Autor: decolorsisucre

COCA DE CARABASSA I COINTREAU
I seeeeguim amb la carabassa! La setmana passada ja us vaig passar una recepta de galletes de carabassa, i com que quan les vaig preparar me’n va sobrar… no es tira res! Però hi va haver un problema. Bé, un no, més d’un, ara us explic.

Resulta que estava mirant receptes de coques de carabassa, però no en trobava cap de la que tengués tots els ingredients, ni a prop fer-hi. Per tant vaig fer un “mix” de diferents receptes, sempre pensant en la proporció del que estava pensant, això sí. I voleu que us digui la veritat? Va sortir fantàstica!!! Passava una mica de pena, ja que al principi em va semblar que la pasta crua tenia un aspecte una mica massa líquid, però no! Va resultar ser ideal! Una coca esponjosa i ben gustosa.

A més, amb la cobertura de xocolata blanca per sobre el conjunt era espectacular. De vegades els invents surten!

Només va fallar una cosa. I és que em varen regalar un motlle nou de Nordic Ware, en concret el model crown (gràcies Llucia i Miquel!!!), i estava decidida a estrenar-lo amb la primera recepta que fes de bundt cake… però quan vaig pensar que per sobre hi havia de posar la xocolata vaig trobar que no deixaria veure el fantàstic dibuix que té, per tant vaig decidir esperar a una recepta que hi digués més… (hehehehe ja la tenc!).

Ingredients:
- 5 ous talla M
- 50 ml de suc de taronja natural
- 50 ml de Cointreau
- La pell d’una taronja ratllada
- 150 ml d’oli de girasol
- 60 g de mascarpone
- 200 g de puré de carabassa
- 300 g de farina
- 300 g de sucre
- 1 sobre i 1/2 de llevat en pols
- 200 g de xocolata blanca per la cobertura
Pas a pas:

1- Posau la carabassa en una safata de forn i sobre paper d’alumini. Posau-ne més del que s’especifica a la recepta ja que perd aigua en la cocció i després no tendreu el suficient pel puré. Daurau-la. En estar daurada xafau-la amb una forqueta i reservau.

2- Mesclau els líquids per una banda i els sòlids per l’altra. Anau vessant els líquids en els sòlids a poc a poc fins que la mescla sigui uniforme i tots els ingredients estiguin integrats.

3- Afegiu el puré de carabassa i integrau-lo ben bé en la pasta.

4- Untau bé el motlle on aneu a fer la coca i vessau-hi la pasta.

5- Forn a 170º, 45-50 minuts, tal vegada una mica més, ja sabeu que depèn del forn. El podeu treure quan en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net.

6- En treure’l del forn, si l’heu fet en un motlle de bundt cake, deixau-lo reposar 10 minuts abans de treure’l del motlle.

7- En estar freda la coca, foneu la xocolata a bany Maria o en el microones i repartiu-la per sobre.

I… jo no esperaria a que la xocolata es refredés!

De veres que l’heu de provar de fer, és fantàstic! Ben gustós i esponjós! I amb l’extra de la xocolata 😉 .

Ens veim la setmana que ve amb una altra entrada que esper que us sigui interessant.

Besades!!!
6 d’octubre de 2016
GALLETES DE CARABASSA
Hem estrenat la tardor amb una bona ploguda! M’encanten els trons, els llamps i veure l’aigua caure. El vent no, el vent em fa venir mal de cap, però tot el demés… benvingut sigui! Entre tots hem fet tornar boja a la natura i és una bona senyal que plogui quan ha de ploure i faci calor quan n’ha de fer, i no a l’inrevés. No trobau?

Cada estació té els seus colors i els de la tardor són dels que més m’agraden. I també cada temporada té els seus aliments. Fruites, verdures, carn o peix tenen el seu moment. I ara que ja som quasi a l’octubre arriben sobretot una sèrie de fruites amb uns colors fantàstics! Que em deis del codony, o la magrana, o els caquis? Amb els seus colors tan càlids!

Resulta que pels colors de les fruites i verdures es pot saber quines propietats tenen. La carabassa és una verdura que, encara que creixi a l’estiu, podem utilitzar fins ben entrada la tardor. Encara que avui en dia la tenim tot l’any. El seu color taronja ens diu que posseeix propietats antioxidants. Aquestes propietats són les responsables de minimitzar les arrugues de la pell i resulta que la carabassa és de les que en té en més quantitat!!!

