Quan érem petits, estic parlant dels anys 80 del segle passat, les opcions de dolços en els restaurants no era molt extensa però sí molt clàssica. Es basava en pastís al wisky, pastís de pobre, qualque Saint Honoré… i l’enyorat “pijama”! A l’estiu, hi havia més varietat, sobretot als bars hi havia gelats de tota casta. Segur que no tants com ara, però encara són recordats per la nostra generació: frigopié, twister, dràcula, capitán cohete… i les llimones, les taronges i els cocos gelats.
Més d’un i una ha emulat als Monty Python amb dues meitats de coco fent de cavall. Ens agradaven molt aquests gelats, sobretot perquè ens els donaven als restaurant quan anàvem a una comunió o noces, o simplement quan hi anàvem a dinar amb la família. No solia ser un gelat de bar, si no de restaurant. O al manco és el record que en tenc.
I aquesta és la recepta que us duc avui, les llimones gelades. No hi ha postres més barates si, com a ca nostra, teniu llimones com per muntar una fàbrica de begudes carbonatades. Té pocs ingredients, no té molt de misteri i són unes postres fantàstiques per fer amb molta d’antelació. Podeu tenir-ne de congelades i anar-les treient segons les hagueu de menester.
Ingredients:
150g de llet condensada
150 ml de nata per muntar
4 llimones (no massa grosses)
Passa a passa:
1- Tallam la base de les 4 llimones. Convé que sigui la part del capoll, la que s’uneix amb l’arbre, ja que és la part més lletja.
2- Tallam l’artra base, que farem servir de tapadora. Just és de decoració, si no la voleu posar la podeu tirar.
3- Buidam la polpa de les llimones sense arribar del tot a la part blanca. Trituram la polpa i la colam. Reservam les llimones buides.
4- Mesclam 100 ml del suc que hem tret amb la llet condensada i reservam.
5- Muntam la nata en un altre bol, i en estar muntada li afegim la crema de llimona i llet condensada. Procuram fer-ho amb moviments envolvents per no baixar massa la nata.
6- Posam la crema en una màniga pastissera i omplim les llimones buides. Les tapam amb les tapadoretes que hem guardat.
7- Les posam en el congelador dretes sobre la base que hem fet fins que estiguin ben gelades. Després ja les podrem guardar en una bossa de congelació.
Procurau que les llimones no siguin molt grosses perquè si no el farcit no us bastarà.
Enguany ja és la segona vegada que la meva neboda gran ha celebrat el seu aniversari un poc d’aquella manera. Ens agradaria ser-hi tots, família i amics, però per les circumstàncies actuals això encara no pot ser. Què hi farem!
I en el seu moment vaig estar tan contenta que triés aquest tema per la seva festa… Molt! Vaig començar a llegir aquesta saga de J. K. Rowling a l’aeroport fa molts d’anys, just quan començaven a sortir els primers llibres. Vaig comprar el primer en comptes d’una revista pensant que si no m’agradava ja no compraria els demés… i anys després fins i tot vaig anar a veure un expo a Madrid sobre les pel·lícules, ja me direu! M’encanta l’univers màgic! I a na Maria també.
En aquesta entrada us contaré una miqueta el que vaig preparar per decorar la festeta i la taula del menjar. És vera que varen poder ser pocs nins, però això no lleva que la festa estigués ben ambientada.
ATREZZO GENERAL
Llibre monstruós dels monstres
Aquest llibre va ser el que va dur més feina de fer, però estic orgullosa del resultat. Vaig partir d’un llibre buit de cartró (d’aquests que es venen a les botigues de manualitats) al que vaig folrar amb símil de pell, amb el que s’enquaderna els llibres. A sobre de trossets d’aquest material també vaig pintar les lletres de la portada del llibre. Per casa tenia un guardapits ja bastant deteriorat per fora, però per dins el pèl fals encara estava en bones condicions, per tant el vaig reutilitzar per fer la part de fora. Les dents, els tentacles i els ulls els vaig fer amb pasta fimo de colors, que després vaig envellir amb pintura acrílica.
