Autor: decolorsisucre

SELVA NEGRA
Feia un any que cercava l’ingredient principal d’aquest pastís. I és que es va passar l’època de les cireres i no el vaig trobar. Clar que es veu que no anava a cercar-lo allà on tocava, perquè enguany demanant sols una mica l’he trobat fàcilment!

I és que l’ingredient que no pot faltar en aquest postre tan alemany és el kirsch. I què és el kirsch? Idò un licor de cireres però transparent. La veritat és que no és molt comú, per això em va costar de trobar. No el venen a supermercats ni en la majoria de botigues de vins. Únicament l’he trobat a Dismavi a Manacor.

Parlant clar, no és un licor barat. Val més el licor que tota la resta del pastís. Però el que tenen allà és una marca molt bona, i per tant, si els ingredients són bons… Molt malament s’ha de fer per a què el pastís surti dolent.

I encara que no ho sembli, aquest pastís no és massa complicat. Només necessita coordinació i una mica de planificació. N’he fet dos, el que teniu a les fotos i el que vaig dur a l’IES per celebrar el berenar del departament de plàstica. Cada mes, al meu institut, un departament didàctic prepara un berenar per a la resta de claustre. Jo vaig preparar aquest, un angel food cake i cupcakes de red velvet. Juntament amb les meves companyes i company de departament muntàrem aquesta taula tan estiuenca:

Com podeu veure, això de l’”operació bikini” a nosaltres no ens afecta en absolut. No que no engreixem, si no que no ens importa massa. Per molt que ens queixem que no hauriem de menjar el que duim als berenars al final no queden ni les miques!

(Recepta basada en la de Sophie Bakery)

Ingredients:

Per la coca:
- 130 g de farina
- 20 g de cacao en pols
- 20 g de Maizena o fècula de patata
- 6 ous talla M
- 170 g de sucre
Pel farcit:
- 400 g de crème fraîche (nata fresca)
- 1 o 2 culleretes de vainilla en pasta
- 150 g de sucre en pols
Almívar:
- 350 g de cireres
- 100 ml d’aigua
- 100 g de sucre
- 70 ml de Kirsch
Extres:
- Cireres fresques
- Xocolata (així com us agradi més, jo tenia unes xocolatines que he aprofitat)
Pas a pas:

1- Posau les cireres amb el kirsch i reservau.

2- Posau en un bol la farina, el cacau i la Maizena (o la fècula de patata). Tamisau i reservau.

3- Separau els blancs del vermells dels ous i reservau els vermells. Pujau els blancs i quan comencin a estar bé anau afegint el sucre cullerada a cullerada. Seguiu pujant fins que tengueu una merenga ferma.

4- Bateu un poc els vermells i afegiu-los a la merenga juntament amb els sòlids que heu tamisat. Mesclau amb moviments envolvents, de dalt a baix i movent al mateix temps el bol sobre sí mateix. Anau alerta de no mesclar massa perquè si no se us baixarà la pasta. Repartiu la pasta en 3 motlles petits iguals, o en un de gros. Depèn d’on faceu la coca estàrà més o manco temps a dins el forn.

5- Posau al forn a 175º-180º els motlles. Passats uns 20 minuts comprovau si ja estan punxant amb un escuradents. Les claus per a saber si aquesta coca està feta és que l’escuradents surti net i que en punxar sembli que la superfície ha format una petita crosta. Estarà una mica cruixent. Si no és així esperau una mica més.

6- Mentre el forn fa la seva feina podeu preparar l’almívar. Posau al foc el sucre i l’aigua i bulliu fins a fondre el sucre. Retirau del foc i afegiu el licor que ha estat fins ara amb les cireres.

7- Tallau les cireres per la meitat i reservau.

8- Tot d’una en treure les coques del forn banyau-les amb l’almívar amb l’ajuda d’un pinzell. Siau generosos, crec que no és mal consell. Deixau refredar. En estar fred li podeu donar unes quantes pinzellades més.

9- Pujau la nata afegint a poc a poc el sucre en pols. Quan falti poc afegiu la vainilla en pasta i acabau de pujar.

Muntatge:

1- Si heu fet tota la coca en un sol motlle tallau-la en tres pisos.

2- Posau una coca de base i a sobre un terç de la nata pujada. A sobre d’aquesta capa de nata col·locau les cireres tallades per la meitat que havien estat amb el licor.

3- Posau la segona de capa de coca i a sobre el segon terç de la nata.

4- Afegiu ja la darrera capa de coca i el que us quedi de la nata.

5- Per decorar he posat cireres fresques i xocolates en forma de cor.

Què trobau? No és difícil, no? Només necessita una mica d’organització. Ah! I per cert, ha passat tots els controls de qualitat: el de casa i el de la feina. Si la feis tendreu l’èxit assegurat!