Ja us veig comprant carabasses a carretades! Però bé, a part de fer-ne cremetes i purés resulta que la carabassa es pot utilitzar per fer dolços. Pel meu aniversari em van regalar una muntanya d’eines de pastisseria (no sé per què serà… 😉 ) i ja tenia ganes d’utilitzar-ne alguna! I si feia unes galletes de carabassa… havia d’estrenar el talla pastes de carabassa de Halloween!!! M’encanta! Gràcies Joan i Jaume!

Voleu la recepta?

(Recepta del blog Megasilvita)

Ingredients:
- 250 g de mantega
- 150 g de sucre
- 1 ou (mida L)
- 125 g de puré de carabassa
- 500 g de farina
- 1 pessic de sal
- 4 culleretes de canyella
- 1/2 cullereta de nou moscada
- 2 cullerades de llet (opcionals)
- Xocolata blanca o negra
Pas a pas:

1- Posau la carabassa dins el forn(*) tallada a trossets petits a uns 180º uns 30 minuts o fins que estigui el suficientment toveta com perquè sigui fàcil xafar-la amb una forqueta. En estar cuita xafau-la tota ben bé amb una forqueta i posau-la dins un colador perquè perdi tots l’aigua que pugui tenir i es refredi.

2- Mesclau la mantega amb el sucre fins que estigui ben integrat i fus. Després afegiu l’ou.

3- Mesclau el puré amb la canyella i la nou moscada i afegiu aquesta mescla a la mescla de la mantega.

4- Anau afegint la farina a poc a poc. Si teniu un robot de cuina amb pala per pastar molt millor, vos estalviau fer força. La pasta estarà quan no s’aferri pel bol.

5- Feis una bolla, posau-la en una bossa dins la gelera uns 15 minuts.

6- Passats els minuts dividiu la bolla en unes quantes de més petites i aprimau-les fins fer planxes d’uns 5 mm. Tallau amb el talla pastes i posau les galletes sobre paper de forn. Deixau les galletes dins la gelera al manco mitja hora. Aquesta passa és molt important si voleu que les galletes conservin la forma.

7- Encalentiu el forn a 175º. Posau les plaques de forn de les galletes directament de la gelera, en fred, no deixeu encalentir la pasta. Deixau-les 15 minuts si voleu que quedin tovetes. Si les voleu cruixents deixau-les uns minuts més.

8- Treieu-les del forn i posau-les sobre una reixa per tal que es refredin. Anau molt en compte a l’hora de manipular-les en calent, es poden rompre.

9- Quan estiguin fredes podeu decorar-les amb xocolata blanca o negra fuses a bany Maria…

I a menjar!

Aquesta no serà la única recepta feta amb carabassa. Esperau la setmana que ve, esperau…

Besades!!!

(*) Al manco haureu de posar el doble del pes de la carabassa del que especific a dalt ja que en perdre aigua no pesarà el mateix.

PD: He xafat la carabassa amb una forqueta, per això han quedat trossets que es veuen, que era la intenció. Si no voleu que es noti, triturau la carabassa ben triturada, però això farà que tregui més aigua. Per si de cas jo couria més carabassa, ja que heu de posar el pes especificat.
30 de setembre de 2016
TEATRE DE TITELLES/BOTIGA
Avui, dia 23 de setembre de 2016… DE COLORS I SUCRE fa 2 anyets!!! Han passat moltes coses des que vaig començar a penjar receptes i DIY fins ara. Unes molt bones, d’altres no tant, i d’altres realment molt dolentes. Però el que hem de celebrar són les coses bones i, sobretot, fer-ho amb la gent que tenim envoltant.

I què millor que un regal d’aniversari, per aquesta entrada d’aniversari. Aquest va ser el meu regal per el primer aniversari de na Maria, la meva nebodeta. Recordau les titelles de feltre de fa unes setmanes? Idò les vaig fer per aquest teatret! Bé, realment són dues juguetes en una. Per una banda és un teatret, per l’altra una botigueta. Podrà jugar amb qualsevol de les dues bandes durant anys!!!

Poc us puc dir de com l’he fet i dels materials, perquè es pot fer amb els colors que volgueu, amb el disseny que volgueu… Però us vull regalar a vosaltres el disseny. Sé que no és un regal espectacular per tots el que seguiu el blog, però crec, i ho dic sempre, que un regal fet per un mateix, pensant en els altres és el millor que es pot regalar. I esper que així ho interpreteu.

Materials:
- Teatret de fusta (les mides són més a baix)
- Pintures chalk paint i pintura daurada
- Pinzells
- Tela de llençol
- Pintures per tela
- Plantilles per estergir
- Tela de vellut
EL teatret acabat de fer encara dins el taller de fusters.

