Autor: decolorsisucre

HERBES MALLORQUINES
Toni Gomila, com ja va fer Guillem d’Efak fa temps, diu en el seu pregó de les Fires i Festes de Manacor de 2012 que Sa Roca des Castellet irradia una energia cap als manacorins que fa que sigui terra d’artistes incomparables (encara que en Guillem trobava que hi havia una branca artística a qui no devien arribar bé aquestes ones, però això ja seria un altre tema).

L’entrada d’aquesta setmana no va exactament d’artistes (que en certa manera sí que ho són), si no del lloc, i d’una experiència. Qui més qui manco, a Mallorca tothom en algun moment de la seva vida ha fet herbes. Herbes dolces, seques o mesclades, cadascú al seu gust.

Ja feia dos anys que no hi anava, però enguany he tornat a fer-ne a ca uns amics que tenen la casa just a baix de s’Ermita, el que vol dir que Sa Roca des Castellet hi és ben a prop (com no han de sortir bé les herbes! Si serveix per artistes per força ha d’anar bé per la beguda espirituosa per excel·lència d’aquesta terra nostra).

El cas és que fa unes setmanes, just començat el mes de maig, ens trobàrem tots allà i senallons en mà, i tisores de podar, començàrem la recerca.

La llista d’herbes és com les regles del tupatup, cada casa té les seves. He sentit de gent que just hi posa 13 herbes, d’altres que tenen una llista tancada, però les que nosaltres feim allà mai són iguals. Uns anys s’hi posa més d’això, un altre més d’allò… I també va a gusts. Hi ha gent que hi posa ruda i hi ha gent que no. Gent que hi posa més albercoc o níspero. Gent que no hi posa pètals i gent que sí… I així fins que ens cansem d’enumerar.

Ja podeu veure a les fotos (i no hi són totes), que n’aplegàrem una bona quantitat. Necessitàrem dues taules per estendre-les totes.

Aquesta és la llista que nosaltres vàrem utilitzar perquè, ja us dic, era el que vàrem trobar aquell dia:

Ingredients
- Herba Lluïsa
- Taronjí
- Herba sana
- Morduix
- Sàlvia
- Fonoll
- Menta
- Herba de Sant Joan
- Romaguer
- Mata
- Garrover
- Ullastre
- Cost
- Rosa
- Vauma rosa
- Cirerer de Betlem
- Rotaboc
- Espígol
- Flor de vauma
- Ruda (d’aquesta no en vaig posar, l’olor és molt forta)
- Romaní
- Canya
- Flor de cascall
- Murtera
- Aritja
- Taronger (clovella de taronja i fulles)
- Llimonera (clovella de llimona i fulles)
- Níspero (fruita i fulles)
- Camamilla
- Pi
- Cafè
- Albercocs
- Cireres
- Tem
Pas a pas

1- Primer tallàrem la canya per la part de dalt, de l’ull, per ajudar-vos a empènyer el ingredients dins la botella, al final també la hi posàrem a dins.

2- Començàrem per posar les fruites i els pètals de les flors, donen molt de color. Dels pètals és suficient un o dos de cada. De les fruites va a gusts. Jo en vaig posar igual algun tros més que algú.

3- Seguim amb les herbes ja, i depenent del gust de cadascú també se’n posa més o manco. Però s’ha d’anar alerta ja que algunes amarguen. Si és la primera vegada que en feis és millor fer-ne amb gent que en sap.

4- Per fer tap, ja al final, posau el fonoll, aquest sense massa por, i per acabar la canya que heu utilitzat fins ara, sense fulles, només la de l’ull.

5- Un cop totes les herbes i fruits ja són a dins és hora de triar com voleu que siguin les vostres: dolces, seques o mesclades. Per fer-les dolces just heu d’afegir anís a la botella fins a omplir-la. Si les voleu seques ho haureu de fer amb cassalla, i per les mesclades amb els dos a l’hora. De totes maneres, encara que us agradin seques seria aconsellable que hi posessiu una part de licor dolç. Això va a gusts.

6- Heu de deixar reposar la mescla i ja veureu els primers dies els colors tan fantàstics que té la botella. I no us preocupeu si no tornen precisament verdes.

