Etiqueta: espècies

QUÈTXUP CASOLÀ
A vegades em costa una mica escriure les entrades del blog. No em surten les paraules, i no perquè en tengui poques per dir. Però es fa difícil poder expressar en paraules el que passa pel meu cap.

No sé si us passa però a vegades les idees i pensaments s’acumulen dins el cap i no saps cap a on anar. Es fa difícil distingir el que és urgent del que no ho és. O per exemple no saps si seguir amb el que saps que tens segur o renunciar a tot i començar de nou. Què és més adient per a mi? Ningú ho sap més que nosaltres. A vegades faig aquest exercici de reflexió amb els meus alumnes més grans: com et voldries veure d’aquí a 5 anys? No com et veus, si no com voldries. Al principi se’ls fa una mica complicat, però passats uns minuts començ a veure que un somriure es dibuixa a la seva cara i comprenc que comencen a somniar.

És un moment preciós. Veure com les seves il·lusions comencen a agafar forma dins el seu capet és fantàstic. Però no hi ha recompensa sense sacrifici. Després de reflexionar i compartir durant una estona el que han anat cavil·lant ve el torn de començar a pensar quin és el camí que han de prendre per poder arribar a aconseguir aquell somni. Sovint arriben a la conclusió que per arribar allà on volen han de fer algun sacrifici: del seu temps, de les seves relacions personals o d’esforç.

Així com anam tornant grans, aquests sacrificis muden en altres de més seriosos i a vegades ens fan molta més por. Encara que sempre hàgim estat persones valentes! La seguretat aconseguida és més mala de canviar per una aventura que no saps si serà transitòria… Però què hi pots perdre? La vida només són tres dies… i ja n’hem gastat dos.

Que sí, que avui, a més de rollo també hi ha recepta, no us preocupeu! 😉

(recepta de Marc Grossman)

Ingredients:
- 300 ml d’aigua
- 15 g de ceba trossejada
- 15 g d’àpit trossejat
- 1 cullerada de cafè d’oli
- 150 g de concentrat de tomàtiga
- 70 g de sucre en pols
- 50 ml de vinagre blanc
- 1 cullerada sopera de Maizena
- 2 pessics de sal
- 1/2 pessic de nou moscada ratllada
Pas a pas:

1- En una pella posau la cullereta d’oli, l’àpit i la ceba i sofregiu una miqueta, uns 3 minutets. Quan vegem que comença a estar afegim l’aigua i ho deixam fins que bulli. Baixam el foc i deixam bullir durant 10 minuts.

2- Un cop bullit colam el brou. Necessitarem 330 ml del brou, si veim que en falta afegim aigua fins arribar a aquest volum. Reservam.

3- Posam el brou reservat, el concentrat de tomàtiga, el sucre, la sal i la mou moscada en una olleta. Ho encalentim fins que bulli, baixam el foc i ho deixam així durant 5 minuts. Ho anam remenant regularment.

4- En un bol a part mesclam el vinagre i la Maizena i l’afegim a l’olleta de la tomàtiga. Ho deixam bullir uns 5 minuts més.

El podem servir quan estigui ben fred. Per conservar-lo el podem posar dins un potet i guardar-lo a la gelera.

No sé per on aniran els meus pensaments ni les meves accions. Pot ser hi hagi alguna situació que em faci reacciónar cap a una part o cap a una altra. Qui ho sap? Pot ser allò que fa més por és el que realment ens convé, no?

Fins una altra!

Besades!
12 de març de 2018
NUTTY APPLE LOAF (PA DE NOUS I POMA)
Cada any els alumnes de 4t d’ESO van de viatge d’estudis. És la darrera vegada que molts d’ells tendran la oportunitat de viatjar junts ja que després els camins de molts es separen. Uns van a batxillerat, altres prefereixen un modul d’FP i d’altres encaminen les seves passes ja cap al món laboral. És un misteri per molts d’ells què faran fins que no arriba el juny (o el setembre) i es senten obligats a triar.

