De Colors i Sucre

Etiqueta: vainilla

  • PASTÍS DE COOKIES AND CREAM

    PASTÍS DE COOKIES AND CREAM

    Crec que han estat 5 intents. Després de 5 intents he aconseguit que la meva cunyada digui: “mmm… té gust d’Oreo Oreo”. Així, la mateixa paraula repetida dues vegades. No és suficient dir “això és bo”. Per fer saber que realment és bo s’ha de dir “això és bo bo!”. O no?

    Fa dos anys o tres, ja no record exacte, na bea Roque va tornar a Mallorca per fer un curs de “bundts deliciosos”. Evidentment hi vaig anar i entre els bundts que ens va ensenyar a fer hi havia el de cookies and cream. Quan el vaig intentar fer en versió pastís, modificant algunes proporcions i afegint la buttercream, a ca nostra la resposta era sempre: “és bo, però no te sabria dir si té gust d’Oreos”. Caxis…

    Però perseverar sol dur cap a l’èxit. Després de repetir-lo unes quantes vegades a la fi dissabte passat vaig sentir les paraules màgiques i ara sí. Ara ja sí que la puc posar per aquí, per si la voleu provar de fer. Perquè tal i com estan les coses la idea de montar una bakery haurà d’esperar!

    Ingredients:

    Per la coca:

    • 200 g de sucre
    • 200 g d’oli de girasol
    • 1 cullereta de vainilla en pasta
    • 5 blancs d’ou
    • 320 g de farina amb llevat incorporat
    • 1/2 cullereta de sal
    • 250 ml de llet evaporada
    • 14 galletes Oreo*

    Per la buttercream:

    • 4 blancs d’ou
    • 220 g de sucre
    • 250 g de mantega
    • 7 galletes Oreo*

    Passa a passa:

    1.- Pujam els 5 blancs d’ou i reservam.

    2.- Trituram fins fer pols 7 galletes Oreo i les altres 7 les tallam amb ganivet, en trossos més o manco petits, a un poc menys d’1/4 de la galeta. Les reservam per separat.

    3.- Mesclam la resta d’ingredients i quan estiguin ben integrats anam afegint a poc a poc els blancs pujats anant en compte de no baixar-los massa. Al final de tot afegim les Oreos en pols a la pasta i la repartim en dos motlles d’igual diàmetre prèviament untats d’oli, mantega o spray desemmotllant.

    4.- Quan tenguem els motlles preparats per enfornar, abans de fer-ho repartim les galletes tallades a ganiveta per sobre de la pasta. Enfornam a 175º entre 30 i 40 minuts. No obrim el forn fins que hagin passat almanco 20 minuts. Quan punxem amb un escuradents aquest ha de sortir net.

    5.- Aquesta passa és important: tot d’una que treiem les dues coques del forn les hem d’embolicar amb paper de film i deixar-les així fins que estiguin fredes, d’aquesta manera impedirem que perdin humitat.

    6.- Preparem la buttercream. Trituram fins fer pols 7 Oreos i reservam.

    7.- Posam a bany Maria els blancs d’ou i el sucre i deixam fondre fins que agafant un poc del blanc entre els dits, ja no notam els grans de sucre. Així sabrem que ja està dissolt.

    8.- Posam els blancs d’ou a pujar i quan comencin a fer escuma anam afegint la mantega a temperatura a trossets petits. Hi haurà un moment en què la buttercream sembla que es talla i té mal aspecte, però continuam batent amb les varetes. La buttercream estarà feta quan la textura canvia i queda amb un aspecte sedós i ben integrada, amb un punt de brillantor.

    9.- Amb una espàtula i amb moviments envolvents afegim a la buttercream les Oreos en pols.

    Pel muntatge:

    • Tallam les dues coques per la meitat. Ens quedarà una part d’elles amb les galetes triturades i l’altra sense. Montam de la següent manera: posam una de les parts amb trossos de galeta i una capa de buttercream. La segona capa serà de les que no tenen galetes i a sobre una capa de buttercream. La tercera també serà de galetes i a sobre una altra capa de crema i finalizarem amb una sense galetes (mirau la imatge del tall).
    • Taparem tot el pastís amb la buttercream i ens en sobrarà un poc, que podrem aprofitar per decorar la part superior amb l’ajuda d’una màniga pastissera.
    • Per rematar el nostre pastís podem decorar amb qualsevol galeta de la gama de les Oreos. En aquest cas jo ho he fet amb les “Oreo Finas”.

