De Colors i Sucre

Autor: decolorsisucre

  • AGULLES DE SANT ANTONI

    AGULLES DE SANT ANTONI

    Ja s’acosten les festes d’hivern més festejades de Manacor! I d’altres pobles com Artà o Sa Pobla… però bé, com a bona manacorina, conec més la festa del meu poble que les dels altres. Totes tenen punts en comú, com no pot ser d’una altra manera, però això és com en el tup-a-tup, “a ca nostra hi jugam així”.

    I a Manacor la festa és grossa. Ha eclipsat fins i tot durant una llarga temporada al patró oficial, Sant Jaume, però d’ençà uns anys aquest està reviscolant.

    El dissabte de Sant Antoni, és a dir el dia abans, és un dels dies més especials. És quan les figures dels dimonis i Sant Antoni, amb el baciner i els sonadors surten a fer la volta per tot el poble, visitant els diferents foguerons. Record que quan era petita els dimonis sortien de veinat de ca nostra i de camí cap a l’escola erem els nins del barri els que ens aturàvem una estona per veure el primer ball davant cal baciner i després seguíem el nostre camí. Ara és impossible. La festa s’ha massificat tant que hores abans ja no es pot passar pel carrer de Sant Roc perquè està estibat de gent que esperen per veure els dimonis sortir. Perquè no ens enganyem, Sant Antoni està quasi de comparsa. Ningú li fa cas al pobre home, i això que la festa és en el seu honor!

    Res, el cas és que evidentment, els més petits es senten atrets/terroritzats per aquestes figures que surten una vegada a l’any. Les meves nebodes no podien ser menys, i no és que en parlin durant setmanes, és que no han parat en tot l’any. Us passa a ca vostra? Per elles he fet aquestes agulletes que ara compartesc amb vosaltres. Preparats?

    Materials:

    • Feltres de colors vermell, negre, beix, blau, marró, blanc, verd i gris.
    • Fil Dàlia de colors marró, blau, gris, blanc, negre, vermell, verd i beix.
    • Pals de broqueta (2 mm diàmetre) i de modelisme (6-7 mm diàmetre), tots dos d’uns 8 cm de llarg.
    • “Cola de ratón” blanc, trossos de 25 cm aproximadament.
    • Minicampanetes i minicascavells*.
    • Bolles de fusta de color negre*.
    • Agulles enganxadores*.
    • Agulles, tisores, plantilles (acetat) i llapis.
    • Plantilla.

    Una recomanació abans de començar: convé que les plantilles estiguin dibuixades sobre una superfície rígida, jo faig servir acetats, dels que es fan servir de portada de quaderns o dossiers. És molt més pràctic a l’hora de marcar damunt el feltre que no el paper.

    Començam pel…

    Dimoni gros:

    En realitat les instruccions són les mateixes que les agulles de Sant Jordi. En aquesta entrada just us donaré unes indicacions perquè us sigui més fàcil el muntatge de les peces.

    • Com podeu veure en les fotos de baix, primer de tot hauríem de muntar les peces petites de la cara, la llengua i les celles. Els ulls i els ullals estan brodats amb dos puntets en blanc.
    • També hauríem de muntar la faixa sobre la part davantera del vestit del dimoni gros, i brodar una miniserp, per acabar de donar-li un toc més santantonier. També hauríem de cosir el cascavell a l’altre peça del vestit, que serà el darrere.
    • Per acabar de muntar totes les peces seguiu l’entrada de les agulles de Sant Jordi. L’única petita diferència amb elles és que haureu de cosir un minigarrot, un dimoni gros sense garrot no és un dimoni. No oblideu cosir l’agulla pel darrera en acabar!

    Seguirem amb…

    Sant Antoni:

    Aquesta és la figura més complicada, perquè du moltes peces una sobre l’altra. Per això us he fet aquestes fotos perquè vegeu el procés que du.

    • Primer preparam la cara amb la barba, ells ulls i la caputxa (a la foto de les peces no es veu, però la teniu a la plantilla).
    • Després convé que preparem la túnica amb la tau i la caputxa (amb les parts davanteres i la del darrera).
    • Després ja podem ajuntar totes les peces con podeu veure a la imatge.
    • Per fermar la campaneta al gaiato convé que facem una petita osca al pal, així la campaneta no patinarà i no sortirà. Quedarà més subjecte.
    • Per acabar, cosim el gaiato amb la campaneta a la figura i l’agulla a la part del darrera.

    I acabam amb la peça més senzilla…

    Dimonió:

    • Aquesta figura és la més senzilla, no s’ha d’ajuntar el cap amb el cos, perquè va tot junt.
    • Té una mica més de feina, això sí, amb la decoració del vestit, aquí a baix us deix un detall del que s’ha de brodar o enganxar (o cosir!).
    • Recordau que aquesta figura, com la del dimoni gros du un cascavell a la part del darrera.
    • Els detalls finals, com en les altres figures són el garrot i l’agulla.

    Què? Us atreviu? No són complicades, però duen una estona de feina, no us enganyaré. Sobretot les peces petites poden posar-nos un poc nerviosos, però el resultat ho paga.

    Acabau de passar uns bons reis i ens veim per Sant Antoni!

    Feliç 2020 a tots!

    plantilla-agulles-st-antoniBaixa

    (*) Els cascavells i les bolles de fusta les he trobat a Bendix. Les campanetes les he aconseguit a Fil i Botons, a Manacor.

  • CUPCAKES DE CERVESA DE MANTEGA

    CUPCAKES DE CERVESA DE MANTEGA

    Record que vaig comprar el primer llibre de la saga Harry Potter a la llibreria de l’aeroport de Barcelona. Això va ser fa una eternitat, quan estava estudiant la carrera allà. Sempre que tornava d’allà cap a Mallorca resultava que els vols solien dur retràs i ja per costum comprava una revista en haver passat el control.

    Aquest dia, però, vaig pensar que millor agafaria un llibre. Segurament el vol duia retràs, o no, però vaig pensar que millor alguna cosa que em durés més de 50 minuts de lectura no estaria malament. Idò bé, l’escollit va ser Harry Potter i la Pedra Filosofal, el primer de tots de la saga.

