Etiqueta: amb xispeta

PASTÍS “TRES LECHES”
Quan era estudiant de Belles Arts a Barcelona vaig descobrir moltes coses noves en qüestions de cuina. Va ser la primera vegada que vaig menjar cuina japonesa, catalana, saragossana… i en unes quantes ocasions, mexicana.

Hi havia, i encara existeix, la “Cantina Machito”. Sí, igual ara mateix el nom no és molt políticament correcte, però la seva cuina continua essent boníssima, tot i que supòs que ha passat per diferents mans al llarg d’aquests XX anys (no pens donar pistes de quant temps fa).

El cas és que per Pasqua de l’any passat vaig anar a fer la volteta de rigor per la Ciutat Comtal, com faig cada 2 o 3 anys. Vaig retrobar-me amb les meves amistats de la universitat, del museu… i de la residència dels meus primers anys! La meva companya d’habitació allà va ser na Reina, una estudiant mexicana d’arquitectura, i va resultar que durant la meva estada a Barcelona ella també hi havia de ser. No em podia creure que després de tants anys ens retrobéssim. D’entre totes les coses de les que vàrem estar parlant li vaig explicar que just el dia abans havia estat dinant amb uns amics a la “Cantina Machito” i que havia tastat un pastís que m’havia encantat, el pastís “3 leches”. Em va explicar que aquest pastís és molt comú allà i que és típic fer-lo per les noces.

Total, que vàrem quedar que, a part de tornar-os a veure abans que tornessin a passar tants anys, havíem d’averiguar la recepta d’aquest pastís. I en questa recerca na Mariana, també mexicana i companya de residència, ha estat peça clau, ja que m’ha cercat una recepta boníssima, que és la que us duc avui. Moltíssimes gràcies Mariana!

Ingredients: (he fet la meitat de la recepta la que surt un pastís enorme, aquí teniu l’original)

Per la coca
- 280 g de farina (passada pel sedàs 3 vegades junt amb el llevat en pols)
- 2 culleretes de llevat en pols
- 260 g de sucre
- 8 ous M (separam blancs i vermells)
- 300 ml de llet
Per engatar la coca
- 400 ml de llet condensada
- 400 ml de llet evaporada
- 200 ml de nata per montar
- 2 culleretes de Baileys
- 1 cullereta de vainilla en pasta
Per decorar
- 200 g de crème fraîche
- 2 cullerades de sucre en pols
- 1/2 cullereta de vainilla en pasta
Pas a pas:

1- Folram un motlle de 25 cm amb paper de forn.

2- Mesclam tots els ingredients per engatar la coca i reservam.

3- Pujam els blancs dels ous i quan vegem que blanquegen i comencen a pujar anam afegint el sucre a poc a poc. Quan la merenga estigui quasi pujada del tot afegim els vermells un a un fins que s’hagin integrat bé. Tot això és recomanable fer-ho amb unes varetes elèctriques.

4- Amb una espàtula de silicona afegim en tres vegades la farina, amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar el que ja tenim fins ara. Finalment afegim la llet. En tenir-ho tot integrat vessam la pasta dins el motlle i ho posam de seguida dins el forn prèviament encalentit a 180º. Ho deixam uns 40-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben sec.

5- Un cop tret del forn punxam tota la coca amb un pal de broqueta o un ganivet (sense treure-la del motlle) i vessam per sobre les tres llets que tenim reservades.

6- Un cop s’hagi begut tot el líquid i estigui un poc més freda, la podem treure del motlle sobre el plat que la servirem i acabam de deixar refredar.

7- Mentre es refreda del tot preparam la nata amb les varetes. Pujam la nata i quan estigui quasi del tot afegim la vainilla i el sucre en pols. Acabam de pujar-ho tot junt.

8- Per acabar, posam la nata per sobre de la coca i espolsam per sobre un poc de canyella i sucre en pols. És habitual posar fraules per sobre per adornar, però no n’he trobades i vaig recordar que a la “Cantina Machito” ens la vàrem servir així.

Esper que proveu de fer-la perquè no us penedireu. És un pastís que no és excessivament dolç, encara que ho pugui semblar en vista dels ingredients, i és molt humit. En definitiva, boníssim!

Ens veim aviat! Gaudiu de Sant Antoni, que ja el tenim aquí!

