De Colors i Sucre

Autor: decolorsisucre

  • BAKLAVA

    BAKLAVA

    A vegades tenc molt bones idees. Idees realment molt i molt bones. Però no solen coincidir amb el moment més idoni per a dur-les a terme. Segur que us ha passat.

    Ja us en vaig parlar fa un temps, crec que a principis d’estiu. Vaig apuntar-me a un curs de La Tallerería. En aquesta escola fan cursos on line de pastisseria sobretot. I al que em feia més ganes inscriure’m era el de rebosteria àrab. A més, després de conèixer en persona a la que seria la meva professora en un curs presencial de macarons ho vaig tenir encara molt més clar. Havia de ser aquell curs i aquella professora. El que va passar però va ser que no vaig tenir temps de practicar totes les receptes. Quina ràbia fa tenir la oportunitat però no disposar del temps necessari.

    I és que ja fa un temps, vaig anar a la presentació dels resultats d’un curset de llibres d’artista que va fer el Museu de Manacor en el Molí d’en Fraret. Va resultar que la majoria de gent que estava inscrita eren dones de procedència magribina que tenien tota la intenció de mesclar-se amb la gent d’aquí, i res millor que fer-ho en coses culturals. Idò aquest mateix dia cada un dels participants en el curset va dur alguna cosa per fer una mica de festeta i convidar als que havíem anat a badar una estona. No us puc dir amb paraules com era de bo tot el que varen dur. Espectacular! Aquell mateix dia ens varen anunciar que entre elles hi havia les futures presidenta i vicepresidenta de la futura Associació de Dones per la Igualtat i la Integració.

    No cal dir que el dia de la presentació de l’associació el festival de dolços va ser espectacular de bon de veres. Ara enteneu perquè no podia deixar perdre la oportunitat de fer el curset a La Tallereria, no?

    La part dolenta és que tots els cursets fan moltes ganes, i ara mateix no tenc gaire temps per practicar les receptes. I és que hi ha un altre curs que ja tenc ullat, amb el gran mestre Luis Olmedo! És un curs de dolços tradicionals de Nadal. Podeu entendre ara com és que les meves idees a vegades no arriben en el moment oportú? En fi, aquí teniu una de les receptes que més he practicat i tothom (i quan dic tothom és tothom) ha al·lucinat quan l’ha tastada, la baklava! Tan senzilla, tan dolça, tan… tan… exquisida… aquí teniu la recepta tal i com ens la varen ensenyar. Si voleu descobrir més receptes crec que ho paga que us apunteu al curs. Tendreu una professora fantàstica i, en el meu cas, uns companys ganials. Això sí, podeu engreixar varis quilos durant el curs… 😉 

    Ingredients:

    Per la baklava

    • 1 paquet de pasta filo
    • 100 g de mantega clarificada
    • 75 g de festucs
    • 75 g d’ametlla
    • 25 g de sucre
    • 1 cullereta de canyella

    Per l’almívar de canyella i taronja

    • 250 g de sucre
    • 1 tassó d’aigua
    • 1 cullereta de canyella
    • 2 claus (jo no els pos)
    • 1 cullereta de suc de llimona
    • 1 trosset de pell de taronja
    • 1 cullereta d’aigua de flor de taronger

    Pas a pas:

    1- Començarem preparant la mantega clarificada. Baldament la recepta digui que s’han de menester 100 g, jo en prepar un poquet més, i pràcticament la faig servir tota. Posam 250 g de mantega trossejada en un perol al foc i així com vegeu que la mantega es va fonent veureu que va deixant anar una escuma. Amb una cullera anam treient tota aquesta escuma, de manera que al final tenguem la mantega ben clareta. Reservam.

    2- Preparam el farcit de la baklava triturant els festucs i les ametlles però que no sigui de manera molt fina, que quedin trossos que es puguin notar. Els afegim el sucre i la canyella, mesclam i reservam.

    3- Preparam la pasta filo. Per això obrim el paquet i dividim les fulles en tres caramulls (mai, mai, mai deixeu la pasta filo sense tapar, si pot ser amb un drap una mica humidet molt millor). El motlle que jo faig servir fa la meitat de la mida dels fulls de pasta filo, per tant jo les pos doblegades per la meitat. Posam mantega clarificada en el fons del motlle i en els costats. Agafam una fulla, la doblegam per la meitat i la posam en el fons del motlle. Amb un pinzell de silicona posam mantega per sobre de tota la pasta filo. Agafam un altre full, el doblegam, el posam a sobre de l’altre i el pintam amb la mantega, i així fins que acabem de posar tots els fulls del primer caramull.

