De Colors i Sucre

Categoria: Receptes dolces

  • TORRÓ DE XOCOLATA BLANCA I ARRÒS INFLAT

    TORRÓ DE XOCOLATA BLANCA I ARRÒS INFLAT

    Me costa molt comprar una cosa de pastisseria (motlles, càpsules,…) i no estrenar-la. Clar que amb aquesta vaig haver d’esperar un poc a que arribés el desembre, però de segur que la faré servir molt. Vaig comprar dos motlles de plàstic per fer torró amb dos estampats diferents. Són molt nets, perquè un cop desmotlles els torrons queden pràcticament sense cap resta de res.

    El meu padrí en va fer de fusta, i per fer torró de Xixona és fantàstic, però per fer aquest de xocolata trobo que aquests són molt més atractius. I per cert, si voleu una recepta fàcil, fàcil, fàcil… aquesta és la vostra! Jo he farcit d’arròs inflat, però si encara el voleu fer més «xocolatat» hi podeu posar «mini-lacasitos» o per exemple també hi podeu posar ametlles, nous, festucs,… Cadascú amb el seu gust.

    Anem amb la recepta.

    DSC_0036

    Ingredients:

    – 200 gr de xocolata blanca

    – 35 gr de saïm (unes dues cullerades generoses)

    – canyella en pols

    – arròs inflat (he posat tres grapades, literalment)

     

    Pas a pas:

    1- Foneu la xocolata blanca. Ho podeu fer al bany Maria o al microones. Si ho feis en el microones anau posant la xocolata poc temps en intervals d’uns 30 segons a temperatura mitjana. Cada cop que la tragueu mesclau-la fins que estigui del tot fusa. La darrera vegada que la poseu al microones afegiu el saïm i mesclau-lo bé.

    2- Afegiu la canyella en pols a la xocolata fusa, feu-ho al vostre gust.

    3- Per acabar, afegiu l’arròs inflat. Mesclau-ho tot bé.

    4- Vessau la xocolata dins el motlle. Depèn de quin motlle utilitzeu no haureu de posar res perquè no s’enganxi. Si és de fusta no, en aquest és millor que poseu paper film o de forn, i no el desmotlleu fins que no estigui ben sec. Deixau-lo reposar entre 4-5 hores o  millor d’un dia per l’altre.

     

    DSC_0045

    A veure si aquests dies tenc temps de fer-ne d’una altra classe i us ho puc mostrar. Salut i una besada!

  • ARBRETS DE NADAL

    ARBRETS DE NADAL

    Ja ens acostam a les festes de Nadal. Segur que molts de vosaltres aprofitàreu el pont de la setmana passada per posar el betlem, les neules, la decoració de la casa i l’arbre.

    DSC_0065

    Aquesta setmana segur que també molts de vosaltres teniu sopars o dinars de feina, d’amics, de centre esportiu… me’n deix algun? Segur que sí. Aquesta setmana també en tenc, en concret, si no vaig malament i no en surt algun més, tenc tres dinars i un sopar. I pel sopar és pel que he fet aquests arbres.

    Són arbres de merenga aromatitzats amb pinya. Ja en vaig fer en aquesta altra entrada, recordau? Però era per a un esdeveniment diferent. En aquesta ocasió és per acabar el sopar d’una manera dolceta.

    DSC_0080

    Ingredients:

    Pas a pas:

    1- Posau els blancs d’ou i el sucre a bany Maria i foneu el sucre fins que ja no tengui textura i estigui ben fus. No heu de notar cap granet de subre. Ho podeu anar tocant amb els dits, estarà calent però no cremarà.

    2- Preparau una màniga pastissera amb una boquilla rodona grossa.

    3- Quan la mescla de blanc d’ou i sucre ja estigui llesta, posau-la a la batedora de barnilles i pujau la merenga. Quan ja estigui pujada, afegiu l’aroma de pinya (a gust de  cadascú) i el colorant. Estarà ben pujada quan en treure les barnilles facin una espècies de «pico» i tengui cos.

    4- Posau un paper de forn o les planxes de silicona sobre la placa del forn.