    Vaig dubtar, perquè era el moment del boom d’aquests llibres i no tenia massa clar si m’agradaria. Finalment el vaig agafar, vaig anar fins a la meva porta d’embarcament, em vaig asseure i vaig començar a llegir.

    Idò bé, de llavors ençà m’he llegit tots els llibres, mirat les pelis i fins i tot he anat a una exposició a Madrid! Algun dia me faria ganes d’anar a veure els estudis on es va gravar, però això ja és una altra història. Per ara em conformaré fent aquests cupcakes. He cercat moltes receptes, però els ingredients de moltes eren impossibles de trobar, per tant he fet la meva versió, no sé si J. K. Rowling l’aprovaria, però la família i els companys de feina sí que ho han fet.

    Ingredients:

    Per la coca

    • 280 g de farina
    • 170 g de sucre
    • 15 g de llevat en pols (Canario, Royal…)
    • 1/2 cullereta de sal
    • 3 ous L
    • 100 g d’oli de girasol
    • 1 cullereta d’extracte de vainilla (*)
    • 100 ml de llet
    • 20 ml de vinagre (de vi blanc o de poma)
    • 120 ml de cervesa de mantega (o de cream soda**)
    • 50 g de gotes de toffee (***)
    • 1 cullereta d’emulsió de mantega

    Per el frosting

    • 400 g de nata per muntar
    • 50 g de gotes de toffee
    • 1 cullereta d’emulsió de mantega
    • 1 xupito de cervesa de mantega (o de cream soda**)

    Pas a pas:

    1- Començam preparant la part de la coca. Posam la llet i el vinagre en un recipient i deixam reposar.

    2- En un altre bol posam l’oli, la vainilla i l’emulsió de mantega.

    3- Per altra banda pesam i reservam els sòlids excepte el sucre: farina i llevat. Reservam una cullerada d’aquesta mescla per arrebossar les gotes de toffee.

    4- En un recipient posam el sucre i els ous i batem fins que pugin i blanquegin. Anam afegint l’oli a poc a poc com si féssim una maionesa.

    5- Mesclam la llet amb la cervesa de mantega. Afegim un terç de la farina a la mescla dels ous i quan estigui integrat hi posam la meitat de la mescla de la llet. Anam alternant farina i llet, acabant sempre amb la farina.

    6- Quan tenguem tots aquests ingredients ben integrats afegim la sal i les gotes de toffee. Queda una pasta molt líquida, i les gotes, tot i arrebossar-les en farina van per avall. La sort és que són tan petites que es fonen dins el forn i donen un gust molt bo.

    7- Posam la pasta dins les càpsules de cupcake dins del motlle i enfornam amb el forn prèviament encalentit a 170º. Estaran uns 25 minuts en estar cuits. Quan els treieu del forn els heu d’espantar un poquet, això vol dir que heu de deixar caure (des d’uns dits d’alçada, no és necessari més) el motlle de cupcakes pegant-li un petit copet a la base. Deixam refredar sobre una reixa.

    8- Preparam el frosting posam la nata a bullir, quan bulli afegim les gotes de toffee i deixam refredar completament. Com més freda estigui millor. Quan estigui ben freda afegim el xupito de cervesa i la cullereta d’emulsió de mantega i pujam amb unes varetes a velocitat màxima. Quan la nata comenci a agafar cos hem d’anar alerta de no passar-nos, ja que podem tudar-la. Quan en voltar el bol no caigui i estigui ben fer-ma podem aturar. Posam la nata ben pujada en una màniga pastissera amb una boquilla que ens agradi i ja podem decorar els nostres cupcakes.

    Esper que els que sigueu fans de la màgia els proveu de fer. Han passat tots els nivells de tastadors oficials a on han anat.

    Ens veim aviat! Besades!

    (*) Podeu posar extracte de vainilla o vainilla en pasta. Si posau la segona opció no en necessitau tanta com la primera.

    (**) Costa molt, o a mi m’ha costat molt, trobar cervesa de mantega. A mi me l’ha duita una companya de feina des de Nova York, moltes gràcies Cati! Pel que m’han dit ara en venen a Mallorca a una botiga de llepolies al centre comercial FAN, però no ho he pogut comprovar. Si no en trobau, la cream soda pot ser un bon substitut. És un refresc amb gas i gust de vainilla, jo el vaig trobar al Carrefour.

    (***) Les gotes de toffee que he fet servir són unes que vaig trobar al Tiger. Van en bossetes de 50 g. Ho havia provat anteriorment amb unes de la marca Nestlé, però eren tan grosses que no es fonien i es quedaven a baix de la coca del cupcake i no quedaven gens bé.

  • BUNTCAKE DE CERVESA NEGRA I PISTATXOS

    BUNTCAKE DE CERVESA NEGRA I PISTATXOS

    Fa temps una companya de feina em va passar una recepta d’una coca de cervesa negra que deia que sempre li sortia bé. Jo no he tengut sort amb aquesta recepta, mai m’agradava el resultat, però amb aquesta sí.

    L’he provada de fer unes quantes vegades sempre fent alguna modificació, i aquesta que us duc en aquesta entrada és la que ha agradat a ca nostra.

    És una coca molt, molt humida. El cruixent dels pistatxos la fa més especial crec jo. Aquesta modificació la va proposar el sogre del meu germà i he de dir que va ser tot un encert.

    Com que du una mica de feina, anem ja amb la recepta.

    Ingredients:

    • 300 ml de cervesa negra
    • 200 ml d’oli de girasol
    • 70 g de cacau (he utilitzat el de Valor 70%)
    • 4 ous de talla XL
    • 400 g de sucre
    • 250 g de farina amb llevat incorporat
    • 200 ml de nata per pujar
    • 80 g de pistatxos sense sal

    Passa a passa:

    1- Treiem la closca als pistatxos, els pelam i els picam. Els posam en un bol amb una cullerada de farina. Els reservam.

    2- Posam la cervesa i el cacau en pols en un perol al foc i el dissolem. Reservam i deixam refredar.

    3- Posam els ous amb el sucre i els pujam. En estar pujats afegim la nata i l’oli a poc a poc.

