De Colors i Sucre

Autor: decolorsisucre

  • BUNDT CAKE DE LLIMONA I NABIUS

    BUNDT CAKE DE LLIMONA I NABIUS

    Fa una setmana que hauria d’haver posat aquesta recepta en el blog! No tenc el cap on l’he de tenir. O sí, però les feines em guanyen.

    Aquesta és una d’aquelles receptes improvisades que fas quan tens ingredients amb els que no saps què has de fer amb ells. Llimones, idò sí, és temporada de llimones. Iogurt, a punt de caducar! No podem tudar menjar! Nabius, congelats des de Nadal, amb els que vàrem fer una salsa de nabius pel gall d’indi. Ben bona que va ser!

    Idò així, amb tots aquests ingredients vaig improvisar les postres del diumenge… i no va sortir gens malament. Aquí teniu la recepta!

    Ingredients:

    • 3 ous M
    • 80 g d’oli
    • 200 g de farina amb llevat incorporat
    • 250 g de sucre
    • 1 iogurt natural sense sucre
    • La pell ratllada i el suc d’una lllimona
    • 1 capseta de nabius congelats (uns 125 g)

    Pas a pas:

    1- Posam els ous i el sucre en un bol i batem amb unes varetes fins a pujar els ous i obtenir una mescla una mica densa. Afegim en aquest moment l’oli sense deixar de batre.

    2- A mà, amb una espàtula de silicona afegim la farina (guardam una cullerada o dues de farina i les reservam). Un cop estigui ben incorporada afegim el iogurt. I en tenir aquest incorporat afegim el suc i la pell ratllada de la llimona.

    3- Mesclam els nabius amb les cullerades de farina que hem reservat i els afegim a la pasta sense moure-la massa.

    4- Vessam la pasta en el motlle prèviament untat i el posam en el forn. El forn ha d’estar a 180º, i hi tendrem el bundt uns 40-50 minuts. Anam vigilant!

    5- Un cop cuit i tret del forn el deixam reposar uns 10 minuts abans de treure la coca.

    Podem servir amb un poc de sucre en pols espolsat per sobre.

    Recepta senzilleta i amb ingredients la majoria bons de trobar. Si no teniu nabius, no són necessaris, però li donen un toc de color i de sabor a una coca molt clàssica. I això sí, fins i tot una coca tan comuna com aquesta queda espectacular en un motlle de Nordic Ware, no trobau? Ja ho sabeu, em tenen enamorada!

    Fins aviat!

    Besades!

  • GALETES DE XOCOLATA DECORADES

    GALETES DE XOCOLATA DECORADES

    Si soleu xafardejar Pinterest segur que haureu vist fotos realment espectaculars de dolços de tota casta: pastissos, cupcakes, galetes… De vegades aquestes decoracions són molt elaborades, amb ingredients difícils de trobar o duen una feinada terrible.

     

    Però no és necessari moltes vegades posar-s’hi per tant. En aquesta entrada teniu dues maneres de decorar galetes d’una manera fàcil i que queden genials per fer un detallet o per servir a una festa. Les he fet en forma de cor ja que estant en el mes de febrer… he pensat que hi venia bé, però les podeu fer amb una altra temàtica, simplement adaptant els colors dels sprinkles.

    Ingredients:

    Pas a pas:

    1- Pastam la pasta de les galetes tal i com explica la recepta. Deixam reposar a la gelera unes quantes hores. Passat aquest temps estiram la pasta entre dos papers de forn i tallam els cors.

    2- Pels cors grans triam dos motlles de galetes de la mateixa forma però de diferent mida. Per cada galeta en tallam dues de grosses, i en una d’elles foradam amb el motlle petit. Mirau de fer-les el més primetes possible, jo les he fet de 4mm.

    3- Per els cors petits, anam tallant cors, una mica més petits que els cors grossos. Aquests el podem deixar una mica més gruixuts de pasta. Tant les unes com les altres les posam sobre la placa de forn i les posam a coure tal i com explica la recepta.