    5- Posau la merenga dins la màniga pastissera. Acostau-vos al paper i anau fent els arbrets. Primer de tot feis el primer pis. Un cop l’hageu fet deixau d’apretar la màniga i tornau a apretar per fer el segon, i de la mateixa manera feis el tercer. Quan esteu a punt de posar els merengues dins el forn posau-lis les estrelles a sobre, en principi queden una mica tovetes per la calor però no es fonen.

    Forn a 90º-100º, durant aproximadament 1 hora. Estaran llests quan en tocar-los amb el dit estiguin durs per fora i es desenganxin de la base sense cap problema. Pel que he pogut comprovar, queden millor com mes abaix estiguin del forn, sense tocar la base.

    Us en sortiran uns 30-40 arbrets.

    DSC_0090

    Crec que amb aquest dolç dolcet podrem acabar bé el sopar que tenc amb els voluntaris del Molí d’en Fraret, no trobau? Anau alerta amb els  dinars… i sobretot amb els sopars! Pensau que les festes, en qüestió de menjar no seran precisament «light».

    Salut, i fins la setmana que ve. Una besada!

    DSC_0097

  • MUG CAKE DE VAINILLA I FRAULES (I UN ADÉU)

    MUG CAKE DE VAINILLA I FRAULES (I UN ADÉU)

    No sé com començar aquesta entrada. Per jo és una entrada trista. El meu Tastador Oficial, el nostre Pacient Impacient ja no és amb nosaltres. Ens va deixar fa una setmana  un buit impossible de tornar a omplir. La vida no és justa i ens ho ha demostrat de la manera més brutal possible.

    Sin-título-2

    No fa molt més d’un mes que celebràvem el seu aniversari, tots junts. Amb la família més propera, els amics de tota la vida… I ara ja no hi és. Els darrers dies vàrem parlar de coses que amb els ulls d’ara cobren una importància especial: sobre la feina, la família, futurs projectes, feines pendents… Moltes d’aquestes coses es duran a terme, es clar, però ja no seran el mateix. I d’altres han quedat pendents ja per sempre més.

    Una de les coses que m’entristeix més és que la meva nebodeta no es recordarà del seu padrí. Aquesta va ser una de les coses de les que vàrem parlar un dia ell i jo a l’hospital, quan encara ens pensàvem que la vida ens donaria una mica més de temps. Durant aquells dies d’hospital no varen faltar les fotos de la nina, i fins i tot férem algun skype amb ella. Però no era el mateix que tenir-la en directe.

    Sin-título-3

    També parlàrem de les coses que havíem de fer els meus germans i jo. Cada un tenia una escomesa, i la meva va ser molt clara: «tu has de cuinar i fer coses. No t’has d’aturar»… Però no en tenc ganes. Gens ni mica. M’està costant una barbaritat escriure aquesta entrada. L’estic plorant molt, però… Hem de seguir. El continuaré, el continuarem enyorant. Hem d’avançar encara que costi, i costarà moltíssim.

    Per això torn a escriure, per avançar malgrat la seva absència. Perquè na Maria no tendrà al seu padrí però nosaltres estarem aquí per poder-li dir com era, per ensenyar-li fotos i explicar-li anècdotes. Perquè estic segura que em renyaria si em deixés i deixés el que fins ara m’ha fet feliç i que ell també ha gaudit. No oblideu que ell era el meu Tastador Oficial i principal crític de tot el que faig.

    Aquesta recepta la vaig fer just abans de la seva partida. És una recepta senzilla, sense moltes complicacions. Gaudiu-la:

    (Recepta extreta, i un poc modificada, de El rincón de Bea, delicias para compartir)

    Ingredients:

    • 2 cullerades de mantega
    • 1 ou
    • 1 cullerada de llet
    • 1/2 cullereta de pasta de vainilla Bourbon
    • 1 cullerada de sucre morè
    • 2 cullerades de sucre blanc
    • 4 cullerades de farina amb llevat incorporat
    • un polsim de sal
    • 4 fraules tallades en quarts

     

    Pas a pas:

    1- Foneu la mantega en el microones sense que s’arribi a encalentir a dins de la tassa on fareu el mug cake.

