De Colors i Sucre

Autor: decolorsisucre

  • BOMBONS DE FORMATGE DE CABRA I VI

    BOMBONS DE FORMATGE DE CABRA I VI

    Heu començat bé el 2018? Esper que sí! Enguany no m’he fet cap propòsit de cara al 2018, més que res perquè sé que molt probablement no el compliré, per tant no he perdut el temps en això.

    Ho he fet molts d’anys: “enguany em proposaré fer… (o anar, o començar…)”. Però aquests propòsits normalment han durat poc. Així doncs, enguany he pensat que aprofitaria el temps en altres coses més productives que no en pensar què, que molt probablement no duré a terme, puc fer de cara a aquest nou any que comença.

    Això no vol dir que no pensi en el futur, per exemple, d’aquest blog. És clar que sí! Però si fins ara la meva idea era publicar una entrada cada setmana, pot ser d’ara endavant relaxaré una mica les publicacions.

    Vaig començar aquest blog com a eina per canalitzar d’alguna manera la meva creativitat, passar-m’ho bé amb ell i que compartir el que vaig aprenent amb altra gent, vosaltres. I tot això queda desvirtuat si ho converteixo en una obligació. Per tant a partir d’ara hi haurà alguna publicació cada mes, però no necessàriament cada setmana.

    Que us sembla idò començar l’any amb una recepta senzilleta però amb la que quedareu com uns reis?

    Ingredients:

    • 50 ml de vi negre
    • 1 fulla de gelatina de peix
    • 1 rulo de formatge de cabra (jo he utilitzat el de President, més o manco uns 200g)
    • Crocanti d’ametlla
    • Una mica d’oli per untar-vos els dits

    Pas a pas:

    1- Preparam el farciment de vi dels bombons posant la fulla de gelatina en aigua freda per a què s’hidrati. Un cop estigui hidratada la posam junt amb el vi dins un recipient al foc i encalentim fins que bulli durant 1 minut o dos. Retiram del foc i posam el líquid en un recipient de plàstic, el tapam i el deixam refredar completament. Un cop gelificat podrem tallar a cubs fàcilment.

    2- Treiem la part blanca del formatge, la posam en un bol i l’aixafam amb una forqueta.

    3- Preparam un bol amb el crocanti d’ametlla.

    4- Per fer-los, i que tenguessin forma esfèrica i que fossin de la mateixa mida he utilitzat un motlle per bombons de 2,5 cm de diàmetre. Si no en teniu podeu fer-los a mà. Per això, ens untam les mans amb una mica d’oli, per a que no se’ns enganxi el formatge, i formam una mitja esfera. Hi feim un clotet al mig i hi posam una petita quantitat de gelatina de vi i tapam amb una altra mitja esfera de formatge. Si ho heu de fer amb motlle pensau a untar-lo amb una miqueta d’oli també!

    5- Passam el bombó per el bol amb el crocanti i ho deixam reposar en una safata. Amb les quantitats que us don en aquesta recepta varen sortir 18 bombons de més o manco 2,5 cm de diàmetre. És una mesura ideal.

    A ca nostra els hem tastat fets del mateix dia i el dia següent. Si esperau un dia a menjar-los hauran suat una mica i els sabors estaran més integrats. Fets dels mateix dia són molt bons també!

    Ja em contareu què us han semblat! Preparau-vos bé per aquest nou any que comença ara i afrontau-lo amb ganes, ens veim ben aviat!

    Besades!

  • DARRERA ENTRADA DEL 2017… I REGAL PER AL 2018!

    DARRERA ENTRADA DEL 2017… I REGAL PER AL 2018!

    Moltes vegades no saps on és la sort. Ho he sentit a dir moltes vegades a ca nostra. I si en comptes d’agafar aquest camí n’agafes un altre? Et durà a un lloc que t’agradarà o no? La vida està plena de decisions que et fan ser com ets i és igual que et penedeixis de coses. El que està fet no es pot tornar enrere.