    4-Un cop cuites i fredes les podem decorar. Per les grosses, les emparellam, però no les ajuntam. Posam totes les que tenen forat juntes i les espolsam amb sucre en pols. Sobre la part que no està foradada posam una petita quantitat de confitura de gerds. I ara sí, ajuntam les dues parts com si fossin un entrepà.

    5- Per les galetes petites, fonem la xocolata blanca (com volguem, en el microones o a bany Maria). Sucam una part de les galetes en la xocolata i seguidament dins els fideus de sucre. Abans que es refredi del tot la xocolata podem afegir alguna figura de sucre més grossa, com els corets o les barretes metal·litzades.

    I ja ho podeu veure. Fàcil, fàcil, fàcil! I quedareu la mar de bé!

    Provau de fer-les a casa, amb els més petits, és una activitat de la que tendran un bon record, no ho dubteu.

    Ens veim el més prest possible. Besades!

    PD: Els ingredients que us he posat per decorar són nomes un suggeriment, algunes coses les acosegueixo fora de Mallorca, però amb el que podeu anar trobant per aquí també us quedaran fantàstiques!

  • PASTÍS “TRES LECHES”

    PASTÍS “TRES LECHES”

    Quan era estudiant de Belles Arts a Barcelona vaig descobrir moltes coses noves en qüestions de cuina. Va ser la primera vegada que vaig menjar cuina japonesa, catalana, saragossana… i en unes quantes ocasions, mexicana.

    Hi havia, i encara existeix, la “Cantina Machito”. Sí, igual ara mateix el nom no és molt políticament correcte, però la seva cuina continua essent boníssima, tot i que supòs que ha passat per diferents mans al llarg d’aquests XX anys (no pens donar pistes de quant temps fa).

    El cas és que per Pasqua de l’any passat vaig anar a fer la volteta de rigor per la Ciutat Comtal, com faig cada 2 o 3 anys. Vaig retrobar-me amb les meves amistats de la universitat, del museu… i de la residència dels meus primers anys! La meva companya d’habitació allà va ser na Reina, una estudiant mexicana d’arquitectura, i va resultar que durant la meva estada a Barcelona ella també hi havia de ser. No em podia creure que després de tants anys ens retrobéssim. D’entre totes les coses de les que vàrem estar parlant li vaig explicar que just el dia abans havia estat dinant amb uns amics a la “Cantina Machito” i que havia tastat un pastís que m’havia encantat, el pastís “3 leches”. Em va explicar que aquest pastís és molt comú allà i que és típic fer-lo per les noces.

    Total, que vàrem quedar que, a part de tornar-os a veure abans que tornessin a passar tants anys, havíem d’averiguar la recepta d’aquest pastís. I en questa recerca na Mariana, també mexicana i companya de residència, ha estat peça clau, ja que m’ha cercat una recepta boníssima, que és la que us duc avui. Moltíssimes gràcies Mariana!

    Ingredients: (he fet la meitat de la recepta la que surt un pastís enorme, aquí teniu l’original)

    Per la coca

    • 280 g de farina (passada pel sedàs 3 vegades junt amb el llevat en pols)
    • 2 culleretes de llevat en pols
    • 260 g de sucre
    • 8 ous M (separam blancs i vermells)
    • 300 ml de llet

    Per engatar la coca

    • 400 ml de llet condensada
    • 400 ml de llet evaporada
    • 200 ml de nata per montar
    • 2 culleretes de Baileys
    • 1 cullereta de vainilla en pasta

    Per decorar

    • 200 g de crème fraîche
    • 2 cullerades de sucre en pols
    • 1/2 cullereta de vainilla en pasta

    Pas a pas:

    1- Folram un motlle de 25 cm amb paper de forn.

