De Colors i Sucre

Autor: decolorsisucre

  • MOUSSE DE FRAULES

    MOUSSE DE FRAULES

    Ho sé, s’està acabant la temporada de fraules! Però encara hi sou bé a temps. I en aquestes dates ja comença a fer goles una mousse fresqueta, no?

    Aquesta recepta és molt senzilleta, en uns instants la tendreu feta i només haureu d’esperar a que qualli tot. Però abans de començar, sabíeu que les fraules tenen poques calories i molta fibra? També tenen vitamina C, que és antioxidant, i àcid cítric, que en certa mesura té acció desinfectant i alcalinitzant  de l’orina. Però tot i tenir molt de beneficis per a la salut s’ha d’anar en compte amb aquesta fruita. Resulta que els silicats que contenen les fraules són els principals responsables de les reaccions al·lèrgiques cutànies en algunes persones, sobretot en les que tenen alguna intolerància a l’aspirina. Així que, anau en compte!

    Ingredients:

    • 200 ml de nata
    • 500 gr de fraules
    • 160 g de sucre
    • la pell d’una llimona
    • 3 làmines de gelatina

    Pas a pas:

    1- Pujau la nata i reservau.

    2- Posau les làmines de gelatina en aigua freda i reservau.

    3- Posau les fraules, el sucre, i la pell de llimona al foc i feis una confitura. Podeu tenir-la a foc mitjà, tirant a baix durant mitja horeta des del moment que comenci a bullir. Retirau del foc en estar i deixau refredar.

    4- Quan la confitura estigui tèbia, afegiu-li les làmines de gelatina ben exprimides d’aigua i foneu-les.

    5- Ara ve la part més delicada, i és afegir la nata a la confitura, ja que heu d’intentar que no baixi, per tant feis-ho amb moviments suaus i envolvents.

    6- Quan ho tengueu tot ben integrat vessau-ho en els recipients que hagueu triat per servir.

    7- Podeu decorar amb fruites del bosc fresques o amb xocolata, o amb… el que vos agradi més!

    Recepta ràpida, senzilla i bona. Qui en dóna més? Aviat acabarà el curs i esper tenir més temps per poder dedicar al blog, que últimament el tenc una mica abandonat. Teniu idea què puc investigar per les següents entrades? Deixau algun comentari a baix!

     

    Fins la pròxima! Besades!

  • GREIXONERA DOLÇA

    GREIXONERA DOLÇA

    Quan comences a culejar en tot això de la cuina hi ha coses que passen desapercebudes, però a mesura que vas experimentant amb les eines, els temps, els ingredients,… te n’adones que bàsicament per fer una recepta necessites ous, un greix, farina… i poca cosa més.

    M’he proposat un repte a llarg termini, i és recopilar les receptes de les padrines. Sé que és una feinada però les coses a poc a poc es van fent. M’estic enfrontant a coses com mesures males de quantificar amb les actuals, o d’altres com ingredients que he hagut d’anar a cercar a la farmàcia (sí, a la farmàcia). Però aquests petits problemes són el que ho fan interessant. No trobau?

    Aquesta és una d’aquelles receptes bàsiques d’aprofitament. No l’havia provada de fer mai, però m’ha donat el vist i plau la persona que me l’ha donada (gràcies Catalina!). Així que estic encoratjada a anar alternant receptes tradicionals amb d’altres de més actuals, com ho veis?

    Ingredients:

    • 1 l de llet
    • 7 ous (M)
    • 400 g de sucre
    • 1 coc(*)
    • La pell d’1 llimona ratllada
    • Canyella al gust

    Pas a pas:

    1- Untam de saïm una greixonera o un recipient que poguem posar en el forn. Reservam. Encenem el forn a 180º.

    2- Mesclam els ous, amb el sucre. Afegim la llet, la pell ratllada de la llimona i canyella al gust.

    3- Vessam la mescla en el motlle untat de saïm.