Cada any trien una destinació (amb l’ajuda dels pares i de na Laura, la coordinadora d’extraescolars del centre). Pel que record han estat a Berlin, Praga, Roma, Londres… I sé segur que en totes aquestes ciutats han gaudit molt. Jo ho faria. No vaig tenir viatge d’estudis. Vaig començar fent 1r i 2n de BUP a l’IES Mossèn Alcover i després em vaig passar al nou (en aquell temps) batxillerat artístic a la llavors anomenada Escola d’Arts i Oficis de Palma. Em podeu bé creure si us dic que va ser una decisió totalment encertada, tot i ser un bot molt gros per una estudiant de 15 anys. En fi, que resulta que com que no vaig seguir en el Mossèn no vaig fer viatge d’estudis, cosa que tampoc he enyorat. No es pot enyorar el que no s’ha conegut.

El cas és que l’any passat els nostres nins de 4t d’ESO varen decidir anar a Londres… bressol dels cupcakes!!!!! Ai… no hi he estat mai, però m’encantaria anar-hi. Total, que vaig comanar un llibre a una de les profes que acompanyava en el viatge i que és amiga meva. Pobreta, va partir amb una llista bastant llarga de llibres de diferents bakeries de la capital britànica i al final em va dur The Hummingbird Bakery Cookbook.

Fins ara no havia fet cap recepta però l’altra dia em vaig decidir, i aquí teniu el nutty apple loaf o el que és el mateix, un pa de nous i poma.

Ingredients:
- 175 g de mantega
- 140 g de sucre morè
- 2 cullerades de confitura de fraula
- 2 ous M
- 140 g de farina
- 1 cullerada de llevat en pols
- 1 cullereta de canyella en pols
- 100 g de nous picades
- 50 g de xocolata negre trossejada
- 2 pomes trossejades en cubs
Pas a pas:

1- Batem el sucre, la mantega i la confitura fins que formi una crema esponjosa.

2- Afegim els ous un a un i no afegim el següent fins que el primer no estigui integrat.

3- En un bol mesclam i tamisam la farina, la canyella i el llevat en pols i en reservam una cullerada o dues. Afegim aquesta mescla a la de la mantega.

4- Les dues cullerades que hem guardat de farina les posam amb les nous, la xocolata i la poma trossejades i ho mesclam bé tot. Això ajudarà a que els trossos de les diferents coses no baixin totes al fons del motlle. Afegim tot això a la pasta amb l’ajuda d’una espàtula.

5- Ho vessam tot dins del motlle prèviament untant i ho guardam a la gelera durant unes hores, segons el llibre millor si és durant tota la nit. Aquesta passa me la vaig saltar, ho vaig enfornar de seguida que vaig tenir fet el pa i va quedar exactament igual al de la foto del llibre.

6- Forn a 175º durant 50-60m minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

Què trobau? A casa ens va agradar, i aguanta alguns dies ben fresc. Ara que arribarà (esperem que aviat) la fresqueta i fa més ganes una beguda calenta, amb aquest pa dolç quedareu com uns reis.

Esper que el gaudiu! Besades!
1 de novembre de 2017
MINIPASTISSETS DE MANGO AMB CRUMBLE TROPICAL
Recordau aquell col·leccionable de Planeta de Agostini que estava fent? El Kit&chef? Idò aquesta setmana passada vaig intentar fer una altra recepta de les que hi surten. En tenc una altra per intentar, però m’ha costat aconseguir un dels ingredients. Ara ja el tenc, quan la faci sereu els primers en veure-la.

Aquesta és la segona recepta que la chef Alba ha fet en directe pels que seguim el curs. I tenia curiositat per això del crumble, i sobretot per provar un dels ingredients que va venir en una de les caixes: el crunch de mango. En una de les darreres va venir tembé un ingredient bastant curiós, granets de xocolata explosiva! I d’aquest darrer ingredient en vaig posar al panellets de xocolata d’enguany, i mira, ha estat una cosa diferent i curiosa… panellets explosius!

