Etiqueta: celíacs

BOMBONS CASOLANS
Sííí! Ho sé! Fa més de dos mesos que no deix cap entrada en el blog! Però no es pot fer tot. Tenc moltes idees sobre les que experimentar i escriure aquí per veure què trobau, però per ara m’és pràcticament impossible. A poc a poc tot tornarà a tenir un equilibri, o no, qui sap?

Avui us deix aquí una “recepta” molt adequada per quan tengueu convidats i volgueu fer un detall dolç amb molta antelació o no sapigueu què fer amb els nins un cap de setmana d’aquells que plou. D’això n’hem après últimament molt per Mallorca, no trobau?

Fa una setmana el meu departamen i jo vàrem fer el berenar per profes de l’IES on faig feina. Ens tocava fer-lo la darrera setmana d’octubre. Fins ara ens havia tocat fer-lo pel juny, però n’estàvem una mica cansats i demanàrem (protestàrem) que ens canviessin la data. I ens va tocar per Halloween! Montàrem una taula ben engalanada amb elements molt de la festa i la meva aportació va ser: un pastís red velvet (el vaig trobar molt apropiat per a l’ocasió), uns cupcakes de llimona i merenga, uns petonets de merenga en forma de fantasma i uns bombons farcits.

Pensava que els bombons no tendrien massa èxit, i això que vaig utilitzar uns motlles fantàstics de lékué de calaveres mexicanes. Però al cap d’unes hores no n’havia quedat n’hi un! Al dia següent, unes companyes em demanaren la recepta, i la veritat és que més senzilla no pot ser. Els he tornat a fer amb aquests motlles de peces de Lego, que són genials, i no n’ha quedat ni un a casa!

Ingredients:

Pels bombons de xocolata blanca:
- Xocolata blanca per a fondre
- Lemon curd
Pels bombons de xocolata amb llet:
- Xocolata amb llet per a fondre
- 1 sobre o dos de peta zetas
Pels bombons de xocolata negra:
- Xocolata negra per a fondre
- Confitura de taronja
Pas a pas:

Com veureu, no us he posat quantitats perquè dependrà del número de bombons que volgueu fer. També el procediment és igual pels tres tipus de bombons, així que anem amb la recepta.

1.- Foneu la xocolata en el microones (o a bany Maria), a intervals curts i remenant-la cada cop que la treiem. Si ho feim a bany Maria, hem d’anar molt alerta de no esquitxar gens d’aigua o tallarem la xocolata i haurem de tornar a començar.

2.- Un cop fosa la xocolata la vessam dins dels motlles i pegam uns copets sobre la taula per fer que es distribueixi bé. Com podeu veure, algunes figuretes de les meves els han quedat bombolles d’aire, i això és perquè tenen molts de detalls petits i la xocolata ha fet més via a refredar-se que jo a intentar-la distribuir bé. Si utilitzau uns motlles sense massa detall no tendreu aquest problema.

3.- Donam la volta al motlle sobre una palangana o un plat i deixam degotar la xocolata que no s’hagi adherit a les parets del motlle. Ens interessa que ens quedi espai per a poder posar el farcit i així eliminam l’excés de xocolata. Posam el motlle dins el congelador 3 minutets.

4.- Treiem el motlle del congelador i posam una petita quantitat del farcit dins de cada espai, no arribeu fins a dalt, heu de deixar espai per tapar-los! Amb la xocolata que ens ha sobrat tapam la part de dalt dels motlles i si podem, allisau que no ens en sobri pels costats. Seran més bons de treure i quedaran més “coriosos”. Si no teniu res per fer-ho no passa res. Bons ho seran igual. Deixam refredar del tot i endurir dins el congelador durant uns 5 minutets. Passat aquest temps els podem treure del motlle.

Les combinacions que us he donat són les que he fet amb aquests. L’altra dia vaig farcir els de xocolata negra amb nutella i avellana, i amb això vull dir que faceu les combinacions que més us agradin! No us talleu!

Ens veiem el més aviat que pugui per aquí.

Una besada!