Besades!
13 de gener de 2019
CHEESECAKE DE PINYA COLADA (A LA MANACORINA)
La gastronomia mallorquina és molt rica. Per sort o per desgràcia, estam localitzats geogràficament en un lloc estratègic de la Mediterrània i hem rebut la influència de molts de pobles. Uns i altres han deixat la seva empremta en els nostres plats, salats i dolços. Per part meva, d’això en dic sort!

A cada poble de la nostra illa hi ha particularitats. Encara record un arròs brut que vaig menjar quan feia feina a Muro. Som molt fredolera, idò aquell arròs em va treure el fred durant una bona estona, i no per estar calent… I així a cada poble de Mallorca: els llonguets de Ciutat, les coques de patata de Valldemossa, les espinagades de Sa Pobla…

A Manacor tenim les nostres particularitats, i crec que la més notable és el pastís de pobre. Podeu corregir-me si ho trobau, però crec que no em faig enfora. També les galletes arrissades, els sospiros i els amargos són molt propis del nostre poble. I amb aquests darrers he preparat aquestes postres tan tropicals.

La recepta és una mescla de dues receptes que vaig aprendre a un curset de cuina a la que he afegit la base d’amargos, la gelatina de pinya i la decoració amb les flors de pinya.

Ingredients:

Per la cheesecake
- 5 làmines de gelatina
- 250 ml de llet
- 100 g de coco ratllat
- 8 cullerades de sucre
- 100 g de pinya en cubs petits (de llauna)
- 100 g de pinya en puré (de llauna)
- 360 g de formatge tipus Philadelphia (o mascarpone)
- el suc d’1 llimona
- 120 g de llet Ideal (o nata)
- 5 cullerades de rom
Per la gelatina
- 100 g se suc de pinya (el mateix suc de la llauna de la pinya)
- 100 g d’aigua
- 100 g de sucre
- 1 fulla de gelatina
Pel muntatge
- Amargos
- 1/2 pinya natural
- Coco ratllat
Pas a pas:

1- Posam la llet i el coco en el microones i ho encalentim 2 minuts a mitjana potència. En acabar separam la llet del coco o posam aquest darrer en una safata de forn sobre paper. Reservam la llet.

2- Posam el coco en el forn a 130º durant 30 minuts, remenant-lo cada 10 minuts.

3- Posam la gelatina en aigua freda. Reservam.

4- Posam en un bol el sucre i la llet Ideal. Afegim el rom, el suc de llimona, les dues classes de pinya i remenam tot fins que quedi ben integrat.

5- Afegim el formatge a la mescla anterior fins que quedi tot ben integrat. Pot costar una mica si el formatge està massa fred. Podeu ajudar-vos amb una batedora elèctrica.

5- Posam la gelatina hidratada en la llet de coco calenta d’abans i la fonem. L’afegim finalment a la mescla anterior i procuram que quedi tot ben mesclat.

6- Esmicolam els amargos i els posam de base en cada tassonet. Jo he fet 8 tassonets, per tant vaig posar 1 amargo esmicolat per cada tassonet. Repartim la mescla de la cheesecake per sobre i deixam reposar a la gelera.

7- Preparam la gelatina de pinya posant al foc l’aigua, el suc de pinya i el sucre. Bullim uns minuts fins que redueixi un poc i retiram del foc. Mentre refreda una mica, hidratam una fulla de gelatina i quan estigui ben hidratada l’afegim al suc de pinya. Repartim la gelatina per sobre de cada cheesecake anat molt en compte de que no caigui bruscament. Deixam refredar a la gelera.

8- Per acabar, preparam les flors de pinya dessecada. Per fer-les, pelam bé la pinya treien-li tots els ullets. Tallam la pinya en llesques molt fines, tant com poguem. Les posam sobre un paper en una placa de forn i les posam en el forn a 110º amb el foc a dalt i a baix. Ho deixam uns 45 minuts i passat aquest temps els donam la volta. Les deixam durant 45 minuts més o fins que vegem que agafen un to daurat i estiguin seques. Les treiem del forn i les posam en un motlle de cupcakes i les deixam tota la nit perquè agafin forma.

9- Pel muntatge dels tassonets, posam una mica del coco ratllat que hem torrat i una flor de pinya.

Esper que us agradi! No dubteu en introduir els canvis que considereu, és així com trobam nous camins de creativitat i posam en marxa el nostre cervellet!

Ens veim molt aviat. Besades!