Banderoles de les cases de Hogwarts
Això va ser molt més fàcil, just vaig haver de comprar trinxes de loneta de colors, calcar els dibuixos a sobre i pintar-los amb els escuts de cada casa: Gryffindor a la vermella, Hufflepuff a la grogs, Ravenclaw a la blava i Slytherin a la verda. Per sort tenia molts de colors d’altres coses que havia pintat sobre tela, però realment no se’n necessiten molts, la mateixa base de la tela ja fa de color. A més, tot el que era groc ho vaig substituir per daurat i tot el blanc per platejat. Quedava molt bé brillava amb el sol.
Senyalitzacions del món màgic
Si vas a un món tan màgic com el de Harry Potter has d’anar en compte de no perdre’t perquè pots acabar on no toca, per tant és important que les senyalitzacions estiguin ben posades. No voldràs anar a Honeydukes sense tenir ni una sola moneda, primer hauràs de passar per Gringotts, no? Per això vaig utilitzar un pal i fustes tallades de diferents formes, a les que vaig pintar amb les lletres i logos de cada lloc especial dels llibres.
El mapa de Magatotis
Més senzill impossible! Per internet trobareu moltes pàgines on ofereixen gratuïtament les plantilles d’aquest mapa, a una mida petita, això sí. També hi sol haver les instruccions de muntatge, només necessitareu tisores i cinta de doble cara o cola de barra per muntar-lo. Deixau que la imaginació dels nins faci la resta.
Andana 9 i 3/4 i Hedwig
Aquests són els que menys misteri tenen, ja que són comprats. Pel preu que tenien era molt més pràctic comprar-los, a més, en Hedwig aquell dia ja no va dormir dins la gàbia, sen va anar amb na Maria. Per cert, la gàbia la trobareu en qualsevol basar, a la part de decoració.
ELS DOLÇOS
Dolços del carretó del tren a Hogwarts, i de Honeydukes
Per internet es poden trobar infinitat de plantilles que retallar i muntar per emplenar. Com que en el moment de la festa el covid havia repuntat i s’havia d’anar una mica més en compte, vaig fer paquetets de dolços perquè cada nin tengués els seus. A la imatge veureu: caramels de Bertie Bott de tots els sabors, granotes “de xocolata”, discs picants, cucs, varetes màgiques… La màgia de tot això és el packaging!
Com que la festa de na Maria va ser a l’agost, evidentment no podia posar granotes de xocolata (si voleu el motlle original anau aquí), però vaig trobar unes granotes de llepolia que cabien perfectament dins les capses. Una sort!
A més, tenia una olla de bruixa (reciclatge d’estris de halloween) a la que vàrem posar les crispetes i les galletes de mantega amb formes de Harry Potter que vàrem posar en pots de plàstic amb etiquetes una mica misterioses.
EL PASTÍS
D’aquesta temàtica ja n’havia fets uns quants i m’ho he passat molt bé fent-los. La llàstima és que no he pogut practicar massa el tema de les diferents cases ja que tots els nins de 6 anys diuen que són de Gryffindor, no sé per què serà. Tanta sort que també n’hi ha hagut qualcun de Slytherin.
Però na Maria, no només volia que el seu pastís fos de la casa d’en Harry, si no que el volia blau. Clar, perquè és el seu color preferit. I què fas quan la teva neboda gran te diu que vol un pastís de Gryffindor de color blau? Idò li fas un pastís de Gryffindor de color blau, i no hi ha res més a dir.
Esper que aquesta entrada us hagi agradat i us hagi donat alguna idea per les vostres festetes. Cuidau-vos molt, que encara tenim “el bitxo” entre nosaltres!
M’encanta l’art. No tot, però m’encanta la història de l’art. I m’encanta la cuina, i tot el que té a veure amb la història dels aliments, el seu orígen, i també tot el que envolta el moment de menjar.
Taula de Sant Miquel, Mestre de Soriguerola. MNAC
En aquesta imatge que veieu just damunt aquestes línies no és precisament una escena bucòlica de menjar, però sí una de cuinar… Que no… que és broma! Però la gastronomia comença a la cuina (amb el permís dels pescadors, ramaders i pagesos)
Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de tornar per uns dies a Barcelona. Va ser un microviatge, vist i no vist, però feia tant de temps que no entrava en un gran museu que no vaig poder no entrar en el MNAC.