I és que en cada caixa que ens arriba hi ha diferents ingredients per fer les receptes que ens proposen però també productes gourmet, com aquests de la marca ingredíssimo. Podeu ben creure que cada mes esper la caixa com si fossin els regals de Nadal. Sempre sabem el que hi vendrà un poquet abans de rebre-la, però això no lleva que quan la rebi destrossi el plàstic que l’embolica i l’obri com si a dins hi hagués una bomba: amb molta delicadesa… hahahahaha

Per aquesta recepta no és necessari el crunch de mango, podeu fer els pastissets sense ell, per tant no teniu excusa per no fer-los! Anem amb la recepta!

Ingredients:

Per la coca
- 1 mango madur
- 145 g de farina
- una pessic de sal
- 1 cullereta de llevat en pols
- 1/2 cullereta de pols de cinc espècies xineses
- 2 ous
- 180 g de sucre
- 50 g de mantega fosa
- 75 ml de nata líquida
- mango crunch (opcional)
Pel crumble tropical
- 100 g de sucre morè
- 100 g de mantega
- 100 g de farina
- 50 g d’ametlla en pols
- 50 g de coco ratllat
Pas a pas:

1.- Tallau el mango a daus no molt grossos i reservau.

2.- Mesclau la farina, la sal, el llevat, i les espècies i reservau.

3.- Mesclau la mantega amb el sucre fins a formar una pasta uniforme. Afegiu la nata i remenau fins que estigui ben integrada.

4.- Afegiu els ous un a un fins que estiguin ben integrats.

5.- Afegiu la mescla de la farina i el mango crunch a poc a poc fins que obtingueu una pasta uniforme. Reservau.

6.- En un altre bol preprarau el crumble mesclant el sucre amb la farina, l’ametlla i el coco. Afegiu la mantega ben freda de la gelera i a trossets molt petits fins a formar una mescla semblant a la galleta picada.

7.- A dins les càpsules posau un poc de pasta de la coca i uns quants daus de mango, fent uns quants pisos, sense passar dels 3/4 de la capacitat de la càpsula. La darrera capa que sigui sempre de pasta. A sobre de la darrera capa de pasta posau un grapadet de crumble (jo n’he posat un poc massa, però és taaaaan boooo…).

8.- Posau els minipastissets dins el forn a 175º uns 20-25 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

Què trobau? A casa varen agradar molt! Si els feis ho vull veure! Enviau una foto!!!

Ens veim la setmana que ve?

Besades!
3 de novembre de 2016
QUICHE DE SALMÓ I RUCA
Hi ha moltes coses bones en fer feina en un institut de secundària, o això crec jo. Entre elles les relacions d’amistat que arribes a establir amb alguns companys (i fins i tot amb alguns alumnes quan ja són més grans), la satisfacció de veure que els alumnes es van superant a ells mateixos, les paraules d’ànim quan no et trobes en el teu millor moment tant per part d’uns com d’altres… En fi, que ser docent té moltes coses bones.

Però també és cert que en els darrers temps la nostra professió passa per moments difícils i també té coses dolentes. Retallades de tota casta, tensió en les relacions família-docents, falta de comprensió per part de la societat… I una cosa molt important a la què moltes vegades no es fa cas: ELS VIRUS!

Si els alumnes tenen virus el més probable és que nosaltres també els agafem… I la setmana passada em va tocar a mi… Què hi farem! Febre, mal de coll, mal de panxa, tos, mocs… En fi, un poc de tot. I clar, tenia previst fer una recepta que vaig veure en una revista a la perruqueria, però després de tants de dies de llit no recordava massa bé quants ni quins ingredients tenia aquesta quiche, així que bàsicament la vaig fer a la meva manera. I ben bona que va ser!

