Etiqueta: Nadal

Aletria
Aletria! A mi em sona a “alegria”. L’aletria és un tipus de fideu que es compra a Portugal per fer aquestes postres.

Bàsicament, i després de tastar-les a casa, vàrem arribar a la conclusió de que s’assemblen bastant a l’arròs amb llet, però amb un puntet especial per mor de l’anís estrellat. Aquestes postres, a més dels sonhos de natal, varen ser la part dolça del nostre dinar familiar de Nadal d’aquestes passades festes.

Són molt bones de fer i a tots ens varen agradar, tant als petits com als grans. Anem amb la recepta!

Ingredients:
- 200 g de fideus (dels més finets)
- 250g de sucre
- 1l de llet
- 4 vermells d’ou
- 1 branqueta de canyella
- 2 estrelles d’anís
- la pell d’una llimona
- canyella en pols per decorar
Passa a passa:

1- Posam al foc la llet, el sucre, l’anís, la branca de canyella i la pell de llimona.

2- Quan es comenci a encalentir afegim la pasta. L’hem de rompre amb la mà abans d’afegir-la. L’hem de coure uns minuts.

3- Retiram les espícies. En un bol a part hi batem els vermells d’ou amb 4 cullerades de llet que treurem del foc. No deixam de remoure en tot el temps, si no es courà l’ou.

4- Afegim la mescla dels ous a la llet i la pasta i ho coem tot junt durant cinc minuts a foc mitjà.

5- Ho vessam tot en el motlle triat i ho deixam reposar. El motlle que veis en la imatge és aquest.

Decoram amb la canyella amb pols, al nostre gust.

Com podeu veure és una recepta moooolt fàcil. Intentau-la, quedareu bé, no us durà molta de feina i els ingredients són bastant econòmics.
24 d’abril de 2025
TIRAMISÚ DE TORRÓ
Estau farts de menjar? Queden encara restes de coses dins la gelera i el rebost? És difícil desfer-se del Nadal i el Cap d’Any, solen quedar neules aperduades per dins del rebost durant mesos, fins que les redescobreixes i veus que ja estan molles i no són comestibles.

D’entre totes les receptes que tenc guardades per-si-un-dia-tenc-temps-de-fer-les aquesta feia temps que me feia moltes goles. De fet, vaig recordar que la tenia perquè de sobte a l’estiu, fent dissabte en el rebost vàrem descobrir una barra de torró del fluix que no havia de caducar fins el 2020. Senyals que t’envia el destí.

Us puc dir que ha estat tot un èxit. Són unes postres cremoses, no massa pesades i vistoses. Com podeu veure a les fotos vaig presentar el tiramisú dins de copes petites (la cullereta que veis a la imatge és una cullereta de postres) i en varen sortir 11. Són d’una mida ideal, ni massa molt ni massa poc.

Ingredients:
- 250 g de mascarpone
- 250 g de nata per muntar
- 2 vermells d’ou
- 30 g de sucre
- 150 g de torró de Xixona
- Pa de pessic casolà, tallat prim i en cercles
- 50 g d’aigua
- 50 g de sucre
- 1 raig d’Amaretto
- Torró d’Alacant, “pets de monja” i perletes per decorar (opcional)
Passa a passa:

1- Primer de tot prepararem la nata, ja que ha de reposar un vespre sencer. Posarem la nata amb el sucre dins un perol al foc fins que comenci a bullir. El retiram del foc i sense deixar de remoure afegim els 2 vermells d’ou. Tot això ho deixam ben tapat amb paper film a pell* dins la gelera. Ho deixam tot el vespre, ho necessitarem ben fred.

2- Prepararem el pa de pessic, però en comptes de fer-lo en un motlle rodó per pastissos ho farem sobre un motlle pla, dels de fer coca de verdures. Jo he utilitzat aquesta recepta.

3- El dia següent primer, de tot prepararem el xarop posant l’aigua, l’Amaretto i el sucre al foc i deixant-lo bullir uns minutets i després reservarem.

4- Ratllarem el torró de Xixona i el reservarem. També tallarem el pa de pessic amb un tallador de galletes rodó, del diàmetre més adient al nostre recipient. Si ens ha sortit un pa de pessic molt gruixut en podem fer “llesques” per fer-lo més fi. També ho reservarem.