I com ja és costum, una activitat com aquesta no pot acabar així com així, ha de ser amb “peu davall taula”. I ja podeu veure a les imatges que després d’això ja no poguérem sopar. Operació biquini? Naaaaa…

Si no n’heu provat de fer mai, feis-ho. És tota una experiència. Molt millor amb amics, que són el millor de tot. Si teniu l’oportunitat no la deixeu escapar, i de passada mantenim costums molt nostres.

Ens veim la setmana que ve?

Besades!
19 de maig de 2017
BUNDT CAKE DE NATA I VAINILLA
No sé si és obsessió o no, però estic segura que no estic sola… Els motlles de Nordic Ware són una meravella! En el darrer curset que vaig assistir de na Bea Roque ens feien un descompte del 10% i vaja si ho vaig aprofitar!

La veritat és que va ser un plaer tornar a fer un curset amb ella. Però en aquesta ocasió no vàrem fer bundts gaire “normals”, si no que vàrem fer bundt cakes amb verdures. Sí, amb verdures. El curset es deia de “bundt cakes saludables”. D’espinacs, de sopa de tomàtiga, de carabassa… Vaja, que no varen ser d’allò més corrent.

I sincerament, no em pensava que m’agradarien, però ser va així. Els sabors eren curiosos, molt especiats, i poc coneguts pel meu paladar, i així i tot aviat es varen fer familiars.

També vaig aprendre a utilitzar una eina molt curiosa, un termòmetre per bundts, que ha resultat ser una eina molt pràctica. Té la mateixa funció que un escuradents o una broqueta: comprovar si la coca està cuita. La cosa és que aquest termòmetre funciona de la següent manera: es punxa el bundt fins a baix de tot del motlle, es manté uns segons i es treu. Si la punta és ben vermella és que ja podem treure el bundt del forn, si encara és negra o no és vermella del tot és que encara li falta. Fantàstic, no? No hi ha res que no s’hagi inventat!

La recepta d’aquesta setmana no és la d’aquest darrer curset amb na Bea, és de l’anterior, i li he fet uns quants canvis per aprofitar el que tenia per casa. En comptes de nata líquida he posat crème fraîche, i la vainilla l’he posada en pasta, no en essència.

Ingredients:
- 300 ml de crème fraîche
- 200 g de sucre
- 3 ous XL
- 200 g de farina
- 50 g de farina de blat de moro
- 2 culleretes de llevat en pols
- 3/4 de cullereta de sal
- 2 culleretes de vainilla en pasta
Pas a pas:

1- Posam en un bol la farina, la farina de blat de moro, el llevat i la sal. Miram que no tengui grumolls i si en té la passam pel sedàs. Reservam

2- Pujam la crème fraîche amb les varetes i reservam.

3- Pujam els ous i anam afegint el sucre a poc a poc fins que es dissolgui i els ous es blanquegin i quedin espumosos. Quan quedi poc per acabar de batre afegim la vainilla.

4- Incorporarem la farina en tres vegades alternant amb la nata, també en tres vegades fins que tot estigui ben integrat.

5- Ho posarem en el motlle, prèviament untat i ho posarem dins al forn durant 35-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti eixut i net.

6- Quan estigui defora del forn el deixarem reposar durant 10 minuts i passat aquest temps el treurem del motlle sobre una reixeta i ja el deixarem refredar definitivament. En estar ben fred podem espolsar sucre en pols per sobre.

Ja ho veis, no és gens complicat i és… mmmm… ha passat a ser un dels nostres preferits per la seva senzillesa. Però ja podeu veure que amb aquests motlles qualsevol cosa senzilla torna immediatament espectacular!

Aquest bundt el vaig dur a ca uns amics a fer una cosa que us mostraré en l’entrada de la setmana que ve. Què serà?

Besades!!!
11 de maig de 2017
MENJAR A GIRONA

Girona enamora. Aquest és el seu eslògan, i l’han encertat de ple. Hi ha moltes escales? Sí. Però si no hi fossin la ciutat no seria com és, i l’encant li dóna aquest ambient medieval que encara conserva. Els carrers estrets, les places porticades, l’empredrat… Hi ha molt per veure, i molt per gaudir, i com que passejar fa venir gana… aquí teniu un tast del que vaig poder provar per allà.