Taula de Sant Miquel, Mestre de Soriguerola. MNAC
Hi vaig fer feina un any com a becària, i va ser el temps millor invertit de la meva vida. A part de fer amistats que encara avui en dia conserv, vaig aprendre moltíssim. I sobretot, em vaig començar a interessar pel món de l’educació, amb el que avui en dia em guany les sopes.
Taula de Sant Domenge de Guzmán, Anònim. MNAC
Normalment, quan hi retorn, mir si tot està al seu lloc, tal i com ho recordava. I ja fa uns anys que em varen canviar el discurs que tenia quan jo hi era. Això al principi em va descol·locar una mica, ja que les peces s’havien mogut de lloc, imagin que per explicar millor alguna cosa. I ara, cada vegada que hi torn intent endevinar aquest nou discurs… fins que el tornin a canviar!
Retaule de la Mare de Déu, Jaume Serra. MNAC
Com que més o manco ja em conec les peces em dedic a mirar sobretot els petits detalls, allò que les fa especials i aquesta vegada vaig decidir fixar-me en les sanefes en el romànic i en les escenes de menjars en el gòtic. I realment encara tenc coses per descobrir. En les fotos que hi ha aquí us en puc mostrar qualcunes.
Primer de tot, fixau-vos en les taules parades. En aquell moment, a l’Edat Mitjana, les taules físicament es “posaven”, no eren un element fixe dins les cases. Bàsicament eren una post amb dos cavallets que es posava en el moment de menjar i es cobria amb unes estovalles. Com podeu veure a les fotos, en algunes les estovalles estan decorades i en qualcunes són llises. Això ja no sé si és per seguir amb l’esquema dels colors o per distingir la categoria dels comensals (no és el mateix l’escena del Sant Sopar que la taula d’un convent de monjos). Tot i així, fixau-vos que en algunes d’aquestes taules, l’artista no va pensar a posar els cavallets i les posts volen! Això es veu clarament quan es veuen els peuets dels que estan asseguts a la taula, però no les potes dels cavallets.
Aparició de Sant Andreu a un Bisbe temptat pel dimoni, Bartomeu de Robió. MNAC
Un altre element ben curiós és la vaixella. En aquesta època, les forquetes eren un element estrany, “propi de dames”, com es pensava a l’època. Els dos coberts “acceptats” eren les culleres, i tampoc no eren uns elements molt estesos, i els ganivets. Les sopes o brous es solien beure directament de les escudelletes i les mans feien el servei de forqueta quan l’ocasió ho requeria.
Retaule dels Sants Joans, Mestre de Santa Coloma de Queralt. MNAC
Una cosa curiosa és el tema dels tassons o copes. Els grans senyors procuraven tenir les copes de vidre ja que pensaven que si posaven un verí dins la beguda, el vidre canviava de color o tornava opac. No sé jo si era un mètode molt fiable… Poques vegades surten les botelles o pitxers transparents, amb la textura de vidre, però les formes són totes molt semblants, pareixen com globus a la base amb el coll cilíndric que es va obrint a la part de dalt. No puc assegurar-ho però diria que és una forma senzilla de fer un pitxer de vidre bufat.
Les fonts per servir el menjar també canvien de categoria i decoració si la taula és de rics o no. I mirau en la fotografia superior, no només hi ha una parella menjant, si no que n’hi ha una altra que els està fent la vetllada molt més divertida tocant música. I les fonts amb el menjar són una autèntica meravella, quasi una joia.
Retaule del Corpus Christi, Santa Maria de Vallbona de les monges. MNAC
En aquestes taules veureu que no hi ha massa menjar: alguns pans, alguna peça de carn (un conill, esper), qualque peix (que presenten amb el cap i tot) i s’intueix que qualcunes peces són alguna fruita. La fruita no era un aliment molt habitual de les taules medievals, no així la carn i el peix. Pensau que el que les proves gràfiques que ens arriben, en aquest cas les taules gòtiques, ens donen informació de les taules riques, no de les pobres. La classe mitjana encara no estava inventada.