5- Posarem en un bol el mascarpone i la nata del dia anterior (tots dos ben freds) en un bol i mesclarem bé amb el turmix, que no quedi cap grumoll. Seguidament, amb unes varetes elèctriques ho pujarem tot. Ens ha de quedar una mescla bastant ferma.

6- Amb una espàtula de silicona mesclarem el torró ratllat amb la nata i el mascarpone. Posarem tota la mescla en una màniga pastissera amb una boquilla rodona.

7- Amb totes les parts preparades ja podem muntar les nostres postres. Amb la màniga pastissera posarem una bolleta de crema en el fons de la copa. A sobre d’ella posarem un cercle de pa de pessic i el pintarem amb el xarop d’Amaretto. A sobre posarem bolletes de crema fins a compondre tot un pis. Tornarem posar un cercle de pa de pessic pinzellat amb l’Amaretto i coronarem amb un altre pis de crema de torró. Així és com ho he fet jo, però es poden fer altres presentacions!

8- Ja només ens queda la decoració. Per això triturarem torró d’Alacant, del dur, però que es notin els trossets, i en posarem un poc per sobre del tiramisú. Per arrodonir jo he afegit unes pastes fluixetes que es diuen “pets de monja” i unes perletes daurades de sucre, que fan més festiu. Creieu-me que sense res decoratiu també són unes postres boníssimes!

Au idò! Que ja només ens queda Sant Antoni! I bé… després Sant Blai… i carnestoltes… i Pasqua…

Que acabeu de passar unes bones festes! Besades!
12 de gener de 2020
AMETLLES GARAPINYADES
Hi ha olors, sabors i renous que et duen a un moment de la teva vida. L’olor de Nadal a ca nostra, i estic segura que a moltes cases mallorquines és a ensaïmada amb xocolata, ametlles torrades, torró, mantecados i sobretot a sucre acompanyant a totes aquestes coses.

Però en certa manera, hi ha renous que precedeixen a aquestes aromes. Els renous que jo record són sobretot els relacionats amb la matèria prima amb la que s’elaborava tota aquesta llépola cuina nadalenca, l’ametlla. Record al meu padrí Joan trencant ametlles amb la maça de fusta a sobre d’un tronc que tenia al sòtil de ca seva. Record també la trituradora amb el sucre i l’ametlla fent miques i oli que es mesclaven i formaven la pasta de la que sortirien les coques de torró. Renous que a vegades intentam recuperar encara que sigui amb la Thermomix. El de trencar ametlles és una mica més complicat, però també enyorat.

Un dels dolços que eren típics a ca els meus padrins eren les ametlles garapinyades. Record que no només n’hi havia per Nadal, la temporada s’allargava si ni jo ni els meus germans no sabíem on era el pot, cosa que no solia passar. I ja que estic en plena recuperació de receptes de les padrines he volgut provar de fer-ne. No n’havia fet mai ni havia vist fer-les, malgrat sempre n’hi hagués a ca els padrins, per tant no sabia els tempos que havia de menester cada ingredient. Però una vegada provat i aconseguit, aquí vos deix la meva experiència.

Ingredients:
- 1 mesura d’ametlles (*)
- 1 mesura d’aigua
- 1 mesura de sucre
Pas a pas:

1- Quan en els ingredients em refereixo a “mesures” m’estic referint a tassons. És a dir, jo he fet servir un tassó d’ametlles, el mateix tassó d’aigua i el mateix pel sucre. Clar que si en volem fer més podem fer servir altres mesures, sempre que siguin de capacitat, no de pes.

2- Posam tots els ingredients en una paella o greixonera a foc mitjà/baix. Us recomanaria que fossin recipients el suficientment amples ja que haurem de remenar les ametlles una bona estona i si no tenim espai suficient la cuina pot quedar feta un desastre.

3- Haurem d’esperar que l’aigua s’evapori i serà quan hem d’estar més atents. Quan l’aigua estigui evaporada veurem que el sucre encara és blanc, no ha començat a tornar ros. Hem d’estar molt atents i anar remenant constantment per a que s’enganxi a les ametlles i no a la greixonera.

