Etiqueta: amb xispeta

  • SELVA NEGRA

    SELVA NEGRA

    Feia un any que cercava l’ingredient principal d’aquest pastís. I és que es va passar l’època de les cireres i no el vaig trobar. Clar que es veu que no anava a cercar-lo allà on tocava, perquè enguany demanant sols una mica l’he trobat fàcilment!DSC_0625

    I és que l’ingredient que no pot faltar en aquest postre tan alemany és el kirsch. I què és el kirsch? Idò un licor de cireres però transparent. La veritat és que no és molt comú, per això em va costar de trobar. No el venen a supermercats ni en la majoria de botigues de vins. Únicament l’he trobat a Dismavi a Manacor.DSC_0619

    Parlant clar, no és un licor barat. Val més el licor que tota la resta del pastís. Però el que tenen allà és una marca molt bona, i per tant, si els ingredients són bons… Molt malament s’ha de fer per a què el pastís surti dolent.DSC_0636

    I encara que no ho sembli, aquest pastís no és massa complicat. Només necessita coordinació i una mica de planificació. N’he fet dos, el que teniu a les fotos i el que vaig dur a l’IES per celebrar el berenar del departament de plàstica. Cada mes, al meu institut, un departament didàctic prepara un berenar per a la resta de claustre. Jo vaig preparar aquest, un angel food cake i cupcakes de red velvet. Juntament amb les meves companyes i company de departament muntàrem aquesta taula tan estiuenca:

    IMG_20160603_074410

    Com podeu veure, això de l’”operació bikini” a nosaltres no ens afecta en absolut. No que no engreixem, si no que no ens importa massa. Per molt que ens queixem que no hauriem de menjar el que duim als berenars al final no queden ni les miques!

    DSC_0640

    (Recepta basada en la de Sophie Bakery)

    Ingredients:

    Per la coca:

    • 130 g de farina
    • 20 g de cacao en pols
    • 20 g de Maizena o fècula de patata
    • 6 ous talla M
    • 170 g de sucre

    Pel farcit:

    • 400 g de crème fraîche (nata fresca)
    • 1 o 2 culleretes de vainilla en pasta
    • 150 g de sucre en pols

    Almívar:

    • 350 g de cireres
    • 100 ml d’aigua
    • 100 g de sucre
    • 70 ml de Kirsch

    Extres: 

    • Cireres fresques
    • Xocolata (així com us agradi més, jo tenia unes xocolatines que he aprofitat)

    Pas a pas:

    1- Posau les cireres amb el kirsch i reservau.

    2- Posau en un bol la farina, el cacau i la Maizena (o la fècula de patata). Tamisau i reservau.

    3- Separau els blancs del vermells dels ous i reservau els vermells. Pujau els blancs i quan comencin a estar bé anau afegint el sucre cullerada a cullerada. Seguiu pujant fins que tengueu una merenga ferma.

    4- Bateu un poc els vermells i afegiu-los a la merenga juntament amb els sòlids que heu tamisat. Mesclau amb moviments envolvents, de dalt a baix i movent al mateix temps el bol sobre sí mateix. Anau alerta de no mesclar massa perquè si no se us baixarà la pasta. Repartiu la pasta en 3 motlles petits iguals, o en un de gros. Depèn d’on faceu la coca estàrà més o manco temps a dins el forn.

    5- Posau al forn a 175º-180º els motlles. Passats uns 20 minuts comprovau si ja estan punxant amb un escuradents. Les claus per a saber si aquesta coca està feta és que l’escuradents surti net i que en punxar sembli que la superfície ha format una petita crosta. Estarà una mica cruixent. Si no és així esperau una mica més.

    6- Mentre el forn fa la seva feina podeu preparar l’almívar. Posau al foc el sucre i l’aigua i bulliu fins a fondre el sucre. Retirau del foc i afegiu el licor que ha estat fins ara amb les cireres.

    7- Tallau les cireres per la meitat i reservau.

    8- Tot d’una en treure les coques del forn banyau-les amb l’almívar amb l’ajuda d’un pinzell. Siau generosos, crec que no és mal consell. Deixau refredar. En estar fred li podeu donar unes quantes pinzellades més.

    9- Pujau la nata afegint a poc a poc el sucre en pols. Quan falti poc afegiu la vainilla en pasta i acabau de pujar.

     

    Muntatge:

    1- Si heu fet tota la coca en un sol motlle tallau-la en tres pisos.

    2- Posau una coca de base i a sobre un terç de la nata pujada. A sobre d’aquesta capa de nata col·locau les cireres tallades per la meitat que havien estat amb el licor.

    3- Posau la segona de capa de coca i a sobre el segon terç de la nata.

    4- Afegiu ja la darrera capa de coca i el que us quedi de la nata.

    5- Per decorar he posat cireres fresques i xocolates en forma de cor.