PD: Aquest dolç és ideal per diabètics i celíacs ja que just hem de triar xocolata sense sucre i el farcit que tampoc no en tengui o anar en compte que no tengui gluten.
4 de novembre de 2018
CHEESECAKE DE PINYA COLADA (A LA MANACORINA)
La gastronomia mallorquina és molt rica. Per sort o per desgràcia, estam localitzats geogràficament en un lloc estratègic de la Mediterrània i hem rebut la influència de molts de pobles. Uns i altres han deixat la seva empremta en els nostres plats, salats i dolços. Per part meva, d’això en dic sort!

A cada poble de la nostra illa hi ha particularitats. Encara record un arròs brut que vaig menjar quan feia feina a Muro. Som molt fredolera, idò aquell arròs em va treure el fred durant una bona estona, i no per estar calent… I així a cada poble de Mallorca: els llonguets de Ciutat, les coques de patata de Valldemossa, les espinagades de Sa Pobla…

A Manacor tenim les nostres particularitats, i crec que la més notable és el pastís de pobre. Podeu corregir-me si ho trobau, però crec que no em faig enfora. També les galletes arrissades, els sospiros i els amargos són molt propis del nostre poble. I amb aquests darrers he preparat aquestes postres tan tropicals.

La recepta és una mescla de dues receptes que vaig aprendre a un curset de cuina a la que he afegit la base d’amargos, la gelatina de pinya i la decoració amb les flors de pinya.

Ingredients:

Per la cheesecake
- 5 làmines de gelatina
- 250 ml de llet
- 100 g de coco ratllat
- 8 cullerades de sucre
- 100 g de pinya en cubs petits (de llauna)
- 100 g de pinya en puré (de llauna)
- 360 g de formatge tipus Philadelphia (o mascarpone)
- el suc d’1 llimona
- 120 g de llet Ideal (o nata)
- 5 cullerades de rom
Per la gelatina
- 100 g se suc de pinya (el mateix suc de la llauna de la pinya)
- 100 g d’aigua
- 100 g de sucre
- 1 fulla de gelatina
Pel muntatge
- Amargos
- 1/2 pinya natural
- Coco ratllat
Pas a pas:

1- Posam la llet i el coco en el microones i ho encalentim 2 minuts a mitjana potència. En acabar separam la llet del coco o posam aquest darrer en una safata de forn sobre paper. Reservam la llet.

2- Posam el coco en el forn a 130º durant 30 minuts, remenant-lo cada 10 minuts.

3- Posam la gelatina en aigua freda. Reservam.

4- Posam en un bol el sucre i la llet Ideal. Afegim el rom, el suc de llimona, les dues classes de pinya i remenam tot fins que quedi ben integrat.

5- Afegim el formatge a la mescla anterior fins que quedi tot ben integrat. Pot costar una mica si el formatge està massa fred. Podeu ajudar-vos amb una batedora elèctrica.

5- Posam la gelatina hidratada en la llet de coco calenta d’abans i la fonem. L’afegim finalment a la mescla anterior i procuram que quedi tot ben mesclat.

6- Esmicolam els amargos i els posam de base en cada tassonet. Jo he fet 8 tassonets, per tant vaig posar 1 amargo esmicolat per cada tassonet. Repartim la mescla de la cheesecake per sobre i deixam reposar a la gelera.

7- Preparam la gelatina de pinya posant al foc l’aigua, el suc de pinya i el sucre. Bullim uns minuts fins que redueixi un poc i retiram del foc. Mentre refreda una mica, hidratam una fulla de gelatina i quan estigui ben hidratada l’afegim al suc de pinya. Repartim la gelatina per sobre de cada cheesecake anat molt en compte de que no caigui bruscament. Deixam refredar a la gelera.

8- Per acabar, preparam les flors de pinya dessecada. Per fer-les, pelam bé la pinya treien-li tots els ullets. Tallam la pinya en llesques molt fines, tant com poguem. Les posam sobre un paper en una placa de forn i les posam en el forn a 110º amb el foc a dalt i a baix. Ho deixam uns 45 minuts i passat aquest temps els donam la volta. Les deixam durant 45 minuts més o fins que vegem que agafen un to daurat i estiguin seques. Les treiem del forn i les posam en un motlle de cupcakes i les deixam tota la nit perquè agafin forma.

9- Pel muntatge dels tassonets, posam una mica del coco ratllat que hem torrat i una flor de pinya.

Esper que us agradi! No dubteu en introduir els canvis que considereu, és així com trobam nous camins de creativitat i posam en marxa el nostre cervellet!