Cada any l’Associació d’Amics del Museu de Manacor fa un viatge a fora de Mallorca, i el lloc triat enguany ha estat Girona. El primer dia vàrem arribar molt prest a la ciutat, amb una fam que ens alçava, però com que teniem taula comanada per la 1 tampoc no ens podiem inflar a menjar. Ens varen recomanar un local que es diu La Terra. De la carta a mi em varen recomanar els sucs. El vaig triar de taronja i fraules, i realment la recomanació va ser molt encertada! Moltes gràcies Mari! El restaurant és molt eclèctic. El terra està enrajolat amb rajoles hidràuliques, totes diferents. A les parets hi ha una barreja de rajoles pintades amb pintura de follets i flors. Realment no sé si poden empastar massa bé, però és un lloc amb encant.

Un cop amb la panxa ja mig plena vàrem anar a passejar pels ponts i pel centre. Vàrem conèixer en Picolín (un ninot articulat penjat a un pal entre dos balcons), a qui la gent no feia massa cas, tot sigui dit.

A l’hora del dinar ja estàvem una mica cansats, això de llevar-se tan prest… Així que vàrem arribar al restaurant amb ganes de menjar-nos-ho tot. El restaurant es diu Le Bistrot (i està pujant unes escales, us he xerrat de que a Girona hi ha escales?). El restaurant és d’aquells de caràcter. Ben tapit de taules i cadires, ens costava una mica moure’ns, i amb un personal molt simpàtic i agradable, tot gent molt jove. Hi ha menú per 20 euros que inclou 2 plats i unes postres. Si només voleu un primer i unes postres us costaria 15 i si voleu només segon i postres serien 18. Jo vaig demanar dos plats i postres, pensant que m’ho podria acabar tot ja que anava amb gana, però les racions eren ben generoses, i no ho vaig poder acabar. El que vaig triar és el que teniu a les imatges: brandada de bacallà sobre torrada de pa de pagès, galtes de porc al forn amb cervesa i sorbet de gerds. Tot em va agradar molt, hagués repetit al mateix local, això sí, agafant només un dels dos plats principals, per a mi era suficient.

Ja pel capvespre, després de visitar el Museu del Cinema (us ho recomano moltíssim!), vàrem anar al Rocambolesc, la gelateria dels germans Roca. És un lloc curiós. No saps ben bé on estàs entrant ja que en certa manera sembla la fàbrica de xocolata del Willy Wonka a mig camí amb un submarí. Allà pots triar entre paneretes o cucurutxos de gelat amb afegits o no, o amb gelats de pal. També tenen un panet farcit de gelat que jo no vaig tastar. Depenent de a quina hora hi vagis és mal de fer entrar, ja que hi sol haver cua. En aquest cas vàrem tenir sort i no vàrem haver d’esperar massa, cap de les vegades que hi vàrem anar, o pensàveu que només hi haviem anat un sol cop? 😉

La primera vegada vaig demanar una mà daurada, un gelat de pal de mango i taronja sanguina. Si triau aquest, en haver-lo menjar dureu el glamour a sobre, ja ho comprovareu, no deixeu de mirar-vos al mirall. I la segona vegada vaig agafar una panereta de gelat de cirera i llima sense afegits. Totes dues coses em varen encantar. Llàstima que per aquí no hi hagi cap Rocambolesc.

Després d’una volteta, i abans d’anar cap a l’hotel, que estava una mica enfora del centre vàrem anar a sopar a un lloc que no té molt a veure amb la gastronomia típica gironina, ni tan sols catalana, però que ens va fer ganes.

El lloc es diu Marilyn’s Diner i és un restaurant ambientat en els anys 50. Us agrada Grease, la pel·lícula? Us encantarà aquest lloc. Està ambientadíssim! A l’hora que hi vàrem anar estava pràcticament buit, però també s’ha de dir que perquè s’ompli no basten 100 persones. Si mirau la seva web veureu que hi ha els típics plats americans propis d’aquest tipus de local. Ah! I les patates fregides són il·limitades!!! És un lloc ideal per anar-hi amb nins, els encantarà l’ambient, i si sou una mica rockabillies també.

