Autor: decolorsisucre

MUG CAKE DE VAINILLA I FRAULES (I UN ADÉU)
No sé com començar aquesta entrada. Per jo és una entrada trista. El meu Tastador Oficial, el nostre Pacient Impacient ja no és amb nosaltres. Ens va deixar fa una setmana un buit impossible de tornar a omplir. La vida no és justa i ens ho ha demostrat de la manera més brutal possible.

No fa molt més d’un mes que celebràvem el seu aniversari, tots junts. Amb la família més propera, els amics de tota la vida… I ara ja no hi és. Els darrers dies vàrem parlar de coses que amb els ulls d’ara cobren una importància especial: sobre la feina, la família, futurs projectes, feines pendents… Moltes d’aquestes coses es duran a terme, es clar, però ja no seran el mateix. I d’altres han quedat pendents ja per sempre més.

Una de les coses que m’entristeix més és que la meva nebodeta no es recordarà del seu padrí. Aquesta va ser una de les coses de les que vàrem parlar un dia ell i jo a l’hospital, quan encara ens pensàvem que la vida ens donaria una mica més de temps. Durant aquells dies d’hospital no varen faltar les fotos de la nina, i fins i tot férem algun skype amb ella. Però no era el mateix que tenir-la en directe.

També parlàrem de les coses que havíem de fer els meus germans i jo. Cada un tenia una escomesa, i la meva va ser molt clara: “tu has de cuinar i fer coses. No t’has d’aturar”… Però no en tenc ganes. Gens ni mica. M’està costant una barbaritat escriure aquesta entrada. L’estic plorant molt, però… Hem de seguir. El continuaré, el continuarem enyorant. Hem d’avançar encara que costi, i costarà moltíssim.

Per això torn a escriure, per avançar malgrat la seva absència. Perquè na Maria no tendrà al seu padrí però nosaltres estarem aquí per poder-li dir com era, per ensenyar-li fotos i explicar-li anècdotes. Perquè estic segura que em renyaria si em deixés i deixés el que fins ara m’ha fet feliç i que ell també ha gaudit. No oblideu que ell era el meu Tastador Oficial i principal crític de tot el que faig.

Aquesta recepta la vaig fer just abans de la seva partida. És una recepta senzilla, sense moltes complicacions. Gaudiu-la:

(Recepta extreta, i un poc modificada, de El rincón de Bea, delicias para compartir)

Ingredients:
- 2 cullerades de mantega
- 1 ou
- 1 cullerada de llet
- 1/2 cullereta de pasta de vainilla Bourbon
- 1 cullerada de sucre morè
- 2 cullerades de sucre blanc
- 4 cullerades de farina amb llevat incorporat
- un polsim de sal
- 4 fraules tallades en quarts
Pas a pas:

1- Foneu la mantega en el microones sense que s’arribi a encalentir a dins de la tassa on fareu el mug cake.

2- Anau afegint tots els ingredients un a un excepte les fraules. Esperau a tenir ben integrat un ingredient abans d’afegir l’anterior.

3- Afegiu les fraules, mesclau una mica per a què quedin ben repartides.

4- Posau la tassa al microones 1,45 minuts a 600W. Jo li he deixat 30 segons més.

Pensau que no quedarà un pastís com quedaria dins el forn, us sortirà molt humit per mor de les maduixes. Serviu amb nata muntada i unes fraules fresques.

Papà, aquesta no l’hauràs poguda tastar, però no m’aturaré aquí, tal com vàrem quedar. Un beso molt gros.
3 de desembre de 2015
TALLER DE VINS I CUINA ROMANA

Aquest dissabte dia 21 s’ha realitzat al Museu de Manacor un taller de vins i cuina romana. Aquest taller s’emmarca dins el cicle d’activitats de l’exposició “Param taula”. I jo hi he anat!!!!

El taller l’han realitzat els arqueòlegs Albert Forés i Daniel Iranzo juntament amb el professor de la UIB i cuiner Marcos Martínez. Sincerament, crec que tots els que erem allà ens ho hem passat molt bé amb tots tres.

Per començar, n’Albert ens han fet un resum de l’arribada del vi romà a les Balears. Aquesta arribada va ser el s. II a. de la n. e. amb la conquesta de les Balears, però abans ja n’hi havia, i també n’arribava d’altres procedències. El vi va ser en un principi, moneda de canvi entre els romans i els pobladors baleàrics. I la pregunta era, és que els romans només bevien vi? Idò segur que no, però sí que era molt millor a beure aigua per motius de salubritat. També l’utilitzaven per tapar sabors d’aliments que possiblement no estesin en el seu millor moment per ser menjats.