    4- Afegim molt a poc a poc la farina passada pel tamís. Si ho feis amb màquina, posau-la amb la velocitat més baixa. Si és a mà, amb espàtula de silicona i amb moviments envolvents. Mentre anam posant la farina, anam fent aturades i afegint la mescla de cervesa i cacau. Però sempre començant i acabant d’afegir ingredients amb la farina.

    5- Quan ho tenguem tot ben integrat afegim els pistatxos que haurem arrebossat amb la cullerada de farina. No els mesclam massa perquè no vagin cap al fons.

    6- Vessam la mescla en un motlle prèviament untat i el posam al forn ja calent a 175º durant 45-50 minuts. De totes maneres, abans de treure’l del forn ens hem d’assegurar que està cuit punxant amb una escuradents. Si surt sec ja podem aturar el forn.

    7- Recordau que si feis la coca en un motlle de bundt tot d’una en treure’l del forn l’heu de deixar talment refredar 10 minuts, i després d’aquests 10 minuts l’heu de treure. Si ho feis abans o després podeu rompre la coca.

    Per decorar podeu espolsar un poc de sucre en pols per sobre i uns quants festucs trosejats.

    Què trobau? La provareu de fer?

    Ens veim aviat! Besades!

  • CARAMELS DE BOTIFARRÓ

    CARAMELS DE BOTIFARRÓ

    Fa molt, en els principis del blog, vaig escriure una entrada de piruletes salades. Aquesta vegada però no són en forma de piruletes, si no de caramels aquestes tapes salades.

    Ja us avanç que de règim no són, què hi farem?! Això sí, són bons i vistosos. Quedareu molt bé en qualsevol reunió o sopar de tapetes. N’he fet dues versions, i crec que d’aquí en sortiran unes quantes més, que inventareu vosaltres. Els que teniu aquí uns estan farcits de compota de poma i els altres de ceba caramelitzada.

    Ingredients:

    • 1 paquet de pasta filo
    • 4 o 5 botifarrons (coents o no, a gust del consumidor)
    • Mantega
    • 2 cullerades de mel
    • 2 cebes vermelles
    • 1 poma golden
    • 2 cullerades de sucre

    Pas a pas:

    1- El primer que farem serà preparar la compota i la ceba caramelitzada. Per això tallam la poma a daus i la posam en un recipient al foc amb 20 g de mantega i dues cullerades de sucre. Ho tendrem al foc fins que poguem aixafar la poma fàcilment amb una forqueta. La retiram del foc, la posam en un bol l’acabam d’aixafar deixant algun trosset més gros i ho deixam refredar.

    2- Per la ceba caramelitzada tallam la ceba en juliana i la posam en una pella amb 40 g de mantega i dues cullerades de mel. Anam en compte de que no s’enganxi i quan la ceba estigui rossa la podem treure del foc, passar-la a un bol i deixar-la refredar.

    3- Posam uns 100 g de mantega a fondre, ho podem fer perfectament en el microones.

    4- Treiem els fulls de pasta filo de l’envàs i les deixam entre dos draps nets i humits. Per acabar pelam i tallam a rodanxes els botifarrons.

    5- Amb tot preparat ja podem preparar els caramels. Agafam un full de pasta filo l’untam amb un pinzell per una cara amb la mantega fusa i el tallam en 4 parts. En el centre de cada tros de full posam una rodanxa de botifarró. Sobre dos d’ells posam una culleredeta de compota de poma i en els altres dos la posam de ceba caramelitzada.

    6- Un cop tenguem això preparat embolicam la pasta deixant el farcit en el centre i després donam forma als costats perquè semblin caramels. Aneu en compte en aquest pas perquè la pasta filo és elàstica, però també molt fràgil i es romp fàcilment. Pinzellam per sobre amb un poc més de la mantega fusa i posam a sobre d’un paper encerat en una palangana de forn.

    7- Posam la palangana en el forn prèviament encalentit a 210º i hi deixam els caramels uns 12-15 minuts.

    Servim calents.

    Provau-los de fer, tastau-los i feis-me saber si us han agradat o no. Ens veim aviat!

    Una besada!

  • MUNTAR UNA FESTA DE TEMÀTICA CIRCENSE (III)

    MUNTAR UNA FESTA DE TEMÀTICA CIRCENSE (III)

    I arribam al moment dolç de la festa de temàtica de circ. El pastís i els altres dolços!

    En realitat va ser relativament senzill muntar la taula dolça perquè era bastant petita, però així i tot volia que tingués el mateix esperit circense que la resta de la festa. I a la foto podeu veure una vista general. Hi havia, per suposat, el pastís (del que ja us parlaré més endavant); llepolies, que estaven repartides en potets de vidre petits d’Ikea i en càpsules de cupcakes rígides posades en una sínia de fira per cupcakes; també hi havia regalèssia vermella, que com que era molt llarga estava en un altre pot més llarg, el podeu veure darrera del rètol; i per acabar, i acompanyant els animals del circ, unes galetes que crec que us sonaran, i que vàrem servir en un pot semblant als altres però de boca més ampla. 

    Precisament d’aquestes galetes us vull parlar, perquè varen tenir molt d’èxit i són senzillíssimes de fer, i molt vistoses. Anem amb la “recepta”.

    GALETES DE FESTA

    Ingredients:

    • 1 paquet de galetes “Fresqueto” de Rosselló (del sabor que més us agradi, aquestes eren nata)
    • Candy melts de colors (o xocolata per fondre)*
    • Non pareils, perles de sucre, sprinkles… o fins i tot fruites seques!

    Pas a pas:

    1- Primer de tot hem de pensar en quins colors necessitam per la festa. Si ens és igual podem recórrer a la xocolata per fondre (blanca, amb llet o negra). Si, com en aquest cas, necessitam uns colors específics haurem de recórrer als candy melts. Els fonem en el microones com fondríem la xocolata, és a dir, a intervals curts i remenant de tant en tant fins que estiguin ben fusos.

    2- Preparam una safata amb paper de forn i separam les galetes pels colors que tenim. En el meu cas tenia 6 galetes per color: blanc, blau clar, rosa i groc.

    3- Amb l’ajuda d’una cullera vessam un poc de xocolata o candy melt per sobre d’un dels caps de la galeta i donam uns copets, anant en compte, per tal de treure’n l’excés. Les deixam a sobre de la safata i abans que s’eixugui hi enganxam en que ens faci més ganes: sprinkles, non pareils, perles de sucre… El que ens agradi més o tengui a veure amb la temàtica de la festa.