Ens veim molt aviat. Besades!

PD: He fet aquestes postres en tassonets de vidre baixos i n’han sortit 8 d’una mida una mica més grossos que un iogurt. A ca nostra els ha agradat molt, però també han dit que potser una mica menys ple també anirien bé. Per tant crec que si repartiu una mica més la cheescake us poden sortir entre 10 i 12 tassonets una mica menys plens. Podeu jugar també amb la quantitat d’amargo de la base o no posar-ne gens.

PD2: Us recoman no posar les flors de pinya fins que no hàgiu de servir les postres, perquè tornen molles amb la humitat de la gelatina.
19 de febrer de 2018
CUPCAKES DE VAINILLA I FRAULES SENSE GLUTEN
I després de dues setmanes… hi torna a haver entrada nova al blog! Ha passat de tot: hores de feina i de corregir, hores de reunions, hores de preparació de classes, hores de feines extraescolars… i tot això arriba a deixar esgotat. I no només a mi, es veu que l’ordinador també es va voler agafar unes vacances, i va voler anar d’spa al tècnic. Ara ja torna a ser a casa, renovat i lluent!

Alguns amics m’han demanat últimament si faig coses sense gluten, o sense sucre o sense alguna cosa de la que són intolerants. I la veritat és que ho intent, però no són les meves receptes preferides si us he de ser sincera. Sempre trob que els falta alguna cosa. Per exemple, la textura de les coques sense gluten no m’agrada massa, es desfà massa fàcilment. He provat galletes sense gluten que s’assemblen més a polvorons que a galletes. I si a mi no m’agrada no us vull posar la recepta.

Peeeeeero… després de provar aquesta recepta, us puc dir que la textura crec que és bastant encertada. No és igual que la dels cupcakes de farina normal, això no, però el meu paladar els dóna l’aprovat. A més, he provat a veure si els compensava una mica amb aquesta crema de mascarpone i fraules, amb molt poquet sucre. I crec que he encertat, els tastadors oficials de la recepta els varen donar l’aprovat. Així què… anam amb la recepta?

Ingredients:

Pels cupcakes
- 110 g de farina d’arròs integral
- 110 g de farina de blat de moro
- 1 cullereta i 1/2 de llevat en pols (sense gluten)
- 200 g de sucre morè
- 3 ous talla M
- 100 ml d’oli de girasol
- 120 ml de llet sense lactosa
- 1 cullereta de pasta de vainilla
Pel farcit
- confitura de fraula
Per la crema de mascarpone
- 500 g de mascarpone
- 4 cullerades (generoses) de sucre en pols
- 5 o 6 fraules
Pas a pas:

1- En un bol posam les dues farines i el llevat en pols i els reservam.

2- En un altre bol posam els ous amb el sucre i batem fins que el sucre estigui ben dissolt i els ous hagin blanquejat.

3- Afegim l’oli al sucre i als ous, i afegim també la vainilla.

4- Afegim les farines a poc a poc, mirant bé que no facin grumolls, i afegim al final la llet.

5- Posam la pasta dins les càpsules mirant de no sobrepassar les 3/4 parts de la capacitat. Ho posam al forn a 175º durant uns 20 minutets. Anau vigilant, i si en punxar amb un escuradents aquest surt net ja els podeu treure.

6- En estar freds, treieu el cor dels cupcakes i farciu amb confitura de fraula. Tornau a col·locar el cor.

7- Netejau, treieu la part verda de les fraules i tallau-les ben petites. Reservau.

8- Preparau la crema de mascarpone pujant-lo amb el sucre. Anau en compte de no passar-vos. En estar pujat afegiu i mesclau les fraules amb una espàtula, amb moviments envolvents.

9- Posau la crema en una màniga pastissera i decorau els cupcakes amb ella. Per rematar la feina podeu posar la fruita fresca a sobre.

Què trobau? He tengut una bona tornada al blog després d’aquestes setmanes d’aturada? La veritat és que ara mateix estic passant una època de molta feina i no puc descartar que no torni a passar, però per poc que pugui cada setmana intentaré passar per aquí, i esper trobar-vos-hi a tots!