    4- Escampam la meitat de la mescla de fruites seques per sobre de la pasta filo i tornam a fer el mateix que en el pas 3 amb el segon caramull de pasta filo. Quan hagem acabat posam la resta de mescla de fruites seques i tornam a repetir el pas 3 amb el tercer caramull de pasta filo. Acabam pintant amb mantega la superfície de la baklava.

    5- Ara ve el més complicat (al manco per mi), hem de tallar la baklava abans de ficar-la al forn. El disseny més comú és el que veis a les fotos, en forma de diamant. Però si voleu provar dissenys més complicats ho podeu fer. Això sí, primer provau aquest ja que veureu que el primer cop ja tendreu molta feina. Per fer-ho agafau un ganivet que talli molt bé.

    6- Forn a 175º-180º, fins que vegem que la superfície està bastant dauradeta.

    7- Mentre tenim la baklava en el forn prepararem l’almívar. Posam tots els ingredients, excepte l’aigua de flor de taronger en un perol i ho tenim fins que arribi a 108º. Un cop hi arribi retiram tot d’una del foc i afegim l’aigua de flor de taronger. Reservam.

    8- Quan poguem treure la baklava del forn escampam l’almívar per sobre. Jo ho faig amb un pinzell de silicona. En aquest punt siau generosos, ho agraireu. Per decorar, aprofitant que l’almívar enganxa molt, podeu posar festucs triturats per sobre, o treure-la a taula sense decorar. No necessita res més en absolut!

    No perdeu mai l’oportunitat d’aprendre coses noves, inclús sortint de la vostra zona de confort. La por que pogueu tenir sempre és molt menor a les alegries que tendreu quan conegueu gent nova i coses noves.

    Ens veim la setmana que ve! Besades!!!

    PD: L’aigua de flor de taronger podeu trobar-la molt econòmica en qualsevol botiga halal. La pasta filo és una mica més complicada de localitzar, jo la compr  Hiper Centro a Manacor (o a Porto Cristo), no l’he trobada enlloc més.

  • PASTÍS DE PASTANAGA

    PASTÍS DE PASTANAGA

    És curiós, tothom fa aquest tipus de coca però no havia tengut mai les ganes de fer-la fins ara. És que era dir “pastís de pastanaga” i… que no, que no en tenia ganes. L’havia tastada i tampoc m’emocionava. No sé, prejudicis supòs.

    Però va! Un dia et trobes dins la cuina amb tots els ingredients, una recepta de la que creus que et pots fiar, i les ganes de fer-la. Quan s’ajunta tot no pots perdre el tren.

    Vaig mirar molts de blocs, llibres, i finalment vaig decidir provar la recepta de Maria Lunarillos. Està pensada per fer-la en motlles de 20 cm de diàmetre però jo la vaig fer en uns de 18 cm, de manera que va quedar amb una mica més d’altura. Però l’excusa va ser sobretot tornar a provar les boquilles ruses, aquesta vegada amb una crema de formatge.

    I us puc dir que no és molt més complicada de fer anar amb aquesta crema que amb una buttercream, però sí que es nota que la crema no és tan fluida. Les boquilles russes són unes boquilles amb uns forats especials que fan que el dibuix que surt d’elles és el de diferents flors en 3 dimensions. Amb una buttercream de colors queda genial, però crec que en aquesta ocasió la crema de formatge no va quedar tan malament. És una manera ràpida de decorar els pastissos. I a més el color blanc que va quedar era espectacular.

    Recepta de Maria Lunarillos, excepte les proporcions de la crema de formatge.

    Ingredients:

    Per la coca

    • 350 g de pastanaga ratllada
    • 250 g de farina integral
    • 4 ous
    • 150 g de sucre morè
    • 120 g de sucre blanc
    • 250 ml d’oli d’oliva (jo vaig utilitzar oli de girasol)
    • 1 de cullereta de canyella
    • 1/2 de cullereta de sal
    • 1/4 de cullereta de nou moscada
    • 2 i 1/2 culleretes de llevat

    Per la cobertura i el farcit

    • 1000 g de formatge crema (a la recepta de Maria Lunarillos utilitzen formatge tipus Philadelphia, jo vaig utilitzar mascarpone)
    • 120 g de sucre en pols

     

    Pas a pas:

    1- Ratllam les pastanagues pelades fins a tenir el pes que necessitam i reservam.

    2- En un bol posam la farina integral, el llevat, la sal i les espècies. Mesclam i reservam.

    3- En un bol amb batedora de varetes posam els ous amb el sucre morè i el sucre blanc. Batem un poc fins que sigui una mescla homogènia i afegim la farina.

    4- Quan la pasta torni a ser homogènia afegim la pastanaga ratllada i després l’oli molt a poc a poc, com quan feim maionesa, en un fil. Tot això sense deixar de batre.