La setmana que ve més. Tornareu a fer una volteta per aquí?

Ens veim! Una besada!

PD: La que veis a les fotos és la primera que vaig fer. En aquesta només vaig posar 300 g de nata, la qual cosa va fer que per la part de sobre no en quedés massa. Per això us recoman posar 400 g i així us quedarà molt millor. La crème fraîche es ven en potets de 200 g, per tant així ja aprofitereu els dos potets.
3 de juny de 2016
CINNAMON BUNDT
Si la qualitat és bona, et mires d’una altra manera el preu. Però quan el preu és tan bó…

Ja us vaig parlar d’aquests tipus de motlles en l’entrada anterior, però encara no tenia aquest. La meva profe de bundt cakes, na Bea Roque, em va xiular que a una pàgina web hi havia aquest motlle per la meitat de preu del que normalment val… i… evidentment…

Per cert, que aquesta recepta és la que ella ens va ensenyar a fer al curset, amb tots els trucs per a què surti divina.

Res, que el vaig comanar tot d’una, no fos cosa fos un error informàtic i al cap d’unes hores ja no hi fos! Però no no, encara hi era i el preu era el que m’havia dit. I no me digueu que el motlle no és una passada. Es diu cinnamon bun pull-aparts, i té les formes dels típics rotlles de canyella. El que passa és que la recepta és diferent, la que us vaig ensenyar fa temps aquí és més semblant a un panet dolç, aquesta és més tipus coca… I no vegeu quina coca…

Du una espècie de farcit de nous, sucre morè i canyella, i per sobre un glassejat de vainilla amb nous trossejades. De veres, no som fan de la canyella, però queda una coca tan amorosa… que és difícil no començar per un trosset, i continuar, i continuar… fins que no en quedi res al plat!

Per suposat n’he regalada la major part perquè si no no faré ni “operació camiseta-ample-que-no-mostri-res”.

He saparat la recepta en tres parts per no embullar-me amb els ingredients.

Ingredients:

Per la coca
- 280g de farina
- 1 i 1/4 culleretes de llevat en pols
- 1/2 cullereta de bicarbonat en pols
- 1/2 cullereta de sal
- 2 cullerades de canyella en pols
- 125 g de mantega
- 200 g de sucre blanc
- 3 ous L
- 1 cullereta d’essència de vainilla (si la teniu en pasta molt millor)
- 300 ml de iogurt grec o crème fraîche
Pel farcit
- 1 cullereta de farina
- 1 cullerada de canyella en pols
- 40 g de sucre morè
- 1/2 cullereta de sal
- 25 g de nous
Pel glassejat
- 100 g de sucre en pols
- 1 cullereta de pasta de vainilla
- 1 i 1/2 cullerades de llet
- 50 g de nous en trossets
Pas a pas:

1- Posau en un bol tots els ingredients del farcit, remenau i reservau.

2- Posau en un altre bol la farina, el llevat, el bicarbonat, la sal, i la canyella de la part de la coca i reservau.

3- Posau a batre la mantega amb el sucre fins que quedi blanca. Afegiu els ous un poc batuts un a un. No en poseu cap que l’anterior no estigui ben integrat. Quan això estigui afegiu la vainilla i continuau uns segons més.

4- Afegiu a la mescla de la mantega, el sucre i els ous el que tenieu reservat en el punt 2 alternant-ho amb la crème fraîche, en dues o tres vegades. No mescleu més del que toca, quan vegeu que ja està integrat, deixau-ho. Si ho feis amb robot de cuina feis-ho a la velocitat mínima.

5- Greixau bé el motlle i ompliu amb 2/3 parts de la pasta. A sobre posau ben repartit el que havíem reservat en el punt 1 i amb una forqueta mesclau-ho una mica amb la pasta. Repartiu el que queda de pasta per sobre i allisau-la el millor que pogueu.

6- Forn a 180º, una 40-45 minuts. Quan punxeu amb l’escuradents aquest ha de sortir net.

7- Un cop sortit del forn deixau-lo 10 minuts descansant dins el motlle. Passats els 10 minuts ja el podeu treure i deixar-lo refredar sobre una reixeta.

8- Mentre, mesclau la llet, el sucre en pols i la vainilla fins a fer una pasta amb la textura tipus cola blanca de fuster. Amb l’ajuda d’una cullera repartiu-lo per sobre de la coca, assegurau-vos que ja estigui més freda. Finalment, repartiu els trossets de nou per sobre.

I a menjar!

De veres que l’heu de provar de fer, encara que no sigueu excessivament “canyelleres” com jo. És una sabor i una textura que s’ha de provar.