    4- Les deixam endurir dins la gelera i en poder les posam dins un pot en un lloc fresc.

    I ja ho veis! Ben vistoses que queden! I amb aquesta calor, duen poca feina i no heu d’encendre forn, que ja és molt.

    Pel pastís la cosa és una mica més complicada d’explicar, però el que sí que puc fer és donar-vos uns quants consells que crec que s’han de tenir en compte.

    PASTÍS CIRC

    Consells:

    • Sempre que faceu un pastís amb buttercream, sobretot a l’estiu, deixau reposar les capes de buttercream dins la gelera una bona estona. És més bona de treballar, sobretot si hem de fer una striped cake. 
    • Sobretot, sobretot, sobretot, el primer punt s’ha de fer de manera molt rigorosa si el que volem és fer un dripping en condicions. La superfície del pastís ha d’estar molt freda perquè en baixar les gotes de candy melt tèbies es vagin solidificant pel camí i quedin bé. No sigueu ansiosos, jo a vegades ho som i els resultats no són els millors. S’ha de tenir una mica de paciència.
    • Si heu de fer un pastís de dos pisos pensau a posar reforç en el primer. Com que aquest no és molt gros és suficient posar 3 o 4 palletes de beguda tallades arran de la superfície del primer pis. Jo n’utilitzo de cartró, ja que són biodegradables.
    • Aplicau la buttercream i deixau-la ben llisa en els dos pisos abans de muntar-los un sobre l’altre. És possible que hàgiu de fer algun retoc després, però serà molt més fàcil, sobretot si heu deixat refredar bé el 2n pis.
    • És preferible fer el dripping en el primer pis quan ja estan els dos muntats, ja que així es poden dissimular algunes imperfeccions si fes falta.
    • A l’hora de posar els sprinkles petits a la base del pastís, el que faig és repartir-los a sobre del plat envoltant del pastís i amb una espàtula els vaig enganxant. Els que no s’enganxen els retiro després amb un pinzell. Les perles més grosses les poso una a una i les situo en llocs estratègics.
    • Si us fa falta dibuixar formes a sobre d’un pastís ho podeu fer de dues maneres: amb una plantilla (stencil), o amb un motlle de galetes. Per fer l’estrella podeu agafar un motlle de galetes, presentar-lo sobre allà on volem que vagi i prémer sobre la superfície lleugerament. Quan el retireu tindreu la forma de l’estrella, o de qualsevol altre forma que volgueu.
    • Podeu veure que he posat una càpsula de cupcakes a sobre del pastís, però rodolava i queia al principi. El que vaig fer va ser fer-li un foradet amb un escuradents i clavar-lo amb ell al pastís. Per les crispetes, la mateixa buttercream ja feia de cola.
    • Les joguines és millor posar-les al seu lloc en el moment de servir el pastís, si no el podeu fer malbé si cauen durant el trajecte.

    Crec que no em deixo res! Entendreu que no faci una entrada del pastís perquè seria llarguíssima, però espero que us serveixin d’alguna cosa aquests consells. A força d’equivocar-me he anat aprenent.

    I amb aquesta entrada podeu veure una opció de com muntar una festa amb aquesta temàtica. Segur que vosaltres podeu afegir moltes més coses i/o canviar-ne d’altres. Deixau volar la imaginació!

    Si teniu algun suggeriment o pregunta la podeu deixar als comentaris.

    Ens veim aviat! Besades!

    *Els candy melts que faig servir són de la marca Funcake.  Realment Candy Melt són de la marca Wilton però per fer dripping a mi m’ha anat molt millor la marca Funcake, no necessiten afegir saïm de cacau per a que sigui més líquid.

  • MUNTAR UNA FESTA DE TEMÀTICA CIRCENSE (II)

    MUNTAR UNA FESTA DE TEMÀTICA CIRCENSE (II)

    Seguim amb la festa infantil inspirada en el circ!

    En l’entrada anterior us vaig ensenyar què havia fet per muntar un photocall i alguns elements de DIY. Jugar ja podien jugar, però a una festa l’element essencial és el menjar, o no? Idò en aquesta entrada encara no us ensenyaré el menjar, però sí les quatre coses que vaig fer per la decoració de les taules i especialment en la taula dolça.

    El meu padrí, com molts de manacorins, va ser fuster. A casa tenim moltes coses fetes seves. I entre aquestes coses tenim una moblet amb rodes, amb dues superfícies per posar coses. Sempre li hem dit “carrito” o “camarera” (ja sé que són barbarismes, però així els hem anomenat sempre). El cas és que teniem aquest moblet arraconat en una cotxeria i el vaig rescatar per donar-li una altra vida. Per això el vaig dur a un taller de fusters i vaig demanar que li canviessin les rodes, el tapessin pels 4 costats (un d’ells amb portetes), em fessin una estructura desmuntable a sobre amb una teladeta i també una roda falsa… et voilà! Ja tenim un carretet de gelats!

    Com a suport de la taula dolça en una festa d’aquesta temàtica (com en altres tipus de festes just canviant la decoració) crec que no té preu, i més pensant que ho va fer el meu padrí.

    Un altre element decoratiu que vaig posar sobre les taules va ser uns cartells per indicar què hi havia sobre cada taula. Aquests els vaig dissenyar amb ordinador, per tant us els puc regalar, tendreu l’enllaç al final d’aquesta entrada. Vaig fer 4 cartells: SALAT, LLEPOLIES, CRISPETES i BEGUDES. Els vaig dur a imprimir a una impremta i els vaig enganxar a un cartró ploma amb celo de doble cara (no ho proveu amb cola de barra, la humitat fa que el paper s’arrugui).

    Les crispetes estaven dins poals metàl·lics en els que vaig posar paper de seda de colors, i per servir-les vaig posar cons de paper de colors. Tot un èxit!

    Finalment, els tocava el torn als animals de circ, que no eren més que juguetes. A ells els vaig fer a cada un un capell de festa fent un con amb paper estampat que tenia per casa enganxant-lo amb celo de doble cara (que van de bé els retalls per fer aquestes coses!). A sobre els vaig enganxar una bolleta d’un detall de passamaneria de mini arboços que tenia per casa. Vaig tallar les bolletes i les vaig enganxar a sobre dels capellets amb un puntet de silicona.