    Esper que la intenteu, el resultat tendrà èxit!!! Bon començament de curs a tothom!

    Ànims i coratge! (Els necessitarem)

    *Jo he posat les cookies and cream de la marca Oreo, però podeu fer-ho amb qualsevol.

    PD: Si voleu, en comptes de fer un pastís podeu utilitzar la mateixa recepta per fer cupcakes.

  • GALETES DE XOCOLATA DECORADES

    GALETES DE XOCOLATA DECORADES

    Si soleu xafardejar Pinterest segur que haureu vist fotos realment espectaculars de dolços de tota casta: pastissos, cupcakes, galetes… De vegades aquestes decoracions són molt elaborades, amb ingredients difícils de trobar o duen una feinada terrible.

     

    Però no és necessari moltes vegades posar-s’hi per tant. En aquesta entrada teniu dues maneres de decorar galetes d’una manera fàcil i que queden genials per fer un detallet o per servir a una festa. Les he fet en forma de cor ja que estant en el mes de febrer… he pensat que hi venia bé, però les podeu fer amb una altra temàtica, simplement adaptant els colors dels sprinkles.

    Ingredients:

    Pas a pas:

    1- Pastam la pasta de les galetes tal i com explica la recepta. Deixam reposar a la gelera unes quantes hores. Passat aquest temps estiram la pasta entre dos papers de forn i tallam els cors.

    2- Pels cors grans triam dos motlles de galetes de la mateixa forma però de diferent mida. Per cada galeta en tallam dues de grosses, i en una d’elles foradam amb el motlle petit. Mirau de fer-les el més primetes possible, jo les he fet de 4mm.

    3- Per els cors petits, anam tallant cors, una mica més petits que els cors grossos. Aquests el podem deixar una mica més gruixuts de pasta. Tant les unes com les altres les posam sobre la placa de forn i les posam a coure tal i com explica la recepta.

    4-Un cop cuites i fredes les podem decorar. Per les grosses, les emparellam, però no les ajuntam. Posam totes les que tenen forat juntes i les espolsam amb sucre en pols. Sobre la part que no està foradada posam una petita quantitat de confitura de gerds. I ara sí, ajuntam les dues parts com si fossin un entrepà.

    5- Per les galetes petites, fonem la xocolata blanca (com volguem, en el microones o a bany Maria). Sucam una part de les galetes en la xocolata i seguidament dins els fideus de sucre. Abans que es refredi del tot la xocolata podem afegir alguna figura de sucre més grossa, com els corets o les barretes metal·litzades.

    I ja ho podeu veure. Fàcil, fàcil, fàcil! I quedareu la mar de bé!

    Provau de fer-les a casa, amb els més petits, és una activitat de la que tendran un bon record, no ho dubteu.

    Ens veim el més prest possible. Besades!

    PD: Els ingredients que us he posat per decorar són nomes un suggeriment, algunes coses les acosegueixo fora de Mallorca, però amb el que podeu anar trobant per aquí també us quedaran fantàstiques!

  • PASTÍS “TRES LECHES”

    PASTÍS “TRES LECHES”

    Quan era estudiant de Belles Arts a Barcelona vaig descobrir moltes coses noves en qüestions de cuina. Va ser la primera vegada que vaig menjar cuina japonesa, catalana, saragossana… i en unes quantes ocasions, mexicana.

    Hi havia, i encara existeix, la “Cantina Machito”. Sí, igual ara mateix el nom no és molt políticament correcte, però la seva cuina continua essent boníssima, tot i que supòs que ha passat per diferents mans al llarg d’aquests XX anys (no pens donar pistes de quant temps fa).