Passada aquesta breu explicació hem començat a tastar els vins que ens han duit, que són el projecte que ha sortit d’un grup d’arqueòlegs i enòlegs per recuperar els sabors de l’antiguitat. Aquest projecte, Baetica, ha recuperat les receptes dels antics romans i fins i tot fermenten els vins en recipients ceràmics, no de fusta. Entrau a la seva web i us podreu informar millor.

Hem tastat els 4 vins: el Mulsum, vi dolç amb mel; i els tres vins condita (condimentats) el Sanguis (de roses), l’Antinoo (de violetes) i el Mesalina (de canyella).

I com podeu comprovar ara, hem començat a l’inrevés, perquè hem començat bevent i després hem fet el taller de cuina. El taller l’ha realitzat com us he dit abans, el professor Marcos Martínez amb l’ajuda de tres dels seus estudiants, que han fet una feinada per enllestir-nos els plats que hem tastat.

Hem tastat 6 plats, i cada un ha estat una sorpresa diferent, tant per la combinació d’ingredients com de sabors. Evidentment no podem dir que aquests plats eren els autèntics que menjaven els nostres avantpassats romans ja que ni la manera de cuinar ni els ingredients són exactament els mateixos (fins i tot alguns han desaparegut), però són una versió modernitzada que ha fet que poguem acostar-nos una mica més a la cultura romana antiga. Aquests són els plats que hem provat avui dematí:

Figues amb mel i formatge.

Amanida de ciurons.

Musclos amb herbes.

Panxeta al forn especiada.

Natilles amb peres al vi.

Dàtils farcits de fruits secs i caramel·litzats.

Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar a un d’aquests tallers no ho dubteu, passareu una bona estona, aprendreu història… i menjareu! Ens veim la setmana que ve! Salut!

PD: Disculpau la qualitat de les fotos, he estat més pendent de les explicacions i de menjar que de si les fotos em quedaven bé o no. A més, encara que no sigui una disculpa, la il·luminació de la sala de prehistòria del Museu de Manacor no és massa bona.

PD2: I us preguntareu… i per què un taller de cuina es fa dins una de les sales del Museu? Idò perquè no hi ha més lloc! Aprofit per reivindicar el que ja fa més de 10 anys que demanam NECESSITAM UNA SALA POLIVALENT PER FER ACTIVITATS EN EL MUSEU DE MANACOR. Au, reivindicació feta.

21 de novembre de 2015
MENJAR D’ÀNGEL (ANGEL FOOD CAKE)
Realment, sí que sembla un menjar d’àngel. Segons ma mare, quan la va tastar va tenir la sensació de menjar espongetes de sucre. Tenia moltes ganes de fer aquest pastís des de fa molt de temps però hi havia una cosa que em frenava bastant: no tenia el motlle adequat.

Per fer aquest pastís es necessita un motlle especial ja que no es pot posar cap tipus de greix perquè no s’enganxi a les parets, i aquesta setmana (a la fi!) vaig comprar-me el meu. El motlle original és cilíndrinc amb un forat al mig i tres potetes a la base (podeu veure’l en aquest enllaç). El meu és igual però sense les potetes.

Pel que sembla, aquest pastís va néixer a Pensilvania, lloc productor d’aquest tipus de motlles. Es diu que era un pastís elaborat pels esclaus ja que es necessitava molta força per poder pujar la quantitat de blancs d’ou que es necessita. I és que hem nascut en molt bon moment! La tecnologia està de part nostra! No em veig a mi mateixa pujant 12 blancs d’ou a mà.

Anam amb la recepta? Preparau-vos perquè hi ha algun ingredient una mica estrany. He fet un canvi en un dels ingredients perquè no el tenia (he canviat l’essència d’ametlla per la de princesa).

Ingredients:
- 12 blancs d’ou
- 1 i 1/4 tasses de sucre en pols (140 g)
- 1 tassa de farina (110 g)
- 1 i 1/2 culleretes de cremor tàrtar (15 g)
- 1 i 1/2 culereta d’extracte de vainilla
- 1/2 cullereta d’essència de princesa
- 1/4 de cullereta de sal
- 1 tassa de sucre normal (225 g)
Pas a pas:

1- Retallau un cercle de paper de forn i posau-lo en el fons del motlle. Recordau que el motlle ha d’estar ben net i sec, sense restes de greixos com oli o mantega. Encalentiu el forn a 175º-180º.