Pas a pas:

1- Un cop els fusters us hagin fet el teatret/botigueta(*), ja podeu començar a pintar. Podeu fer una base amb imprimació. Jo no ho vaig fer perquè no en vaig trobar cap que fos a l’aigua, i vaig pintar directament amb el chalk paint. Els colors… ho podeu veure. Vaig triar un griset clar perquè així va a conjunt amb el color de l’habitació de la nina. La part de la botigueta està pintada un poc a la francesa, amb la part baixa amb un verd més obscuret, i la part alta a ratlles grogues, mint i daurades.

2- Amb els detalls us podeu entretenir tot el que volgueu! Per exemple:
- Amb els cartells del teatre i la botiga: vaig fer una base de pintura de pissarra i a sobre hi vaig pintar les lletres (val, no estan perfectes, però l’artesania està molt lluny de ser-ho!).
- Per l’espai destinat a escriure coses: vaig deixar tres espais per a què la nina, en ser gran, pugui escriure el que vulgui. A la part del teatre n’hi ha dues: una de grossa, on podrà escriure, o dibuixar, el títol de l’obra de teatre que vulgui fer; i una altra de més petita on podrà posar els preus de les entrades per veure les seves esplèndides estrenes mundials. A la part de la botiga n’hi ha una, on la intenció és que hi posi les ofertes del dia (per això encara queden uns quants anys…). Aquests espais també estan pintats amb pintura de pissarra.
- La cortina està feta amb teles de vellut (moooolt males de cosir… uffff!!!!). A ella vaig cosir unes anelletes que són les que s’utilitzen per fer collars. Són unes anelletes que tenen una part tallada, perquè es puguin obrir i enganxar una amb altra.
- I per acabar, l’escenari. Vaig cosir una tela com podeu veure en les fotos, en doble. D’aquesta manera, en arribar l’hora de pintar podia pintar les dues cares posant paper absorbent enmig.
Ha duit una mica de feina, perquè al principi no tenia molt clar com el volia decorar, però vaja, crec que ara ha quedat just com volia. Què trobau vosaltres?

Amb aquesta teatre/botigueta us vull donar les gràcies per seguir cada entrada d’aquest blog, que faig amb tota la il·lusió del món. Moltes gràcies als que ho seguiu a través d’Instagram, de Facebook, del web del Cent per Cent o als que arribau aquí de casualitat! Moltes gràcies per tots els comentaris (tant públics com privats), felicitacions, preguntes, suggeriments… Gràcies a ells em donau més idees (i forces!) per continuar amb aquest petit projecte.

Una besada a tots!!!

(*) Jo he fet una botigueta, perquè era el que hem feia ganes fer-li a la nostra petita, però posant una mica d’imaginació i canviant els colors pot ser una pastisseria, una botiga de roba, un taller mecànic, un taller de fusters… que no us aturi el que veis a les fotos!!!
22 de setembre de 2016
BUNDT CAKE DE PINYA COLADA
Quan celebres un dinar, sopar, reunió-amb-peu-davall-taula o festa, hi ha un gran problema: que els convidats siguin intolerants. Intolerants a algun aliment s’entén! Amb això de les intoleràncies he rigut molt amb els amics, perquè n’hi ha de tota classe: a la lactosa, a l’ou (per ara d’aquests cap, per sort!), diabètics, celíacs… Mai aconseguim fer alguna cosa que poguem menjar tots.

Dissabte passat vaig celebrar una festeta amb la família i els amics per celebrar el meu aniversari i el del meu germà, ja que el celebram amb dos dies de diferència i com que havia de venir gent amb diferents intoleràncies o al·lèrgies vaig fer dolç per a tothom.

Vaig fer una Victòria que vaig decorar a l’estil tan de moda ara, a l’estil nude cake, i vaig comanar a la floristeria Sa Morera un centre per posar-lo a sobre. Va resultar ser un poc gros, però em va encantar com quedava. També vaig fer una red velvet, que va durar el temps de tallar-la, va desaparèixer en un vist i no vist. Tenint en compte que tenc amics i amigues celíacs o amb problemes de sucre vaig fer una cotton japanesse chessecake, substituint la xocolata blanca normal per xocolata blanca sense sucre. I, finalment, vaig fer un bundt cake de pinya colada pels intolerants a la lactosa.

Veureu que aquest bundt no du ni mantega, ni nata ni cap derivat de la llet, per tant és una bona opció quan tengueu algun convidat que no pugui menjar res que contengui aquests aliments. La recepta original és del blog I Love Bundt Cakes, encara que he canviat alguna coseta.