    2- Anau afegint tots els ingredients un a un excepte les fraules. Esperau a tenir ben integrat un ingredient abans d’afegir l’anterior.

    3- Afegiu les fraules, mesclau una mica per a què quedin ben repartides.

    4- Posau la tassa al microones 1,45 minuts a 600W. Jo li he deixat 30 segons més.

    Pensau que no quedarà un pastís com quedaria dins el forn, us sortirà molt humit per mor de les maduixes. Serviu amb nata muntada i unes fraules fresques.

    Sin-título-4

    Papà, aquesta no l’hauràs poguda tastar, però no m’aturaré aquí, tal com vàrem quedar. Un beso molt gros.

  • MENJAR D’ÀNGEL (ANGEL FOOD CAKE)

    MENJAR D’ÀNGEL (ANGEL FOOD CAKE)

    Realment, sí que sembla un menjar d’àngel. Segons ma mare, quan la va tastar va tenir la sensació de menjar espongetes de sucre. Tenia moltes ganes de fer aquest pastís des de fa molt de temps però hi havia una cosa que em frenava bastant: no tenia el motlle adequat.

    DSC_0032

    Per fer aquest pastís es necessita un motlle especial ja que no es pot posar cap tipus de greix perquè no s’enganxi a les parets, i aquesta setmana (a la fi!) vaig comprar-me el meu. El motlle original és cilíndrinc amb un forat al mig i tres potetes a la base (podeu veure’l en aquest enllaç). El meu és igual però sense les potetes.

    Pel que sembla, aquest pastís va néixer a Pensilvania, lloc productor d’aquest tipus de motlles. Es diu que era un pastís elaborat pels esclaus ja que es necessitava molta força per poder pujar la quantitat de blancs d’ou que es necessita.  I és que hem nascut en molt bon moment! La tecnologia està de part nostra! No em veig a mi mateixa pujant 12 blancs d’ou a mà.

    DSC_0045

    Anam amb la recepta? Preparau-vos perquè hi ha algun ingredient una mica estrany. He fet un canvi en un dels ingredients perquè no el tenia (he canviat l’essència d’ametlla per la de princesa).

    Ingredients: 

    • 12 blancs d’ou
    • 1 i 1/4 tasses de sucre en pols (140 g)
    • 1 tassa de farina (110 g)
    • 1 i 1/2 culleretes de cremor tàrtar (15 g)
    • 1 i 1/2 culereta d’extracte de vainilla
    • 1/2 cullereta d’essència de princesa
    • 1/4 de cullereta de sal
    • 1 tassa de sucre normal (225 g)

    Pas a pas:

    1- Retallau un cercle de paper de forn i posau-lo en el fons del motlle. Recordau que el motlle ha d’estar ben net i sec, sense restes de greixos com oli o mantega. Encalentiu el forn a 175º-180º.

    2- Posau en un bol la farina i el sucre en pols i reservau.

    3- Dins del bol del robot de cuina posau els blancs d’ou (han d’estar a temperatura ambient), el cremor tàrtar, la sal, l’essència de princesa i l’extracte de vainilla. Començau a pujar els blancs d’ou a una velocitat mitjana. Quan comencin a pujar, anau afegint el sucre cullerada a cullerada sense aturar el robot. Us haurien de quedar els blancs pujats però sense arribar a fer un «merengue» molt dur.

    4- Per afegir la farina i el sucre en pols, primer l’heu de tamisar i anar afegint en petites quantitats als blancs d’ou pujats. En aquesta fase ja no necessitareu el robot de cuina, si no una espàtula de silicona i anar-ho ajuntant tot mitjançat moviments envolvents.

    5- Posau la pasta dins del motlle amb molta cura i allisau la superfície. Posau el motlle dins el forn uns 30-40 minuts (depèn molt del forn! recordau-ho!). Per saber si ja està, punxau amb un pal de broqueta més o manco per la meitat, i si surt eixut ja el podeu treure.

    6- Tot d’una que el traieu del forn l’heu de posar cap per avall (per això les 3 potetes), com que el meu motlle no tenia les tres potetes he posat el motlle cap per avall sobre una reixeta.