4- Ja cap al final veurem que el sucre s’ha anat enganxant a les ametlles i s’ha anat enrossint. Un cop ho tenim així és quan podem treure la greixonera del foc i vessar les ametlles a sobre d’un paper de forn, tenint cura de que no quedin grupets d’ametlles. Mirarem de separar-les abans que refredin anant molt alerta de no cremar-nos, ens ajudarem d’algun estri de cuina.

Esper que passeu unes bones festes i continueu seguint el blog l’any que ve! Recordau que m’agrada molt saber què us agrada i sobretot els suggeriments que em feis, sobretot per mitjà de les xarxes socials, encara que no sempre els puc fer el cas que es mereixen.

Ens veim aviat!

(*) a ca nostra feien servir les ametlles talment el meu padrí les duia, és a dir, amb pell. Per aquesta recepta jo les he fet servir pelades, les he trobat igual de bones. Això sí, anau en compte de no fer servir ametlles salades! A vegades les presses ens juguen males passades!

PD: L’evaporació de l’aigua du una estoneta així mateix, no desespereu. És una recepta d’aquelles que necessiten paciència.
16 de desembre de 2018
PRALINÉ D’AVELLANA
Aquesta és una d’aquelles receptes que durant una temporada fas molt i de cop i volta estàs anys a tornar a fer. Sense cap sentit deixes de fer-la, no perquè sigui complicada, al contrari. Però n’hi ha d’altres de més vistoses que atreuen més l’atenció.

Enguany però, no m’hi he pogut estar. Recordava que era molt bona, les avellanes m’encanten. I avellanes amb mel? Buah! No hi ha paraules.

Aquesta recepta la vaig aprendre a un curset de cuina al Centre d’Adults de Manacor, ja fa uns anys. De totes les receptes que ens varen ensenyar aquesta ha estat la única que he repetit més d’una vegada. I crec que ningú que n’ha menjat ha dit que no li agradés. Té un gust ben especial.

Com podeu veure, he fet els pralinés a dins motlles d’alumini d’un sol ús. És més fàcil a l’hora de treure’ls del motlle i d’aquesta manera els podeu regalar sense passar pena.

Ingredients:

Per la base
- 300 g de farina
- 150 g de mantega
- 150 g de sucre
- 1 ou
- 1 polsim de sal
Pel praliné
- 180 g de mantega
- 180 g de nata
- 170 g de mel
- 75 g de sucre
- 450 g d’avellanes
Pas a pas:

1- Començau preparant la base mesclant tots els ingredients i posant la pasta de base en motlles d’alumini (d’aquests d’usar i tirar). Aquests us seran molt més còmodes a l’hora de treure’ls i servir el praliné que un de ceràmica o de vidre. Procurau untar els motlles abans de posar-hi res amb oli, mantega o spray.

2- Posam la mantega, la nata, la mel i el sucre al foc. Ho feim bullir entre 5 i 10 minuts a foc mitjà.

3- Mentre tenim la mescla al foc picam les avellanes. No és necessari que quedin trossos molt, molt petits.

4- Afegim les avellanes a la mescla anterior i deixam que torni a bullir. Quan arrenqui el bull ho podem treure del foc.

5- Posam a sobre de la base el praliné i ho posam al forn que haurem encalentit a 160º amb el ventilador posat (si el vostre forn no en té podeu pujar la temperatura 10º-15º). Procurau posar els motlles a mitjana altura dins el forn. Enfornau durant 30-40 minuts.

Per decorar he posat un polsim de purpurina comestible. A sobre d’això hi he posat unes estrelletes de cartolina per deixar una reserva i hi he espolsat cacau pur sense sucre. Quan es treuen les estrelles de cartolina ens queda la marca amb la purpurina.

No ho trobau un detallet moníssim (i boníssim!) per regalar o per posar a la taula de Nadal? Mirau si és fàcil quedar bé!

Abans de les vacances de Nadal només em queda una recepta per penjar, després m’agafaré unes petites vacances per carregar piles i idees, si ho trobau bé 😉 .

Besades!!!