Fixau-vos en un detall curiós, en la imatge que hi ha just a sobre, hi ha una taula parada, amb homes asseguts. En aquesta taula hi ha menjar, i el toquen amb les mans, però la dona que apareix en primer pla no gosa tocar el que du amb les mans nues, una Sagrada Forma.
Naixement de la Mare de Déu, taller de Pere García de Benavarri. MNAC
En aquesta imatge superior no veureu una taula, si no un llit, però sí que hi ha una sèrie d’aliments. És una escena d’un naixement, en aquest cas del naixement de la Mare de Déu. És una escena totalment costumista i anacrònica. Ja us dic jo que fa 2.000 anys la Mare de Déu no va néixer entre tant de luxe. Però aquest trosset de retaule ens explica com les recent parides eren tractades, els donaven ous, brou de pollastre i vi. Això sí que era reconstituent!
Sant Sopar, Jaume Huguet. MNAC
Ja per acabar, m’agrada jugar a qui és qui. I sol ser relativament fàcil, ja que les figures sagrades, a part del nimbe solen anar amb robes anacròniques (túniques, hàbits…), mentre que els altres personatges van vestits a la moda del moment. Amb això podem identificar en les diferents escenes quins són els protagonistes i quins són els actors secundaris. Però el més divertit és veure com les modes canvien, amb els vestits, malles, sabates… Això donaria per una altra entrada en un blog diferent a aquest!
Amb tot això que us he contat en aquest escrit és només per explicar-vos que quan anau a un museu, a qualsevol, no és necessari fer una visita a l’ús, si no que és molt més divertit anar cercant i descobrint els petits detalls. Només dir-vos que en un quadre del Museo del Prado vaig descobrir un personatge amb unes espardenyes que segur que tenen encara per Can Garanya!
Fins i tot molts de museus tenen activitats preparades per fer la visita per nosaltres mateixos i també per nins. En el MNAC precisament n’hi ha una per nins per descobrir a un assassí per dins el romànic oper descobrir els animals que estan amagats a la col·lecció! Això sí que és una aventura!
Als museus hi heu d’anar per adquirir cultura, clar que sí, però també per passar un bon moment. Ara que a l’estiu tenim més temps, per què no anar a passar una horeta o dues en els magnífics museus que tenim per Mallorca, i descobrir què du el Déu Bacus pel cap, o la llegenda del drac de na Coca, o els diferents tipus de pesca, o el taller de Miró… Hi ha tantes coses per descobrir…
Trufes de xocolata, de coco, de licor, de fruites… Però de pastanaga no n’havia sentit parlar. I vosaltres?
La nit de cap d’any del 2019 al 2020 vaig fer aquestes trufes. Tenia ganes de provar-les des que vaig fer la segona part del curs “Las mil y una noches”. Aquesta en concret és una recepta índia, es veu que molt coneguda.
Realment és molt fàcil de fer però du un temps d’elaboració ja que s’han de deixar refredar la pastanaga. És una recepta sense gluten i dolceta però sense embafar, per tant és ideal per aquells que teniu celiaquia. Anam amb la recepta?
Ingredients:
500 g de pastanaga
80 g de coco ratllat
20 g de farina d’ametlla
la pell d’una llimona ratllada i un raig de suc de llimona
120 g de sucre
1 cullereta de postres de canyella
1 cullereta de postres d’essència de vainilla
pistatxos trossejats (s’han de notar els trossets, ni massa grossos ni massa petits)
Passa a passa:
1- Bullirem la pastanaga trossejada fins que estigui ben tova. Li traurem tota l’aigua i la reduirem a puré amb una batedora.
2- Posarem el puré de pastanaga en una pella, amb el sucre i la vainilla, a foc mitjà uns 20 minuts. La pastanaga ha de perdre aigua i el sucre s’ha d’integrar perfectament. Veurem que la pasta es desferra de la superfície de la pella i té un aspecte compacte. Alerta que el sucre no s’enganxi!
3- Un cop fora del foc, afegim la resta d’ingredients (excepte els pistatxos), els mesclam bé amb l’ajuda d’una cullera o espàtula i ho deixam reposar i refredar del tot bé mitja horeta tapat a pell amb un paper de film.