    7- Quan el motlle estigui més o manco fred el podeu tornar a girar i amb una espàtula desenganxau les parets del motlle i del cilindre interior. En els motlles originals, la base és desmuntable i no és necessari posar paper ja que es pot desenganxar fàcilment al final amb una espàtula. Com que el meu no ho és el paper ajuda a que es pugui desenganxar sense cap dificultat.

    Sin-título-1

    I ja teniu el vostre menjar d’àngel! Podeu servir-lo amb gelat de vainilla, o fraules amb nata, o xocolata desfeta… Les possibilitats són infinites! Gaudiu del que queda de cap de setmana i fins la que ve!

    Salut!

    Sin-título-2

  • MUFFINS DE XOCOLATA I FRAULES

    MUFFINS DE XOCOLATA I FRAULES

    Encara record a la meva repadrina anomenar fraules a les maduixes. I és que fraula és la variant mallorquina de la paraula maduixa. A l’exposició que els Amics del Museu de Manacor tenim ara muntada a la Torre dels Enagistes tenim una sala dedicada només a les paraules, expressions, cançons… relacionades amb la cuina (encara no hi heu anat????).  I hi tenim també una olla buida preparada per ser omplerta amb les aportacions que anem fent tots. Si hi anau, deixeu-hi la vostra!

    DSC_0009

    Idò bé, en el moment d’escriure aquesta entrada encara som per l’hospital. I com que no és molt bona idea dur-hi segons quins tipus de postres que a mi m’encanta fer, he decidit preparar una cosa un poc més senzilla, això sí, ben gustosa.

    Sin-título-2

    Entre els llibres de rebosteria tenc el de “Postreadicción”, un blog molt recomanable perquè són uns artistes! A veure si algun dia em surten les coses com a ells. Doncs bé, la recepta original la trobareu en el seu llibre, jo l’he canviada una miqueta per adaptar-la als ingredient que tenia per casa ja que aquesta setmana amb tants de viatges de la feina a l’hospital per estar amb el nostre Pacient Impacient no he tengut temps d’anar a fer la compra.

    Sin-título-3

    La veritat és que per haver canviat els ingredients així com ho he fet no han sortit gens malament aquests muffins: més esponjosos no poden ser.

    Ingredients: 

    • 125 gr de llet
    • 5 gr de vinagre de poma (1 cullerada sopera)
    • 200 gr de farina amb llevat incorporat
    • 30 gr de cacau sense sucre
    • 1 cullereta de llevat en pols
    • 1/2 cullereta de sal
    • 2 ous
    • 150 gr de sucre
    • 125 gr d’oli de gira-sol
    • 20 fraules

     

    Arremangau-vos!

    1- En un tassó mesclau la llet i el vinagre i reservau. Sí, se us tallarà la llet, però aquí està la gràcia. No us preocupeu, ha de quedar així.

    2- Mesclau la farina, el cacau, el llevat en pols i la sal i reservau.

    3- Trossejau les fraules.

    4- En un bol meclau els ous i el sucre. Quan estigui ben mesclat afegiu l’oli i mesclau fins que emulsioni.

    5- Incorporau a aquesta darrera mescla la meitat dels sòlids (farina, cacau…) i la meitat de la llet amb vinagre. Quan estigui mesclat, però no excessivament, afegiu l’altra meitat. No ho mesclau massa, si queda cap grumoll no passa res (que no serveixi de precedent!). Afegiu les fraules trossejades. Quan vegeu que està tot més o manco uniforme, vessau-lo dins les càpsules de magdalena o de muffin, no les ompliu més de 2/3.

    Forn a 155º-160º, uns 25-30 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

    Sin-título-1

    Esperem que la setmana que ve ja poguem ser per ca nostra, que és on millor podem estar. Salut! I que cuineu molt!

    Sin-título-6

    PD: Si no teniu vinagre de poma podeu posar perfectament vinagre de vi blanc o suc de llimona.

    PD2: Ja sé que en aquestes dates és difícil trobar fraules fresques però en podeu trobar de congelades en molts llocs. I si trobau gerds… molt millor!

