Etiqueta: pastís

Pastissets menorquins
No sé si estaria bé anomenar-los així, perquè imagin que els propis menorquins només en diuen pastissets. Però vaja, com que en aquest blog n’hi ha tants de dolços millor especificar.

M’encanta tenir amics a diferents parts del món. Crec que les més llunyanes són les meves companyes de residència de Barcelona, que són mexicanes. Elles m’han passat receptes com el “pan de muerto” o el pastís de “3 leches”. Aquesta que teniu aquí ve dels nostres veïnats més propers, gimnèsics com nosaltres.

S’assemblen molt en quant a la forma als nostres senyorets (o crespells), però veureu que els ingredients varien una mica. Aquesta recepta me l’ha passada na Magdalena, menorquina d’arrel, i esper que no sigui la primera perquè no sabeu com de bons han sortit! I per cert, són el dolç estrella de qualsevol celebració pel que m’han dit. Així que són una bona opció per fer-los en qualsevol ocasió.

Ingredients:
- 800g de farina
- 400g de sucre
- 400g de saïm
- 8 vermells d’ou
- Un poquet de pell de llimona (jo n’he posada de mitja llimona)
- 1 cullereta d’essència de vainilla (jo l’he posada en pasta)
- sucre en pols per la decoració
Passa a passa:

1- Mesclam el sucre amb els vermells d’ou i els pujam fins fer-los escumosos.

2- Anam afegint-hi el saïm a poc a poc.

3- Quan ho tenim tot mesclat hi incorporam la pell de llimona i la vainilla.

4- Afegim en aquest punt la farina a poc a poc, tenint en compte que la pasta no ha de quedar molt dura. Segurament no necessitareu els 800g sencers de farina. Quan ja la pogueu treballar bé és el moment d’aturar d’afegir-la.

5- Estiram la pasta amb una primadora (uns 0,5cm de gruixa) i tallam les formes amb el nostre motlle de senyoret i les posam sobre un paper de forn abans de posar sobre la placa de forn. El que més es pareixia als tradicionals dels que tenia jo era aquest de la flor, però imagin que no hi ha cap problema de fer-los amb una altra forma. Si els feis de formes diferents procurau enfornar les que tenen la mida més o manco semblants juntes.

6- Posam el forn a 175º-180º i quan estigui calent enfornam els pastissets uns 15-20 minutets o fins que vegeu que han agafat coloret. Cada forn és un món.

7- Els deixam refredar i en estar freds els podem emblanquinar amb sucre en pols o floreti (paraula nova que he après amb aquesta recepta!).

Ja ho sabeu, si teniu cap recepta que volgueu que provi de fer per poder-la compartir en el blog ja ho direu! Gaudiu del que queda abans de la tornada a l’escola i dels pastissets menorquins. Moltes gràcies per la recepta Magdalena!
19 d’agost de 2023
Crema de mascarpone
Venga va! Amb aquesta recepta podreu completar perfectament a la torta Tenerina o simplement escampar-la sobre una torrada perquè és… una crema per llepar-se els dits!

Ingredients:
- 500g de mascarpone a temperatura ambient
- 4 vermells d’ou a temperatura ambient
- 125g de sucre
- 50g d’aigua
Passa a passa:

1- Posam el sucre i l’aigua al foc i ho encalentim fins els 121º. Poc abans d’arribar-hi (115º-116º), començam a batre els vermells d’ou per blanquejar-los. Si no teniu termòmetre de cuina, aquest serà el punt en què l’almívar forma petites bombolletes blanques a la superfície.

2- Quan l’almívar estigui llest l’anam abocant a poc a poc sobre els vermells d’ou sense deixar de batre i ho continuam fent fins que hagi refredat de tot.

3- Posam el mascarpone en un bol i el removem amb una espàtula per estovar-lo i a poc a poc hi anam afegint la mescla dels ous fins a obtenir una crema homogènia.

La crema tendrà una textura molt tova, com de iogurt. Si la voleu deixar una estona a la gelera tendrà una mica més de cos. I una cosa… no la tasteu abans de posar-la dins el plat amb la torta Tenerina, perquè no crec que n’arribi gens!