    2- Mesclam tots els ingredients per engatar la coca i reservam.

    3- Pujam els blancs dels ous i quan vegem que blanquegen i comencen a pujar anam afegint el sucre a poc a poc. Quan la merenga estigui quasi pujada del tot afegim els vermells un a un fins que s’hagin integrat bé. Tot això és recomanable fer-ho amb unes varetes elèctriques.

    4- Amb una espàtula de silicona afegim en tres vegades la farina, amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar el que ja tenim fins ara. Finalment afegim la llet. En tenir-ho tot integrat vessam la pasta dins el motlle i ho posam de seguida dins el forn prèviament encalentit a 180º. Ho deixam uns 40-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben sec.

    5- Un cop tret del forn punxam tota la coca amb un pal de broqueta o un ganivet (sense treure-la del motlle) i vessam per sobre les tres llets que tenim reservades.

    6- Un cop s’hagi begut tot el líquid i estigui un poc més freda, la podem treure del motlle sobre el plat que la servirem i acabam de deixar refredar.

    7- Mentre es refreda del tot preparam la nata amb les varetes. Pujam la nata i quan estigui quasi del tot afegim la vainilla i el sucre en pols. Acabam de pujar-ho tot junt.

    8- Per acabar, posam la nata per sobre de la coca i espolsam per sobre un poc de canyella i sucre en pols. És habitual posar fraules per sobre per adornar, però no n’he trobades i vaig recordar que a la “Cantina Machito” ens la vàrem servir així.

    Esper que proveu de fer-la perquè no us penedireu. És un pastís que no és excessivament dolç, encara que ho pugui semblar en vista dels ingredients, i és molt humit. En definitiva, boníssim!

    Ens veim aviat! Gaudiu de Sant Antoni, que ja el tenim aquí!

    Besades!

  • AMETLLES GARAPINYADES

    AMETLLES GARAPINYADES

    Hi ha olors, sabors i renous que et duen a un moment de la teva vida. L’olor de Nadal a ca nostra, i estic segura que a moltes cases mallorquines és a ensaïmada amb xocolata, ametlles torrades, torró, mantecados i sobretot a sucre acompanyant a totes aquestes coses.

    Però en certa manera, hi ha renous que precedeixen a aquestes aromes. Els renous que jo record són sobretot els relacionats amb la matèria prima amb la que s’elaborava tota aquesta llépola cuina nadalenca, l’ametlla. Record al meu padrí Joan trencant ametlles amb la maça de fusta a sobre d’un tronc que tenia al sòtil de ca seva. Record també la trituradora amb el sucre i l’ametlla fent miques i oli que es mesclaven i formaven la pasta de la que sortirien les coques de torró. Renous que a vegades intentam recuperar encara que sigui amb la Thermomix. El de trencar ametlles és una mica més complicat, però també enyorat.

    Un dels dolços que eren típics a ca els meus padrins eren les ametlles garapinyades. Record que no només n’hi havia per Nadal, la temporada s’allargava si ni jo ni els meus germans no sabíem on era el pot, cosa que no solia passar. I ja que estic en plena recuperació de receptes de les padrines he volgut provar de fer-ne. No n’havia fet mai ni havia vist fer-les, malgrat sempre n’hi hagués a ca els padrins, per tant no sabia els tempos que havia de menester cada ingredient. Però una vegada provat i aconseguit, aquí vos deix la meva experiència.

    Ingredients:

    • 1 mesura d’ametlles (*)
    • 1 mesura d’aigua
    • 1 mesura de sucre

    Pas a pas: 

    1- Quan en els ingredients em refereixo a “mesures” m’estic referint a tassons. És a dir, jo he fet servir un tassó d’ametlles, el mateix tassó d’aigua i el mateix pel sucre. Clar que si en volem fer més podem fer servir altres mesures, sempre que siguin de capacitat, no de pes.

