CINNAMON BUNDT

Si la qualitat és bona, et mires d’una altra manera el preu. Però quan el preu és tan bó…

Ja us vaig parlar d’aquests tipus de motlles en l’entrada anterior, però encara no tenia aquest. La meva profe de bundt cakes, na Bea Roque, em va xiular que a una pàgina web hi havia aquest motlle per la meitat de preu del que normalment val… i… evidentment…

Per cert, que aquesta recepta és la que ella ens va ensenyar a fer al curset, amb tots els trucs per a què surti divina.

Res, que el vaig comanar tot d’una, no fos cosa fos un error informàtic i al cap d’unes hores ja no hi fos! Però no no, encara hi era i el preu era el que m’havia dit. I no me digueu que el motlle no és una passada. Es diu cinnamon bun pull-aparts, i té les formes dels típics rotlles de canyella. El que passa és que la recepta és diferent, la que us vaig ensenyar fa temps aquí és més semblant a un panet dolç, aquesta és més tipus coca… I no vegeu quina coca…

Du una espècie de farcit de nous, sucre morè i canyella, i per sobre un glassejat de vainilla amb nous trossejades. De veres, no som fan de la canyella, però queda una coca tan amorosa… que és difícil no començar per un trosset, i continuar, i continuar… fins que no en quedi res al plat!

Per suposat n’he regalada la major part perquè si no no faré ni “operació camiseta-ample-que-no-mostri-res”.

He saparat la recepta en tres parts per no embullar-me amb els ingredients.

 

Ingredients:

Per la coca

• 280g de farina
• 1 i 1/4 culleretes de llevat en pols
• 1/2 cullereta de bicarbonat en pols
• 1/2 cullereta de sal
• 2 cullerades de canyella en pols
• 125 g de mantega
• 200 g de sucre blanc
• 3 ous L
• 1 cullereta d’essència de vainilla (si la teniu en pasta molt millor)
• 300 ml de iogurt grec o crème fraîche

Pel farcit

• 1 cullereta de farina
• 1 cullerada de canyella en pols
• 40 g de sucre morè
• 1/2 cullereta de sal
• 25 g de nous

Pel glassejat

• 100 g de sucre en pols
• 1 cullereta de pasta de vainilla
• 1 i 1/2 cullerades de llet
• 50 g de nous en trossets

 

Pas a pas:

1- Posau en un bol tots els ingredients del farcit, remenau i reservau.

2- Posau en un altre bol la farina, el llevat, el bicarbonat, la sal, i la canyella de la part de la coca i reservau.

3- Posau a batre la mantega amb el sucre fins que quedi blanca. Afegiu els ous un poc batuts un a un. No en poseu cap que l’anterior no estigui ben integrat. Quan això estigui afegiu la vainilla i continuau uns segons més.

4- Afegiu a la mescla de la mantega, el sucre i els ous el que tenieu reservat en el punt 2 alternant-ho amb la crème fraîche, en dues o tres vegades. No mescleu més del que toca, quan vegeu que ja està integrat, deixau-ho. Si ho feis amb robot de cuina feis-ho a la velocitat mínima.

5- Greixau bé el motlle i ompliu amb 2/3 parts de la pasta.  A sobre posau ben repartit el que havíem reservat en el punt 1 i amb una forqueta mesclau-ho una mica amb la pasta. Repartiu el que queda de pasta per sobre i allisau-la el millor que pogueu.

6- Forn a 180º, una 40-45 minuts. Quan punxeu amb l’escuradents aquest ha de sortir net.

7- Un cop sortit del forn deixau-lo 10 minuts descansant dins el motlle. Passats els 10 minuts ja el podeu treure i deixar-lo refredar sobre una reixeta.

8- Mentre, mesclau la llet, el sucre en pols i la vainilla fins a fer una pasta amb la textura tipus cola blanca de fuster. Amb l’ajuda d’una cullera repartiu-lo per sobre de la coca, assegurau-vos que ja estigui més freda. Finalment, repartiu els trossets de nou per sobre.

I a menjar!

De veres que l’heu de provar de fer, encara que no sigueu excessivament “canyelleres” com jo. És una sabor i una textura que s’ha de provar.

Ens veim aviat (esper)! Últimament no sé quan em podré posar a cuinar o no, per tant haureu de tenir una mica de paciència. Què hi farem!

Una besada!!!

---

PD: Si no teniu aquest motlle no crec que passi res si ho feis en un motlle normal, però com que du bastant de material, seria convenient que sigui un motlle alt.

PD2: Les nous no són imprescindibles (per si algú hi té al·lèrgia), però li donen un bon toc.

PD3: Procurau que la coca no estigui molt calenta quan li poseu el glassejat. Jo no vaig esperar massa i se l’ha beguda una mica i no es veu massa… però el sabor hi és! 😉