    4- Anam desfent el coc amb les mans fent trossos petits i els anam posant dins el motlle, deixam que s’empapin bé del líquid,

    5- Posam la greixonera dins el forn ja calent i li deixam 1 hora aproximadament. No ho treim fins que en punxar-ho amb un escuradents aquest surti sec.

    6- Deixam refredar i guardam a la gelera.

    Gens complicat, no? Treis els quadern de receptes de les padrines i provau, intentau, traduiu, no les deixeu dins un calaix, són petites gotes d’història.

    Besades!!!

    (*) Els cocs, que fins ara no sabia què eren, es venen als forns de tota la vida. A Manacor sé que en venen a Can Ribot i a Can Munar, i segurament en algun lloc més.

  • SOSPIROS MANACORINS AMB EL DAVANTAL POSAT

    SOSPIROS MANACORINS AMB EL DAVANTAL POSAT

    Ja he explicat alguna vegada que la meva padrina Bel em feia sortir de la cuina perquè era un poc desastre. Per tant, poc podria haver imaginat de petita que de més gran tendria un blog de cuina, i no només perquè això d’internet a la meva infantesa era cosa de ciència ficció.

    I tampoc havia imaginat mai que tenir un blog de cuina em dugués a conèixer gent molt interessant, entre ells n’Inés.

    Un dia, ella em va enviar un missatge per mail i em va fer una proposta amb una pregunta final a la que poques vegades dic que no: “t’animes?”. La proposta era participar en un llibre de cuina aportant una recepta molt manacorina: els sospirs, o sospiros que és com els anomenam popularment. Per qui no ho sàpiga els sospiros són unes galletes allargades, amb gust de canyella i llimona que pel que sé només feim al meu poble, Manacor.

    I què pensau? Idò vaig dir que sí. D’això ja fa dos anys i finalment la recerca de n’Inés dilluns veurà el seu fruit: Davantal posat. Receptes de dolços i pastes salades de Mallorca.  Les fotos que podeu veure en aquesta entrada són fetes per ella, i si voleu veure les demés jo no badaria massa i per Sant Jordi cercaria el llibre. Si és per vosaltres el gaudireu molt, i si és per fer un regal… no ho dubteu, no fallareu.

    Ingredients:

    • 300 g de farina
    • 2 ous L
    • 2 culleretes de bicarbonat
    • 300 g de sucre
    • Ratlladura de 1/2 taronja
    • Ratlladura d’1 llimona petita
    • 1/2 cullereta de canyella en pols (o al gust)

    Pas a pas:

    1- Encalentim el forn a 180º.

    2- Mesclam tots els ingredients sòlids en un bol i en un altre els ous i les ratlladures de les fruites. Anam afegint els sòlids a aquests darrers mesclant suaument.

    3- Notarem que la pasta s’enganxa una mica, però si afegim més farina després els sospiros seran massa durs. Ens anam banyant les mans amb una mica d’aigua(*) i feim bolletes que anam aixafant fins que agafin una forma allargada. Jo no les faig molt grosses, deuen fer uns 5 cm de llargada.

    4- Les posam sobre el paper que anirà sobre la safata de forn, bastant separats els uns dels altres perquè augmenten molt de volum a mitja cocció.

    5- Els posam al forn uns 10-12 minuts, però veurem que estan fets quan agafin un to daurat.

    Dilluns dia 23 d’abril n’Inés serà a la Fira del llibre a Palma signant exemplars. Si hi podeu anar no hi falteu. La presentació oficial serà però dia 3 de maig a Son Servera, a la gent del Llevant ens va una mica millor aquesta darrera opció.

    A veure si ens veim a Son Servera en unes setmanetes! Què us sembla?

    Besades!!!

    (*) Si no ens va massa bé l’aigua a les mans podem posar-nos un poc de farina a les mans (eixutes) per podem manejar bé la pasta.