El segon dia per Girona va començar al bar de l’hotel del que millor que no us ensenyi el buffet per a que no us agafi tristor, però vaja, millor això que res.

Després de la visita al Museu Arqueològic (amb una exposició fantàstica anomenada El Geni Culinari) i de l’Antic Hospital de Santa Caterina (amb la façana i rellotge de sol restaurats per l’empresa Signinum S.L.), vàrem anar a menjar aquesta vegada a Casa Marieta, amb una llarga trajectòria, pel que vàrem veure. En aquesta ocasió només vaig menjar un plat i unes postres. Vaig triar cuixa d’ànec al forn amb peres i pastís de mel i mató. El pastís no estava malament, però la cuixa d’ànec em va agradar moltíssim. El que em va fallar va ser el cambrer que ens va tocar en sort. Com que hi havia gent que demanava dos plats (erem un grup de 20 persones) i només 3 vàrem demanar només un plat ens va fer esperar a que tothom hagués menjat el primer per dur-nos el nostre. Sí, li vàrem posar mala cara, però no li va afectar gaire… En fi, que si hagués estat per jo no hi hagués tornat, però quan vas amb un grup tan gros has de seguir una mica el ritme de tothom, i varen decidir tornar-hi el darrer dia del nostre viatge per terres catalanes.

El capvespre vaig quedar amb uns amics catalans, però pel sopar em vaig tornar a reunir amb part del grup viatger i vàrem entrar a un restaurant que es diu L’Aztan. La decoració del lloc a mi em va agradar molt. No és molt gros a l’interior però té terrassa a la plaça de la Independència. Part de l’encant també és en què les finestres de l’interior del restaurant donen al riu, les vistes ho paguen.

Sincerament, d’aquest lloc em va agradar tot excepte el preu dels plats. Vàrem sopar a dins, i un plat com el que podeu veure a la imatge, que és el que vaig menjar jo costava a prop de 20 euros. Si vull un pa amb oli de 20 euros aniré a Algaida a Ca’l Dimoni.

Després d’aquest pa amb oli estupendíssim tornarem a Rocambolesc. I va ser quan vaig agafar la panereta de gelat de cirera i llima, al manco les postres tengueren una mica més de sentit per a mi.

Ja el darrer dia de viatge, com us he dit, tornàrem a Casa Marieta, i per sort aquesta vegada ens varen tocar unes cambreres bastant més agradables que el del dia anterior. Això sí, després de la caminada que vàrem fer amb la nostra guia d‘Enigma Difusió Cultural, na Cristina (magnífica guia turística!) teniem mooooolta gana. Vàrem fer una visita de 4 hores, vàrem deixar pocs racons per conèixer del casc antic, podeu entendre que la fam ens alçava, i aquesta vegada sí que vaig demanar dos plats, en concret una crema de verdures amb crostons, un bacallà al forn amb musselina d’allets i un pastís Sara.

Esgotats però feliços, ja tornam a ser per Mallorca. Haurem de fer un poc de dieta detox, al manco jo!

Ens veim la setmana que ve?

Besades!!!

3 de maig de 2017
CONFITURA DE NÍSPERO
Com heu passat les vacances de Pasqua? Heu viatjat? Heu descansat? Jo no, ni una cosa ni l’altra. He tengut mil i una feines. Algunes amb poques ganes de fer-les i d’altres amb més. Però vaja, res massa esgotador.I d’activitats esgotadores va la cosa. A tothom que li deia que havia fet confitura de níspero es quedava bocabadat i hem demanava si no m’havia costat molt pelar-los i treure’ls el pinyol. I no, no va costar massa. Tenint en compte que la pell dels nísperos es treu sola quan estan madurs no va ser molt difícil. I els pinyols tampoc és que siguin minúsculs. Per tant no, no us costarà massa preparar la fruita per fer la confitura, només que quan us penseu tenir-ne quilos i quilos resultarà que sols en teniu la meitat del que us pensau.

Crec que hi ha poques cases on hi hagi nesprers on s’aprofiti tota la fruita. Per tant, aprofitar-la per fer-ne confitura o gelat, ara que arriba el bon temps, és una opció fantàstica, no trobau?