PD: Si us saltau el pas de posar la base, i només feis el praliné, ho poden menjar celíacs.
15 de desembre de 2016
LLETRES DECORATIVES
I ja s’acosta Nadal! Festes! Llums! Fred! Nadales! Un poc de tot vaja… I d’aquest “de tot” el que fa més ganes (i fa tremolar la cartera també) són les ganes de deixar la casa preparada per aquests dies. I ja sa beu que Nadal no acaba fins que no ha passat Sant Antoni… 😉 És a dir, que tenim una feinada durant més d’un mes.

Durant unes setmanetes no he comparegut per aquí perquè he tengut reunions d’avaluació a l’IES on treball, és a dir, que arribava allà a les 7,45 de matí i no tornava a casa fins a les 6 o les 7 alguns dies. Quan arribava a casa ja no feia llum bona per fer les fotos del DIY que us duc avui… Però aquí el teniu! Unes lletres ben xules (i econòmiques) per decorar algun racó de la casa per aquestes festes. Anem per feina!

Materials:
- Cartrons de diferents gruixes (de capsa resistent i de capses de cereals o de galletes)
- Lletres impreses (de la mida que volgueu i de la tipografia que us agradi més)
- Cutter o bisturí
- Llapis
- Pinzell
- Cola de fuster
- Cinta de carrosser (de pintor)
- Paper de cuina
- Massilla blanca (de la de tapar els forats de la paret)
- Paper de vidre gruixut i també de fi
A poc a poc:

1- Primer de tot cercau les lletres que us facin falta. Triau la tipografia i la mida que més us agradin. Aquestes que he fet jo fan uns 15 cm d’altes aproximadament. Preparau els cartrons també. (foto A)

2- El següent pas el podeu fer de diferents maneres. Podeu retallar les lletres en els folis i calcar-les sobre el cartró gruixut o bé fer servir paper de calc per fer-ho. Pensau a retallar-ne dues de cada una d’elles. (foto B)

3- Retallau totes les lletres amb molta cura amb un cutter o amb un bisturí. Anau molt en compte amb els dits, no heu d’haver d’anar a urgències! (foto C)

4- Retallau petits trossets del cartró gruixut , tots de la mateixa mida. Posau cola blanca en una banda de la lletra, posau els trossets de cartró en perpendicular a ella i a sobre l’altre lletra. Podeu veure com queda en la foto D. Deixau assecar les lletres amb un pes a sobre (un llibre o alguna cosa semblant). Deixau assecar la cola, segurament estarà un dia sencer.

5- Retallau trinxes de cartró finet ( del tipus del de les capses de cereals o de galletes) de la mida dels costats de les lletres. Pensau que del que es tracta ara és de tapar els costats i que no es vegi l’interior. Enganxau les trinxes de cartró amb cinta de pintor. Jo ho he fet amb cinta de carrosser, però si per casa teniu paper engomat és una alternativa magnífica, però no és tan fàcil de trobar. (foto E) L’únic problema que he tingut ha sigut amb la lletra ‘D’. Com que no té una base estable, abans de posa la trinxa de cartró en els costats he posat un pes (un cargol metàl·lic) en la base, així ja no tomba i es queda dreta.

6- Ja estam quasi acabant. Empaperau tota la lletra amb cola de fuster bastant diluïda i paper de cuina. Només he posat una capa, no necessitava més. Són lletres bastant petites, no necessiten molt de reforç.

7- En aquest moment ja teniu la lletra preparada per a qualsevol decoració, però el que jo volia era que quedassin ben finetes i llises, per tant el que he fet ha estat allisar-les amb massilla. He posat una capa ben fineta de massilla i i quan ha estat eixuta primer he passat paper de vidre per rebaixar les imperfeccions més grosses i després el paper de vidre finet per deixar la superfície el més llisa possible. Aquesta passa no és necessària si el que voleu és folrar-la de paper, per exemple.

8.- Per decorar-les les he pintat amb esprai blanc mat i després he daurat la base de manera irregular com ja vaig fer amb els ous de Pasqua, els recordau?