  • BUNDT CAKE DE LLIMONA I LLAVORS DE ROSELLA

    BUNDT CAKE DE LLIMONA I LLAVORS DE ROSELLA

    M’encanten els motlles Nordic Ware. Els bundts cakes són perfectes te’ls miris com te’ls miris. I ja no podia estar més sense estrenar el darrer que m’han regalat aquest darrer Nadal el meu germa i la meva cunyada. És perfecte! i enorme… És el model elegant party, i realment fa honor al seu nom.

    Últimament estic convertint a algunes companyes de feina en seguidores d’aquests tipus de motlle, i crec que ja han començat a apreciar les formes que fan. Eh Carme i Eulàlia? 😉 A n’Emma ja la tenc més que convençuda. I és que és igual el tipus de coca que facis amb aquests motlles, surten amb uns dibuixos espectaculars, pràcticament no necessiten res més per quedar fantàstics.

    I això és cosa meva, però crec que cada model demana una decoració diferent. M’explic. Per exemple: els motlles amb decoracions complicades crec que sols demanen un polsim de sucre en pols per sobre, o res! En canvi els que tenen línies com aquest que teniu a les fotos (i que facilita mooooolt el tall de les racions) és ideal per posar glassejats, xocolata fosa… Què trobau, tenc raó?

    Ingredients:

    Per la coca

    • 200 g d’oli de girasol
    • 250 ml de llet
    • 250 g de sucre
    • 420 g de farina amb llevat incorporat
    • 1 cullereta de llevat amb pols
    • 4 ous L
    • El suc i la pell ratllada d’una llimona
    • 1 cullerada (generosa) de lemon curd
    • 2 cullerades soperes de llavors de rosella

    Pel glassejat

    • El suc d’una llimona
    • Una cullerada de lemon curd
    • Sucre en pols (aproximadament 100 g)

    Pas a pas:

    1- En el vas de la batedora de varetes posam l’oli i el sucre i començam a batre per a que hi entri l’aire.

    2- Afegim els ous un a un fins que estiguin tots ben integrats.

    3- Preparam el suc de la llimona, la pell ratllada i la cullerada de lemon curd. Ho mesclam tot bé i reservam.

    4- Preparam la llet per una banda, i la farina i el llevat en pols per l’altra. Reservam.

    5- Afegim la farina en 3 vegades i la llet en dues alternant farina i llet, acabant amb la farina a la mescal d’oli, sucre i ous d’abans.

    6- Quan ja quasi estigui tot, afegim la mescla de suc i pell de llimona i lemon curd i les cullerades de llavors de rosella.

    7- Vessam la pasta en el motlle, prèviament untat (amb el que millor ens vagi: mantega, oli, esprai…) i ho posam en el forn encalentit a 180º durant 40-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net. Recordau que si utilitzau un motlle de Bundt Cake heu d’esperar 10 minuts a treure la coca del motlle.

    8- Preparam el glassejat posant tots els ingredients en un tassó o un bol i ho mesclam tot bé. Ha de tenir com una textura de iogurt però un poc més líquid.

    9- Quan estigui la coca una mica més freda repartim els glassejat per sobre. És molt líquid i bastant transparent, pel que no tendrà efecte sobre l’estètica del bundt, però sí sobre el seu sabor, que serà més intens.

    Podem decorar amb trinxes de pell de llimona o amb pètals de flors comestibles, com les que veis en les fotos.

    La pròxima entrada crec que serà ben especial. Ben manacorina. I amb una sorpresa que duc un bon temps esperant poder explicar. No falteu!

    Besades!

  • GALLETES DE MANTEGA I LEMON CURD

    GALLETES DE MANTEGA I LEMON CURD

    Ja són aquí les vacances de Pasqua! I crec que les d’enguany seran una mica més fredes del que ens pensàvem, o això és el que diuen el pronòstics del temps. A veure si al manco no són passades per aigua, perquè amb el fred encara es pot sortir, però amb aigua ja és un poc més… “rollo”.