    5- Jo vaig posar la pasta en dos motlles de 18 cm, podeu fer-ho en uns de més amples, el resultat serà el mateix. Posau el forn a 180º durant 45 minuts aproximadament, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

    6- Un cop estiguin fetes les coques, les podem treure del motlle i deixar refredar. És millor deixar-les reposar per a què agafin cos. Si pot ser tota una nit molt millor, és una coca fràgil i es pot rompre fàcilment.

    7- Preparam la crema de formatge posant el formatge a temperatura ambient amb el sucre en pols i batem fins que estigui tot ben integrat.

    8- Pel muntatge tallam les dues coques per la meitat per a què ens quedin 4 pisos. Posam una de les coques de base i un poc de la crema de formatge, una coca i formatge, així fins a la darrera coca. Posam més crema per sobre i un poc pels costats, a l’estil de les seminaked cakes. Posam la resta de crema en una màniga pastissera amb una boquilla russa i feim la decoració de la part superior.

    I no badeu! Que s’acaba!

    La setmana que ve… una recepta internacional. Què us sembla? Els que l’heu tastada sabeu que és bona… i fins aquí puc llegir com deien per la tele.

    Besades!

  • ORELLANES

    ORELLANES

    Unes quantes vegades us he explicat la importància que han tengut els meus padrins per mi. Sobretot el meu padrí Joan, que sempre va tenir una gran curiositat per la cuina. Quan es va jubilar es va apuntar a tots els cursets de cuina que feien a les aules de la 3a edat de Manacor. Ma mare fa poc em va donar una carpeta plena de les fotocòpies que els donaven de les receptes que practicaven. Algunes em varen sorprendre per la seva complexitat, i d’altres eren bastant més casolanes.

    A part d’això li agradava molt recopilar receptes d’altra gent. Demanava receptes que li agradaven a les veïnades i les practicava. Quan era nina no sé com no vaig tornar diabètica, perquè vaig menjar més sucre… i així i tot una bufada de vent m’hagués enduit.

    Una de les que més record és aquesta. A Porto Cristo sempre hem tengut uns veinats que han estat pràcticament família i la padrina Parra, que ara tendria molt més de 100 anys, era la guardiana d’aquesta recepta. Evidentment el meu padrí li va demanar i de llavors ençà a ca nostra sempre s’ha fet aquesta, i d’aquesta manera.

    Ingredients:

    • 1 ou
    • 100 g de saïm
    • 100 g de sucre
    • 1 tassó (de vi) de llet
    • farina (la meitat de normal i la meitat de força)

    Pas a pas:

    1- Mesclam l’ou, el saïm (l’haurem tret de la gelera, si li tenim, per a què no sigui dur), la llet i el sucre.

    2- Anam afegint la mescla de farines fins a aconseguir una massa compacte. És important perquè l’haurem d’aprimar.

    3- Un cop feta la pasta i reposada anam agafant trossets de pasta i els anam aprimant fins a deixar-los molt i molt fins.

    4- Posam 3 dits d’oli a encalentir i hi anam posant les orellanes a dins quan l’oli estigui molt calent. Veurem que bufen tot d’una. Hem d’anar molt en compte que no se’ns cremin.

    5- Un cop cuites les treiem de l’oli i les deixam degotar damunt paper de cuina.

    6- Quan estiguin fredes les espolsam amb sucre en pols.

    A casa sempre l’hem fet d’aquesta manera, però sé que hi ha famílies que les fan aprimant la pasta i després tallant-la amb formes geomètriques amb un ganivet. Tot va a gusts, a mi m’agrada més de la manera com ho feia el meu padrí, i que ell havia après de la padrina Parra.

    Ens veim la setmana que ve?

    Besades!

  • CARPETA FOLRADA AMB PATCHWORK

    CARPETA FOLRADA AMB PATCHWORK

    Ai… com passa el temps! La meva nebodeta ja té dos anys! Sí, sí… dos anys. I enguany ha començat a escoleta. Fins ara ho havia duit molt bé. Però crec que aquests darrers dies ha agafat conciència de que queda tota sola en un lloc, sense ningú de la família i rodejada de nins que encara no coneix massa.

    I això que ella normalment es fa molt amb la gent. De seguida agafa confiança. Però és clar, fins ara el tracte que ha tengut amb la gent ha estat amb la més propera. I això de veure que els papis la deixen en una classe amb altres nins… En fi, que ho superarà igual que ho hem fet tots, i segurament molt més aviat del que ens esperam perquè és més viva que una centella i espavilada com ella tota sola.

    A l’escoleta els han demanat una sèrie de material que en la seva gran majoria ha estat fàcil d’aconseguir. Una de les coses però, no ens ha agradat massa ni als seus pares ni a mi.