4- Formam les bolletes d’una mida que estigui bé per menjar-se-les d’una bocinada i les arrebossam amb els pistatxos trossejats.
Ja s’acosten les vacances! Les vacances de Nadal, per més senyes. Segur que enguany, sí o sí, estareu més per casa. Vaja, que no tendrem més remei que ser per casa… però crec que és necessari prendre les coses així com venen. Un moment o altre tot millorarà.
Tenint a nins per casa segurament us farà més ganes fer minitallers amb ells. I ja podeu bé creure que fer galletes els encantarà! Vaig veure aquesta idea en el compte d’instagram de @neuroticmom, i em va encantar l’estètica de les galletes… però no era suficient. A ca nostra les meves nebodes troben que qualsevol dolç sense perletes no està acabat, per tant… taxan! unes quantes perletes i ja tenim unes galletes ben vistoses.
Ingredients:
Per fer aquestes galletes he utilitzat aquesta recepta per la pasta
Colorant vermell en pasta
Pals de gelat petits
Xocolata per fondre
Sprinkles
Passa a passa:
1- Seguim la recepta de les galletes vidriera. Quan tenguem la bolla de pasta ben feta, la dividim en dos. La primera la deixam embolicada en paper film dins la gelera. Per la segona, la tenyim posant el colorant en pasta fins que agafi el to que volguem. L’embolicam com amb la primera i la deixam reposar dins la gelera mitja horeta. Pensau que dins el forn el color perd una mica d’intensitat. Jo de voltros, per pastar amb el colorant em posaria guants. Qui avisa no és traïdor!
2- Una vegada estiguin una mica reposades les pastes les estiram cada una per separat sobre un paper de forn i les deixam amb una gruixa no molt superior a 5mm. Posam una plaxa sobre l’altra i retallam els sobrants del costat deixant la forma d’un rectangle.
3- Enrotllam sobre elles mateixes les dues pastes, per la part llarga. fins a formar un “rulo”. L’embolicarem amb paper film i el deixarem al congelador, fins que hagi endurit. Amb els sobrants de la pasta us donarà per fer un altre “minirulo” i algunes galletes més.
4- Quan hagi endurit la pasta la treiem del congelador i la tallam a llesques. Punxam un pal de gelat a les galletes i les deixam sobre el paper de forn llest per enfornar.
5- No esperam a que es descongelin i les posam en el forn prèviament encalentit a 160º. Les hi deixam mínim 15 minuts. Pensau que no han de quedar de color cuit, si no més aviat tirant a blanquinós. Un cop cuites les deixam refredar sobre una reixa.
6- Mentre les galletes es refreden posam a fondre la xocolata, bé a any Maria o bé en el microones. Per decorar les galletes sucam una part dins de la xocolata i hi posam uns quants sprinkles a sobre. Deixam endurir la xocolata.
Et voilà! Ja tenim unes galletes ben plantoses que podeu treure a la taula de Nadal o regalar als amics i familiars.
Esper que us agradi, que la poseu en pràctica i m’ensenyeu els resultats per xarxes socials!
Una abraçada!
PD.: perdonau la qualitat de les fotos! No són el meu millor treball!
PD2: els pals de gelat segurament els trobareu en botigues de belles arts i els sprinkles que he utilitzat en aquestes galletes són aquests.
Crec que han estat 5 intents. Després de 5 intents he aconseguit que la meva cunyada digui: “mmm… té gust d’Oreo Oreo”. Així, la mateixa paraula repetida dues vegades. No és suficient dir “això és bo”. Per fer saber que realment és bo s’ha de dir “això és bo bo!”. O no?
Fa dos anys o tres, ja no record exacte, na bea Roque va tornar a Mallorca per fer un curs de “bundts deliciosos”. Evidentment hi vaig anar i entre els bundts que ens va ensenyar a fer hi havia el de cookies and cream. Quan el vaig intentar fer en versió pastís, modificant algunes proporcions i afegint la buttercream, a ca nostra la resposta era sempre: “és bo, però no te sabria dir si té gust d’Oreos”. Caxis…
Però perseverar sol dur cap a l’èxit. Després de repetir-lo unes quantes vegades a la fi dissabte passat vaig sentir les paraules màgiques i ara sí. Ara ja sí que la puc posar per aquí, per si la voleu provar de fer. Perquè tal i com estan les coses la idea de montar una bakery haurà d’esperar!