Ens veim aviat (esper)! Últimament no sé quan em podré posar a cuinar o no, per tant haureu de tenir una mica de paciència. Què hi farem!

Una besada!!!

PD: Si no teniu aquest motlle no crec que passi res si ho feis en un motlle normal, però com que du bastant de material, seria convenient que sigui un motlle alt.

PD2: Les nous no són imprescindibles (per si algú hi té al·lèrgia), però li donen un bon toc.

PD3: Procurau que la coca no estigui molt calenta quan li poseu el glassejat. Jo no vaig esperar massa i se l’ha beguda una mica i no es veu massa… però el sabor hi és! 😉
26 de maig de 2016
BUNDT CAKE DE XOCOLATA I NATA
La setmana passada vaig conèixer una persona molt especial. La coneixia a través del seu blog, els seus llibres i últimament a través de les xarxes socials, i en persona és exactament com es mostra en tots aquests mitjans. És una persona directa i propera, és sincera de paraula, gestos i mirades. Se li entén tot encara que no xerri! Ella és na Bea Roque, del blog El rincón de Bea.

Dissabte passat, com deia, la vaig conèixer a Fer-ho Dolç, a Palma, en un curs organitzat per El obrador de mamá. Tot d’una que vaig arribar em va rebre amb una gran abraçada i una besada. És molt agradable trobar persones que, encara que no coneguis més que per les xarxes socials es faci tan propera.

Vàrem estar xerrant una estoneta mentre arribaven totes les alumnes i quan hi vàrem ser totes, davantal posat, començàrem a aprendre tot aquest món dels bundt cakes.

Els bundt cakes són pastissos, o coques, fets amb uns motlles especials. Tan especials que tenen nom propi! Cada disseny de motlle que la casa Nordic Ware posa a la venta té un nom. El motlle que he utilitzat per aquest bundt és el Chiffon. Aquests motlles estan fabricats amb alumini colat i tenen una capa antiadherent que ajuda a que la coca es desenganxi perfectament. Amb aquests dissenys tan complicats es podria pensat que és molt difícil treure el bescuit, però no.

Tornant al curs, na Bea ens va ensenyar tots els secrets d’aquest motlles i de les bases de les diferents receptes que es poden fer amb ells. En total férem 6 bundts: el de whipped cream, el red velvet, un angel food cake, una mort per xocolata, un de llimona i un de canyella i nous. En total varen ser quasi 6 hores de forn i kitchen aid. Vàrem riure molt i vaig coneixer molta gent (en especial na Marilena! Ens coneixíem a través de les xarxes socials però mai havíem coincidit a cap curs). També ens en vàrem poder endur els llibres de na Bea signats i fotos! Però el que més valor de tot són els consells que ens va donar: la manipulació dels bundts, la cura dels motlles, la neteja…

I de tots ells, avui he intentat aquest: el whipped cream bundt cake, però com que m’he oblidat la maizena… he canviat el seu pes per cacao, que també es pot fer.

Ingredients:
- 285 ml de nata fresca (crème fraîche)
- 3 ous talla XL
- 200 g de sucre
- 200 g de farina
- 50 g de cacau
- 2 culleretes de llevat en pols
- 3/4 de cullereta de sal
- 2 culleretes de pasta de vainilla
Pas a pas:

1- Pujau la nata i reservau-la.

2- Pujau els ous a velocitat mitja-alta durant uns tres minuts, veureu que comencen a blanquejar-se. Anau afegint el sucre a cullerades per a què es vagi fonent a poc a poc. Quan ja estigui ben integrat el sucre afegiu la pasta de vainilla.

3- Posau la farina, el cacau, la sal i el llevat en un bol i mesclau-ho bé. Afegiu aquesta mescla en 3 vegades a la mescla dels ous, fins que estigui tot ben integrat.

4- Ara, afegiu la nata també en 3 vegades.

El motlle el podeu greixar amb el que volgueu, però és convenient que sempre sigui amb el mateix: oli, mantega, esprai antiadherent… Un cop ben distribuit el greix que empreu, donau-li la volta (per si ha de degotar un poc) fins que hàgiu de posar-hi la pasta.

Encalentiu el forn a 175º, i deixau-hi el bundt 35-45 minuts o fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti nét. En el meu forn hi ha estat 50 minuts, ja sabeu que cada forn és un món!

M’ho vaig passar molt bé, i perquè vegeu una pinzelladeta del que vàrem fer aquell dia aquí teniu unes quantes fotos. Ens veim la setmana que vé! Si teniu algun suggeriment el podeu posar en els comentaris!

