De Colors i Sucre

Etiqueta: mallorquinament

  • AMETLLES GARAPINYADES

    AMETLLES GARAPINYADES

    Hi ha olors, sabors i renous que et duen a un moment de la teva vida. L’olor de Nadal a ca nostra, i estic segura que a moltes cases mallorquines és a ensaïmada amb xocolata, ametlles torrades, torró, mantecados i sobretot a sucre acompanyant a totes aquestes coses.

    Però en certa manera, hi ha renous que precedeixen a aquestes aromes. Els renous que jo record són sobretot els relacionats amb la matèria prima amb la que s’elaborava tota aquesta llépola cuina nadalenca, l’ametlla. Record al meu padrí Joan trencant ametlles amb la maça de fusta a sobre d’un tronc que tenia al sòtil de ca seva. Record també la trituradora amb el sucre i l’ametlla fent miques i oli que es mesclaven i formaven la pasta de la que sortirien les coques de torró. Renous que a vegades intentam recuperar encara que sigui amb la Thermomix. El de trencar ametlles és una mica més complicat, però també enyorat.

    Un dels dolços que eren típics a ca els meus padrins eren les ametlles garapinyades. Record que no només n’hi havia per Nadal, la temporada s’allargava si ni jo ni els meus germans no sabíem on era el pot, cosa que no solia passar. I ja que estic en plena recuperació de receptes de les padrines he volgut provar de fer-ne. No n’havia fet mai ni havia vist fer-les, malgrat sempre n’hi hagués a ca els padrins, per tant no sabia els tempos que havia de menester cada ingredient. Però una vegada provat i aconseguit, aquí vos deix la meva experiència.

    Ingredients:

    • 1 mesura d’ametlles (*)
    • 1 mesura d’aigua
    • 1 mesura de sucre

    Pas a pas: 

    1- Quan en els ingredients em refereixo a “mesures” m’estic referint a tassons. És a dir, jo he fet servir un tassó d’ametlles, el mateix tassó d’aigua i el mateix pel sucre. Clar que si en volem fer més podem fer servir altres mesures, sempre que siguin de capacitat, no de pes.

    2- Posam tots els ingredients en una paella o greixonera a foc mitjà/baix. Us recomanaria que fossin recipients el suficientment amples ja que haurem de remenar les ametlles una bona estona i si no tenim espai suficient la cuina pot quedar feta un desastre.

    3- Haurem d’esperar que l’aigua s’evapori i serà quan hem d’estar més atents. Quan l’aigua estigui evaporada veurem que el sucre encara és blanc, no ha començat a tornar ros. Hem d’estar molt atents i anar remenant constantment per a que s’enganxi a les ametlles i no a la greixonera.

    4- Ja cap al final veurem que el sucre s’ha anat enganxant a les ametlles i s’ha anat enrossint. Un cop ho tenim així és quan podem treure la greixonera del foc i vessar les ametlles a sobre d’un paper de forn, tenint cura de que no quedin grupets d’ametlles. Mirarem de separar-les abans que refredin anant molt alerta de no cremar-nos, ens ajudarem d’algun estri de cuina.

    Esper que passeu unes bones festes i continueu seguint el blog l’any que ve! Recordau que m’agrada molt saber què us agrada i sobretot els suggeriments que em feis, sobretot per mitjà de les xarxes socials, encara que no sempre els puc fer el cas que es mereixen.

    Ens veim aviat!

    (*) a ca nostra feien servir les ametlles talment el meu padrí les duia, és a dir, amb pell. Per aquesta recepta jo les he fet servir pelades, les he trobat igual de bones. Això sí, anau en compte de no fer servir ametlles salades! A vegades les presses ens juguen males passades!

    PD: L’evaporació de l’aigua du una estoneta així mateix, no desespereu. És una recepta d’aquelles que necessiten paciència.

  • PASTÍS DE POMA DE LA PADRINA

    PASTÍS DE POMA DE LA PADRINA

    De vegades, el títol d’una recepta, no es correspon amb el que t’imagines. La meva padrina tenia aquesta recepta a la seva llibreta amb el nom de “tarta rápida”. I bé, molt lenta no, però tampoc no es fa en un segon. Du una mica de temps de preparar les coses però és molt assequible.