    2- Posam tots els ingredients en una paella o greixonera a foc mitjà/baix. Us recomanaria que fossin recipients el suficientment amples ja que haurem de remenar les ametlles una bona estona i si no tenim espai suficient la cuina pot quedar feta un desastre.

    3- Haurem d’esperar que l’aigua s’evapori i serà quan hem d’estar més atents. Quan l’aigua estigui evaporada veurem que el sucre encara és blanc, no ha començat a tornar ros. Hem d’estar molt atents i anar remenant constantment per a que s’enganxi a les ametlles i no a la greixonera.

    4- Ja cap al final veurem que el sucre s’ha anat enganxant a les ametlles i s’ha anat enrossint. Un cop ho tenim així és quan podem treure la greixonera del foc i vessar les ametlles a sobre d’un paper de forn, tenint cura de que no quedin grupets d’ametlles. Mirarem de separar-les abans que refredin anant molt alerta de no cremar-nos, ens ajudarem d’algun estri de cuina.

    Esper que passeu unes bones festes i continueu seguint el blog l’any que ve! Recordau que m’agrada molt saber què us agrada i sobretot els suggeriments que em feis, sobretot per mitjà de les xarxes socials, encara que no sempre els puc fer el cas que es mereixen.

    Ens veim aviat!

    (*) a ca nostra feien servir les ametlles talment el meu padrí les duia, és a dir, amb pell. Per aquesta recepta jo les he fet servir pelades, les he trobat igual de bones. Això sí, anau en compte de no fer servir ametlles salades! A vegades les presses ens juguen males passades!

    PD: L’evaporació de l’aigua du una estoneta així mateix, no desespereu. És una recepta d’aquelles que necessiten paciència.

  • BOMBONS CASOLANS

    BOMBONS CASOLANS

    Sííí! Ho sé! Fa més de dos mesos que no deix cap entrada en el blog! Però no es pot fer tot. Tenc moltes idees sobre les que experimentar i escriure aquí per veure què trobau, però per ara m’és pràcticament impossible. A poc a poc tot tornarà a tenir un equilibri, o no, qui sap?

    Avui us deix aquí una “recepta” molt adequada per quan tengueu convidats i volgueu fer un detall dolç amb molta antelació o no sapigueu què fer amb els nins un cap de setmana d’aquells que plou. D’això n’hem après últimament molt per Mallorca, no trobau?

    Fa una setmana el meu departamen i jo vàrem fer el berenar per profes de l’IES on faig feina. Ens tocava fer-lo la darrera setmana d’octubre. Fins ara ens havia tocat fer-lo pel juny, però n’estàvem una mica cansats i demanàrem (protestàrem) que ens canviessin la data. I ens va tocar per Halloween! Montàrem una taula ben engalanada amb elements molt de la festa i la meva aportació va ser: un pastís red velvet (el vaig trobar molt apropiat per a l’ocasió), uns cupcakes de llimona i merenga, uns petonets de merenga en forma de fantasma i uns bombons farcits.

    Pensava que els bombons no tendrien massa èxit, i això que vaig utilitzar uns motlles fantàstics de lékué de calaveres mexicanes. Però al cap d’unes hores no n’havia quedat n’hi un! Al dia següent, unes companyes em demanaren la recepta, i la veritat és que més senzilla no pot ser. Els he tornat a fer amb aquests motlles de peces de Lego, que són genials, i no n’ha quedat ni un a casa!

    Ingredients:

    Pels bombons de xocolata blanca: 

    • Xocolata blanca per a fondre
    • Lemon curd

    Pels bombons de xocolata amb llet:

    • Xocolata amb llet per a fondre
    • 1 sobre o dos de peta zetas

    Pels bombons de xocolata negra:

    • Xocolata negra per a fondre
    • Confitura de taronja

    Pas a pas:

    Com veureu, no us he posat quantitats perquè dependrà del número de bombons que volgueu fer. També el procediment és igual pels tres tipus de bombons, així que anem amb la recepta.