    Resulta que enguany li ha tocat ser de la classe de les balenes, i una de les coses que varen demanar era una carpeta de dues anelles apaïsada. Quan la vaig anar a cercar  l’única que vaig trobar va ser una carpeta de color marró. Marró lleig. I clar, no va quedar més remei que tunejar-la. Voleu saber com? Idò així.

     

    Material:

    • Teles de patchwork (les que ens agradi més pel nostre disseny)
    • Fils Dàlia de colors i agulla
    • Llapis
    • Paper termoadhesiu de doble cara per a patchwork

     

    Pas a pas:

    1- Primer de tot, mesuram la carpeta. Sobre la tela mesuram les mides de la carpeta i afegim 1,5 cm a dalt i a baix per fer el doblec, i uns 10 cm als costats per poder fer les butxaques per inserir la carpeta. Podeu veure a la imatge l’espai que vaig deixar. En podeu deixar més o manco, depenent de com volgueu que quedi per dins o de la quantitat de tela que tengueu.

    2- Repuntam el doblec al llarg de tot el perímetre de la tela.

    3- Tornam a presentar la tela sobre la carpeta i senyam la distància que haurem de cosir per fer les butxaques. Cosim a punt de trau o punt amagat de manera que ens quedi ben ajustat.

    4- Un cop tenim la base feta ja només ens queda aplicar el motiu que volguem. En aquest cas la balena! Per això necessitarem paper termoadhesiu de doble cara. Jo vaig utilitzar la plantilla de la balena que hi havia a la pàgina de Atelier-cherry, però podeu utilitzar-ne qualsevol altra.

    5- Marcam la plantilla per la part del paper que enganxa amb llapis deixant un mil·límetre o dos de marge i la retallam. Pensau també que el disseny que marquem ara, quan ho enganxem a la tela ens quedarà a l’inrevés. Planxam la plantilla retallada a sobre de la tela que haguem triat i retallam la tela.

    6- Retiram el paper protector del paper termoadhesiu i aplicam el motiu sobre la portada del quadern amb la planxa. Cosim el perímetre del motiu, amb fil Dàlia, amb punt de trau. Repetim el procés amb totes les parts del nostre motiu. Abans de tot però, planificam les diferents parts. És a dir, sempre hem d’aplicar primer el motiu que faci de base, i llavors totes les altres parts, acabant amb la que està per sobre de totes les demés.

    7- Quan haguem acabat d’aplicar totes les parts del motiu podem afegir detalls brodats. E aquest cas he afegit la boca i l’ull.

    I així na Maria ja té una carpeta xulíssima per el seu primer any d’escoleta! Tenc pensat que en acabar el curs, retallaré la portada de la carpeta i l’emmarcaré, així tendrà un record del seu primer any. Què us sembla?

    La setmana que ve tendreu una recepta centenària en el blog, us ve de gust?

    Besades!

  • PASTÍS DE PINYA

    PASTÍS DE PINYA

    M’haureu de perdonar les fotos tan xereques d’aquesta entrada. La càmera (i la madona de la càmera) encara tenen posat el xip de les vacances i no es recorden de com fer unes fotos una mica decents. Així i tot crec que es poden veure suficientment bé com perquè us faceu una idea de com és aquest pastís.

    El dia que vaig fer aquestes fotos vaig rompre sense voler una cullereta de Greengate. Un drama en tota regla. Greengate és una de les marques que més m’agraden de props per fer fotos de gastronomia. Si clicau sobre el nom anireu a la seva pàgina web i ho entendreu tot. Malauradament no és d’allò més barat. Però la qualitat és el que té. Tenc molt poquetes peces, i totes són culleretes, són tan mones!

    I és que d’ençà que vaig començar el blog m’he anat interessant més sobre tot això que en aquest món s’anomenen “props”, que no són més que el nom que es dóna a tots aquells element que ajuden a que les fotos dels plats tenguin millor aspecte. I tot té truc! Us en contaré un: aquest posador de pastissos que veieu en les fotos no és un posador de pastissos. El peu és un canelobre d’Ikea, i el que hi ha a sobre és un plat. Després de la foto ho puc desmuntar i posar-ho sobre la taula per servir sense haver de fer malabarismes a l’hora de tallar. Què us sembla?

    I ja us deix amb la recepta, que en aquesta ocasió és una adaptació d’una recepta de cupcakes tropicals del col·leccionable “Pastelería Creativa” de Planeta de Agostini. He canviat el greix i una mica les proporcions de la fruita i les espècies per adaptar-ho al meu gust, a més d’afegir la merenga i el xarop, que no estaven en la recepta original, però crec que li queden… mmmmm…

    Ingredients:

    Per la coca

    • 185 g d’oli de girasol
    • 220 g de sucre
    • 4 ous de talla M
    • 300 g de farina
    • 2 culleretes de llevat en pols
    • 1 polsim de canyella
    • 235 ml de llet
    • 3 i 1/2 rodanxes de pinya en el seu suc

    Per la merenga

    • 4 blancs d’ou
    • 220 g de sucre
    • 1/2 rodanxa de pinya

    Pel xarop

    • El suc de la pinya de la llauna
    • El mateix pès del suc en sucre morè

     

    Pas a pas

    1- Començam preparant la coca mesclant en un bol el sucre amb l’oli. Després anam afegint els ous un a un fins a tenir-ho tot ben integrat.