    Però si a més de penedir-nos (només una estoneta) prenem una altra decisió potser tenguem sort i endevinem! I passa també amb les persones. Coneixem persones durant el nostre camí per la vida que es queden al nostre costat i ens acompanyen. Algunes no són les més adequades per caminar amb nosaltres, fins i tot intenten que caiguem fent-nos la traveta. Aquestes millor deixar-les que cerquin el seu propi camí. D’altres, malgrat també estiguin poc temps les gaudeixes, fins i tot quan just són un record. I d’altres t’acompanyen tota la vida, enfadats a temporades, confidents, alegres i trists…  

    Enguany m’he vist en una situació per a mi entre estranya i il·lusionant. També estressant, no ho negaré, però molt creativa, i això ha fet que se’m despertés part de la meva personalitat que estava adormida de feia molt de temps. Tots els pastissos que veis en aquestes fotos són pastissos que  família, amics, coneguts i gent que no coneixia de res m’ha demanat per festejar ocasions especials.

    No sé si puc arribar a expressar el grau de responsabilitat que he sentit quan algú m’ha demanat alguns dels pastissos. És a dir, tota aquesta gent ha confiat en mi per fer que una festa d’aniversari, sopar, berenar, o el que sigui, fos especial.

    No he posat les imatges per ordre cronològic, però amb la pràctica crec que he arribat a fer uns pastissos bastant dignes. I cada vegada que em demanen un tema que no he fet, la investigació ha estat fonamental per a què arribés tot a bon port. També hi ha hagut part de bogeria per part meva. Ho reconec. Jo que som d’assajar les coses fins que surten perfectes aquí no hi havia assaig que valgués, tot havia de sortir a la primera. El que significava més responsabilitat.

    N’estic penedida? De cap manera! Alguns han sortit tal i com els tenia dins el cap. D’altres no. Alguns tenen cert grau d’improvisació. No us pens dir de quins! 😉  Com haureu endevinat, alguns els he gaudit des del principi, des del dia que els han demanat. Preparant esbossos, preparant el material i les eines i al final comprovant que el resultat era el que pensava. D’altres m’han duit una mica pel camí de l’amargura…

    El que no podeu veure, i això m’ho quedaré per jo, són les fotos que m’enviaven del lloc de la festa on els pastissos eren els protagonistes momentanis. Les carones de nins petits a punt de bufar les espelmes o d’adults llépols pensant per on és més adient començar clavar el queixal. Això no té preu.

    Per a tota aquesta gent que ha confiat en mi, inclús quan no em coneixien, i també per tots aquells que m’acompanyau en cada entrada nova us duc un petit detall. El calendari 2018! No és res de l’altra món, ho sé, però l’he preparat amb la il·lusió que us pugui fer algun servei. A baix d’aquestes línies en teniu una mostra d’alguns dels mesos. Us ho fet en pdf i en DIN-A3 per a què us sigui més fàcil de guardar i dur-lo a imprimir si ho voleu fer. Encara que també ho podeu fer en DIN-A4.

    Esper que els vostres companys de camí i les decisions que prengueu el 2018 siguin els encertats. Que els entrebancs que trobeu siguin fàcils de travessar, i que les alegries durin molt de temps.

    Que comenceu l’any amb bon peu! Ens veim l’any que ve!

    Mil besades!

  • COCA DE PINYONS

    COCA DE PINYONS

    Aquesta setmana, una segona alegria ha entrat a ca nostra. Ha nascut la meva segona neboda! L’esperàvem per una mica més endavant, però ha volgut venir amb la lluna plena.

    Tenia pensat publicar aquesta recepta dijous, però no he tengut el cap per això, supòs que es pot entendre, no? Anem a parlar una mica d’aquesta recepta però, que d’això és el que es tracta. Tenc el quadern de receptes de la meva padrina i hi ha una mica de tot. Llàstima que no hi hagi coses com el pancuit o els fideus de roter, però eren d’aquelles receptes que com que es feien de tota la vida i cada dia no s’apuntaven enlloc. El que sí hi ha són moltíssimes receptes dolces, supòs que perquè no es feien tan sovint i les proporcions d’ingredients en aquest cas han de ser més exactes que amb els plats salats. Hi ha unes 6 o 7 receptes de pasta de robiols i altres tantes o més de panades, receptes de palos, coques, ensaïmades…

    El cas és que només hi ha els ingredients escrits, i poca cosa més. Com que ella ja no em pot ajudar a recordar com eren alguns d’aquests dolços estic intentant fer-los pel meu compte, a veure què en surt. En aquesta recepta, per exemple, només hi ha una petita explicació al final de la llista en la que diu que els pinyons i el saïm són per folrar el motlle. El que no va posar és que es necessita un motlle alt i gros! El que veieu en aquestes fotos no és tot el que hagués pogut sortir. El motlle era massa baixet i no hi vaig poder posar tota la pasta.