    1.- Foneu la xocolata en el microones (o a bany Maria), a intervals curts i remenant-la cada cop que la treiem. Si ho feim a bany Maria, hem d’anar molt alerta de no esquitxar gens d’aigua o tallarem la xocolata i haurem de tornar a començar.

    2.- Un cop fosa la xocolata la vessam dins dels motlles i pegam uns copets sobre la taula per fer que es distribueixi bé. Com podeu veure, algunes figuretes de les meves els han quedat bombolles d’aire, i això és perquè tenen molts de detalls petits i la xocolata ha fet més via a refredar-se que jo a intentar-la distribuir bé. Si utilitzau uns motlles sense massa detall no tendreu aquest problema.

    3.- Donam la volta al motlle sobre una palangana o un plat i deixam degotar la xocolata que no s’hagi adherit a les parets del motlle. Ens interessa que ens quedi espai per a poder posar el farcit i així eliminam l’excés de xocolata. Posam el motlle dins el congelador 3 minutets.

    4.- Treiem el motlle del congelador i posam una petita quantitat del farcit dins de cada espai, no arribeu fins a dalt, heu de deixar espai per tapar-los! Amb la xocolata que ens ha sobrat tapam la part de dalt dels motlles i si podem, allisau que no ens en sobri pels costats. Seran més bons de treure i quedaran més “coriosos”. Si no teniu res per fer-ho no passa res. Bons ho seran igual. Deixam refredar del tot i endurir dins el congelador durant uns 5 minutets. Passat aquest temps els podem treure del motlle.

    Les combinacions que us he donat són les que he fet amb aquests. L’altra dia vaig farcir els de xocolata negra amb nutella i avellana, i amb això vull dir que faceu les combinacions que més us agradin! No us talleu!

    Ens veiem el més aviat que pugui per aquí.

    Una besada!

    PD: Aquest dolç és ideal per diabètics i celíacs ja que just hem de triar xocolata sense sucre i el farcit que tampoc no en tengui o anar en compte que no tengui gluten.

  • PASTÍS DE POMA DE LA PADRINA

    PASTÍS DE POMA DE LA PADRINA

    De vegades, el títol d’una recepta, no es correspon amb el que t’imagines. La meva padrina tenia aquesta recepta a la seva llibreta amb el nom de “tarta rápida”. I bé, molt lenta no, però tampoc no es fa en un segon. Du una mica de temps de preparar les coses però és molt assequible.

    Els ingredients són bons de trobar, i segur que els trendreu per casa, o sigui que no podeu posar excuses! A ca nostra tots en varen menjar i a tots va agradar.

    És difícil interpretar receptes si la persona que les va escriure ja no et pot ajudar a desxifrar-les. No perdeu la oportunitat de parlar amb es vostres majors si podeu, i demanau toooooot el que pogueu! En moments com aquests m’agradaria haver tengut a la meva padrina o al meu padrí amb mi per poder cuinar.

    Ingredients:

    • 150 g de sucre
    • 100 g de mantega
    • 4 ous de mida M
    • 200 g de farina
    • 15 g de llevat en pols
    • 3 pomes no molt grosses
    • 1 raig de rom
    • 5 cullerades de sucre

    Pas a pas:

    1- Preparam les pomes pelant-les i traient-lis el cor i el capoll. Les tallam a làmines no molt gruixudes i les posam en un bol amb el rom i les 5 cullerades de sucre. Mesclam bé i reservam.

    2- Mesclam la mantega amb el sucre fins que blanquegi. És més fàcil amb una batedora elèctrica.

    2- Anam afegint els ous un a un prèviament batuts.

    3- En un bol a part pesam la farina i hi mesclam el llevat en pols. Anam afegint-ho a la mescla d’abans a poc a poc fins que ja no quedin grumolls.

