Autor: decolorsisucre

PASTÍS DE XOCOLATA I MASCARPONE
Sabeu d’aquells dies que us pensau que teniu tot el procés del que sigui que anau a fer controlat i quan us hi posau us falten coses? Unes tisores, un llapis… ai! Un bolígraf verd! O un pinzell de llengua de moix del 2. Bé, en aquests moments diriem que la situació no és dramàtica.

Però ho pot arribar a ser si t’aixeques diumenge de matí per fer un pastís a ta mare pel seu aniversari i… obres la gelera i et trobes que no hi ha això o no hi ha allò. Que el licor que et pensaves que tenies per posar al pastís s’ha acabat? Val, no passa res, canvies els plans. Ai, ai, ai… que tampoc hi ha nata per farcir res! La cosa ja es complica bastant… però de sobte descobreixes que vares comprar mascarpone (encara no sé perquè) i que per sort no ha caducat (hagués estat un pèssim moment per caducar).

Què fas quan et passa una cosa així? Hi ha dues possibilitats: entrar en pànic, vestir-se a corre-cuita i partir volant a cercar un pastís al forn per a l’ocasió…; o respirar profundament, fer una anàlisi de la situació, agafar-s’ho amb calma i adaptar-se.

I això no és tot. Per si la cosa no fos estressant, el mateix dematí te n’adones que no sereu 7, sereu 11 a dinar! AHHH! Horror!

Què fas? Idò una coca normaleta, però que farcida i decorada queda resultona. Un pastís de xocolata farcit de confitura i crema de mascarpone. Després d’això unes quantes sessions de relaxació m’haguessin anat moooolt bé! Anem amb la recepta!

Ingredients:

Per la coca
- 200 g de sucre
- 160 g d’oli d’oliva suau
- 4 ous de mida M
- 160 g de farina amb llevat incorporat
- 40 g de cacau en pols sense sucre
- 1 cullereta de llevat en pols
- un poquet de llet
Pel farcit i la decoració
- 500 g de mascarpone
- 200 g de sucre en pols
- 1 pessic de cremor tàrtar
- Confitura de gerds i maduixes a parts i iguals
- Groselles (o el que volgueu posar per decorar)
Pas a pas:

1- Mesclau l’oli amb el sucre i mesclau bé. Anau afegint els ous un a un fins que estiguin ben integrats.

2- Mesclau en un bol apart la farina, el cacau i el llevat. Afegiu a poc a poc aquests sòlids a la mescla anterior.

3- Si trobau que la pasta queda massa espessa per treballar-la podeu afegir un poquet de llet.

4- Posau la pasta dins el motlle (prèviament untat per a que no s’enganxi).

5- Forn a 175º-180º, uns 20 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

6- Un cop feta la coca, treta del forn i tallada en dos, podeu farcir-la de confitura de gerds i maduixes (o de la que més us agradi).

7- Per a la crema de mascarpone, bateu el mascarpone amb el sucre en pols i el cremor tàrtar fins que tot estigui ben integrat i hagi pujat. Posau-lo dins una màniga pastissera, tallau la punta i posau la crema fent petites bolletes, tant en el centre del pastís com per sobre. Decorau com us vengui més de gust. Ja que el pastís és dolcet he preferit posar una fruita que és més aviat àcida.

Què trobau? Després de tot l’estrés i els nervis, la cosa tampoc no va anar tan malament. És dels pastissos que més m’agraden: gustosos i melosos, amb un punt àcid.

La setmana que ve us duré una cosa molt especial… els que em seguiu per instagram començareu a veure cosetes ben aviat.

Besades!!!
23 de febrer de 2017
MINICHEESECAKES DE QUALLADA

(més…)

16 de febrer de 2017
BUNDT CAKE DE XOCOLATA BLANCA I COCO
A ca nostra ens ha quedat clar que els aniversaris s’han de celebrar. I al meu IES, tant és si és aniversari o no, tot se celebra. I la setmana passada celebràrem que fa 10 anys que es va inaugurar l’IES Porto Cristo.