PD: no recomanen congelar-la perquè perd la consistència però la podeu guardar dins la gelera 3 o 4 dies coberta amb film transparent.
5 de juliol de 2023
LAYER CAKE D’AVELLANA I CREMA DE CACAU
Les meves nebodes són molt petitones però una d’elles enguany ha començat a l’escoleta. Ha canviat molt des que els meus germans i jo hi anàvem. A nosaltres ens va tocar anar a La Salle. Estava a prop de ca nostra, no hi havia massa raons més. I jo vaig entrar quan feia molts pocs anys que hi podien anar nines.

Imaginau, una classe de 42 o 43 alumnes, dels quals érem nines 7 o 8, depenent de la classe que t’hagués tocat. Ara que jo som professora crec que era una barbaritat (tant per la poca quantitat de nines com per l’exagerada quantitat total d’alumnes) . Els nins o nines que tenien alguna dificultat no tenien cap ajuda més que la que podíem aportar els companys. Si et sabies defensar en el terreny acadèmic eres el responsable de que els teus companys més propers tinguessin algú a qui poder demanar en cas que no haguessin entès de què anava la lliçó. Es a dir, en aquells moments anar a l’escola era “campi qui pugui”. És clar que ara les coses no són perfectes, en el món de l’educació hem d’avançar molt, sobretot amb algunes lleis amb les que ens topam, però sí que en alguns aspectes alguns companys meus s’haurien sentit molt més còmodes a classe del que s’hi varen sentir.

Hi ha coses que record perfectament i d’altres que són com una boira. De les que record perfectament són, per exemple, aprendre “la tabla de multiplicar” (sí, la vàrem aprendre en castellà, així com el Pare Nostre, el Credo i altres oracions cantades), els berenars que feia n’Esteve (el cuiner de l’escola), fer fila per entrar a classe, els trofeus “voladors” (un va fregar l’orella d’un company que parlava el temps de classe, un altre es va estampar a la paret… eren altres temps!)…

També tornar cap a cases amb els amics i els germans petits i trobar el berenar fet per la padrina i esperar que comencés Barrio Sésamo primer, i uns anys més tard El Club Súper 3! Normalment berenàvem de pa amb oli amb cuixot salat o formatge, però alguna vegada… Segur que heu sentit aquesta cantarella: “…leche, cacao, avellanas y azúcar…”. Sí, exacte! I aquell dia era festa! I precisament aquest pastís està fet amb aquella crema que ens retorna a temps pretèrits, pot ser no millors, però sí enyorats per molts. Anam amb la recepta?

Ingredients:

Per la coca
- 250 g de sucre
- 250 g d’oli
- 5 ous M
- 80 g de farina
- 80 g de maicena
- 90 g d’avellanes en pols
- 15 g de llevat en pols
Per la buttercream de merenga
- 6 blancs d’ou (ous M)
- 220 g de sucre
- 250 g de mantega a punt de pomada (blana però no fosa)
- 400 g de Nocilla (de la blanca i negra)
Pas a pas:

1- Començam separant els blancs dels vermells dels ous. Reservam els vermells. Pujam els blancs.

2- Mesclam els vermells amb el sucre i anam afegint l’oli.

3- En un bol a part mesclam la farina, la maicena, l’avellana i el llevat. Anam afegint tot això a poc a poc a la mescla anterior. Ens quedarà una pasta bastant espessa.

4- Anam incorporant a la pasta els blancs pujats, anant en compte de no baixar-los molt, fent moviments envolvents amb una espàtula de silicona. Un cop tot ben integrat vessam dins el motlle untat i ho posam al forn.

5- Forn a 175º, durant 45-50 minuts, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

6- Un cop treta la coca del forn esperam que refredi un poc abans de treure-la del motlle. Jo l’he feta amb dos motlles iguals, quan ha estat freda l’he tallada per la meitat, pel què m’han quedat 4 coques o pisos (layers).

7- Començam preparant la crema pujant els blancs d’ou afegint el sucre cullerada a cullerada. Pujam els blancs fins que si posam el bol cap per avall aquest no cau.