    4- Vessam la pasta en un motlle untat amb mantega o oli. Jo he fet servir dos motlles de 20 cm de diàmetre i han sortit dues coques ideals de mida.

    5- A sobre de la pasta hi col·locam els trossos de poma en perpendicular al motlle. Com que n’he fet dues, he repartit la poma en els dos motlles.

    6- Posam els motlles en el forn prèviament encalentit a 175-180º, uns 40 minuts.

    7- En estar cuita la coca, deixam refredar i traiem del motlle.

    8- Podem posar per sobre un polsim de sucre en pols si volem a l’hora de servir.

    Crec que l’acompanyament ideal per aquesta coca és un poc de gelat de vainilla, no trobau? Seguiré investigant en les receptes de les padrines i ja us contaré.

    Besades!

  • GALLETES D’OLI

    GALLETES D’OLI

    Tots els mallorquins ho sabeu. No podeu deixar l’illa sense posar dins la maleta una bossa (o dues) de galletes d’oli. És essencial! Què passaria si no les duguéssiu? El caos mundial segurament.

    El pa, aliment fonamental durant els llargs viatges (sobretot en vaixell) ve de molt enrera. De fet, entre els aliments que s’embarcaven en els vaixells a l’Edat Mitjana un d’ells era el bescuit, que si fa no fa era un pa sec que tenia una llarga duració. Era de fet un element bàsic en la dieta marinera mediterrània medieval. Aquest pa era fet amb aigua (molta manco que en el pa normal), farina i llevat, sense sal. Era rodó aproximadament un pam de diàmetre i un o dos dits de gruix. Quan s’embarcava, es feia en sacs que es posaven en la zona menys humida del vaixell. Com que era tan dur i sec, no es podia menjar talment, si no que s’havia de trencar i humitejar amb aigua, vi o brou! I per no perdre’n cap tros, en rompre’l es feia dins un mocador.

    La recepta que us duc és mooooolt més menjívola, de fet és la recepta d’un forn de Felanitx de finals del s. XIX. Com m’agrada que em regalin aquests petits tresorets! Na Miquela, companya de ma mare a la feina ve de família de forners i fa poc em va deixar copiar les receptes del forn que tenien a Felanitx, un forn que datava de 1888, el Forn des Convent.  Entre d’altres hi havia aquesta, que vaig haver d’adaptar una mica perquè la mesura de la farina en un principi no va funcionar.

    Ingredients:

    • 115 ml d’oli
    • 50 g de saïm
    • 115 ml d’aigua tèbia
    • 1/2 pastilla de llevat fresc (uns 12-13 g)
    • 1 cullereta de postres de sal
    • 450 g de farina normal

    Pas a pas:

    1- Posam el llevat en l’aigua i la fonem. Anam afegint tots els ingredients, excepte la sal, i pastam bé fins a fer una bolla.

    2- En els darrers minuts de pastar afegim la sal.

    3- Sobre una superfície neta anam estirant trossets de pasta fins a deixar-la amb uns milímetres de gruix, no molts perquè després la pasta pujarà. Jo he aprimat la pasta 4 mm.

    4- Anam tallant amb un motlle de senyorets si volem tenir galletes d’oli temàtiques (o un tassonet petit si no necessitam res en especial) i anam posant les galletes d’oli sobre una safata de forn sobre la que hi haurem posat paper de forn. Les deixam reposar fins que pugin una mica. Amb la calor que fa no haureu d’esperar molt de temps!

    5- Abans de posar-les en el forn, pitjam una mica en en centre amb un dit, fent un petit clot i amb l’ajuda d’algun instrument punxagut feim uns petits foradets en el clotet. Per aquesta feina vaig utilitzar una boquilla de les que s’utilitzen amb màniga pastissera per a decorar pastissos, com que té la punta dentada d’una sola pitjada ja feia 5 piquets sobre la pasta.

