Categoria: Receptes dolces

PASTÍS VAIXELL PIRATA (I)
Per començar aquesta entrada, haureu de perdonar-me la qualitat de les fotos. Vaig tenir massa feines com per estar pendent en tot moment de la càmera. Però vaja, crec que les passes principals les vaig deixar retratades.

Fa unes setmanes va ser el 4t aniversari dels dos bessons fills de na Maria Àngela, un cosina meva. I em va demanar si podia fer un pastís de temàtica de pirates. Quan li vaig demanar si tenia alguna idea em va passar una imatge d’un pastís decorat amb fondant. Era molt xulo, però no m’agrada fer feina amb fondant, i amb aquesta calor i humitat… ufff… mala idea. Però bé, vàrem cercar altres possibilitats (ja sabeu, pinterest és una meravella a l’hora d’inspirar-te!) i varen sortir el cofre d’un tresor i un vaixell pirata. I què creieu que triaren els nins? Evident! El vaixell pirata!

Vaig cercar molts exemples, i de tots m’agradava algun detall, alguna cosa que pensava que podia aplicar al que havia de fer jo. Vaig pensar fer fotos de tot el procés, no per publicar, si no per tenir de record per si un dia en volia fer un altre (crec que estaré moooolt de temps a fer-ne un altre, duu una feinada!). Pero vaja, ja que estava fet… potser algú s’atreveixi i vulgui saber com està fet aquest, per tant… aquí teniu el pas a pas:

Necessitareu:
- Una recepta d’sponge cake d’oli
- 4 receptes de coca de xocolata (canviant la cervesa per llet)
- Una capsa de MIKADO
- Un paquetet de galletetes farcides de xocolata tipus PRÍNCIPE (jo en vaig trobar unes semblants al Müller de Manacor, si no, qualsevol que siguin petites ja van bé)
- Xocolata blanca i xocolata negra per fondre
- Perletes platejades de sucre
- Monedes de xocolata
- Pintura metal·litzada comestible: daurada i platejada; i colorant comestible en pasta: negre i blau
- Purpurina platejada
- Paper de forn
- Confitura de fruites del bosc
- Plantilla de la base del vaixell
- Plantilla de les àncores
- Palangana per forn quadrada de 24,5 x 24,5
- Palangana per forn rectangular de 37 x 25
Pas a pas:

Primer vaig preparar tots els detalls. Es poden preparar uns dies abans i guardar-se en un lloc fresc i ben tancat en una carmanyola.

a. Per les baranes del vaixell: vaig treure la part que no tenia xocolata d’un dels mikados i en vaig tallar a dos per la meitat. Amb l’ajuda d’un escuradents, vaig «soldar» les baranes amb xocolata negra. Pensau a fer això sobre paper de forn per a què després no tengueu problemes a l’hora de desferrar-ho. Queda una cosa així com podeu veure a la foto.

b. Per les àncores i ulls de bou: vaig cercar per internet el dibuix d’una àncora i a l’hora d’imprimir-la en vaig posar unes quantes còpies a la mateixa fulla, de manera que sortien unes 9 àncores a la pàgina d’una mida més o manco raonable per la mida que havia de tenir el vaixell. Vaig posar un paper de forn a sobre de la fulla impresa (pas important!). Amb un con de paper de forn amb xocolata blanca a dins vaig dibuixar sobre el paper de forn la forma que tenia de les àncores. Abans que es solidifiqués vaig posar una perleta de sucre a la creu de dalt. En vaig fer dues per si de cas…

Pels ulls de bou no vaig fer més que sucar les galletetes dins de la xocolata blanca, en vaig treure l’excés treient la galleta amb una forqueta i donant uns quants copets en el bol, i deixar-les secar sobre el paper de forn dins la gelera(*).

c. Per pintar les àncores i els ulls de bou: amb un pinzell (que no s’hagi utilitzat per pintar amb altre cosa que no sigui colorant alimentari) vaig pintar amb pintura metal·litzada platejada l’àncora i abans que s’eixugués la pintura vaig espolsar purpurina platejada comestible per sobre.

Pels ulls de bou vaig pintar per sobre de la xocolata blanca que havia posat a les galletes d’una manera molt senzilla utilitzant pintura daurada metal·litzada i fent els detalls amb colorant alimentari negre i blau.

d. I anem al vaixell! Comencem per la base. Per fer la base vaig utilitzar el motlle quadrat. Un cop treta la coca del forn (i refredada) la vaig tallar per la meitat amb una mandolina i la vaig farcir de confitura de fruites del bosc. Això es va reservar fins a l’endemà dins la gelera. Jo ja ho vaig deixar a sobre de la base de cartró on presentaria el pastís.

d. I pel vaixell: Vaig fer 4 receptes de coca de xocolata ( amb el motlle rectangular) i amb una plantilla feta amb paper de forn (això depèn de les mides del vostre vaixell) vaig tallar tres de les coques amb ella i de la darrera només vaig tallar la part del davant i del darrera. En una de les parts grosses hi vaig retallar un quadrat per poder-hi posar monedes de xocolata i perles platejades de sucre (quin vaixell pirata seria aquest si no dugués un tresor a dins?), de manera que en tallar en el punt just, sortirien del pastís.