A més, els níperos són fantàstics com a depuratius, depuren el fetge, són baixos en calories, ajuden a baixar el colesterol i el sucre en sang, és beneficiós pel sistema intestinal… Necessitau més raons per consumir aquesta fruita? 😉

Ingredients:

(per mig quilo de fruita)
- 1/2 kg de nísperos (pelats i sense pinyols)
- 250 g de sucre
- 1/4 de tassó d’aigua
- 1/2 cullereta de pectina en pols (o 1/4 de poma amb pell i sense llavors)
- 1/4 de llimona
Pas a pas:

1- Pelam els nísperos i els treim els pinyols.

2- Posam tots els ingredients en una olleta i els deixam bullir remenant contínuament perquè no s’enganxin a la base.

3- Deixam bullir entre 20-30 minuts, retiram del foc i deixam refredar.

4- Quan estigui fred, trituram fins a deixar una textura fina (treient la llimona per fer-ho) i tornam posar al foc uns 20 minutets més.

5- Posam dins el pot, tancam i deixam refredar el pot cap per avall, així ens estalviam haver de bullir-lo després.

D’acord que en versió confitura, i acompanyant sobrassada o formatge no seria la millor per perdre pes, però i el gust que passareu?

Ens veim aviat!

Besades!!!
27 d’abril de 2017
MONA DE PASQUA 2017
Sol passar. Més sovint del que molta gent es pensa. I crec que pot passar en qualsevol professió. És començar les vacances i estar malalt. Res, pot ser sols un constipadet, però ja et xafa els primers dies. I ara estic escrivint aquesta entrada amb un poc de febre. Si trobau alguna errada no m’ho tengueu molt en compte.

En això de cuinar hi ha una cosa fonamental: algú s’ho ha de menjar. El meu padrí no deixava res mai dins el plat i no deixava que nosaltres ho féssim, i és una cosa que m’ha quedat dins el cap. I el que vaig cuinant algú s’ho menja, no patiu. La família a vegades ja està embafada, els amics també en reben part, i els companys de feina… si arriben prest encara en troben. A l’hora del pati a vegades no en trob ni jo!

Com que diumenge ja és Pasqua, i enguany la meva nebodeta ja és suficientment gran com per adonar-se’n més de les coses li vaig fer diumenge passat aquesta “mona” de Pasqua. I ho pos entre cometes perquè realment és com la de fa dos anys, és un poc “my way”. Però en qüestió de decoració volia provar aquesta tècnica, i tenia els pollets guardats per posar a sobre des de feia setmanes. I és que no necessit excuses per fer aquestes coses, però la nina dels meus ulls me les dóna totes!

Ingredients:

Per la mona
- Una coca com aquesta
- Pel farcit: confitura de fraules i fraules laminades
- Cobertura: crema de mantega, la recepta que més us agradi, o nata ben ferma i colorant (jo vaig utilitzar el color celest de la marca Wilton)
Per la decoració
- Xocolata blanca
- Colorant groc en pasta de la marca Wilton
- Cacau en pols sense sucre
- Aigua
Pas a pas:

1- Muntau el pastís com us vengui més de gust. Jo l’he farcit amb confitura de fraules i fraules laminades, però farcida de xocolata també té el seu punt…

2- Tenyiu la crema de mantega, o la cobertura que volgueu posar del color que més us agradi. Deixau la mona a la gelera per a què agafi cos.

3- Mentre, podeu preparar els ous de decoració. Jo els he fet de xocolata blanca tenyida de groc. No ha quedat tan intens com volia, però m’agraden com han quedat. Per això, foneu la xocolata, anant alerta de no cremar-la, i tenyiu del color que volgueu. Posau-la dins els motlles i esteneu bé per tot donant copets amb la mà de manera que estigui ben repartida per tot. Retirau la xocolata sobrant. Deixau endurir i refredar a la gelera.

4- Posau en un bol el cacau i afegiu aigua fins que quedi el cacau ben líquid i sense grumolls.