    6- Posam en el forn a 180º fins que les galletes estiguin dauradetes. Llavors ja les podrem treure i deixar refredar.

    Per què les vaig fer en forma de peixet? Idò perquè la meva neboda gran celebrava el seu 3r aniversari i la seva festa era de temàtica de sirenes. I sabeu què? Va resultar que la mida del motlle era l’ideal!

    Si us animau a fer aquesta recepta estareu perpetuant un aliment centenari. I si algun estudiant s’oblida de les nostres estimadíssimes galletes ara que molts partiran cap a altres terres a estudiar, sempre les podreu fer vosaltres mateixos!

    Passau un bon estiu! Besades!

     

     

  • CONFITURA DE TOMÀTIGA I VAINILLA

    CONFITURA DE TOMÀTIGA I VAINILLA

    Sí, sé que sona estrany el títol de la recepta, però no més que d’altres. De fet és de les més normaletes, en comparació amb altres com la de taronja amb xocolata, de peres a l’aroma de Juanola, d’arròs i canyella o fins i tot confitura de camagrocs o alga nori.

    No, no me les estic inventant. Totes elles són confitures que s’elaboren al Museu de la Confitura, de Torrent, a Girona. M’encantaria anar-hi un dia, deuen ser curiosos alguns dels sabors. Aquest que us duc avui però no hi és. Cosa curiosa tenint en compte tota la varietat que hi ha, en tenen 114, i dins aquestes 114 d’algunes en tenen unes quantes varietats.

    La de tomàtiga i vainilla la vaig descobrir aquest Nadal. Des de fa dos anys ma mare va tenir la idea de fer del dinar de Nadal un dia temàtic. Fa dos anys va ser un dinar italià. Cercàrem receptes italianes nadalenques, beguda italiana, postres… i aquest Nadal passat va tocar viatjar culinàriament a França. Evidentment vàrem preparar una bona taula de formatges i patés i confitures. De totes les que hi havia, la de figues amb conyac no en va agradar gens, tenia un gust mot fort pel meu gust, però la de tomàtiga amb vainilla em va enamorar. Era molt fina, i tant en paté com amb formatges maridava perfectament. Aquesta setmana passa vaig provar de fer-la i l’he feta tastar a alguns dels meus tastadors oficials i han donat el vist i plau i per això avui la teniu aquí!

    Ingredients:

    • 3 kg de tomàtigues de pera
    • 1,4 kg de sucre blanc
    • 2 beines de vainilla

    Pas a pas:

    1- Netejam i arreglam les tomàtigues i els treiem tot el que sigui dolent i el capoll.

    2- Les tallam en 4 trossos i les posam en una olla amb el sucre i les beines de vainilla. Les beines les haurem arreglat obrint-les amb un tall de dalt a baix per a que amb el bull treguin totes les llavoretes.

    3- Posam l’olla al foc mitjà/fort i quan agafi el bull el baixam a un foc mitjà.

    4- Quan les tomàtigues estiguin tovetes apagam el foc i en haver refredat un poc treiem les beines de vainilla i les reservam. Trituram les tomàtigues amb la batedora i tornam a posar les beines dins l’olla.

    5- Veurem que la confitura encara és molt líquida, per tant hem de tornar a bullir fins que hagi reduit i comenci a espessir.

    6- Si no l’heu de consumir de seguida i la voleu per conservar durant una temporada llarga, posau la confitura encara ben calenta en pots de vidre, tapau-los i girau-los cap per avall. Deixau-los així fins que estiguin ben freds. D’aquesta manera no heu de bullir els pots per esterilitzar-los. Assegurau-vos d’haver-ho fet bé pitjant amb un dit la tapadora del pot quan estiguin ben fred, si ho heu fet bé la tapadora no s’ha de moure gens. Si no, la tapadora farà un soroll metàl·lic en tocar-la, que voldrà dir que dins el pot hi ha aire. Aquests pots són els que haureu de consumir més prest que els altres.