PD: He fet aquestes postres en tassonets de vidre baixos i n’han sortit 8 d’una mida una mica més grossos que un iogurt. A ca nostra els ha agradat molt, però també han dit que potser una mica menys ple també anirien bé. Per tant crec que si repartiu una mica més la cheescake us poden sortir entre 10 i 12 tassonets una mica menys plens. Podeu jugar també amb la quantitat d’amargo de la base o no posar-ne gens.

PD2: Us recoman no posar les flors de pinya fins que no hàgiu de servir les postres, perquè tornen molles amb la humitat de la gelatina.
19 de febrer de 2018
BOMBONS DE FORMATGE DE CABRA I VI
Heu començat bé el 2018? Esper que sí! Enguany no m’he fet cap propòsit de cara al 2018, més que res perquè sé que molt probablement no el compliré, per tant no he perdut el temps en això.

Ho he fet molts d’anys: “enguany em proposaré fer… (o anar, o començar…)”. Però aquests propòsits normalment han durat poc. Així doncs, enguany he pensat que aprofitaria el temps en altres coses més productives que no en pensar què, que molt probablement no duré a terme, puc fer de cara a aquest nou any que comença.

Això no vol dir que no pensi en el futur, per exemple, d’aquest blog. És clar que sí! Però si fins ara la meva idea era publicar una entrada cada setmana, pot ser d’ara endavant relaxaré una mica les publicacions.

Vaig començar aquest blog com a eina per canalitzar d’alguna manera la meva creativitat, passar-m’ho bé amb ell i que compartir el que vaig aprenent amb altra gent, vosaltres. I tot això queda desvirtuat si ho converteixo en una obligació. Per tant a partir d’ara hi haurà alguna publicació cada mes, però no necessàriament cada setmana.

Que us sembla idò començar l’any amb una recepta senzilleta però amb la que quedareu com uns reis?

Ingredients:
- 50 ml de vi negre
- 1 fulla de gelatina de peix
- 1 rulo de formatge de cabra (jo he utilitzat el de President, més o manco uns 200g)
- Crocanti d’ametlla
- Una mica d’oli per untar-vos els dits
Pas a pas:

1- Preparam el farciment de vi dels bombons posant la fulla de gelatina en aigua freda per a què s’hidrati. Un cop estigui hidratada la posam junt amb el vi dins un recipient al foc i encalentim fins que bulli durant 1 minut o dos. Retiram del foc i posam el líquid en un recipient de plàstic, el tapam i el deixam refredar completament. Un cop gelificat podrem tallar a cubs fàcilment.

2- Treiem la part blanca del formatge, la posam en un bol i l’aixafam amb una forqueta.

3- Preparam un bol amb el crocanti d’ametlla.

4- Per fer-los, i que tenguessin forma esfèrica i que fossin de la mateixa mida he utilitzat un motlle per bombons de 2,5 cm de diàmetre. Si no en teniu podeu fer-los a mà. Per això, ens untam les mans amb una mica d’oli, per a que no se’ns enganxi el formatge, i formam una mitja esfera. Hi feim un clotet al mig i hi posam una petita quantitat de gelatina de vi i tapam amb una altra mitja esfera de formatge. Si ho heu de fer amb motlle pensau a untar-lo amb una miqueta d’oli també!

5- Passam el bombó per el bol amb el crocanti i ho deixam reposar en una safata. Amb les quantitats que us don en aquesta recepta varen sortir 18 bombons de més o manco 2,5 cm de diàmetre. És una mesura ideal.

A ca nostra els hem tastat fets del mateix dia i el dia següent. Si esperau un dia a menjar-los hauran suat una mica i els sabors estaran més integrats. Fets dels mateix dia són molt bons també!

Ja em contareu què us han semblat! Preparau-vos bé per aquest nou any que comença ara i afrontau-lo amb ganes, ens veim ben aviat!

Besades!
4 de gener de 2018
CUPCAKES DE TIRAMISÚ
Sou dels que viatjau molt? O no heu sortit mai com qui diu del vostre barri? Quan idealitzes un lloc afegeixes detalls pel teu compte que igual no s’avenen massa amb el lloc, però que per tu tenen un sentit.

Aquesta idealització també té a veure amb els prejudicis. Pensant en França, per exemple, el primer que em ve al cap és la Torre Eiffel o els macarons. La meva imaginació vola cap el (macro)Palau de Versailles i allà a dins va cap a les habitacions de Maria Antonieta. Veig els carrers de París, la gent, la diversitat de gent, els turistes, la massificació dels llocs… Però tot això és perquè he estat a París. Conec una mínima part del lloc, i això fa que ja no sigui tan idealitzat, que no vol dir que no sigui ideal, que ho és.