  • PANELLETS

    PANELLETS

    Tots Sants, halloween o dia de los muertos. Envoltant de l’1 de novembre es celebra la mort a diferents llocs del món i de maneres molt diferents. A Mèxic, per exemple, es celebra amb molta festa i color, és una de les festes nacionals que atreuen més turistes, i no amb poca raó. L’any passat ja us vaig posar la recepta del “pan de muerto”, que per cert hauria de provar de tornar a fer a veure si em surt una mica millor.

    DSC_0288

    Halloween és la festa de les bruixes, els fantasmes i els zombies per excel·lència. Així, tot mesclat. No us penseu, al principi tenia en ment fer una recepta per provar una decoració que fa temps que vull intentar, però haurà de ser més endavant. I això és perquè tornam a tenir al Pacient Impacient per l’hospital, i havia de fer alguna coseta bona de transportar. La padrina també em reclamava cosetes dolces i no podia badar massa (ja feia dues setmanes que no li duia res!). De manera que com que ja tenia unes quantes receptes mirades de panellets em vaig decidir a fer-ne i deixar les bruixes i teranyines per més endavant (no renuncio a celebrar halloween algun any!).

    Sin-título-1

    La recepta que vos duc és treta del blog de María Lunarillos. És una botiga-blog, de fet és on compro la majoria de productes per decorar els pastissos, i també tenen una part de blog on van penjant receptes de pastisseria. De totes les receptes que m’he mirat és la que he trobat més senzilla. En tenia una que em va passar una amiga de Capellades però fa anys que la vaig perdre (perdona Gemma!), així que aquí teniu la de na Lunarillos feta a la meva manera, si voleu l’original clicau aquí.

    Sin-título-3

    Ingredients:

    • 25o gr de sucre
    • 250 gr d’ametlla mòlta (la podeu comprar i moldre-la vosaltres, però ha de ser crua)
    • ratlladura d’una llimona
    •  125 gr de patata bullida
    •  1 ou
    • coco ratllat
    • pinyons
    • ametlles crues senceres

     

    Pas a pas:

    Us contaré com ho he fet jo, ja que he canviat una mica els passos de la recepta original.

    1- Heu de separar el blanc del vermell de l’ou i reservar el blanc. Bateu una mica el vermell.

    2- Bulliu la patata. Aixafau-la bé i deixau refredar (això és molt important si no voleu coure l’ou abans de temps!).

    3- En un bol posau el sucre, l’ametlla mòlta i la ratlladura de llimona. Mesclau bé.

    4- Afegiu la patata i un poc de vermell d’ou batut. Mesclau bé, i si trobau que queda una pasta massa seca afegiu-ne un poc més. Ha de quedar una pasta una mica enganxosa.

    5- Separau la pasta en tres parts.

    PANELLETS D’AMETLLA

    Feis bolletes, no molt grosses (amb aquesta recepta us en sortiran unes 7). Posau les bolletes sobre la palangana del forn i posau una ametlla a sobre de cada una. Pintau amb el blanc d’ou que havíem reservat abans.

    PANELLETS DE PINYONS

    Feis igual que amb els anteriors, però abans de posar sobre el paper de forn passau-los per dins els blanc d’ou i arrebossau-los de pinyons. Podeu ajudar a aferrar-los a mà si fa falta. Pintau a sobre dels panellets amb el blanc d’ou.

    PANELLETS DE COCO

    A la pasta que hem reservat afegiu coco ratllat, jo n’he afegit una grapadeta, no he fet massa cas de la recepta. Procediu igual que amb els altres: feis bolletes, passau per blanc d’ou i aquesta vegada arrebossau amb el coco que us hagi sobrat.

    Posau la palangana dins el forn a uns 150º-160º amb el grill posat. No poseu la palangana massa a prop del grill o se us faran massa aviat. Quan vegeu que per sobre ja han agafat color i comencen a estar torradets ja els podeu treure del forn.

    Sin-título-2

    Gaudiu del pont de Tots Sants si podeu!!! La setmana que ve una altre recepta, encara que no sé molt bé de què. No m’he decidit. Algun suggeriment?