Una besada!!!
15 de maig de 2016
PASTISSETS DE XOCOLATA I TARONJA
Tanta sort que es va descobrir Amèrica, perquè si no, la majoria de plats mallorquins d’avui en dia… Ni tumbet, ni aguiats, ni trempó, ni… aix… serien uns plats un poc trists… I crec que un dels ingredients estrella, de la gastronomia dolça per suposat, és la xocolata!

M’encanta la xocolata, però tota sola no li trob massa la gràcia… Això sí, acompanyada d’altres elements la cosa millora molt! A veure, quants de vosaltres diríeu que no a unes fraules regades de xocolata? o a un pastís farcit d’una ganache ben xocolatada? La xocolata millora els dolços, no hi ha més!

Idò res, aquí teniu uns pastissets de taronja… amb cobertura de xocolata! Voleu intentar fer-los?

Ingredients:
- 200 g de sucre
- 160 g d’oli d’oliva suau
- 4 ous talla M
- 200 g de farina amb llevat incorporat
- 1 cullereta de llevat en pols
- 2 cullerades de xarop de taronja (opcional)
- Confitura de taronja
- Xocolata de cobertura
- Mantega de cacau (opcional)
Pas a pas:

1- Primer de tot heu de mesclar el sucre amb l’oli. Mesclau bé, i després anau afegint els ous un a un.

2- Mesclau la farina amb el llevat, i afegiu-lo a poc a poc a la mescla anterior.

3- Un cop ben integrat tot afegiu les dues cullerades de xarop de taronja. Si no en teniu podeu posar-les de llet.

4- Preparau una palangana amb paper de forn i posau la mescla a sobre estenent-la bé, com si anéssiu a fer un braç de gitano.

5- Forn a 170º fins que vegeu que està amb un color daurat en la seva superfície. Convé que poseu la palangana el més avall que pogueu, si no agafarà color massa aviat per sobre.

6- Un cop hàgiu tret la palangana del forn i la coca estigui ben freda, amb un tallapastes tallau cercles (o la figura que volgueu).

7- Posau una cullereta de confitura de taronja en el centre del cercle i reservau dins la gelera.

8- Foneu la xocolata i, si voleu, afegiu unes perles de mantega de cacau. La mantega farà que el cacau sigui un poc més líquid a l’hora de cobrir els pastissets.

9- Per cobrir els pastissets, jo ho he fet així: he agafat cada pastisset i l’he posat sobre una pala de pastisseria (també les podeu posar sobre una reixeta) i amb una cullera he anat cobrint cada un d’ells amb la xocolata. Anau en compte de cobrir per complet el pastisset i deixau-lo assecar sobre un paper de forn.

Un cop sec… Jo no esperaria massa! A menjar! No són uns pastissets massa complicats i els petits de la casa poden col·laborar tallant la coca o posant la confitura, no trobau?

Esper que us agradin! Ens veim en la següent entrada. Una besada!

PD: Si afegiu mantega de cacau a la xocolata no convé que un cop els pastissets estiguin acabats els deixeu a la gelera. La xocolata us quedarà blanca! No vol dir que torni dolenta, només que quedarà lletja.
6 de maig de 2016
PA DE SANT JORDI
Ja queda moooolt poquet per Sant Jordi! És una de les jornades culturals (junt amb el Dia Internacional dels Museus) que més m’agrada! Ja us vaig contar l’any passat que de fa uns anys els Amics del Museu d’Història de Manacor tenim paradeta de llibres en el claustre dels dominics, però enguany jo només hi seré una estoneta, encara no estic del tot forta com per passar-m’hi tot el dia, com en anteriors edicions.

Així i tot, ja em trob més forta per dins de casa, i he volgut intentar fer aquest pa que ja feia temps que veia per internet. He cercat en moltes webs i blogs i cada un té la seva pròpia recepta. En l’únic en què es posen d’acord és en l’inventor, en l’època en que es va inventar aquest pa i en els tres ingredients bàsics (formatge, sobrassada i nous), en el demés hi ha versions: uns s’assemblem més a un pa de forn, altres a un pa de motlle… Una de les receptes utilitzava 3 quilos de farina! Mare meva! Si n’hi hauria per alimentar tota la meva tutoria de l’institut durant uns quants dies!Res, que he aprofitat la recepta del pa de síndria (la primera recepta del blog!) i adaptar-la per fer aquest pa de Sant Jordi. Pràcticament no he fet variacions, just he afegit els ingredients que fan d’aquest pa un pa de Sant Jordi: la sobrassada, el formatge i les nous.

Per cert, que l’inventor va ser Eduard Crespo, un forner barceloní, i ho va difondre el Gremi de Flequers de Barcelona la dècada de 1980. El dia de Sant Jordi és tradicional veure’n als forns i fleques, però també per la Mercè o la Diada de Catalunya.