8- Un cop tenim això fet ve el punt complicat de la recepta. Hem d’anar afegint la mantega trosset a trosset. Passarà una cosa que ens semblarà alarmant a primer cop de vista, i és que a poc a poc veurem que la crema es talla. No us alarmeu, és normal, seguim batent. Costarà uns 10-15 minuts que la crema torni a tenir cos i quedi ben brillant i sedosa. Així ja és fantàstica!

9- Afegim ara la crema de cacau i la integram bé.

10- Pel muntatge, anam posant crema entre pis i pis del pastís, i en acabar l’escampam bé per defora. Amb la que ens sobri podem decorar la part superior amb l’ajuda d’una màniga pastissera. La decoració extra ja va a compte vostre 😉 .

Esper que us agradi, a casa no va quedar massa cosa. I esper veure-us ben aviat per aquí.

Besades!
17 de gener de 2018
PASTÍS DE PINYA
M’haureu de perdonar les fotos tan xereques d’aquesta entrada. La càmera (i la madona de la càmera) encara tenen posat el xip de les vacances i no es recorden de com fer unes fotos una mica decents. Així i tot crec que es poden veure suficientment bé com perquè us faceu una idea de com és aquest pastís.

El dia que vaig fer aquestes fotos vaig rompre sense voler una cullereta de Greengate. Un drama en tota regla. Greengate és una de les marques que més m’agraden de props per fer fotos de gastronomia. Si clicau sobre el nom anireu a la seva pàgina web i ho entendreu tot. Malauradament no és d’allò més barat. Però la qualitat és el que té. Tenc molt poquetes peces, i totes són culleretes, són tan mones!

I és que d’ençà que vaig començar el blog m’he anat interessant més sobre tot això que en aquest món s’anomenen “props”, que no són més que el nom que es dóna a tots aquells element que ajuden a que les fotos dels plats tenguin millor aspecte. I tot té truc! Us en contaré un: aquest posador de pastissos que veieu en les fotos no és un posador de pastissos. El peu és un canelobre d’Ikea, i el que hi ha a sobre és un plat. Després de la foto ho puc desmuntar i posar-ho sobre la taula per servir sense haver de fer malabarismes a l’hora de tallar. Què us sembla?

I ja us deix amb la recepta, que en aquesta ocasió és una adaptació d’una recepta de cupcakes tropicals del col·leccionable “Pastelería Creativa” de Planeta de Agostini. He canviat el greix i una mica les proporcions de la fruita i les espècies per adaptar-ho al meu gust, a més d’afegir la merenga i el xarop, que no estaven en la recepta original, però crec que li queden… mmmmm…

Ingredients:

Per la coca
- 185 g d’oli de girasol
- 220 g de sucre
- 4 ous de talla M
- 300 g de farina
- 2 culleretes de llevat en pols
- 1 polsim de canyella
- 235 ml de llet
- 3 i 1/2 rodanxes de pinya en el seu suc
Per la merenga
- 4 blancs d’ou
- 220 g de sucre
- 1/2 rodanxa de pinya
Pel xarop
- El suc de la pinya de la llauna
- El mateix pès del suc en sucre morè
Pas a pas

1- Començam preparant la coca mesclant en un bol el sucre amb l’oli. Després anam afegint els ous un a un fins a tenir-ho tot ben integrat.

2- En un bol a part posam la farina, el llevat i la canyella i reservam. Mesuram la llet i reservam.

3- Trituram la pinya i reservam. Jo vaig deixar algun tros una miqueta gros, però no massa.

4- Afegim una part de la farina a la mescla dels ous i després una part de la llet. Anam alternant una cosa i l’altra fins haver-ho agregat tot.

5- Per últim afegim la pinya i integram amb una espàtula.

6- Vessam la pasta en els motlles ben untats i ho posam al forn a 175º-180º fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net. No vaig pensar a cronometrar el temps, però sí que record que va costar una mica de coure. Vaig separar la pasta en dos motlles de 18 cm de diàmetre i varen estar més de mitja hora a coure’s.

7- Mentre deixam refredar la coca podem anar preparant la merenga francesa. Per això necessitarem una batedora de varetes i una mica de paciència.