    2- En un bol a part posam la farina, el llevat i la canyella i reservam. Mesuram la llet i reservam.

    3- Trituram la pinya i reservam. Jo vaig deixar algun tros una miqueta gros, però no massa.

    4- Afegim una part de la farina a la mescla dels ous i després una part de la llet. Anam alternant una cosa i l’altra fins haver-ho agregat tot.

    5- Per últim afegim la pinya i integram amb una espàtula.

    6- Vessam la pasta en els motlles ben untats i ho posam al forn a 175º-180º fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net. No vaig pensar a cronometrar el temps, però sí que record que va costar una mica de coure. Vaig separar la pasta en dos motlles de 18 cm de diàmetre i varen estar més de mitja hora a coure’s.

    7- Mentre deixam refredar la coca podem anar preparant la merenga francesa. Per això necessitarem una batedora de varetes i una mica de paciència.

    8- Posarem els blancs d’ou en un bol i començarem a pujar els blancs. Quan comencin a fer escuma anirem afegint el sucre cullerada a cullerada fins a tenir una merenga ben ferma. Per acabar, triturarem la mitja rodanxa de pinya i l’afegirem a la merenga amb una espàtula amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar la merenga.

    9- A part, posam en una olleta el sucre morè i el suc de pinya i ho encalentim fins arribar a 108º. Després ho podem retirar del foc i esperar que refredi una mica.

    10- Per acabar, posam la merenga en una màniga pastissera amb una boquilla grossa. Presentam a sobre d’un plat una de les dues coques i posam una part de la merenga i a sobre un poc del xarop (això va a gusts, si us agrada n’hi podeu posar a voler!). Posam l’altre coca i repetim el d’abans. La part del centre no té perquè quedar-vos perfecte, ja que la segona coca l’esclafarà. Però la part de dalt convé que ens quedi una mica ordenat, perquè ens agradarà més l’aspecte final.

    11- Per acabar posam més xarop de pinya per sobre de tot el pastís, i si regalima… que regalimi!

    Bon profit!

    Ens veim la setmana que ve!

    Besades!

  • CONFITURA DE FIGUES

    CONFITURA DE FIGUES

    Hola a tots! Com han anat aquestes vacances? I la rentrée? A mi, mentre comenci a refrescar ja em va bé. No suport la calor que ha fet durant l’estiu. Nits sense dormir, sensació d’ofec en les hores en què el sol està més alt, suor… Naaaaaa… Que no som d’estiu vaja.

    Així i tot sí que hi ha una cosa que no m’agrada de l’estiu, si no que m’encanta: la fruita. I és una llàstima que no en pugui menjar tanta com voldria. Síndria, meló, prunes, albercocs, reïm, figues… Poques coses hi ha que m’agradin més que una llesca de pa, un tros de formatge i un grapat de raïm. I qui no ho hagi provat que ho faci! Menjar de déus de l’Olimp! El déu Bacus estaria d’acord amb jo, però amb el raïm en versió suc 😉 .

    I com que és impossible menjar tota la fruita que dóna l’arbre, n’aprofit per fer confitura. Els darrers dies d’agost moltes cases manacorines aprofiten per fer salsa de tomàtiga, empotar diferents verdures o fer conserva de fruita. Amb les figues tenim diferents opcions: menjar-les fresques, recent agafades de l’arbre; assecar-les i conservar-les empotades; o fer-ne confitura. Ja fa anys que en faig, d’ençà que en un dinar una tia meva va dur de tapa trossets de pa amb formatge de cabra i rodanxes de figues fresques per sobre. Em va encantar! Però clar, de figues només n’hi ha durant una temporada curta durant l’any. Com fer-ho per poder gaudir de tal delícia tot l’any? Idò fer-ne confitura.

    Plini el Vell, a principis de la nostra era, ja anomenava diferents maneres de conservar fruites, sobretot cuites amb mel. No vol dir que abans no es fessin conserves, però ell és dels primers que ho posa per escrit. Hauriem d’esperar fins el segle X, quasi l’XI en què els àrabs varen introduir el conreu del sucre a Europa. A l’Edat Mitjana era comú, en les classes benestants (o en alguns malalts) el consum de confits fets amb fruita i sucre. D’especial rellevància és el “Llibre de totes maneres de confits“, que us podeu baixar en format pdf clicant a sobre del títol. En ell es detallen alguns dels dolços que es feien a Catalunya durant l’Edat Mitjana. N’hi ha un que tenc moltes ganes de fer però no trob l’ingredient principal, el poncem (si algú en troba que m’avisi!).