Ingredients:

Per la coca
- 250 g de sucre morè
- 250 g de farina
- 120 ml d’oli de girasol
- 4 ous L
- 200 ml de llet de coco
- 4 rodanxes de pinya (guardau el suc)
- 1 cullereta de pasta de pinya colada (opcional)
- 15 ml de rom
- 1 cullereta de bicarbonat
- 1 cullereta de llevat en pols
Per al xarop
- 200 ml de llet de coco
- el suc de la pinya
- 1 “xupito” de rom
Pas a pas:

1- Mesclau el sucre amb l’oli.

2- En un bol mesclau la farina, el bicarbonat i el llevat i reservau.

3- Afegiu un a un els ous a la mescla de sucre amb oli. No afegiu un que l’anterior no estigui totalment integrat.

4- Anau afegint els ingredients secs a poc a poc fins que tot estigui ben mesclat.

5- Triturau les rodanxes de pinya i afegiu-les a la mescla anterior junt amb la llet de coco i el rom. Si teniu pasta de pinya colada també la podeu afegir. Mesclau bé.

6- Untau bé el motlle on aneu a fer la coca (no és necessari que sigui un motlle de Nordic Ware) i abocau-hi la pasta.

7- Forn a 175º-180º durant 40-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben net.

8- En treure el motlle del forn no el treieu del motlle fins haver passat 15 minuts. Després el podeu desenmotllar amb tota tranquilitat.

9- Posau la llet de coco en el foc juntament amb el suc de la pinya i el rom i deixau-lo fins que bulli. Un cop tret el bundt del motlle banyau-lo bé amb aquest xarop.

Per acabar us volia mostrar com va quedar la taula amb tots els dolços que vaig servir, incloent els pastissos que abans us he anomenat, llepolies i una coca de quarto que va fer ma mare (tanta sort de les mares!).

Ens veim aviat! Cuinau molt!

Besades!!!

PD: He provat de fer el bundt amb la pasta de pinya colada i sense, i de les dues maneres és ben bo!
17 de setembre de 2016
COCA DE GARROVA
Segur que us ha passat alguna vegada. Demanau a la padrina alguna recepta. I us diu: “mira a la llibreta!”. Mirau a la llibreta pensant trobar un receptari fantàstic… I és fantàstic… però només l’entén la padrina i ningú més.

Una vegada trobada la recepta que cercau trobau coses com: “una arrova d’això”, “un grapat d’allò”, “un polsim d’allò altre”, “el que es begui”, “bullir el temps de resar un credo”… I la cara que se’t queda és tot un poema. Si tens sort de tenir a la padrina que t’ho pugui explicar ja és molt. Si no… ho has d’interpretar i experimentar a veure com surt la cosa.

Bàsicament és el que em va passar amb aquesta coca, encara que en aquesta ocasió no era del receptari de la meva padrina, si no el meu. Aquesta recepta me la va donar un company de feina fa bastants anys i clar, quan me la va donar recordava perfectament com la m’havia explicada. Però passat un temps…

Res, que vaig haver d’interpretar els meus propis apunts. Si hagués sabut que l’acabaria posant a un blog hagués anat amb un poc més d’esment.

De qualsevol manera, aquí la teniu. És una coca perfecta per berenar amb un cafetó per exemple. No és gens dolça, ja veureu la quantitat de sucre que té, i acompanyada d’un poc de confitura és ben bona. Ara, no espereu una coca amb un sabor molt intens.

Ingredients:
- 135 g de farina
- 65 g de farina de garrova
- 1 cullerada de pasta de vainilla
- 1/2 sobre de llevat en pols
- 4 ous talla M
- 3 cullerades de sucre morè
- 1 cullerada de mel
- 2 iogurts grecs (amb o sense sucre, podeu triar)
- Sucre en pols per decorar
Pas a pas:

1- Mesclau per una banda tots els ingredients sòlids i per l’altra tots els líquids.

2- Anau afegint els sòlids en unes quantes vegades als líquids, fins que estigui tot ben integrat.

3- Untau el motlle ben untat i vessau-hi la pasta. Procurau que us quedi més o manco pla per sobre.

4- Forn a 175º-180º durant uns 45-50 minuts o fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net.

5- Deixau la coca uns minuts dins el motlle abans de treure’l.

6- Deixau refredar. Un cop fred el podeu decorar amb un poc de sucre en pols.

Fàcil, eh? Un bon berenar pels matins!

Ens veim aviat!

Besades!!!

PD: La farina de garrova que he emprat per fer aquesta coca és una que he trobat en el supermercat de productes ecològics que hi ha en el meu poble. N’hi havia de diferents marques i composicions. Algunes duien canyella i altres ingredients d’aquest tipus. La que jo vaig comprar va ser una que únicament és garrova triturada i torrada, no duia altres components.
9 de setembre de 2016
PASTÍS DE FORMATGE JAPONÈS
Per favor, digau-me que us ha passat com a mi alguna vegada. Que teniu davant una cosa mooooolt senzilla (o se suposa que és així) i que no hi ha manera, no surt. I ja pots cridar, plorar, resar… que res. No hi ha manera. Que no. Que no surt.