    DSC_0641

    Què trobau? No és difícil, no? Només necessita una mica d’organització. Ah! I per cert, ha passat tots els controls de qualitat: el de casa i el de la feina. Si la feis tendreu l’èxit assegurat!

    La setmana que ve més. Tornareu a fer una volteta per aquí?

    Ens veim! Una besada!


    PD: La que veis a les fotos és la primera que vaig fer. En aquesta només vaig posar 300 g de nata, la qual cosa va fer que per la part de sobre no en quedés massa. Per això us recoman posar 400 g i així us quedarà molt millor. La crème fraîche es ven en potets de 200 g, per tant així ja aprofitereu els dos potets.

     

  • CUPCAKES DE PROSECCO

    CUPCAKES DE PROSECCO

    Sabeu què és el prosecco? Fins fa dos estius jo tampoc ho sabia. I és que resulta que no bec alcohol. No és que no l’hagi tastat, però no em crida l’atenció, o millor dit, hi ha sabors que m’atreuen més. A vegades però,  hi ha gent i esdeveniments que arriben a la teva vida sense esperar-lo, igual que algunes coses que no t’esperes.  Ja us he xerrat en més d’una ocasió de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor. I és que ells arribaren a la meva vida en un moment ideal.DSC_0353 Amb ells he viscut moltes coses: viatges, sortides, exposicions, tallers, gimcanes… I no us penseu, com en qualsevol família també hem compartit rialles, festa, diversió i com no, preocupacions, discussions, i alguna mala cara. Però com en tot, al final pesen més les coses bones que les que no ho són tant.DSC_0356 Una de les activitats que feim i que té més èxit és el Cicle de les Muses. En aquest cicle feim una mica de tot, aprofitat que les muses ens inspiren: música. cinema, dansa, teatre… I alguna festeta de tant en tant… L’any passat per primera vegada duguérem aquesta marca de vi a la musa estrella del cicle, la Musa de l’Astronomia. I enguany, com que la gent va quedar encantada, l’hem tornat a dur.DSC_0362El prosecco és un vi blanc italià escumós sec o extrasec. S’elabora a partir del raïm de la varietat Glera. Per a obtenir la D.O.C. (Denominació d’Origen Controlada) aquest raïm ha de procedir de les regions de Friuli-Venècia Julia i el Véneto, o també del nord de Treviso per al prosecco del Véneto.

    A Itàlia, el Prosecco es gaudeix com un vi per a qualsevol ocasió. Fora d’allà, es consumeix majoritàriament com a aperitiu, com un cava. 

    Aquest que he fet servir per la recepta és el VNC Prosecco D.O.C. Brut Aquesta casa produeix els seus vins a partir de cultius ecofriendly, i amb mètodes totalment naturals (llevats naturals), el que fa que sigui un producte sense elements químics. Què més es pot demanar!!!

    DSC_0373

    Ingredients:

    Per als cupcakes

    • 100 g d’oli de girasol
    • 150 g de sucre
    • 1 pessic de sal
    • 2 ous i 1 vermell d’ou
    • 200 g de farina
    • 1/2 cullereta de bicarbonat
    • 40 ml de llet
    • 120 ml de VNC Prosecco D.O.C. Brut
    • 1 cullerada de confitura de llimona + 1 cullerada d’aigua calenta

    Per a la buttercream de merenga suïssa

    • 4 blancs d’ou talla M
    • 220 g de sucre blanc
    • 250 g de mantega
    • la pell ratllada d’una llimona

    Per a la gelatina de prosecco

    • 150 ml de VNC Prosecco D.O.C. Brut
    • 3 fulles de gelatina

     

    Pas a pas:

    Per als cupcakes

    1.- Mesclau l’oli i el sucre. Quan estigui ben mesclat afegiu els ous, un a un, fins que estiguin ben integrats.

    2.- Mesclau a part la farina, la sal i el bicarbonat. Anau afegint aquesta mescla a l’anterior a poc a poc fins a que no quedi cap grumoll.

    3.- Afegiu la llet.

    4.- Per últim, afegiu el prosecco. Us quedarà una pasta molt líquida. Posau dins les càpsules fins a 3/4 de la seva capacitat.

    Forn a 175º, baixau-lo a 160º en posar la palangana de cupcakes. Teniu-los uns 20 minuts, no obriu el forn fins al manco haver passat 15 minuts. Treieu-los del forn una vegada passats 20-22 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

    5.- Preparau la confitura de llimona afegint una cullerada d’aigua calenta per fer-la més líquida. Un cop trets el cupcakes del forn, i en calent, pinzellau-los amb aquesta mescla. Deixau refredar.

     

    Per a la buttercream de merenga suïssa

    1.- Posau els blancs d’ou i el sucre a bany Maria removent de tant en quant fins que en tocar amb els dits el sucre s’hagi dissolt completament i no noteu cap granet.