Els nins i professors han fet una feinada per a poder oferir a tothom que es volgués acostar a l’institut activitats de tot tipus. Els alumnes de 2n prepararen una repassada a la història de l’IES des de totes les vessants que se’ls varen ocórrer, des dels plànols de l’edifici a les portades de les agendes. Els petits de 1r varen estudiar a fons una de les tradicions amb més pes dins el nostre terme: les festes de Sant Antoni. I els alumnes de 3r varen mostrar la seva vessant més solidària investigant d’on ve el conflicte de Síria. Per a recaptar alguns fons per a poder enviar allà, varen preparar un berenar solidari amb el que ells varen dur de casa. La sala de profes es va omplir de coques de tota casta, dolces i salades. Però a més, també demanaren als professors que aportéssim alguna coseta. I com que ja feia temps que volia fer aquesta coca… vaig tenir l’excusa perfecta!

La veritat és que tant pares, alumnes com professors ens ho passàrem molt bé i gaudirem molt tant dels tallers que varen muntar els alumnes com del concert dels professors i de la rifa… i a mi em va tocar un número de la rifa!!! Síiii!!! Un detallet, però mira, a mi ja m’ha fet contenta. 😀

Però anem al que hem d’anar. Anem amb la recepta.

Recepta treta del blog El Rincón de Bea, amb alguna modificació:

Ingredients:

Per la coca
- 125 g de xocolata blanca
- 125 ml d’aigua calenta
- 200 g de sucre
- 200 g d’oli d’oliva suau
- 6 ous de mida L
- 1 cullereta d’essència de vainilla
- 350 g de farina
- 1 cullereta de bicarbonat
- 75 g de coco
- 110 ml de llet
- 15 ml de vinagre de poma
Per la decoració
- Xocolata blanca
- Coco ratllat
Pas a pas:

1- Mesclau en un tassó el vinagre i la llet i reservau.

2- En un bol mesclau la farina i el bicarbonat i reservau.

3- Mesclau en un tassó l’aigua calenta i la xocolata blanca i deixau que es fongui.

4- En un bol mesclau l’oli amb el sucre. Afegiu els ous un a un fins que tot estigui ben integrat.

5- Mesclau la mescla de vinagre i llet amb la d’aigua i xocolata i la vainilla.

6- Heu d’afegir ara la mescla de líquids i la de farina a la d’oli alternant sòlids en tres part i líquids en dues, acabant i començant sempre amb els sòlids.

7- Afegiu ara el coco mesclant-lo amb una espàtula.

8- Vessau la pasta en un motlle prèviament untat d’oli, mantega o esprai.

9- Forn a 175º, uns 50-60 minuts.

10- Quan la coca ja estigui treta del motlle foneu un poc més de xocolata blanca i repartiu-la per sobre d’ella. Podeu acabar de decorar amb una mica de coco ratllat.

La coca va ser ben bona, tant com les que varen dur els alumnes i els altres professors. Si és que som uns artistes!!! Mirau quina plantada feien la sala de professors i les taules del berenar solidari en el pati. Es va recaptar algun dobleret que de segur seran de gran ajuda a molta gent.

Ja us seguiré contant més cosetes de l’IES, feim coses ben interessants. I estic preparant una activitat amb els alumnes de Dibuix Artístic de 1r de batxillerat que… bé, tot en el seu moment.

Ens veim la setmana que ve!

Besades!
9 de febrer de 2017
COOKIES (EXTRA GRANS!)
Demà és Sant Blai! Per la gent que no ho sàpiga, a Manacor, dia 3 de febrer celebram Sant Blai fent senyorets. No és el més habitual dins Mallorca ja que en la majoria de pobles els senyorets es fan per Pasqua. Però què voleu que us digui? Manacor is different!