    El cas és que per Pasqua de l’any passat vaig anar a fer la volteta de rigor per la Ciutat Comtal, com faig cada 2 o 3 anys. Vaig retrobar-me amb les meves amistats de la universitat, del museu… i de la residència dels meus primers anys! La meva companya d’habitació allà va ser na Reina, una estudiant mexicana d’arquitectura, i va resultar que durant la meva estada a Barcelona ella també hi havia de ser. No em podia creure que després de tants anys ens retrobéssim. D’entre totes les coses de les que vàrem estar parlant li vaig explicar que just el dia abans havia estat dinant amb uns amics a la “Cantina Machito” i que havia tastat un pastís que m’havia encantat, el pastís “3 leches”. Em va explicar que aquest pastís és molt comú allà i que és típic fer-lo per les noces.

    Total, que vàrem quedar que, a part de tornar-os a veure abans que tornessin a passar tants anys, havíem d’averiguar la recepta d’aquest pastís. I en questa recerca na Mariana, també mexicana i companya de residència, ha estat peça clau, ja que m’ha cercat una recepta boníssima, que és la que us duc avui. Moltíssimes gràcies Mariana!

    Ingredients: (he fet la meitat de la recepta la que surt un pastís enorme, aquí teniu l’original)

    Per la coca

    • 280 g de farina (passada pel sedàs 3 vegades junt amb el llevat en pols)
    • 2 culleretes de llevat en pols
    • 260 g de sucre
    • 8 ous M (separam blancs i vermells)
    • 300 ml de llet

    Per engatar la coca

    • 400 ml de llet condensada
    • 400 ml de llet evaporada
    • 200 ml de nata per montar
    • 2 culleretes de Baileys
    • 1 cullereta de vainilla en pasta

    Per decorar

    • 200 g de crème fraîche
    • 2 cullerades de sucre en pols
    • 1/2 cullereta de vainilla en pasta

    Pas a pas:

    1- Folram un motlle de 25 cm amb paper de forn.

    2- Mesclam tots els ingredients per engatar la coca i reservam.

    3- Pujam els blancs dels ous i quan vegem que blanquegen i comencen a pujar anam afegint el sucre a poc a poc. Quan la merenga estigui quasi pujada del tot afegim els vermells un a un fins que s’hagin integrat bé. Tot això és recomanable fer-ho amb unes varetes elèctriques.

    4- Amb una espàtula de silicona afegim en tres vegades la farina, amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar el que ja tenim fins ara. Finalment afegim la llet. En tenir-ho tot integrat vessam la pasta dins el motlle i ho posam de seguida dins el forn prèviament encalentit a 180º. Ho deixam uns 40-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben sec.

    5- Un cop tret del forn punxam tota la coca amb un pal de broqueta o un ganivet (sense treure-la del motlle) i vessam per sobre les tres llets que tenim reservades.

    6- Un cop s’hagi begut tot el líquid i estigui un poc més freda, la podem treure del motlle sobre el plat que la servirem i acabam de deixar refredar.

    7- Mentre es refreda del tot preparam la nata amb les varetes. Pujam la nata i quan estigui quasi del tot afegim la vainilla i el sucre en pols. Acabam de pujar-ho tot junt.

    8- Per acabar, posam la nata per sobre de la coca i espolsam per sobre un poc de canyella i sucre en pols. És habitual posar fraules per sobre per adornar, però no n’he trobades i vaig recordar que a la “Cantina Machito” ens la vàrem servir així.

    Esper que proveu de fer-la perquè no us penedireu. És un pastís que no és excessivament dolç, encara que ho pugui semblar en vista dels ingredients, i és molt humit. En definitiva, boníssim!

    Ens veim aviat! Gaudiu de Sant Antoni, que ja el tenim aquí!

    Besades!

  • CONFITURA DE TOMÀTIGA I VAINILLA

    CONFITURA DE TOMÀTIGA I VAINILLA

    Sí, sé que sona estrany el títol de la recepta, però no més que d’altres. De fet és de les més normaletes, en comparació amb altres com la de taronja amb xocolata, de peres a l’aroma de Juanola, d’arròs i canyella o fins i tot confitura de camagrocs o alga nori.