Ingredients:
Per la coca:
200 g de sucre
200 g d’oli de girasol
1 cullereta de vainilla en pasta
5 blancs d’ou
320 g de farina amb llevat incorporat
1/2 cullereta de sal
250 ml de llet evaporada
14 galletes Oreo*
Per la buttercream:
4 blancs d’ou
220 g de sucre
250 g de mantega
7 galletes Oreo*
Passa a passa:
1.- Pujam els 5 blancs d’ou i reservam.
2.- Trituram fins fer pols 7 galletes Oreo i les altres 7 les tallam amb ganivet, en trossos més o manco petits, a un poc menys d’1/4 de la galeta. Les reservam per separat.
3.- Mesclam la resta d’ingredients i quan estiguin ben integrats anam afegint a poc a poc els blancs pujats anant en compte de no baixar-los massa. Al final de tot afegim les Oreos en pols a la pasta i la repartim en dos motlles d’igual diàmetre prèviament untats d’oli, mantega o spray desemmotllant.
4.- Quan tenguem els motlles preparats per enfornar, abans de fer-ho repartim les galletes tallades a ganiveta per sobre de la pasta. Enfornam a 175º entre 30 i 40 minuts. No obrim el forn fins que hagin passat almanco 20 minuts. Quan punxem amb un escuradents aquest ha de sortir net.
5.- Aquesta passa és important: tot d’una que treiem les dues coques del forn les hem d’embolicar amb paper de film i deixar-les així fins que estiguin fredes, d’aquesta manera impedirem que perdin humitat.
6.- Preparem la buttercream. Trituram fins fer pols 7 Oreos i reservam.
7.- Posam a bany Maria els blancs d’ou i el sucre i deixam fondre fins que agafant un poc del blanc entre els dits, ja no notam els grans de sucre. Així sabrem que ja està dissolt.
8.- Posam els blancs d’ou a pujar i quan comencin a fer escuma anam afegint la mantega a temperatura a trossets petits. Hi haurà un moment en què la buttercream sembla que es talla i té mal aspecte, però continuam batent amb les varetes. La buttercream estarà feta quan la textura canvia i queda amb un aspecte sedós i ben integrada, amb un punt de brillantor.
9.- Amb una espàtula i amb moviments envolvents afegim a la buttercream les Oreos en pols.
Pel muntatge:
Tallam les dues coques per la meitat. Ens quedarà una part d’elles amb les galetes triturades i l’altra sense. Montam de la següent manera: posam una de les parts amb trossos de galeta i una capa de buttercream. La segona capa serà de les que no tenen galetes i a sobre una capa de buttercream. La tercera també serà de galetes i a sobre una altra capa de crema i finalizarem amb una sense galetes (mirau la imatge del tall).
Taparem tot el pastís amb la buttercream i ens en sobrarà un poc, que podrem aprofitar per decorar la part superior amb l’ajuda d’una màniga pastissera.
Per rematar el nostre pastís podem decorar amb qualsevol galeta de la gama de les Oreos. En aquest cas jo ho he fet amb les “Oreo Finas”.
Esper que la intenteu, el resultat tendrà èxit!!! Bon començament de curs a tothom!
Ànims i coratge! (Els necessitarem)
*Jo he posat les cookies and cream de la marca Oreo, però podeu fer-ho amb qualsevol.
PD: Si voleu, en comptes de fer un pastís podeu utilitzar la mateixa recepta per fer cupcakes.
Quan sent parlar de fruites i verdures ecològiques no puc deixar de pensar en el que mon pare dèia: “vols coses ecològiques? Baixa i agafa-les de l’arbre”. I és que a ca nostra, fins que ell hi va ser sempre hi va haver un poc de tot: tomàtigues, melons, albergínies… I sempre sense “esquitxar”. Com a molt amb una mica se sofre per sobre de les tomàtigues. Res més.