En canvi, pensant en altres llocs on no he estat i als que aniria de cap, com que no els conec, invent detalls trets de pel·lícules, cartells, revistes… o de la meva pròpia imaginació. Quan pens en Itàlia dins el meu cap roden homes un tant xulets (i bastant masclistes), no sé perquè els imagin amb gomina i, això sí, ben vestits. Les dones s’assemblen totes a na Sophia Loren (ja us dic, prejudicis basats en pel·lícules), vestides amb uns vestits divins dels anys 60, ben cenyits a la cintura i amb molt de vol a la falda. Els vestits són blancs amb lunars negres.

I el paisatge italià? Idò depèn del lloc que m’imagini, si és urbà o no. Imagin el centre de Roma, per exemple, a rebentar de turistes, amb capitells i art en qualsevol cantó de qualsevol carrer. També, per què no dir-ho, tot una mica deixat. Però si el lloc imaginat és més d’estil rural, imagin més llocs amb vinyes, molt a l’estil de Sota el sol de la Toscana. No us passa? I per tot, tant en zona urbana com rural, plè de vespes i cotxes descapotables. Crec que part de tot el que imagin en pensar el Itàlia està reflectit en aquests cupcakes que esper que gaudiu! Anem cap a terra de Césars!

Ingredients:

Pels cupcakes
- 4 ous M
- 200 g de farina amb llevat incorporat
- 200 g de sucre
- 160 g d’oli de girasol
- 1 “xupito” d’Amaretto
Per l’almívar
- 45 g d’Amaretto
- 45 g de cafè fort (infusió de cafè, no sec)
- 90 g de sucre
Per la crema
- 100 g de sucre en pols
- 250 g de mascarpone
- 200 g de crème fraîche
Per la decoració
- Cacau sense sucre en pols
Pas a pas:

1- Començam preparant els cupcakes mesclant el sucre amb l’oli i després anam afegint els ous un a un fins que tot estigui ben integrat.

2- Passam a afegir la farina i quan estigui ben integrada afegim el “xupito” d’Amaretto.

3- Omplim les càpsules dels cupcakes fins no més de 3/4 parts i posam al forn a 175º, uns 20 minuts.

4- Mentre els cupcakes estan al forn podem començar a preparar l’almívar. Posarem els tres ingredients al foc i els durem fins al 118º, en arribar a aquesta temperatura ho treurem del foc i deixam refredar un poc per no cremar-nos.

5- Una vegada els cupcakes estiguin cuits, i en calent, els pinzellam amb l’almívar. També, si volem, omplim una xeringa amb aquest almívar i l’aplicam a l’interior de cada cupcake.

6- Mentre els cupcakes es refreden preparam la cobertura mesclant amb les varetes elèctriques el formatge, la crème fraîche i el sucre en pols. Quan estigui un poc pujada la posam en una màniga pastissera i decoram amb ells els cupcakes.

7- I ja per acabar, espolsam el cacau en pols per sobre amb l’ajuda d’un colador.

Si Juli César va dir que veni, vidi, vinci… Podeu estar segurs que fareu el mateix amb aquests caupcakes: arribareu, els veuran i… els haureu vençut i captivat!

Ens veim aviat. Besades!
9 de novembre de 2017
MINICUPCAKES DE MOJITO
Sí! Ho sé! Fa una bona temporada que no deix res per aquí. Ni dolç ni salat. Però és abans l’obligació que la devoció… o no, potser tot estigui barrejat.

El mes de juny, com el de setembre, sol ser bastant feixuc. Acabam, o començam un curs escolar. I si el setembre està ple de nervis per saber com començarem amb nous alumnes, quins cursos ens tocaran, quins nous companys tendrem… el juny és un esclafit d’emocions encara més potent. Hem passat tot un any amb 100 o 200 alumnes que arriben a ser els “nostres nins”, i així els sentim. Alumnes dels que arribam a saber la genealogia completa ja sigui per circumstàncies seves especials o perquè ja hem tengut algun germà o cosí amb nosaltres. Alumnes que han donat el millor de si mateixos, i a vegades també el pitjor. Alumnes que no poden donar més i als que tu els ho donaries tot. És un mes en el que a més hem d’omplir molts de papers, posar notes (a vegades amb gran alegria, i a vegades no tanta), de tancar un cicle en definitiva. I no són suficients les hores que tenim a l’institut, en moltes ocasions ens em de dur la feina a casa.