    No, no me les estic inventant. Totes elles són confitures que s’elaboren al Museu de la Confitura, de Torrent, a Girona. M’encantaria anar-hi un dia, deuen ser curiosos alguns dels sabors. Aquest que us duc avui però no hi és. Cosa curiosa tenint en compte tota la varietat que hi ha, en tenen 114, i dins aquestes 114 d’algunes en tenen unes quantes varietats.

    La de tomàtiga i vainilla la vaig descobrir aquest Nadal. Des de fa dos anys ma mare va tenir la idea de fer del dinar de Nadal un dia temàtic. Fa dos anys va ser un dinar italià. Cercàrem receptes italianes nadalenques, beguda italiana, postres… i aquest Nadal passat va tocar viatjar culinàriament a França. Evidentment vàrem preparar una bona taula de formatges i patés i confitures. De totes les que hi havia, la de figues amb conyac no en va agradar gens, tenia un gust mot fort pel meu gust, però la de tomàtiga amb vainilla em va enamorar. Era molt fina, i tant en paté com amb formatges maridava perfectament. Aquesta setmana passa vaig provar de fer-la i l’he feta tastar a alguns dels meus tastadors oficials i han donat el vist i plau i per això avui la teniu aquí!

    Ingredients:

    • 3 kg de tomàtigues de pera
    • 1,4 kg de sucre blanc
    • 2 beines de vainilla

    Pas a pas:

    1- Netejam i arreglam les tomàtigues i els treiem tot el que sigui dolent i el capoll.

    2- Les tallam en 4 trossos i les posam en una olla amb el sucre i les beines de vainilla. Les beines les haurem arreglat obrint-les amb un tall de dalt a baix per a que amb el bull treguin totes les llavoretes.

    3- Posam l’olla al foc mitjà/fort i quan agafi el bull el baixam a un foc mitjà.

    4- Quan les tomàtigues estiguin tovetes apagam el foc i en haver refredat un poc treiem les beines de vainilla i les reservam. Trituram les tomàtigues amb la batedora i tornam a posar les beines dins l’olla.

    5- Veurem que la confitura encara és molt líquida, per tant hem de tornar a bullir fins que hagi reduit i comenci a espessir.

    6- Si no l’heu de consumir de seguida i la voleu per conservar durant una temporada llarga, posau la confitura encara ben calenta en pots de vidre, tapau-los i girau-los cap per avall. Deixau-los així fins que estiguin ben freds. D’aquesta manera no heu de bullir els pots per esterilitzar-los. Assegurau-vos d’haver-ho fet bé pitjant amb un dit la tapadora del pot quan estiguin ben fred, si ho heu fet bé la tapadora no s’ha de moure gens. Si no, la tapadora farà un soroll metàl·lic en tocar-la, que voldrà dir que dins el pot hi ha aire. Aquests pots són els que haureu de consumir més prest que els altres.

    Crec que pot ser una d’aquelles perfectes tapes per treure a la taula d’estiu en venir convidats o per fer un detall si els convidats som nosaltres.

    Teniu moltes receptes adequades per fer ara en l’època que ens trobam en el blog. Navegau-hi una estona si teniu temps! Ens veim aviat!

    Besades!

     

  • MESKOUTA

    MESKOUTA

    Vacances!!! Sí!!! Ja estic de vacances, el que no significa que no tengui feines, això mai. Però bé, em puc aixecar un poc més tard que de costum i puc anar un poc al meu ritme. Potser pugui tornar a dur el blog una mica més al dia ja que aquest darrer mes pràcticament l’he tengut abandonat. I em sap greu, però no es pot estar a moltes coses a l’hora.

    I és que aquest darrer mes he estat fent moltes coses a l’hora com per exemple acabar tooootes les feines de l’IES (que no són poques) per poder anar de vacances sense mals de caps o fer un curs online de rebosteria àrab.

    I aquesta darrera “feina” ha estat a la vegada fantàstica i terrible. Fantàstica perquè els aromes de la meva cuina eren… uf… no us ho podeu imaginar. Però també terrible, perquè justament les setmanes del curs varen ser les de l’onada de calor i les de més feina a l’institut. Podeu imaginar que encendre el forn no era plat de bon gust, però així i tot ho vaig fer i en varen sortir meravelles!