5- Treieu la mona de la gelera. Protegiu la superfície on aneu a fer feina, perquè ara ho esquitxareu bé tot. Amb un pinzell banyat en el cacau líquid, esquitxau tota la superfície del pastís. Si ho feis ajudant-vos dels dits us quedaran gotetes petites molt finetes.

6- Treis els ous dels motlles i esquitxau-los de la mateixa manera que ho heu fet en el pas anterior.

7- Decorau amb el que us faci més ganes, jo ho he fet amb xocolata daurada, els ous que heu fet i pollets (també anomenats Coc-cocs per la meva neboda).

Com es presenten les vacances? Procurau no posar-vos malalts! Unes vacances de malalt són un desastre, en tenc experiència!

Ja me direu què tal han anat les panades, robiols i altres herbes. Cuina molt!

Besades!!!
13 d’abril de 2017
CUPCAKES DE VAINILLA I FRAULES SENSE GLUTEN
I després de dues setmanes… hi torna a haver entrada nova al blog! Ha passat de tot: hores de feina i de corregir, hores de reunions, hores de preparació de classes, hores de feines extraescolars… i tot això arriba a deixar esgotat. I no només a mi, es veu que l’ordinador també es va voler agafar unes vacances, i va voler anar d’spa al tècnic. Ara ja torna a ser a casa, renovat i lluent!

Alguns amics m’han demanat últimament si faig coses sense gluten, o sense sucre o sense alguna cosa de la que són intolerants. I la veritat és que ho intent, però no són les meves receptes preferides si us he de ser sincera. Sempre trob que els falta alguna cosa. Per exemple, la textura de les coques sense gluten no m’agrada massa, es desfà massa fàcilment. He provat galletes sense gluten que s’assemblen més a polvorons que a galletes. I si a mi no m’agrada no us vull posar la recepta.

Peeeeeero… després de provar aquesta recepta, us puc dir que la textura crec que és bastant encertada. No és igual que la dels cupcakes de farina normal, això no, però el meu paladar els dóna l’aprovat. A més, he provat a veure si els compensava una mica amb aquesta crema de mascarpone i fraules, amb molt poquet sucre. I crec que he encertat, els tastadors oficials de la recepta els varen donar l’aprovat. Així què… anam amb la recepta?

Ingredients:

Pels cupcakes
- 110 g de farina d’arròs integral
- 110 g de farina de blat de moro
- 1 cullereta i 1/2 de llevat en pols (sense gluten)
- 200 g de sucre morè
- 3 ous talla M
- 100 ml d’oli de girasol
- 120 ml de llet sense lactosa
- 1 cullereta de pasta de vainilla
Pel farcit
- confitura de fraula
Per la crema de mascarpone
- 500 g de mascarpone
- 4 cullerades (generoses) de sucre en pols
- 5 o 6 fraules
Pas a pas:

1- En un bol posam les dues farines i el llevat en pols i els reservam.

2- En un altre bol posam els ous amb el sucre i batem fins que el sucre estigui ben dissolt i els ous hagin blanquejat.

3- Afegim l’oli al sucre i als ous, i afegim també la vainilla.

4- Afegim les farines a poc a poc, mirant bé que no facin grumolls, i afegim al final la llet.

5- Posam la pasta dins les càpsules mirant de no sobrepassar les 3/4 parts de la capacitat. Ho posam al forn a 175º durant uns 20 minutets. Anau vigilant, i si en punxar amb un escuradents aquest surt net ja els podeu treure.

6- En estar freds, treieu el cor dels cupcakes i farciu amb confitura de fraula. Tornau a col·locar el cor.

7- Netejau, treieu la part verda de les fraules i tallau-les ben petites. Reservau.

8- Preparau la crema de mascarpone pujant-lo amb el sucre. Anau en compte de no passar-vos. En estar pujat afegiu i mesclau les fraules amb una espàtula, amb moviments envolvents.

9- Posau la crema en una màniga pastissera i decorau els cupcakes amb ella. Per rematar la feina podeu posar la fruita fresca a sobre.

Què trobau? He tengut una bona tornada al blog després d’aquestes setmanes d’aturada? La veritat és que ara mateix estic passant una època de molta feina i no puc descartar que no torni a passar, però per poc que pugui cada setmana intentaré passar per aquí, i esper trobar-vos-hi a tots!