    Els ingredients són bons de trobar, i segur que els trendreu per casa, o sigui que no podeu posar excuses! A ca nostra tots en varen menjar i a tots va agradar.

    És difícil interpretar receptes si la persona que les va escriure ja no et pot ajudar a desxifrar-les. No perdeu la oportunitat de parlar amb es vostres majors si podeu, i demanau toooooot el que pogueu! En moments com aquests m’agradaria haver tengut a la meva padrina o al meu padrí amb mi per poder cuinar.

    Ingredients:

    • 150 g de sucre
    • 100 g de mantega
    • 4 ous de mida M
    • 200 g de farina
    • 15 g de llevat en pols
    • 3 pomes no molt grosses
    • 1 raig de rom
    • 5 cullerades de sucre

    Pas a pas:

    1- Preparam les pomes pelant-les i traient-lis el cor i el capoll. Les tallam a làmines no molt gruixudes i les posam en un bol amb el rom i les 5 cullerades de sucre. Mesclam bé i reservam.

    2- Mesclam la mantega amb el sucre fins que blanquegi. És més fàcil amb una batedora elèctrica.

    2- Anam afegint els ous un a un prèviament batuts.

    3- En un bol a part pesam la farina i hi mesclam el llevat en pols. Anam afegint-ho a la mescla d’abans a poc a poc fins que ja no quedin grumolls.

    4- Vessam la pasta en un motlle untat amb mantega o oli. Jo he fet servir dos motlles de 20 cm de diàmetre i han sortit dues coques ideals de mida.

    5- A sobre de la pasta hi col·locam els trossos de poma en perpendicular al motlle. Com que n’he fet dues, he repartit la poma en els dos motlles.

    6- Posam els motlles en el forn prèviament encalentit a 175-180º, uns 40 minuts.

    7- En estar cuita la coca, deixam refredar i traiem del motlle.

    8- Podem posar per sobre un polsim de sucre en pols si volem a l’hora de servir.

    Crec que l’acompanyament ideal per aquesta coca és un poc de gelat de vainilla, no trobau? Seguiré investigant en les receptes de les padrines i ja us contaré.

    Besades!

  • GALLETES D’OLI

    GALLETES D’OLI

    Tots els mallorquins ho sabeu. No podeu deixar l’illa sense posar dins la maleta una bossa (o dues) de galletes d’oli. És essencial! Què passaria si no les duguéssiu? El caos mundial segurament.

    El pa, aliment fonamental durant els llargs viatges (sobretot en vaixell) ve de molt enrera. De fet, entre els aliments que s’embarcaven en els vaixells a l’Edat Mitjana un d’ells era el bescuit, que si fa no fa era un pa sec que tenia una llarga duració. Era de fet un element bàsic en la dieta marinera mediterrània medieval. Aquest pa era fet amb aigua (molta manco que en el pa normal), farina i llevat, sense sal. Era rodó aproximadament un pam de diàmetre i un o dos dits de gruix. Quan s’embarcava, es feia en sacs que es posaven en la zona menys humida del vaixell. Com que era tan dur i sec, no es podia menjar talment, si no que s’havia de trencar i humitejar amb aigua, vi o brou! I per no perdre’n cap tros, en rompre’l es feia dins un mocador.

    La recepta que us duc és mooooolt més menjívola, de fet és la recepta d’un forn de Felanitx de finals del s. XIX. Com m’agrada que em regalin aquests petits tresorets! Na Miquela, companya de ma mare a la feina ve de família de forners i fa poc em va deixar copiar les receptes del forn que tenien a Felanitx, un forn que datava de 1888, el Forn des Convent.  Entre d’altres hi havia aquesta, que vaig haver d’adaptar una mica perquè la mesura de la farina en un principi no va funcionar.

    Ingredients:

    • 115 ml d’oli
    • 50 g de saïm
    • 115 ml d’aigua tèbia
    • 1/2 pastilla de llevat fresc (uns 12-13 g)
    • 1 cullereta de postres de sal
    • 450 g de farina normal

    Pas a pas:

    1- Posam el llevat en l’aigua i la fonem. Anam afegint tots els ingredients, excepte la sal, i pastam bé fins a fer una bolla.