2- Posau en un bol la farina i el sucre en pols i reservau.

3- Dins del bol del robot de cuina posau els blancs d’ou (han d’estar a temperatura ambient), el cremor tàrtar, la sal, l’essència de princesa i l’extracte de vainilla. Començau a pujar els blancs d’ou a una velocitat mitjana. Quan comencin a pujar, anau afegint el sucre cullerada a cullerada sense aturar el robot. Us haurien de quedar els blancs pujats però sense arribar a fer un “merengue” molt dur.

4- Per afegir la farina i el sucre en pols, primer l’heu de tamisar i anar afegint en petites quantitats als blancs d’ou pujats. En aquesta fase ja no necessitareu el robot de cuina, si no una espàtula de silicona i anar-ho ajuntant tot mitjançat moviments envolvents.

5- Posau la pasta dins del motlle amb molta cura i allisau la superfície. Posau el motlle dins el forn uns 30-40 minuts (depèn molt del forn! recordau-ho!). Per saber si ja està, punxau amb un pal de broqueta més o manco per la meitat, i si surt eixut ja el podeu treure.

6- Tot d’una que el traieu del forn l’heu de posar cap per avall (per això les 3 potetes), com que el meu motlle no tenia les tres potetes he posat el motlle cap per avall sobre una reixeta.

7- Quan el motlle estigui més o manco fred el podeu tornar a girar i amb una espàtula desenganxau les parets del motlle i del cilindre interior. En els motlles originals, la base és desmuntable i no és necessari posar paper ja que es pot desenganxar fàcilment al final amb una espàtula. Com que el meu no ho és el paper ajuda a que es pugui desenganxar sense cap dificultat.

I ja teniu el vostre menjar d’àngel! Podeu servir-lo amb gelat de vainilla, o fraules amb nata, o xocolata desfeta… Les possibilitats són infinites! Gaudiu del que queda de cap de setmana i fins la que ve!

Salut!
15 de novembre de 2015
MUFFINS DE XOCOLATA I FRAULES
Encara record a la meva repadrina anomenar fraules a les maduixes. I és que fraula és la variant mallorquina de la paraula maduixa. A l’exposició que els Amics del Museu de Manacor tenim ara muntada a la Torre dels Enagistes tenim una sala dedicada només a les paraules, expressions, cançons… relacionades amb la cuina (encara no hi heu anat????). I hi tenim també una olla buida preparada per ser omplerta amb les aportacions que anem fent tots. Si hi anau, deixeu-hi la vostra!

Idò bé, en el moment d’escriure aquesta entrada encara som per l’hospital. I com que no és molt bona idea dur-hi segons quins tipus de postres que a mi m’encanta fer, he decidit preparar una cosa un poc més senzilla, això sí, ben gustosa.

Entre els llibres de rebosteria tenc el de “Postreadicción”, un blog molt recomanable perquè són uns artistes! A veure si algun dia em surten les coses com a ells. Doncs bé, la recepta original la trobareu en el seu llibre, jo l’he canviada una miqueta per adaptar-la als ingredient que tenia per casa ja que aquesta setmana amb tants de viatges de la feina a l’hospital per estar amb el nostre Pacient Impacient no he tengut temps d’anar a fer la compra.

La veritat és que per haver canviat els ingredients així com ho he fet no han sortit gens malament aquests muffins: més esponjosos no poden ser.

Ingredients:
- 125 gr de llet
- 5 gr de vinagre de poma (1 cullerada sopera)
- 200 gr de farina amb llevat incorporat
- 30 gr de cacau sense sucre
- 1 cullereta de llevat en pols
- 1/2 cullereta de sal
- 2 ous
- 150 gr de sucre
- 125 gr d’oli de gira-sol
- 20 fraules
Arremangau-vos!

1- En un tassó mesclau la llet i el vinagre i reservau. Sí, se us tallarà la llet, però aquí està la gràcia. No us preocupeu, ha de quedar així.

2- Mesclau la farina, el cacau, el llevat en pols i la sal i reservau.

3- Trossejau les fraules.

4- En un bol meclau els ous i el sucre. Quan estigui ben mesclat afegiu l’oli i mesclau fins que emulsioni.