    Ingredients:

    • 300 g de sucre
    • 100 g de coco deshidratat
    • 150 g de farina
    • 150 g de pinyons
    • 1 tassa de llet
    • Saïm per untar el motlle
    • 5 ous
    • 1 sobre de llevat en pols

    Pas a pas:

    1- Primer de tot untam un motlle amb el saïm i hi posam els pinyons per la base i els costats i reservam.

    2- Separam els blancs dels vermells dels ous i reservam aquests darrers. Pujam els blancs a punt de neu i mesclam els vermells amb el sucre.

    3- Mesclam els vermells d’ou amb la llet.

    4- En un bol a part mesclam el llevat, la farina i el coco.

    5- Afegim la mescla de sòlids a la de líquids a poc a poc, integrant bé. Al final afegim els blancs d’ou pujats amb una espàtula amb moviments envolvents.

    6- Abocam la mescla sobre el motlle amb els pinyons i ho posam en el forn prèviament encalentit.

    7- Forn a 175º-180º fins que en punxar amb un escuradents surti net.

    8- Per acabar podem posar una mica de sucre en pols per sobre si volem.

    Realment, no sé si és així com havia de quedar aquesta coca, però el resultat ha estat ben bo i als tastadors oficials els ha agradat!

    Ens veim aviat per aquí? Segurament amb receptes pròpies per aquestes festes, què us sembla?

    Besades!

  • PANETS INTEGRALS DE SEGÓ I NOUS

    PANETS INTEGRALS DE SEGÓ I NOUS

    Ara sí que sí! Ara fa ganes encendre el forn i cuinar una estoneta. Inclús fa ganes tenir el forn encès tot el dia per encalentir la casa! O al manco la meva, que és com una gelera… Beneïda camilla… Poques cases hi ha a Mallorca sense camilla.

    S’hi pot posar el braser tradicional o l’elèctric, això a gust o possibilitats de cadascú. Però ja sigui per treballar-hi o per reunir a la família per dinar o sopar, la camilla es converteix en element essencial quan comença a refrescar de bon de veres. Quan vaig viure a Barcelona, només en uns dels pisos en els que vaig estar n’hi havia una. Quin greu que me va saber haver de deixar-lo! I és que no és el mateix. Una manteta mai podrà substituir tenir les cames calentes amb la calor d’un braser. Mai!

    I aquesta recepta és d’aquelles que duen una mica de feina però que després no pots deixar de menjar. La vaig aprendre a fer en un curset de cuina de l’Escola d’Adults del CEPA de Manacor, però no record en quin exactament. I l’he repetida moltíssim! Per què? Perquè malgrat duen feina de fer no són complicats, i la mescla de gusts que tenen aquests panets és molt especial. Així que esper que us animeu a fer-la i ja em direu si us heu pogut resistir a repetir-la o no.

    Ingredients:

    Pel preferment

    • 85 g de farina de força
    • 5 g de llevat fresc
    • 65 g d’aigua

    Pels panets

    • 350 g de farina de força
    • 150 g de farina integral
    • 40 g de segó
    • 150 g de nous trossejades
    • 90 g de sucre
    • 5 g de sal
    • 20 g de llevat fresc
    • 350 g de llet

    Per l’almívar

    • 5 cullerades de sucre
    • 5 cullerades d’aigua

    Pas a pas:

    1- Preparam primer de tot el preferment que haurem de deixar reposar entre 12 i 14 hores. Mesclam tots els ingredients formant una pasta i la deixam dins un recipient tapant-la amb un drap eixut i net.

    2- Un cop passades les hores necessàries perquè el preferment hagi començat a treballar mesclam tots els ingredients per fer els panets amb el preferment, excepte les nous. Deixam aquesta pasta pujar una vegada.

    3- Quan la pasta hagi pujat, la tornam a pastar afegint aquesta vegada les nous i tornar a deixar reposar fins que torni a pujar.