I jo n’havia de fer de senyorets, de fet havia de fer una recepta de senyorets que vaig trobar en un llibre de la meva padrina, però haurà de ser un altre dia. Aquesta setmana entre constipat, feina i que encara es senten per ca nostra els efectes del temporal de finals de gener… Res, que no hi ha hagut temps.

Així i tot, la recepta que us duc avui també és en forma de galleta. La vaig trobar en el blog de El Comidista, que segur que molts de vosaltres coneixeu. El problema és que just la deien un poc de passada, i en mesures americanes, i costa una mica entendre-les. Per tant el que vaig fer va ser consultar taules de conversió (unes quantes) i intentar treure unes mesures que poc més o manco fossin encertades. I perquè aquestes galletes i no uns senyorets com hauria d’haver fet? Teniu la resposta just després de la recepta. Anam amb ella?

Ingredients:
- 225 g de mantega
- 150 g de sucre blanc
- 150 g de sucre morè
- 2 0us talla M
- 1 cullereta de bicarbonat
- 250 g de farina
- 1 cullereta de sal
- 1 cullereta d’essència de vainilla
- 100 g de perletes de xocolata
Pas a pas:

1- Mesclau en un bol la sal, el bicarbonat i la farina i reservau.

2- Mesclau en un altre bol la mantega amb els dos sucres fins que estigui tot ben integrat.

3- Afegiu els ous un a un fins. Quan estigui tot ben mesclat afegiu l’essència de vainilla.

4- Ara ja podeu afegir la mescla de farina. Us quedarà una pasta amb una textura un tant enganxosa, per poder-la manipular fàcilment posau-vos una mica d’aigua a les mans.

5- Feis bolletes i aixafau-les una mica sobre paper de cuina. Us han de quedar uns “cercles” d’entre 4 o 5 cm de diàmetre aproximadament i 1 cm d’altura. En coures triplicaran la seva mesura, per tant posau com a molt 6 galletes per safata.

6- Posau per sobre dels cercles una grapadeta de perles de xocolata una mica escampades.

7- Forn a 190º uns 10-12 minuts. Veureu que estan cuites quan hagin agafat un fantàstic color daurat. No les manipuleu fins que estiguin fredres, si no es rompran.

Sabeu perquè vaig fer aquestes galletes? Idò per el monstre més famós i més golafre de tots els temps! El Monstre de les Galletes! Les vaig fer per acompanyar un pastís molt especial per a una nina que feia 7 anys. Em va fer molta il·lusió, també ho he de dir, perquè era un pastís molt divertit que em permetia ser creativa. I si a més feia feliç a una nina per un dia tan especial com aquest… qui es pot negar!

Ara ja sí que us dic adéu fins la setmana que ve. Tenc unes quantes idees per la pròxima entrada, però no m’he decidit encara per cap d’elles. Crec que us mantindré en suspens fins el darrer moment… hehehe…

Una besada!
2 de febrer de 2017
COCA DE CAFÈ
La meva padrina sempre ha estat una gran cuinera, tant com el meu padrí. Ella no va anar mai a cap curs, va aprendre de la seva mare, de la veïnes… El meu padrí també, va aprendre de demanar i veure com els altres feien les receptes, però també gaudia molt d’anar a cursets, sobretot de la gent de la tercera edat.

Entre els dos feien una colla fantàstica. Participaven a tots els concursos de coques del barri, tant salades com dolces… i el meu padrí va guanyar en vàries ocasions!!! No sabeu com d’orgullós estava dels seus plats, es feia fotos amb ells per tenir-ho de record. Li encantava fer fotos també (no sé a qui em recorda…).

Algun dia us ensenyaré algunes d’aquestes fotos, com també les dels pastissos que ens feia la padrina pels nostres aniversaris. Encara ens recordam de la vegada que ens va fer un pastís en forma de tren, amb vagons i tot! Els de Master Cheff no han conegut als meus padrins en els seus bons temps… hehehehe….