Ingredients:
- 395 g de farina de força
- 1 cullerada sopera de sucre
- 250 ml de llet
- 1 vermell d’ou
- 3/4 de cullereta de sal
- 20 gr de mantega
- 1 sobret de llevat sec de pa
- 80 g de sobrassada
- 70 g de formatge curat de Maó
- 35 g de nous picades
- opcional: colorant groc i vermell en pasta
Pas a pas:

1- Posau en un bol la farina i feis un forat al mig. En ell, posau-hi: el llevat, la llet, la mantega, el sucre, la sal i el vermell d’ou. Pastau bé. Aquí, si ho feis bé, notareu els braços com si haguéssiu anat al gimnàs!

2- Un cop ben pastat, feis 3 bolles: una l’heu de tornar a pastar amb la sobrassada, l’altra amb el formatge ratllat i l’altre amb les nous.

3- Veureu que les dues pastes de colors, la de formatge i la de sobrassada, queden una mica fluixetes de to. Si voleu, podeu afegir-lis una mica de colorant. Jo n’he posat en totes dues, encara que a la vermella no n’he hagut de posar massa ja que la sobrassada ja li ha donat un to que m’agradava. Però la de formatge sí que en necessita ja que el formatge no tenyeix gens. Si no en posau també anirà bé, però el dibuix final us quedarà molt pàlid.

4- Untau d’oli un motlle rectangular i enfarinau-lo. Agafau la pasta amb les nous i posau-la en el fons del motlle intentant deixar-la més o manco igual per tot.

5- Amb la pasta vermella feis 4 bolletes similars, i amb la groga feis-ne 5. Donau forma allargada a cada bolleta de la mida del motlle que aneu a utilitzar.

6- Col·locau les pastes vermella i groga formant la senyera i aixafau-les una mica fins que cabin dins del motlle.

7- Deixau reposar-ho tot i tovar fins que dobli el seu volum.

8- Posau el forn a 175º-180º, i en estar calent posau-hi el pa. Per a que no agafi molt de color per damunt posau-hi un paper de forn per sobre. Ho heu de tenir uns 30-35 minuts, depèn sempre del forn, ja ho sabeu.

Aquest pa no necessita res més! Per si sol ja és un berenar ben complet. Però ho podeu acompanyar del que volgueu, en això el límit ho posau vosaltres.

Dissabte sortiu una miqueta pel claustre dels dominics i veniu a veure’ns que tendrem novetats!!! Us esperam!!!
21 d’abril de 2016
PLAQUES DE FUSTA PIROGRAVADES
“- Vaja unes alzines!

– No són alzines això.

– Bé, aquests polls…

– No són polls.

– Idò què són?

– Són oms… No sabeu res. Quan jo no hi sigui no sabreu ni què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un alavern, ni un llampúgol, ni una alzina…

(…)

Ses paraules diuen qui som, com vivim, què valoram i què menyspream. Expliquen es nostro món i sa nostra esquizofrènia; mos expliquen a noltros. I si canviam de paraules canviam de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia, i es forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidam es mots… quan moren es mots moren es conceptes. I llavors sa vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà, com moren ses paraules. És sa paraula s’ànima d’un poble…”

Acorar, Toni Gomila

Aquest que teniu aquí és un fragment del text Acorar, de Toni Gomila. Pocs manacorins no han anat a veure en Toni intrepetar el seu propi text. I deuen ser ben pocs els que hagin sortit del teatre, sala d’actes, biblioteca o similar sense el cor estret per les paraules que ens dedica a tots. Unes paraules per pensar, perquè com més les sents dins el cap, més te n’adones que tenen tota la raó. Aquesta entrada va dedicada a ell, i sobretot al seu pare.

Al camp, “foravila”, a ca nostra, tenim una gran varietat d’arbres. No molta quantitat de cada un d’ells, això sí. Fins fa uns anys pràcticament només teniem figueres i pruneres. Però de fa un temps, vàrem saber que hi havia uns vivers a Manacor que col·laboraven amb un projecte amb què pretenien recuperar arbres fruiters tradicionalment mallorquins però que s’estan perdent.

No n’hem comprat molts, però jo som un desastre amb els noms i fins fa poc encara tenien l’etiqueta que els penjava de les branques amb el seu nom, la varietat, característiques… però ja l’han perduda. Evidentment, el que no faré serà anar amb un llibre de botànica cada vegada que vulgui saber quin és cada un d’ells, i per això vaig pensar en posar-lis a cada un el seu nom. Com? Doncs amb una tècnica que pugui durar al manco uns quants anys. He gravat els noms de cada un en llesques fetes d’unes quantes branques.

Vos deix amb el pas a pas.