    4- Un cop hagi pujat ja les dues vegades, estenem farina sobre la superfície en la que treballarem, i formam bolletes amb la pasta.

    5- Treballam cada bolleta com en la imatge que teniu aquí a baix: l’aplanau fisn que faci uns mm de gruixa, tallam en tires de mitja part en avall i l’enrotllam sobre ella mateixa començant per la part no tallada, i acabant per la part tallada.

    6- Pintam amb mantega fusa per sobre i enfornau a 170º uns 15 minuts. Són molt bons de coure, veureu que tornen daurats per sobre.

    7- Mentre estan dins el forn preparam l’almívar amb el sucre i l’aigua, i tot d’una que poguem treure els panets del forn els pinzellam amb ell.

    Esperau que refredin… i a menjar!

    Reconec que últimament m’està costant una mica dur el blog al dia, no és fàcil quan tens molts de trulls en marxa, però procuraré que no passi un mes sense que al manco hi hagi una entrada nova.

    Moltes gràcies per passar per aquí i llegir-me. Besades!!!

  • BUNDT CAKE DE CARABASSA I XOCOLATA

    BUNDT CAKE DE CARABASSA I XOCOLATA

    Aquesta setmana, en concret el 15 de novembre, s’ha celebrat el Dia Nacional del Bundt Cake (a EEUU). Jo, i crec que molta més gent, crec que hauria de ser un dia internacional. Aquests motlles són els més pràctics i divins que conec. Ja en tenc 8 a la col·lecció!

    Sí, ja sé que n’he parlat altres vegades, però és que em tenen de veres ben enamorada. I parlar de bundts és parlar de na Bea Roque. Aquest bundt que veis és una de les seves receptes, bé, quasi, vaig canviar un dels ingredients i en vaig llevar un, però perquè no el tenia. Idò això, aquest bundt que teniu a les fotos és una recepta seva d’un curs al que vaig anar que es deia Bundts Saludables.

    No sabia què esperar amb aquest títol, però va resultar ser curiós. Resulta que els bundts que varem fer eren tots a base de verdures. No precisament sense sucre, però sí amb verdures: bundt d’espinacs i pinyons, d’alvocat i llavors de chía, de sopa de tomàtiga… Però ja que tenia un pot de puré de carabassa era qüestió d’aprofitar-lo. Si no teniu puré de carabassa de compra el podeu fer voltros posant la carabassa dins del forn i després triturar-la. Comprant-la us assegurau que sempre us sortirà el bundt igual, amb la mateixa humitat i sabor. Si preparau el puré vosaltres us arriscau a que no us surti sempre de la mateixa manera. Si clicau aquí veureu quin és el que vaig comprar jo.

    Ingredients:

    • 250 ml de girasol
    • 300 g de sucre
    • 4 ous L
    • 250 g de farina
    • 1 i 1/2 culleretes de bicarbonat
    • 2 culleretes de canyella en pols
    • 1 cullereta de nou moscada
    • 1/2 cullereta de clau en pols (com que no en tenia no n’he posat)
    • 3/4 de cullereta de sal
    • 400 g de puré de carabassa
    • 100 g xocolata trossejat (a la recepta tradicional són 100 g de nous)
    • 100 g de xocolata + 100 g de nata per muntar

    Pas a pas:

    1- Posam tots els ingredients sòlids (farina, bicarbonat, canyella, nou moscada, clau i sal), tamisam i reservam.

    2- Amb una batedora de varetes batem els ous amb el sucre fins que blanquegin. Afegim l’oli a poc a poc sense deixar de batre fins que estigui tot integrat.

    3- Amb una llengua de silicona afegim el puré de carabassa fins que estigui tot integrat.

    4- Incorporam la mescla de la farina en tres vegades, acabant de mesclar-la si fa falta amb la llengua de silicona.

    5- Afegim la xocolata trossejada i mesclam per a que quedi uniformement repartida.

    6- Vessam la mescla en el motlle que hàgim triat prèviament untat amb esprai, oli o mantega i allisam la superfície.

    7- Posam en el forn prèviament encalentit a 175º durant 40-45 minuts o fins que en punxar-lo amb una broqueta aquesta surti neta.