    Personalment, crec que els animals de jugueta acabaven de fer rodona la decoració, però està clar que això va a gusts!

    I parlant de gusts, la 3a i darrera entrada sobre la festa de temàtica de circ serà sobre els dos detalls que vaig fer per la meva neboda: el pastís i les galletes.

    Si teniu alguna pregunta o suggeriment no dubteu en enviar un missatge o comentari! Besades!

    salat

    crispetes

    llepolies

    begudes

  • MUNTAR UNA FESTA DE TEMÀTICA CIRCENSE (I)

    MUNTAR UNA FESTA DE TEMÀTICA CIRCENSE (I)

    La meva neboda gran compleix 4 anys. Com que va néixer a l’estiu és molt fàcil muntar-li una festa amb qualsevol temàtica. Enguany li hem donat dos temes per triar (l’any passat no va tenir oportunitat encara): fades o circ. Sabeu què va contestar? Que volia animals i crispetes. Fàcil, no?

    M’encanta muntar aquest tipus de “saraos” i el meu cap va començar a fer llistes virtuals i a imaginar com podria muntar la festa. No som partidària de que els animals facin “feina” en el circ (ni en qualsevol altre lloc que suposi la seva exposició) però havia vist imatges de festes que tractaven als animals de circ com un més de la festa, com si en fossin protagonistes. A més, el tema de la idea romàntica del circ  era molt atractiva. I ja sabeu què volia na Maria, animals i crispetes.

    Per tant vaig pensar en què podria posar com a photocall per a què tant pares com nins es poguessin fer alguna foto de record de la festa. Per suposat necessitava alguns elements de disfressa: guardapits, corbatins de lluentons  i capells pels directors de pista; ulleres i varetes pels mags; tutús, corbatins, ulleres XXL i nassos d’escuma pels pallassos.

    Per una part, les disfresses ja estaven preparades, però hi ha alguns elements d’atrezzo que necessitava fabricar, ja que no els trobava enlloc: el cercle de foc i les manuelles del forçut. Així que… posem-nos mans a la feina!

    CERCLE DE FOC

    Materials:

    • Hula hoop de 60 cm
    • Goma eva de purpurina de colors vermell, taronja i groc
    • Cinta aïllant negra
    • Pistola de silicona calenta i barres de silicona
    • Plantilles de flames (teniu el pdf al final d’aquesta entrada)
    • Veta de 10 o 15 cm (no és important el color)

    Pas a pas:

    1- Com que els hula hoop solen ser de colorins, i no quedaria bé, primer de tot el folram amb cinta aïllant negra.

    2- Presentam les plantilles sobre el revers de la goma eva (per la part que no du purpurina) i les marcam. Per què tenguin més dinamisme les flames, i no siguin iguals podem anar marcant les plantilles a l’indret i a l’inrevés.

    3- Tallam un tros de veta d’uns 10-15 cm i la fermam al hula hoop, d’aquesta manera podrem penjar el cercle de foc sense que es noti d’on ho feim.

    4- Un cop ho tenim tot llest encalentim la pistola de silicona i anam enganxant la goma eva combinant els colors i les diferents plantilles. Realment, si heu fet servir les dues parts de les plantilles tendreu 4 models de flames. Anam enganxant les flames amb la silicona calenta tenint en compte d’enganxar-les encavalcant-ne unes sobre altres, però no sempre de la mateixa manera.

    5- Per penjar el cercle només heu de passar un fil de pescar, o qualsevol altre tipus de cordeta que vos agradi, per la veta que hem posat en el cercle de foc.

    MANUELLES DEL FORÇUT DEL CIRC

    Materials:

    • Pal de fusta de 120 cm de secció rodona (això és a gust del creador, igualment que el diàmetre de les bolles de porexpan)
    • 2 bolles de porexpan de 20 cm de diàmetre
    • Pistola de silicona calenta i barres de silicona
    • Pintura negra i blanca (Titan Acualux setinada)
    • Plantilla “100 kg” (teniu el pdf al final d’aquesta entrada)

    Pas a pas:

    1- Foradam les bolles de porexpan uns 5 cm, o més si podem, i amb l’amplada del diàmetre del pal.

    2- Encalentim la silicona i omplin els forats que hem fet en les bolles de porexpan, hi ficam les bolles i deixam que eixuguin bé. Procurau no posar coles amb base de dissolvents perquè el porexpan no és més que un plàstic, i el fareu malbé.

    3- Un cop la unió estigui ben eixuta pintam tot el conjunt de negre i deixam eixugar. Potser hàgim de donar dues passades de pintura, sobretot a les bolles.

    4- Imprimim les lletres o números que hi volguem posar, en aquest cas el que volia era exagerar molt i he posat “100 kg” a cada bolla. Per si voleu posar el mateix només heu de clicar sobre l’arxiu que teniu abaix i imprimir-lo en la mida que us vagi millor. Si voleu posar alguna altra cosa, la font que he fet servir és la Stencil Std.

    5- Com fer una plantilla per una forma esfèrica és un poc complicat el que podem fer (i així ho he fet jo) és tallar la plantilla i enganxar-la allà on vull que estiguin les lletres amb una mixa de washi tape que tenia per casa (és un tipo de “celo” que no enganxa tan fort com aquest i és més fàcil de retirar, si no es pot fer perfectament amb cinta de pintor.

    6- Amb un bolígraf anam marcant procurant pitjar mitjanament fort a sobre dels números, de manera que es treure la plantilla ens quedi un petit solc que ens marqui per on hem de pintar.

    7- Pintam per dins de les línies que hem marcat amb color blanc.

    Per ara és suficient… no trobau? En properes entrades us mostraré més cosetes que es poden fer per muntar una festa infantil amb temàtica de circ. Estau atents perquè L’ESPECTACLE ÉS A PUNT DE COMENÇAR!

    flames

    100 kg

    PD: Podeu veure a les fotos que també hi ha una “estora” fent de pista central del circ. No és més que una manta de teixit polar de color blanc que ja era velleta, tallada en rodó i amb una aplicació d’una estrella amb un tros de tela vermella que tenia per casa.