Pel muntatge, ja ho veieu a les imatges, ho vaig fer amb confitura de fruites del bosc. Primer vaig col·locar una de les planxes fetes amb plantilla i vaig posar confitura per sobre excepte en la zona on hi hauria el forat de la planxa que aniria a sobre. Després vendria la planxa amb el forat, que farciria de monedes i perles. A sobre d’aquesta hi aniria una altra capa de confitura i la darrera planxa sencera. Per acabar, només haurieu d’enganxar amb confitura la proa i la popa. Per assegurar tot el pastís vaig posar uns quants pals de broqueta. El vaig deixar refredar dins la gelera per a què agafés cos.

Un cop ben fred, va arribar l’hora de tallar-lo per a què agafés forma. Com veieu a les imatges, sense tallar queda un vaixell recte, sense massa gràcia. Amb un ganivet de serra, i amb molta cura, vaig retallar en algunes zones per a què agafés la forma que jo volia. I a més, vaig fer 4 triangles amb la coca que quedava i vaig fer uns quants detalls.

Fins aquí la primera part del making off del vaixell. Crec que mai he fet una entrada tan llarga com aquesta… I encara queda la segona part! Preparau-vos perquè la tendreu la setmana que ve!

Besades!

(*) Realment la xocolata blanca no és xocolata, és el greix que es treu del cacau, per tant és un poc més mala de manejar. Podeu fer perfectament les àncores amb xocolata negre, seran més resistents.
11 d’agost de 2016
GALLETES DE MANTEGA DECORADES
Si he de ser sincera, suport millor el fred que la calor. Els que em coneixeu ara direu: «però si ets molt fredolera!!!». I sí, és veritat, però la calor em desfà el caràcter, em deixa «aplatanada», no em deixa respirar bé… I no suport que em suïn fins a les ungles dels peus… No puc…

La qüestió és que clar, entrar dins la cuina i encendre el forn amb aquesta calor és com a poc una odisea. Peeeeerò resulta que tenia una cosa sense estrenar!! La pistola per fer galletes de mantega!! Això no podia quedar així, i més, feia segles que no les feia, i són mmmm… boníssimes! A casa volen!

Fa temps, en el principi del blog, ja les vaig fer. I justament se’m va rompre la pistola que tenia. Vaig estar una temporada fent les galletes a mà. I ara no record quan va ser, però vaig firar-ne una i encara no l’havia estrenada! Anam a decorar galletes?

Ingredients:
- galletes de mantega (recepta aquí)
- coco ratllat
- colorants líquids (no van bé en pasta)
- xocolata de cobertura
Pas a pas:

1- Primer, evidentment, heu de preparar les galletes i deixar-les refredar.

2- Mentre es refreden les galletes preparau el coco de colors. Posau unes quantes cullerades de coco dins una carmanyola petita, no la necessitau molt grossa per unes quantes cullerades. Posau unes gotes de colorant a dins, tapau bé i remenau la carmanyola enèrgicament. Veureu que el coco agafa diferents tonalitats del color que hàgiu posat. Si voleu que agafi un to més alt, afegiu unes quantes gotes més, és millor afegir que no passar-se des del principi. Reservau.*

3- Foneu la xocolata com us vagi millor, al bany Maria o en el microones.

4- Anau sucant una part de les galletes din la xocolata i donau una quants copets suaus per treure’n l’excés. Seguidament introduiu la part on heu posat la xocolata dins el coco tenyit. La quantitat depèn de vosaltres, si només voleu posar coco en una petita part o per tota la zona on hi ha la xocolata.

5- Deixau assecar la xocolata col·locant les galletes sobre un paper de forn. Amb aquesta calor us convé posar-les a més sobre palanganes per poder posar-les a dins la gelera una estona per accelerar el procés. Aquestes les vaig tenir tot un capvespre assecant-se i va ser impossible. Estiu i xocolata són mala combinació.

Per la setmana que ve només tendreu mitja entrada… Sí! Mitja! Quan la vegeu entendreu el per què. I els que em seguiu per Instagram i Facebook ho veureu de seguida. 😉

Besades!