    8- Si ho feim en un motlle de bundt cake en treure’l del forn esperam 10 minuts per treure la coca del motlle. Passada aquesta estona, agafam el motlle pels costats i pegam un copet sec per comprovar que estigui ben separat. Ja podem treure la coca del motlle i deixar acabar de refredar sobre una reixa.

    9- Per acabar, encalentim la nata i quan estigui a punt de bullir afegim la xocolata trossejada i la fonem. Repartim la ganache per sobre del bundt.

    A poc a poc aniré preparant tots els altres, perquè aquest ha donat molt bon resultat. I si no em creis podeu demanar-ho als meus companys de feina. No en varen deixar gens!

    Fins la setmana que ve!

    Besades!

  • CUPCAKES DE TIRAMISÚ

    CUPCAKES DE TIRAMISÚ

    Sou dels que viatjau molt? O no heu sortit mai com qui diu del vostre barri? Quan idealitzes un lloc afegeixes detalls pel teu compte que igual no s’avenen massa amb el lloc, però que per tu tenen un sentit.

    Aquesta idealització també té a veure amb els prejudicis. Pensant en França, per exemple, el primer que em ve al cap és la Torre Eiffel o els macarons. La meva imaginació vola cap el (macro)Palau de Versailles i allà a dins va cap a les habitacions de Maria Antonieta. Veig els carrers de París, la gent, la diversitat de gent, els turistes, la massificació dels llocs… Però tot això és perquè he estat a París. Conec una mínima part del lloc, i això fa que ja no sigui tan idealitzat, que no vol dir que no sigui ideal, que ho és.

    En canvi, pensant en altres llocs on no he estat i als que aniria de cap, com que no els conec, invent detalls trets de pel·lícules, cartells, revistes… o de la meva pròpia imaginació. Quan pens en Itàlia dins el meu cap roden homes un tant xulets (i bastant masclistes), no sé perquè els imagin amb gomina i, això sí, ben vestits. Les dones s’assemblen totes a na Sophia Loren (ja us dic, prejudicis basats en pel·lícules), vestides amb uns vestits divins dels anys 60, ben cenyits a la  cintura i amb molt de vol a la falda. Els vestits són blancs amb lunars negres.

    I el paisatge italià? Idò depèn del lloc que m’imagini, si és urbà o no. Imagin el centre de Roma, per exemple, a rebentar de turistes, amb capitells i art en qualsevol cantó de qualsevol carrer. També, per què no dir-ho, tot una mica deixat. Però si el lloc imaginat és més d’estil rural, imagin més llocs amb vinyes, molt a l’estil de Sota el sol de la Toscana. No us passa? I per tot, tant en zona urbana com rural, plè de vespes i cotxes descapotables. Crec que part de tot el que imagin en pensar el Itàlia està reflectit en aquests cupcakes que esper que gaudiu! Anem cap a terra de Césars!

    Ingredients:

    Pels cupcakes

    • 4 ous M
    • 200 g de farina amb llevat incorporat
    • 200 g de sucre
    • 160 g d’oli de girasol
    • 1 “xupito” d’Amaretto

    Per l’almívar

    • 45 g d’Amaretto
    • 45 g de cafè fort (infusió de cafè, no sec)
    • 90 g de sucre

    Per la crema

    • 100 g de sucre en pols
    • 250 g de mascarpone
    • 200 g de crème fraîche

    Per la decoració

    • Cacau sense sucre en pols

    Pas a pas:

    1- Començam preparant els cupcakes mesclant el sucre amb l’oli i després anam afegint els ous un a un fins que tot estigui ben integrat.

    2- Passam a afegir la farina i quan estigui ben integrada afegim el “xupito” d’Amaretto.

    3- Omplim les càpsules dels cupcakes fins no més de 3/4 parts i posam al forn a 175º, uns 20 minuts.

    4- Mentre els cupcakes estan al forn podem començar a preparar l’almívar. Posarem els tres ingredients al foc i els durem fins al 118º, en arribar a aquesta temperatura ho treurem del foc i deixam refredar un poc per no cremar-nos.

    5- Una vegada els cupcakes estiguin cuits, i en calent, els pinzellam amb l’almívar. També, si volem, omplim una xeringa amb aquest almívar i l’aplicam a l’interior de cada cupcake.