Ingredients:
- Una planxa de pasta brisa
- 200 g de crème fraîche (nata fresca)
- 4 ous talla M
- 1 i 1/2 paquets de salmó fumat (uns 150 g)
- Un grapat de ruca (talment, un grapat)
- Sal i pebre bo blanc
Pas a pas:

1- Esteneu la pasta a sobre del motlle, prèviament untat de mantega o oli.

2- Posau el forn a uns 170º. A sobre de la pasta posau ciurons secs per a que facin pes i la pasta no bufi massa. Posau el motlle dins el forn i deixau-la mentre preparau el farcit.

3- Mesclau la nata amb els ous fins que estigui tot ben integrat i sense grumolls.

4- Tallau el salmó a quadrats no massa grossos i afegiu-ho a la nata.

5- Posau la sal i el pebre bo blanc a gust vostre.

6- Per acabar afegiu la ruca i mesclau bé.

7- Treis el motlle del forn i vessau-hi la mescla de la nata. Mirau de repartir bé el salmó i la rúcula, que no es quedi tot acumulat en un mateix lloc .

8- Posau el motlle dins el forn una altra vegada i deixau-li uns 20 minutets. Vigilau, quan comenci a agafar color ja estarà.

Deixau refredar i… a menjar!

No és un plat gens sofisticat, però crec que mai em podré resistir a res que dugui salmó. I vosaltres? Quin tipus de peix diríeu que és el vostre preferit? En teniu algun? Deixau algun comentari i m’explicau!

Fins la setmana que ve!!!

Besades!
27 d’octubre de 2016
MONKEY BREAD
Fa un temps vaig preparar una coca semblant, però aquella vegada era salada, tipus pizza, i era boníssima! El monkey bread original però no és salat, és dolç i és aquest. Ve a ser una coca feta a partir de bolletes, per tant no és necessari tallar-lo amb ganivet per servir-lo, encara que és curiós veure l’interior del tall.

Que per què es diu “monkey bread”? Idò no he trobat altre raó que la que ja us vaig comentar, perquè es menja amb els dits. És una recepta molt, molt fàcil però du els seus temps de descans de la pasta. L’únic punt crític és a l’hora de fer les bolletes, com que la pasta és una mica enganxosa, si no teniu els dits una mica enfarinats no us anirà bé. A part d’això, fàaaaaaacil…

Ingredients:

Per la pasta:
- 300 ml de llet tèbia
- 20 g de llevat fresc
- 600 g de farina
- 60 g de sucre
- 70 g de mantega a temperatura ambient
- 1 cullereta de sal
Per l’arrebossat:
- 350 g de sucre morè
- 3 culleretes de canyella
- 150 g de mantega fusa
Preparacó:

1- Encalentiu un poquet la llet i foneu el llevat a dins.

2- Mesclau tots els altres ingredients de la pasta i quan estiguin suficientment pastats (faran com miquetes de pà), anau afegint la llet a poc a poc. La pasta quedarà una mica enganxosa, però és així com ha d’estar. Posau la pasta en un bol tapat amb un drap i deixau reposar la pasta una horeta o horeta i mitja, fins que hagi pujat.

3- Passat aquest temps, anau fent bolletes amb la pasta amb les mans enfarinades i deixau-les sobre una safata o sobre la taula enfarinades.

4- En un recipient foneu la mantega per arrebossar i en un altre mesclau el sucre i la canyella.

5- Untau el motlle amb sprai antiadherent, oli o mantega fusa.

6- Agafau una bolleta i amb l’ajuda d’una forqueta passau-la per dins la mantega fusa. Després posau-la dins el bol amb el sucre i la canyella i arrebossau-la bé. Deixau la bolleta dins el motlle. Feis el mateix amb totes les altres bolletes fins a omplir el motlle.

