“SUSHI” DE LLEPOLIES

Fa 5 anys vaig començar a fer feina a l’IES Porto Cristo. Això va ser després d’aprovar les oposicions a professor de Dibuix. Unes oposicions que no varen ser fàcils. Erem més d’un centenar de persones per només 5 places. Després de les proves escrites i la tancada quedàrem 11 persones. No podeu imaginar els nervis! Després de tot l’esforç, de tota la feina… Érem massa persones per a les places convocades. La darrera fase era la fase de mèrits i, encara que partia amb una molt bona nota de la primera, no les tenia totes amb mi.

Després de lliurar tots els papers per aquesta darrera fase tocava esperar. I ja no record si varen ser dies o setmanes, però es varen fer eternes! El dia que havia de sortir la nota final estava fatal. Record “refrescar” la pàgina de l’ordinador cada 30 segons… I no sortia!!!

Quasi al migdia va sortir la nota… i estava entre les 5 primeres!!!!! Tanta sort que estava tota sola perquè si hi hagués hagut algú al meu costat hagués pensat que m’havia tornat boja! Vaig telefonar a tothom de ca meva per donar-los la notícia i també a dos bons amics, que varen ser els que em varen preparar per poder superar totes les proves.

Doncs bé, fins aquesta setmana passada (després de 5 anys!) no he tengut la plaça fixa. I crec que era un bon moment per celebrar-ho. Després de 5 anys de conviure amb la meva família (professional) de l’IES Porto Cristo ara sé que podré quedar-me sempre allà, si vull. I és que quan estàs a gust fent feina amb uns companys i uns alumnes com els que tenc, no es pot demanar més.

Per celebrar-ho, tant jo com una altra companya que també ha obtingut plaça, decidirem dur quatre cosetes: ella salat i jo dolç. Jo vaig dur una red velvet (alguns companys no m’haguessin perdonat que no en dugués), unes merengues amb xocolata (un altre dia us diré com les he fet), i aquest sushi tan especial.

Ingredients:

• Llepolies (les que trobeu, les que més gràcia us facin), jo he triat aquestes:

Pas a pas:

Aquesta vegada no us puc dir com es fa perquè crec que les imatges parlen per elles mateixes, però sí que us voldria donar unes recomanacions:

• Per fermar els “makis” és millor que sigueu dos, un per aguantar els farcellets i l’altre per fermar-los.
• Per fer els de la fila del mig, és millor només tallar un trosset petit i ficar-ho només una miqueta a l’espongeta. Si intentau fer un forat al mig de l’espongeta la deformareu massa.
• I… no hi ha més secret! Imaginació, imaginació i més imaginació!

Sé que us vaig dir la setmana passada que aquesta us duria una recepta de Pasqua, però he trobat que l’ocasió es mereixia canviar els plans, no ho trobau? 😉

La setmana que ve no hi haurà entrada, m’agafaré unes mini vacances! Però en tornar a la rutina de les classes us duré més DIY, receptes salades o dolces… qui sap! Besades!