    6- Mentre els cupcakes es refreden preparam la cobertura mesclant amb les varetes elèctriques el formatge, la crème fraîche i el sucre en pols. Quan estigui un poc pujada la posam en una màniga pastissera i decoram amb ells els cupcakes.

    7- I ja per acabar, espolsam el cacau en pols per sobre amb l’ajuda d’un colador.

    Si Juli César va dir que veni, vidi, vinci… Podeu estar segurs que fareu el mateix amb aquests caupcakes: arribareu, els veuran i… els haureu vençut i captivat!

    Ens veim aviat. Besades!

  • NUTTY APPLE LOAF (PA DE NOUS I POMA)

    NUTTY APPLE LOAF (PA DE NOUS I POMA)

    Cada any els alumnes de 4t d’ESO van de viatge d’estudis. És la darrera vegada que molts d’ells tendran la oportunitat de viatjar junts ja que després els camins de molts es separen. Uns van a batxillerat, altres prefereixen un modul d’FP i d’altres encaminen les seves passes ja cap al món laboral. És un misteri per molts d’ells què faran fins que no arriba el juny (o el setembre) i es senten obligats a triar.

    Cada any trien una destinació (amb l’ajuda dels pares i de na Laura, la coordinadora d’extraescolars del centre). Pel que record han estat a Berlin, Praga, Roma, Londres… I sé segur que en totes aquestes ciutats han gaudit molt. Jo ho faria. No vaig tenir viatge d’estudis. Vaig començar fent 1r i 2n de BUP a l’IES Mossèn Alcover i després em vaig passar al nou (en aquell temps) batxillerat artístic a la llavors anomenada Escola d’Arts i Oficis de Palma. Em podeu bé creure si us dic que va ser una decisió totalment encertada, tot i ser un bot molt gros per una estudiant de 15 anys. En fi, que resulta que com que no vaig seguir en el Mossèn no vaig fer viatge d’estudis, cosa que tampoc he enyorat. No es pot enyorar el que no s’ha conegut.

    El cas és que l’any passat els nostres nins de 4t d’ESO varen decidir anar a Londres… bressol dels cupcakes!!!!! Ai… no hi he estat mai, però m’encantaria anar-hi. Total, que vaig comanar un llibre a una de les profes que acompanyava en el viatge i que és amiga meva. Pobreta, va partir amb una llista bastant llarga de llibres de diferents bakeries de la capital britànica i al final em va dur The Hummingbird Bakery Cookbook. 

    Fins ara no havia fet cap recepta però l’altra dia em vaig decidir, i aquí teniu el nutty apple loaf o el que és el mateix, un pa de nous i poma.

    Ingredients:

    • 175 g de mantega
    • 140 g de sucre morè
    • 2 cullerades de confitura de fraula
    • 2 ous M
    • 140 g de farina
    • 1 cullerada de llevat en pols
    • 1 cullereta de canyella en pols
    • 100 g de nous picades
    • 50 g de xocolata negre trossejada
    • 2 pomes trossejades en cubs

    Pas a pas:

    1- Batem el sucre, la mantega i la confitura fins que formi una crema esponjosa.

    2- Afegim els ous un a un i no afegim el següent fins que el primer no estigui integrat.

    3- En un bol mesclam i tamisam la farina, la canyella i el llevat en pols i en reservam una cullerada o dues. Afegim aquesta mescla a la de la mantega.

    4- Les dues cullerades que hem guardat de farina les posam amb les nous, la xocolata i la poma trossejades i ho mesclam bé tot. Això ajudarà a que els trossos de les diferents coses no baixin totes al fons del motlle. Afegim tot això a la pasta amb l’ajuda d’una espàtula.

    5- Ho vessam tot dins del motlle prèviament untant i ho guardam a la gelera durant unes hores, segons el llibre millor si és durant tota la nit. Aquesta passa me la vaig saltar, ho vaig enfornar de seguida que vaig tenir fet el pa i va quedar exactament igual al de la foto del llibre.

    6- Forn a 175º durant 50-60m minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

    Què trobau? A casa ens va agradar, i aguanta alguns dies ben fresc. Ara que arribarà (esperem que aviat) la fresqueta i fa més ganes una beguda calenta, amb aquest pa dolç quedareu com uns reis.