A ca nostra conservam unes quantes llibretes i carpetes plenes de receptes de les de sempre: orellanes, galletes arrissades, diferents pastes per panades, robiols… un poc de tot. I evidentment de coques també. La que més m’agradava de petita era aquesta. i això que a mi el cafè no m’agrada gens! M’encanta l’olor que fa, però no el seu gust. I en aquesta coca el gust del cafè queda mesclat amb el cacau i amb el brandy, i tots tres ingredients li donen un toc increïble.

Ingredients:
- 300 g de sucre
- 200 g de mantega
- 6 ous M
- 4 cullerades de cacau en pols
- 350 g de farina
- 1 sobre de llevat en pols
- 1 copeta de brandy
- 1 tassonet de cafè
- Sucre en pols i grans de cafè de xocolata per decorar
Pas a pas:

1- Mesclau en un bol la farina, el cacau i el llevat i reservau.

2- Mesclau la mantega amb el sucre. Per aquest pas us serà de molta utilitat un robot de cuina.

3- Afegiu els ous un a un fins a tenir-los tots ben integrats a la mescla anterior.

4- Mesclau ara els dos líquids, el brandy i el cafè en la mescla anterior.

5- Per acabar, afegiu la farina a poc a poc, fins que no quedi cap grumoll.

6- Untau bé un motlle rodó amb mantega, esprai o oli i vessau-hi la pasta.

7- Forn a 175º-180º fins que la coca estigui ben cuita és a dir, que en punxar amb un escuradents aquest surti ben sec. Com que és un poc grossa costa un poc de coure, entre 40 i 50 minuts, i la part central és la que costa més. Si en passar 40 minuts comprovau que encara no està, podeu posar un paper de forn a sobre perquè no es cogui molt per sobre, com podeu veure a les fotos que em va passar a mi.

8- Espolsau sucre en pols per sobre i, si en teniu, decorau amb grans de cafè de xocolata.

Aquesta és una recepta molt especial precisament per el que us he dit abans, era una de les que solia fer la meva padrina, i ahir va complir anys! 89! Valgui per homenatge a ella.

Molts d’anys padrina!!!

Us veig a vosaltres la setmana que ve? Besades!
26 de gener de 2017
COCA DE FESTUCS, GERDS I BUTTERMILK
A Manacor celebram la Segona Festa. Dia 25 de desembre la família es reuneix per dinar, però, quan els joves de la família es comencen a casar, emparellar-se, tenir fills… el més normal és que s’hagin de repartir. Això vol dir que el dia de Nadal hi són uns i per la Segona Festa hi són uns altres a la taula per dinar.

Enguany la Segona Festa la passàrem a casa dels cosins ja que de passada celebràrem l’aniversari del meu cosí. Ja en aquells moments pensàrem que, tot i que només era el principi de les festes, ja estàvem més que tips de menjar.

En acabar de dinar decidírem que el dia de Cap d’Any dinariem tots junts. Cosa senzilla. Quatre coses per torrar, pa amb oli i ja està, sense més complicacions. Jo duria una coca i la resta duria alguna cosa.

Us ho podeu creure? Idò no. A les matriarques de les famílies això no els va semblar bé. Volien un dinar “com Déu mana”. El cas és que acabàrem dinant de fideuà i porcella rostida, evidentment amb tots els extres, com els entrats. La taula dels postres, evidentment tampoc va ser “només” la meva coca, si no que també hi va haver com a 2 ensaïmades, safata de torrons, coca de melicotó… i crec que em deix alguna cosa… En fi, que el règim no va començar dia 1.

Ja us vaig explicar a l’entrada anterior, que el pastís de llimona el vaig fer “en previsió de”, idò no em vaig equivocar. Ai… si és que quan coneixes a la família… La veritat és que aquesta recepta va ser un experiment. En vaig mesclar unes quantes que trobava que podrien quedar un poc coixes i vaig afegir els gerds per donar-li color. Crec que no em vaig equivocar. Si la tastau ja em contareu!