I dels fruiters no en xerrem. Han anat més a lloure que els ocells. Però n’hi ha algunes varietats que no hem aconseguit que surin més enllà de 3 o 4 anys. Deu ser cosa del tipus de terra? No sé. Això sí, els llimoners i tarongers van tot solets, no necessiten més que la seva aigua quan toca i poca cosa més. El resultat són arbres a rebentar de fruita.
Cercat receptes per poder fer amb les llimones, ara que és temporada vaig trobar-ne una de tassonets de crema de llimona. Sense forn i sense complicacions. La primera vegada que els vaig fer vaig canviar totes les proporcions de la recepta original per poder aprofitar els ingredients que tenia, però varen resultar molt potents de gust. Fins i tot la meva neboda petita va posar cara de llepar llimones. La segona vegada vaig mantenir la proporció d’ingredients de la primera vegada, canviant, això sí el tema de la llimona, i va resultar molt més menjívola. Aquí la teniu:
Ingredients:
250 ml de nata per muntar
1 pot petit de llet condensada (uns 397 g aproximadament)
Un polsim de cremor tàrtar
El suc de 4 llimones i la pell ratllada de 2
100 g de galetes (tipus Maria*)
Passa a passa:
1- Rentam bé les llimones, ratllam la pell de dues d’elles i reservam. Treim el suc de les 4 llimones, el passam per un colador per llevar possibles miquetes i pinyols i reservam.
2- Picam les galetes però sense arribar a deixar-les fetes pols del tot, que es noti algun trosset. Repartim la galeta triturada en el fons dels tassonets.
3- En un bol posam la nata ben freda, la llet condensada i el cremor tàrtar. Amb una batedora de varetes pujam aquests ingredients. Veurem que pugen i que la mescla torna espessa. Quan comenci a espessir hi vessam el suc de llimona sense deixar de batre. Batem fins que la crema estigui ben espessa.
4- Posam la crema de llimona repartida en els tassonets i per sobre hi posam una mica de la pell de llimona ratllada que teníem reservada.
Deixam refredar els tassonets a la gelera unes quantes hores i ja tendrem llests aquest espectaculars tassonets de llimona!
Ens veim per aquí aviat! Besades!
PD: Els tassonets que teniu a les fotos són de 230 ml i en varen sortir 10.
PD2: El cremor tàrtar és opcional, però trob que la nata puja molt millor amb ell i l’ajuda a mantenir-se.
(*) En aquesta recepta he posat galetes de tipus Maria perquè el contrast de la dolçor d’aquest tipus de galetes contrasta molt bé amb l’acidesa de la llimona. Però si voleu fer aquests tassonets per a celíacs sols heu de canviar les galetes per galetes sense gluten o no posar-ne.
És molt freqüent sentir en pel·lícules americanes allò de que “si la vida et dona llimones, fes llimonada“. No sé, jo amb les llimones faria moltes coses a part de llimonada. Fa uns anys vaig fer un curs de rebosteria àrab, del que ja us n’he parlat en alguna altra ocasió. També vaig fer la segona part del curs i en ell hi havia aquestes pastes. Encara no les havia provat de fer i a la fi aquest Nadal em vaig decidir.
No són difícils de fer, però sí que vaig trobar que duien una mica més de feina de la què em pensava. També he canviat la manera en com la professora els donava el toc final perquè no sé si és per la humitat que feia quan les vaig fer, però no m’agradava com quedaven i així com les veieu m’agradaven més.
Segur que voleu la recepta ja, perquè ja fa temps que la us vaig prometre per instagram, així que aquí la teniu.
Ingredients:
250 g de mantega a temperatura ambient
100 g de sucre
2 vermell d’ou de mida L
1 ou sencer de mida L
1/2 sobre de llevat en pols
100 g de farina de blat de moro
435 g de farina
1 pessic de sal
La pell ratllada de dues llimones i 75 g del seu suc
Per l’acabat: el suc d’1 o 2 llimones i sucre en pols
Passa a passa:
1- Ratllam les dues llimones i sucam el suc que necessitam per la pasta i reservam.
2- Batem la mantega amb el sucre fins que quedi tot ben integrat, millor amb una batedora de varetes elèctrica. Hi afegim la pell i el suc de les llimones.