I per si fos poca la feina que tenia, me’n vaig afegir una mica més. Al meu institut cada mes feim un berenar i el prepara cada mes un departament diferent. Des que faig feina en el meu IES, i ja fa 6 anys, sempre he sentit “hauriem d’apuntar les receptes dels berenars que anam fent”. Ho hem fet? Que va! Sempre tenim altres feines que passen davant. Peeeero enguany, a principi de curs vaig decidir donar una sorpresa als meus companys i arreplegar fotos i receptes en un llibre. Necessitava per aquesta fita dos còmplices, na Carme i en Jesús, ja que sense ells m’hagués estat molt complicat fer-ho sola. I així, a cada berenar anàvem arreplegant les receptes d’amagat, fins que a principis de juny, ja amb tot maquetat l’enviarem a imprimir. Per suposat, ho feia a casa, si era una sorpresa no ho podia fer a l’IES, i clar, han estat hores que he agafat de la creació d’aquest blog. Però perquè vegeu que no he desaparegut us duc una recepta molt estiuenca i a més molt refrescant. Cupcakes de mojito! Anem amb la recepta.

Ingredients:

Pels minicupcakes
- 100 g d’oli de girasol
- 220 g de sucre morè
- 3 ous de talla M
- 220 g de farina
- 1 cullereta de llevat en pols
- 1 raig de llet
- El suc i la pell ratllada d’una llima
- 1 cullereta d’herba sana picada
- 1 “xupito” de mojito
Per l’almívar
- 2 cullerades d’aigua calenta
- 2 cullerades de confitura de llimona
Per la crema de mojito
- 150 g de mantega
- 220 g de sucre en pols
- El suc i la pell ratllada d’una llima
- 1 “xupito” de mojito
Pas a pas:

1- Mesclau primer l’oli amb el sucre i anau afegint els ous un a un fins que estigui tot ben integrat.

2- En un bol apart mesclau la farina amb el llevat i afegiu-lo a la mescla anterior procurant no deixar grumolls.

3- Afegiu la cullereta d’herba sana, la llima, i el “xupito” de mojito. Com que la mescla és bastant espessa afegirem un petit raig de llet.

4- Posau les càpsules de minicupcakes en una safata per minicupcakes i posau en cada una d’elles un poc de pasta fins arribar a 3/4 de la seva capacitat.

5- Forn a 180º uns 20 minutets, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

6- Mentre els minicupcakes són dins el forn preparam l’almívar. Realment no és un almívar, però acaba de donar el toc. Mesclau la confitura de llimona amb l’aigua i de seguida que els minicupcakes siguin a fora del forn pinzellau-los amb aquesta mescla. Deixau refredar.

7- Mentre es refreden preparam la crema de mojito primer de tot batent molt bé la mantega amb unes varetes elèctriques. Afegim el sucre en pols i batem tot molt bé fins que tenguem una crema ben integrada. Per acabar hi afegim els dos líquids i la pell ratllada i no deixam de batre fins que estigui tot molt ben integrat.

8- Posam la crema en una màniga pastissera i la repartim per sobre dels minicupcakes ja freds.

9- Per decorar podem posar sucre morè per sobre de la crema i una fulleta d’herba sana o un trosset de llima.

Pràcticament és com menjar un “xupito”, anau alerta que tan petitons són adictius!

Esper no estar tantes setmanes a tornar a publicar, ara que arriben les vacances esper tenir més temps!

Besades!
24 de juny de 2017
COCA DE CAFÈ
La meva padrina sempre ha estat una gran cuinera, tant com el meu padrí. Ella no va anar mai a cap curs, va aprendre de la seva mare, de la veïnes… El meu padrí també, va aprendre de demanar i veure com els altres feien les receptes, però també gaudia molt d’anar a cursets, sobretot de la gent de la tercera edat.

Entre els dos feien una colla fantàstica. Participaven a tots els concursos de coques del barri, tant salades com dolces… i el meu padrí va guanyar en vàries ocasions!!! No sabeu com d’orgullós estava dels seus plats, es feia fotos amb ells per tenir-ho de record. Li encantava fer fotos també (no sé a qui em recorda…).