    2- En els darrers minuts de pastar afegim la sal.

    3- Sobre una superfície neta anam estirant trossets de pasta fins a deixar-la amb uns milímetres de gruix, no molts perquè després la pasta pujarà. Jo he aprimat la pasta 4 mm.

    4- Anam tallant amb un motlle de senyorets si volem tenir galletes d’oli temàtiques (o un tassonet petit si no necessitam res en especial) i anam posant les galletes d’oli sobre una safata de forn sobre la que hi haurem posat paper de forn. Les deixam reposar fins que pugin una mica. Amb la calor que fa no haureu d’esperar molt de temps!

    5- Abans de posar-les en el forn, pitjam una mica en en centre amb un dit, fent un petit clot i amb l’ajuda d’algun instrument punxagut feim uns petits foradets en el clotet. Per aquesta feina vaig utilitzar una boquilla de les que s’utilitzen amb màniga pastissera per a decorar pastissos, com que té la punta dentada d’una sola pitjada ja feia 5 piquets sobre la pasta.

    6- Posam en el forn a 180º fins que les galletes estiguin dauradetes. Llavors ja les podrem treure i deixar refredar.

    Per què les vaig fer en forma de peixet? Idò perquè la meva neboda gran celebrava el seu 3r aniversari i la seva festa era de temàtica de sirenes. I sabeu què? Va resultar que la mida del motlle era l’ideal!

    Si us animau a fer aquesta recepta estareu perpetuant un aliment centenari. I si algun estudiant s’oblida de les nostres estimadíssimes galletes ara que molts partiran cap a altres terres a estudiar, sempre les podreu fer vosaltres mateixos!

    Passau un bon estiu! Besades!

     

     

  • GREIXONERA DOLÇA

    GREIXONERA DOLÇA

    Quan comences a culejar en tot això de la cuina hi ha coses que passen desapercebudes, però a mesura que vas experimentant amb les eines, els temps, els ingredients,… te n’adones que bàsicament per fer una recepta necessites ous, un greix, farina… i poca cosa més.

    M’he proposat un repte a llarg termini, i és recopilar les receptes de les padrines. Sé que és una feinada però les coses a poc a poc es van fent. M’estic enfrontant a coses com mesures males de quantificar amb les actuals, o d’altres com ingredients que he hagut d’anar a cercar a la farmàcia (sí, a la farmàcia). Però aquests petits problemes són el que ho fan interessant. No trobau?

    Aquesta és una d’aquelles receptes bàsiques d’aprofitament. No l’havia provada de fer mai, però m’ha donat el vist i plau la persona que me l’ha donada (gràcies Catalina!). Així que estic encoratjada a anar alternant receptes tradicionals amb d’altres de més actuals, com ho veis?

    Ingredients:

    • 1 l de llet
    • 7 ous (M)
    • 400 g de sucre
    • 1 coc(*)
    • La pell d’1 llimona ratllada
    • Canyella al gust

    Pas a pas:

    1- Untam de saïm una greixonera o un recipient que poguem posar en el forn. Reservam. Encenem el forn a 180º.

    2- Mesclam els ous, amb el sucre. Afegim la llet, la pell ratllada de la llimona i canyella al gust.

    3- Vessam la mescla en el motlle untat de saïm.

    4- Anam desfent el coc amb les mans fent trossos petits i els anam posant dins el motlle, deixam que s’empapin bé del líquid,

    5- Posam la greixonera dins el forn ja calent i li deixam 1 hora aproximadament. No ho treim fins que en punxar-ho amb un escuradents aquest surti sec.

    6- Deixam refredar i guardam a la gelera.

    Gens complicat, no? Treis els quadern de receptes de les padrines i provau, intentau, traduiu, no les deixeu dins un calaix, són petites gotes d’història.

    Besades!!!

    (*) Els cocs, que fins ara no sabia què eren, es venen als forns de tota la vida. A Manacor sé que en venen a Can Ribot i a Can Munar, i segurament en algun lloc més.