5- Incorporau a aquesta darrera mescla la meitat dels sòlids (farina, cacau…) i la meitat de la llet amb vinagre. Quan estigui mesclat, però no excessivament, afegiu l’altra meitat. No ho mesclau massa, si queda cap grumoll no passa res (que no serveixi de precedent!). Afegiu les fraules trossejades. Quan vegeu que està tot més o manco uniforme, vessau-lo dins les càpsules de magdalena o de muffin, no les ompliu més de 2/3.

Forn a 155º-160º, uns 25-30 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

Esperem que la setmana que ve ja poguem ser per ca nostra, que és on millor podem estar. Salut! I que cuineu molt!

PD: Si no teniu vinagre de poma podeu posar perfectament vinagre de vi blanc o suc de llimona.

PD2: Ja sé que en aquestes dates és difícil trobar fraules fresques però en podeu trobar de congelades en molts llocs. I si trobau gerds… molt millor!
7 de novembre de 2015
LIEBSTER AWARDS
Hi ha moments en què rebre una bona notícia et fa molta il·lusió. Després de setmanes d’angoixa familiars, ahir vespre vaig rebre un missatge pel messenger del facebook. Era n’Isabel Nóbrega, una companya del curs Blogging abc que vaig fer a l’escola de na Jackie Rueda Photography. Ella, com jo, té un blog, Gata Flamenca i el que em deia al missatge és que em nominava per guanyar un Liebster Award. I què és un Liebster Award? Idò és un reconeixement entre bloggers de blogs que no són el seu. Per guanyar-lo he de respondre a una sèrie d’11 preguntes i nominar a 5 blogs novells com el meu. I sabeu què? Que me fa una il·lusió terrible!!!! Moltes gràcies Isabel! No saps en quin bon moment m’ha arribat el teu missatge!

Perquè ho entengueu, el premi no significa més que un reconeixement per part dels companys bloggaires, no representa doblers ni res de tot això. I sincerament, crec que en aquests moment és el millor que me pot passar!

L’entrevista:
- Per què decidires obrir un blog? / ¿Por qué decidiste abrir un blog?
Crec que perquè algú m’ho va suggerir i no m’ho vaig pensar massa. Tal volta m’ho hauria d’haver pensar uns minuts… hehehehehe
- Quant de temps li dediques al blog? / ¿Cuánto tiempo le dedicas al blog?
Depèn. A l’estiu, que és quan tenc vacances puc dedicar-li bastant més temps que la resta de l’any. Però cada setmana intent dedicar-li al manco mig dia, entre fer i editar les fotos, escriure l’entrada… M’agradaria dedicar-li més temps, però en no ser un blog professional tampoc no és tan necessari… i tampoc tenc massa temps!
- D’on treus la inspiració per escriure? / ¿De dónde sacas la inspiración para escribir?
Depèn de l’entrada i del moment personal en què estic.
- Ha canviat la teva vida després d’obrir el blog? / ¿Ha cambiado tu vida después de abrir el blog?
Una mica sí. No acab d’escriure l’entrada de la setmana que ja estic pensant la que ve. Durant la setmana pens en tot el que he de mester per preparar el que hagi pensat fer. I una cosa que mai de la vida hagués pensat que faria: fer cursos de fotografia! I això que durant la carrera vaig evitar totes les assignatures de fotografia que podia!
- De quina cosa t’agrada més xerrar en el blog? / ¿De qué tema te gusta hablar más en tu blog?
A part de les receptes i dels DIY, de les coses que em van passant o del que vaig pensant mentre estic dins la cuina o preparant qualsevol taller i que relacion amb ells.
- Quin és el teu blog preferit? / ¿Cuál es tu blog favorito?
Un??? Pregunta massa complicada… La següent!
- A qui et dirigeixes amb el teu blog? / ¿A quién diriges tu blog?
A ningú en concret i a tothom en general. És un blog de cuina i DIY, però amb la visió d’una persona que de cuinera té poc, i que va descobrint coses a poc a poc i les vol compartir amb qui les vulgui llegir.
- Què li diries a algú que té pensat obrir un blog i encara no ho ha fet? / ¿Qué le dirías a la gente que tiene pensado abrir un blog y que aún no lo ha hecho?
Que no hi pot perdre res. Que si en té ganes al manco ho intenti. Mai saps on és la sort!
- Com és la teva vida fora del 2.0? / ¿Cómo es tu vida fuera del mundo 2.0?
Imagin que normal, com la de tothom: despertar-me ben de matí, anar a la feina, preparar les classes, estar amb la família, els amics…
- Què opinen els amics i la família del teu blog? / ¿Qué opinan tus amigos y familia de tu blog?
I què han de dir? Són els meus principals fans, ja que no sé si en tenc massa fora dels amics! hahahaha Parlant seriosament, ells són els que m’animen quan no estic molt convençuda de si el que faig està bé, i són els primers en donar-me l’enhorabona per qualsevol petita fita que aconsegueixo.
- Una frase que t’inspiri: / Una frase que te inspira:
“Un dia sense riure és un dia perdut”, de Charles Chaplin. I és cert que hi ha dies que el que la cosa que menys fa ganes és riure, però realment l’optimisme que inspira la frase és el que més m’agrada.