(*) Els colorants líquids solen venir amb paquets de tres: groc, vermell i blau. Amb aquests tres podeu fer tots els altres colors. Per exemple: per fer el coco vermell i el groc just he hagut de posar unes gotetes del color directament del tub i llestos. Però per fer el verd he mesclat unes quantes gotes de groc i unes quantes de blau per aconseguir el to verd que jo volia. Aquí us deix una taula per ajudar-vos a aconseguir els colors que volgueu:

Font: http://mragrafisme.blogspot.com.es
4 d’agost de 2016
BUNDT CAKE DE MELICOTÓ
Recordau que m’encanta la fruita? No tota, això és veritat, però la fruita d’estiu és especial. Melicotons, albercocs, prunes, síndries, reïm… A l’estiu viuria de fruita, dolceta, amb molta d’aigua i fresqueta.

I clar, si la qüestió és menjar fruita, també es pot provar d’incorporar-la a dolços com aquesta coca. Coneixeu el blog de I love Bundt Cakes? Ja us n’he parlat altres vegades i aquesta recepta està extreta del seu blog, encara que amb algns canvis. Juntament amb na Bea Roque són especialistes en aquest tipus de coques que, a més de bones, amb aquests tipus de motlles són ben vistoses. Aquest l’he fet amb el motlle chiffon, de Nordic Ware USA.

Us agraden aquests motlles? Idò si me permeteu un consell aprofitau ara que a moltes botigues virtuals hi ha rebaixes. Solen ser bastant cars, però això sí, us duraran tota la vida, i si teniu espai a la cuina, inclús poden ser molt decoratius. Ingredients:

Per la coca:
- 230 g de mantega
- 360 g de farina
- 350 g de sucre
- 5 ou de talla L
- 300 ml de iogurt grec
- 3 o 4 melicotons
- 1 cullereta de bicarbonat
- 1 cullereta de sal
Pel glassejat:
- Sucre en pols, llet i vainilla en pasta.
Pas a pas:

1- Mesclau tots els ingredients sòlids, la farina, el bicarbonat i la sal, i reservau.

2- Pelau i tallau en trossets els melicotons. Posau unes quantes cullerades de la mescla anterior amb els trossets, com si els arrebossessiu. Això farà que quan els afegiu a la pasta, els trossos de melicotó no baixin tots cap al fons del motlle.

3- Mesclau la mantega amb el sucre fins que blanquegi. Un cop ho hagi fet, anau afegint els ous un a un. No poseu un fins que l’anterior no estigui completament integrat.

4- Ara heu d’acabar de mesclar els ingredients bàsics en 5 tandes: 1/3 part dels sòlids + 1/2 part de iogurt grec + 1/3 part dels sòlids + 1/2 part de iogurt grec + 1/3 part dels sòlids.

5- Per acabar, amb una espàtula i amb moviments envolvents, afegiu els trossos de melicotó.

6- Forn a 180º uns 55 minuts o 1 hora.

7- En treure el motlle del forn, recordau no girar-lo de seguida, esperau uns 10 minuts. Després ja el podreu desenmotllar fàcilment.

8- Deixau refredar al manco 1 horeta.

9- Pel glassejat, Posau uns 100 g de sucre en pols dins un bol, i afegiu unes cullerades de llet a poc a poc, fins que la textura sigui com de iogurt, o un poc més líquid. Afegiu vainilla en pasta al gust.

10- Amb una cullera repartiu el glassejat per sobre del bundt.

Esper que la proveu de fer i em conteu què tal us ha anat, aprofitau la temporada de melicotons!!

Ens veim la setmana que ve amb una recepta dolceta a mitges amb un DIY!

Besades!
29 de juliol de 2016
PASTÍS DE POMA
He començat un curs nou. Bé, no sé si realment es pot anomenar curs, seria millor dir-li col·leccionable. Fa un temps en vaig fer un de Planeta de Agostini sobre reposteria, i la setmana passada em cridaren per oferir-me’n un altre.

Al principi no m’ho vaig pensar gens. Vaig dir que no. No me feia ganes començar un interminable degoteig de fascicles. Però així com m’anaven explicant com era aquest col·leccionable més m’anava interessant. Es tracta del Kit&Chef. I què és el Kit&Chef? Idò és un col·leccionable una mica especial ja que són 12 caixes. En realitat 24 si decideixes fer els dos tipus de cuina (reposteria i cuina de mercat). Dins cada caixa hi ha una sèrie d’elements per poder fer les receptes que et donen (6 receptes a cada caixa) i cada una d’elles està dedicada a un tema en concret. El primer número és el de bescuits i farciments i a dins m’hi vaig trobar: un motlle desmuntable de 2 usos de 26 cm, 100 càpsules per cupcakes, sucre de taronja, crema de xocolata de Dr. Oetker, un set de 4 colorants alimentaris de Dr. Oetker, un pot de confitura d’albercoc d’Hero, 6 fitxes amb receptes i un pot metàl·lic per la farina.

