Una camilla té múltiples usos. A ca nostra serveix de narcòtic fulminant a l’hora de fer migdiada, de ressuscitador quan arribam congelats, de refugi per la meva cussa petita, d’assecadora de roba ocasional… i ara ja sé que també serveix per pujar la pasta dels tortells! Tanta sort de la camilla, si no hagués tardat dos dies en fer el tortell.
És el primer any que intent fer un tortell i n’he hagut de tirar dos abans de poder-vos mostrar res. D’aquest que us duc en canvi, em sent molt orgullosa, això sí, és una de les receptes que m’ha duit més feina.
Du tres llevats: un amb la pasta mare i dos més amb la pasta del tortell. He pensat ,però, que la pròxima vegada que en faci, de pasta mare utilitzaré una ensaïmada crua, que més o manco ve a ser el mateix.
El tortell de reis és una de les tradicions culinàries amb més història ja que té més de 2.000 anys, i té l’origen en les festes romanes en honor a Saturn. I clar, algunes tradicions, i més les relacionades amb el menjar són difícils d’eliminar. I si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi! El tortell romà va ser adoptat per la religió cristiana i ha arribat als nostres dies amb una funció molt semblant: repartir bona i mala sort entre els que el mengen. La diferència és que a l’esclau a qui li tocava la fava era anomenat rei per un dia i després segurament sacrificat i avui en dia a qui li toca la fava just ha de pagar el tortell. Per tant, si us toca no us enfadeu, podria ser pitjor! De totes maneres, com que enguany de mala sort ja n’hi ha hagut molta a ca nostra només hem posat una figurets amb forma de faveta amb corona a dins el tortell.
Ingredients:
Per a la pasta mare:
- 2o g de llevat fresc
- 35 g de llet tèbia
- 75 g de farina de força
Per a la segona pasta:
- 50 ml de llet
- 125 g de sucre
- 2 ous
- 70 g de mantega freda
- 400 g de farina de força (pot ser un poquet més)
- 5 g de sal
- la pell ratllada de mitja llimona
- la pell ratllada d’una taronja
- una cullereta de vainilla en pasta
- una cullereta de cafè de canyella en pols
- 1 cullereta d’essència de flor de taronger
Per decorar:
- un ou batut
- figureta
- corona de cartolina
- sucre
- aigua
- ametlla picada
- fruita confitada
Elaboració:
Per a la pasta mare:
1- Esmicolau i foneu el llevat en la llet tèbia.
2- Afegiu la farina i pastau fins a obtenir una bolla. Posau-la a dins un bol tapat amb un drap i deixau-la pujar fins que dobli el seu volum (aquí entra en joc la camilla!).
Per a la segona pasta:
1- Mesclau tots els ingredients excepte la llet i la pasta mare. Aniria bé que en aquest pas tenguéssiu un robot de cuina, ja que el procés es fa llarg.
2- Quan tengueu la pasta bastant ben mesclada, anau afegint la llet a poc a poc. En tenir la llet ben integrada afegiu la pasta mare.
3- Pastau tot al manco uns 10 minuts. Dur feina, sí, però crec que és el secret d’aquesta pasta.
4- Un cop ben pastat, posau mantega o oli per les parets d’un bol i posau-hi la bolla de pasta a dins i deixau-lo tapat fins que dobli el seu volum (camilla!).
5- Un cop ha doblat el seu volum, tornau a pastar uns dos minuts més. Ara ja podeu fer el tortell. Podeu fer-lo rodó, que és de la forma més tradicional, o com jo, que l’he fet amb bolletes. Aprofitau per amagar la figureta! Posau un paper de forn sobre la placa i posau la pasta (en bolletes o en forma de tortell) i si no voleu que el forat es tanqui podeu posar algun objecte al mig, com un motlle rodó apte per forn o alguna cosa semblant. Tapau la pasta amb paper film i amb un drap i deixau-la tornar a pujar (tercera pujada i última!) fins a doblar el seu volum. Amb la pasta que m’ha sortit he fet dos tortell petits, podeu triar si fer-ho igual o fer-ne un de gros.
6- Pintau el tortell amb l’ou, i decorau al vostre gust. Jo he fet un tortell de 6 bolletes: en tres d’elles només he posat la taronja confitada; en els altres tres he fet una mescla amb sucre una mica banyat fins a fer com una pasteta i l’he posat per sobre, juntament amb ametlla picada.
7- Forn a 180º uns 20-25 minuts. Amb el meu forn han estat suficients 20 minuts, però ja sabeu que això depèn del forn.
Esper que els reis hagin estat generosos amb vosaltres i que si us toca la figureta la sort us acompanyi, més d’un dia la manco!
Molts d’anys i salut!
PD: Podeu farcir el tortell o deixar-lo llis. A ca nostra l’hem farcit al final de nata, però el vaig deixar en un principi sense farcir per si algú el volia així.
PD2: Recepta basada en la de “Cuina per llaminers”, amb alguns canvis.