    2.- Posau aquesta mescla anterior a la batedora i bateu fins a que la merenga hagi pujat  i estigui freda.

    3.- Afegiu la pell de la llimona fins que estigui ben repartida.

    4.- Anau afegint la mantega a trossets anant alerta que estigui ben fluixa. Quan faci un poquet que li hageu afegit veureu que la mescla té pinta de tallada. Tranquils, deixau que segueixi batent durant uns minuts (entre 5 i 10). Pensau que estau mesclant un element no greixós amb un que sí ho és, necessita una estona per emulsionar. Quan estigui ben mesclat veureu que la mescla torna molt sedosa.

    5.- Posau la buttercream en una màniga pastissera i decorau els cupcakes freds.

     

    Per a la gelatina de prosecco

    1.- Posau les fulles de gelatina en aigua freda i deixau que s’hidratin.

    2.- Posau el prosecco al foc fins arribar a 80º. Si no teniu termòmetre, el punt és més o manco quan comença a bullir. Aquest pas és essencial ja que l’alcohol no gelifica, per tant li heu de treure.

    3.- Afegiu les fulles al prosecco calent. Vessau en un recipient i deixau gelificar. Pot tardar unes hores.

    4.- La gelatina no quedarà molt dura, més aviat fluixeta. Amb una cullera agafau un poquet de gelatina i posau-la per sobre dels cupcakes.

     

    DSC_0376

    I ja està! Aquests cupcakes és vera que duen una mica més de feina que d’altres, però el resultat ho paga. Intentau-ho, segur que no us penedireu.

    Ens veim la setmana que ve! Una besada a tothom!

  • LICOR DE MANDARINA

    LICOR DE MANDARINA

    La setmana passada us vaig parlar dels meus llibre de cuina preferits, o dels que bàsicament no en puc prescindir. D’un d’ells, del d’Antoni Tugores és aquesta recepta. Senzilla, amb ingredients bàsics, com en la gran majoria de les receptes populars mallorquines.DSC_0111 Aquesta recepta fa anys que la feim a ca nostra. Va començar per provar a veure què en sortia i s’ha acabat convertint en un clàssic. Només té un “emperò”: un dels ingredients no és precisament gaire econòmic. L’alcohol que s’utilitza per fer aquesta recepta s’ha de comprar a la farmàcia, i l’heu de demanar específic per fer licor. Quan us el donin pensareu que és una botella d’alcohol normal (excepte pel preu, uns 27 euros), com el que utilitzam per curar les ferides, però no, és alcohol pur, i amb això heu d’anar molt alerta. No n’utilitzeu d’altre.DSC_0114Pel que fa als altres ingredients… Els teniu a casa ben segur, i si no, sempre trobareu a algú que tengui mandarines a foravila, no és mal de fer aquesta part, no trobau? Anem amb la recepta i així veureu que és una recepta senzillíssima.DSC_0118 Ingredients:

    • 6 mandarines
    • 1 l d’alcohol (per fer licor)
    • 1 l d’aigua
    • 1 kg de sucre

    Pas a pas:

    1- Aquesta primera part necessita d’un mínim de paciència, però també és la més fàcil. Triau 6 mandarines que no tenguin cap tara a la pell i treieu-lis el capollet anant alerta de no arribar a la part blanca. Feis-les ben netes.

    2- Posau les mandarines i l’alcohol en un recipient que es pugui tancar i deixau-ho reposar tot durant 40 dies en un lloc on no li pegui la llum directa ni calor excessiva. Au! Primera part acabada!

    3- Passats els 40 dies preparau un xarop amb l’aigua i el sucre. Deixau-ho al foc fins que comenci a bullir, el sucre ja s’haurà dissolt per complet. Deixau refredar.

    4- Retirau les mandarines de l’alcohol i afegiu el xarop ja fred.

    5- Per embotellar: posau un embut a la boca de la botella i un tros de tela finet, per poder colar petites busquetes que hi pugui haver. Anau omplint les botelles i tapau amb un tap de suro.

    Deixau reposar unes setmanes i serviu ben fresquet.  Fàcil, no?

    Animau-vos a fer aquesta recepta, és senzilla i no té possibilitat de sortir malament.

    Ens veim la setmana que ve. Una besada!DSC_0125


    PD: Fa molt de temps que tenim aquestes botelles, les vàrem comprar fa anys a Ca’n Garanya, però enguany ja vèiem que els taps d’algunes estaven bastant deteriorats. Res més fàcil que tornar a Ca’n Garanya i comprar-ne de nous! Valen tan sols uns cèntims.

  • TALLER DE VINS I CUINA ROMANA

    TALLER DE VINS I CUINA ROMANA

    Aquest dissabte dia 21 s’ha realitzat al Museu de Manacor un taller de vins i cuina romana. Aquest taller s’emmarca dins el cicle d’activitats de l’exposició “Param taula”. I jo hi he anat!!!!