    Batbout, galletes ma’amoul i ghribas.

    Khaliat al nahal, basbousa, barazek i baklava de pistatxos.

    En aquestes imatges podeu veure el que vaig poder cuinar. Falten unes quantes receptes per practicar, però amb el temps les aniré fent. I la darrera que he fet és la que teniu en aquesta entrada. I me direu: “si sembla una coca normal”. Idò sí, és una coca “normal”, però mai se m’hagués acudit posar els ingredients en les mesures que du aquest. De tot d’una les vaig trobar excessives, però no ho han estat gens. Va sortir una coca esponjosa i molt aromàtica… i alta! La meskouta és una coca d’origen argelí, i segons la professora del curs, na Belén, ve a ser la primera lliçó de rebosteria que reben allà. Traduïda a les nostres costums vendria a ser la coca de iogurt, que és amb la que la majoria hem començat. Anam amb la recepta?

    Ingredients:

    • 250 g farina
    • 5 ous XL (és molt important que siguin d’aquesta mida)
    • 160 g de sucre
    • 160 g d’oli de girasol
    • 1 cullerada sopera de vainilla
    • 1 sobre de llevat en pols (tipus Royal)
    • 1 pessic de sal
    • El suc i la pell ratllada d’una llimona.

    Pas a pas:

    1- Pesau la farina i afegiu la sal i el llevat i reservau.

    2- Separau els vermells i els blancs dels ous. Reservau els blancs.

    3- Blanquejau els vermells, i quan ja comencin a estar afegiu el sucre.

    4- Quan ja estiguin pujats els vermells afegiu el suc i la pell ratllada de la llimona, la vainilla i l’oli. Afegiu també els ingredients secs que havíe reservat al principi. Queda una pasta molt espessa, és com a de quedar.

    5- En un bol net pujam els blancs fins que estiguin ben fermes. Afegim aquesta merenga a la mescla anterior anant en compte de no baixar-los massa.

    6- Perquè quedés així d’alt he utilitzat un motlle de 18 cm de diàmetre que he folrat de paper de forn fent que sobresortís uns 10 cm, així ha pujat per sobre del límit del motlle però no ha vessat.

    7- Forn a 165º uns 55-60 minuts, depenent del forn. No ha de quedar molt sec.

    Si me permeteu el consell, aquest curset de La Tallereria és molt recomanable. No deixeu perdre l’oportunitat pel setembre! A mi m’ha encantat, i segurament en faré algun altre (quan no faci tanta calor!).

    Ens veim aviat!

    Besades!

  • CHEESECAKE D’OREO

    CHEESECAKE D’OREO

    Tanta sort que hi ha gent a qui li agrada tot aquest món dels ordinadors i els entén, perquè si fos per jo… Estaria ben perduda. He tengut problemes amb les actualitzacions del blog des de fa setmanes, però aquesta, justament encara ha anat pitjor. No podia pujar fotos de res. I clar, les receptes estan bé, però les imatges també, no?

    Després d’una setmana de no publicar res, com us deia, vos duc aquesta recepta que ens va ensenyar n’Alma Obregón en un taller que va venir a fer a Palma. La veritat és que no la varem fer precisament així, la vàrem fer en tassonets individuals i com que ara segurament començareu a tenir comunions, aniversaris o, simplement, us fa ganes fer una sopar o dinar a l’aire lliure crec que aquesta és una de les receptes que us pot venir de perles! L’hem tastada de gelera i de congelador, i de les dues maneres és boníssima!

    DSC_0058

    Ingredients:

    Per la base

    • 170 g de galletes tipus Oreo
    • 45 g de sucre
    •  95 g de mantega fusa

    Per la crema

    • 500 g de formatge Philadelphia (jo he posat mascarpone)
    • 180 g de sucre (en podeu posar manco ja que el conjunt és dolcet)
    • 200 ml de nata per muntar, freda
    • 1 cullereta d’extracte de vainilla

    Per decorar

    • Minioreo

     

    Pas a pas:

    1- Preparam primer la base triturant les galletes fins que quedin ben fines i li afegim la mantega i el sucre fins a formar una pasta. Si feim un pastís gros untam un motlle desmontable amb mantega i escampam la pasta per tota la base. La pujam una mica pels costats procurant que ens quedi el mes llisa possible amb l’ajuda d’una cullera o una espàtula. Si ho feim en tassonets en posam una quantitat a baix i pitjam suaument. Reservam a la gelera mentre preparam la crema.