    En vacances sempre fa ganes fer algunes cosetes especials. Si hi ha nins a la casa encara més, i sobretot si són temàtiques. Fa uns anys que em varen regalar aquests motlles dos bons amics i encara no els havia estrenat, però vet aquí que en la revista Marie Claire Idées d’aquest mes han sortit unes galletes de mantega amb la forma d’ou, i m’han encantat. He vist que sí o sí les havia de fer, a la meva manera, amb la meva recepta, però amb la mateixa estètica.

    I així ho he fet. I com veis l’aspecte és fantàstic, o a ca nostra ha agradat molt. I el sabor ha estat el millor, perquè pel farcit he fet servir lemon curd… a cullerades me’l menjaria! La llàstima és que molt de règim no és, però de tant en tant… no és mala idea 😉 .

    Ingredients:

    • 250 gr de mantega a temperatura ambient
    • 175 gr de sucre en pols
    • 1 ou + 1 vermell d’ou
    • 550 gr de farina
    • Lemon curd
    • Sucre en pols

    Pas a pas:

    1- Bateu la mantega fins que formi una pasta, i en estar així afegiu el sucre en pols. Mesclau bé fins que estigui tot ben integrat.

    2- Afegiu l’ou i el vermell d’ou. Mesclau bé.

    3- Anau afegint la farina a la mescla anterior en vàries vegades. 3 o 4 seria ideal. Mesclau bé fins a formar una bolla. De tocar amb les mans la pasta estarà molt tova. Posau-la dins una bossa i ficau-la a dins la gelera al manco una hora. Aquest pas, ja ho sabeu, és imprescindible.

    4- Passat el temps, treieu la pasta de la gelera i feis-ne dues o tres bolles més petites. Posau-les entre dos papers de forn i amb l’aprimadora aplanau-la. Procurau que no quedin molt gruixudes, en aquesta ocasió he posat a la primadora un testimoni de 2mm, encara que han quedat una mica més gruixudes.

    5- Tallau les formes amb els talladors de pasta i posau-les en un paper sobre la placa de forn. Cada dues galletes en forma d’ou, a una li heu de fer un forat amb un tallador en forma de cercle, per fer la forma del vermell d’ou. Com que hi ha hagut pasta que no ha donat per fer més ous, he tallat petits conillets, que també fan Pasqua, no trobau?

    6- Forn a 160º, 12 minuts. Veureu que quan surten del forn les galletes estan tovetes, anau molt en compte de manipular-les massa ja que es poden rompre amb facilitat. Esperau a que refredin bé.

    7- Espolsau sucre en pols per la galleta amb el forat. Escampau un poc de lemon curd per la part sense forat i ajuntau-les.

    En tornam a veure a l’abril? Que passeu unes bones vacances de Pasqua, menjau panades, robiols, passau-ho bé i descansau.

    Besades!

  • QUÈTXUP CASOLÀ

    QUÈTXUP CASOLÀ

    A vegades em costa una mica escriure les entrades del blog. No em surten les paraules, i no perquè en tengui poques per dir. Però es fa difícil poder expressar en paraules el que passa pel meu cap.

    No sé si us passa però a vegades les idees i pensaments s’acumulen dins el cap i no saps cap a on anar. Es fa difícil distingir el que és urgent del que no ho és. O per exemple no saps si seguir amb el que saps que tens segur o renunciar a tot i començar de nou. Què és més adient per a mi? Ningú ho sap més que nosaltres. A vegades faig aquest exercici de reflexió amb els meus alumnes més grans: com et voldries veure d’aquí a 5 anys? No com et veus, si no com voldries. Al principi se’ls fa una mica complicat, però passats uns minuts començ a veure que un somriure es dibuixa a la seva cara i comprenc que comencen a somniar.

