receptes, evidentment, són totes dolces, però ja us dic ara que totes les que he intentat han sortit a la primera i boníssimes, senyal que les han publicat sabent el que feien.

    postreadiccion

    MODERN ART DESSERTS, de Caitlin Freeman

    Na Caitlin és la pastissera de la pastisseria del MOMA de Nova York. Quan se li va concedir el lloc de feina en el Museu va tenir la brillat idea de convertir unes receptes que podrien haver estat pastissos o postres normalets en autèntiques obres d’art. Sí, obres d’art, ja que cada postre publicat en el llibre, i que de fet serveixen en la pastisseria d’aquest museu, estan inspirats en obres d’art molt representatives d’ell. Feia moooolt de temps que el volia, i el me vaig autoregalar pels reis, encara que no va arribar fins fa uns dies. I no vegeu quina il·lusió! No el trobareu, per ara, més que en anglès.

    moder-art-desserts-576x720

    NUEVA YORK, LAS RECETAS DE CULTO, de Marc Grossman

    En Marc és un jueu americà emigrat a París, més o manco és així com es defineix ell. I clar, com tots els que hem hagut d’anar a viure fora, ja sigui per una temporada breu o més llarga, el que més enyoram és la cuina de casa. Encara record la primera vegada que férem panades al pis de Barcelona, tota una aventura! Idò bé, en Marc a París enyorava la cuina del seu restaurant de Nova York i també de les seves receptes de casa. Va fer un recull i no va poder tenir millor idea! La distribució de les receptes no està feta a la manera tradicional, si no per: plats per picar, el brunch, el cafè… és a dir, els plats en el moment del dia en què en mengen, no per ingredients principals. Tant pel continent com pel contingut és totalment recomanable.

    NUEVAYORKLASRECETASDECULTO9788415888031

    DELICIAS PARA COMPARTIR, de Bea Roque

    Na Bea viu a Canàries, encara que no és originària d’allà. És una enamorada de la rebosteria americana i sobretot dels Bunt Cakes (m’encantaria tenir-ne tants motlles com ella!). Aquest és el seu segon llibre i hi ha una mica de tot, dolç i salat, encara que del primer hi ha més abundància de receptes. Segueixo el seu blog des d’abans de tenir el seu llibre i el que m’agrada d’ella és que és una dona de gran caràcter i no té pèls a la llengua a l’hora de parlar de qualsevol tema, a part de la rebosteria. Tornant al llibre, algunes de les receptes que hi ha ja us les he compartit al blog, i no tenen desperdici!

    unnamed

     

    Ja us he dit, si hagués de salvar alguns llibres de cuina serien aquests 6 (per ara!). No estan col·locats per ordre de preferència ni molt manco, ja que si us dic la veritat no sabria quin triar primer. De cada un d’ells hi ha coses que m’agraden.

    Ens retrobam per aquí la setmana que ve? Us estic preparant una recepta amb xispeta… 😉

  • ANGEL FOOD CAKE DE LLIMONA

    ANGEL FOOD CAKE DE LLIMONA

    Fa uns mesos vos vaig mostrar un tipus de pastís que va rebre molt bones crítiques a ca nostra, l’angel food cake. Bàsicament és un pastís fet a base de molts de blancs d’ou pujats, per tant ja us podeu imaginar com n’és d’esponjós. Aquest el vaig fer per dia 1 de gener i fins ara no l’havia pensat a publicar, però ja el teniu aquí!

    Ja veureu, és molt senzill de preparar, la dificultat més grossa és pujar els blancs d’ou, però si ho feis amb un robot de cuina la dificultat desapareix. També necessitareu un motlle especial per angel food cake ja que té les parets del motlle preparades per a què la pasta pugi dins el forn, i no s’ha de posar cap tipus de greix antiadherent. Llevat d’això tot moooolt fàcil!DSC_0060 Aquesta recepta l’he treta del blog I Love Bundt Cakes, i si us agraden aquests tipus de motlles no podeu no passar-hi. Tot els pastissos ja entren per la vista, no em puc imaginar com deuen ser de bons! Bé, realment aquest sí perquè l’hem tastat hehehehe…DSC_0065Ingredients:

    • 9 blancs d’ou
    • 205 g de sucre
    • 65 g de farina
    • la pell rallada de dues llimones
    • 1 cullereta de suc de llimona
    • 1 cullereta de cremor tàrtar
    • 1 cullereta d’extracte de vainilla

     

    Pas a pas:

    1- Començam per pujar els blancs d’ou.

    2- Quan estan a mig pujar aferirem la pell rallada i el suc de les llimones, el cremor i la vainilla.

    3- Continuam pujant els blancs d’ou i mentre anam afegint el sucre a cullerades, a poc a poc. Al final us quedarà una merenga ben brillant.

    4- Per a cabar, afegim la farina (que haurem tamisat 2 vegades) en dos cops amb una espàtula amb moviments envolvents. Anau en compte de fer-ho a poc a poc per a què la merenga no baixi.

    Forn a 180º, deixau el motlle directament sobre la reixeta del forn, no sobre la placa. L’angel food cake estarà llest entre 35-40 minuts. Sabeu que això depèn del forn de cada casa!

    Quan el pogueu treure del forn l’heu de deixar refredar cap per avall. No us preocupeu, no caurà perquè estarà ben enganxat. Quan estigui ben fred ja el podeu desmotllar: amb una espàtula o amb un pal de broqueta, desenganxau-lo de les parets. Ja el podeu desmotllar. Jo hi pos un paper a la base, per tant surt sense esforç.

    DSC_0068

    Us esper la setmana que ve! Encara no he decidit amb què, per tant si teniu algun suggeriment…

    Besades!!!

    PD: No heu de posar cap tipus de greix per les parets del motlle perquè si no la pasta no es podrà enganxar enlloc per poder pujar, però sí que podeu posar paper de forn. Jo el pos només a la base del motlle perquè no és desmuntable, però per les parets no hi pos res.