    PD2: Les tipografies de les lletres de CIRC i de MARIA les trobareu clicant sobre les paraules.

  • MENJAR A MILÀ I VENÈCIA

    MENJAR A MILÀ I VENÈCIA

    Aquesta setmana he estat en un viatge especial. Junt amb 55 alumnes i 4 professors més hem estat viatjant per Itàlia, concretament hem visitat Milà i Venècia. El menjar és un tret molt distintiu d’aquest país. Clar que no és el mateix viatjar pel teu compte o amb un grup petit que amb un grup tan gros com el nostre. Algunes menjades ja les teniem contractades, d’altres les hem anat improvisant.

    Per fer-vos una aproximació al que hem anat menjant (els professors, els alumnes han tirat més de restaurants ràpids molt coneguts) us duc aquesta entrada, igual us serveix d’alguna cosa!

    1r dia per Milà.

    El primer dia va ser un dia per aterrar a terres italianes i poc més. Partírem de Porto Cristo ben prestet ja que el vol era a les 10,45h i moure a 60 persones no és poca cosa. Arribàrem a Milà sobre les 2, i el bus ens va deixar a prop del Castello Sforzesco.

    Tots ben afamats ja en aquella hora donàrem temps lliure per anar a dinar, per després trobar-nos a la fontana di piazza Castello.

    Els professors vàrem anar al primer restaurant que vàrem trobar podriem dir, no vàrem mirar gaire, teniem gana i pressa. El restaurant escollit va ser el Farinella, que està molt a prop del lloc on havíem quedat amb els alumnes. Era dilluns i a aquella hora no hi havia més que una o dues taules amb gent a dins. També té terrassa, però feia vent, i ens vàrem estimar més entrar.

    El cambrer, n’Stefano, va resultar que ens entenia perfectament ja que resulta que ha fet feina per Eivissa i en breu hi tornava. Vàrem demanar tots pizza, jo vaig demanar la Cotto Ma non Cotto.  Quan ens les varen dur vàrem demanar al cambrer com es menjava la pizza, no sabíem com fer-ho (amb els dits o amb coberts) ja que era molt fineta. Ens va explicar que aquell tipus de pizza es deia napolitana i és molt fineta en el centre i la vora molt gruixuda, per tant s’havia de menjar amb coberts. No hi ha com demanar quan no se sap.

    Les pizzes en aquest restaurant estaven entre un preu de 7,5 i 12 euros.

    Un cop amb la panxa plena ens retrobàrem amb  alumnes i baixàrem tots cap a la plaça del Duomo. El primer dia era visita lliure, i tot i que els aconsellarem entrar a la catedral i fer una volteta per la galeria Vittorio Emanuel II… va tenir més èxit el fet d’anar de compres.

    Per cert, si viatjau a Milà entrau a la catedral, ho paga.

    Sobre les 7 tornàrem cap al bus, havíem de desfer tot el que havíem caminat fins arribar-hi i d’allà ja arribàrem a l’hotel. L’agència ens havia comanat el sopar en un restaurant proper a l’hotel, el 2fratelli. Podriem dir que si l’haguéssim hagut de triar no ho hauriem fet. El menú va ser: risotto a la milanesa, escalop amb ensalda i gelat. Jutjau vosaltres mateixos, però tanta sort que només hi vàrem sopar un dia.

    Alguns alumnes tenien molta gana, es varen menjar el seu i el nostre, el dels professors. El personal del restaurant, això sí, varen ser molt aguts amb nosaltres: l’aniversari d’un dels nostres alumnes era aquell mateix dia, i li varen posar una espelmeta sobre unes postres, varen tancar la llum quan li duien i entre tots vàrem cantar.

    2n dia per Milà

    Després de berenar a l’hotel, el 2n dia per Milà sí que teniem visites contractades. El matí al Museo Nazionale della Scienza e della Tecnologia Leonardo Da Vinci, i el capvespre a l’estadi de San Siro (la meitat del grup) i al Palazzo Morando (l’altra meitat).

    Per els que tengueu curiositat, el Museu Leoardo Da Vinci ho paga. És enorme, per tant crec que és necessari triar quina part es vol visitar, fer-lo tot és bastant cansat.

    Com que havíem berenat prest, però teniem les visites contractades també de prest, tot d’una que vàrem acabar la visita teniem una horeta i mitja per anar a dinar, cadascú on va trobar millor. En aquesta ocasió ens acostàrem a la plaça del Duomo, lloc de trobada de tot el grup. Triàrem un restaurant anomenat Spadari Café, a uns carrers tan sols de la catedral. Aquesta vegada volia provar la pasta i vaig triar un plat de tagliatelle al funghi, que vaig trobar boníssim!

    El plat costava 10 euros, no ho trob un preu exagerat per la zona.

    La meva meitat de grup, després de dinar, visitàrem el Palazzo Morando i San Bernardino alle Ossa. Com que després de la visita estaven cansats (sempre estaven cansats excepte a l’hora d’anar a dormir), els deixàrem temps lliure fins després d’haver sopat, no sense abans recomanar-los que si no ho havien fet entressin dins el Duomo.

    El que quedava de capvespre passejàrem una mica més per la zona i anàrem a sopar al bar Mercurio, molt a prop també de la plaça de la catedral. El menjar molt bo. Aquesta vegada no tenia massa gana, havíem fet un gelat feia una horeta, i vaig demanar una insalata caprese, per 10 euros.

    Ben cansats a la tornada cap a l’hotel per preparar les maletes per partir ben prestet cap a Venècia… però ai las! El cansament just en arribar a l’hotel sempre desapareix! Ciao Milà!

    3r dia per Venècia

    El viatge en bus de Milà a Venècia dura 3 hores. Havíem demanat a l’agència que ens baratés el sopar del 2n dia a Milà per una bossa de picnic pel 3r dia, pel viatge a Venècia. Podeu creure que el que hi havia dins la bossa no va arribar el alguns casos a San Marco. Tenim piranyes, no alumnes. La bosseta duia dos panets (ben eixuts) amb formatge, prosciutto i lletuga, un pastisset industrial, una poma i una botella d’aigua. El millor de la bossa era la poma, i ni això, però bé, la qüestió era no perdre massa temps en això i aprofitar de visitar el més possible.