    Amb la colonització d’Amèrica, la producció de sucre va passar al Nou Continent, i noves classes de fruites varen arribar aquí.

    Anem amb la recepta!

    Ingredients:

    • 1200 g de figues netes
    • 700 g de sucre
    • la pel d’una llimona
    • un tassó d’aigua (uns 125 ml)

    Pas a pas:

    1- Feim ben netes les figues i els treim qualsevol part que no sigui bona o estigui tocada. NO les peleu.

    2- Posam les figues en una greixonera i les tapam amb el sucre. l’aigua i hi posam la pell de llimona.

    3- Ho posam tot al foc i ho coem remenant de tant en tant a foc mitjà. Quan vegem que la confitura comença a espessir-se ho podem treure del foc, més o manco és cap als 40 minuts de bullir.

    4- Si no l’heu de consumir de seguida i la voleu per conservar durant una temporada llarga, posau la confitura encara ben calenta en pots de vidre, tapau-los i girau-los cap per avall. Deixau-los així fins que estiguin ben freds. D’aquesta manera no heu de bullir els pots per esterilitzar-los. Assegurau-vos d’haver-ho fet bé pitjant amb un dit la tapadora del pot quan estiguin ben fred, si ho heu fet bé la tapadora no s’ha de moure gens. Si no, la tapadora farà un soroll metàl·lic en tocar-la, que voldrà dir que dins el pot hi ha aire. Aquests pots són els que haureu de consumir més prest que els altres.

    Ja només us quedarà etiquetar el vostre arsenal dolç. Per això, en aquesta primera entrada de la tornada a la normalitat us faré un petit present. Al final del post teniu un pdf en format Din-A4 amb etiquetes per a què les pogueu enganxar en els vostres pots. Només heu de clicar a sobre on diu “etiquetes figa” i s’obrirà el document. Esper que us agradin i us siguin d’utilitat!

    Ens retrobarem per aquí la setmana que ve?

    Besades a tots!

    PD: Aquesta només és una recepta. A mi em surt bé amb aquestes proporcions. La llimona, a més de conservar la fruita actua com a gelificant, si voleu posar un poc del seu suc no fareu res mal fet, al contrari.

    PD2: EL sucre últimament no està molt ben vist, però és precisament el que fa que la fruita es conservi. Si en posau menys de la meitat del pès de la fruita serà igual de bona, però no es conservarà un període molt perllongat de temps. Les padrines i padrins antigament bullien fins a tres vegades o més la confitura per assegurar-se que el sucre feia la seva feina i tendrien confitura durant tot l’any,  a més de fer una proporció 1:1 de fruita i sucre.

    etiquetes figa

  • MESKOUTA

    MESKOUTA

    Vacances!!! Sí!!! Ja estic de vacances, el que no significa que no tengui feines, això mai. Però bé, em puc aixecar un poc més tard que de costum i puc anar un poc al meu ritme. Potser pugui tornar a dur el blog una mica més al dia ja que aquest darrer mes pràcticament l’he tengut abandonat. I em sap greu, però no es pot estar a moltes coses a l’hora.

    I és que aquest darrer mes he estat fent moltes coses a l’hora com per exemple acabar tooootes les feines de l’IES (que no són poques) per poder anar de vacances sense mals de caps o fer un curs online de rebosteria àrab.

    I aquesta darrera “feina” ha estat a la vegada fantàstica i terrible. Fantàstica perquè els aromes de la meva cuina eren… uf… no us ho podeu imaginar. Però també terrible, perquè justament les setmanes del curs varen ser les de l’onada de calor i les de més feina a l’institut. Podeu imaginar que encendre el forn no era plat de bon gust, però així i tot ho vaig fer i en varen sortir meravelles!

    Batbout, galletes ma’amoul i ghribas.
    Khaliat al nahal, basbousa, barazek i baklava de pistatxos.

    En aquestes imatges podeu veure el que vaig poder cuinar. Falten unes quantes receptes per practicar, però amb el temps les aniré fent. I la darrera que he fet és la que teniu en aquesta entrada. I me direu: “si sembla una coca normal”. Idò sí, és una coca “normal”, però mai se m’hagués acudit posar els ingredients en les mesures que du aquest. De tot d’una les vaig trobar excessives, però no ho han estat gens. Va sortir una coca esponjosa i molt aromàtica… i alta! La meskouta és una coca d’origen argelí, i segons la professora del curs, na Belén, ve a ser la primera lliçó de rebosteria que reben allà. Traduïda a les nostres costums vendria a ser la coca de iogurt, que és amb la que la majoria hem començat. Anam amb la recepta?