    És un moment preciós. Veure com les seves il·lusions comencen a agafar forma dins el seu capet és fantàstic. Però no hi ha recompensa sense sacrifici. Després de reflexionar i compartir durant una estona el que han anat cavil·lant ve el torn de començar a pensar quin és el camí que han de prendre per poder arribar a aconseguir aquell somni. Sovint arriben a la conclusió que per arribar allà on volen han de fer algun sacrifici: del seu temps, de les seves relacions personals o d’esforç.

    Així com anam tornant grans, aquests sacrificis muden en altres de més seriosos i a vegades ens fan molta més por. Encara que sempre hàgim estat persones valentes! La seguretat aconseguida és més mala de canviar per una aventura que no saps si serà transitòria… Però què hi pots perdre? La vida només són tres dies… i ja n’hem gastat dos.

    Que sí, que avui, a més de rollo també hi ha recepta, no us preocupeu! 😉

    (recepta de Marc Grossman)

    Ingredients:

    • 300 ml d’aigua
    • 15 g de ceba trossejada
    • 15 g d’àpit trossejat
    • 1 cullerada de cafè d’oli
    • 150 g de concentrat de tomàtiga
    • 70 g de sucre en pols
    • 50 ml de vinagre blanc
    • 1 cullerada sopera de Maizena
    • 2 pessics de sal
    • 1/2 pessic de nou moscada ratllada

    Pas a pas:

    1- En una pella posau la cullereta d’oli, l’àpit i la ceba i sofregiu una miqueta, uns 3 minutets. Quan vegem que comença a estar afegim l’aigua i ho deixam fins que bulli.  Baixam el foc i deixam bullir durant 10 minuts.

    2- Un cop bullit colam el brou. Necessitarem 330 ml del brou, si veim que en falta afegim aigua fins arribar a aquest volum. Reservam.

    3- Posam el brou reservat, el concentrat de tomàtiga, el sucre, la sal i la mou moscada en una olleta. Ho encalentim fins que bulli, baixam el foc i ho deixam així durant 5 minuts. Ho anam remenant regularment.

    4- En un bol a part mesclam el vinagre i la Maizena i l’afegim a l’olleta de la tomàtiga. Ho deixam bullir uns 5 minuts més.

    El podem servir quan estigui ben fred. Per conservar-lo el podem posar dins un potet i guardar-lo a la gelera.

    No sé per on aniran els meus pensaments ni les meves accions. Pot ser hi hagi alguna situació que em faci reacciónar cap a una part o cap a una altra. Qui ho sap? Pot ser allò que fa més por és el que realment ens convé, no?

     

    Fins una altra!

    Besades!

  • CHEESECAKE DE PINYA COLADA (A LA MANACORINA)

    CHEESECAKE DE PINYA COLADA (A LA MANACORINA)

    La gastronomia mallorquina és molt rica. Per sort o per desgràcia, estam localitzats geogràficament en un lloc estratègic de la Mediterrània i hem rebut la influència de molts de pobles. Uns i altres han deixat la seva empremta en els nostres plats, salats i dolços. Per part meva, d’això en dic sort!

    A cada poble de la nostra illa hi ha particularitats. Encara record un arròs brut que vaig menjar quan feia feina a Muro. Som molt fredolera, idò aquell arròs em va treure el fred durant una bona estona, i no per estar calent… I així a cada poble de Mallorca: els llonguets de Ciutat, les coques de patata de Valldemossa, les espinagades de Sa Pobla…

    A Manacor tenim les nostres particularitats, i crec que la més notable és el pastís de pobre. Podeu corregir-me si ho trobau, però crec que no em faig enfora. També les galletes arrissades, els sospiros i els amargos són molt propis del nostre poble. I amb aquests darrers he preparat aquestes postres tan tropicals.

    La recepta és una mescla de dues receptes que vaig aprendre a un curset de cuina a la que he afegit la base d’amargos, la gelatina de pinya i la decoració amb les flors de pinya.