  • SOSPIROS MANACORINS AMB EL DAVANTAL POSAT

    SOSPIROS MANACORINS AMB EL DAVANTAL POSAT

    Ja he explicat alguna vegada que la meva padrina Bel em feia sortir de la cuina perquè era un poc desastre. Per tant, poc podria haver imaginat de petita que de més gran tendria un blog de cuina, i no només perquè això d’internet a la meva infantesa era cosa de ciència ficció.

    I tampoc havia imaginat mai que tenir un blog de cuina em dugués a conèixer gent molt interessant, entre ells n’Inés.

    Un dia, ella em va enviar un missatge per mail i em va fer una proposta amb una pregunta final a la que poques vegades dic que no: “t’animes?”. La proposta era participar en un llibre de cuina aportant una recepta molt manacorina: els sospirs, o sospiros que és com els anomenam popularment. Per qui no ho sàpiga els sospiros són unes galletes allargades, amb gust de canyella i llimona que pel que sé només feim al meu poble, Manacor.

    I què pensau? Idò vaig dir que sí. D’això ja fa dos anys i finalment la recerca de n’Inés dilluns veurà el seu fruit: Davantal posat. Receptes de dolços i pastes salades de Mallorca.  Les fotos que podeu veure en aquesta entrada són fetes per ella, i si voleu veure les demés jo no badaria massa i per Sant Jordi cercaria el llibre. Si és per vosaltres el gaudireu molt, i si és per fer un regal… no ho dubteu, no fallareu.

    Ingredients:

    • 300 g de farina
    • 2 ous L
    • 2 culleretes de bicarbonat
    • 300 g de sucre
    • Ratlladura de 1/2 taronja
    • Ratlladura d’1 llimona petita
    • 1/2 cullereta de canyella en pols (o al gust)

    Pas a pas:

    1- Encalentim el forn a 180º.

    2- Mesclam tots els ingredients sòlids en un bol i en un altre els ous i les ratlladures de les fruites. Anam afegint els sòlids a aquests darrers mesclant suaument.

    3- Notarem que la pasta s’enganxa una mica, però si afegim més farina després els sospiros seran massa durs. Ens anam banyant les mans amb una mica d’aigua(*) i feim bolletes que anam aixafant fins que agafin una forma allargada. Jo no les faig molt grosses, deuen fer uns 5 cm de llargada.

    4- Les posam sobre el paper que anirà sobre la safata de forn, bastant separats els uns dels altres perquè augmenten molt de volum a mitja cocció.

    5- Els posam al forn uns 10-12 minuts, però veurem que estan fets quan agafin un to daurat.

    Dilluns dia 23 d’abril n’Inés serà a la Fira del llibre a Palma signant exemplars. Si hi podeu anar no hi falteu. La presentació oficial serà però dia 3 de maig a Son Servera, a la gent del Llevant ens va una mica millor aquesta darrera opció.

    A veure si ens veim a Son Servera en unes setmanetes! Què us sembla?

    Besades!!!

    (*) Si no ens va massa bé l’aigua a les mans podem posar-nos un poc de farina a les mans (eixutes) per podem manejar bé la pasta.

  • CHEESECAKE DE PINYA COLADA (A LA MANACORINA)

    CHEESECAKE DE PINYA COLADA (A LA MANACORINA)

    La gastronomia mallorquina és molt rica. Per sort o per desgràcia, estam localitzats geogràficament en un lloc estratègic de la Mediterrània i hem rebut la influència de molts de pobles. Uns i altres han deixat la seva empremta en els nostres plats, salats i dolços. Per part meva, d’això en dic sort!

    A cada poble de la nostra illa hi ha particularitats. Encara record un arròs brut que vaig menjar quan feia feina a Muro. Som molt fredolera, idò aquell arròs em va treure el fred durant una bona estona, i no per estar calent… I així a cada poble de Mallorca: els llonguets de Ciutat, les coques de patata de Valldemossa, les espinagades de Sa Pobla…

    A Manacor tenim les nostres particularitats, i crec que la més notable és el pastís de pobre. Podeu corregir-me si ho trobau, però crec que no em faig enfora. També les galletes arrissades, els sospiros i els amargos són molt propis del nostre poble. I amb aquests darrers he preparat aquestes postres tan tropicals.

    La recepta és una mescla de dues receptes que vaig aprendre a un curset de cuina a la que he afegit la base d’amargos, la gelatina de pinya i la decoració amb les flors de pinya.