    2- Batem el formatge amb el sucre i la vainilla i reservam.

    3- Començam a batre la nata i quan ja estigui ferma incorporam la crema de formatge molt suaument amb una espàtula, amb compte que no baixi molt.

    4- Vessam la crema sobre la base si és en el pastís gros i ajudant-nos d’una cullera o espàtula allisam la superfície (també podem fer algun dibuix). Si és en versió tassonet individual us quedarà molt bé si posau la crema en una màniga pastissera i la posau com si estessiu decorant un cupcake.

    5- Decorau amb galletes oreo mini.

    6- Deixau a la gelera durant tot el vespre perquè agafi cos.

    DSC_0068a

    No som especialment fanàtica d’aquest tipus de galleta, però he de reconèixer que aquesta combinació me va agradar molt.  En la imatge d’aquí a baix teniu les postres individuals que vàrem fer aquell dia. En alguna altre ocasió us en duré un altre, si voleu triar estau a temps!

    Ens veim aviat? Una besada!!!

  • BUNDT CAKE DE NATA I VAINILLA

    BUNDT CAKE DE NATA I VAINILLA

    No sé si és obsessió o no, però estic segura que no estic sola… Els motlles de Nordic Ware són una meravella! En el darrer curset que vaig assistir de na Bea Roque ens feien un descompte del 10% i vaja si ho vaig aprofitar!

     5

    La veritat és que va ser un plaer tornar a fer un curset amb ella. Però en aquesta ocasió no vàrem fer bundts gaire “normals”, si no que vàrem fer bundt cakes amb verdures. Sí, amb verdures. El curset es deia de “bundt cakes saludables”. D’espinacs, de sopa de tomàtiga, de carabassa… Vaja, que no varen ser d’allò més corrent.

    I sincerament, no em pensava que m’agradarien, però ser va així. Els sabors eren curiosos, molt especiats, i poc coneguts pel meu paladar, i així i tot aviat es varen fer familiars.

    7

    També vaig aprendre a utilitzar una eina molt curiosa, un termòmetre per bundts, que ha resultat ser una eina molt pràctica. Té la mateixa funció que un escuradents o una broqueta: comprovar si la coca està cuita. La cosa és que aquest termòmetre funciona de la següent manera: es punxa el bundt fins a baix de tot del motlle, es manté uns segons i es treu. Si la punta és ben vermella és que ja podem treure el bundt del forn, si encara és negra o no és vermella del tot és que encara li falta. Fantàstic, no? No hi ha res que no s’hagi inventat!

    La recepta d’aquesta setmana no és la d’aquest darrer curset amb na Bea, és de l’anterior, i li he fet uns quants canvis per aprofitar el que tenia per casa. En comptes de nata líquida he posat crème fraîche, i la vainilla l’he posada en pasta, no en essència.

    6

    Ingredients:

    • 300 ml de crème fraîche
    • 200 g de sucre
    • 3 ous XL
    • 200 g de farina
    • 50 g de farina de blat de moro
    • 2 culleretes de llevat en pols
    • 3/4 de cullereta de sal
    • 2 culleretes de vainilla en pasta

    Pas a pas:

    1- Posam en un bol la farina, la farina de blat de moro, el llevat i la sal. Miram que no tengui grumolls i si en té la passam pel sedàs. Reservam

    2- Pujam la crème fraîche amb les varetes i reservam.

    3- Pujam els ous i anam afegint el sucre a poc a poc fins que es dissolgui i els ous es blanquegin i quedin espumosos. Quan quedi poc per acabar de batre afegim la vainilla.

    4- Incorporarem la farina en tres vegades alternant amb la nata, també en tres vegades fins que tot estigui ben integrat.