A més, i aquí ve la part interessant, si et subscrius tens accés a una web on la chef Alba Ruiz és la professora i et dóna consells, resol dubtes i fins i tot dóna masterclasses en directe! També pots intercanviar opinions, receptes, dubtes i fotos del que vas fent amb els altres alumnes inscrits.

Divendres passat va ser la primera masterclass en directe, via youtube, i la recepta va ser aquesta. Bé, més o manco. La crema pastissera és una mica inventada, però ha sortit un pastís de poma ben xulo! I bó, que és el més important. 🙂 La pròxima caixa tracta el tema de la xocolata… operació bikini? Juas!

Ingredients:
- 1 planxa de pasta de fulls
- 6 vermells d’ou
- 12 cullerades de sucre
- 2 cullerades de maizena
- 600 g de nata
- 1 beina de vainilla
- pasta de fulls
- 2 o 3 pomes (depèn de com siguin de grosses)*
- sucre morè
- confitura d’albercoc
Pas a pas:

1- Preparau la pasta aprimat-la una mica fins que cobreixi totalment el motlle. Haurieu de triar un motlle baixet, i si es pot desemmotllar com aquest, molt millor. Jo he posat la pasta juntament amb el paper, així no he embrutat el motlle i ha estat molt més fàcil de treure. Punxau amb una forqueta per tota la superfície de la pasta.

2- Per preparar la crema pastissera posau la nata i la beina de vainilla a bullir, i després deixau reposar i reservau. Si obriu la beina la crema us quedarà molt més gustosa.

3- Bateu els ous i en sucre en un bol fins que hagin blanquejat un poc, afegiu la maizena. Posau una mica de la nata a la mescla dels ous i removeu fins que estigui ben integrat. Afegiu tota la nata i tornau a posar-ho al foc (sense la beina de vainilla aquest cop) i deixau bullir sense deixar de moure (si no se us engaxarà) durant 1-2 minuts, fins que hagi espessit. Retirau del foc i reservau.

4- Pelau les pomes, treieu-lis el cor i tallaules finetes.

5- Posau la crema pastissera sobre la pasta de fulls i a sobre els trossos de poma clavats en la crema pastissera. Si posau la poma així en comptes de a sobre, haureu de posar més poma, però també us quedarà un pastís molt més gustós.

6- Escampau sucre morè per sobre.

7- Posau el forn a 200º i deixau-hi el pastís durant 1 hora aproximadament. Vigilau per si el forn és massa fort, ja que ho haureu de treure abans si comença a coure’s massa.

8- Un cop estigui ben freda, desemmotllau. Mesclau un poc de confitura d’albercoc amb unes cullerades d’aigua i mesclau fins que estigui prou líquida com per poder escampar-la còmodament amb un pinzell de cuina. Pinzellau tota la superfície del pastís amb aquesta mescla.

I ja està! Du una mica de feina, però les coses bones en duen! Ja me direu com us ha anat si la provau de fer. Ens veim la setmana que ve.

Besades!

*Podeu triar el tipus de poma que us agradi més, però jo no triaria aquelles que són més tirant a arenoses.

PD: Com que les mesures de la crema pastissera les he fet per aprofitar el que tenia sense tudar, us en sobrarà. Jo de vosaltres compraria una altra panxa de pasta de fulls i en faria minipastissets de poma o d’altres fruites per aprofitar el que us sobri. Una altra opció és menjar-la a cullerades!
7 de juliol de 2016
COCA DE PRUNES
Per jo, la fruita d’estiu és del millor que hi ha dins la cuina. No és que les pomes o les taronges estiguin malament, però és que a l’estiu viuria de síndria, albercocs, prunes…

Però clar, les pruneres per exemple, no entenen que no ens podem menjar totes les prunes que dóna de cop. Unes les menges, d’altres en fas confitura, i d’alguna en surt una coca.

Aquesta setmana passada, pràcticament totes les prunes han madurat de cop, i això és un problema. Perquè qui més qui manco no es pot menjar totes les prunes que dóna (tendria un mal de panxa dels que fan història). Fer confitura és una opció, però has de tenir temps (si tens thermomix ajuda bastant en aquesta tasca). I fer-ne coques no es presenta com a mala opció.

El que he fet ha estat agafar una de les receptes bàsiques que tenc i canviar-ne el farcit. El meu germà petit, que no és molt de dolç, ha estat encantat amb ella! Res, que se l’ha acabada amb un «com que només queda aquest tros…». Si vos agrada el dolç amb aquell punt àcid de la fruita, aquesta és la vostra.