Idò això és precisament el que em va passar amb aquest cheesecake. El faig per primera vegada, i val, no segueixo les instruccions exactes. Concretament utilitz un motlle massa gran. D’acord, falta meva. Ho vaig fer en un motlle de 20 cm, quan s’especificava un motlle de 15 cm. Resultat: una especie de truita no gens dolenta, però d’aspecte de pastís… per enlloc.

Segon intent. Ho faig tot escrupulosament tal i com explicala recepta. Quantitats d’ingredients exacte, motlle de panetonne de 16 cm (més petit no el tenia), parets del motlle ben engreixades i a més folrat de paper, temperatures controladíssimes… i res, una altra truita blaaaanca com la neu.

I anem al tercer intent. Consultant a gent a veure què podia estar passant, el que es veia era que o bé la temperatura, o bé els temps de cocció no anaven com tocava. Recordau que sempre us dic que tot depèn del forn. Idò ni més ni manco. Aquesta vegada era el forn. Vaig pujar les temperatures i el vaig deixar una estona més i… voilà! Només heu de mirar les fotos! (Val, no són les millors fotos del món, les actualitzaré algun dia que el torni a fer i tengui més temps).

Us contaré com el vaig fer jo i us deixaré també el video de n’Ochikeron, la japonesa que va posar tant de moda aquest pastís.

Ingredients:
- 125 g de xocolata blanca
- 125 g de Philadelphia
- 3 ous mida L
Pas a pas:

1- Primer de tot preparau el motlle i el forn. El cheesecake es courà a bany Maria, per tant posau una safata dins el forn amb aigua i posau el forn a 170º. El motlle que vaig utilitzar era desmuntable, per tant corria el risc que hi entrés aigua. El vaig folrar per fora de paper de plata i per dins el vaig untar tot amb esprai però amb oli o mantega també va bé. Però a més, el vaig folrar de paper de forn que també vaig untar. Amb tot això preparat ja podem anar a preparar els ingredients.

1- Separau els vermells dels blancs del ous i reservau cada cosa per separat.

2- Foneu la xocolata blanca i mesclau-la amb la Philadelphia. Quan estigui ben mesclat afegiu els vermells d’ou. Si voleu que us quedi ben mesclat i sense cap grumoll passau aquesta mescla per un colador. És el que vaig fer i el que recomanen altres blogaires que ja l’han fet.

3- Pujau els blancs d’ou a punt de neu, això vol dir que si girau el bol on ho faceu, els blancs no han de caure.

4- Mesclau els blancs pujats en tres vegades amb la mescla de la xocolata, fins que tot estigui ben, ben integrat.

5- Posau el motlle dins de la safata amb aigua i aquests són els temps i temperatures que van seguir jo:
- 15 minuts a 180º
- 15 minuts a 170º
- 15 minuts amb el forn apagat i la porta tancada
6- Un cop havien passat els temps que es recomanaven vaig obrir el forn i… uau! Havia pujat, era quasi perfecte!!! Però no havia agafat gens de color per sobre. Per tant:
- el vaig tornar a posar dins el forn 15 minuts a 175º. Com que el forn ja estava una mica fred, només varen ser uns minuts per a què la superfície agafés color. I ja ho veieu!!!
Seguiré experimentant. Sembla mentida que amb tres ingredients es pugui fer un pastís tan bo. Just a l’hora de servir-lo podeu posar-hi sucre en pols per sobre, ara que jo també el serviria amb un poc de confitura de fraula al costat…

Gaudiu-lo!!! I ja em contareu com us ha anat!

Besades!

PD: Recepta ideal per si teniu convidats celíacs!

PD2: Si hi posau xocolata blanca sense sucre i no hi posau sucre en pols per sobre ja marcareu dos gols: apte per a diabètics i celíacs.

PD3: Imposible fer hat-trick, per als intolerant a la lactosa… me sap greu…
1 de setembre de 2016
PASTÍS VAIXELL PIRATA (II)
Preparats per seguir amb el pastís pirata? Endavant!

Ens vàrem quedar en la forma del pastís ja feta. Teniem la base, que al final seria la mar, i també teniem el vaixell. Seguim ara amb la decoració.

