Un clàssic de la cuina d’estiu mallorquina. Una d’aquelles coques de les que poques vegades queden ni les miques. La coca d’albercoc, per a mi, és una de les millors coques de la rebosteria mallorquina. Amb aquesta cosa de la recuperació de les receptes de les padrines estic aprenent moltes coses.
Estic descobrint que les eines i els motlles, com més bona qualitat tenguin, molt millor. Que els “xinos” en tenen, sí. Però sincerament, tenc motlles de qualitat (en present) i he tengut (en passat) motlles de mala qualitat. Aquests darrers els he utilitzat moltes vegades, però s’han degradat a una velocitat que no ho han fet els primers. I això, pensant en l’economia casolana, s’agraeix.
Per fer aquesta coca, he utilitzat un motlle de llauna de vora baixa. Té la peculiaritat de tenir els cantons rodons amb un rissat que fa un dibuix a la coca. És dels que tenen totes les padrines en el seu arsenal de motlles. Jo no en tenia i l’he comprat. Sincerament, no és dels motlles més cars que tenc, aproximadament costa uns 12 euros, per tant és una d’aquelles compres que podeu fer una vegada i que us durarà durant molts anys sense passar massa pena.
Idò bé, la recepta que us duc avui admet que per a mi és bastant diferent a la que estic acostumada. La que feia la meva padrina tenia més aspecte i gust de pasta de coc o d’ensaïmada, però també he d’admetre que aquesta du molta menys feina, i també s’agraeix.
Ingredients:
· 400 g de farina
· 200 g de sucre
· 2 tassons de llet
· 1 tassó d’oli
· 1 sobre de llevat en pols (15-16 g)
· 1 ou
· 20 meitats d’albercocs (aproximadament)
· Mantega
· Sucre
· Canyella (opcional)
Pas a pas:
1- En un bol batem l’ou sencer fins a tenir-lo a punt de neu (o el més pujat possible). Afegim el sucre, la llet, l’oli i la farina tamissada. Afegim el llevat al final.
2- Untam la palangana on posarem la pasta amb mantega i farina (és recomanable que el motlle faci 40×30 cm i 2 cm d’alt). Repartim la pasta per sobre de la palangana. Queda bastant líquida, per tant podeu fer-ho fent moviments amb la llauna fins que la pasta s’hagi repartit bé.
3- Col·locam les meitats d’albercoc per sobre de la pasta.
4- Espolsam sucre per tota la superfície i un polsim de canyella (si ens agrada) per sobre dels albercocs.
5- Enfornam a màxima potència fins que pugi la pasta. Després baixam el foc a 180º i ho deixam coure entre 25-30 minuts.
Provaré de fer altres versions d’aquesta coca, i ja us comentaré els resultats. I a veure si ara que ja tenc vacances puc ficar-me a la cuina a preparar cosetes pel blog.
Si heu començat les vacances gaudiu-les, si no… no desespereu, tot arriba!
Besades!
PD: La quantitat d’albercocs depèn de la grandària de la llauna i de la mesura dels propis albercocs.
PD2: Siau generosos amb el sucre que poseu per sobre de la coca i dels albercocs abans de posar-la al forn.
PD3: Quan tingueu albercocs de sobra, a més de fer confitura podeu congelar-los xapats per la meitat i amb el pinyol tret. D’aquesta manera podreu fer coca d’albercoc tot l’any.
No hi ha Comentaris