     

    Ingredients:

    Per la cheesecake

    • 5 làmines de gelatina
    • 250 ml de llet
    • 100 g de coco ratllat
    • 8 cullerades de sucre
    • 100 g de pinya en cubs petits (de llauna)
    • 100 g de pinya en puré (de llauna)
    • 360 g de formatge tipus Philadelphia (o mascarpone)
    • el suc d’1 llimona
    • 120 g de llet Ideal (o nata)
    • 5 cullerades de rom

    Per la gelatina

    • 100 g se suc de pinya (el mateix suc de la llauna de la pinya)
    • 100 g d’aigua
    • 100 g de sucre
    • 1 fulla de gelatina

    Pel muntatge

    • Amargos
    • 1/2 pinya natural
    • Coco ratllat

    Pas a pas:

    1- Posam la llet i el coco en el microones i ho encalentim 2 minuts a mitjana potència. En acabar separam la llet del coco o posam aquest darrer en una safata de forn sobre paper. Reservam la llet.

    2- Posam el coco en el forn a 130º durant 30 minuts, remenant-lo cada 10 minuts.

    3- Posam la gelatina en aigua freda. Reservam.

    4- Posam en un bol el sucre i la llet Ideal. Afegim el rom, el suc de llimona, les dues classes de pinya i remenam tot fins que quedi ben integrat.

    5- Afegim el formatge a la mescla anterior fins que quedi tot ben integrat. Pot costar una mica si el formatge està massa fred. Podeu ajudar-vos amb una batedora elèctrica.

    5- Posam la gelatina hidratada en la llet de coco calenta d’abans i la fonem. L’afegim finalment a la mescla anterior i procuram que quedi tot ben mesclat.

    6- Esmicolam els amargos i els posam de base en cada tassonet. Jo he fet 8 tassonets, per tant vaig posar 1 amargo esmicolat per cada tassonet. Repartim la mescla de la cheesecake per sobre i deixam reposar a la gelera.

    7- Preparam la gelatina de pinya posant al foc l’aigua, el suc de pinya i el sucre. Bullim uns minuts fins que redueixi un poc i retiram del foc. Mentre refreda una mica, hidratam una fulla de gelatina i quan estigui ben hidratada l’afegim al suc de pinya. Repartim la gelatina per sobre de cada cheesecake anat molt en compte de que no caigui bruscament. Deixam refredar a la gelera.

    8- Per acabar, preparam les flors de pinya dessecada. Per fer-les, pelam bé la pinya treien-li tots els ullets. Tallam la pinya en llesques molt fines, tant com poguem. Les posam sobre un paper en una placa de forn i les posam en el forn a 110º amb el foc a dalt i a baix. Ho deixam uns 45 minuts i passat aquest temps els donam la volta. Les deixam durant 45 minuts més o fins que vegem que agafen un to daurat i estiguin seques. Les treiem del forn i les posam en un motlle de cupcakes i les deixam tota la nit perquè agafin forma.

    9- Pel muntatge dels tassonets, posam una mica del coco ratllat que hem torrat i una flor de pinya.

    Esper que us agradi! No dubteu en introduir els canvis que considereu, és així com trobam nous camins de creativitat i posam en marxa el nostre cervellet!

    Ens veim molt aviat. Besades!

    PD: He fet aquestes postres en tassonets de vidre baixos i n’han sortit 8 d’una mida una mica més grossos que un iogurt. A ca nostra els ha agradat molt, però també han dit que potser una mica menys ple també anirien bé. Per tant crec que si repartiu una mica més la cheescake us poden sortir entre 10 i 12 tassonets una mica menys plens. Podeu jugar també amb la quantitat d’amargo de la base o no posar-ne gens.

    PD2: Us recoman no posar les flors de pinya fins que no hàgiu de servir les postres, perquè tornen molles amb la humitat de la gelatina.