8- Posarem els blancs d’ou en un bol i començarem a pujar els blancs. Quan comencin a fer escuma anirem afegint el sucre cullerada a cullerada fins a tenir una merenga ben ferma. Per acabar, triturarem la mitja rodanxa de pinya i l’afegirem a la merenga amb una espàtula amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar la merenga.

9- A part, posam en una olleta el sucre morè i el suc de pinya i ho encalentim fins arribar a 108º. Després ho podem retirar del foc i esperar que refredi una mica.

10- Per acabar, posam la merenga en una màniga pastissera amb una boquilla grossa. Presentam a sobre d’un plat una de les dues coques i posam una part de la merenga i a sobre un poc del xarop (això va a gusts, si us agrada n’hi podeu posar a voler!). Posam l’altre coca i repetim el d’abans. La part del centre no té perquè quedar-vos perfecte, ja que la segona coca l’esclafarà. Però la part de dalt convé que ens quedi una mica ordenat, perquè ens agradarà més l’aspecte final.

11- Per acabar posam més xarop de pinya per sobre de tot el pastís, i si regalima… que regalimi!

Bon profit!

Ens veim la setmana que ve!

Besades!
14 de setembre de 2017
MONA DE PASQUA 2017
Sol passar. Més sovint del que molta gent es pensa. I crec que pot passar en qualsevol professió. És començar les vacances i estar malalt. Res, pot ser sols un constipadet, però ja et xafa els primers dies. I ara estic escrivint aquesta entrada amb un poc de febre. Si trobau alguna errada no m’ho tengueu molt en compte.

En això de cuinar hi ha una cosa fonamental: algú s’ho ha de menjar. El meu padrí no deixava res mai dins el plat i no deixava que nosaltres ho féssim, i és una cosa que m’ha quedat dins el cap. I el que vaig cuinant algú s’ho menja, no patiu. La família a vegades ja està embafada, els amics també en reben part, i els companys de feina… si arriben prest encara en troben. A l’hora del pati a vegades no en trob ni jo!

Com que diumenge ja és Pasqua, i enguany la meva nebodeta ja és suficientment gran com per adonar-se’n més de les coses li vaig fer diumenge passat aquesta “mona” de Pasqua. I ho pos entre cometes perquè realment és com la de fa dos anys, és un poc “my way”. Però en qüestió de decoració volia provar aquesta tècnica, i tenia els pollets guardats per posar a sobre des de feia setmanes. I és que no necessit excuses per fer aquestes coses, però la nina dels meus ulls me les dóna totes!

Ingredients:

Per la mona
- Una coca com aquesta
- Pel farcit: confitura de fraules i fraules laminades
- Cobertura: crema de mantega, la recepta que més us agradi, o nata ben ferma i colorant (jo vaig utilitzar el color celest de la marca Wilton)
Per la decoració
- Xocolata blanca
- Colorant groc en pasta de la marca Wilton
- Cacau en pols sense sucre
- Aigua
Pas a pas:

1- Muntau el pastís com us vengui més de gust. Jo l’he farcit amb confitura de fraules i fraules laminades, però farcida de xocolata també té el seu punt…

2- Tenyiu la crema de mantega, o la cobertura que volgueu posar del color que més us agradi. Deixau la mona a la gelera per a què agafi cos.

3- Mentre, podeu preparar els ous de decoració. Jo els he fet de xocolata blanca tenyida de groc. No ha quedat tan intens com volia, però m’agraden com han quedat. Per això, foneu la xocolata, anant alerta de no cremar-la, i tenyiu del color que volgueu. Posau-la dins els motlles i esteneu bé per tot donant copets amb la mà de manera que estigui ben repartida per tot. Retirau la xocolata sobrant. Deixau endurir i refredar a la gelera.

4- Posau en un bol el cacau i afegiu aigua fins que quedi el cacau ben líquid i sense grumolls.

5- Treieu la mona de la gelera. Protegiu la superfície on aneu a fer feina, perquè ara ho esquitxareu bé tot. Amb un pinzell banyat en el cacau líquid, esquitxau tota la superfície del pastís. Si ho feis ajudant-vos dels dits us quedaran gotetes petites molt finetes.