I ara em toca nominar a mi…
Besades a totes! Dissabte l’entrada de la setmana, no us la perdeu!!!
5 de novembre de 2015
PANELLETS
Tots Sants, halloween o dia de los muertos. Envoltant de l’1 de novembre es celebra la mort a diferents llocs del món i de maneres molt diferents. A Mèxic, per exemple, es celebra amb molta festa i color, és una de les festes nacionals que atreuen més turistes, i no amb poca raó. L’any passat ja us vaig posar la recepta del “pan de muerto”, que per cert hauria de provar de tornar a fer a veure si em surt una mica millor.

Halloween és la festa de les bruixes, els fantasmes i els zombies per excel·lència. Així, tot mesclat. No us penseu, al principi tenia en ment fer una recepta per provar una decoració que fa temps que vull intentar, però haurà de ser més endavant. I això és perquè tornam a tenir al Pacient Impacient per l’hospital, i havia de fer alguna coseta bona de transportar. La padrina també em reclamava cosetes dolces i no podia badar massa (ja feia dues setmanes que no li duia res!). De manera que com que ja tenia unes quantes receptes mirades de panellets em vaig decidir a fer-ne i deixar les bruixes i teranyines per més endavant (no renuncio a celebrar halloween algun any!).

La recepta que vos duc és treta del blog de María Lunarillos. És una botiga-blog, de fet és on compro la majoria de productes per decorar els pastissos, i també tenen una part de blog on van penjant receptes de pastisseria. De totes les receptes que m’he mirat és la que he trobat més senzilla. En tenia una que em va passar una amiga de Capellades però fa anys que la vaig perdre (perdona Gemma!), així que aquí teniu la de na Lunarillos feta a la meva manera, si voleu l’original clicau aquí.

Ingredients:
- 25o gr de sucre
- 250 gr d’ametlla mòlta (la podeu comprar i moldre-la vosaltres, però ha de ser crua)
- ratlladura d’una llimona
- 125 gr de patata bullida
- 1 ou
- coco ratllat
- pinyons
- ametlles crues senceres
Pas a pas:

Us contaré com ho he fet jo, ja que he canviat una mica els passos de la recepta original.

1- Heu de separar el blanc del vermell de l’ou i reservar el blanc. Bateu una mica el vermell.

2- Bulliu la patata. Aixafau-la bé i deixau refredar (això és molt important si no voleu coure l’ou abans de temps!).

3- En un bol posau el sucre, l’ametlla mòlta i la ratlladura de llimona. Mesclau bé.

4- Afegiu la patata i un poc de vermell d’ou batut. Mesclau bé, i si trobau que queda una pasta massa seca afegiu-ne un poc més. Ha de quedar una pasta una mica enganxosa.

5- Separau la pasta en tres parts.

PANELLETS D’AMETLLA

Feis bolletes, no molt grosses (amb aquesta recepta us en sortiran unes 7). Posau les bolletes sobre la palangana del forn i posau una ametlla a sobre de cada una. Pintau amb el blanc d’ou que havíem reservat abans.

PANELLETS DE PINYONS

Feis igual que amb els anteriors, però abans de posar sobre el paper de forn passau-los per dins els blanc d’ou i arrebossau-los de pinyons. Podeu ajudar a aferrar-los a mà si fa falta. Pintau a sobre dels panellets amb el blanc d’ou.

PANELLETS DE COCO

A la pasta que hem reservat afegiu coco ratllat, jo n’he afegit una grapadeta, no he fet massa cas de la recepta. Procediu igual que amb els altres: feis bolletes, passau per blanc d’ou i aquesta vegada arrebossau amb el coco que us hagi sobrat.

Posau la palangana dins el forn a uns 150º-160º amb el grill posat. No poseu la palangana massa a prop del grill o se us faran massa aviat. Quan vegeu que per sobre ja han agafat color i comencen a estar torradets ja els podeu treure del forn.