Ingredients:

Per la coca
- 200 g de sucre
- 100 g d’oli d’oliva suau
- 3 ous talla L
- 250 g de farina
- 220 ml de llet
- 20 ml de vinagre de poma
- 50 g de festucs picats
- 10-15 gerds
- 1 cullereta de llevat en pols
- 1 cullereta de bicarbonat
Pel glassejat
- 100 g de sucre en pols
- aigua freda
- 1 cullereta de vainilla en pasta
- festucs picats
- gerds
Pas a pas:

1- Mesclau el vinagre amb la llet i reservau.

2- Mesclau la farina, el bicarbonat i el llevat en pols i reservau.

3- En un bol mesclau l’oli amb el sucre, i afegiu els ous un a un. No en poseu un que l’anterior no estigui ben integrat.

4- Afegiu la mescla de farina a la mescla d’ous en tres vegades, alternant amb la llet. És a dir afegiu: 1/3 de farina + 1/2 de llet + 1/3 de farina + 1/2 de llet + 1/3 de farina.

5- Afegiu, per acabar, els gerds i els festucs. No bateu massa la pasta.

6- Vessau la pasta en un motlle prèviament untat amb oli, mantega o esprai.

7- Forn a 180º durant uns 40 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net… i ja teniu la coca!!!

8- Si ho feis en un motlle de bundt cake recordau que heu d’esperar 10 minuts a treure’l del motlle.

9- Un cop hagi refredat podeu preparar el glassejat mesclant el sucre amb la pasta de vainilla. Anau afegint aigua cullereta a cullereta fins a tenir una mescla semblant al iogurt líquid i posau-lo per sobre de la coca.

10- Decorau amb festucs picats i gerds.

Aquesta setmana hem passat Sant Antoni. Ja hem acabat les festes! Ah… no… calla… que en poc temps vendrà Pasqua… res, idò seguirem cercant receptes per les següents festes… O preferiu DIY? Venga va! Digau-me què voleu: receptes salades, receptes dolces, DIY, begudes… Promet cercar fins a trobar el que volgueu!

Que passeu bona setmana!

Besades!
19 de gener de 2017
PASTÍS DE LLIMONA
Com estau tots? Embafats de les festes de Nadal? De la Nit de Cap d’Any? Dels Reis? Una mica sí, no? Les nostres han estat tranquiles, en família, però, i això imagin que passa per tot, no podem quedar que no sigui amb “peu davall taula”.

I això no només passa amb la família i per festes senyalades. Amb els meus companys de la junta de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, quan hem de fer alguna reunió per programar sortides, exposicions o tallers, no sabem fer-ho si no és (com a mínim) amb alguna cosa per picar. I no només amb ells!

A l’institut on faig feina no aconseguim posar-nos a dieta… a dieta d’aprimar-nos vull dir. Cada mes algun departament s’encarrega de fer berenar per tot el claustre de professors i personal no docent. Me podeu ben creure si us dic que mes a mes la taula del berenar puja de categoria fins arribar a fites increïbles! Però és que a més dels berenars (que ja pots riure’t de Master Chef), ens en pescam una o altra per quedar i menjar: per celebrar aniversaris, per tastar els plats dels alumnes de la FP de restauració d’un altre institut, tastar plats d’altres èpoques per documentar-nos en els projectes que duim a terme amb els alumnes…

I és per això que per la Nit de Cap d’any, i en previsió del que m’esperava a l’endemà, vaig fer aquestes postres per després de sopar. La llimona, cosa que no vaig tenir en compte a l’hora de fer el pastís, és un aliat important contra l’envelliment del cor, ajuda a la digestió i a controlar el colesterol, refresca l’organisme i fins i tot fa baixar la febre… encara que no crec que això pugui passar amb un tros de pastís, per molt de llimona que sigui.