6- Treis els ous dels motlles i esquitxau-los de la mateixa manera que ho heu fet en el pas anterior.

7- Decorau amb el que us faci més ganes, jo ho he fet amb xocolata daurada, els ous que heu fet i pollets (també anomenats Coc-cocs per la meva neboda).

Com es presenten les vacances? Procurau no posar-vos malalts! Unes vacances de malalt són un desastre, en tenc experiència!

Ja me direu què tal han anat les panades, robiols i altres herbes. Cuina molt!

Besades!!!
13 d’abril de 2017
PASTÍS DE XOCOLATA I MASCARPONE
Sabeu d’aquells dies que us pensau que teniu tot el procés del que sigui que anau a fer controlat i quan us hi posau us falten coses? Unes tisores, un llapis… ai! Un bolígraf verd! O un pinzell de llengua de moix del 2. Bé, en aquests moments diriem que la situació no és dramàtica.

Però ho pot arribar a ser si t’aixeques diumenge de matí per fer un pastís a ta mare pel seu aniversari i… obres la gelera i et trobes que no hi ha això o no hi ha allò. Que el licor que et pensaves que tenies per posar al pastís s’ha acabat? Val, no passa res, canvies els plans. Ai, ai, ai… que tampoc hi ha nata per farcir res! La cosa ja es complica bastant… però de sobte descobreixes que vares comprar mascarpone (encara no sé perquè) i que per sort no ha caducat (hagués estat un pèssim moment per caducar).

Què fas quan et passa una cosa així? Hi ha dues possibilitats: entrar en pànic, vestir-se a corre-cuita i partir volant a cercar un pastís al forn per a l’ocasió…; o respirar profundament, fer una anàlisi de la situació, agafar-s’ho amb calma i adaptar-se.

I això no és tot. Per si la cosa no fos estressant, el mateix dematí te n’adones que no sereu 7, sereu 11 a dinar! AHHH! Horror!

Què fas? Idò una coca normaleta, però que farcida i decorada queda resultona. Un pastís de xocolata farcit de confitura i crema de mascarpone. Després d’això unes quantes sessions de relaxació m’haguessin anat moooolt bé! Anem amb la recepta!

Ingredients:

Per la coca
- 200 g de sucre
- 160 g d’oli d’oliva suau
- 4 ous de mida M
- 160 g de farina amb llevat incorporat
- 40 g de cacau en pols sense sucre
- 1 cullereta de llevat en pols
- un poquet de llet
Pel farcit i la decoració
- 500 g de mascarpone
- 200 g de sucre en pols
- 1 pessic de cremor tàrtar
- Confitura de gerds i maduixes a parts i iguals
- Groselles (o el que volgueu posar per decorar)
Pas a pas:

1- Mesclau l’oli amb el sucre i mesclau bé. Anau afegint els ous un a un fins que estiguin ben integrats.

2- Mesclau en un bol apart la farina, el cacau i el llevat. Afegiu a poc a poc aquests sòlids a la mescla anterior.

3- Si trobau que la pasta queda massa espessa per treballar-la podeu afegir un poquet de llet.

4- Posau la pasta dins el motlle (prèviament untat per a que no s’enganxi).

5- Forn a 175º-180º, uns 20 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

6- Un cop feta la coca, treta del forn i tallada en dos, podeu farcir-la de confitura de gerds i maduixes (o de la que més us agradi).

7- Per a la crema de mascarpone, bateu el mascarpone amb el sucre en pols i el cremor tàrtar fins que tot estigui ben integrat i hagi pujat. Posau-lo dins una màniga pastissera, tallau la punta i posau la crema fent petites bolletes, tant en el centre del pastís com per sobre. Decorau com us vengui més de gust. Ja que el pastís és dolcet he preferit posar una fruita que és més aviat àcida.

Què trobau? Després de tot l’estrés i els nervis, la cosa tampoc no va anar tan malament. És dels pastissos que més m’agraden: gustosos i melosos, amb un punt àcid.

La setmana que ve us duré una cosa molt especial… els que em seguiu per instagram començareu a veure cosetes ben aviat.