Gaudiu del pont de Tots Sants si podeu!!! La setmana que ve una altre recepta, encara que no sé molt bé de què. No m’he decidit. Algun suggeriment?

PD: Procurau que la patata bullida estigui ben freda o si no coureu l’ou, i no convé.

PD2: Convé fer el panellets de coco els darrers perquè embrutareu el blanc d’ou i després haureu de tudar un altre ou per pintar els altre dos tipus de panellet (que és el que em va passar a mi per poc previsora).

PD3: Els temps de cocció depèn molt del forn. Estau atents perquè potser per minuts els coeu de més!

PD4: Amb les quantitats d’aquesta recepta a mi m’han sortit uns 7 panellets de cada classe.
30 d’octubre de 2015
L’ALIMENTACIÓ A MANACOR.
Com ja us vaig explicar la setmana passada, aquesta entrada no tendrà cap recepta, si no que serà la crònica d’un projecte en el que em fa molta il·lusió haver participat. Però la setmana que ve preparau-vos, que la cosa ve dolça!

Ahir va ser un gran dia. Ple de nervis, il·lusió i treball. Ahir, els membres de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor vàrem inaugurar la nostra darrera exposició: PARAM TAULA, HISTÒRIA DE L’ALIMENTACIÓ A MANACOR.

En aquesta exposició hem volgut mostrar l’evolució d’un aspecte de la vida dels manacorins que ens ha fet ser, en part, tal i com som avui en dia. Hem volgut ensenyar el pes que han tengut les diferents cultures que han habitat el nostre terme en la visió que en tenim avui en dia dels aliments i els costums a la taula. I tot això ho hem pogut fer gràcies a la tasca tant dels membres de l’associació com a tots els col·laboradors i personal del Museu de Manacor, que han estat pendent en tot moment de tots els detalls.

Sala de la prehistòria, època romana i època islàmica.

Sala de les paraules “corioses”, expressions, cançons i mots “coents”.

Sala de les paraules “corioses”, expressions, cançons i mots “coents”. No oblideu deixar la vostra aportació dins l’olla!

Sala de l’època medieval fins els nostres dies.

Aquesta exposició va començar fa 10 mesos, en una de les nostres reunions, que sempre feim amb “peu davall taula”. Sembla mentida, però amb la panxa plena surten les idees més bones, no trobau?

L’exposició s’articula entorn d’un eix cronològic que va des de la prehistòria manacorina, amb la informació que ens donen els jaciments del terme, fins aproximadament el segle XIX, on els pous i sitges descoberts fa una anys al centre de Manacor han tengut un paper principal.

Envoltant de l’exposició, i com és habitual, tendrem una sèrie d’activitats i xerrades:

Xerrades:
- 29 d’octubre a les 20,15h: “El vi a Mallorca a l’antiguitat”, a càrrec de l’arqueòleg Antoni Puig.
- 12 de novembre a les 20,15h: “La vaixella i alimentació en època romana”, a càrrec de la filòloga Antònia Soler.
- 26 de novembre a les 20,15h: “La taula de les rondalles”, a càrrec de la filòloga Magdalena Gelabert.
- 10 de desembre a les 20,15h: ” Cuina mallorquina de Nadal”, a càrrec de l’historiador Antoni Tugores.
Tallers:
- Per les escoles que ho sol·licitin: “Mosaics i llegums”
- 21 de novembre a les 11h: “Taller de cuina i vi romans”, a càrrec del cuiner Marcos Martínez i l’arqueòleg Albert Forés. Màxim 25 persones, inscripció prèvia, 18 euros per persona. Telèfon: 971 84 30 65.
- 19 de desembre a les 11h: “Taller familiar de Nadal”, a càrrec dels membres de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor. Inscripció prèvia, Preu per socis: 8€; preu per no socis: 10€. Telèfon: 971 84 30 65.
Visites guiades a l’exposició:
- 7 de novembre a les 17h.
- 10 de desembre a les 19h.
Com podeu veure, tenim un programa d’activitats bastant completet!

El nostre modern tinell ensenyant el luxe de la nostra vaixella.

Idò ahir vespre va arribar el moment de la inauguració. Després d’aquests 10 mesos de feina, de les corregudes, de les hores d’investigació, de les buidades de cap per aconseguir que tot empastés bé… Després de tot això… Ahir a la fi poguérem ensenyar la tasca feta. Arribaren les autoritats i començàrem l’explicació, de manera molt breu, de tota la informació visible (i no visible) del que tenim a les sales. Els visitants demanaren, participaren sobretot de la darrera sala (per saber què hi feim allà haureu de venir al Museu 😉 ), i per acabar férem una mussa a la clastra.