Ingredients:
- 160 g d’oli de girasol
- 200 g de sucre + 1 o 2 cullerades
- 200 g de farina amb llevat incorporat
- 4 ous talla M
- 1 cullereta de pasta de vainilla
- 5 o 6 prunes + 3 o 4 cullerades de sucre
- sucre en pols (opcional)
Pas a pas:

1- Posau les prunes tallades com si fossin grells de taronja en un bol amb les 3 o 4 cullerades de sucre i reservau. Perdran aigua i s’endolciran una mica.

2- Posau en un altre bol l’oli i el sucre i removeu fins que es dissolgui. Afegiu els ous un a un a aquesta mescla. No afegiu un ou fins que l’anterior no estigui ben integrat.

3- Anau afegint la farina a poc a poc de manera que no quedi cap grumoll. Afegiu la pasta de vainilla.

4- Greixau bé el motlle on aneu a fer la coca. Jo l’he fet en un motlle rectangular i baixet, que té la mida ideal.

5- Vessau-hi la pasta i col·locau els trossos de fruita a sobre. Repartiu per sobre una o dues cullerades de sucre.

6- Forn a 175º uns 20 minutets. Vigilau, i quan estigui cuit per sobre ja la podeu treure, com que és baixeta és més bona de coure.

7- Un cop freda podeu posar sucre en pols per sobre. Però sense sucre en pols també és ben bona!

Els que mirau l’instagram o el facebook de «De Colors i Sucre» ja sabeu que la pròxima recepta també és de fruita! Ens veim la setmana que ve?

Una besada!
9 de juny de 2016
SELVA NEGRA
Feia un any que cercava l’ingredient principal d’aquest pastís. I és que es va passar l’època de les cireres i no el vaig trobar. Clar que es veu que no anava a cercar-lo allà on tocava, perquè enguany demanant sols una mica l’he trobat fàcilment!

I és que l’ingredient que no pot faltar en aquest postre tan alemany és el kirsch. I què és el kirsch? Idò un licor de cireres però transparent. La veritat és que no és molt comú, per això em va costar de trobar. No el venen a supermercats ni en la majoria de botigues de vins. Únicament l’he trobat a Dismavi a Manacor.

Parlant clar, no és un licor barat. Val més el licor que tota la resta del pastís. Però el que tenen allà és una marca molt bona, i per tant, si els ingredients són bons… Molt malament s’ha de fer per a què el pastís surti dolent.

I encara que no ho sembli, aquest pastís no és massa complicat. Només necessita coordinació i una mica de planificació. N’he fet dos, el que teniu a les fotos i el que vaig dur a l’IES per celebrar el berenar del departament de plàstica. Cada mes, al meu institut, un departament didàctic prepara un berenar per a la resta de claustre. Jo vaig preparar aquest, un angel food cake i cupcakes de red velvet. Juntament amb les meves companyes i company de departament muntàrem aquesta taula tan estiuenca:

Com podeu veure, això de l’»operació bikini» a nosaltres no ens afecta en absolut. No que no engreixem, si no que no ens importa massa. Per molt que ens queixem que no hauriem de menjar el que duim als berenars al final no queden ni les miques!

(Recepta basada en la de Sophie Bakery)

Ingredients:

Per la coca:
- 130 g de farina
- 20 g de cacao en pols
- 20 g de Maizena o fècula de patata
- 6 ous talla M
- 170 g de sucre
Pel farcit:
- 400 g de crème fraîche (nata fresca)
- 1 o 2 culleretes de vainilla en pasta
- 150 g de sucre en pols
Almívar:
- 350 g de cireres
- 100 ml d’aigua
- 100 g de sucre
- 70 ml de Kirsch
Extres:
- Cireres fresques
- Xocolata (així com us agradi més, jo tenia unes xocolatines que he aprofitat)
Pas a pas:

1- Posau les cireres amb el kirsch i reservau.

2- Posau en un bol la farina, el cacau i la Maizena (o la fècula de patata). Tamisau i reservau.

3- Separau els blancs del vermells dels ous i reservau els vermells. Pujau els blancs i quan comencin a estar bé anau afegint el sucre cullerada a cullerada. Seguiu pujant fins que tengueu una merenga ferma.

4- Bateu un poc els vermells i afegiu-los a la merenga juntament amb els sòlids que heu tamisat. Mesclau amb moviments envolvents, de dalt a baix i movent al mateix temps el bol sobre sí mateix. Anau alerta de no mesclar massa perquè si no se us baixarà la pasta. Repartiu la pasta en 3 motlles petits iguals, o en un de gros. Depèn d’on faceu la coca estàrà més o manco temps a dins el forn.