7- Deixau reposar les bolletes dins el motlle uns 30-40 minuts. Mentre, enceneu el forn a 180º.

8- Posau la coca dins el forn i deixau-lo entre 30-35 minuts, això ja ho sabeu, depèn del forn.

En treure la coca veureu que el sucre s’haurà fos i quedarà com caramel·litzat. El monkey bread és millor consumit calent. Pensau també, que és més consistent que una coca, quedareu plens ben aviat!

Ens veim la setmana que ve! Passau un bon Sant Antoni!
16 de gener de 2016
TORTELL DE REIS
Una camilla té múltiples usos. A ca nostra serveix de narcòtic fulminant a l’hora de fer migdiada, de ressuscitador quan arribam congelats, de refugi per la meva cussa petita, d’assecadora de roba ocasional… i ara ja sé que també serveix per pujar la pasta dels tortells! Tanta sort de la camilla, si no hagués tardat dos dies en fer el tortell.

És el primer any que intent fer un tortell i n’he hagut de tirar dos abans de poder-vos mostrar res. D’aquest que us duc en canvi, em sent molt orgullosa, això sí, és una de les receptes que m’ha duit més feina.

Du tres llevats: un amb la pasta mare i dos més amb la pasta del tortell. He pensat ,però, que la pròxima vegada que en faci, de pasta mare utilitzaré una ensaïmada crua, que més o manco ve a ser el mateix.

El tortell de reis és una de les tradicions culinàries amb més història ja que té més de 2.000 anys, i té l’origen en les festes romanes en honor a Saturn. I clar, algunes tradicions, i més les relacionades amb el menjar són difícils d’eliminar. I si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi! El tortell romà va ser adoptat per la religió cristiana i ha arribat als nostres dies amb una funció molt semblant: repartir bona i mala sort entre els que el mengen. La diferència és que a l’esclau a qui li tocava la fava era anomenat rei per un dia i després segurament sacrificat i avui en dia a qui li toca la fava just ha de pagar el tortell. Per tant, si us toca no us enfadeu, podria ser pitjor! De totes maneres, com que enguany de mala sort ja n’hi ha hagut molta a ca nostra només hem posat una figurets amb forma de faveta amb corona a dins el tortell.

Ingredients:

Per a la pasta mare:
- 2o g de llevat fresc
- 35 g de llet tèbia
- 75 g de farina de força
Per a la segona pasta:
- 50 ml de llet
- 125 g de sucre
- 2 ous
- 70 g de mantega freda
- 400 g de farina de força (pot ser un poquet més)
- 5 g de sal
- la pell ratllada de mitja llimona
- la pell ratllada d’una taronja
- una cullereta de vainilla en pasta
- una cullereta de cafè de canyella en pols
- 1 cullereta d’essència de flor de taronger
Per decorar:
- un ou batut
- figureta
- corona de cartolina
- sucre
- aigua
- ametlla picada
- fruita confitada
Elaboració:

Per a la pasta mare:

1- Esmicolau i foneu el llevat en la llet tèbia.

2- Afegiu la farina i pastau fins a obtenir una bolla. Posau-la a dins un bol tapat amb un drap i deixau-la pujar fins que dobli el seu volum (aquí entra en joc la camilla!).

Per a la segona pasta:

1- Mesclau tots els ingredients excepte la llet i la pasta mare. Aniria bé que en aquest pas tenguéssiu un robot de cuina, ja que el procés es fa llarg.

2- Quan tengueu la pasta bastant ben mesclada, anau afegint la llet a poc a poc. En tenir la llet ben integrada afegiu la pasta mare.

3- Pastau tot al manco uns 10 minuts. Dur feina, sí, però crec que és el secret d’aquesta pasta.

4- Un cop ben pastat, posau mantega o oli per les parets d’un bol i posau-hi la bolla de pasta a dins i deixau-lo tapat fins que dobli el seu volum (camilla!).