I en principi fins aquí seria el DIY perquè ara entraria la vostra imaginació i creativitat. Em va costar pensar en com decorar les lletres perquè hi ha tantes possibilitats… Aquí teniu unes quantes mostres que he trobat per Pinterest. Si és que la gent és molt creativa!

Imatges extretes de Pinterest

No queda res per les festes. Aprofitau aquests dies de pont per fer-les a casa, són ben entretingudes! I no sols per decorar la casa per Nadal, les podeu fer de mida XXL per decorar una festa o l’habitació dels més petits, no trobau?

Besades!
2 de desembre de 2016
TORTELL DE REIS
Una camilla té múltiples usos. A ca nostra serveix de narcòtic fulminant a l’hora de fer migdiada, de ressuscitador quan arribam congelats, de refugi per la meva cussa petita, d’assecadora de roba ocasional… i ara ja sé que també serveix per pujar la pasta dels tortells! Tanta sort de la camilla, si no hagués tardat dos dies en fer el tortell.

És el primer any que intent fer un tortell i n’he hagut de tirar dos abans de poder-vos mostrar res. D’aquest que us duc en canvi, em sent molt orgullosa, això sí, és una de les receptes que m’ha duit més feina.

Du tres llevats: un amb la pasta mare i dos més amb la pasta del tortell. He pensat ,però, que la pròxima vegada que en faci, de pasta mare utilitzaré una ensaïmada crua, que més o manco ve a ser el mateix.

El tortell de reis és una de les tradicions culinàries amb més història ja que té més de 2.000 anys, i té l’origen en les festes romanes en honor a Saturn. I clar, algunes tradicions, i més les relacionades amb el menjar són difícils d’eliminar. I si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi! El tortell romà va ser adoptat per la religió cristiana i ha arribat als nostres dies amb una funció molt semblant: repartir bona i mala sort entre els que el mengen. La diferència és que a l’esclau a qui li tocava la fava era anomenat rei per un dia i després segurament sacrificat i avui en dia a qui li toca la fava just ha de pagar el tortell. Per tant, si us toca no us enfadeu, podria ser pitjor! De totes maneres, com que enguany de mala sort ja n’hi ha hagut molta a ca nostra només hem posat una figurets amb forma de faveta amb corona a dins el tortell.

Ingredients:

Per a la pasta mare:
- 2o g de llevat fresc
- 35 g de llet tèbia
- 75 g de farina de força
Per a la segona pasta:
- 50 ml de llet
- 125 g de sucre
- 2 ous
- 70 g de mantega freda
- 400 g de farina de força (pot ser un poquet més)
- 5 g de sal
- la pell ratllada de mitja llimona
- la pell ratllada d’una taronja
- una cullereta de vainilla en pasta
- una cullereta de cafè de canyella en pols
- 1 cullereta d’essència de flor de taronger
Per decorar:
- un ou batut
- figureta
- corona de cartolina
- sucre
- aigua
- ametlla picada
- fruita confitada
Elaboració:

Per a la pasta mare:

1- Esmicolau i foneu el llevat en la llet tèbia.

2- Afegiu la farina i pastau fins a obtenir una bolla. Posau-la a dins un bol tapat amb un drap i deixau-la pujar fins que dobli el seu volum (aquí entra en joc la camilla!).

Per a la segona pasta:

1- Mesclau tots els ingredients excepte la llet i la pasta mare. Aniria bé que en aquest pas tenguéssiu un robot de cuina, ja que el procés es fa llarg.

2- Quan tengueu la pasta bastant ben mesclada, anau afegint la llet a poc a poc. En tenir la llet ben integrada afegiu la pasta mare.

3- Pastau tot al manco uns 10 minuts. Dur feina, sí, però crec que és el secret d’aquesta pasta.

4- Un cop ben pastat, posau mantega o oli per les parets d’un bol i posau-hi la bolla de pasta a dins i deixau-lo tapat fins que dobli el seu volum (camilla!).