Material:
- Llesques fetes de branques (o també les podeu comprar a botigues especialitzades de Belles Arts)
- Noms dels arbres imprimits sobre paper
- Llapis 2B
- Pirogravador
- Punta de pirogravador fina
- Trepant
- Paletina
- Lasur (jo he utilitzat el que tenia, amb tint de noguer, però seria millor utilitzar incolor)
- Corda (en aquest cas he utilitzat fil de porc, que era el que tenia per casa)
Pas a pas:

1- Si coneixeu algun fuster us serà de gran utilitat. Demanau-li que us faci llesques d’un centímetre de gruixa d’alguna branca no molt gruixuda.

2- Podeu polir la superfície de les llesques amb paper de vidre si voleu que vos quedin ben fines, jo no ho he fet. Preferia el to rústic de les marques de la serra.

3- He triat per aquesta ocasió la font “Jenna Sue”. He escrit els noms a l’ordinador i els he imprimit. Podeu fer el mateix, o escriure’ls directament amb llapis sobre les llesques de fusta i saltar-vos el pas 4.

4- Pel darrera de la fulla, fregau bé amb un llapis per deixar-hi bastant de grafit i que actui com un paper de carbó. Posau aquesta cara sobre la placa, i amb el mateix llapis seguiu les lletres, que es quedaran marcades sobre la fusta.

5- Posau en marxa el pirogravador i esperau que estigui ben calent. Anau molt en compte perquè crema molt!

6- Segui les lletres que heu fet amb el llapis. No és precisament molt fàcil, per això us recoman no pitjar massa i anar donant passades fins aconseguir la marca de gravat tan profunda que volguem. Us recomanaria també que primer faceu alguna prova per comprovar com reacciona la fusta (cada tipus de fusta és diferent).

7- Amb un trepant i una broca petita (jo he utilitzat una del número 5), feis un forat a la part superior.

8- Amb una paletina petita aplicau el lasur tant per les dues cares com per els costats.

9- Per acabar, passau una corda pel forat i penjau la plaqueta de fusta a l’arbre corresponent.

S’acosta Sant Jordi! Comprau llibres, llegiu-los, regalau-los, donau-los… Però sobretot, no deixeu que la cultura sigui només per uns quants, no deixeu que uns quants us diguin com heu de pensar. Pensau per voltros mateixos. Viviu la cultura, sereu més lliures!

PD: Anau molt en compte amb el pirogravador. És una eina fantàstica, però és perillosa si no s’utilitza bé.

PD2: Si hi ha algun nus a la fusta us costarà més gravar-hi a sobre ja que és una zona més dura.

PD3: El Lasur és un protector de la fusta contra la humitat i els agents ambientals, per tant protegirà les vostres plaques per més temps.
18 d’abril de 2016
REPINTAR MOBLES AMB CHALK PAINT
Sona una mica estrany, sí, però el chalk paint és una pintura fantàstica i amb moltes possibilitats. Que què és el chalk paint? Bàsicament és pintura amb guix. Hi ha una dona, n’Annie Sloan, que ha registrat “chalk paint” com a marca seva, per tant hauriem de xerrar de pintura de guix, així en català, per mor de marques i aquestes coses.

És una pintura que, com us deia abans, té moltes possibilitats: no fa olor, s’anivella sola (per tant una vegada seca no deixa marques de pinzell), es comercialitza en molts de colors i es poden mesclar entre sí, es poden pintar moltes superfícies (vidre, metall, fusta, tela…), tots els estris es poden netejar amb aigua, i crec que el millor de tot és que no és tòxica, per tant es poden pintar fins i tot juguetes de nins.

El cas és que, com ja vos vaig dir, he de fer repòs, però no puc estar sense fer res. I me vaig apuntar a un curs on-line de pintura amb chalk paint. I m’encanta!!! Per ara ja hem pintat sobre totes les superfícies, i aquesta setmana ens estan ensenyant altres tècniques. Per exemple, la que he utilitzat per pintar aquest tamboret. I com que tot això ho puc fer d’asseguda…

El tenia per ca nostra i estava a punt de tirar-lo. Tenia la tela molt gastada i amb taques que ja no sortien, la fusta no m’agradava… però encara tenia utilitat i em resistia a llençar-lo. I vet aquí que ha estat una sort, perquè ara tenc un seient útil i del que m’agrada el seu aspecte!

Us cont com l’he fet:

Materials:
- Pintura chalk paint (jo he utilitzat els colors: gris New York, vintage, sal ibiza, ocre Sahara i blanco nube, tots ells de la marca La Pajarita)
- Pinzells sintètics
- Pinzells d’escuma
- Cinta de pintor
- Plantilla
Pas a pas:

1- Aquesta pintura té la meravellosa propietat que no necessita haver de fregar la fusta abans de pintar! Per tant el que he fet ha estat pintar les potes amb el color sal ibiza. He deixat assecar la primera capa i n’hi he donat una segona, ha estat suficient.