5- Un cop ha doblat el seu volum, tornau a pastar uns dos minuts més. Ara ja podeu fer el tortell. Podeu fer-lo rodó, que és de la forma més tradicional, o com jo, que l’he fet amb bolletes. Aprofitau per amagar la figureta! Posau un paper de forn sobre la placa i posau la pasta (en bolletes o en forma de tortell) i si no voleu que el forat es tanqui podeu posar algun objecte al mig, com un motlle rodó apte per forn o alguna cosa semblant. Tapau la pasta amb paper film i amb un drap i deixau-la tornar a pujar (tercera pujada i última!) fins a doblar el seu volum. Amb la pasta que m’ha sortit he fet dos tortell petits, podeu triar si fer-ho igual o fer-ne un de gros.

6- Pintau el tortell amb l’ou, i decorau al vostre gust. Jo he fet un tortell de 6 bolletes: en tres d’elles només he posat la taronja confitada; en els altres tres he fet una mescla amb sucre una mica banyat fins a fer com una pasteta i l’he posat per sobre, juntament amb ametlla picada.

7- Forn a 180º uns 20-25 minuts. Amb el meu forn han estat suficients 20 minuts, però ja sabeu que això depèn del forn.

Esper que els reis hagin estat generosos amb vosaltres i que si us toca la figureta la sort us acompanyi, més d’un dia la manco!

Molts d’anys i salut!

PD: Podeu farcir el tortell o deixar-lo llis. A ca nostra l’hem farcit al final de nata, però el vaig deixar en un principi sense farcir per si algú el volia així.

PD2: Recepta basada en la de “Cuina per llaminers”, amb alguns canvis.
6 de gener de 2016
GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I “NACHOS” CASOLANS. PICADES D’ESTIU (V)
Ja no queda res per començar una altra vegada la rutina d’aixercar-se prestet, anar a la feina, que el sol comenci a deixar-nos cada vegada més aviat,… Però també de trobar nous reptes i objectius! No tot de tornada de les vacances ha de ser per arrencar a córrer!

Però al que anàvem. Encara entram dins el temps de vacances i vaig prometre cins picades d’estiu, i aquí teniu el que vaig prometre. És veritat, el guacamole no té molt de misteri. Tothom el sap fer! Però una picada que es pugui dir picada, no ho és sense un bol de guacamole, o no? I quan parlam de guacamole ho associam directament als “nachos”.

De guacamole n’havia fet altres vegades. De “nachos” no. Però si es té en compte el fer-los molt fins, surten molt bé i no són gens complicats, encara que duen una mica de feina, això sí.

Anam amb les receptes?

Pels “nachos”

Ingredients:
- 200 gr de polenta
- aigua
- 1 i 1/2 cullereta de sal
- 1 cullereta de sucre
- 2 i 1/2 cullerades d’oli
- paprika i caiena
- més oli, sal i caiena per pintar
Preparats?

1- En un bol mesclau la polenta, l’oli, la sal, el sucre, la paprika i la caiena. Anau afegint aigua fins a aconseguir una pasta que en agafar-la amb la ma es faci una bolla. Més o manco ve a ser un tassó i mig d’aigua.

2- Anau agafant pasta del bol i posau-la sobre una superfície protegida amb paper de forn, o millor si teniu una planxa de silicona, perquè no se us mourà gens. Posau un paper de forn per sobre i amb una aprimadora aplanau la pasta fins que quedi ben prima. Quan dic ben prima vull dir que es transparenti el que hi ha baix!

3- Tallau la pasta en quadrats i després cada quadrat per la meitat per fer triangles. Col·locau-los amb molt de compte a sobre d’un paper de forn que haureu posat sobre la placa del forn amb l’ajuda d’una espàtula.

4- En un bol petit a part, mesclau oli, sal i caiena al vostre gust i pintau els triangles.