5- Un cop ha doblat el seu volum, tornau a pastar uns dos minuts més. Ara ja podeu fer el tortell. Podeu fer-lo rodó, que és de la forma més tradicional, o com jo, que l’he fet amb bolletes. Aprofitau per amagar la figureta! Posau un paper de forn sobre la placa i posau la pasta (en bolletes o en forma de tortell) i si no voleu que el forat es tanqui podeu posar algun objecte al mig, com un motlle rodó apte per forn o alguna cosa semblant. Tapau la pasta amb paper film i amb un drap i deixau-la tornar a pujar (tercera pujada i última!) fins a doblar el seu volum. Amb la pasta que m’ha sortit he fet dos tortell petits, podeu triar si fer-ho igual o fer-ne un de gros.

6- Pintau el tortell amb l’ou, i decorau al vostre gust. Jo he fet un tortell de 6 bolletes: en tres d’elles només he posat la taronja confitada; en els altres tres he fet una mescla amb sucre una mica banyat fins a fer com una pasteta i l’he posat per sobre, juntament amb ametlla picada.

7- Forn a 180º uns 20-25 minuts. Amb el meu forn han estat suficients 20 minuts, però ja sabeu que això depèn del forn.

Esper que els reis hagin estat generosos amb vosaltres i que si us toca la figureta la sort us acompanyi, més d’un dia la manco!

Molts d’anys i salut!

PD: Podeu farcir el tortell o deixar-lo llis. A ca nostra l’hem farcit al final de nata, però el vaig deixar en un principi sense farcir per si algú el volia així.

PD2: Recepta basada en la de “Cuina per llaminers”, amb alguns canvis.
6 de gener de 2016
GALLETES VIDRIERA
Idò bé, ja teniu aquí la segona part del taller que férem amb els nins de l’IES Porto Cristo. En aquesta ocasió són unes galletes una mica més serioses. Ideals per posar en bossetes i regalar als amics o família. I a més, es poden penjar de l’arbre de Nadal! Ara, que si teniu animals a casa, o nins petits… igual us quedau sense.

D’una manera o una altra, són unes galletes molt resultones, combinen la pasta i caramel. Heu de comprar caramels de vidre, dels durs i transparents. Si són grossets molt millor, en fondre’s ompliran millor el forat. I que no us passi com a nosaltres en el taller!

Resulta que vàrem deixar la bossa dels caramels sobre la taula on feien les galletes. Els alumnes varen fer la seva palangana de galletes, i quan els profes vàrem anar a fer la nostra… On són els caramels? Caramels? Ah! que no eren per menjar? (aquí podeu posar cara de males puces, que va ser la que ens va quedar). Total, que a corre cuita a comprar més caramels, i els únics que vàrem trobar semblants varen ser els Hall’s de síndria. Les galletes varen quedar moníssimes, sí, però no eren comestibles en absolut! Anam amb la recepta?

Ingredients:
- 250 gr de mantega a temperatura ambient
- 175 gr de sucre en pols
- 1 ou + 1 vermell d’ou
- 1 cullereta de vainilla en pasta
- 1 cullereta d’essència de princesa (opcional)
- 550 gr de farina
- Caramels de vidre
Pas a pas:

1- Bateu la mantega fins que formi una pasta, i en estar així afegiu el sucre en pols. Mesclau bé fins que estigui tot ben integrat.

2- Afegiu l’ou i el vermell d’ou. Mesclau bé. Abans de pastar-ho de tot afegiu la vainilla en pasta i l’essència de princesa.

3- Anau afegint la farina a la mescla anterior en vàries vegades. 3 o 4 seria ideal. Mesclau bé fins a formar una bolla. De tocar amb les mans la pasta estarà molt tova. Posau-la dins una bossa i posau-la a dins la gelera al manco una hora. Aquest pas, ja ho sabeu, és imprescindible.

No aconsegueixo recordar de qui eren les mans de tota aquesta gent! Treball en grup!

4- Passat el temps, treieu la pasta de la gelera i feis-ne dues o tres bolles més petites. Posau-les entre dos papers de forn i amb l’aprimadora aplanau-la. Procurau que no quedin molt gruixudes, han d’estar cuites just en estar el caramel a punt, i si no les feis primetes no tendran temps de coure’s.