     

    Ingredients:

    Per la cheesecake

    • 5 làmines de gelatina
    • 250 ml de llet
    • 100 g de coco ratllat
    • 8 cullerades de sucre
    • 100 g de pinya en cubs petits (de llauna)
    • 100 g de pinya en puré (de llauna)
    • 360 g de formatge tipus Philadelphia (o mascarpone)
    • el suc d’1 llimona
    • 120 g de llet Ideal (o nata)
    • 5 cullerades de rom

    Per la gelatina

    • 100 g se suc de pinya (el mateix suc de la llauna de la pinya)
    • 100 g d’aigua
    • 100 g de sucre
    • 1 fulla de gelatina

    Pel muntatge

    • Amargos
    • 1/2 pinya natural
    • Coco ratllat

    Pas a pas:

    1- Posam la llet i el coco en el microones i ho encalentim 2 minuts a mitjana potència. En acabar separam la llet del coco o posam aquest darrer en una safata de forn sobre paper. Reservam la llet.

    2- Posam el coco en el forn a 130º durant 30 minuts, remenant-lo cada 10 minuts.

    3- Posam la gelatina en aigua freda. Reservam.

    4- Posam en un bol el sucre i la llet Ideal. Afegim el rom, el suc de llimona, les dues classes de pinya i remenam tot fins que quedi ben integrat.

    5- Afegim el formatge a la mescla anterior fins que quedi tot ben integrat. Pot costar una mica si el formatge està massa fred. Podeu ajudar-vos amb una batedora elèctrica.

    5- Posam la gelatina hidratada en la llet de coco calenta d’abans i la fonem. L’afegim finalment a la mescla anterior i procuram que quedi tot ben mesclat.

    6- Esmicolam els amargos i els posam de base en cada tassonet. Jo he fet 8 tassonets, per tant vaig posar 1 amargo esmicolat per cada tassonet. Repartim la mescla de la cheesecake per sobre i deixam reposar a la gelera.

    7- Preparam la gelatina de pinya posant al foc l’aigua, el suc de pinya i el sucre. Bullim uns minuts fins que redueixi un poc i retiram del foc. Mentre refreda una mica, hidratam una fulla de gelatina i quan estigui ben hidratada l’afegim al suc de pinya. Repartim la gelatina per sobre de cada cheesecake anat molt en compte de que no caigui bruscament. Deixam refredar a la gelera.

    8- Per acabar, preparam les flors de pinya dessecada. Per fer-les, pelam bé la pinya treien-li tots els ullets. Tallam la pinya en llesques molt fines, tant com poguem. Les posam sobre un paper en una placa de forn i les posam en el forn a 110º amb el foc a dalt i a baix. Ho deixam uns 45 minuts i passat aquest temps els donam la volta. Les deixam durant 45 minuts més o fins que vegem que agafen un to daurat i estiguin seques. Les treiem del forn i les posam en un motlle de cupcakes i les deixam tota la nit perquè agafin forma.

    9- Pel muntatge dels tassonets, posam una mica del coco ratllat que hem torrat i una flor de pinya.

    Esper que us agradi! No dubteu en introduir els canvis que considereu, és així com trobam nous camins de creativitat i posam en marxa el nostre cervellet!

    Ens veim molt aviat. Besades!

    PD: He fet aquestes postres en tassonets de vidre baixos i n’han sortit 8 d’una mida una mica més grossos que un iogurt. A ca nostra els ha agradat molt, però també han dit que potser una mica menys ple també anirien bé. Per tant crec que si repartiu una mica més la cheescake us poden sortir entre 10 i 12 tassonets una mica menys plens. Podeu jugar també amb la quantitat d’amargo de la base o no posar-ne gens.

    PD2: Us recoman no posar les flors de pinya fins que no hàgiu de servir les postres, perquè tornen molles amb la humitat de la gelatina.

  • BUNYOLS

    BUNYOLS

    Tot comença molt abans d’aquest dia. Setmanes abans els alumnes de 4t d’ESO reben instruccions de na Laura, la coordinadora d’activitats extraescolars de l’institut. Tal dia han de dur patata bullida, sucre, farina, llevat… Els profes també tenim la nostra part: gas, pelles, fogons… Han arribat els bunyols per la festa de les Verges!