Us en fa ganes un tall?

Ingredients:

Per la pasta
- 125 g de mantega
- 250 g de farina
- 75 g de sucre en pols
- 2 vermells d’ou
- aigua freda
- 1 ou per pintar
Pel farcit
- 5 ous
- 150 g de sucre extrafí
- El suc i la pell ratllada de dues llimones
- 200 ml de nata
- Sucre en pols per decorar
Pas a pas:

1- Mesclau tots els ingredients de la pasta excepte l’aigua. Pastau bé. Afegiu una mica d’aigua per acabar de lligar la pasta. Embolicau-la bé en paper film i deixau-la a la gelera al manco 1/2 hora.

2- Treieu la pasta de la gelera i estirau-la amb una aprimadora entre dos papers de forn. Posau-la a sobre del motlle, que haureu pintat amb oli, mantega o esprai prèviament. Tornau a deixar-la a dins la gelera 1/2 hora més.

3- Al cap d’aquest temps treieu el motlle de la gelera i posau a sobre de la pasta un paper de forn i algun pes (ciurons secs, per exemple), i posau-la en el forn durant 25 minuts a 170º.

4- Passat aquest temps, treieu el motlle del forn i llevau els pesos. Pintau la pasta amb ou i tornau-la a posar al forn durant 10 minuts.

5- Mentre, preparau el farcit. Mesclau primer els ous amb el sucre i afegiu la nata. Deixau el suc i la pell de llimona pel final. Mesclau bé, no ha de quedar amb aspecte tallat.

6- Treieu el motlle del forn i vessau el farcit a dins. Baixau el forn a 150º i cuinau durant 30 minuts aproximadament.

7- Quan el pastís estigui ben fred espolsau sucre amb pols per sobre.

Recordau que encara em queda un motlle de Nordic Ware per estrenar? Crec que ho faré en la pròxima entrada, que us sembla?

Que comenceu amb energia aquest any 2017!!!

Una besada!

PD: Pel meu gust la base hauria d’haver quedat una mica més cuita. La pròxima vegada li faré. Si també trobau que us queda un poc massa blanqueta deixau-la una estona més dins el forn o pujau-lo 10º.
11 de gener de 2017
CURSET DE FLORS DE BUTTERCREAM COREANA AMB SWEETMOSES

Com han anat les vacances de Nadal els que les hageu pogut gaudir? Esper que molt bé i que hagueu cuinat molt, ja m’ho contareu. I com que ben segur que a hores d’ara tots voleu fer una setmaneta o dues de bonda amb el menjar, l’entrada d’aquesta setmana serà light. Bé… més o manco… És a dir, que no hi haurà recepta.

Abans d’acabar l’any vaig apuntar-me a un curset de cuina que em feia mooooltes ganes. Però moltes! Resulta que en Moisés (Sweetmoses) venia a Mallorca a fer tres dies de cursets a Guindalia.

Ell ha treballat amb crema de mantega d’una manera que aquí no és habitual. Amb aquesta “matèria prima” crea tota una varietat de flors impressionant. Però el més espectacular és el realisme que pot arribar a donar a les seves creacions. Cercau-lo a instagram i a facebook i veureu el que fa. Us deixarà sense paraules.

Va venir a fer tres cursets en tres dies: un de canastres de flors, un de flors amb buttercream coreana (que és el que vaig fer jo) i un de pastissos de noces. En cada un dels cursos ensenyava a crear diferents tipus de flors. En el que vaig fer jo aprenguérem a fer roses (poncelles i d’obertes), ranuncles, crisantems, anemones i hortènsies.