5- Tallau les formes amb els talladors de pasta i posau-les en un paper sobre la placa de forn. Tallau una forma més petita al mig. I amb una palleta de refresc o una altra eina similar, feis un forat en un racó de la galleta. En aquesta ocasió hem fet estrelles, però podeu fer cors, cercles…

No m’he pogut estar de mostrar-vos la manicura especial que duia per un dia tan assenyalat. I és que el segon taller després del de galletes era el de decoració d’ungles!

Tallant les formes petites enmig de la galleta. Crec recordar que aquestes eren les mans d’en Marc… Ell va ser un dels que varen fer “desaparèixer” els caramels…

6- Forn a 160º, 12 minuts. Veureu que el caramel es fon i s’enganxa a les parets de la galleta. Quan les treieu del forn estaran tovetes, no les toqueu gens fins que no estiguin fredes, ja que si no el caramel s’enganxarà i les rompreu. Un cop ben fredes desenganxau-les del paper de forn.

I ja teniu un ornament fantàstic! O un regal, tant és!

Ens veim el 2016, ja que no publicaré cap més recepta fins llavors, tenc ganes d’uns quants dies de descans. Esper que vosaltres també pogueu descansar i estar amb els vostres. Una besada molt grossa! Molts d’anys!
25 de desembre de 2015
HOMENETS DE XOCOLATA
Avui hem fet el darrer dia de classe abans de les festes de Nadal a l’IES Porto Cristo, que és on treball. No sempre, però la majoria d’anys, el darrer dia de classe feim tallers. Cada departament prepara alguna cosa, els nins s’hi apunten i aquell dia l’aire que es respira és molt diferent. Adolescents de diferents edats estan junts dins una mateixa classe per fer una mateixa activitat.

Enguany, ens hem ajuntat els departaments de llengües estrangeres i el d’arts per fer “cookies”! Jo no m’he atrevit, jo he fet galletes 😉 . Les hem fet de dues classes: galletes vidriera de princesa i galletes de xocolata, que és la recepta que us duc avui. Les de vidriera les tendreu en uns dies.

Per a les fotos del taller de cookies he comptat amb les mans hàbils dels nostres alumnes (unes més que d’altres), i de na Jana, la meva companya de departament i amiga. Us deix amb la recepta.

Ingredients:
- 250 gr de mantega a temperatura ambient
- 175 gr de sucre en pols
- 1 ou + 1 vermell d’ou
- 1 cullereta de vainilla en pasta
- 510 gr de farina
- 40 gr de cacau en pols
- Per a la decoració: glassa reial (royal icing, jo l’he comprat preparat, és molt fàcil de preparar i no s’ha de passar pena per l’ou cru), “minilacasitos”, xocolata… en definitiva, el que volgueu.
Pas a pas:

1- Bateu la mantega fins que formi una pasta, i en estar així afegiu el sucre en pols. Mesclau bé fins que estigui tot ben integrat.

2- Afegiu l’ou i el vermell d’ou. Mesclau bé. Abans de pastar-ho de tot afegiu la vainilla en pasta.

3- Mesclau la farina amb el cacau i anau afegint-ho a la mescla anterior en vàries vegades. 3 o 4 seria ideal. Mesclau bé fins a formar una bolla. De tocar amb les mans la pasta estarà molt tova. Posau-la dins una bossa i posau-la a dins la gelera al manco una hora. Aquest pas, creieu-me, és imprescindible.

Les mans de na Neus acabant de pastar.

4- Passat el temps, treieu la pasta de la gelera i feis-ne dues o tres bolles més petites. Posau-les entre dos papers de forn i amb l’aprimadora aplanau-la.

Les mans d’en Francesc aprimant la pasta.

5- Tallau les formes amb els talladors de pasta i posau-les en un paper sobre la placa de forn.

Les meves mans reorganitzant la palangana.

6- Forn a 160º, 12 minuts. Pensau que amb les galletes de xocolata no es nota quan estan fetes, per tant no us passeu de 12-14 minuts. Quan les treieu del forn estaran tovetes, no les toqueu massa fins que no estiguin fredes, ja que si no es rompran amb facilitat. Deixau-les refredar i ja les podreu decorar.