Besades!!!
23 de febrer de 2017
PASTÍS DE LLIMONA
Com estau tots? Embafats de les festes de Nadal? De la Nit de Cap d’Any? Dels Reis? Una mica sí, no? Les nostres han estat tranquiles, en família, però, i això imagin que passa per tot, no podem quedar que no sigui amb “peu davall taula”.

I això no només passa amb la família i per festes senyalades. Amb els meus companys de la junta de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, quan hem de fer alguna reunió per programar sortides, exposicions o tallers, no sabem fer-ho si no és (com a mínim) amb alguna cosa per picar. I no només amb ells!

A l’institut on faig feina no aconseguim posar-nos a dieta… a dieta d’aprimar-nos vull dir. Cada mes algun departament s’encarrega de fer berenar per tot el claustre de professors i personal no docent. Me podeu ben creure si us dic que mes a mes la taula del berenar puja de categoria fins arribar a fites increïbles! Però és que a més dels berenars (que ja pots riure’t de Master Chef), ens en pescam una o altra per quedar i menjar: per celebrar aniversaris, per tastar els plats dels alumnes de la FP de restauració d’un altre institut, tastar plats d’altres èpoques per documentar-nos en els projectes que duim a terme amb els alumnes…

I és per això que per la Nit de Cap d’any, i en previsió del que m’esperava a l’endemà, vaig fer aquestes postres per després de sopar. La llimona, cosa que no vaig tenir en compte a l’hora de fer el pastís, és un aliat important contra l’envelliment del cor, ajuda a la digestió i a controlar el colesterol, refresca l’organisme i fins i tot fa baixar la febre… encara que no crec que això pugui passar amb un tros de pastís, per molt de llimona que sigui.

Us en fa ganes un tall?

Ingredients:

Per la pasta
- 125 g de mantega
- 250 g de farina
- 75 g de sucre en pols
- 2 vermells d’ou
- aigua freda
- 1 ou per pintar
Pel farcit
- 5 ous
- 150 g de sucre extrafí
- El suc i la pell ratllada de dues llimones
- 200 ml de nata
- Sucre en pols per decorar
Pas a pas:

1- Mesclau tots els ingredients de la pasta excepte l’aigua. Pastau bé. Afegiu una mica d’aigua per acabar de lligar la pasta. Embolicau-la bé en paper film i deixau-la a la gelera al manco 1/2 hora.

2- Treieu la pasta de la gelera i estirau-la amb una aprimadora entre dos papers de forn. Posau-la a sobre del motlle, que haureu pintat amb oli, mantega o esprai prèviament. Tornau a deixar-la a dins la gelera 1/2 hora més.

3- Al cap d’aquest temps treieu el motlle de la gelera i posau a sobre de la pasta un paper de forn i algun pes (ciurons secs, per exemple), i posau-la en el forn durant 25 minuts a 170º.

4- Passat aquest temps, treieu el motlle del forn i llevau els pesos. Pintau la pasta amb ou i tornau-la a posar al forn durant 10 minuts.

5- Mentre, preparau el farcit. Mesclau primer els ous amb el sucre i afegiu la nata. Deixau el suc i la pell de llimona pel final. Mesclau bé, no ha de quedar amb aspecte tallat.

6- Treieu el motlle del forn i vessau el farcit a dins. Baixau el forn a 150º i cuinau durant 30 minuts aproximadament.

7- Quan el pastís estigui ben fred espolsau sucre amb pols per sobre.

Recordau que encara em queda un motlle de Nordic Ware per estrenar? Crec que ho faré en la pròxima entrada, que us sembla?

Que comenceu amb energia aquest any 2017!!!

Una besada!

PD: Pel meu gust la base hauria d’haver quedat una mica més cuita. La pròxima vegada li faré. Si també trobau que us queda un poc massa blanqueta deixau-la una estona més dins el forn o pujau-lo 10º.
11 de gener de 2017
RENOVAR UNA GELERA
Em fa ganes tenir una gelera nova. D’aquestes súper xules, moderna, amb mil històries que la facin molt eficient i pràctica… Però la que tenc encara funciona (i molt bé), i no estic per tirar doblers d’aquesta manera.