    Esper que el gaudiu! Besades!

  • BUNYOLS

    BUNYOLS

    Tot comença molt abans d’aquest dia. Setmanes abans els alumnes de 4t d’ESO reben instruccions de na Laura, la coordinadora d’activitats extraescolars de l’institut. Tal dia han de dur patata bullida, sucre, farina, llevat… Els profes també tenim la nostra part: gas, pelles, fogons… Han arribat els bunyols per la festa de les Verges!

    I avui és dilluns. Abans de les 8 del matí ja hi ha na Carme, la chef de l’IES, fent el mise en place de tots els ingredients i eines que es necessitaran, i el primer torn de professors ajudants comença a arribar. Na Conxa, en Miquel, n’Ana, en Bernat, n’Esperança, na Mabel i n’Eulàlia enceten paquets, pasten, reparteixen, ajuden, duen, lleven, netegen, treuen… No estan aturats. Mentre, na Laura segueix coordinant i comptant que no falti res a ningú.

    I la segona hora ja és aquí, i per anar bé les pastes han d’estar fetes i s’han de deixar estovar. Ha arribat l’hora de les col·locar taules en el pati, i començar a encalentir l’oli. Només queda una hora i els bunyols han d’estar fregits, ensucrats i ensobrats!

    A partir d’aquesta hora, alguns alunmes de 4t d’ESO tenen permís per ajudar en les tasques que encara queden per fer. I és que tot el que en treguin anirà a la seva vidriola per anar al viatge d’estudis! Fa setmanes que han dedicat estones a decorar les bossetes dels bunyols amb frases romàntiques escrites dins cors de cartolina, a les hores de Comissió amb na Marina, la seva professora. Tot un detall, no trobau?

    En aquesta ocasió els ha tocat a n’Àlex i na Lucía preparar tot fins que toqui el timbre i arribin els seus companys per ajudar-los… i aquest  moment arriba amb en Sebastià, en Cristo Fe i en Juan Pedro que duen els clavells. Perquè sí, no hi ha bunyols sense clavells, al manco en el nostre IES. I comença la festeta, que durarà només el temps del pati. Nins i nines que es regalen clavells i somriures, i algunes empegueïdes també, és l’edat perfecte per això.

    És curiós com una història amb un final tan cruel com la de Sant Úrsula ha derivat en una festa plena d’alegria, menjar (evidentment), beure i música. Tan de bo tot acabés igual.

    Ingredients:

    • 1 kg de patata bullida
    • 1 kg de farina fluixa
    • 2 ous talla M
    • 1 tassó d’aigua tèbia
    • 50 g de llevat fresc
    • Oli i sucre

    Pas a pas:

    1- Fonem el llevat dins l’aigua tèbia i reservam.
    2- Trituram la patata i afegim els ous i hem de pastar-hobé.
    3- Afegim l’aigua amb el llevat i la farina i tornam a pastar fins que tot estigui ben integrat.
    4- Deixam estovar tapant la pasta amb un pedaç net durant mitja
    hora, o fins que hagi doblat el seu volum.
    5- Posam oli dins una paella fonda.
    6- Agafam un poc de pasta amb la mà i just abans de posar-la dins la paella, li feim un forat. No poseu la pasta a la paella fins que l’oli no estigui ben calent.
    7- Giram els bunyols quan comencin a estar daurats per una banda. Quan hi estiguin per les dues cares, ja els podem treure i posar sobre un paper de cuina per escórrer l’oli.
    8- Servim amb sucre per sobre… i no esperam que refredin!

    Com no m’ha d’agradar fer feina amb aquesta gent i amb aquests alumnes! Que sigui per molts anys!

    Ens veim la setmana que ve amb una altra recepta. Besades!

  • POMES DE CARAMEL

    POMES DE CARAMEL

    I sí. Arriba Halloween. Arriba Halloween, el dia de Tots Sant, Dia de Muertos… com vos agradi més o com estigueu més acostumats. La veritat és que m’agrada molt conèixer altres maneres de celebrar dates assenyalades. L’entrada d’aquesta setmana l’hagués poguda fer més aviat per Fires i Festes de Manacor, que solen ser el darrer cap de setmana de maig, hi diuen molt. Però he trobat que és ara quan hi ha pomes, i és ara quan els anglosaxons les converteixen en el caramel perfecte pels més petits.