2- Un cop ben eixutes les potes, he posat cinta de pintor just a baix de la tela, per no tacar la fusta.

3- He donat una capa de color vintage a la tela, i he esperat a que estés ben eixuta. Al cap d’unes hores ja he pogut donar la segona capa, i així ha estat suficient per tapar tota la tela i que no es veiessin els colors.

4- Amb la cinta de pintor he fet unes reserves per pintar unes línies de diferents gruixes, com podeu veure. En aquesta ocasió he utilitzat el color ocre Sahara. No he aplicat la pintura de manera uniforme i ho he fet amb un pinzell d’escuma, de manera que en alguns llocs n’hi ha més que en altres, com si estés gastat. En estar eixut ja podeu treure la cinta de pintor.

5- Per acabar, he subjectat la plantilla amb la cinta de pintor ben centrada, trepitjant les línies grogues, i he aplicat la pintura com en el pas número 4, sense massa uniformitat. En aquest cas he aplicat el gris New York rebaixat una mica amb el blanco nube.

Com veieu, no m’he complicat massa… Bé, amb la plantilla una mica perquè com que no en tenia cap, l’he treta de Pinterest i l’he retallada jo. Quin mal de dits que he arribat a tenir d’apretar amb el bisturí… Però el resultat m’agrada. No sé què trobareu vosaltres, però aquesta pintura és tot un descobriment. Ja estic pensant a veure que faré durant les vacances d’estiu…

Ens veim la setmana que ve? Vaig recuperant les forces a poc a poc i tenc ganes de preparar-vos una recepta salada per Sant Jordi!

Besades!!!

PD: Procurau posar-vos roba que es pugui embrutar, aquesta pintura NO surt de la roba de cap manera!

PD2: Rentau els pinzells, tot d’una que no els hàgiu de mester, amb aigua. No els renteu amb disolvents.

PD3: Aquestes pintures no són precisament barates, però amb un potet petit podeu pintar molta superfície i a més és molt cobrent.
15 d’abril de 2016
WHOOPIE PIES DE LLIMONA
Poques vegades m’ha costat escriure alguna entrada, però aquesta és una d’elles. Enguany duia una ratxa de mala salut des de feia mesos, i no he volgut escoltar el que em deia el meu cos. Cada vegada que trobava que estava un poc bé per poder anar pel món m’hi tornava a posar. Fins que ha dit basta. M’he passat 8 dies en un llit d’hospital. No són cap broma. Mai hagués pensat que no moure’t d’un llit et pogués consumir d’aquesta manera. El cas és que ara estic de baixa i si no faig bonda la cosa es pot allargar.

Però al principi no he estat molt conscient de que no puc fer les coses al mateix ritme que abans, i que el meu cos ara demana descans. La qüestió és que vaig pensar: “no serà per tant fer uns whoopie pies, són petitons, no me costarà massa…”. No, de menjar no costen massa, ni de fer-los tampoc. Però es veu que per ara no puc estar ni mitja hora dreta sense haver de descansar després una bona estona. La qual cosa vol dir que durant unes setmanetes no em tornaré a ficar a la cuina més que per fer-me el dinar o el sopar. M’haureu de disculpar.

Anem amb el tema. Els whoopie pies! Són uns pastissets farcits. Es veu que són unes postres típiques dels Amish. Les mares amish els solen posar a les carmenyoles dels nins o dels homes que treballen al camp, i es diu que el nom els ve de l’alegria que tenien en veure el pastisset i cridaven “whoopie!”, una cosa així com “iupi!”. Els més típics són els de xocolata farcits de crema de marshmallows (espongetes), però els que us duc són de llimona. A mi m’agraden més els sabors àcids.

Ingredients:

Per la coca:
- 80 g de mantega
- 100 g de sucre en pols
- 1 ou XL
- 200 g de farina
- 1 cullereta de llevat en pols
- 80 ml de llet
- 1/2 iogur natural
- la pell ratllada d’una llimona
Pel farcit:
- Merenga
- Lemon curd
Pas a pas:

1- Primer de tot posau tots els ingredients secs en un bol. És millor que tamiseu tant el sucre com la farina.

2- Procurau que la mantega estigui ben fluixa (no fusa), i mesclau tots els ingredients humits.

3- Un cop tengueu ben integrats tots els ingredients humits, anau afegint-los als secs a poc a poc. Us quedarà una pasta bastant espessa.