     

    PD: Procurau que la patata bullida estigui ben freda o si no coureu l’ou, i no convé.

    PD2: Convé fer el panellets de coco els darrers perquè embrutareu el blanc d’ou i després haureu de tudar un altre ou per pintar els altre dos tipus de panellet (que és el que em va passar a mi per poc previsora).

    PD3: Els temps de cocció depèn molt del forn. Estau atents perquè potser per minuts els coeu de més!

    PD4: Amb les quantitats d’aquesta recepta a mi m’han sortit uns 7 panellets de cada classe.

  • ROTLLOS DE CANYELLA (CINNAMON ROLLS)

    ROTLLOS DE CANYELLA (CINNAMON ROLLS)

    Aquesta setmana no ha estat de les fàcils. Molta feina, reunions l’horabaixa, queda una setmana per inaugurar l’exposició (la setmana que ve us ho contaré tot)… i tot això amb un familiar a l’hospital.

     

    Sin-título-2

     

    I sabeu què? Idò resulta que l’hospital no té cap «Estrella Michelín». No, no en té cap. Curiós, no? Per això, ahir que era divendres, vaig aprofitar el capvespre per cuinar alguna coseta que no patís massa el transport i aguantés uns dies. Així el nostre pacient impacient podrà menjar alguna coseta que no sigui d’hospital.

     

    Sin-título-3

     

    Mirant els llibres de reposteria que tenc per casa vaig acabar consultant un dels habituals, el de na Bea Roque El rincón de Bea: delicias para compartir. Vaig trobar aquests cinnamon rolls o rotllos de canyella. No sé explicar molt bé què són: crec que bàsicament es podrien definir per uns rotllets de pasta dolça (contundents, això sí) amb un glacejat de sucre per sobre.

     

    Sin-título-1

     

    Resulta que no tenia tots els ingredients que demanava, per tant l’he adaptada una mica al que tenia per casa. A la recepta us posaré els ingredients originals i al costat els que jo he canviat, per si us pot servir. Anem amb la recepta.

     

    DSC_0289

     

    Ingredients:

    Per la pasta:

    • 850 gr de farina (potser haureu d’afegir alguns grams més)
    • 2,5 culleretes de llevat en pols
    • 125 gr de sucre
    • 2 culleretes de sal
    • 1 cullereta de nou moscada en pols
    • 250 ml de llet tèbia
    • 3 ous i un vermell d’ou per pinzellar
    • 1 cullereta d’extracte de taronja o pell ratllada de taronja (aquí he fet servir essència de flor de taronger, es ven a tots els supermercats)
    • 125 gr de mantega fusa

    Pel farcit:

    • 90 gr de sucre
    • 2 culleretes de canyella en pols
    • 60 gr de mantega fusa

    Pel glacejat:

    • 100 gr de sucre en pols
    • 1 cullerada de llet (jo n’he posades dues)
    • 1/2 cullereta de pasta de vainilla (jo n’he posada una de sencera de xarop d’auró)

    Extres:

    • Sucre granulat (això no estava a la recepta)

     

    Anem amb la preparació:

    Per la pasta:

    Mesclau tots els ingredients secs per una part i els humits per una altra. Mesclau-ho després tot junt en un bol fins aconseguir que la pasta no s’enganxi a les parets del recipient, aquí entraran en joc els grams de farina de més. Una vegada arribat a aquest punt, deixau-ho tovar una estona (jo no ho vaig fer, i no hagués anat malament, però tampoc no va ser un desastre).

    Mentre tova podeu preparar el farcit. Aquí sí que ho he fet a la meva manera: he mesclat tots els ingredient junts en un bol petit. Reservau.

    En haver tovat, separau la pasta en dues parts. Feis una bolla amb la primera de les parts i esteneu-la bé sobre la superfície de treball. Amb un pinzell de cuina repartiu el farciment per sobre. Tallau tires de pasta i enrotllau-les, amb el farciment cap endins. Deixau els rotlles sobre paper de forn amb una distància prudent uns dels altres. Pinzellau per sobre amb el vermell d’ou batut. Posau-lo al forn prèviament encalentit a 200º, uns 20-25 minuts.