    Ingredients:

    • 250 g farina
    • 5 ous XL (és molt important que siguin d’aquesta mida)
    • 160 g de sucre
    • 160 g d’oli de girasol
    • 1 cullerada sopera de vainilla
    • 1 sobre de llevat en pols (tipus Royal)
    • 1 pessic de sal
    • El suc i la pell ratllada d’una llimona.

    Pas a pas:

    1- Pesau la farina i afegiu la sal i el llevat i reservau.

    2- Separau els vermells i els blancs dels ous. Reservau els blancs.

    3- Blanquejau els vermells, i quan ja comencin a estar afegiu el sucre.

    4- Quan ja estiguin pujats els vermells afegiu el suc i la pell ratllada de la llimona, la vainilla i l’oli. Afegiu també els ingredients secs que havíe reservat al principi. Queda una pasta molt espessa, és com a de quedar.

    5- En un bol net pujam els blancs fins que estiguin ben fermes. Afegim aquesta merenga a la mescla anterior anant en compte de no baixar-los massa.

    6- Perquè quedés així d’alt he utilitzat un motlle de 18 cm de diàmetre que he folrat de paper de forn fent que sobresortís uns 10 cm, així ha pujat per sobre del límit del motlle però no ha vessat.

    7- Forn a 165º uns 55-60 minuts, depenent del forn. No ha de quedar molt sec.

    Si me permeteu el consell, aquest curset de La Tallereria és molt recomanable. No deixeu perdre l’oportunitat pel setembre! A mi m’ha encantat, i segurament en faré algun altre (quan no faci tanta calor!).

    Ens veim aviat!

    Besades!

  • MINICUPCAKES DE MOJITO

    MINICUPCAKES DE MOJITO

    Sí! Ho sé! Fa una bona temporada que no deix res per aquí. Ni dolç ni salat. Però és abans l’obligació que la devoció… o no, potser tot estigui barrejat.

    El mes de juny, com el de setembre, sol ser bastant feixuc. Acabam, o començam un curs escolar. I si el setembre està ple de nervis per saber com començarem amb nous alumnes, quins cursos ens tocaran, quins nous companys tendrem… el juny és un esclafit d’emocions encara més potent. Hem passat tot un any amb 100 o 200 alumnes que arriben a ser els “nostres nins”, i així els sentim. Alumnes dels que arribam a saber la genealogia completa ja sigui per circumstàncies seves especials o perquè ja hem tengut algun germà o cosí amb nosaltres. Alumnes que han donat el millor de si mateixos, i a vegades també el pitjor. Alumnes que no poden donar més i als que tu els ho donaries tot. És un mes en el que a més hem d’omplir molts de papers, posar notes (a vegades amb gran alegria, i a vegades no tanta), de tancar un cicle en definitiva. I no són suficients les hores que tenim a l’institut, en moltes ocasions ens em de dur la feina a casa.

    I per si fos poca la feina que tenia, me’n vaig afegir una mica més. Al meu institut cada mes feim un berenar i el prepara cada mes un departament diferent. Des que faig feina en el meu IES, i ja fa 6 anys, sempre he sentit “hauriem d’apuntar les receptes dels berenars que anam fent”. Ho hem fet? Que va! Sempre tenim altres feines que passen davant. Peeeero enguany, a principi de curs vaig decidir donar una sorpresa als meus companys i arreplegar fotos i receptes en un llibre. Necessitava per aquesta fita dos còmplices, na Carme i en Jesús, ja que sense ells m’hagués estat molt complicat fer-ho sola. I així, a cada berenar anàvem arreplegant les receptes d’amagat, fins que a principis de juny, ja amb tot maquetat l’enviarem a imprimir. Per suposat, ho feia a casa, si era una sorpresa no ho podia fer a l’IES, i clar, han estat hores que he agafat de la creació d’aquest blog. Però perquè vegeu que no he desaparegut us duc una recepta molt estiuenca i a més molt refrescant. Cupcakes de mojito! Anem amb la recepta.

    Ingredients:

    Pels minicupcakes

    • 100 g d’oli de girasol
    • 220 g de sucre morè
    • 3 ous de talla M
    • 220 g de farina
    • 1 cullereta de llevat en pols
    • 1 raig de llet
    • El suc i la pell ratllada d’una llima
    • 1 cullereta d’herba sana picada
    • 1 “xupito” de mojito

    Per l’almívar

    • 2 cullerades d’aigua calenta
    • 2 cullerades de confitura de llimona

    Per la crema de mojito

    • 150 g de mantega
    • 220 g de sucre en pols
    • El suc i la pell ratllada d’una llima
    • 1 “xupito” de mojito

     

    Pas a pas:

    1- Mesclau primer l’oli amb el sucre i anau afegint els ous un a un fins que estigui tot ben integrat.