Necessitareu:
- Paper decorat amb ratlles blanques i cels (això a gust dels nins/nines o del vostre)
- Troqueladora
- Bandera pirata de cartolina
- Base per a tartes de 30×30 cm
- Paper de plata
- Crema de xocolata
- Buttercream de vainilla (en aquesta de l’enllaç no du vainilla, però crec que us agradarà més si en posau)
- Colorant alimentari en pasta blau
- 3 pals de fusta
Pas a pas:

– Tenint ja el vaixell muntat, i que havia descansat tota la nit a dins la gelera, ja estava preparat per començar a decorar. Vaig preparar una crema de xocolata com la que teniu a l’enllaç (sense l’Amaretto, per suposat, era per una festa infantil!). Vaig repartir la crema de xocolata per sobre del vaixell i la vaig allisar tot el que vaig poder. Per la zona del casc en vaig posar més gruix per a poder fer-li textura.

– Per fer la textura del casc vaig utilitzar una eina, semblant a una pinta, que di deixava aquestes línies. Si no en teniu és tan fàcil com deixar-ho llis o emprar una forqueta per dibuixar les línies.

– Per fer la base, la mar, vaig fer una buttercream de vainilla i la vaig tenyir de blau. Va quedar més tirant a turquesa, però ja m’agradava el to que tenia. Vaig cobrir la coca de buttercream i la vaig allisar. És convenient que per fer això ja tengueu la coca sobre la base que aguantarà tot el pastís. També convé que poseu paper de plata entre la coca i la base, ja que segurament, si no ho feis així, l’embrutareu i d’aquesta manera, un cop decorada només haureu de treure el paper i tot quedarà perfectament net.

– Un cop repartida la crema de xocolata i texturitzada, i composta la part del pastís que faria de la mar… va arribar el pitjor moment del pastís… Posar les dues parts juntes!!!! Va ser complicat per dues coses: perquè amb les cremes tot patinava una mica i perquè pesava més del que m’esperava. El cas és que quan vaig tenir el vaixell a sobre de la mar vaig notar que estava una miiiiica inclinat cap a un costat. Quasi no es notava. Però vaig pensar que quedaria molt millor si l’inclinava molt més. Com si anés navegant sobre ones molt pronunciades, i així ho vaig fer.

– Tenint ja tot pràcticament muntat només faltaven els detalls que havia fet dies abans: col·locar les baranes, els ulls de bou, l’àncora… Les baranes només vaig haver de clavar-les. L’ancora es va aguantar beníssim sobre la crema (per sort n’havia fet dues, perquè la primera es va trencar). I pels ulls de bou, vaig posar crema de xocolata per la part del darrera, que feia la funció de cola, i les vaig enganxar al casc (3 per estribor i 3 per babor).

– Per acabar amb les cremes, vaig posar el que quedava de buttercream en una màniga pastissera amb una boquilla d’estrella oberta i vaig fer les ones.

– Ja per acabar, vaig retallar les veles del vaixell, amb una troqueladora vaig fer dos forats a cada una i les vaig posar als pals. Després els vaig clavar tal i com podeu veure a les fotos. Per la bandera pirata, vaig cercar una calavera per internet, la vaig imprimir i retallar i la vaig enganxar a sobre d’una cartolina negra.

I a la fi ja estava acabat!!!

Buf! Dos dies de feina, que acabaven amb un vaixell enorme dins la gelera de casa (per sort només hi havia d’estar atracat unes horetes). Ja només faltava dur-lo al lloc de la festa, patint molt per a que no es desmuntés o es pogués fondre pel camí… Per sort cap de les dues prediccions es va complir. El vaixell va arribar d’una peça.

I pel que sé, els nins (i no tan nins) quedaren contents tant amb la forma com amb el sabor del pastís, que també és important.

No sé si mai tornaré a fer una cosa tan grossa. De segur que no serà en breu, perquè du una feinada. Però estic contenta de com va quedar. I també perquè als principals protagonistes d’aquesta entrada, en Joan i en Miquel Àngel estaren contents amb el seu PASTÍS PIRATA!!!

Ja no ens veurem fins al setembre. M’agafaré uns dies de vacances del blog per tornar amb cosetes noves. Esper tornar-vos a veure ben aviat!!!

Besades!
18 d’agost de 2016
PASTÍS VAIXELL PIRATA (I)
Per començar aquesta entrada, haureu de perdonar-me la qualitat de les fotos. Vaig tenir massa feines com per estar pendent en tot moment de la càmera. Però vaja, crec que les passes principals les vaig deixar retratades.