    El taller l’han realitzat els arqueòlegs Albert Forés i Daniel Iranzo juntament amb el professor de la UIB i cuiner Marcos Martínez. Sincerament, crec que tots els que erem allà ens ho hem passat molt bé amb tots tres.

    DSC_0012

    Per començar, n’Albert ens han fet un resum de l’arribada del vi romà a les Balears. Aquesta arribada va ser el s. II a. de la n. e. amb la conquesta de les Balears, però abans ja n’hi havia, i també n’arribava d’altres procedències. El vi va ser en un principi, moneda de canvi entre els romans i els pobladors baleàrics. I la pregunta era, és que els romans només bevien vi? Idò segur que no, però sí que era molt millor a beure aigua per motius de salubritat. També l’utilitzaven per tapar sabors d’aliments que possiblement no estesin en el seu millor moment per ser menjats.

    DSC_0014

    Passada aquesta breu explicació hem començat a tastar els vins que ens han duit, que són el projecte que ha sortit d’un grup d’arqueòlegs i enòlegs per recuperar els sabors de l’antiguitat. Aquest projecte, Baetica, ha recuperat les receptes dels antics romans i fins i tot fermenten els vins en recipients ceràmics, no de fusta. Entrau a la seva web i us podreu informar millor.

    Hem tastat els 4 vins: el Mulsum, vi dolç amb mel; i els tres vins condita (condimentats) el Sanguis (de roses), l’Antinoo (de violetes) i el Mesalina (de canyella).

    Sin-título-2

    I com podeu comprovar ara, hem començat a l’inrevés, perquè hem començat bevent i després hem fet el taller de cuina. El taller l’ha realitzat com us he dit abans, el professor Marcos Martínez amb l’ajuda de tres dels seus estudiants, que han fet una feinada per enllestir-nos els plats que hem tastat.

    DSC_0017

    Hem tastat 6 plats, i cada un ha estat una sorpresa diferent, tant per la combinació d’ingredients com de sabors. Evidentment no podem dir que aquests plats eren els autèntics que menjaven els nostres avantpassats romans ja que ni la manera de cuinar ni els ingredients són exactament els mateixos (fins i tot alguns han desaparegut), però són una versió modernitzada que ha fet que poguem acostar-nos una mica més a la cultura romana antiga. Aquests són els plats que hem provat avui dematí:

    Sin-título-10
    Figues amb mel i formatge.
    Sin-título-9
    Amanida de ciurons.
    Sin-título-8
    Musclos amb herbes.
    Sin-título-7
    Panxeta al forn especiada.
    Sin-título-6
    Natilles amb peres al vi.
    Sin-título-5
    Dàtils farcits de fruits secs i caramel·litzats.

     

    Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar a un d’aquests tallers no ho dubteu, passareu una bona estona, aprendreu història… i menjareu! Ens veim la setmana que ve! Salut!

    Sin-título-1


    PD: Disculpau la qualitat de les fotos, he estat més pendent de les explicacions i de menjar que de si les fotos em quedaven bé o no. A més, encara que no sigui una disculpa, la il·luminació de la sala de prehistòria del Museu de Manacor no és massa bona.

    PD2: I us preguntareu… i per què un taller de cuina es fa dins una de les sales del Museu? Idò perquè no hi ha més lloc! Aprofit per reivindicar el que ja fa més de 10 anys que demanam NECESSITAM UNA SALA POLIVALENT PER FER ACTIVITATS EN EL MUSEU DE MANACOR. Au, reivindicació feta.

     