Just hi ha un petit emperò: està bastant usada, amb alguns copets i ratllades. En alguna d’aquestes ratllades ja hi comença a haver un poquet de rovell… i és un tant trista d’aquesta manera. Vaig estar mirant molt per Pinterest a veure si trobava alguna idea que m’agradés. I en vaig trobar: el que feia la majoria era pintar o enganxar vinils o ferratines. Fàcil! Però què?

Imatges extretes de Pinterest

Aquí la cosa ja va anar rodada. Un cop ja sabia que la volia pintar tenia molt clar el motiu:

Imatge extreta de Pinterest.

Fa molt de temps que vaig trobar aquesta imatge, que és de la revista Marie Calire Idées, de la que ja us he parlat alguna vegada., i me tenia completament enamorada… Però això de pintar la gelera de color rosa i cel… No, definitivament, no. Vaig pensar de posar un espai en blanc per poder escriure i la resta decorar-ho amb pastissos (segurament en aquestes altures de la pel·lícula no us sembla estrany, no?).

Idò així és com ho vaig fer.

Materials:
- Pintura de pissarra a l’aigua (n’hi ha de diferents colors, jo vaig triar el negre)
- Pintura chalk paint (depenent del vostre disseny necessitareu uns colors o altres)
- Pinzells
- Corró d’escuma*
- Fotocòpies dels elements que volgueu pintar amb la mida que necessiteu
- Paper de calc per a roba
- Cinta de pintor
- Llapis o bolígraf
- Alcohol
- Acetona
- Cotó
Pas a pas:

1- Primer de tot, heu de fer ben neta la gelera amb cotó i alcohol, per eliminar restes de greix que hi pugui haver.

2- Amb un corró d’escuma donau una primera passada de pintura per tota la superfície que volgueu pintar. En el meu cas només he fet les dues portes, els laterals no els he pintat.

3- Un cop seca la primera capa jo en vaig donar dues més, esperant el temps recomanat en el pot de pintura de pissarra. Per a què us quedi bé, és recomanable donar les passades de pintura cada vegada d’una manera: si la primera l’heu donada en sentit vertical, la segona donau-la en sentit horitzontal.

4- Un cop hàgiu donat les passades necessàries a tota la superfície deixau-lo assecar bé. Podeu deixar la gelera així, que també té la seva gràcia. Però si hi voleu pintar algun motiu… anau al pas 5.

5- Enganxau el paper de calc per a roba en el revers de la fotocòpia amb el vostre motiu. Vigilau que la part de paper de calc en color estigui de cara a la gelera. Enganxau-ho tot amb cinta de pintor a la zona on volgueu posar aquell motiu. Passau el bolígraf o el llapis per sobre del dibuix, així el marcareu a la superfície.

6- Traieu el paper i pintau amb els colors que més us agradin.

7- Repetiu aquestes passes amb tots els motius que volgueu pintar.

8- Si heu tacat alguna zona amb pintura de pissarra i la voleu treure (sobretot damunt plàstic) mullau un cotó amb acetona (la de despintar les ungles, sí, aquesta), i fregau la zona fins a deixar-ho ben net.

I ja teniu la gelera renovada! I qui diu gelera diu armari, taula, o qualsevol altre moble de per casa que estigui una mica atrotinadet o que hagi perdut la seva gràcia original.

Si ho intentau per favor enviau-me el resultat final. M’encantarà veure les vostres propostes!!!!

Besades!!!

(*) Els corrons d’escuma (rodillos de espuma, en castellà), són l’eina ideal per aquesta feina. També anirien bé les paletines de pintor, però es veurien les marques dels pèls.

PD: El paper de calc per a roba es ven a merceries, o en botigues de patchwork i venen en paquets de 4 o 5 i en diferents colors, el que fa que sigui més fàcil veure el dibuix sobre superfície negra.

PD2: Han sortit fa moooolt poc els retoladors de chalk paint, cosa que us farà molt més fàcil repassar el contorn dels dibuixos en blanc, no com jo que ho he fet a pinzell i últimament el meu pols està… d’aquella manera…
13 d’octubre de 2016
PASTÍS DE FORMATGE JAPONÈS
Per favor, digau-me que us ha passat com a mi alguna vegada. Que teniu davant una cosa mooooolt senzilla (o se suposa que és així) i que no hi ha manera, no surt. I ja pots cridar, plorar, resar… que res. No hi ha manera. Que no. Que no surt.