    I avui és dilluns. Abans de les 8 del matí ja hi ha na Carme, la chef de l’IES, fent el mise en place de tots els ingredients i eines que es necessitaran, i el primer torn de professors ajudants comença a arribar. Na Conxa, en Miquel, n’Ana, en Bernat, n’Esperança, na Mabel i n’Eulàlia enceten paquets, pasten, reparteixen, ajuden, duen, lleven, netegen, treuen… No estan aturats. Mentre, na Laura segueix coordinant i comptant que no falti res a ningú.

    I la segona hora ja és aquí, i per anar bé les pastes han d’estar fetes i s’han de deixar estovar. Ha arribat l’hora de les col·locar taules en el pati, i començar a encalentir l’oli. Només queda una hora i els bunyols han d’estar fregits, ensucrats i ensobrats!

    A partir d’aquesta hora, alguns alunmes de 4t d’ESO tenen permís per ajudar en les tasques que encara queden per fer. I és que tot el que en treguin anirà a la seva vidriola per anar al viatge d’estudis! Fa setmanes que han dedicat estones a decorar les bossetes dels bunyols amb frases romàntiques escrites dins cors de cartolina, a les hores de Comissió amb na Marina, la seva professora. Tot un detall, no trobau?

    En aquesta ocasió els ha tocat a n’Àlex i na Lucía preparar tot fins que toqui el timbre i arribin els seus companys per ajudar-los… i aquest  moment arriba amb en Sebastià, en Cristo Fe i en Juan Pedro que duen els clavells. Perquè sí, no hi ha bunyols sense clavells, al manco en el nostre IES. I comença la festeta, que durarà només el temps del pati. Nins i nines que es regalen clavells i somriures, i algunes empegueïdes també, és l’edat perfecte per això.

    És curiós com una història amb un final tan cruel com la de Sant Úrsula ha derivat en una festa plena d’alegria, menjar (evidentment), beure i música. Tan de bo tot acabés igual.

    Ingredients:

    • 1 kg de patata bullida
    • 1 kg de farina fluixa
    • 2 ous talla M
    • 1 tassó d’aigua tèbia
    • 50 g de llevat fresc
    • Oli i sucre

    Pas a pas:

    1- Fonem el llevat dins l’aigua tèbia i reservam.
    2- Trituram la patata i afegim els ous i hem de pastar-hobé.
    3- Afegim l’aigua amb el llevat i la farina i tornam a pastar fins que tot estigui ben integrat.
    4- Deixam estovar tapant la pasta amb un pedaç net durant mitja
    hora, o fins que hagi doblat el seu volum.
    5- Posam oli dins una paella fonda.
    6- Agafam un poc de pasta amb la mà i just abans de posar-la dins la paella, li feim un forat. No poseu la pasta a la paella fins que l’oli no estigui ben calent.
    7- Giram els bunyols quan comencin a estar daurats per una banda. Quan hi estiguin per les dues cares, ja els podem treure i posar sobre un paper de cuina per escórrer l’oli.
    8- Servim amb sucre per sobre… i no esperam que refredin!

    Com no m’ha d’agradar fer feina amb aquesta gent i amb aquests alumnes! Que sigui per molts anys!

    Ens veim la setmana que ve amb una altra recepta. Besades!

  • ORELLANES

    ORELLANES

    Unes quantes vegades us he explicat la importància que han tengut els meus padrins per mi. Sobretot el meu padrí Joan, que sempre va tenir una gran curiositat per la cuina. Quan es va jubilar es va apuntar a tots els cursets de cuina que feien a les aules de la 3a edat de Manacor. Ma mare fa poc em va donar una carpeta plena de les fotocòpies que els donaven de les receptes que practicaven. Algunes em varen sorprendre per la seva complexitat, i d’altres eren bastant més casolanes.

    A part d’això li agradava molt recopilar receptes d’altra gent. Demanava receptes que li agradaven a les veïnades i les practicava. Quan era nina no sé com no vaig tornar diabètica, perquè vaig menjar més sucre… i així i tot una bufada de vent m’hagués enduit.