5- Posau al forn a 175º-180º els motlles. Passats uns 20 minuts comprovau si ja estan punxant amb un escuradents. Les claus per a saber si aquesta coca està feta és que l’escuradents surti net i que en punxar sembli que la superfície ha format una petita crosta. Estarà una mica cruixent. Si no és així esperau una mica més.

6- Mentre el forn fa la seva feina podeu preparar l’almívar. Posau al foc el sucre i l’aigua i bulliu fins a fondre el sucre. Retirau del foc i afegiu el licor que ha estat fins ara amb les cireres.

7- Tallau les cireres per la meitat i reservau.

8- Tot d’una en treure les coques del forn banyau-les amb l’almívar amb l’ajuda d’un pinzell. Siau generosos, crec que no és mal consell. Deixau refredar. En estar fred li podeu donar unes quantes pinzellades més.

9- Pujau la nata afegint a poc a poc el sucre en pols. Quan falti poc afegiu la vainilla en pasta i acabau de pujar.

Muntatge:

1- Si heu fet tota la coca en un sol motlle tallau-la en tres pisos.

2- Posau una coca de base i a sobre un terç de la nata pujada. A sobre d’aquesta capa de nata col·locau les cireres tallades per la meitat que havien estat amb el licor.

3- Posau la segona de capa de coca i a sobre el segon terç de la nata.

4- Afegiu ja la darrera capa de coca i el que us quedi de la nata.

5- Per decorar he posat cireres fresques i xocolates en forma de cor.

Què trobau? No és difícil, no? Només necessita una mica d’organització. Ah! I per cert, ha passat tots els controls de qualitat: el de casa i el de la feina. Si la feis tendreu l’èxit assegurat!

La setmana que ve més. Tornareu a fer una volteta per aquí?

Ens veim! Una besada!

PD: La que veis a les fotos és la primera que vaig fer. En aquesta només vaig posar 300 g de nata, la qual cosa va fer que per la part de sobre no en quedés massa. Per això us recoman posar 400 g i així us quedarà molt millor. La crème fraîche es ven en potets de 200 g, per tant així ja aprofitereu els dos potets.
3 de juny de 2016
CINNAMON BUNDT
Si la qualitat és bona, et mires d’una altra manera el preu. Però quan el preu és tan bó…

Ja us vaig parlar d’aquests tipus de motlles en l’entrada anterior, però encara no tenia aquest. La meva profe de bundt cakes, na Bea Roque, em va xiular que a una pàgina web hi havia aquest motlle per la meitat de preu del que normalment val… i… evidentment…

Per cert, que aquesta recepta és la que ella ens va ensenyar a fer al curset, amb tots els trucs per a què surti divina.

Res, que el vaig comanar tot d’una, no fos cosa fos un error informàtic i al cap d’unes hores ja no hi fos! Però no no, encara hi era i el preu era el que m’havia dit. I no me digueu que el motlle no és una passada. Es diu cinnamon bun pull-aparts, i té les formes dels típics rotlles de canyella. El que passa és que la recepta és diferent, la que us vaig ensenyar fa temps aquí és més semblant a un panet dolç, aquesta és més tipus coca… I no vegeu quina coca…

Du una espècie de farcit de nous, sucre morè i canyella, i per sobre un glassejat de vainilla amb nous trossejades. De veres, no som fan de la canyella, però queda una coca tan amorosa… que és difícil no començar per un trosset, i continuar, i continuar… fins que no en quedi res al plat!

Per suposat n’he regalada la major part perquè si no no faré ni «operació camiseta-ample-que-no-mostri-res».

He saparat la recepta en tres parts per no embullar-me amb els ingredients.

Ingredients:

Per la coca
- 280g de farina
- 1 i 1/4 culleretes de llevat en pols
- 1/2 cullereta de bicarbonat en pols
- 1/2 cullereta de sal
- 2 cullerades de canyella en pols
- 125 g de mantega
- 200 g de sucre blanc
- 3 ous L
- 1 cullereta d’essència de vainilla (si la teniu en pasta molt millor)
- 300 ml de iogurt grec o crème fraîche
Pel farcit
- 1 cullereta de farina
- 1 cullerada de canyella en pols
- 40 g de sucre morè
- 1/2 cullereta de sal
- 25 g de nous
Pel glassejat
- 100 g de sucre en pols
- 1 cullereta de pasta de vainilla
- 1 i 1/2 cullerades de llet
- 50 g de nous en trossets
Pas a pas:

1- Posau en un bol tots els ingredients del farcit, remenau i reservau.