    2- En un bol apart mesclau la farina amb el llevat i afegiu-lo a la mescla anterior procurant no deixar grumolls.

    3- Afegiu la cullereta d’herba sana, la llima, i el “xupito” de mojito. Com que la mescla és bastant espessa afegirem un petit raig de llet.

    4- Posau les càpsules de minicupcakes en una safata per minicupcakes i posau en cada una d’elles un poc de pasta fins arribar a 3/4 de la seva capacitat.

    5- Forn a 180º uns 20 minutets, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

    6- Mentre els minicupcakes són dins el forn preparam l’almívar. Realment no és un almívar, però acaba de donar el toc. Mesclau la confitura de llimona amb l’aigua i de seguida que els minicupcakes siguin a fora del forn pinzellau-los amb aquesta mescla. Deixau refredar.

    7- Mentre es refreden preparam la crema de mojito primer de tot batent molt bé la mantega amb unes varetes elèctriques. Afegim el sucre en pols i batem tot molt bé fins que tenguem una crema ben integrada. Per acabar hi afegim els dos líquids i la pell ratllada i no deixam de batre fins que estigui tot molt ben integrat.

    8- Posam la crema en una màniga pastissera i la repartim per sobre dels minicupcakes ja freds.

    9- Per decorar podem posar sucre morè per sobre de la crema i una fulleta d’herba sana o un trosset de llima.

    Pràcticament és com menjar un “xupito”, anau alerta que tan petitons són adictius!

    Esper no estar tantes setmanes a tornar a publicar, ara que arriben les vacances esper tenir més temps!

    Besades!

  • CHEESECAKE D’OREO

    CHEESECAKE D’OREO

    Tanta sort que hi ha gent a qui li agrada tot aquest món dels ordinadors i els entén, perquè si fos per jo… Estaria ben perduda. He tengut problemes amb les actualitzacions del blog des de fa setmanes, però aquesta, justament encara ha anat pitjor. No podia pujar fotos de res. I clar, les receptes estan bé, però les imatges també, no?

    Després d’una setmana de no publicar res, com us deia, vos duc aquesta recepta que ens va ensenyar n’Alma Obregón en un taller que va venir a fer a Palma. La veritat és que no la varem fer precisament així, la vàrem fer en tassonets individuals i com que ara segurament començareu a tenir comunions, aniversaris o, simplement, us fa ganes fer una sopar o dinar a l’aire lliure crec que aquesta és una de les receptes que us pot venir de perles! L’hem tastada de gelera i de congelador, i de les dues maneres és boníssima!

    DSC_0058

    Ingredients:

    Per la base

    • 170 g de galletes tipus Oreo
    • 45 g de sucre
    •  95 g de mantega fusa

    Per la crema

    • 500 g de formatge Philadelphia (jo he posat mascarpone)
    • 180 g de sucre (en podeu posar manco ja que el conjunt és dolcet)
    • 200 ml de nata per muntar, freda
    • 1 cullereta d’extracte de vainilla

    Per decorar

    • Minioreo

     

    Pas a pas:

    1- Preparam primer la base triturant les galletes fins que quedin ben fines i li afegim la mantega i el sucre fins a formar una pasta. Si feim un pastís gros untam un motlle desmontable amb mantega i escampam la pasta per tota la base. La pujam una mica pels costats procurant que ens quedi el mes llisa possible amb l’ajuda d’una cullera o una espàtula. Si ho feim en tassonets en posam una quantitat a baix i pitjam suaument. Reservam a la gelera mentre preparam la crema.

    2- Batem el formatge amb el sucre i la vainilla i reservam.

    3- Començam a batre la nata i quan ja estigui ferma incorporam la crema de formatge molt suaument amb una espàtula, amb compte que no baixi molt.

    4- Vessam la crema sobre la base si és en el pastís gros i ajudant-nos d’una cullera o espàtula allisam la superfície (també podem fer algun dibuix). Si és en versió tassonet individual us quedarà molt bé si posau la crema en una màniga pastissera i la posau com si estessiu decorant un cupcake.

    5- Decorau amb galletes oreo mini.

    6- Deixau a la gelera durant tot el vespre perquè agafi cos.

    DSC_0068a

    No som especialment fanàtica d’aquest tipus de galleta, però he de reconèixer que aquesta combinació me va agradar molt.  En la imatge d’aquí a baix teniu les postres individuals que vàrem fer aquell dia. En alguna altre ocasió us en duré un altre, si voleu triar estau a temps!

    Ens veim aviat? Una besada!!!