Fa unes setmanes va ser el 4t aniversari dels dos bessons fills de na Maria Àngela, un cosina meva. I em va demanar si podia fer un pastís de temàtica de pirates. Quan li vaig demanar si tenia alguna idea em va passar una imatge d’un pastís decorat amb fondant. Era molt xulo, però no m’agrada fer feina amb fondant, i amb aquesta calor i humitat… ufff… mala idea. Però bé, vàrem cercar altres possibilitats (ja sabeu, pinterest és una meravella a l’hora d’inspirar-te!) i varen sortir el cofre d’un tresor i un vaixell pirata. I què creieu que triaren els nins? Evident! El vaixell pirata!

Vaig cercar molts exemples, i de tots m’agradava algun detall, alguna cosa que pensava que podia aplicar al que havia de fer jo. Vaig pensar fer fotos de tot el procés, no per publicar, si no per tenir de record per si un dia en volia fer un altre (crec que estaré moooolt de temps a fer-ne un altre, duu una feinada!). Pero vaja, ja que estava fet… potser algú s’atreveixi i vulgui saber com està fet aquest, per tant… aquí teniu el pas a pas:

Necessitareu:
- Una recepta d’sponge cake d’oli
- 4 receptes de coca de xocolata (canviant la cervesa per llet)
- Una capsa de MIKADO
- Un paquetet de galletetes farcides de xocolata tipus PRÍNCIPE (jo en vaig trobar unes semblants al Müller de Manacor, si no, qualsevol que siguin petites ja van bé)
- Xocolata blanca i xocolata negra per fondre
- Perletes platejades de sucre
- Monedes de xocolata
- Pintura metal·litzada comestible: daurada i platejada; i colorant comestible en pasta: negre i blau
- Purpurina platejada
- Paper de forn
- Confitura de fruites del bosc
- Plantilla de la base del vaixell
- Plantilla de les àncores
- Palangana per forn quadrada de 24,5 x 24,5
- Palangana per forn rectangular de 37 x 25
Pas a pas:

Primer vaig preparar tots els detalls. Es poden preparar uns dies abans i guardar-se en un lloc fresc i ben tancat en una carmanyola.

a. Per les baranes del vaixell: vaig treure la part que no tenia xocolata d’un dels mikados i en vaig tallar a dos per la meitat. Amb l’ajuda d’un escuradents, vaig “soldar” les baranes amb xocolata negra. Pensau a fer això sobre paper de forn per a què després no tengueu problemes a l’hora de desferrar-ho. Queda una cosa així com podeu veure a la foto.

b. Per les àncores i ulls de bou: vaig cercar per internet el dibuix d’una àncora i a l’hora d’imprimir-la en vaig posar unes quantes còpies a la mateixa fulla, de manera que sortien unes 9 àncores a la pàgina d’una mida més o manco raonable per la mida que havia de tenir el vaixell. Vaig posar un paper de forn a sobre de la fulla impresa (pas important!). Amb un con de paper de forn amb xocolata blanca a dins vaig dibuixar sobre el paper de forn la forma que tenia de les àncores. Abans que es solidifiqués vaig posar una perleta de sucre a la creu de dalt. En vaig fer dues per si de cas…

Pels ulls de bou no vaig fer més que sucar les galletetes dins de la xocolata blanca, en vaig treure l’excés treient la galleta amb una forqueta i donant uns quants copets en el bol, i deixar-les secar sobre el paper de forn dins la gelera(*).

c. Per pintar les àncores i els ulls de bou: amb un pinzell (que no s’hagi utilitzat per pintar amb altre cosa que no sigui colorant alimentari) vaig pintar amb pintura metal·litzada platejada l’àncora i abans que s’eixugués la pintura vaig espolsar purpurina platejada comestible per sobre.

Pels ulls de bou vaig pintar per sobre de la xocolata blanca que havia posat a les galletes d’una manera molt senzilla utilitzant pintura daurada metal·litzada i fent els detalls amb colorant alimentari negre i blau.

d. I anem al vaixell! Comencem per la base. Per fer la base vaig utilitzar el motlle quadrat. Un cop treta la coca del forn (i refredada) la vaig tallar per la meitat amb una mandolina i la vaig farcir de confitura de fruites del bosc. Això es va reservar fins a l’endemà dins la gelera. Jo ja ho vaig deixar a sobre de la base de cartró on presentaria el pastís.

d. I pel vaixell: Vaig fer 4 receptes de coca de xocolata ( amb el motlle rectangular) i amb una plantilla feta amb paper de forn (això depèn de les mides del vostre vaixell) vaig tallar tres de les coques amb ella i de la darrera només vaig tallar la part del davant i del darrera. En una de les parts grosses hi vaig retallar un quadrat per poder-hi posar monedes de xocolata i perles platejades de sucre (quin vaixell pirata seria aquest si no dugués un tresor a dins?), de manera que en tallar en el punt just, sortirien del pastís.