    Es conta que un botiguer de llaminadures de Newark, William W. Kolb, el 1908, va ser l’inventor d’aquest dolç. Pel que es veu, estava a la seva botiga fent experiments amb caramel de canyella vermella i va tenir l’ocurrència de mullar algunes pomes punxades en un pal en aquella mescla i les va exhibir en el mostrador. Aquell any en va vendre, sí, però els anys que varen venir després aquelles pomes es varen convertir en un èxit total.

    A part, es varen començar a vendre en circs, en altres botigues de dolços…

    I a Manacor jo en tenc record d’haver-ne menjades a les festes de primavera. Inclús tenc alguna foto dels meus germans i jo, cada un amb la seva poma mig menjada. No la us puc posar aquí perquè vull que em continuin xerrant… no es qüestió d’enemistar-se amb la família!

    He estat cercant aquesta recepta en molts de blogs, americans i d’aquí, però de les tres receptes que he intentat, i veient el resultat, la 4a, la que he fet pel meu compte, és la que millor m’ha funcionat.

    La mescla més comú és la de sucre, xarop de blat de moro, aigua, canyella i colorant vermell. Però en aquest cas es fa real  aquella dita de que “cada mestre té el seu llibre”, les proporcions i els ingredients canvien, quedant sols en comú el sucre i l’aigua.

    Jo he afegit uns quants ingredients de collita pròpia després d’haver seguit receptes que han fracasat. Però crec que l’he encertada. Si les provau de fer ja em contareu què tal han anat!

     

     

     

     

     

    Ingredients:

    • 300 g de sucre
    • 1 cullerada de suc de llimona
    • 2 cullerades d’aigua
    • 2 culleretes de mel
    • colorant vermell (o del color que volgueu tenyir-les)
    • Pals de gelat
    • Pomes de mida mitjancera o petites
    • Perletes de sucre, ametlles triturades, sprinkles…

    Pas a pas:

    1- Preparam les pomes rentant-les, llevant-lis el capoll i clavant-lis un pal de gelat o de broqueta. Com que les que he fet vull que siguin per un públic molt petitó (en edat i en manetes) he posat pals de gelat que crec que seran més bons d’agafar. Preparam també un paper de forn sobre el que posarem les pomes i bols amb les decoracions que volguem posar-lis. Si les volem llises no hem de preparar més que el paper.

    2- Posam el sucre, el suc de llimona i l’aigua en un perol a foc baix. Hem de fer que el sucre es fongui, però si ho feim amb el foc massa fort el cremarem. Veurem que comença a fes bombolles al cap d’uns 5 o 7 minuts, i això significa que el sucre ja està quasi a punt de caramel.

    3- En aquest punt afegim la mel i deixam que acabi de caramel·litzar tot, seran uns 2 o 3 minutets més. Anam removent de tant en tant. I just al final, quan ja faci poques bombolles afegim el colorant.

    4- Sucam les pomes dins el perol mig tombat i ho deixam degotat un momentet. Si volem decorar la base de les pomes les sucam en les decoracions que hagem preparat en els bols. Només una recomanació: esperau que hagi endurit una mica el caramel sobre la poma, perquè si no us passarà com en la que té la decoració de perletes daurades, que es separaven un poc. Però tampoc espereu tant com perquè no s’enganxin!

    5- Posam les pomes sobre el paper de forn i esperam que s’eixuguin. Pot estar uns minutets. Per si un cas deixau-les mitja horeta.

    Només hi ha una cosa que els manacorins, i la resta de Mallorca entendreu… la humitat. La humitat pot fer que la cobertura de sucre no arribi a solidificar completament. Però crec que com que a això ja hi estam acostumats no és un gran problema. Les que jo he fet han solidificat bastant bé, encara que com podeu veure a les fotos, en tocar plàstic hi quedaven enganxades.

    Amb les que venen a la fira també passa, no us espanteu, l’avantatge està en què amb aquestes sabreu els ingredients que hi posau, que tampoc està gens malament. No trobau?

    Ens veim aviat. Besades!