  • PASTÍS DE XOCOLATA I NATA

    PASTÍS DE XOCOLATA I NATA

    De petita sempre vaig estiuejar a Porto Cristo a casa dels padrins. No record estiu sense anar-hi. Allà, de petits, jugàvem tots els veïnats de, més o manco, la mateixa edat. Muntàvem cabanyes amb 4 cadires i 2 teles, l’omplíem de coixins i érem capaços de fer-hi reformes durant tot el capvespre fins a tenir-la al nostre gust. Per suposat, la cabanya quedava desfeta en poc més de 5 minuts quan decidíem començar a jugar-hi. Estius d’infantesa…
    A final d’estiu, per suposat, havíem de dir adéu a la casa, i als amics i als veïnats. Feiem (i feim encara) un dinar amb una família de veïnat amb la que sempre han tengut molt bona relació els meus padrins. I demà diumenge serà el dia de l’adéu. Per això, he fet aquest pastís. És una nova combinació d’ingredients (tots bons), a veure si agradarà!
    Anem amb la recepta!
    Ingredients:
    – 200 gr de sucre morè
    – 160 gr d’oli d’oliva suau
    – 170 gr de farina amb llevat incorporat
    – 30 gr de cacau en pols sense sucre
    – 1 cullereta de llevat en pols
    – 4 ous de talla M
    – 4 cullerades de cervesa negra (o 5, sigueu generosos, jo he utilitzat la Guinnes)
    – 500 gr de nata
    – confitura de gerds
    Pas a pas:
    1- Mesclau l’oli amb el sucre. En estar ben mesclat afegiu els ous un a un fins a tenir-los tots ben integrats.
    2- A part, mesclau la farina, el cacau i el llevat. Afegiu aquesta mescla a la dels ous, l’oli i el sucre. Quedarà una pasta un poc espessa.
    3- És el moment d’afegir la cervesa. En aquests moment ja us quedarà una pasta més líquida.
    Forn a 180º, uns 20 minuts (si feis servir diferents motlles per fer els pisos). Si feis servir un sol motlle estarà més temps. En punxar-ho amb un escuradents ha de sortir eixut.
    4- Muntau la nata. Si afegiu un polsim de sal us quedarà més ferma. En estar pujada afegiu sucre en pols a poc a poc i mesclau amb una espàtula (al gust, depèn de lo dolça que volgueu que quedi). Posau la nata en una màniga pastissera i reservau.
    Muntatge:
    1- Si no heu fet el pastís per capes, tallau-lo en tres parts.
    2- Posau un dels pisos sobre el plat en el que el servireu. Untau-lo amb la confitura de gerds i posau la nata a sobre amb la màniga pastissera. Feis el mateix amb els altres pisos.
    Esper que als convidats els agradi, i a voltros també!
    Esper que hageu passat un bon estiu i que la tornada a la rutina no sigui avorrida si no plena de nous reptes i il·lusions!!!
    PD: No sé què li passa al meu forn que últimament me puja els pastissos més d’una part de de l’altra. És que no entén que després les fotos me sortiran tortes? Haurem de tenir una conversa seriosa… 😉
    PD2: Nota a mi mateixa: la nata no actua igual amb la màniga pastissera que la buttercream, s’ha de tenir en compte, té una textura molt més fluixa.
  • CUPCAKES DE GIN AMB LLIMONADA

    CUPCAKES DE GIN AMB LLIMONADA

     

    S’acosten les festes de Sant Joan. Són dia 24 de juny, queden sols unes setmanes i ja hi som. A Mallorca se sol dir “de Joans i d’ases, un a cada casa”. A ca nostra no n’hi ha un… sembla que no hi hagi d’altra cosa! Oncles, germans, padrins, cosins… Aquest dia, igual que el dia de Sant Antoni, si vas per qualsevol carrer de Manacor no t’atures de felicitar.

     

     

    Les rondalles mallorquines conten moltes històries màgiques sobre el que pot passar la nit abans de Sant Joan: dracs, serps, monedes màgiques… A Manacor tenim una tradició a un lloc molt concret, als vimers de s’Hort des Correu. Què passa allà? Doncs que les famílies hi duen els infants que tenen trencadura, és a dir que tenen alguna hèrnia. Els propietaris del vimer fan un tall transversal a les branques per on hi fan passar els infants. Després tanquen les branques i les emboliquen bé. Al cap d’un mes, comproven si la branca ha soldat, i si ho ha fet això significarà que el nin es curarà. Si no, es pot tornar a intentar a l’any següent.

     

    Foto: Diario de Mallorca

     

    Però on són realment espectaculars les festes de Sant Joan i on hi ha molta tradició és a Menorca, en concret a Ciutadella. Aquí teniu un enllaç on podeu saber el programa d’enguany. I quina diríeu que és la beguda per excel·lència de Menorca? Exacte! La pomada, el ginet o, simplement, el gin amb llimonada. I d’això van els cupcakes d’aquesta setmana.
    Cartell de Sant Joan 2015

    Ingredients:

    Pel cupcake:
    – 4 ous talla M
    – 150 gr de sucre
    – 1 “xupito” de pomada (1 part de gin Xoriguer i dues de llimonada Pep lemon)
    – 180 gr d’oli de girasol
    – 1 pessic de sal
    – 200 gr de farina amb llevat incorporat

    Per l’almívar(*):
    – 65 gr de sucre
    – 65 gr d’aigua
    – 1 “xupito” de pomada (1 part de gin Xoriguer i dues de llimonada Pep lemon)

    Per la crema de mascarpone:
    – 180 gr de mascarpone
    – 90 gr de mantega
    – 150 gr de sucre en pols
    – 1 “xupito”de pomada (1 part de gin Xoriguer i dues de llimonada Pep lemon)

     

     