Besades!
5 d’abril de 2017
DECORACIÓ AMB XOCOTRANSFERS
Setmana d’avaluacions acabada! Després de la setmana d’examens, és la pitjor setmana de l’any. Si la setmana d’examens els alumnes et persegueixen per lliurar-te coses de darrera hora o per suplicar-te que no els posis alguna cosa a l’examen, la d’avaluacions et persegueixen i et ploren per a què els aprovis…

Res, que no et lliures d’ells per molt que justament aquelles dues setmanes ho necessitis. Estim molt els meus alumnes, però hi ha temporades que me’ls estim més d’enfora. I aquests dies han estat així, amb alumnes estressats per les notes i profes estressats pels alumnes i les notes. Per tant millor desestressar-nos un poc. Anem amb una cosa fàcil.

Aquesta setmana no us duc unes postres, us duc una manera singular de decorar-los. Com podeu veure a les fotos aquests tassonets de crema de llimona estan decorats amb un gerd i una peça de xocolata decorada amb transfers. Voleu saber com es fa?

Ingredients:
- Xocolata blanca
- Làmina de xocotransfer
- Paper de forn
- Espàtula
Pas a pas:

1- Preparau dos fulls de paper de forn i posau la làmina de xocotransfer a sobre d’una d’elles.

2- Posau la xocolata blanca en el microones (o a bany Maria) i foneu-lo. Si ho feis en el microones posau-lo a intervals de 30 segons i no massa fort de temperatura.

3- Vessau la xocolata sobre la làmina de xocotransfer i estirau-la amb l’ajuda d’una espàtula. Posau l’altre full de paper de forn per sobre per acabar d’anivellar la part de sobre (aquest pas és opcional).

4- Deixau-ho dins la gelera per a que refredi i solidifiqui.

5- Quan la xocolata torni a ser sòlida podeu treure la làmina de la xocolata. Rompeu-la en trossos irregulars i decorau les postres que volgueu!

D’aquestes làmines en podeu trobar amb molts de motius i per a cada ocasió. No són gaire cares, i donen un toc diferent amb poca feina, no trobau?

La setmana que ve la cosa serà més elaborada… però encara no us diré què hi haurà. 😉

Vendreu a xafardejar una estona?

Besades!!!
17 de març de 2017
NIUS DE PASTA KATAIFI
Quan s’acosten les dates de les avaluacions alumnes i professors mudam el nostre caràcter. No som els mateixos. Es podria dir que som un poc Dr Jekyll i Mr Hide.

Els professors en aquell moment tenim, es podria dir així, per primera vegada la pella pel mànec, i els alumnes perden momentàniament les ganes de fer bromes o de vacil·lar. La veritat és que no em puc queixar massa dels alumnes que m’han tocat enguany. La majoria són una monada, sobretot els petits, però sí que en aquestes dates em persegueixen (per entregar-me treballs), demanen molt per jo (per saber on som per entregar-me treballs) o em cerquen desesperadament (per demanar-me quina nota els he posat… i entregar-me treballs). I evidentment aquests treballs s’han de corregir i puntuar, s’han de posar notes, mitjanes… i clar, tota la resta de feines queda en un segon pla. La recepta arriba un poc tard per tot això que us he contat, ho sé, però ja veureu que és molt fàcil i en aquesta ocasió sí que puc dir que és light 😉 Anem amb ella.

Ingredients:
- Un paquet de pasta kataifi
- Fruites, les que us agradin més, jo vaig posar mores, gerds, groselles, pinya, kiwi i cireres
- Aigua i dos fulls de gelatina, o confitura d’albercoc
- 1 ou
- Sucre en pols
Pas a pas:

1- Desfilagassau la pasta kataifi i formau “nius” sobre paper de forn. Pintau per sobre de la pasta amb l’ou batut. Posau al forn a uns 200º fins que vegeu que s’han daurat per sobre.

2- Rentau totes les fruites que hagin d’anar amb pell i pelau les que s’hagin de pelar. Tallau el kiwi i la pinya a trossets i treieu el pinyol de les cireres.

3- Espolsau sucre en pols per sobre dels nius i posau a sobre les fruites.