3- Incorporam els ous, un a un. Semblarà que la pasta es talla, però continuarem batent fins que tot s’integri.
4- A la mescla anterior hi afegim el llevat, la sal, la farina de blat de moro i la farina normal. Aquesta darrera millor anar-la afegint a poc a poc i ja ho podem fer a mà. Queda una pasta molt gustosa de treballar, fluixeta però que no s’enganxa a les mans. En feim una bolla, l’embolicam amb un paper film i la deixam 1 horeta a la gelera.
5- Passat aquest temps la treim de la gelera i dividim la bolla en 4 parts. De cada part en feim un “rulo” del diàmetre d’un dit aproximadament, per tant més o manco ens quedarà un “rulo” d’uns 30 cm de diàmetre. L’aplanam una mica amb els dits i tallam les pastes en diagonal, perquè quedin en forma de diamant.
6- Posam les pastes sobre paper de forn sobre una palangana i les enfornam a 175º durant uns 25-30 minuts. No quedaran molt daurades, només la part de baix quedarà una mica cuiteta. Un cop estiguin cuites les treim del forn i les deixam refredar sobre una reixa.
7- El pas final l’he fet d’una altra manera respecte de la recepta original, però crec que han quedat millor així. En un bol posam el suc d’una o dues llimones i anam banyant una a una les pastes en el suc. Un cop sucades les posam sobre un paper de forn ben col·locades i les espolsam amb sucre en pols.
Aguanten bastant tancades en una llauna, i amb aquesta recepta en surten moltíssimes. Si el vostre objectiu és, per exemple, fer amics… no ho dubteu, en fareu molts amb aquestes pastes!
Fa temps una companya de feina em va passar una recepta d’una coca de cervesa negra que deia que sempre li sortia bé. Jo no he tengut sort amb aquesta recepta, mai m’agradava el resultat, però amb aquesta sí.
L’he provada de fer unes quantes vegades sempre fent alguna modificació, i aquesta que us duc en aquesta entrada és la que ha agradat a ca nostra.
És una coca molt, molt humida. El cruixent dels pistatxos la fa més especial crec jo. Aquesta modificació la va proposar el sogre del meu germà i he de dir que va ser tot un encert.
Com que du una mica de feina, anem ja amb la recepta.
Ingredients:
300 ml de cervesa negra
200 ml d’oli de girasol
70 g de cacau (he utilitzat el de Valor 70%)
4 ous de talla XL
400 g de sucre
250 g de farina amb llevat incorporat
200 ml de nata per pujar
80 g de pistatxos sense sal
Passa a passa:
1- Treiem la closca als pistatxos, els pelam i els picam. Els posam en un bol amb una cullerada de farina. Els reservam.
2- Posam la cervesa i el cacau en pols en un perol al foc i el dissolem. Reservam i deixam refredar.
3- Posam els ous amb el sucre i els pujam. En estar pujats afegim la nata i l’oli a poc a poc.
4- Afegim molt a poc a poc la farina passada pel tamís. Si ho feis amb màquina, posau-la amb la velocitat més baixa. Si és a mà, amb espàtula de silicona i amb moviments envolvents. Mentre anam posant la farina, anam fent aturades i afegint la mescla de cervesa i cacau. Però sempre començant i acabant d’afegir ingredients amb la farina.
5- Quan ho tenguem tot ben integrat afegim els pistatxos que haurem arrebossat amb la cullerada de farina. No els mesclam massa perquè no vagin cap al fons.
6- Vessam la mescla en un motlle prèviament untat i el posam al forn ja calent a 175º durant 45-50 minuts. De totes maneres, abans de treure’l del forn ens hem d’assegurar que està cuit punxant amb una escuradents. Si surt sec ja podem aturar el forn.
7- Recordau que si feis la coca en un motlle de bundt tot d’una en treure’l del forn l’heu de deixar talment refredar 10 minuts, i després d’aquests 10 minuts l’heu de treure. Si ho feis abans o després podeu rompre la coca.
Per decorar podeu espolsar un poc de sucre en pols per sobre i uns quants festucs trosejats.