    Mentre es cou podeu preparar el glacejat. Mesclau tots els ingredients fins a formar una pasta fineta, amb la consistència de cola de fuster.

    Un cop hageu tret els rotlles del forn, i encara en calent, repartiu el glacejat per sobre fent fils amb una cullereta. Per sobre, i opcionalment, hi podeu posar altres ingredients sòlids, jo hi he posat sucre granulat.

     

    M’han quedat uns rotllets petits i alts, i potser no és la forma que haurien de tenir exactament. Però són bons, i crec que seran del gust dels seus tastadors.

    La setmana que ve no hi haurà una recepta realment, però crec que us crearà «talent» d’una altre gana, la gana de saber. Ens veim la setmana que ve!

    Sin-título-4

  • 70 NO ES FAN CADA DIA. TAULA DOLÇA

    70 NO ES FAN CADA DIA. TAULA DOLÇA

    No, 70 anys no es compleixen cada dia, i mon pare els va complir ahir. I, evidentment, li vàrem muntar una festa.

    Des del mes de juliol, i aprofitant que tenia vacances d’estiu, vaig començar a planejar la festa. Com sol ser habitual avui en dia vaig fer un grup de whatsapp per coordinar una mica les tasques, ja que tota sola era impossible. Amics i familiars es varen veure de cop i volta engrescats en la missió de muntar un bon «sarao» per dia 3 d’octubre. A uns els va tocar la il·luminació, a altres dur el salat, d’altres arremangar-se bé i moure taules, cadires… En fi, que cada un tenia la seva escomesa. La meva era muntar la taula dolça. Tot això ho vàrem anar pensant els mesos de juliol i agost. I ja el setembre…

    El setembre va començar el compte enrere! Com que la festa era a casa, el meu pare sabia coses, però no tot. Sabia que hi hauria festa, però no com, ni de quina manera, ni la gent que hi estava convidada. Però quan va veure que duiem molt de trull va començar a emocionar-se i a no preguntar! S’ensumava que seria gros i estava endarrer del que fariem.


    I ahir va ser el gran dia. Ell tenia ordres de no comparèixer per casa fins l’hora de la festa i ho va fer sense remugar (sí, sí, no va remugar gens!). Durant tot el matí i fins entrat el capvespre posàrem taules, llums, férem centres de flors amb botelles, espalmatòries amb potets de iogurt i de conserves de vidre… Res, un anar i venir constant. Només dir-vos que em vaig aixecar el matí a les 7, vaig berenar i ja no vaig menjar res més fins a l’hora de la festa perquè no vaig tenir temps d’asseure’m ni un segon.

    Per si fos poc, tot el matí havia fet sol. I sabeu què va passar a partir de les 3 del capvespre? Sí, ploure! Bé, no, ben bé no plovia, feia boirina. Intermitentment. Ara posa les coses damunt la taula, ara lleva-les. I així fins ben a prop de les 5,30. Els convidats i l’home de l’aniversari arribaven a les 6,30! Al final, poc abans de muntar-ho tot i que arribés la gent, vaig aprofitar que no feia ni una gota i vaig col·locar la taula dolça amb el que havia fet per la festa. I aquestes són les imatges que vaig poder fer aviat i corrent, ja que amenaçava de tornar a fer quatre gotes.

    Aquestes són les postres que vaig fer:

    1- Red velvet: el preferit de mon pare. Com que els colors predominants de la festa eren el verd, el groc i el blanc, vaig cobrir totalment la coca amb la buttercream perquè no es veiés el color vermell. Per sobre, vaig posar-li un paper de sucre estampat de groc per donar-li un toc de color.

    2- Pastís de llima: fresquet, per passar una mica la calor. Sí, 3 d’octubre, però encara fa calor…

    3- Cupcakes de lemon curd i merenga: dolços i amb el toc àcid de la llimona (i per celebrar també que na Maria, la meva neboda, feia 2 mesos, un dos de xocolata blanca!). Per decorar, com que havia sobrat part del paper de sucre, vaig tallar-ne quadradets i els vaig col·locar per sobre de la merenga.