    5- Ho posarem en el motlle, prèviament untat i ho posarem dins al forn durant 35-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti eixut i net.

    6- Quan estigui defora del forn el deixarem reposar durant 10 minuts i passat aquest temps el treurem del motlle sobre una reixeta i ja el deixarem refredar definitivament. En estar ben fred podem espolsar sucre en pols per sobre.

    2

    Ja ho veis, no és gens complicat i és… mmmm… ha passat a ser un dels nostres preferits per la seva senzillesa. Però ja podeu veure que amb aquests motlles qualsevol cosa senzilla torna immediatament espectacular!

    Aquest bundt el vaig dur a ca uns amics a fer una cosa que us mostraré en l’entrada de la setmana que ve. Què serà?

    Besades!!!

  • MONA DE PASQUA 2017

    MONA DE PASQUA 2017

    Sol passar. Més sovint del que molta gent es pensa. I crec que pot passar en qualsevol professió. És començar les vacances i estar malalt. Res, pot ser sols un constipadet, però ja et xafa els primers dies. I ara estic escrivint aquesta entrada amb un poc de febre. Si trobau alguna errada no  m’ho tengueu molt en compte.

    DSC_0829

    En això de cuinar hi ha una cosa fonamental: algú s’ho ha de menjar. El meu padrí no deixava res mai dins el plat i no deixava que nosaltres ho féssim, i és una cosa que m’ha quedat dins el cap. I el que vaig cuinant algú s’ho menja, no patiu. La família a vegades ja està embafada, els amics també en reben part, i els companys de feina… si arriben prest encara en troben. A l’hora del pati a vegades no en trob ni jo!

    DSC_0836

    Com que diumenge ja és Pasqua, i enguany la meva nebodeta ja és suficientment gran com per adonar-se’n més de les coses li vaig fer diumenge passat aquesta “mona” de Pasqua. I ho pos entre cometes perquè realment és com la de fa dos anys, és un poc “my way”. Però en qüestió de decoració volia provar aquesta tècnica, i tenia els pollets guardats per posar a sobre des de feia setmanes. I és que no necessit excuses per fer aquestes coses, però la nina dels meus ulls me les dóna totes!

    DSC_0845

    Ingredients:

    Per la mona

    • Una coca com aquesta
    • Pel farcit: confitura de fraules i fraules laminades
    • Cobertura: crema de mantega, la recepta que més us agradi, o nata ben ferma i colorant (jo vaig utilitzar el color celest de la marca Wilton)

    Per la decoració

    • Xocolata blanca
    • Colorant groc en pasta de la marca Wilton
    • Cacau en pols sense sucre
    • Aigua

    Pas a pas:

    1- Muntau el pastís com us vengui més de gust. Jo l’he farcit amb confitura de fraules i fraules laminades, però farcida de xocolata també té el seu punt…

    2- Tenyiu la crema de mantega, o la cobertura que volgueu posar del color que més us agradi. Deixau la mona a la gelera per a què agafi cos.

    3- Mentre, podeu preparar els ous de decoració. Jo els he fet de xocolata blanca tenyida de groc. No ha quedat tan intens com volia, però m’agraden com han quedat. Per això, foneu la xocolata, anant alerta de no cremar-la, i tenyiu del color que volgueu. Posau-la dins els motlles i esteneu bé per tot donant copets amb la mà de manera que estigui ben repartida per tot. Retirau la xocolata sobrant. Deixau endurir i refredar a la gelera.

    4- Posau en un bol el cacau i afegiu aigua fins que quedi el cacau ben líquid i sense grumolls.

    5- Treieu la mona de la gelera. Protegiu la superfície on aneu a fer feina, perquè ara ho esquitxareu bé tot. Amb un pinzell banyat en el cacau líquid, esquitxau tota la superfície del pastís. Si ho feis ajudant-vos dels dits us quedaran gotetes petites molt finetes.

    6- Treis els ous dels motlles i esquitxau-los de la mateixa manera que ho heu fet en el pas anterior.