2- Posau en un altre bol la farina, el llevat, el bicarbonat, la sal, i la canyella de la part de la coca i reservau.

3- Posau a batre la mantega amb el sucre fins que quedi blanca. Afegiu els ous un poc batuts un a un. No en poseu cap que l’anterior no estigui ben integrat. Quan això estigui afegiu la vainilla i continuau uns segons més.

4- Afegiu a la mescla de la mantega, el sucre i els ous el que tenieu reservat en el punt 2 alternant-ho amb la crème fraîche, en dues o tres vegades. No mescleu més del que toca, quan vegeu que ja està integrat, deixau-ho. Si ho feis amb robot de cuina feis-ho a la velocitat mínima.

5- Greixau bé el motlle i ompliu amb 2/3 parts de la pasta. A sobre posau ben repartit el que havíem reservat en el punt 1 i amb una forqueta mesclau-ho una mica amb la pasta. Repartiu el que queda de pasta per sobre i allisau-la el millor que pogueu.

6- Forn a 180º, una 40-45 minuts. Quan punxeu amb l’escuradents aquest ha de sortir net.

7- Un cop sortit del forn deixau-lo 10 minuts descansant dins el motlle. Passats els 10 minuts ja el podeu treure i deixar-lo refredar sobre una reixeta.

8- Mentre, mesclau la llet, el sucre en pols i la vainilla fins a fer una pasta amb la textura tipus cola blanca de fuster. Amb l’ajuda d’una cullera repartiu-lo per sobre de la coca, assegurau-vos que ja estigui més freda. Finalment, repartiu els trossets de nou per sobre.

I a menjar!

De veres que l’heu de provar de fer, encara que no sigueu excessivament «canyelleres» com jo. És una sabor i una textura que s’ha de provar.

Ens veim aviat (esper)! Últimament no sé quan em podré posar a cuinar o no, per tant haureu de tenir una mica de paciència. Què hi farem!

Una besada!!!

PD: Si no teniu aquest motlle no crec que passi res si ho feis en un motlle normal, però com que du bastant de material, seria convenient que sigui un motlle alt.

PD2: Les nous no són imprescindibles (per si algú hi té al·lèrgia), però li donen un bon toc.

PD3: Procurau que la coca no estigui molt calenta quan li poseu el glassejat. Jo no vaig esperar massa i se l’ha beguda una mica i no es veu massa… però el sabor hi és! 😉
26 de maig de 2016
BUNDT CAKE DE XOCOLATA I NATA
La setmana passada vaig conèixer una persona molt especial. La coneixia a través del seu blog, els seus llibres i últimament a través de les xarxes socials, i en persona és exactament com es mostra en tots aquests mitjans. És una persona directa i propera, és sincera de paraula, gestos i mirades. Se li entén tot encara que no xerri! Ella és na Bea Roque, del blog El rincón de Bea.

Dissabte passat, com deia, la vaig conèixer a Fer-ho Dolç, a Palma, en un curs organitzat per El obrador de mamá. Tot d’una que vaig arribar em va rebre amb una gran abraçada i una besada. És molt agradable trobar persones que, encara que no coneguis més que per les xarxes socials es faci tan propera.

Vàrem estar xerrant una estoneta mentre arribaven totes les alumnes i quan hi vàrem ser totes, davantal posat, començàrem a aprendre tot aquest món dels bundt cakes.

Els bundt cakes són pastissos, o coques, fets amb uns motlles especials. Tan especials que tenen nom propi! Cada disseny de motlle que la casa Nordic Ware posa a la venta té un nom. El motlle que he utilitzat per aquest bundt és el Chiffon. Aquests motlles estan fabricats amb alumini colat i tenen una capa antiadherent que ajuda a que la coca es desenganxi perfectament. Amb aquests dissenys tan complicats es podria pensat que és molt difícil treure el bescuit, però no.

Tornant al curs, na Bea ens va ensenyar tots els secrets d’aquest motlles i de les bases de les diferents receptes que es poden fer amb ells. En total férem 6 bundts: el de whipped cream, el red velvet, un angel food cake, una mort per xocolata, un de llimona i un de canyella i nous. En total varen ser quasi 6 hores de forn i kitchen aid. Vàrem riure molt i vaig coneixer molta gent (en especial na Marilena! Ens coneixíem a través de les xarxes socials però mai havíem coincidit a cap curs). També ens en vàrem poder endur els llibres de na Bea signats i fotos! Però el que més valor de tot són els consells que ens va donar: la manipulació dels bundts, la cura dels motlles, la neteja…

I de tots ells, avui he intentat aquest: el whipped cream bundt cake, però com que m’he oblidat la maizena… he canviat el seu pes per cacao, que també es pot fer.