Idò bé, començàrem el dia arribant a poc a poc al taller on es feia el curset. Allà ens varen rebre na Mònica i en Moisés i a sobre de la taula on fariem el taller ja estava tot preparat. Quan hi vàrem ser tots vàrem començar de bon de veres. En Moisés ens va dur a cada alumne un pendrive amb tota la informació que ens anava a donar durant el curs, d’aquesta manera podiem estar pendents de les explicacions i no d’escriure les indicacions.

El primer que ens va ensenyar va ser a preparar la buttercream coreana, en la que l’ingredient estrella és la mantega. Ell utilitza una mantega italiana que és blanca. Les que compram normalment són grogues perquè les tenyeixen per a què facin més mengera. Aquesta característica fa que a l’hora de tenyir la buttercream no poguem aconseguir un to tan real com sí que ho fa amb la mantega blanca.

Un cop sabérem com fer la buttercream ens explicà per sobre la teoria del color per a poder fer les mescles i que les flors surtin amb aquest aspecte tan real.

Però el primer que férem amb la buttercream va ser cobrir el dummie de suro que simulava la tarta. Amb això ja teniem la base feta.

I arribà el moment de aprendre a fer la primera flor (ja eren a prop de les 13.30! començàvem a tenir gana…). La primera que aprenguérem va ser el ranuncle. Quan la feia el professor no semblava complicada… però a l’hora de fer-la nosaltres la cosa canviava. No podies fer massa pressió a la mànega ni massa poca. Havies de girar el clau a la velocitat adequada… buf! Va ser un d’aquells moments de o tirar la tovallola o pensar “no ho has fet mai! Què et preocupa? Ja n’aprendràs!”. I vaig decidir agafar-ho de la segona manera. 😀

A la foto podeu veure el meu primer ranuncle. No està malament del tot, tot és qüestió de pràctica! En fi, que després de fer 7 ranuncles va venir el moment de dinar (ja era hora! quina gana!). Mirau quin buffet que ens varen dur:

La foto és de na Mònica de Guindalia, perquè la que està fregant coses a la pica som jo! hahahaha

Una vegada amb la panxa plena continuàrem amb el taller. Va arribar el moment de començar a muntar el pastís. Amb l’ajuda d’un elevador de flors i amb la mànega pastissera començàrem a col·locar els ranuncles que havíem fet. Com que havien estat a la gelera tot el temps del dinar era més fàcil manipular-los. Cal dir a tot això, que durant tot el curs estàvem a una temperatura d’uns 20º si no record malament, i havíem de conservar les mans fredes per a no fondre la buttercream. Resultat=un constipat espectacular.

La primera i la darrera foto són del meu pastís, les que es veu l’elevador (una espècie de tisores de plàstic) són del pastís d’en Moisés, el professor. Es nota bastant la diferència, no?

Ja us dic, estic bastant orgullosa de com hem varen quedar les meves flors, era la primera vegada que les feia! Però vaja, perfectes no estaven…

Un cop col·locadetes sobre el dummie, continuàrem creant flors. Ara li tocava el torn a les roses, en diferents fases de maduresa. Aquestes sí que me quedaren estupendes! hehehe. I un cop fetes i refredades a la gelera les posarem a sobre del pastís. Seguírem amb els crisantems, les hortènsies i les anemones, que crec que són les que pitjor em varen quedar. A aquestes hores ja estàvem tots una mica congelats i les mans ja no funcionaven com tocava. A més, el curs havia d’acabar sobre les 18,30, i eren les 19,15 i encara fèiem i posàvem flors.

El resultat fou espectacular. La veritat és que, encara que no fossin perfectes, quan les flors estaven totes col·locadetes a sobre del pastís el resultat era fantàstic. Vàrem acabar cansats, congelats i amb una satisfacció enorme per haver après aquesta tècnica amb aquest gran professional. I si no, mirau la darrera foto i digau-me si no trobau que un cop acabats, els pastissos no feien goig.

Esper que en Moisés pugui tornar a venir a Mallorca, ara és a fer gira de cursos per Amèrica llatina. I esper poder tornar-hi! Va ser una gran experiència!

