Receptes dolces

PASTÍS “TRES LECHES”

Quan era estudiant de Belles Arts a Barcelona vaig descobrir moltes coses noves en qüestions de cuina. Va ser la primera vegada que vaig menjar cuina japonesa, catalana, saragossana… i en unes quantes ocasions, mexicana.

Hi havia, i encara existeix, la “Cantina Machito”. Sí, igual ara mateix el nom no és molt políticament correcte, però la seva cuina continua essent boníssima, tot i que supòs que ha passat per diferents mans al llarg d’aquests XX anys (no pens donar pistes de quant temps fa).

El cas és que per Pasqua de l’any passat vaig anar a fer la volteta de rigor per la Ciutat Comtal, com faig cada 2 o 3 anys. Vaig retrobar-me amb les meves amistats de la universitat, del museu… i de la residència dels meus primers anys! La meva companya d’habitació allà va ser na Reina, una estudiant mexicana d’arquitectura, i va resultar que durant la meva estada a Barcelona ella també hi havia de ser. No em podia creure que després de tants anys ens retrobéssim. D’entre totes les coses de les que vàrem estar parlant li vaig explicar que just el dia abans havia estat dinant amb uns amics a la “Cantina Machito” i que havia tastat un pastís que m’havia encantat, el pastís “3 leches”. Em va explicar que aquest pastís és molt comú allà i que és típic fer-lo per les noces.

Total, que vàrem quedar que, a part de tornar-os a veure abans que tornessin a passar tants anys, havíem d’averiguar la recepta d’aquest pastís. I en questa recerca na Mariana, també mexicana i companya de residència, ha estat peça clau, ja que m’ha cercat una recepta boníssima, que és la que us duc avui. Moltíssimes gràcies Mariana!

Ingredients: (he fet la meitat de la recepta la que surt un pastís enorme, aquí teniu l’original)

Per la coca

  • 280 g de farina (passada pel sedàs 3 vegades junt amb el llevat en pols)
  • 2 culleretes de llevat en pols
  • 260 g de sucre
  • 8 ous M (separam blancs i vermells)
  • 300 ml de llet

Per engatar la coca

  • 400 ml de llet condensada
  • 400 ml de llet evaporada
  • 200 ml de nata per montar
  • 2 culleretes de Baileys
  • 1 cullereta de vainilla en pasta

Per decorar

  • 200 g de crème fraîche
  • 2 cullerades de sucre en pols
  • 1/2 cullereta de vainilla en pasta

Pas a pas:

1- Folram un motlle de 25 cm amb paper de forn.

2- Mesclam tots els ingredients per engatar la coca i reservam.

3- Pujam els blancs dels ous i quan vegem que blanquegen i comencen a pujar anam afegint el sucre a poc a poc. Quan la merenga estigui quasi pujada del tot afegim els vermells un a un fins que s’hagin integrat bé. Tot això és recomanable fer-ho amb unes varetes elèctriques.

4- Amb una espàtula de silicona afegim en tres vegades la farina, amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar el que ja tenim fins ara. Finalment afegim la llet. En tenir-ho tot integrat vessam la pasta dins el motlle i ho posam de seguida dins el forn prèviament encalentit a 180º. Ho deixam uns 40-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben sec.

5- Un cop tret del forn punxam tota la coca amb un pal de broqueta o un ganivet (sense treure-la del motlle) i vessam per sobre les tres llets que tenim reservades.

6- Un cop s’hagi begut tot el líquid i estigui un poc més freda, la podem treure del motlle sobre el plat que la servirem i acabam de deixar refredar.

7- Mentre es refreda del tot preparam la nata amb les varetes. Pujam la nata i quan estigui quasi del tot afegim la vainilla i el sucre en pols. Acabam de pujar-ho tot junt.

8- Per acabar, posam la nata per sobre de la coca i espolsam per sobre un poc de canyella i sucre en pols. És habitual posar fraules per sobre per adornar, però no n’he trobades i vaig recordar que a la “Cantina Machito” ens la vàrem servir així.

Esper que proveu de fer-la perquè no us penedireu. És un pastís que no és excessivament dolç, encara que ho pugui semblar en vista dels ingredients, i és molt humit. En definitiva, boníssim!

Ens veim aviat! Gaudiu de Sant Antoni, que ja el tenim aquí!

Besades!

Entrades Anteriors Propera Entrada

També et pot interessar...

No hi ha Comentaris

Deixa un comentari

Translate »