    Pas a pas:
    Pel cupcake:
    Mesclau tots els ingredients líquids per una part, i els sòlids per l’altra. Anau incorporant els ingredients sòlids als líquids a poc a poc, per a que no quedi cap grumoll. Repartiu la pasta dins les càpsules de cupcake. No les ompliu molt més de la meitat o us vessarà en pujar dins el forn.
    Forn a 170º uns 20 minuts, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.
    Per l’almívar:
    Posau al foc l’aigua, el sucre i el “xupito”. Mesclau-ho tot ben bé fins que el sucre s’hagi fus del tot. Deixau-ho bullir un minutet o dos i retirau-ho del foc. No espessirà gaire, ja ho veureu. Reservau fins el moment de pinzellar.
    Per la crema de mascarpone:
    Mesclau la mantega amb el sucre en pols amb la batedora de varetes fins que estiguin ben mesclats. Afegiu el mascarpone, però no poseu una velocitat molt alta. Per acabar, afegiu el “xupito” de pomada (**). No poseu més d’un “xupito” ja que la crema us quedarà molt líquida i difícil de manejar. Posau la crema dins una màniga pastissera amb la “boquilla” que més us agradi i reservau.

     

    Pel muntatge:
    En treure els cupcakes del forn, esperau 5 minutets a treure’ls del motlle metàl·lic. Punxau-los amb un escuradents i pintau-los amb l’almívar. Deixau-los refredar. Un cop estiguin ben freds, decorau amb la màniga pastissera. Per acabar de decorar he posat un trosset de rodanxa de llimona, però en això… cadascú pot fer com vulgui! Visca la creativitat!

     

     

    Esper que us venguin de gust i que passeu unes bones festes de Sant Joan!!!
    (*) Si els cupcakes no els han de menjar nins, també podríeu pinzellar els cupcakes directament amb pomada o engatar-los directament amb ginebra. No ho he provat, però imagín que no sortirien malament 😉
    (**) Si els han de menjar nins petit posau només llimonada. De totes maneres l’alcohol és una proporció molt petita dins de la crema.
  • CUPCAKES DE XOCOLATA I BAILEYS (AMB XOCOLATA DE COMERÇ JUST)

    CUPCAKES DE XOCOLATA I BAILEYS (AMB XOCOLATA DE COMERÇ JUST)

    La setmana passada vaig tenir un problema de salut un poc delicat. Per sort només va ser un ensurt, però un ensurt una mica gros, i vaig preocupar durant unes hores a familiars i amics.

    Sin título-4 Però mala herba mai mor! O al manco és bastant resistent, i pel que es veu, jo ho dec ser (jejeje). El cas és que me vaig recuperant a poc a poc i estic molt agraïda sobretot a una companya de feina, que va haver de patir l’ensurt en primer pla.
    Sin título-3

    Vaig pensar que seria una bona idea agrair-li la companyia durant aquells mals moments d’alguna manera dolça, i què hi ha més dolç que la xocolata? Poques coses. I xocolata amb una mica de xispeta? Xocolata i Baileys combinen bé. Per tant… a cercar receptes!

    I clar que la vaig trobar. A un dels blogs que mir normalment, el de n’Alma Obregón (Objetivo Cupcake) vaig trobar aquesta. És de Nutella i Baileys, però jo he canviat la Nutella per una altra crema de xocolata, en concret la que venen a s’Altra Senalla.

    Sin título-5

    I és que… aquesta setmana passada em varen cridar per ser jurat a un concurs de cuina! I no un concurs qualsevol, no. Al concurs de rebosteria de s’Altra Senalla! No us imaginau quina il·lusió! Ells treballen amb productes de comerç just, és a dir, amb productes que tradicionalment estan exclosos del sistema comercial habitual i que es paguen a preu just al productor (que els permet una vida digna).

    Sin título-7

    Per tant, en aquesta entrada tendreu un 2×1: recepta i reportatge del concurs! Primer anem amb la recepta (amb unes quantes variacions de collita pròpia respecte de l’original):

    Ingredients:

    Pels cupcakes:

    • 100 ml d’oli d’oliva suau
    • 200 gr de sucre
    • 3 ous (talla M)
    • 200 gr de farina amb llevat
    • 120 ml de llet
    • 1 cullereta de vainilla
    • 1 tassonet de “xupito” de Baileys

    Per l’almívar:

    • 50 ml d’aigua
    • 50 gr de sucre
    • 30 ml de Baileys

    Pel frosting:

    • 4 blancs d’ou
    • 220 gr de sucre
    • 350 gr de mantega (a punt de pomada)
    • un pot de crema de xocolata de Comerç Just

    Comencem!

     

    Pas a pas:

    Pels cupcakes:

    1- Mesclau en un bol el sucre, l’oli i els ous.

    2- Quan estigui tot ben mesclat anau afegint la farina a poc a poc.