  • GALLETES DE MANTEGA DE CACAUET

    GALLETES DE MANTEGA DE CACAUET

    Hi ha una cosa que he de practicar molt. Però en aquest hobby a més de gastar-te molt en materials i eines, necessites conillets d’índies. Perquè clar, algú ha d’engreixar i m’estim més no ser jo.

    És clar que procur tastar-ho tot. Però crec que no passaria per la porta si hagués de menjar-m’ho tot jo. Per tant aprofit els caps de setmana per fer algun plat, dolç o salat, per a què ho tasti la família, ja que els diumenges solem dinar tots junts. No us penseu, no sempre els invents surten bé. Hi ha hagut algunes ocasions en què ha sobrat mooooolt del que havia cuinat per aquell dia, bé perquè el sabor era massa estrany o poc acostumat per nosaltres, o bé perquè en aquella ocasió no he tengut la fortuna d’altres vegades.

    Les galletes són una de les meves assignatures pendents. No les practic massa, i no hi tenc encara massa mà, per això necessit conillets d’índies que vulguin tastar les diferents receptes. Aquesta precisament, la vaig aprendre fa molt de temps en un curset a l’escola d’adults de Manacor. La tenia guardada des de llavors, i aquests dies, que he hagut d’estar per casa, m’he proposat fer-les. I sabeu què? Que han estat tot un èxit.

    Són molt senzilles de fer, i pels ingredients, l’únic una mica exòtic és la mantega de cacauet, que en el món globalitzat que tenim avui en dia crec que no us serà molt difícil de conseguir. Jo ho vaig fer en el Carrefour, però estic segura que en qualsevol supermercat en podreu trobar. Anam amb la recepta?

    Ingredients:

    • 250 g de farina
    • 75 g se sucre morè
    • 1 cullereta de bicarbonat
    • 1 pessic de sal
    • 1 ou M
    • 100 g de sucre blanc
    • 115 g de mantega
    • 115 g de mantega de cacauet

    Pas a pas:

    1- Mesclam en un bol la farina, el sucre morè, el bicarbonat i la sal i reservam.

    2- Amb una batedora mesclam la mantega i la mantega de cacauet. Quan estigui ben integrat afegim l’ou i el sucre blanc.

    3- Afegim aquesta darrera mescla amb la del bol que havíem reservat abans i pastam fins a tenir-ho tot ben integrat.

    4- Feim bolletes petites, a mi me n’han sortit unes 50, i les aplanam. Amb una forqueta marcam unes ratlles perpendiculars i espolsam un poc de sucre morè per sobre. Les deixam a la gelera una estoneta per a què reposin i refredin.

    5- Posam el forn a 180º i enfornam les galletes durant 12 minuts.

    6- Quan les treiem del forn haurem d’esperar una miqueta a que s’endureixin a manipular-les, si no les romprem.

    Esper que les disfruteu, i promet seguir practicant el tema de les galletes, a veure si algun dia el puc dominar, encara que sigui una mica.

    Salut a tots! Besades!

  • LAYER CAKE D’AVELLANA I CREMA DE CACAU

    LAYER CAKE D’AVELLANA I CREMA DE CACAU

    Les meves nebodes són molt petitones però una d’elles enguany ha començat a l’escoleta. Ha canviat molt des que els meus germans i jo hi anàvem. A nosaltres ens va tocar anar a La Salle. Estava a prop de ca nostra, no hi havia massa raons més. I jo vaig entrar quan feia molts pocs anys que hi podien anar nines.

    Imaginau, una classe de 42 o 43 alumnes, dels quals érem nines 7 o 8, depenent de la classe que t’hagués tocat. Ara que jo som professora crec que era una barbaritat (tant per la poca quantitat de nines com per l’exagerada quantitat total d’alumnes) . Els nins o nines que tenien alguna dificultat no tenien cap ajuda més que la que podíem aportar els companys. Si et sabies defensar en el terreny acadèmic eres el responsable de que els teus companys més propers tinguessin algú a qui poder demanar en cas que no haguessin entès de què anava la lliçó. Es a dir, en aquells moments anar a l’escola era “campi qui pugui”. És clar que ara les coses no són perfectes, en el món de l’educació hem d’avançar molt, sobretot amb algunes lleis amb les que ens topam, però sí que en alguns aspectes alguns companys meus s’haurien sentit molt més còmodes a classe del que s’hi varen sentir.