5- Posau la placa dins el forn que haureu encalentit a 200º. Deixau-hi els triangles fins que es tornin daurats, més o manco uns 15 o 20 minuts. Vigilau perquè cada forn és un món i en un moment sembla que no estan fets i a l’altre ja s’han cremat!

Anem amb el guacamole

Ingredients:
- 3 alvocats petits (o dos de mitjancers)
- 2 tomàtigues petites
- 1/2 ceba petita
- caiena
- sal
- 1 cullereta de coriandre ben picat
- el suc d’una llimona
Mans a la feina:

1- Pelau les tomàtiques i la ceba, picau-los ben petits i reservau. Feu-ho també amb el coriandre, picat ben petitet.

2- Pelau els alvocats i triturau-los amb una forqueta fins a formar una pasta. No passa res si queden grumolls, fins i tot és millor així. Regau el suc de la llimona per sobre dels alvocats triturats, si no us tornaran negres.

3- Mesclau a la pasta d’alvocat les tomàtiques, la ceba i el coriandre. Amaniu al gust amb la sal i la caiena. Anau en compte si no uns agrada el picant!

Ja teniu la picada feta! Esper que hàgiu passat un bon estiu i hàgiu fet alguna de les picades que us he anat posant. Ja hi ha hagut gent que ha compartit amb mi les fotos d’alguna de les receptes en privat pel facebook de DE COLORS I SUCRE i estic molt contenta!!! Per favor, si ho voleu fer no ho dubteu gens! Estaré encantada de veure-les i així ens coneixerem un poc més!!!

Fins la pròxima!

PD: Convé fer els “nachos” el dia abans, ja que duen una mica de feina. Aguanten molt bé d’un dia per l’altre. Més enllà ja no ho sé perquè no han durat més que uns minuts!

PD2: El guacamole convé fer-lo just abans de menjar-lo ja que té tendència a canviar de color ben aviat.

PD3: La polenta l’he trobada a Hiper Manacor, però jo diria que a la part de les farines en trobareu per molts de llocs.

PD4: Per ser una mica més autèntics, en comptes de posar suc de llimona podeu posar suc de llima.

PD5: Tant celíacs, com diabètics, com intolerants a la lactosa o a l’ou en podeu menjar!!!!!!
30 d’agost de 2015
ESTRELLES DE FORMATGE

Fa anys que segueixo una publicació francesa de la que n’he tret moltíssimes idees, i de la que, si tengués temps faria tots els taller que suggereix.

Es tracta de la Marie Claire Idées. Surt cada dos mesos i està plena d’inspiració. Hi ha una mica de tot: brodat, bricolatge, cuina, moda… una mica de tot, com deia. D’algunes de les idees en du també les instruccions i les plantilles o els patrons.

Fa un temps vaig fer aquestes galletes farcides de formatge per provar com sortirien. Les vaig dur a l’IES on faig feina… i no va quedar res! ni un poquet de sèsam! Res, absolutament res. I és que realment són molt bones.

Així és que comparteixo la recepta amb voltros, per si la voleu provar.

Ingredients:

– 2 planxes de pasta brisa

– 80 gr de mascarpone

– 80 gr de parmesà

– farigola (si és possible fresca)

– nou moscada

– 1 ou

– caiena

– sèsam

Anem amb el pas a pas:

1- Esteneu una de les planxes de pasta brisa i repartiu el mascarpone per tota la superfície.

2- Repartiu el parmesà per tota la superfície. Veureu que sembla moltíssim. Tranquils, ha de ser així. A més, heu de posar la farigola i la nou moscada, al gust de cada un. Anau en compte; un poc dona gust, molt serà horrible, no vos passeu.

3- Posau l’altra planxa de pasta brisa a sobre i passau l’aprimadora de manera suau a sobre. Tots els bonys, com els que es veuen a la foto, desapareixen. No vos passeu, no és qüestió de deixar-ho tot súper pla.