PD: Aix… la que surt amb els ulls tancats a la foto som jo…

5 de gener de 2017
COCA DE TARONJA, AMETLLA I XOCOLATA
Senyores i senyors… aquesta és la darrera entrada del blog d’aquest 2016! Que no és molt espectacular? Pot ser. Que no és res nou? És possible. Que no és gaire original? I què voleu que us digui… Una coca feta en un motlle de Bundt Cake de Nordic Ware no necessita una recepta espectacular, ni nova ni original! I és que encara em queden aquest, i un altre motlle per estrenar!!!

En concret, aquest que podeu veure a la foto és el model Bundt clàssic gros Anniversary. També hi ha el model en petit. Però seguint els consells d’una gran pastissera… de gros se’n pot fer petit. La primera vegada que el vaig provar vaig fer la recepta tal qual us la he posada aquí… Va arribar just just a la meitat quan va estar cuita la coca, i és que és un motlle enorme! Per tant la segona vegada (que són les fotos que podeu veure aquí) vaig doblar les quantitats per a què omplís bé el motlle. Et voilà! Un bundt cake diví! M’encanta aquest motlle!!! El trobo perfecte per coques que duguin glassejat per sobre, com en aquest cas.

Idò tornant al que us deia al principi, no és necessari una recepta complicada quan tens un d’aquests espectaculars motlles ja que la forma que tenen els dóna suficient espectacularitat. Ho podeu veure vosaltres mateixos. Tres ingredients molt d’aquesta època: taronja, ametlla i xocolata. Ingredients senzills, sí, però junts són increïbles.

Així i tot, si no teniu un d’aquests motlles, no us preocupeu. La coca us sortirà igual de bona! I això és el que realment compta, o no?

(Versió de “Loaf Cake de naranja, almendra y chocolate” de I Love Bundt Cakes)

Ingredients

Per la coca
- 3 ous de mida L
- 230 g de sucre
- 100 ml d’oli de girasol
- 125 g de iogurt natural
- 120 ml de suc de taronja
- 30 ml de Cointreau
- 220 g de farina
- 15 g de llevat el pols
- 50 g d’ametlla crua picada
- 50 g de perles de xocolata negra
- 2 cullerades de pell de taronja ratllada
Cobertura
- 100 g de xocolata per fondre
- Ametlla crocanti
Pas a pas

1.- Mesclau la farina amb el llevat amb pols i reservau.

2.- Separau dues cullerades de la mescla anterior en un bol i posau-hi les perles de xocolata i les ametlles picades.

3.- Mesclau els ous amb el sucre i la pell de taronja ratllada.

4.- Afegiu el iogurt, i l’oli i mesclau bé. Un cop ben integrat afegiu el suc de taronja.

5.- Afegiu la farina i quan estigui gaire bé integrada del tot afegiu les perles de xocolata i l’ametlla picada reservada. Mesclau-ho tot sense fer-ho en excés.

6.- Vessau la pasta en un motlle ben untat d’oli, mantega o esprai.

7.- Forn a 180º durant aproximadament 50 minuts.

8.- Mentre esperau a que refredi en haver-lo tret del forn podeu començar a fondre la xocolata (al bany Maria o en el microones). Un cop la coca estigui freda vessau la xocolata fosa per sobre i decorau amb el crocanti d’ametlla. Com que jo en tenia de torrat i de sense torrar els vaig posar tots dos, i queda com podeu veure a les fotos, amb dos tons diferents.

Ara ja sí que ens hem de dir adéu fins el 2017. Una mica de descans a tots ens vendrà bé. Carregarem piles, descansarem, aprendrem coses noves i en unes setmanetes ens tornarem a veure per aquí (o en el facebook o a l’instagram!), perquè recordau… encara em queda un motlle de bundt cake per estrenar… 😉

Que passeu molt bones festes!!!

Mil besades!
22 de desembre de 2016