4- Per rematar aquestes postres podeu pintar les fruites dels nius amb confitura d’albercoc rebaixada amb aigua o amb gelatina. O podeu deixar-los talment, sense pintar.

Ja ho heu vist, no té moltes passes, és fàcil i saludable. Què més es pot demanar? Ah, sí, es veu que quan faig coses més saludables em demanen que per què no hi he posat xocolata. Idò bé, seria un bon complement, no us dic que no. Però la xocolata la deixarem per una altra entrada, us pareix bé?

Fins la setmana que ve!

Besades!

PD: Podeu trobar la pasta kataifi a Makro, i és possible que també en trobeu en botigues halal.
11 de març de 2017
RECEPTES IL·LUSTRADES

Aquesta entrada és diferent a totes les demés del blog. No en trobareu cap així. I no només perquè en aquesta ocasió no us duc una “recepta”, us en duc tres! I de la manera més artística possible, receptes il·lustrades.

Cheese cake, disseny de Paola Bautista

Com ja sabeu, faig feina a un institut, l’IES Porto Cristo. Enguany faig una assignatura que m’encanta, Dibuix Artístic, a primer de batxillerat. En ella, els meus alumnes fins ara han après a treballar el dibuix del cos humà amb diferents tècniques i ara ens hem endinsat, ells i jo, en el món de la il·lustració.

Cupcake de vainilla, dissenys de Sara Macias

Podia haver-los demanat qualsevol treball. Podia haver-los demanar una tira còmica, el disseny d’una màquina inventada, una vinyeta sobre un tema en concret… Però no. Els vaig demanar una recepta il·lustrada. Senzill? No tant com sembla.

Macarrons freds, disseny de Kevin Rivera

Per fer un dibuix en el que s’hi reflecteixin unes instruccions i siguin entenedores hi ha al darrera una gran feina de reflexió. També de tria d’estil i de colors. No és una de les feines més senzilles que els he demanat, sobretot perquè encara estan a 1r. Però hi han posat una gran voluntat en general. I amb millor o pitjor fortuna se n’han sortit.

Per fer-ho una mica més interessant, el dia del lliurament de la il·lustració vàrem fer un petit concurs. Entre ells n’havien de triar tres, i aquestes tres serien les protagonistes d’una entrada d’aquest blog. No les he triat jo, ho han fet ells. Les tres que ells han considerat que són les millors són les que teniu aquí: el cheescake, dissenyat per na Paola; els cupcakes de vainilla, obra de na Sara; i els macarrons freds, representats per en Kevin. No us puc dir quin ordre tenen perquè no era el més important. Com tampoc us puc dir l’ordre de la següent part d’aquesta entrada.

El mateix dia del lliurament, a més del dibuix, havien de lliurar la recepta que representaven. No em digueu que no us agradaria venir a alguna de les nostres classes? 😉

No vegeu quins nervis. Perquè una cosa és lliurar un treball escolar, i una cosa molt diferent és que també hagis de cuinar! Però ja ho veieu a les fotos, amb les il·lustracions se’n varen sortir. I amb els plats (sospit que alguns amb l’ajuda inestimable de mares o pares) també.

Per triar els plats guanyadors vàrem demanar ajuda a dos membres de l’equip educatiu i al policia tutor de l’institut: en Pep, n’Estefania i n’Andreu. Crec que l’acord va ser unànime, no tingueren massa problemes a l’hora de triar els tres primers plats. I despertaren l’enveja d’algun professor que per qüestions d’horari no va poder venir a fer de jurat…

Els teniu tots tres aquí: cheescake de na Paola, creppes de na Núria i kebab den Ouassim. I sí, podeu estar segurs que són tan bons com semblen a les fotos.

Esper algun any poder tornar a repetir aquest treball. O poder-vos ensenyar les coses que anam fent, ja que, encara que de vegades els projectes tenen algunes dificultats al final els aconseguim superar, millor o pitjor. Però si fallam i ens equivocam aprenem dels errors, que des del meu punt de vista és el més important.

La setmana que ve sí, recepta. Quina? Ja ho veurem! Vendreu a veure-la, no?

Besades!!!

2 de març de 2017