Besades!
5 d’abril de 2017
PRALINÉ D’AVELLANA
Aquesta és una d’aquelles receptes que durant una temporada fas molt i de cop i volta estàs anys a tornar a fer. Sense cap sentit deixes de fer-la, no perquè sigui complicada, al contrari. Però n’hi ha d’altres de més vistoses que atreuen més l’atenció.

Enguany però, no m’hi he pogut estar. Recordava que era molt bona, les avellanes m’encanten. I avellanes amb mel? Buah! No hi ha paraules.

Aquesta recepta la vaig aprendre a un curset de cuina al Centre d’Adults de Manacor, ja fa uns anys. De totes les receptes que ens varen ensenyar aquesta ha estat la única que he repetit més d’una vegada. I crec que ningú que n’ha menjat ha dit que no li agradés. Té un gust ben especial.

Com podeu veure, he fet els pralinés a dins motlles d’alumini d’un sol ús. És més fàcil a l’hora de treure’ls del motlle i d’aquesta manera els podeu regalar sense passar pena.

Ingredients:

Per la base
- 300 g de farina
- 150 g de mantega
- 150 g de sucre
- 1 ou
- 1 polsim de sal
Pel praliné
- 180 g de mantega
- 180 g de nata
- 170 g de mel
- 75 g de sucre
- 450 g d’avellanes
Pas a pas:

1- Començau preparant la base mesclant tots els ingredients i posant la pasta de base en motlles d’alumini (d’aquests d’usar i tirar). Aquests us seran molt més còmodes a l’hora de treure’ls i servir el praliné que un de ceràmica o de vidre. Procurau untar els motlles abans de posar-hi res amb oli, mantega o spray.

2- Posam la mantega, la nata, la mel i el sucre al foc. Ho feim bullir entre 5 i 10 minuts a foc mitjà.

3- Mentre tenim la mescla al foc picam les avellanes. No és necessari que quedin trossos molt, molt petits.

4- Afegim les avellanes a la mescla anterior i deixam que torni a bullir. Quan arrenqui el bull ho podem treure del foc.

5- Posam a sobre de la base el praliné i ho posam al forn que haurem encalentit a 160º amb el ventilador posat (si el vostre forn no en té podeu pujar la temperatura 10º-15º). Procurau posar els motlles a mitjana altura dins el forn. Enfornau durant 30-40 minuts.

Per decorar he posat un polsim de purpurina comestible. A sobre d’això hi he posat unes estrelletes de cartolina per deixar una reserva i hi he espolsat cacau pur sense sucre. Quan es treuen les estrelles de cartolina ens queda la marca amb la purpurina.

No ho trobau un detallet moníssim (i boníssim!) per regalar o per posar a la taula de Nadal? Mirau si és fàcil quedar bé!

Abans de les vacances de Nadal només em queda una recepta per penjar, després m’agafaré unes petites vacances per carregar piles i idees, si ho trobau bé 😉 .

Besades!!!

PD: Si us saltau el pas de posar la base, i només feis el praliné, ho poden menjar celíacs.
15 de desembre de 2016
PASTÍS DE FORMATGE JAPONÈS
Per favor, digau-me que us ha passat com a mi alguna vegada. Que teniu davant una cosa mooooolt senzilla (o se suposa que és així) i que no hi ha manera, no surt. I ja pots cridar, plorar, resar… que res. No hi ha manera. Que no. Que no surt.

Idò això és precisament el que em va passar amb aquest cheesecake. El faig per primera vegada, i val, no segueixo les instruccions exactes. Concretament utilitz un motlle massa gran. D’acord, falta meva. Ho vaig fer en un motlle de 20 cm, quan s’especificava un motlle de 15 cm. Resultat: una especie de truita no gens dolenta, però d’aspecte de pastís… per enlloc.

Segon intent. Ho faig tot escrupulosament tal i com explicala recepta. Quantitats d’ingredients exacte, motlle de panetonne de 16 cm (més petit no el tenia), parets del motlle ben engreixades i a més folrat de paper, temperatures controladíssimes… i res, una altra truita blaaaanca com la neu.

I anem al tercer intent. Consultant a gent a veure què podia estar passant, el que es veia era que o bé la temperatura, o bé els temps de cocció no anaven com tocava. Recordau que sempre us dic que tot depèn del forn. Idò ni més ni manco. Aquesta vegada era el forn. Vaig pujar les temperatures i el vaig deixar una estona més i… voilà! Només heu de mirar les fotos! (Val, no són les millors fotos del món, les actualitzaré algun dia que el torni a fer i tengui més temps).