    3- En estar tot ben integrat només us queda afegir la llet, el Baileys i la vainilla. Mesclau-ho bé tot i repartiu la mescla en les càpsules. Perquè en tengueu una idea, a mi m’ha bastat per fer una palangana de 24 minicupcakes, els 6 que teniu a les fotografies i 1 de regal! Procurau no omplir més de les 2/3 parts, si no vessarà.

    Forn a 170º, uns 20-25 minuts. Els minicupcakes es faran en pràcticament la meitat de temps, no badeu!

     

    Per l’almívar:

    Mentre tengueu els cupcakes dins el forn podeu preparar l’almívar. Posau al foc el Baileys, l’aigua i el sucre. Deixau-ho al foc fins que comenci a bullir. Retirau-ho del foc. En treure els cupcakes del forn, punxau-los i pintau-los amb l’almívar. Jo els he pintat dues vegades (els he engatat fort!)

     

    Pel frosting:

    1- Posau al bany Maria els blancs d’ou i el sucre i mesclau fins que el termòmetre de sucre arribi als 55 graus. Si no teniu termòmetre no passa res, ho heu de mesclar fins que el sucre estigui ben dissolt.

    2- Posau els blancs d’ou en una batedora de varetes i bateu fins que pugin.

    3- En estar ben pujats, afegiu la mantega. Ha d’estar ben fluixa però no líquida. Continuau batent.

    4- Per acabar, afegiu la crema de xocolata. Quantitat? A gust del consumidor. Jo li he posat tot el pot!!! És aquest que teniu a la foto:

    Posau el frosting en una màniga pastissera amb la boquilla que us agradi més i decorau els cupcakes.

     

    I a menjar! Ai no! Primer us vull mostrar les fotos del concurs! Aquí les teniu:

    PicMonkey Collage PicMonkey Collage2
    12La taula preparada amb els plats presentats al concurs.
    DSC_0010
    Una altra vista de la taula.

     

    Sin título-8
    Els membres del jurat. NO m’agrada que me facin fotos, es nota?

     

    Sin título-9
    El jurat durant la deliberació.

     

    Sin título-10Les guanyadores del concurs: unes espectaculars
    galetes de tres xocolates, impressionants!

     

    IMG-20150509-WA0003
    Imatge del carrer on hi ha la botiga de S’altra Senalla,
    i on avui es celebrada el dia del Comerç Just.

     

    IMG-20150509-WA0006
    Creació d’un mandala amb tires de camisetes.

    Per més informació sobre la feina que fan amb el comerç just clicau a l’enllaç de S’Altra Senalla que us he posat més a dalt. I si voleu ser voluntaris estic segura que us acolliran amb els braços oberts.

    Salut! I comerç just!

    Sin título-4


    PD: Si voleu que quedin més “xocolatats”, podeu farcir els cupcakes amb més crema de xocolata. Jo ja he trobat que així bastava, però els fans de la xocolata sempre troben que n’hi ha poc.

    PD2: He decorat els cupcakes amb unes pipetes plenes de Baileys, de manera que si algú vol engatar un poc més els cupcakes ho pot fer. I si s’ho volen beure a part, també!