    4- Pastís Victòria: com sol ser habitual des de fa un temps, faig servir la recepta que vaig emprar per la mona de pasqua. En aquesta ocasió la vaig farcir de confitura de fruites del bosc i nata. Per sobre sucre en pols.

    5- Roses de merenga de llimona: les vaig fer una setmana abans ja que necessiten molt de temps dins el forn i no hagués tengut temps de fer tot el demés. A més, aguanten perfectament setmanes ben tapades. Les vaig posar dins uns tassonets de plàstic amb llepolies dels tons de la festa.

    Et voilà! Taula muntada! Més tard afegirem el gelat, dues coques aptes per celíacs, ensaïmades… Res, que no som diabètics perquè… no sé per què.

    La festa va acabar molt bé. Mon pare es va reunir amb amics que feia anys que no veia i amb la família, que encara que la vegi de manera habitual, mai està de més veure-la en ocasions tan alegres, que d’ocasions tristes ja n’hi ha abastament.

    Molts d’anys papà!!!

    PD: sense els amics i la família no hagués estat possible fer tot això. MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!
    PD2: disculpau la qualitat de les fotos, però estan fetes aviat i sense mirar-m’hi massa, passant pena de que tornés a ploure. Al final, el temps va respectar la festa i no va tornar a fer cap gota (bé, val, alguna que s’havia perdut, però ja està).

  • CUPCAKES DE LEMON CURD I MERENGA

    CUPCAKES DE LEMON CURD I MERENGA

    Aquest pròxim dissabte dia 3 tenim festa grossa a casa. No us puc contar massa cosa perquè si no part de la sorpresa desapareixerà. Però esper poder-vos contar més coses en la propera entrada.

    El cas és que m’encarregaré de la taula dolça en exclusiva i ho tenc tot controlat… excepte els cupcakes. I per això, aquesta setmana he decidit preparar-los per comprovar tots els ingredients que hauré de mester i les quantitats. I crec que l’he encertada!

     

     

    Com pot ser d’una altra manera? El lemon curd és deliciós, i de la merenga ja ni en xerram. Un vici! D’acord, no a tothom li agrada la merenga, però està tot pensat, a la taula del proper dissabte també hi haurà nata i buttercream. Tothom podrà triar el que més li agradi. Anam amb la recepta d’aquests cupcakes?
    Ingredients:
    Per la coca
    – 180 gr d’oli d’oliva suau
    – 200 gr de sucre
    – 4 ous de talla M
    – 200 gr de farina
    – 2 culleretes de llevat en pols
    – la pell rallada d’una llimona
    – el suc de mitja llimona
    Pel farcit:
    – Lemon curd
    Per la merenga:
    – 220 gr de sucre
    – 4 blancs d’ou
    Pas a pas:
    Per la coca:
    Mesclau tots els ingredients en l’ordre en que estan escrits a la recepta. Com de costum, afegiu els ous un a un. En estar tot ben integrat, posau la pasta dins de les càpsules de cupcake (que ja haureu posat dins el motlle). No ompliu molt més de la meitat de la càpsula o us vessarà. Forn a 180º-190º durant uns 20-25 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti eixut. Treieu-los del forn i del motlle de cupcakes. Deixau-los refredar bé.
    Pel farcit:
    Tallau els cupcakes com ja us vaig mostrar en aquesta entrada i farciu-los amb una cullereta (generosa, siau generosos…) de lemon curd. Tornau a tapar.
    Per la merenga:
    Posau els blancs d’ou i el sucre a bany Maria fins que en tocal l’ou amb els dits no es noti gens el granulat del sucre. Posau-ho dins un bol i pujau la merenga amb unes varetes. Si teniu un robot de cuina us serà molt més còmode. La merenga estarà perfecte quan en aixecar les varetes formi un «pic» com el que teniu en aquesta foto de més a baix. Posau la merenga dins la màniga pastissera amb una boquilla rodona i repartiu-la per sobre dels cupcakes.
    Perdonau, però és que el lemon curd m’encanta, i ja si és mesclat amb merenga… Us deix, vaig a acabar-me el meu cupcake!
    Bon profit!!!