Us contaré com el vaig fer jo i us deixaré també el video de n’Ochikeron, la japonesa que va posar tant de moda aquest pastís.

Ingredients:
- 125 g de xocolata blanca
- 125 g de Philadelphia
- 3 ous mida L
Pas a pas:

1- Primer de tot preparau el motlle i el forn. El cheesecake es courà a bany Maria, per tant posau una safata dins el forn amb aigua i posau el forn a 170º. El motlle que vaig utilitzar era desmuntable, per tant corria el risc que hi entrés aigua. El vaig folrar per fora de paper de plata i per dins el vaig untar tot amb esprai però amb oli o mantega també va bé. Però a més, el vaig folrar de paper de forn que també vaig untar. Amb tot això preparat ja podem anar a preparar els ingredients.

1- Separau els vermells dels blancs del ous i reservau cada cosa per separat.

2- Foneu la xocolata blanca i mesclau-la amb la Philadelphia. Quan estigui ben mesclat afegiu els vermells d’ou. Si voleu que us quedi ben mesclat i sense cap grumoll passau aquesta mescla per un colador. És el que vaig fer i el que recomanen altres blogaires que ja l’han fet.

3- Pujau els blancs d’ou a punt de neu, això vol dir que si girau el bol on ho faceu, els blancs no han de caure.

4- Mesclau els blancs pujats en tres vegades amb la mescla de la xocolata, fins que tot estigui ben, ben integrat.

5- Posau el motlle dins de la safata amb aigua i aquests són els temps i temperatures que van seguir jo:
- 15 minuts a 180º
- 15 minuts a 170º
- 15 minuts amb el forn apagat i la porta tancada
6- Un cop havien passat els temps que es recomanaven vaig obrir el forn i… uau! Havia pujat, era quasi perfecte!!! Però no havia agafat gens de color per sobre. Per tant:
- el vaig tornar a posar dins el forn 15 minuts a 175º. Com que el forn ja estava una mica fred, només varen ser uns minuts per a què la superfície agafés color. I ja ho veieu!!!
Seguiré experimentant. Sembla mentida que amb tres ingredients es pugui fer un pastís tan bo. Just a l’hora de servir-lo podeu posar-hi sucre en pols per sobre, ara que jo també el serviria amb un poc de confitura de fraula al costat…

Gaudiu-lo!!! I ja em contareu com us ha anat!

Besades!

PD: Recepta ideal per si teniu convidats celíacs!

PD2: Si hi posau xocolata blanca sense sucre i no hi posau sucre en pols per sobre ja marcareu dos gols: apte per a diabètics i celíacs.

PD3: Imposible fer hat-trick, per als intolerant a la lactosa… me sap greu…
1 de setembre de 2016
GASPATXO DE CIRERES
No sé vosaltres, però a l’estiu m’és impossible menjar plats molt calents, com sopes, aguiats o històries d’aquestes. Impossible. La sort és que la gastronomia és molt àmplia i sàvia! A l’hivern hi ha els ingredients òptims per la cuina d’hivern, i a l’estiu, els ideals per l’estiu.

I els gran cuiners com Ferran Adrià o Arzak, han fet que una recepta tan bàsica, amb ingredients de temporada sigui un plaer pel paladar. No som molt de mescles estranyes però aquesta me va encantar!

No sé quants anys deu fer que n’Arguiñano està a la tele, però són molts, i de tant en quant, si som per casa, mir a veure què fa. Si el nom del plat em fa gràcia segueix mirant el programa, si no pas a una altra cosa. Quan vaig sentir el nom d’aquest plat… No m’hi vaig poder resistir, i és que ha fet tanta calor aquests dies que un plat fresquet com aquest s’agraeix moltíssim!

Ingredients:
- 1 kg de tomàtigues
- 300 g de cireres
- 1 poma
- 1 ceba tendra petita
- Oli, vinagre de poma (n’Arguiñano el posava de Xerès) i sal
- Pa (opcional)
Pas a pas:

1- Pelau la poma i les tomàtigues. Treieu el pinyol de les cireres i treieu la primera capa de la ceba.

