Moltes vegades no saps on és la sort. Ho he sentit a dir moltes vegades a ca nostra. I si en comptes d’agafar aquest camí n’agafes un altre? Et durà a un lloc que t’agradarà o no? La vida està plena de decisions que et fan ser com ets i és igual que et penedeixis de coses. El que està fet no es pot tornar enrere.
Però si a més de penedir-nos (només una estoneta) prenem una altra decisió potser tenguem sort i endevinem! I passa també amb les persones. Coneixem persones durant el nostre camí per la vida que es queden al nostre costat i ens acompanyen. Algunes no són les més adequades per caminar amb nosaltres, fins i tot intenten que caiguem fent-nos la traveta. Aquestes millor deixar-les que cerquin el seu propi camí. D’altres, malgrat també estiguin poc temps les gaudeixes, fins i tot quan just són un record. I d’altres t’acompanyen tota la vida, enfadats a temporades, confidents, alegres i trists… 
Enguany m’he vist en una situació per a mi entre estranya i il·lusionant. També estressant, no ho negaré, però molt creativa, i això ha fet que se’m despertés part de la meva personalitat que estava adormida de feia molt de temps. Tots els pastissos que veis en aquestes fotos són pastissos que família, amics, coneguts i gent que no coneixia de res m’ha demanat per festejar ocasions especials.
No sé si puc arribar a expressar el grau de responsabilitat que he sentit quan algú m’ha demanat alguns dels pastissos. És a dir, tota aquesta gent ha confiat en mi per fer que una festa d’aniversari, sopar, berenar, o el que sigui, fos especial.
No he posat les imatges per ordre cronològic, però amb la pràctica crec que he arribat a fer uns pastissos bastant dignes. I cada vegada que em demanen un tema que no he fet, la investigació ha estat fonamental per a què arribés tot a bon port. També hi ha hagut part de bogeria per part meva. Ho reconec. Jo que som d’assajar les coses fins que surten perfectes aquí no hi havia assaig que valgués, tot havia de sortir a la primera. El que significava més responsabilitat.
N’estic penedida? De cap manera! Alguns han sortit tal i com els tenia dins el cap. D’altres no. Alguns tenen cert grau d’improvisació. No us pens dir de quins! 😉 Com haureu endevinat, alguns els he gaudit des del principi, des del dia que els han demanat. Preparant esbossos, preparant el material i les eines i al final comprovant que el resultat era el que pensava. D’altres m’han duit una mica pel camí de l’amargura…
El que no podeu veure, i això m’ho quedaré per jo, són les fotos que m’enviaven del lloc de la festa on els pastissos eren els protagonistes momentanis. Les carones de nins petits a punt de bufar les espelmes o d’adults llépols pensant per on és més adient començar clavar el queixal. Això no té preu.
Per a tota aquesta gent que ha confiat en mi, inclús quan no em coneixien, i també per tots aquells que m’acompanyau en cada entrada nova us duc un petit detall. El calendari 2018! No és res de l’altra món, ho sé, però l’he preparat amb la il·lusió que us pugui fer algun servei. A baix d’aquestes línies en teniu una mostra d’alguns dels mesos. Us ho fet en pdf i en DIN-A3 per a què us sigui més fàcil de guardar i dur-lo a imprimir si ho voleu fer. Encara que també ho podeu fer en DIN-A4.
Esper que els vostres companys de camí i les decisions que prengueu el 2018 siguin els encertats. Que els entrebancs que trobeu siguin fàcils de travessar, i que les alegries durin molt de temps.
Que comenceu l’any amb bon peu! Ens veim l’any que ve!
Mil besades!
No hi ha Comentaris