  • PASTÍS DE XOCOLATA, MANGO I AMARETTO

    PASTÍS DE XOCOLATA, MANGO I AMARETTO

    Pinterest és una font d’informació fantàstica. Un cop hi entres i veus l’explosió de creativitat de la gent de tot el món en quedes fascinat i no pots parar de cercar i cercar…
    Hi ha de tot, des de pastisseria, passant per educació, art, moda, ciència… De tot! És una pàgina que es basa sobretot en la imatge: el nom de la pàgina ve de les paraules pin (“fixar”, “enganxar”, “clavar”) i interest (“interès”). I això té un sentit quan saps com funciona la pàgina. Cada usuari de pinterest té una sèrie de carpetes o plafons que crea ell mateix segons els seus interessos en els que va “clavant” o “fixant” allò que li agrada o en aquell moment li interessa. Podeu també publicar coses vostres com també podeu seguir les publicacions de gent que vos agradi. Si entrau en el meu veureu que sobretot tenc coses de pastisseria (evidentment!), però també d’educació.
    En fi, que el cas és que navegant per les imatges que ofereix pinterest et trobes coses com aquest pastís, que me va enamorar a primera vista. I com que els cupcakes de mango que vaig fer fa un temps me varen agradar… per què no provar de fer-lo?
    El problema és que he trobat els ingredients però no la manera de fer-lo, per tant l’he variada una mica al que jo sé que pot quedar bé.
    Ingredients:
    Per la coca:
    – 200 gr de mantega
    – 100 gr de sucre blanc
    – 80 gr de sucre de canya
    – 4 ous talla M
    – 175 gr de farina
    – 50 gr de cacau en pols
    – 1 cullereta de llevat en pols
    – una cullereta i mitja de caramel líquid
    – dues cullerades d’Amaretto
    Per l’almívar:
    – 100 gr de sucre de canya
    – 100 gr d’aigua
    – 3 culleretes d’Amaretto
    Per la crema:
    – 350 gr de mantega
    – 200 gr de sucre en pols
    – 2 cullerades (generoses) de mango en pasta
    Per la decoració:
    – cacau en pols i… mango!
    Amen per feina!
    1- Mesclau la mantega amb els sucres fins que formin una pasta uniforme. En estar així, anau afegint els ous un a un, procurant que la pasta estigui uniforme abans d’afegir l’altre.
    2- Mesclau la farina, el cacau i el llevat en pols i anau afegint aquesta mescla a cullerades a la pasta anterior. Si utilitzau una batedora de varetes amb peu vos serà molt més fàcil.
    3- Un cop estigui tot ben mesclat és hora d’afegir el caramel i l’Amaretto.
    4- Engreixau bé els motlles (jo n’he utilitzat dos de 18 cm) i repartiu la pasta entre tots dos.
    Forn a 175º-180º, amb ventilador (així puja per tot igual, si no teniu ventilador pujau el forn uns 15º-20º), uns 20 minuts o fins que en punxar-lo l’escuradents surti net.
    Mentre la coca està dins el forn preparau l’almívar i la crema de mango:
    – Per l’almívar: posau tots els ingredients al foc i feis que arribi a fer un bull. Retirau del foc i reservau.
    – Per la crema de mango: posau la mantega i el sucre a la batedora de varetes i bateu fins aconseguir una crema homogènia. Afegiu la pasta de mango i continuau batent fins que estigui una altra vegada uniforme.
    Pel muntatge del pastís:
    1- Un cop treta la coca del forn l’heu de deixar refredar. Abans però, podeu pintar-la amb l’almívar amb l’ajuda d’un pinzell de silicona.
    2- Posau el primer pis de coca i a sobre una capa de crema de mango.
    3- A sobre de la crema podeu posar mig mango tallat a cubs, no molt grossos, i tapar-ho tot amb l’altra coca de xocolata que haureu pintat també amb l’almívar.
    4- Repartiu la crema de mango restant entre els costats i la superfície del pastís. Per a que quedi llisa, el que faig és posar l’espàtula en aigua calenta un moment, eixugar-la i passar-la per la crema. D’aquesta manera queda molt llisa.
    5- Espolsau cacau en pols amb l’ajuda d’un colador i posau l’altre mig mango tallat a cubs per sobre.
    I a menjar!!!

     

     

  • SENYORETS DE SANT ANTONI!

    SENYORETS DE SANT ANTONI!

    “Nadal no acaba fins que no ha passat Sant Antoni”. Aquesta és una de les màximes del meu poble, Manacor. I de fet, a moltes cases no se treu la decoració nadalenca fins que Sant Antoni i els dimonis ballen el darrer ball.

    Des de fa uns anys, el Patronat de Sant Antoni té molt de merchadising de la festa i una de les coses que m’agraden més a mi són el motlles de senyoret (o de crespell, com els diuen a altres llocs de Mallorca). Els senyorets no es fan tradicionalment fins Sant Blai (són típics de Pasqua), però són un dolç que és molt bo de fer i de transportar durant el vespre abans de Sant Antoni, que és quan la gent surt a torrar les llonganisses, botifarrons i demés parts del porc en els foguerons que es fan per mig del poble.

    Aquí teniu la recepta!

    Ingredients:

    – 250 gr de saïm
    – 250 gr de sucre
    – 1/2 tasseta de suc de taronja
    – 1/2 tasseta d’oli
    – 1/4 tasseta d’anís (jo he posat Marie Brizard)
    – 1/4 tasseta d’herbes dolces (casolanes)
    – 3 vermells d’ou
    – farina, la que la pasta es begui (aprox. 1 kg)

    Pas a pas:

    1- Heu de mesclar tots els ingredients excepte la farina fins que tengueu una pasta més o manco homogènia.

    2- Començau a afegir farina a poc a poc. Anau mesclant tota la pasta fins a formar una massa que es pugui manejar fàcilment. No arribareu a afegir el quilo sencer.

    3- Quan tengueu la pasta ben pastada, anau agafant bolles i anau-les aplanant amb una aprimadora sobre la taula una mica enfarinada.

    4- Amb els motlles anau tallant les formes i col·locau-les sobre la palangana del forn. Jo he posat planxes de silicona per no embrutar les palanganes i per anar avançant feina mentre unes estan dins el forn.

    5- Jo he posat el forn a 160º-165º, uns 10-12 minuts. Això depèn de cada forn. Anau vigilant perquè quan els senyorets estan una mica daurats pels costats ja és hora de treure’ls del forn.

    I a gaudir de les festes, de les torrades, dels dimonis i Sant Antoni, de les beneïdes… i dels senyorets!!! Visca Sant Antoni!!!