2- Posau-ho tot en una picadora i triturau-ho fins que estigui ben fi. Afegiu el pa si voleu i triturau-lo amb la resta d’ingredients.

3- Afegiu vinagre, oli i sal al vostre gust. A mi m’agrada que es noti el gust del vinagre.

4- Serviu ben fresquet!!!

Esper que el gaudiu tant com jo! Us en sortiran unes 4 o 5 racions, depèn de com sigueu de menjadors.

Besades!!!

PD: Ja l’he provat de fer unes quantes vegades, i la recepta que us he posat és la que va fer el cuiner al programa, però a mi me va agradar més quan vaig posar uns 200 g manco de tomàtiga, es notava millor el gust de les cireres.

PD2: També l’he provat amb les tomàtiques sense pelar i trob que queda amb una textura molt més agradable pel meu paladar, però això va a gustos. Experimentau, ja em direu com us ha agradat més!
14 de juliol de 2016
TARONGES CONFITADES
Aquesta entrada serà curteta, com la llista d’ingredients que necessitareu. Resulta que a ca nostra tenim part de la família madrilenya, i clar, per aquestes dates allà fan el “roscón de reyes” o tortell de reis. I per sobre què du? Idò du fruita confitada. D’acord que segons quina fruita ara és mala de trobar, però m’he negat en rodó a comprar taronja confitada. Si a ca nostra tenim un munt de tarongers!I clar, si tenim un munt de tarongers tenim moltíssimes taronges. De taronges no en menjo massa, prefereixo les mandarines o les clementines, però el seu suc m’encanta. I si a més les puc aprofitar per fer la recepta d’avui, molt millor! Anem amb els ingredients:

Ingredients:
- 200 g de sucre
- 100 g d’aigua
- 2 o 3 taronges
- aigua amb sal
Pas a pas:

1- Feis ben neta la pell de les taronges. Tallau-les en rodanxes o amb forma de mitja lluna, com us vagi millor a vosaltres.

2- Bulliu les rodanxes 2 o 3 minuts amb aigua amb sal per llevar-lis l’amargor i després passau-les per aigua abundant.

3- Posau al foc l’aigua i el sucre i foneu-lo.

4- Si teniu el foc fort, baixau-lo. Posau les rodanxes de taronja amb l’almívar i deixau-lo bullir a foc baix durant 1 hora o 1 hora i quart. No remeneu amb cap cullera, correu el risc de desfer les taronges. Anau movent el recipient amb moviments suaus que hageu posat al foc .

5- En estar acabat de bullir, deixau-lo refredar. En estar fred posau les taronges sobre una reixa per a què s’eixuguin. Per conservar-les, les podeu posar en un pot amb un poc d’almívar o les podeu posar entre paper de forn i congelar-les.

PD: Les taronges confitades són ideals pel tortell de reis, però també per a decorar patés, o per exemple per posar dins les ensalades!

PD2: Potser he tallat les rodanxes massa primes, si ho feis així anau molt en compte que no es trenquin en treure-les de l’almívar, estaran molt tovetes.

PD3: He guardat l’almívar per poder engatar el tortell de reis… si me surt!
5 de gener de 2016
DECORACIÓ DE PASTÍS AMB MASSAPÀ
Heu vist mai aquests programes ens els que decoren els pastissos amb quilos i quilos de fondant? El fondant és una pasta feta a base de sucre, i la seva textura és semblant a la plastilina. Es comercialitza en forma de pastilles i en molta varietat de colors, i a més es pot mesclar per aconseguir diferents tonalitats.

Però hi ha un problema. No m’agrada gens. Però gens. És cert que els pastissos queden divins, amb molts de detalls i amb poqueta cosa fan que qualsevol tarta sembli de pastisseria. El que passa és que a mi em sembla massa dolç. Quan em donen un tros de pastís amb fondant l’acab llevant.

I sabeu què? Idò que hi ha un substitut al fondant! Sí! El massapà! El massapà es pot tenyir i se li pot donar forma. No té molta diferència de manipulació amb el fondant. I com podeu veure a les fotos, és el que vaig fer servir per decorar aquest pastís Victòria.