    Una de les que més record és aquesta. A Porto Cristo sempre hem tengut uns veinats que han estat pràcticament família i la padrina Parra, que ara tendria molt més de 100 anys, era la guardiana d’aquesta recepta. Evidentment el meu padrí li va demanar i de llavors ençà a ca nostra sempre s’ha fet aquesta, i d’aquesta manera.

    Ingredients:

    • 1 ou
    • 100 g de saïm
    • 100 g de sucre
    • 1 tassó (de vi) de llet
    • farina (la meitat de normal i la meitat de força)

    Pas a pas:

    1- Mesclam l’ou, el saïm (l’haurem tret de la gelera, si li tenim, per a què no sigui dur), la llet i el sucre.

    2- Anam afegint la mescla de farines fins a aconseguir una massa compacte. És important perquè l’haurem d’aprimar.

    3- Un cop feta la pasta i reposada anam agafant trossets de pasta i els anam aprimant fins a deixar-los molt i molt fins.

    4- Posam 3 dits d’oli a encalentir i hi anam posant les orellanes a dins quan l’oli estigui molt calent. Veurem que bufen tot d’una. Hem d’anar molt en compte que no se’ns cremin.

    5- Un cop cuites les treiem de l’oli i les deixam degotar damunt paper de cuina.

    6- Quan estiguin fredes les espolsam amb sucre en pols.

    A casa sempre l’hem fet d’aquesta manera, però sé que hi ha famílies que les fan aprimant la pasta i després tallant-la amb formes geomètriques amb un ganivet. Tot va a gusts, a mi m’agrada més de la manera com ho feia el meu padrí, i que ell havia après de la padrina Parra.

    Ens veim la setmana que ve?

    Besades!

  • CONFITURA DE NÍSPERO

    CONFITURA DE NÍSPERO

    Com heu passat les vacances de Pasqua? Heu viatjat? Heu descansat? Jo no, ni una cosa ni l’altra. He tengut mil i una feines. Algunes amb poques ganes de fer-les i d’altres amb més. Però vaja, res massa esgotador.DSC_0779I d’activitats esgotadores va la cosa. A tothom que li deia que havia fet confitura de níspero es quedava bocabadat i hem demanava si no m’havia costat molt pelar-los i treure’ls el pinyol. I no, no va costar massa. Tenint en compte que la pell dels nísperos es treu sola quan estan madurs no va ser molt difícil. I els pinyols tampoc és que siguin minúsculs. Per tant no, no us costarà massa preparar la fruita per fer la confitura, només que quan us penseu tenir-ne quilos i quilos resultarà que sols en teniu la meitat del que us pensau.

    DSC_0786

    Crec que hi ha poques cases on hi hagi nesprers on s’aprofiti tota la fruita. Per tant, aprofitar-la per fer-ne confitura o gelat, ara que arriba el bon temps, és una opció fantàstica, no trobau?

    A més, els níperos són fantàstics com a depuratius, depuren el fetge, són baixos en calories, ajuden a baixar el colesterol i el sucre en sang, és beneficiós pel sistema intestinal… Necessitau més raons per consumir aquesta fruita? 😉

    DSC_0812

    Ingredients:

    (per mig quilo de fruita)

    • 1/2 kg de nísperos (pelats i sense pinyols)
    • 250 g de sucre
    • 1/4 de tassó d’aigua
    • 1/2 cullereta de pectina en pols (o 1/4 de poma amb pell i sense llavors)
    • 1/4 de llimona

    Pas a pas:

    1- Pelam els nísperos i els treim els pinyols.

    2- Posam tots els ingredients en una olleta i els deixam bullir remenant contínuament perquè no s’enganxin a la base.

    3- Deixam bullir entre 20-30 minuts, retiram del foc i deixam refredar.

    4- Quan estigui fred, trituram fins a deixar una textura fina (treient la llimona per fer-ho) i tornam posar al foc uns 20 minutets més.

    5- Posam dins el pot, tancam i deixam refredar el pot cap per avall, així ens estalviam haver de bullir-lo després.

    DSC_0813

    D’acord que en versió confitura, i acompanyant sobrassada o formatge no seria la millor per perdre pes, però i el gust que passareu?

    Ens veim aviat!

    Besades!!!