    7- Decorau amb el que us faci més ganes, jo ho he fet amb xocolata daurada, els ous que heu fet i pollets (també anomenats Coc-cocs per la meva neboda).

    DSC_0856

    Com es presenten les vacances? Procurau no posar-vos malalts! Unes vacances de malalt són un desastre, en tenc experiència!

    Ja me direu què tal han anat les panades, robiols i altres herbes. Cuina molt!

    Besades!!!

  • CUPCAKES DE VAINILLA I FRAULES SENSE GLUTEN

    CUPCAKES DE VAINILLA I FRAULES SENSE GLUTEN

    I després de dues setmanes… hi torna a haver entrada nova al blog! Ha passat de tot: hores de feina i de corregir, hores de reunions, hores de preparació de classes, hores de feines extraescolars… i tot això arriba a deixar esgotat. I no només a mi, es veu que l’ordinador també es va voler agafar unes vacances, i va voler anar d’spa al tècnic. Ara ja torna a ser a casa, renovat i lluent!

    DSC_0567

    Alguns amics m’han demanat últimament si faig coses sense gluten, o sense sucre o sense alguna cosa de la que són intolerants. I la veritat és que ho intent, però no són les meves receptes preferides si us he de ser sincera. Sempre trob que els falta alguna cosa. Per exemple, la textura de les coques sense gluten no m’agrada massa, es desfà massa fàcilment. He provat galletes sense gluten que s’assemblen més a polvorons que a galletes. I si a mi no m’agrada no us vull posar la recepta.

    DSC_0564Peeeeeero… després de provar aquesta recepta, us puc dir que la textura crec que és bastant encertada. No és igual que la dels cupcakes de farina normal, això no, però el meu paladar els dóna l’aprovat. A més, he provat a veure si els compensava una mica amb aquesta crema de mascarpone i fraules, amb molt poquet sucre. I crec que he encertat, els tastadors oficials de la recepta els varen donar l’aprovat. Així què… anam amb la recepta?

    DSC_0571

    Ingredients:

    Pels cupcakes

    • 110 g de farina d’arròs integral
    • 110 g de farina de blat de moro
    • 1 cullereta i 1/2 de llevat en pols (sense gluten)
    • 200 g de sucre morè
    • 3 ous talla M
    • 100 ml d’oli de girasol
    • 120 ml de llet sense lactosa
    • 1 cullereta de pasta de vainilla

    Pel farcit

    • confitura de fraula

    Per la crema de mascarpone

    • 500 g de mascarpone
    • 4 cullerades (generoses) de sucre en pols
    • 5 o 6 fraules

    Pas a pas:

    1- En un bol posam les dues farines i el llevat en pols i els reservam.

    2- En un altre bol posam els ous amb el sucre i batem fins que el sucre estigui ben dissolt i els ous hagin blanquejat.

    3- Afegim l’oli al sucre i als ous, i afegim també la vainilla.

    4- Afegim les farines a poc a poc, mirant bé que no facin grumolls, i afegim al final la llet.

    5- Posam la pasta dins les càpsules mirant de no sobrepassar les 3/4 parts de la capacitat. Ho posam al forn a 175º durant uns 20 minutets. Anau vigilant, i si en punxar amb un escuradents aquest surt net ja els podeu treure.

    6- En estar freds, treieu el cor dels cupcakes i farciu amb confitura de fraula. Tornau a col·locar el cor.

    7- Netejau, treieu la part verda de les fraules i tallau-les ben petites. Reservau.

    8- Preparau la crema de mascarpone pujant-lo amb el sucre. Anau en compte de no passar-vos. En estar pujat afegiu i mesclau les fraules amb una espàtula, amb moviments envolvents.

    9- Posau la crema en una màniga pastissera i decorau els cupcakes amb ella. Per rematar la feina podeu posar la fruita fresca a sobre.

    DSC_0560

    Què trobau? He tengut una bona tornada al blog després d’aquestes setmanes d’aturada? La veritat és que ara mateix estic passant una època de molta feina i no puc descartar que no torni a passar, però per poc que pugui cada setmana intentaré passar per aquí, i esper trobar-vos-hi a tots!

    Besades!