Idò això és precisament el que em va passar amb aquest cheesecake. El faig per primera vegada, i val, no segueixo les instruccions exactes. Concretament utilitz un motlle massa gran. D’acord, falta meva. Ho vaig fer en un motlle de 20 cm, quan s’especificava un motlle de 15 cm. Resultat: una especie de truita no gens dolenta, però d’aspecte de pastís… per enlloc.

Segon intent. Ho faig tot escrupulosament tal i com explicala recepta. Quantitats d’ingredients exacte, motlle de panetonne de 16 cm (més petit no el tenia), parets del motlle ben engreixades i a més folrat de paper, temperatures controladíssimes… i res, una altra truita blaaaanca com la neu.

I anem al tercer intent. Consultant a gent a veure què podia estar passant, el que es veia era que o bé la temperatura, o bé els temps de cocció no anaven com tocava. Recordau que sempre us dic que tot depèn del forn. Idò ni més ni manco. Aquesta vegada era el forn. Vaig pujar les temperatures i el vaig deixar una estona més i… voilà! Només heu de mirar les fotos! (Val, no són les millors fotos del món, les actualitzaré algun dia que el torni a fer i tengui més temps).

Us contaré com el vaig fer jo i us deixaré també el video de n’Ochikeron, la japonesa que va posar tant de moda aquest pastís.

Ingredients:
- 125 g de xocolata blanca
- 125 g de Philadelphia
- 3 ous mida L
Pas a pas:

1- Primer de tot preparau el motlle i el forn. El cheesecake es courà a bany Maria, per tant posau una safata dins el forn amb aigua i posau el forn a 170º. El motlle que vaig utilitzar era desmuntable, per tant corria el risc que hi entrés aigua. El vaig folrar per fora de paper de plata i per dins el vaig untar tot amb esprai però amb oli o mantega també va bé. Però a més, el vaig folrar de paper de forn que també vaig untar. Amb tot això preparat ja podem anar a preparar els ingredients.

1- Separau els vermells dels blancs del ous i reservau cada cosa per separat.

2- Foneu la xocolata blanca i mesclau-la amb la Philadelphia. Quan estigui ben mesclat afegiu els vermells d’ou. Si voleu que us quedi ben mesclat i sense cap grumoll passau aquesta mescla per un colador. És el que vaig fer i el que recomanen altres blogaires que ja l’han fet.

3- Pujau els blancs d’ou a punt de neu, això vol dir que si girau el bol on ho faceu, els blancs no han de caure.

4- Mesclau els blancs pujats en tres vegades amb la mescla de la xocolata, fins que tot estigui ben, ben integrat.

5- Posau el motlle dins de la safata amb aigua i aquests són els temps i temperatures que van seguir jo:
- 15 minuts a 180º
- 15 minuts a 170º
- 15 minuts amb el forn apagat i la porta tancada
6- Un cop havien passat els temps que es recomanaven vaig obrir el forn i… uau! Havia pujat, era quasi perfecte!!! Però no havia agafat gens de color per sobre. Per tant:
- el vaig tornar a posar dins el forn 15 minuts a 175º. Com que el forn ja estava una mica fred, només varen ser uns minuts per a què la superfície agafés color. I ja ho veieu!!!
Seguiré experimentant. Sembla mentida que amb tres ingredients es pugui fer un pastís tan bo. Just a l’hora de servir-lo podeu posar-hi sucre en pols per sobre, ara que jo també el serviria amb un poc de confitura de fraula al costat…

Gaudiu-lo!!! I ja em contareu com us ha anat!

Besades!

PD: Recepta ideal per si teniu convidats celíacs!

PD2: Si hi posau xocolata blanca sense sucre i no hi posau sucre en pols per sobre ja marcareu dos gols: apte per a diabètics i celíacs.

PD3: Imposible fer hat-trick, per als intolerant a la lactosa… me sap greu…
1 de setembre de 2016