7- Preparau la glassa com indiquen les instruccions. Posau-la en una màniga pastissera amb una boquilla rodona del 2 i dibuixau sobre la galleta. Afegiu els “minilacasitos” abans que se sequi la glassa. Deixau eixugar tot el conjunt…

…I ja podreu gaudir d’unes galletes de xocolata boníssimes! En poder us posaré la de les galletes de vidriera, no desespereu! Salut i besades!
22 de desembre de 2015
TALLER DE TORRONS
Ja us vaig contar fa uns mesos que al Museu de Manacor vàrem inaugurar una exposició sobre la gastronomia manacorina. Que encara no heu anat a veure-la??? No sé què esperau! Va!!! Que acaba dia 17 de gener, aprofitau les vacances de Nadal!

També us vaig contar que dins del programa de l’exposició havíem programat un cicle de conferències i de tallers. Ja hem acabat el cicle de conferències i ahir donàrem punt al de tallers. En una entrada anterior us vaig ensenyar el que férem en el taller de cuina i vins romans i avui us explicaré el que férem ahir en el taller de torrons.

Per començar, veureu que les fotos són bastant dolentetes. Que per què? Idò per la mateixa raó que en l’anterior ocasió: com que al Museu de Manacor no tenim llocs adequats per fer aquest tipus de tallers ens hem d’arreglar com podem. Aquesta vegada, com que havia de venir un grup de 50 persones a visitar el Museu no podíem estar dins la sala de prehistòria, i haguérem de muntar-ho tot dins la botiga. Sí, sí, dins la botiga. Què hi farem? Si algú guanya la loteria i ens en vol donar part per el nou magatzem no li direm que no!

Res, el cas és que la mestra del taller de torrons va ser na Bel Sunyer. Ens va ensenyar dos tipus de torrons, el d’avellana i el de vermell d’ou. Anem un a un.

TORRÓ D’AVELLANA

Ingredients:
- 1/2 kg d’avellana torrada triturada
- 350 gr de sucre en pols
- 2 ous sencers
- neules crues
- Per la cobertura: 250 gr de xocolata, 60 gr de mantega i 1 cullereta de cafè d’aigua
Pas a pas:

1- Es mescla l’avellana, el sucre en pols i els ous amb una forqueta (mirau la foto de la portada).

2- Es fan bolletes amb la pasta que us quedi i es posen sobre les neules, aixafant-les un poquet. Retallau la neula com volgueu (quadrada, rodoneta…) però que en sobri pels costats.

3- Foneu la xocolata al bany Maria (o al microones) i en estar fus a fegiu la mantega i la cullereta d’aigua.

4. Vessau la cobertura de xocolata per sobre del torró(*).

TORRÓ DE VERMELL D’OU

Ingredients:
- 1 cullerada de monei torrat (llevant els fils)
- 1/2 kg d’ametlla crua triturada
- 6 vermells d’ou (+ un si trobau que queda molt sec)
- 350 gr de sucre en pols
- neules (opcional)
- sucre (per cremar)
Pas a pas:

1- Mesclau l’ametlla amb el monei, fins que us quedi com si fossin miquetes de pa.

2- Per una altra banda mesclau els vermells d’ou amb el sucre, que quedi ben mesclat però sense batre.

3- Ara heu d’integrar les dues mescles. Ho heu de pastar tot molt bé amb les mans.

4- Ara ho podeu fer de dues maneres, o posar el torró en un motlle o fer bolletes sobre una neula. Si ho feis amb neula, en aquesta ocasió no ha de sobrar-ne pels costats.

5- Arrebossau el torró de sucre i posau-ne d’extra per sobre.

6- Cremau el sucre. Ho podeu fer amb diferents eines, com podeu veure a les fotos.

Anam acabant l’any dolcet dolcet… que per moments agres sempre hi ha temps. Una besada a tots i que gaudiu de les receptes amb salut!

PD: Pels que seguiu el blog pel facebook o per instagram haureu vist que fa unes setmanes preparava un taller de galletes de Nadal per l’IES on faig feina. La setmana que ve us en mostraré els resultats i us duré la recepta!

(*) Com que el fogó elèctric que tenim no és la millor del món per cuinar, s’ens ha passat una mica la xocolata. A vosaltres us ha de quedar bastant líquid de manera que caigui pels costats del torró.
20 de desembre de 2015