Pel muntatge, ja ho veieu a les imatges, ho vaig fer amb confitura de fruites del bosc. Primer vaig col·locar una de les planxes fetes amb plantilla i vaig posar confitura per sobre excepte en la zona on hi hauria el forat de la planxa que aniria a sobre. Després vendria la planxa amb el forat, que farciria de monedes i perles. A sobre d’aquesta hi aniria una altra capa de confitura i la darrera planxa sencera. Per acabar, només haurieu d’enganxar amb confitura la proa i la popa. Per assegurar tot el pastís vaig posar uns quants pals de broqueta. El vaig deixar refredar dins la gelera per a què agafés cos.

Un cop ben fred, va arribar l’hora de tallar-lo per a què agafés forma. Com veieu a les imatges, sense tallar queda un vaixell recte, sense massa gràcia. Amb un ganivet de serra, i amb molta cura, vaig retallar en algunes zones per a què agafés la forma que jo volia. I a més, vaig fer 4 triangles amb la coca que quedava i vaig fer uns quants detalls.

Fins aquí la primera part del making off del vaixell. Crec que mai he fet una entrada tan llarga com aquesta… I encara queda la segona part! Preparau-vos perquè la tendreu la setmana que ve!

Besades!

(*) Realment la xocolata blanca no és xocolata, és el greix que es treu del cacau, per tant és un poc més mala de manejar. Podeu fer perfectament les àncores amb xocolata negre, seran més resistents.
11 d’agost de 2016
GALLETES DE MANTEGA DECORADES
Si he de ser sincera, suport millor el fred que la calor. Els que em coneixeu ara direu: “però si ets molt fredolera!!!”. I sí, és veritat, però la calor em desfà el caràcter, em deixa “aplatanada”, no em deixa respirar bé… I no suport que em suïn fins a les ungles dels peus… No puc…

La qüestió és que clar, entrar dins la cuina i encendre el forn amb aquesta calor és com a poc una odisea. Peeeeerò resulta que tenia una cosa sense estrenar!! La pistola per fer galletes de mantega!! Això no podia quedar així, i més, feia segles que no les feia, i són mmmm… boníssimes! A casa volen!

Fa temps, en el principi del blog, ja les vaig fer. I justament se’m va rompre la pistola que tenia. Vaig estar una temporada fent les galletes a mà. I ara no record quan va ser, però vaig firar-ne una i encara no l’havia estrenada! Anam a decorar galletes?

Ingredients:
- galletes de mantega (recepta aquí)
- coco ratllat
- colorants líquids (no van bé en pasta)
- xocolata de cobertura
Pas a pas:

1- Primer, evidentment, heu de preparar les galletes i deixar-les refredar.

2- Mentre es refreden les galletes preparau el coco de colors. Posau unes quantes cullerades de coco dins una carmanyola petita, no la necessitau molt grossa per unes quantes cullerades. Posau unes gotes de colorant a dins, tapau bé i remenau la carmanyola enèrgicament. Veureu que el coco agafa diferents tonalitats del color que hàgiu posat. Si voleu que agafi un to més alt, afegiu unes quantes gotes més, és millor afegir que no passar-se des del principi. Reservau.*

3- Foneu la xocolata com us vagi millor, al bany Maria o en el microones.

4- Anau sucant una part de les galletes din la xocolata i donau una quants copets suaus per treure’n l’excés. Seguidament introduiu la part on heu posat la xocolata dins el coco tenyit. La quantitat depèn de vosaltres, si només voleu posar coco en una petita part o per tota la zona on hi ha la xocolata.

5- Deixau assecar la xocolata col·locant les galletes sobre un paper de forn. Amb aquesta calor us convé posar-les a més sobre palanganes per poder posar-les a dins la gelera una estona per accelerar el procés. Aquestes les vaig tenir tot un capvespre assecant-se i va ser impossible. Estiu i xocolata són mala combinació.

Per la setmana que ve només tendreu mitja entrada… Sí! Mitja! Quan la vegeu entendreu el per què. I els que em seguiu per Instagram i Facebook ho veureu de seguida. 😉

Besades!

(*) Els colorants líquids solen venir amb paquets de tres: groc, vermell i blau. Amb aquests tres podeu fer tots els altres colors. Per exemple: per fer el coco vermell i el groc just he hagut de posar unes gotetes del color directament del tub i llestos. Però per fer el verd he mesclat unes quantes gotes de groc i unes quantes de blau per aconseguir el to verd que jo volia. Aquí us deix una taula per ajudar-vos a aconseguir els colors que volgueu:

Font: http://mragrafisme.blogspot.com.es
4 d’agost de 2016