Imatges de diferents moments de les explicacions a les sales.

Com no podia ser d’altra manera, tal com començàrem l’exposició, l’acabàrem, amb “peu davall taula”. Com pot ser millor?

Fins la setmana que ve! Salut!!!
25 d’octubre de 2015
ROTLLOS DE CANYELLA (CINNAMON ROLLS)
Aquesta setmana no ha estat de les fàcils. Molta feina, reunions l’horabaixa, queda una setmana per inaugurar l’exposició (la setmana que ve us ho contaré tot)… i tot això amb un familiar a l’hospital.

I sabeu què? Idò resulta que l’hospital no té cap “Estrella Michelín”. No, no en té cap. Curiós, no? Per això, ahir que era divendres, vaig aprofitar el capvespre per cuinar alguna coseta que no patís massa el transport i aguantés uns dies. Així el nostre pacient impacient podrà menjar alguna coseta que no sigui d’hospital.

Mirant els llibres de reposteria que tenc per casa vaig acabar consultant un dels habituals, el de na Bea Roque El rincón de Bea: delicias para compartir. Vaig trobar aquests cinnamon rolls o rotllos de canyella. No sé explicar molt bé què són: crec que bàsicament es podrien definir per uns rotllets de pasta dolça (contundents, això sí) amb un glacejat de sucre per sobre.

Resulta que no tenia tots els ingredients que demanava, per tant l’he adaptada una mica al que tenia per casa. A la recepta us posaré els ingredients originals i al costat els que jo he canviat, per si us pot servir. Anem amb la recepta.

Ingredients:

Per la pasta:
- 850 gr de farina (potser haureu d’afegir alguns grams més)
- 2,5 culleretes de llevat en pols
- 125 gr de sucre
- 2 culleretes de sal
- 1 cullereta de nou moscada en pols
- 250 ml de llet tèbia
- 3 ous i un vermell d’ou per pinzellar
- 1 cullereta d’extracte de taronja o pell ratllada de taronja (aquí he fet servir essència de flor de taronger, es ven a tots els supermercats)
- 125 gr de mantega fusa
Pel farcit:
- 90 gr de sucre
- 2 culleretes de canyella en pols
- 60 gr de mantega fusa
Pel glacejat:
- 100 gr de sucre en pols
- 1 cullerada de llet (jo n’he posades dues)
- 1/2 cullereta de pasta de vainilla (jo n’he posada una de sencera de xarop d’auró)
Extres:
- Sucre granulat (això no estava a la recepta)
Anem amb la preparació:

Per la pasta:

Mesclau tots els ingredients secs per una part i els humits per una altra. Mesclau-ho després tot junt en un bol fins aconseguir que la pasta no s’enganxi a les parets del recipient, aquí entraran en joc els grams de farina de més. Una vegada arribat a aquest punt, deixau-ho tovar una estona (jo no ho vaig fer, i no hagués anat malament, però tampoc no va ser un desastre).

Mentre tova podeu preparar el farcit. Aquí sí que ho he fet a la meva manera: he mesclat tots els ingredient junts en un bol petit. Reservau.

En haver tovat, separau la pasta en dues parts. Feis una bolla amb la primera de les parts i esteneu-la bé sobre la superfície de treball. Amb un pinzell de cuina repartiu el farciment per sobre. Tallau tires de pasta i enrotllau-les, amb el farciment cap endins. Deixau els rotlles sobre paper de forn amb una distància prudent uns dels altres. Pinzellau per sobre amb el vermell d’ou batut. Posau-lo al forn prèviament encalentit a 200º, uns 20-25 minuts.

Mentre es cou podeu preparar el glacejat. Mesclau tots els ingredients fins a formar una pasta fineta, amb la consistència de cola de fuster.

Un cop hageu tret els rotlles del forn, i encara en calent, repartiu el glacejat per sobre fent fils amb una cullereta. Per sobre, i opcionalment, hi podeu posar altres ingredients sòlids, jo hi he posat sucre granulat.

M’han quedat uns rotllets petits i alts, i potser no és la forma que haurien de tenir exactament. Però són bons, i crec que seran del gust dels seus tastadors.

La setmana que ve no hi haurà una recepta realment, però crec que us crearà “talent” d’una altre gana, la gana de saber. Ens veim la setmana que ve!
17 d’octubre de 2015
PIRULETES SALADES
Els que seguiu aquest blog notareu algun canvi i els que no… benvinguts a DE COLORS I SUCRE!