    Crec que pot ser una d’aquelles perfectes tapes per treure a la taula d’estiu en venir convidats o per fer un detall si els convidats som nosaltres.

    Teniu moltes receptes adequades per fer ara en l’època que ens trobam en el blog. Navegau-hi una estona si teniu temps! Ens veim aviat!

    Besades!

     

  • COCA D’ALBERCOC

    COCA D’ALBERCOC

    Un clàssic de la cuina d’estiu mallorquina. Una d’aquelles coques de les que poques vegades queden ni les miques. La coca d’albercoc, per a mi, és una de les millors coques de la rebosteria mallorquina. Amb aquesta cosa de la recuperació de les receptes de les padrines estic aprenent moltes coses.

    Estic descobrint que les eines i els motlles, com més bona qualitat tenguin, molt millor. Que els “xinos” en tenen, sí. Però sincerament, tenc motlles de qualitat (en present) i he tengut (en passat) motlles de mala qualitat. Aquests darrers els he utilitzat moltes vegades, però s’han degradat a una velocitat que no ho han fet els primers. I això, pensant en l’economia casolana, s’agraeix.

    Per fer aquesta coca, he utilitzat un motlle de llauna de vora baixa. Té la peculiaritat de tenir els cantons rodons amb un rissat que fa un dibuix a la coca. És dels que tenen totes les padrines en el seu arsenal de motlles. Jo no en tenia i l’he comprat. Sincerament, no és dels motlles més cars que tenc, aproximadament costa uns 12 euros, per tant és una d’aquelles compres que podeu fer una vegada i que us durarà durant molts anys sense passar massa pena.

    Idò bé, la recepta que us duc avui admet que per a mi és bastant diferent a la que estic acostumada. La que feia la meva padrina tenia més aspecte i gust de pasta de coc o d’ensaïmada, però també he d’admetre que aquesta du molta menys feina, i també s’agraeix.

    Ingredients:

    · 400 g de farina
    · 200 g de sucre
    · 2 tassons de llet
    · 1 tassó d’oli
    · 1 sobre de llevat en pols (15-16 g)
    · 1 ou
    · 20 meitats d’albercocs (aproximadament)
    · Mantega
    · Sucre
    · Canyella (opcional)

    Pas a pas:

    1- En un bol batem l’ou sencer fins a tenir-lo a punt de neu (o el més pujat possible). Afegim el sucre, la llet, l’oli i la farina tamissada. Afegim el llevat al final.

    2- Untam la palangana on posarem la pasta amb mantega i farina (és recomanable que el motlle faci 40×30 cm i 2 cm d’alt). Repartim la pasta per sobre de la palangana. Queda bastant líquida, per tant podeu fer-ho fent moviments amb la llauna fins que la pasta s’hagi repartit bé.

    3- Col·locam les meitats d’albercoc per sobre de la pasta.

    4- Espolsam sucre per tota la superfície i un polsim de canyella (si ens agrada) per sobre dels albercocs.

    5- Enfornam a màxima potència fins que pugi la pasta. Després baixam el foc a 180º i ho deixam coure entre 25-30 minuts.

    Provaré de fer altres versions d’aquesta coca, i ja us comentaré els resultats. I a veure si ara que ja tenc vacances puc ficar-me a la cuina a preparar cosetes pel blog.

    Si heu començat les vacances gaudiu-les, si no… no desespereu, tot arriba!

    Besades!

    PD: La quantitat d’albercocs depèn de la grandària de la llauna i de la mesura dels propis albercocs.

    PD2: Siau generosos amb el sucre que poseu per sobre de la coca i dels albercocs abans de posar-la al forn.

    PD3: Quan tingueu albercocs de sobra, a més de fer confitura podeu congelar-los xapats per la meitat i amb el pinyol tret. D’aquesta manera podreu fer coca d’albercoc tot l’any.