Algun dia us ensenyaré algunes d’aquestes fotos, com també les dels pastissos que ens feia la padrina pels nostres aniversaris. Encara ens recordam de la vegada que ens va fer un pastís en forma de tren, amb vagons i tot! Els de Master Cheff no han conegut als meus padrins en els seus bons temps… hehehehe….

A ca nostra conservam unes quantes llibretes i carpetes plenes de receptes de les de sempre: orellanes, galletes arrissades, diferents pastes per panades, robiols… un poc de tot. I evidentment de coques també. La que més m’agradava de petita era aquesta. i això que a mi el cafè no m’agrada gens! M’encanta l’olor que fa, però no el seu gust. I en aquesta coca el gust del cafè queda mesclat amb el cacau i amb el brandy, i tots tres ingredients li donen un toc increïble.

Ingredients:
- 300 g de sucre
- 200 g de mantega
- 6 ous M
- 4 cullerades de cacau en pols
- 350 g de farina
- 1 sobre de llevat en pols
- 1 copeta de brandy
- 1 tassonet de cafè
- Sucre en pols i grans de cafè de xocolata per decorar
Pas a pas:

1- Mesclau en un bol la farina, el cacau i el llevat i reservau.

2- Mesclau la mantega amb el sucre. Per aquest pas us serà de molta utilitat un robot de cuina.

3- Afegiu els ous un a un fins a tenir-los tots ben integrats a la mescla anterior.

4- Mesclau ara els dos líquids, el brandy i el cafè en la mescla anterior.

5- Per acabar, afegiu la farina a poc a poc, fins que no quedi cap grumoll.

6- Untau bé un motlle rodó amb mantega, esprai o oli i vessau-hi la pasta.

7- Forn a 175º-180º fins que la coca estigui ben cuita és a dir, que en punxar amb un escuradents aquest surti ben sec. Com que és un poc grossa costa un poc de coure, entre 40 i 50 minuts, i la part central és la que costa més. Si en passar 40 minuts comprovau que encara no està, podeu posar un paper de forn a sobre perquè no es cogui molt per sobre, com podeu veure a les fotos que em va passar a mi.

8- Espolsau sucre en pols per sobre i, si en teniu, decorau amb grans de cafè de xocolata.

Aquesta és una recepta molt especial precisament per el que us he dit abans, era una de les que solia fer la meva padrina, i ahir va complir anys! 89! Valgui per homenatge a ella.

Molts d’anys padrina!!!

Us veig a vosaltres la setmana que ve? Besades!
26 de gener de 2017
COCA DE TARONJA, AMETLLA I XOCOLATA
Senyores i senyors… aquesta és la darrera entrada del blog d’aquest 2016! Que no és molt espectacular? Pot ser. Que no és res nou? És possible. Que no és gaire original? I què voleu que us digui… Una coca feta en un motlle de Bundt Cake de Nordic Ware no necessita una recepta espectacular, ni nova ni original! I és que encara em queden aquest, i un altre motlle per estrenar!!!

En concret, aquest que podeu veure a la foto és el model Bundt clàssic gros Anniversary. També hi ha el model en petit. Però seguint els consells d’una gran pastissera… de gros se’n pot fer petit. La primera vegada que el vaig provar vaig fer la recepta tal qual us la he posada aquí… Va arribar just just a la meitat quan va estar cuita la coca, i és que és un motlle enorme! Per tant la segona vegada (que són les fotos que podeu veure aquí) vaig doblar les quantitats per a què omplís bé el motlle. Et voilà! Un bundt cake diví! M’encanta aquest motlle!!! El trobo perfecte per coques que duguin glassejat per sobre, com en aquest cas.

Idò tornant al que us deia al principi, no és necessari una recepta complicada quan tens un d’aquests espectaculars motlles ja que la forma que tenen els dóna suficient espectacularitat. Ho podeu veure vosaltres mateixos. Tres ingredients molt d’aquesta època: taronja, ametlla i xocolata. Ingredients senzills, sí, però junts són increïbles.

Així i tot, si no teniu un d’aquests motlles, no us preocupeu. La coca us sortirà igual de bona! I això és el que realment compta, o no?