A mitjans d’agost vaig rebre un missatge per facebook. Era en Miquel Ferrer, i me va explicar que la revista Cent per Cent volia treure la seva versió digital. Com a membre de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor em demanava si ens feia ganes col·laborar amb la revista. I és clar que ens va fer ganes! I després em va demanar a mi si me feia ganes ser el SUPLEMENT de la revista. Sincerament, això de suplement em recordava a tota la parafernàlia que duen els diaris els diumenges i em va fer molta gràcia. També vaig dir que sí. Però vaig dir que sí per unes quantes raons: m’agrada la revista Cent per Cent, des de fa anys és un referent de la premsa local en català; podia seguir amb el meu blog, tal com jo el volia (ara una mica millorat, no hi ha com tenir dissenyadors a l’abast); i sobretot, em donaven total llibertat per fer i desfer amb ell, publicar el que volgués i quan volgués, cosa que he fet des que el vaig començar ara fa poc més d’un any.

La cosa és que des d’aquest dijous ja form part de la família del Cent per Cent i esper que els que em conegueu a partir d’ara us agradi el que faig. Ja us avís que no som cuinera ni pastissera, i que l’únic que faig en el blog és escriure les meves experiències dins la cuina, algunes millors i d’altres no tan bones. De tot se n’aprèn!

Aquesta setmana no tenc molt de temps per fer una recepta molt complicada, i com que varen sobrar coses de la festa de mon pare (mirau l’entrada anterior), he decidit aprofitar-los. Us vénen de gust unes piruletes salades?

Ingredients:
- 2 paquets de pasta de fulls (millor que no siguin de pastisseria perquè s’estufen massa)
- sobrassada / mel / sucre
- botifarró /ceba caramel·itzada*
- formatge semicurat /confitura de figa (o de tomàtigues cherry, o d’albercoc…)
- 1 ou
- pals de gelat (opcional, podeu fer el mateix sense els pals, versió pastisset)
Anem pas a pas:

1- Primer prepararem la ceba caramel·litzada amb 340 gr de ceba tallada en juliana, 50 gr de mantega, 30 gr de caramel líquid, 1/2 cullereta de sal i un polsim de pebre bo. Posam la mantega i la ceba en una pella i anam sofregint la ceba fins que estigui fluixeta. En aquest moment afegim el caramel, la sal i el pebre bo. Ho hem de coure fins que hagi caramel·litzat. Queda de color daurat, a les fotos en teniu mostra.

2- Estenem la pasta de fulls sobre la superfície de treball i tallam amb un talla-pastes les formes que més ens agradin. Millor que siguin simples perquè dins el forn s’estufaran i perdran bastant.

3- Posam una de les formes de base sobre la placa folrada de paper de forn o planxes de silicona. Posam en el centre el pal de gelat, i a sobre hi posam les combinacions anteriors:
- Sobrassada, mel i sucre (les rodones)
- Botifarró amb ceba caramel·litzada (les quadrades)
- Formatge semi curat amb confitura de figa (amb forma de cor)
4- Tapam cada piruleta amb la mateixa forma amb uns tallets per a que surti la humitat, pressionam els costats amb una forqueta per a què no ens surti el farcit i pintam amb l’ou batut.

Posam el forn a uns 170º-180º uns 12 minuts (cada forn és un món, vigilau-lo). En estar la pasta de fulls un poc dauradeta ja podeu treure les piruletes del forn. I a menjar!

Esper que aquesta primera recepta en el nou blog us vengui de gust! Salut!

PD: Totes les entrades anteriors a aquesta no haguessin estat possibles sense el recolzament moral de la família i amics, que han hagut de “patir” haver de fer de tastadors de tot el que vaig fent a la cuina. I sobretot, d’en Jordi J. Parera, que m’ha ajudat moltíssim a l’hora de manejar l’anterior programa del blog (potser això de la pastisseria me vagi un poc bé, però la informàtica… això ja és una altre història) i d’en Joan Estelrich, que ha tengut la paciència de corregir les faltes que vaig fent en les entrades. Moltes gràcies!!! A partir d’ara serà en Miquel Ferrer qui haurà d’aguantar la meva poca traça amb la informàtica 😉

PD2: Us sobrarà ceba caramel·litzada, però com a acompanyament de carns torrades és boníssima! No la tudeu!
11 d’octubre de 2015