    Després de passar tot el capvespre per l’illa vàrem agafar el vaporetto per tornar a agafar el bus i arribar a l’hotel. Allà ens trobàrem amb la sorpresa que no hi havia restaurant a l’hotel, si no que havíem de travessar el carrer per anar a un restaurant, el Soleado.

    El sopar va ser, per dir-ho delicadament, justet. Pasta amb salsa de tomàtiga i alguna traça de carn, un bistec arrebossat i patates fregides i una poma de postres. No hi havia opció per celíacs ni vegetarians, i això que ho havíem avisat a l’hotel. Però es veu que l’hotel no ho va avisar al restaurant… el primer vespre a Cazzago de Pianiga no va ser el que esperàvem…

    4t dia per Venècia

    Com cada dia, toc de diana ben prest i partida cap a Tronchetto per agafar el vaporetto fins a San Marco. Una vegada allà separàrem el grup en dos ja que teniem dos guies que ens vàrem fer una visita guiada pel centre històric. La nostra guia, na Grazzia va resultar ser molt aguda i ens va explicar la plaça de San Marco, com estava construïda Venècia, una mica de l’arquitectura de les cases, el pont del Rialto i vàrem acabar al mercat del peix. Ens va explicar que el peix allà és molt important, el que es pesca queda primer a Venècia i després s’envia cap a Milà.

    Teniem poc temps per dinar i els alumnes volien pizza d’un lloc que havien vist el dia abans. Però els professors vàrem anar a prop del mercat del peix a un lloc de menjar take away (cosa important si no us voleu deixar el sou només en el menjar). El local es diu WEnice fresh food and take away, i a part de plats preparats que tenien una pinta fantàstica venien uns potets amb peix fregit. El petit per 6 euros i el mitjancer per 9. Jutjau vosaltres mateixos però jo crec que la capacitat d’un i altre és més o manco la mateixa. Agafàrem el més petit i podem assegurar que vàrem fer molt ben fet. En ell hi havia un poc de tot: peix, calamar, gambes, verdura… en tempura i en el seu punt de sal! Fantàstica menjada per 6 euros.

    Després de menjar tan a corre-cuita agafàrem un vaporetto per fer un tour per les illes de Murano, Torcello i Burano. 5 horetes de tour en el que vàrem tastar les bussolai, les pastes típiques de Burano, que tenen forma d’S. Va ser un dia ben completet, i cansat.

    Ens esperàvem el pitjor a l’arribada al restaurant de davant l’hotel, tenint en compte el que havia passat el dia anterior… però no. Varen ser molt més simpàtics que el vespre anterior i varen tenir alguns detalls amb nosaltres. El menú del sopar consistia en pasta farcida de ricotta amb mantega i sàlvia, bistec amb ensalada i postres de la casa.

    Podem dir que aquesta vegada sí que ens va agradar el sopar. I el detall va venir quan vàrem demanar si ens podien dur més pa i en comptes d’això ens vàrem dur focaccia, i als nins a més els varen dur pizza. Tots contents!

    Els GELATO!

    Capítol a part mereixen els gelats  (i altres dolços) que hem menjat aquests dies per la Llombardia i el Véneto. El primer dia el vàrem menjar a una gelateria de la galeria Vittorio Emanuel II. La gelateria es deia Pasticceria Marchesi. Tenia un mostrador d’aquells que fan enveja, amb diferents mostres de pastissos, i al davant dues tauletes amb cadires d’un estil molt afrancesat. Evidentment el postureo no es va fer esperar.

    El gelat del segon dia va ser a Il Campanile, a la via Orefici, molt molt a prop de la plaça del Duomo. Per ser sincers, aquest dia estàvem ja una mica cansats, i haguéssim volgut asseure una estona, però els preus són prohibitius si no són per plats per endur. Tota la vida recordarem l’espantá que vàrem fer en una terrassa quan vàrem veure que la coca cola costava 8 euros… 8 euros!

    El dimecres ja estàvem a Venècia i el gelat ens el vàrem menjar un poc aviat de camí al Museu Casanova. Aquesta vegada el vaig triar amb cucurutxo i em va fer molta gràcia així com ens el varen servir, fent la forma d’un cor. Molt adequat tenint en compte el lloc que anàvem a visitar.

    La dieta de gelat per dia va acabar el darrer dia del viatge, a la darrera illa que vàrem visitar, Burano. No tenc foto, però us asegur que el vàrem fer. Del que sí tenc foto és del cannoli (el primer de la meva vida!) que ens va comprar na Noèlia a tots els altres professors. Boníssim! Amb el llinatge tan sicilià que tenc i encara no els havia provat mai! Pot ser seria una recepta pendent del blog, què trobau?

    I amb això s’acabava el viatge. El divendres agafàrem el bus a les 7 del matí i no hi ha quasi temps per menjar res, i per tant tampoc res per contar-vos. Ens veiem aviat per aquí!

    Una besada!

    PD: Les fotos en general, no són massa bones, ho sé. La majoria estan fetes d’aquella manera, però crec que us en podeu fer una idea 😉

  • VOCABULARI BÀSIC DE REBOSTERIA CREATIVA

    VOCABULARI BÀSIC DE REBOSTERIA CREATIVA

    En això dels pastissos hi ha tants d’exemples com persones i gusts. N’hi ha que es decanten més per la sobrietat i elegància dels colors neutres i la decoració justa, com dels que s’excedeixen en tot. I entre aquests dos pols hi ha una varietat infinita.

    Aquesta entrada és per fer una aproximació a les diferents tècniques i temàtiques de la rebosteria creativa ja que les paraules que normalment s’empren per descriure les decoracions o les temàtiques solen ser anglosaxones. En més d’una ocasió he hagut d’explicar què significa fer un dripping, posar un topper o què és la tècnica de l’ombrée. 

    NAKED i SEMINAKED CAKES

    Aquest tipus de pastissos es caracteritzen per mostrar el seu interior sense cobrir, o cubrir parcialment. Normalment són pastissos d’aspecte rústic ideals per celebracions a l’exterior. Són molt demanats per noces d’inspiració boho, naturals però amb un toc elegant. Poden anar molt decorades a sobre però no és el més habitual. Normalment la decoració és a base d’elements naturals (flors, fruites…) o amb una simple decoració amb mànega pastissera. Fa anys que es fan i no passen de moda.