(Versió de “Loaf Cake de naranja, almendra y chocolate” de I Love Bundt Cakes)

Ingredients

Per la coca
- 3 ous de mida L
- 230 g de sucre
- 100 ml d’oli de girasol
- 125 g de iogurt natural
- 120 ml de suc de taronja
- 30 ml de Cointreau
- 220 g de farina
- 15 g de llevat el pols
- 50 g d’ametlla crua picada
- 50 g de perles de xocolata negra
- 2 cullerades de pell de taronja ratllada
Cobertura
- 100 g de xocolata per fondre
- Ametlla crocanti
Pas a pas

1.- Mesclau la farina amb el llevat amb pols i reservau.

2.- Separau dues cullerades de la mescla anterior en un bol i posau-hi les perles de xocolata i les ametlles picades.

3.- Mesclau els ous amb el sucre i la pell de taronja ratllada.

4.- Afegiu el iogurt, i l’oli i mesclau bé. Un cop ben integrat afegiu el suc de taronja.

5.- Afegiu la farina i quan estigui gaire bé integrada del tot afegiu les perles de xocolata i l’ametlla picada reservada. Mesclau-ho tot sense fer-ho en excés.

6.- Vessau la pasta en un motlle ben untat d’oli, mantega o esprai.

7.- Forn a 180º durant aproximadament 50 minuts.

8.- Mentre esperau a que refredi en haver-lo tret del forn podeu començar a fondre la xocolata (al bany Maria o en el microones). Un cop la coca estigui freda vessau la xocolata fosa per sobre i decorau amb el crocanti d’ametlla. Com que jo en tenia de torrat i de sense torrar els vaig posar tots dos, i queda com podeu veure a les fotos, amb dos tons diferents.

Ara ja sí que ens hem de dir adéu fins el 2017. Una mica de descans a tots ens vendrà bé. Carregarem piles, descansarem, aprendrem coses noves i en unes setmanetes ens tornarem a veure per aquí (o en el facebook o a l’instagram!), perquè recordau… encara em queda un motlle de bundt cake per estrenar… 😉

Que passeu molt bones festes!!!

Mil besades!
22 de desembre de 2016
COCA DE CARABASSA I COINTREAU
I seeeeguim amb la carabassa! La setmana passada ja us vaig passar una recepta de galletes de carabassa, i com que quan les vaig preparar me’n va sobrar… no es tira res! Però hi va haver un problema. Bé, un no, més d’un, ara us explic.

Resulta que estava mirant receptes de coques de carabassa, però no en trobava cap de la que tengués tots els ingredients, ni a prop fer-hi. Per tant vaig fer un “mix” de diferents receptes, sempre pensant en la proporció del que estava pensant, això sí. I voleu que us digui la veritat? Va sortir fantàstica!!! Passava una mica de pena, ja que al principi em va semblar que la pasta crua tenia un aspecte una mica massa líquid, però no! Va resultar ser ideal! Una coca esponjosa i ben gustosa.

A més, amb la cobertura de xocolata blanca per sobre el conjunt era espectacular. De vegades els invents surten!

Només va fallar una cosa. I és que em varen regalar un motlle nou de Nordic Ware, en concret el model crown (gràcies Llucia i Miquel!!!), i estava decidida a estrenar-lo amb la primera recepta que fes de bundt cake… però quan vaig pensar que per sobre hi havia de posar la xocolata vaig trobar que no deixaria veure el fantàstic dibuix que té, per tant vaig decidir esperar a una recepta que hi digués més… (hehehehe ja la tenc!).

Ingredients:
- 5 ous talla M
- 50 ml de suc de taronja natural
- 50 ml de Cointreau
- La pell d’una taronja ratllada
- 150 ml d’oli de girasol
- 60 g de mascarpone
- 200 g de puré de carabassa
- 300 g de farina
- 300 g de sucre
- 1 sobre i 1/2 de llevat en pols
- 200 g de xocolata blanca per la cobertura
Pas a pas:

1- Posau la carabassa en una safata de forn i sobre paper d’alumini. Posau-ne més del que s’especifica a la recepta ja que perd aigua en la cocció i després no tendreu el suficient pel puré. Daurau-la. En estar daurada xafau-la amb una forqueta i reservau.

2- Mesclau els líquids per una banda i els sòlids per l’altra. Anau vessant els líquids en els sòlids a poc a poc fins que la mescla sigui uniforme i tots els ingredients estiguin integrats.

3- Afegiu el puré de carabassa i integrau-lo ben bé en la pasta.

4- Untau bé el motlle on aneu a fer la coca i vessau-hi la pasta.