    Hi ha coses que record perfectament i d’altres que són com una boira. De les que record perfectament són, per exemple, aprendre “la tabla de multiplicar” (sí, la vàrem aprendre en castellà, així com el Pare Nostre, el Credo i altres oracions cantades), els berenars que feia n’Esteve (el cuiner de l’escola), fer fila per entrar a classe, els trofeus “voladors” (un va fregar l’orella d’un company que parlava el temps de classe, un altre es va estampar a la paret… eren altres temps!)…

    També tornar cap a cases amb els amics i els germans petits i trobar el berenar fet per la padrina i esperar que comencés Barrio Sésamo primer, i uns anys més tard El Club Súper 3! Normalment berenàvem de pa amb oli amb cuixot salat o formatge, però alguna vegada… Segur que heu sentit aquesta cantarella: “…leche, cacao, avellanas y azúcar…”. Sí, exacte! I aquell dia era festa! I precisament aquest pastís està fet amb aquella crema que ens retorna a temps pretèrits, pot ser no millors, però sí enyorats per molts. Anam amb la recepta?

    Ingredients:

    Per la coca

    • 250 g de sucre
    • 250 g d’oli
    • 5 ous M
    • 80 g de farina
    • 80 g de maicena
    • 90 g d’avellanes en pols
    • 15 g de llevat en pols

    Per la buttercream de merenga

    • 6 blancs d’ou (ous M)
    • 220 g de sucre
    • 250 g de mantega a punt de pomada (blana però no fosa)
    • 400 g de Nocilla (de la blanca i negra)

    Pas a pas:

    1- Començam separant els blancs dels vermells dels ous. Reservam els vermells. Pujam els blancs.

    2- Mesclam els vermells amb el sucre i anam afegint l’oli.

    3- En un bol a part mesclam la farina, la maicena, l’avellana i el llevat. Anam afegint tot això a poc a poc a la mescla anterior. Ens quedarà una pasta bastant espessa.

    4- Anam incorporant a la pasta els blancs pujats, anant en compte de no baixar-los molt, fent moviments envolvents amb una espàtula de silicona. Un cop tot ben integrat vessam dins el motlle untat i ho posam al forn.

    5- Forn a 175º, durant 45-50 minuts, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

    6- Un cop treta la coca del forn esperam que refredi un poc abans de treure-la del motlle. Jo l’he feta amb dos motlles iguals, quan ha estat freda l’he tallada per la meitat, pel què m’han quedat 4 coques o pisos (layers).

    7- Començam preparant la crema pujant els blancs d’ou afegint el sucre cullerada a cullerada. Pujam els blancs fins que si posam el bol cap per avall aquest no cau.

    8- Un cop tenim això fet ve el punt complicat de la recepta. Hem d’anar afegint la mantega trosset a trosset. Passarà una cosa que ens semblarà alarmant a primer cop de vista, i és que a poc a poc veurem que la crema es talla. No us alarmeu, és normal, seguim batent. Costarà uns 10-15 minuts que la crema torni a tenir cos i quedi ben brillant i sedosa. Així ja és fantàstica!

    9- Afegim ara la crema de cacau i la integram bé.

    10- Pel muntatge, anam posant crema entre pis i pis del pastís, i en acabar l’escampam bé per defora. Amb la que ens sobri podem decorar la part superior amb l’ajuda d’una màniga pastissera. La decoració extra ja va a compte vostre 😉 .

    Esper que us agradi, a casa no va quedar massa cosa. I esper veure-us ben aviat per aquí.

    Besades!