4- En aquest moment podeu triar un motlle que vos agradi i tallau les formes, jo he triat un motlle d’estrella de 6 puntes. Depèn del motlle que trieu vos en sortiran més o manco. NO tireu els retalls que sobren!!! Són igual de bons!!! Posau estrelles i retalls sobre un paper de forn o planxa de silicona pel forn.

5- Pintau cada estrella amb l’ou batut. Jo he utilitzat tot l’ou.

6- A sobre de l’ou batut, posau una mica de caiena (només una mica!) i un poc de sèsam. Anau en compte amb la caiena perquè és molt picant!

I au! A enfornar! Forn a 210º. Vigilau les estrelles, i en estar daurades per sobre ja les podeu treure del forn.

Si les duis a qualsevol reunió sereu molt ben acollits!

Disfrutau-les!

2 d’abril de 2015
PATÉ AL PEDRO XIMÉNEZ

Vos agrada el fetge? A mi no. Gens ni mica. Eeeeeecs… Record una vegada, quan era petita, que estava malalta a ca nostra. A baix estaven fent les matances i era l’hora de berenar el frit de matances. El frit de matances sol dur llom i fetge de porc, patata i pebre vermell. És un plat molt senzill i bo de fer per poder menjar ràpid i tornar a la feina. Idò bé, malalta com estava supòs que degueren pensar que no notaria el gust del fetge i em menjaria tot el plat… No, no, no… El vaig escopir!!! I és que té un gust que no m’agrada gens.

Però una altre cosa és el paté o el foie gras. La seva base és el fetge, sí, però com que està cuinat amb altres coses i després ben picat i mesclat… doncs sí que m’agrada. I molt!

Aquesta setmana tenc un dinar i volia preparar aquesta recepta d’un dels llibres que vaig comprar fa poc, el de La receta de la felicidad. És fantàstic, m’agrada tot, les imatges i les receptes. I aquesta és la primera que provaré del llibre. Del blog ja n’he provades unes quantes i sempre funcionen.

Aquí teniu els ingredients que necessitareu:

Per el paté:

– 250 gr de fetges de pollastre

– 150 gr de pitrera de pollastre

– 6 grans de pebre bo

– 2 fulles de llorer

– 250 gr de mantega + una cullerada

– 100 ml de Pedro Ximenez

Per la gelatina:
– 200 ml de vi (jo he posat 100 ml de vi blanc i 100 ml de Pedro Ximénez)
– 50 ml d’aigua
– 10 gr de gelatina en pols

Anem per feina!

1- Trossejau la pitrera i els fetges. Posau la cullerada de mantega, els fetges, la pitrera, el pebre bo i el llorer dins una pella i ho heu de coure fins que la carn estigui rossa.

2- Afegiu el Pedro Ximénez i deixau coure fins que s’hagi evaporat l’alcohol. Són només uns minuts.

3- Deixau reposar la pella fora del foc uns 10 minuts i retirau les fulles de llorer.

4- Afegiu els 250 gr de mantega i triturau-ho tot. Ha de quedar molt finet. Haureu de deixar reposar el paté fins que refredi.

Mentre, podeu preparar la gelatina.

1- Posau al foc el vi i l’aigua. Quan bulli, afegiu la gelatina fins que es dissolgui. És molt ràpid. Abocau la gelatina sobre el paté. Això ajudarà a conservar-lo i que no s’oxidi.

Jo l’he decorat amb pebre groc tallat amb un tallapastes i uns quants grans de pebre bo.

PD: En un principi crec que no hi problema pels diabètics.
PD2: Els celíacs haurieu de fer la gelatina amb fulles de gelatina neutre en comptes de en pols ja que pel que es veu la gelatina en pols pot tenir traces de gluten. Només n’he trobada una que no en té i és de la marca Pronagar.
PD3: Fa tan de fred aquests dies que la gelatina s’ha mig congelada!!!!

7 de febrer de 2015