El dia de Nadal volia decorar aquest pastís però de manera senzilla i fer-lo d’una manera un tant diferent a com ho faig sempre, i vet aquí que “Sant Pinterest” sempre et dóna inspiració. Fa temps vaig veure una decoració semblant, una mica més elaborada, això sí, i em va agradar tant que esperava el moment de fer-la. I el moment va arribar! Aquí teniu la recepta:

Ingredients:
- 200 gr de farina d’ametlla (ametlles moltes)
- 200 gr de sucre en pols
- 1 blanc d’ou (potser en necessiteu una mica més)
- colorants
- sucre de colors (opcional)
Elaboració:

1- Mesclau el sucre amb la farina d’ametlla i afegiu el blanc d’ou. Pastau bé.

2- Si trobau que la pasta us queda una mica seca afegiu una mica més de blanc d’ou, fins aconseguir una pasta que no s’enganxi però que s’aguanti.

3- Arriba el moment creatiu. Jo només necessitava fer arbrets, per tant només els vaig haver de tenyir de verd. Si necessitau fer altres figuretes potser necessitau tenyir amb altres colors. Ja podeu veure que no m’hi vaig esforçar massa en la forma dels arbrets, just que s’assemblessin ja m’anava bé.

4- Per enganxar el sucre de colors (si ho necessitau fer), humitejau la superfície del massapà amb aigua i enganxau el sucre a sobre. Com podeu veure, vaig posar tres colors verds diferents de sucre. Personalment, m’agradava més l’efecte del verd més obscur ja que era de gra més petit que els altres.

5- Per acabar de fer el pastís vaig posar muntanyetes de nata muntada i a sobre hi vaig col·locar els miniarbrets. Per rematar l’efecte hivern-Nadal, també vaig escampar un poc de sucre daurat per sobre. Et voilà! Ja teniu una muntanya nevada sobre un pastís! I amb un “fondant” amb un gust d’ametlla boníssim!

Esper que us agradi i ho poseu en pràctica. Besades!

PD: En surt bastant quantitat de massapà. Si no n’heu de mester molt potser és suficient que faceu la meitat de la recepta.

PD2: Si voleu afegir un plus de sabor, posau a la pasta una mica de ratlladura de pell de llimona.
2 de gener de 2016
TORRÓ DE XOCOLATA BLANCA I ARRÒS INFLAT

Me costa molt comprar una cosa de pastisseria (motlles, càpsules,…) i no estrenar-la. Clar que amb aquesta vaig haver d’esperar un poc a que arribés el desembre, però de segur que la faré servir molt. Vaig comprar dos motlles de plàstic per fer torró amb dos estampats diferents. Són molt nets, perquè un cop desmotlles els torrons queden pràcticament sense cap resta de res.

El meu padrí en va fer de fusta, i per fer torró de Xixona és fantàstic, però per fer aquest de xocolata trobo que aquests són molt més atractius. I per cert, si voleu una recepta fàcil, fàcil, fàcil… aquesta és la vostra! Jo he farcit d’arròs inflat, però si encara el voleu fer més “xocolatat” hi podeu posar “mini-lacasitos” o per exemple també hi podeu posar ametlles, nous, festucs,… Cadascú amb el seu gust.

Anem amb la recepta.

Ingredients:

– 200 gr de xocolata blanca

– 35 gr de saïm (unes dues cullerades generoses)

– canyella en pols

– arròs inflat (he posat tres grapades, literalment)

Pas a pas:

1- Foneu la xocolata blanca. Ho podeu fer al bany Maria o al microones. Si ho feis en el microones anau posant la xocolata poc temps en intervals d’uns 30 segons a temperatura mitjana. Cada cop que la tragueu mesclau-la fins que estigui del tot fusa. La darrera vegada que la poseu al microones afegiu el saïm i mesclau-lo bé.

2- Afegiu la canyella en pols a la xocolata fusa, feu-ho al vostre gust.

3- Per acabar, afegiu l’arròs inflat. Mesclau-ho tot bé.

4- Vessau la xocolata dins el motlle. Depèn de quin motlle utilitzeu no haureu de posar res perquè no s’enganxi. Si és de fusta no, en aquest és millor que poseu paper film o de forn, i no el desmotlleu fins que no estigui ben sec. Deixau-lo reposar entre 4-5 hores o millor d’un dia per l’altre.

A veure si aquests dies tenc temps de fer-ne d’una altra classe i us ho puc mostrar. Salut i una besada!

19 de desembre de 2015