    RED VELVET NAKED CAKE

    SEMINAKED CAKE DE XOCOLATA AMB DECORACIÓ D’ELEMENTS VEGETALS NATURALS

    DRIPPING

    Fa ja uns quants anys que Jackon Pollock va inventar aquesta tècnica de les arts plàstiques, encara que ell l’utilitzava posant en joc l’atzar com un element més dins de la seva creació. Els drippings pastissers estan a mig camí entre el control absolut de la gota i l’atzar. Es tracta de fer caure un element com és una ganache de xocolata (blanca o negra) o de candy melts (sí, més parauletes rares, són uns caramels de textura similar a la xocolata, i poden ser de diferents colors i sabors). El truc està en que la superfície sobre la que cau la xocolata encara tèbia sigui ben freda. Això fa que la gota es vagi aturant i no arribi fins a baix.

    DRIPPING CAKE DE XOCOLATA AMB DECORACIÓ D’ELEMENTS VEGETALS I FRUITES NATURALS I TOPPER

    STRIPED CAKE

    Literalment, pastís ratllat. Aquest tipus de pastissos encara no estan molt vists per aquí, però ja es fan de fa temps. Per fer-los hi ha dues opcions: a mà o amb eines especials. Si es fa a mà és necessari tenir molt de pols, i així i tot no queden unes línies nítides. Ajudats d’un scraper de formes sí que queden unes linies ben definides. Un scraper és una espàtula que pot ser totalment llisa (per allisar el contorn del pastís) o tenir diferents formes. En aquest cas, l’scraper ha de tenir la forma de merlets, com els dels castells. No amb totes les buttercreams queden bé les línies, ha de ser una buttercream amb molt de cos, com la de farina.

    STRIPED CAKE DE GERDS I LLIMONA

    DECORACIÓ AMB STENCILS

    Els stencils es fan servir sobretot en el món de les manualitats. En rebosteria també es poder usar per deixar buits o per crear figures, com en les dues fotografies següents:

    STRIPED RED VELVET CAKE AMB DECORACIÓ DE CALAVERA

    En aquest cas, primer s’ha passat el dibuix de la calavera sobre la buttercream i després s’ha emplenat amb perles i figures de sucre, una a una. Du una mica de feina però el resultat és molt vistós.

    PASTÍS DE XOCOLATA AMB DECORACIÓ AMB STENCIL

    I en aquest segon cas s’ha posat l’stencil sobre la buttercream blanca i s’ha aplicat la buttercream de colors amb espàtula per sobre. Quan s’ha retirat l’stencil ha quedat el buit en blanc. Ambdós casos la buttercream que fa de base ha d’estar ben freda, si no es pot espatllar el resultat final.

    DECORACIÓ AMB ESPÀTULA

    La decoració amb buttercream aplicada amb espàtula pot semblar en un principi una decoració un tant rústica, però pot aconseguir uns resultats molt fins i estèticament elegants. Podeu veure dos exemples en les següents fotografies.

    PASTISSOS DECORATS AMB ESPÀTULA

    DECORACIÓ AMB FLORS

    Hi ha diferents formes de decorar amb flors. La més senzilla és decorar amb flors naturals, simplement s’han de col·locar a sobre del pastís de manera més o manco equilibrada, creant diferents nivells i caigudes. NO totes les flors són vàlides. Consultau amb algun/a florista per saber si poden traspassar algun sabor desagradable al pastís, això seria terrible!

    PASTÍS DE VAINILLA DECORAT AMB FLORS NATURALS

    La segona opció, i també la segona més fàcil és la de decorar amb flors utilitzant boquilles russes. Aquestes són unes boquilles que ja tenen en la seva punta una perforació que fa que quan pitjam la mànega pastissera la buttercream ja surti amb forma de flors. N’hi ha de molts de tipus: roses, tulipess, margarides… i també n’hi ha en forma de fulla.

    PASTÍS DE XOCOLATA DECORAT AMB BOQUILLES RUSSES

    I la darrera opció, i la més complicada ja que necessita tècnica i les eines adequades, són les flors de buttercream. També es fan amb boquilles, però en aquesta ocasió amb poques boquilles es poden fer molts tipus de flors. La buttercream ideal per fer-les és la de merenga, queda molt fina i transparent. És una tècnica en la que els coreans són experts, però ells utilitzen una buttercream a base de pasta de mongeta. Aquesta darrera no l’he tastada, per tant no us puc dir quin sabor té, però la buttercream de merenga és… mmm. Per posar-li una pega una mica grossa podriem dir que per treballar bé aquestes flors s’ha de fer amb una temperatura molt baixa, refredant les mans de tant en tant ja que si no la crema es fon. Imaginau el constipat de la primera vegada que les vaig fer.

    DECORACIÓ DE FLORS DE BUTTERCREAM DE MERENGA

    PASTISSOS AMB DECORACIÓ EN OMBRÉE

    L’ombrée és una tècnica que consisteix en fer que la buttercream passi d’un color a un altre suaument. Bàsicament és fer un degradat de colors. En teniu dos exemples en les següents fotografies.

    PASTISSOS EN DECORACIÓ EN OMBRÉE

    MARBREJAT

    La pròpia paraula ho diu, és crear la sensació d’un estampat de marbre sobre el pastís. Pot quedar realment semblant al marbre, o pot semblar més un aquarel·lat, de fet també existeix aquesta tècnica sobre fondant, però amb uns efectes diferents. En la següent imatge podeu veure com queda el meu primer intent de marbrejat, no en som cap experta. Temps al temps.

    PASTÍS DE XOCOLATA I VAINILLA AMB EFECTE MARBREJAT

    I en aquesta altre l’efecte més d’aquarel·lat.

    PASTÍS DE VAINILLA AMB EFECTE AQUAREL·LAT

    Supòs que m’he deixat alguna tècnica, però si de cas ja faré una altra entrada. El que vosaltres volgueu! Esper que us agradi. I si teniu alguna pregunta no dubteu en posar algun comentari.

    Una besada!