4- Per aquesta passa podeu fer dues coses: o posar la pasta en un motlle especial per a whoopies, o fer-ho sobre paper de forn. Ho he provat de les dues maneres i queden igual de bé. Si ho feis amb el motlle, el meu consell és que no l’ompliu massa, si surten massa gruixuts després es fan pesats. Si ho feis sobre paper de forn: agafau una cullerada sopera de pasta i posau-la sobre el paper fent moviments rodons fins a deixar la pasta formant un cercle (aproximat! no és necessari fer-los perfectes!). Això sí, procurau que us quedin cercles més o manco iguals de mida, ja que després els haureu d’emparellar.

5- Forn a 175º, durant uns 12-15 minuts, o quan vegeu que les coquetes es comencen a daurar.

6- Mentre estiguin dins el forn podeu fer la merenga, com en aquesta recepta.

Muntatge dels whoopie pies:

1- Un cop trets del forn, deixau refredar bé les coquetes. Emparellau-les. Us poden sortir unes 7-8 parelles depenent de com de grossos hàgiu fet els cercles.

2- Posau una cullerada (o més! això va a gust del consumidor) de lemon curd en el centre d’una de les parts.

3- Posau la merenga en una màniga pastissera… i aquí ja us podeu tornar bojos si voleu! Jo només n’he posat envoltant del lemon curd, perquè m’he controlat (o perquè en aquells moments ja estava massa cansada, que també pot ser), però en podeu posar tota la que volgueu!

4- Tapau amb l’altre coqueta i ja teniu els whoopie pies, IUPI!!!

El millor de tot de fer la recepta sencera de la merenga és que després en tens una barbaritat per menjar-ne a cullerades!

M’acomiat de vosaltres amb la cuina fins que estigui més recuperada, el que no vol dir que no faci alguna entrada sobre alguna manualitat. Un dia us contaré el curset que estic fent on line sobre el chalk paint, no té desperdici!

Una besada!!!
7 d’abril de 2016
“SUSHI” DE LLEPOLIES
Fa 5 anys vaig començar a fer feina a l’IES Porto Cristo. Això va ser després d’aprovar les oposicions a professor de Dibuix. Unes oposicions que no varen ser fàcils. Erem més d’un centenar de persones per només 5 places. Després de les proves escrites i la tancada quedàrem 11 persones. No podeu imaginar els nervis! Després de tot l’esforç, de tota la feina… Érem massa persones per a les places convocades. La darrera fase era la fase de mèrits i, encara que partia amb una molt bona nota de la primera, no les tenia totes amb mi.

Després de lliurar tots els papers per aquesta darrera fase tocava esperar. I ja no record si varen ser dies o setmanes, però es varen fer eternes! El dia que havia de sortir la nota final estava fatal. Record “refrescar” la pàgina de l’ordinador cada 30 segons… I no sortia!!!

Quasi al migdia va sortir la nota… i estava entre les 5 primeres!!!!! Tanta sort que estava tota sola perquè si hi hagués hagut algú al meu costat hagués pensat que m’havia tornat boja! Vaig telefonar a tothom de ca meva per donar-los la notícia i també a dos bons amics, que varen ser els que em varen preparar per poder superar totes les proves.

Doncs bé, fins aquesta setmana passada (després de 5 anys!) no he tengut la plaça fixa. I crec que era un bon moment per celebrar-ho. Després de 5 anys de conviure amb la meva família (professional) de l’IES Porto Cristo ara sé que podré quedar-me sempre allà, si vull. I és que quan estàs a gust fent feina amb uns companys i uns alumnes com els que tenc, no es pot demanar més.

Per celebrar-ho, tant jo com una altra companya que també ha obtingut plaça, decidirem dur quatre cosetes: ella salat i jo dolç. Jo vaig dur una red velvet (alguns companys no m’haguessin perdonat que no en dugués), unes merengues amb xocolata (un altre dia us diré com les he fet), i aquest sushi tan especial.

Ingredients:
- Llepolies (les que trobeu, les que més gràcia us facin), jo he triat aquestes:
Pas a pas:

Aquesta vegada no us puc dir com es fa perquè crec que les imatges parlen per elles mateixes, però sí que us voldria donar unes recomanacions:
- Per fermar els “makis” és millor que sigueu dos, un per aguantar els farcellets i l’altre per fermar-los.
- Per fer els de la fila del mig, és millor només tallar un trosset petit i ficar-ho només una miqueta a l’espongeta. Si intentau fer un forat al mig de l’espongeta la deformareu massa.
- I… no hi ha més secret! Imaginació, imaginació i més imaginació!
Sé que us vaig dir la setmana passada que aquesta us duria una recepta de Pasqua, però he trobat que l’ocasió es mereixia canviar els plans, no ho trobau? 😉

La setmana que ve no hi haurà entrada, m’agafaré unes mini vacances! Però en tornar a la rutina de les classes us duré més DIY, receptes salades o dolces… qui sap! Besades!
18 de març de 2016