5- Forn a 170º, 45-50 minuts, tal vegada una mica més, ja sabeu que depèn del forn. El podeu treure quan en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net.

6- En treure’l del forn, si l’heu fet en un motlle de bundt cake, deixau-lo reposar 10 minuts abans de treure’l del motlle.

7- En estar freda la coca, foneu la xocolata a bany Maria o en el microones i repartiu-la per sobre.

I… jo no esperaria a que la xocolata es refredés!

De veres que l’heu de provar de fer, és fantàstic! Ben gustós i esponjós! I amb l’extra de la xocolata 😉 .

Ens veim la setmana que ve amb una altra entrada que esper que us sigui interessant.

Besades!!!
6 d’octubre de 2016
BUNDT CAKE DE PINYA COLADA
Quan celebres un dinar, sopar, reunió-amb-peu-davall-taula o festa, hi ha un gran problema: que els convidats siguin intolerants. Intolerants a algun aliment s’entén! Amb això de les intoleràncies he rigut molt amb els amics, perquè n’hi ha de tota classe: a la lactosa, a l’ou (per ara d’aquests cap, per sort!), diabètics, celíacs… Mai aconseguim fer alguna cosa que poguem menjar tots.

Dissabte passat vaig celebrar una festeta amb la família i els amics per celebrar el meu aniversari i el del meu germà, ja que el celebram amb dos dies de diferència i com que havia de venir gent amb diferents intoleràncies o al·lèrgies vaig fer dolç per a tothom.

Vaig fer una Victòria que vaig decorar a l’estil tan de moda ara, a l’estil nude cake, i vaig comanar a la floristeria Sa Morera un centre per posar-lo a sobre. Va resultar ser un poc gros, però em va encantar com quedava. També vaig fer una red velvet, que va durar el temps de tallar-la, va desaparèixer en un vist i no vist. Tenint en compte que tenc amics i amigues celíacs o amb problemes de sucre vaig fer una cotton japanesse chessecake, substituint la xocolata blanca normal per xocolata blanca sense sucre. I, finalment, vaig fer un bundt cake de pinya colada pels intolerants a la lactosa.

Veureu que aquest bundt no du ni mantega, ni nata ni cap derivat de la llet, per tant és una bona opció quan tengueu algun convidat que no pugui menjar res que contengui aquests aliments. La recepta original és del blog I Love Bundt Cakes, encara que he canviat alguna coseta.

Ingredients:

Per la coca
- 250 g de sucre morè
- 250 g de farina
- 120 ml d’oli de girasol
- 4 ous L
- 200 ml de llet de coco
- 4 rodanxes de pinya (guardau el suc)
- 1 cullereta de pasta de pinya colada (opcional)
- 15 ml de rom
- 1 cullereta de bicarbonat
- 1 cullereta de llevat en pols
Per al xarop
- 200 ml de llet de coco
- el suc de la pinya
- 1 “xupito” de rom
Pas a pas:

1- Mesclau el sucre amb l’oli.

2- En un bol mesclau la farina, el bicarbonat i el llevat i reservau.

3- Afegiu un a un els ous a la mescla de sucre amb oli. No afegiu un que l’anterior no estigui totalment integrat.

4- Anau afegint els ingredients secs a poc a poc fins que tot estigui ben mesclat.

5- Triturau les rodanxes de pinya i afegiu-les a la mescla anterior junt amb la llet de coco i el rom. Si teniu pasta de pinya colada també la podeu afegir. Mesclau bé.

6- Untau bé el motlle on aneu a fer la coca (no és necessari que sigui un motlle de Nordic Ware) i abocau-hi la pasta.

7- Forn a 175º-180º durant 40-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben net.

8- En treure el motlle del forn no el treieu del motlle fins haver passat 15 minuts. Després el podeu desenmotllar amb tota tranquilitat.

9- Posau la llet de coco en el foc juntament amb el suc de la pinya i el rom i deixau-lo fins que bulli. Un cop tret el bundt del motlle banyau-lo bé amb aquest xarop.

Per acabar us volia mostrar com va quedar la taula amb tots els dolços que vaig servir, incloent els pastissos que abans us he anomenat, llepolies i una coca de quarto que va fer ma mare (tanta sort de les mares!).

Ens veim aviat! Cuinau molt!

Besades!!!

PD: He provat de fer el bundt amb la pasta de pinya colada i sense, i de les dues maneres és ben bo!
17 de setembre de 2016