Ingredients:
- 285 ml de nata fresca (crème fraîche)
- 3 ous talla XL
- 200 g de sucre
- 200 g de farina
- 50 g de cacau
- 2 culleretes de llevat en pols
- 3/4 de cullereta de sal
- 2 culleretes de pasta de vainilla
Pas a pas:

1- Pujau la nata i reservau-la.

2- Pujau els ous a velocitat mitja-alta durant uns tres minuts, veureu que comencen a blanquejar-se. Anau afegint el sucre a cullerades per a què es vagi fonent a poc a poc. Quan ja estigui ben integrat el sucre afegiu la pasta de vainilla.

3- Posau la farina, el cacau, la sal i el llevat en un bol i mesclau-ho bé. Afegiu aquesta mescla en 3 vegades a la mescla dels ous, fins que estigui tot ben integrat.

4- Ara, afegiu la nata també en 3 vegades.

El motlle el podeu greixar amb el que volgueu, però és convenient que sempre sigui amb el mateix: oli, mantega, esprai antiadherent… Un cop ben distribuit el greix que empreu, donau-li la volta (per si ha de degotar un poc) fins que hàgiu de posar-hi la pasta.

Encalentiu el forn a 175º, i deixau-hi el bundt 35-45 minuts o fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti nét. En el meu forn hi ha estat 50 minuts, ja sabeu que cada forn és un món!

M’ho vaig passar molt bé, i perquè vegeu una pinzelladeta del que vàrem fer aquell dia aquí teniu unes quantes fotos. Ens veim la setmana que vé! Si teniu algun suggeriment el podeu posar en els comentaris!

Una besada!!!
15 de maig de 2016
«SUSHI» DE LLEPOLIES
Fa 5 anys vaig començar a fer feina a l’IES Porto Cristo. Això va ser després d’aprovar les oposicions a professor de Dibuix. Unes oposicions que no varen ser fàcils. Erem més d’un centenar de persones per només 5 places. Després de les proves escrites i la tancada quedàrem 11 persones. No podeu imaginar els nervis! Després de tot l’esforç, de tota la feina… Érem massa persones per a les places convocades. La darrera fase era la fase de mèrits i, encara que partia amb una molt bona nota de la primera, no les tenia totes amb mi.

Després de lliurar tots els papers per aquesta darrera fase tocava esperar. I ja no record si varen ser dies o setmanes, però es varen fer eternes! El dia que havia de sortir la nota final estava fatal. Record «refrescar» la pàgina de l’ordinador cada 30 segons… I no sortia!!!

Quasi al migdia va sortir la nota… i estava entre les 5 primeres!!!!! Tanta sort que estava tota sola perquè si hi hagués hagut algú al meu costat hagués pensat que m’havia tornat boja! Vaig telefonar a tothom de ca meva per donar-los la notícia i també a dos bons amics, que varen ser els que em varen preparar per poder superar totes les proves.

Doncs bé, fins aquesta setmana passada (després de 5 anys!) no he tengut la plaça fixa. I crec que era un bon moment per celebrar-ho. Després de 5 anys de conviure amb la meva família (professional) de l’IES Porto Cristo ara sé que podré quedar-me sempre allà, si vull. I és que quan estàs a gust fent feina amb uns companys i uns alumnes com els que tenc, no es pot demanar més.

Per celebrar-ho, tant jo com una altra companya que també ha obtingut plaça, decidirem dur quatre cosetes: ella salat i jo dolç. Jo vaig dur una red velvet (alguns companys no m’haguessin perdonat que no en dugués), unes merengues amb xocolata (un altre dia us diré com les he fet), i aquest sushi tan especial.

Ingredients:
- Llepolies (les que trobeu, les que més gràcia us facin), jo he triat aquestes:
Pas a pas:

Aquesta vegada no us puc dir com es fa perquè crec que les imatges parlen per elles mateixes, però sí que us voldria donar unes recomanacions:
- Per fermar els «makis» és millor que sigueu dos, un per aguantar els farcellets i l’altre per fermar-los.
- Per fer els de la fila del mig, és millor només tallar un trosset petit i ficar-ho només una miqueta a l’espongeta. Si intentau fer un forat al mig de l’espongeta la deformareu massa.
- I… no hi ha més secret! Imaginació, imaginació i més imaginació!
Sé que us vaig dir la setmana passada que aquesta us duria una recepta de Pasqua, però he trobat que l’ocasió es mereixia canviar els plans, no ho trobau? 😉

La setmana que ve no hi haurà entrada, m’agafaré unes mini vacances! Però en tornar a la rutina de les classes us duré més DIY, receptes salades o dolces… qui sap! Besades!
18 de març de 2016